Issuu on Google+


Solsona

Redacció

El museu del ganivet tornarà a obrir les seves portes demà Direcció: Josep M. Borés Redacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors Pujols Edició: Francesc Xavier Montilla Textos: Eva Jané Publicitat: Manoli Ortigosa Oficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net www.elsolsones.net Dip. Legal: L-267-1997 1.350 exemplars El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Celsona Informació és possible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada. A tots ells, moltes gràcies. Formen part de l’equip de suport de Celsona: Pep Mia Candi Pujol Lluís Cornet J. Clavé Marcel Ribera Montserrat Riu Enric Serra F. Torres J.H. Ramon Gualdo

Un conveni entre el Consell Comarcal i l’ajuntament de Solsona traspassa la gestió de l’equipament al consistori solsoní El Museu del Ganivet i les Eines de Tall de Solsona tornarà a obrir les seves portes demà dissabte i després que el Consell Comarcal del Solsonès, actual titular de l’equipament, i el consistori solsoní hagin signat un conveni que traspassa la gestió del museu a l’ajuntament de Solsona. D’aquesta manera l’ajuntament solsoní podrà integrar el Museu del Ganivet dins l’oferta cultural de la ciutat que actualment gestiona. Segons el Consell Comarcal, el museu estarà obert dissabtes i diumenges mentre que entre setmana s’obrirà amb concertació prèvia, tal i com es fa amb el Pou de Gel. Els preus de les entrades seran de 3 euros per als adults i 2 euros per a nens, pensionsites i grups. A més, el museu s’inclourà dins el forfet cultural (tres entrades al preu de dues) que integren també el Museu Diocesà i el Pou de Gel de la ciutat de Solsona. L’acord preveu que l’empresa solsonina de serveis culturals i turístics de Solsona, Orígens MC, s’encarregui de gestionar l’equipament. Segons fonts del Consell Comarcal s’ha aprofitat el tancament per fer-hi algunes obres de millora i inventariar part del fons del

museu. A més, s’ha treballat en l’elaboració d’audiovisuals sobre el museu i la història de la indústria ganivetera de Solsona. Actualment, el museu del Ganivet disposa d’una col·lecció de més de 2.000 peces, de les quals se n’exposen unes 500, i l’any passat va tenir prop de 2.000 visites. El Museu del Ganivet i les Eines de Tall de Solsona va tancar les seves portes a principi d’any després que l’aleshores directora, renunciés a l’any de contracte que li quedava davant les dificultats econòmiques que suposava fer rendible la seva gestió.

Agraïments especials a:

La Barra del Mia Foto Llàtzer Apunts Gràfics, SL., no es fa responsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les errades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar. Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

La junta del Calla-val ... censura la publicació??? ... del sermó!!!

Telèfon

973 481719 Mòbil: 617 01 29 51



506- Divendres, 23-2-2007


Solsona

Redacció

L'avinguda Sant Jordi acollirà finalment un passeig

El projecte d’urbanització de l’avinguda de Sant Jordi, que es va desencallar després de l'acord a que van arribar els veïns de la zona i l'ajuntament solsoní, es concretarà en els propers mesos un cop s'hagin celebrat les eleccions municipals del mes de maig. L’obra consistirà en un vial amb una calçada de 6.5 metres d’ample i un passeig per a vianants de 8.5 metres, amb l’habilitació de places d’aparcament entre la calçada i la zona cívica. El pressupost s’ha estimat en 1.235.000 euros. Ajustant-se a la proposta plantejada per alguns veïns, l’Ajuntament assumirà el 30% del cost total –el 20% en el cas del carrer del General Tristany- i 245.000 euros, resultat de la diferència entre el cost del carrer i el passeig. En la darrera sessió informativa, l’arquitecte municipal, Ferran Montenegro, va exposar les característiques tècniques tant del projecte del passeig, com de l’opció alternativa d’un carrer. Aquesta solució urbanística preveia dues voreres i dues calçades de 3 metres cada una, separades per una mitjana, i dues franges d’aparcament que finalment va ser desestimada pels veïns. Així, tal com va informar l’alcalde, Jordi Riart, un cop desbloquejades les negociacions el consistori elaborarà un nou expedient de contribucions especials, previst d’aprovar en el Ple municipal de març, moment a partir del qual es tornarà a exposar a informació pública. El Comú s’ha mostrat molt satisfet que s’hagi arribat a una via d’acord per aquest espai públic, que "és molt necessari". Segons el seu portaveu, Martí Abella, potser amb una mica 506 - Divendres, 23-2-2007

més de mà esquerra i capacitat de diàleg l’Ajuntament s’hauria estalviat problemes. Xavier Jounou, portaveu d’ERC, valora positivament el desenllaç del procés, en tant que s’ha tingut en compte l’opinió dels veïns. Amb tot, considera que s’ha allargat massa i ha comportat una implicació econòmica de les arques municipals. "Està bé el que bé acaba", afirma Jounou, però alhora demana a l’equip de govern un raonament polític pel canvi d’opinió respecte el posicionament inicial. ERC critica haver hagut d’esperar un any per tornar al principi. L’executiu municipal ha recordat la necessitat de desbloquejar aquesta obra sense l’oposició veïnal i ha remarcat que s’ha arribat a aquestes conclusions fruit de la valoració de la proposta presentada pels veïns, que "ha requerit un temps prudent de maduració".




Solsona

Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Presa de possessió d’un agent de la Policia Local de Solsona Aquesta setmana, la sala de plens del consistori solsoní ha acollit l’acte de promesa del càrrec i presa de possessió d’Andreu Pacheco com a agent de la Policia Local. Pacheco és l’últim agent del cos policíac de Solsona que ha superat el curs de formació bàsica organitzat per l’Escola de Policia de Catalunya i un període de pràctiques de sis mesos. Andreu Pacheco ha fet la promesa del càrrec davant de l’alcalde i representants de tots els grups municipals. L’han acompanyat altres membres de la Policia Local i de la família. En aquests moments integren el cos policíac solsoní nou efectius –set agents, un vigilant i un caporal. Un dels objectius de la regidoria de Governació els darrers quatre anys ha consistit a ampliar progressivament el nombre d’agents. La voluntat és arribar a una plantilla de 13 persones, com a quantitat òptima per a la població de Solsona.

Partits Polítics

Pacheco, en el moment de prometre el càrrec, a la sala de plens

Es necessita comercial per la zona de Solsona

El Comú del Solsonès

Reunió amb Jordi Fàbrega El passat 15 de febrer, membres d’ El Comú del Solsonès ens vam reunir amb Jordi Fàbrega (delegat territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central), per tal de donar-nos a conèixer i fer-li arribar les nostres inquietuds i les problemàtiques de la comarca, per millorar la situació comarcal en alguns àmbits concrets i en conseqüència millorar la qualitat de vida dels solsonins/es. Agraïm des d’aquí la seva visita i el seu interès.

Empresa nacional en procés d’expansió necessita persona per cobrir plaça de comercial a la zona Solsonès i Segarra. Perfil: - Persona dinàmica - Edat: 25 - 35 anys (no excloent) S’ofereix: - Sou fix + dietes + comissions interessants - Cotxe + telèfon - Formació continuada a càrrec de l’empresa - Bon ambient - Possibilitats de promoció - Incorporació immediata Interessats envieu c.v. al fax 973 31 19 13 o truqueu al 605 69 29 37 

506- Divendres, 23-2-2007


Solsona

Redacció

“Continuïtat de l’expansió:

la situació a Catalunya i el Solsonès” (II) Conferència del doctor Josep Oliver el passat 29 de gener a Solsona Continuació Segon element important del context internacional: Fins a quin punt l’economia americana està entrant en el que anomenem un aterratge suau o una frenada massa sobtada. Perquè, l’economia americana ha estat creixent amb molta intensitat els darrers anys d’una manera similar a la nostra, a partir d’un mercat immobiliari extraordinàriament expansiu, i amb sistemes de refinançament hipotecaris que permeten utilitzar una part de la riquesa immobiliària en el consum. I aquesta ha estat una base molt important del seu creixement. A partir de mitjans de l’any passat, aquest boom immobiliari es va acabar, i en aquests moments assistim a l’economia americana a un aterratge fort del sector immobiliari. Fins fa 3 o 4 mesos, el temor dels economistes d’arreu del planeta, era que si Amèrica queia molt sobtadament, això arrossegaria el conjunt de l’economia mundial. El que sembla que està produint-se és que l’aterratge de l’economia americana serà suau i l’efecte expansiu negatiu de la caiguda del mercat immobiliari ja ha tocat fons i, tal com la creació d’ocupació està mostrant, amb un creixement més baix, però no extraordinàriament dolent. L’economia americana està caient menys del que s’esperava perquè el petroli està caient molt més ràpidament i, per tant, les famílies americanes estan obtenint, a través d’una caiguda dels preus de l’energia, un increment de la renda real que no haguessin tingut. Es calcula que aproximadament les famílies americanes tenen a les seves butxaques uns 100.000 milions de dolars per sobre del que tindrien si el preu del petroli hagués continuat mantenint-se als 75 dòlars. Altres elements positius de l’economia mundial que tiben molt: Xina és un canvi absolutament estructural de l’economia planetària, i això té molts efectes a llarg termini, però a curt termini, aquest increment de més del 10% que sembla que es pot perllongar els propers 3 o 4 anys vol dir que fins i tot amb la hipòtesi que l’economia americana frenés intensament, hi

hauria demanda mundial suficient com per mantenir l’activitat agregada del planeta. I pensin que les exportacions europees a l’Àsia, bàsicament a la Xina, ja són més importants que les que fan als USA. Això ja ha començat a canviar. Els fluxos cada cop van més cap a aquest nou centre de gravetat econòmica que és Àsia (Xina, Índia, Corea, Japó, Singapur). I aquesta és una bona notícia a l’igual que també és bona notícia el manteniment del creixement de l'Índia a taxes per sobre del 7% i 8%. No és el creixement xinès, però també afegeix pressió a la demanda. I, finalment, en aquest àmbit asiàtic, el que sembla la consolidació d’una fase de creixement relativament dilatada del Japó. Japó és un país que va entrar en crisi a final dels 80 quan el NIKKEI va arribar als 45.000 punts, i avui, 18 anys després està a 16.000. Això va ser un daltabaix enorme que va comportar una recessió que ha durat pràcticament fins al 2003, quan s’ha iniciat la recuperació, prenent un cert protagonisme en l’economia mundial, que també ajuda a suplir la demanda americana. En el cas nostre, més proper a la zona euro, també amb dificultats, el creixement s’està consolidant a Alemanya i Itàlia, al 2%. El cas alemany és interessant, amb una taxa d’atur que ha baixat, i per fi sembla que la nostra locomotora creix, i això té conseqüències importants sobre el nostre sector exterior, ja que l’economia europea és el nostre principal client.

Estem molt millor que fa 6 mesos No és que les coses hagin canviat radicalment. Han canviat en el curt termini, però hi ha desequilibris de fons que preocupen, i a més, a la tardor s’acumulaven molts desequilibris a curt termini (petroli, USA, Japó en dificultats...). Tot això s’ha anat aclarint amb la línia argumental del petroli, la caiguda dels preus i, per tant, una certa distensió de l’economia japonesa i americana.

Problemes de fons de l’economia mundial. Què ens ha de preocupar? Els Estats Units estan vivint bastant per sobre de les seves possibilitats. Un país és com una família. De la mateixa manera que una família que visqui sistemàticament per sobre de les seves possibilitats, un banc anirà prestant fins que comenci a pensar que no li tornarà el deute. Continuarà... 506 - Divendres, 23-2-2007




Solsona

Sol del Solsonès

Conveni entre el Sol del Solsonès, l'ajuntament de Solsona i l'empresa ADIGSA El passat 14 de febrer del 2007 a l’ajuntament de Solsona, es va signar el contracte d’arrendament del pis que gestionarà el Sol del Solsonès. Aquest recurs permet posar a disposició del usuaris del Sol del Solsonès, amb la finalitat de tenir un habitatge per les persones diagnosticades de malaltia mental o amb problemes de drogodependències. Varen assistir a la signatura: el batlle senyor Jordi Riart, la senyora Montse Segura, gestora d’activitats d’ADIGSA, Montse Albacete, regidora de Benestar i Família de l’ajuntament de Solsona, Trini Pia, responsable ONA, Mercè Esquerrer, responsable de l'oficina de cooperació, el senyor Enric Serra Mayà, president de l'associació Sol del Solsonès, Neus Sampons, coordinadora de l'associació Sol del Solsonès, en C.G., usuari de l’associació, en E.S., usuari de l’associació i en Ll. Cl., usuari de l’associació. Després de signar el contracte entre ADIGSA i Sol del Solsonès; Enric Serra va agrair amb emotives paraules a ADIGSA i l’ajuntament de Solsona per tot l'interès a disposició de l’associació del Sol del Solsonès.

Moment de la reunió entre els responsables de l'entitat Sol del Solsonès, l'ajuntament solsoní i les representants de l'empresa Adigsa

Recollida de llibres de tota classe, de cartutxos de tinta i de pel.lícules

El Club Social us ho agrairà moltíssim. Més informació 973 48 36 83 i 650 867 025. Moltes gràcies Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!



506- Divendres, 23-2-2007


Comarca

Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell se solidaritza amb les demandes de més qualitat per part dels pacients del transport sanitari Serra s’ha mostrat totalment sensible a intercedir amb la Generalitat per a millorar els viatges dels usuaris d'hemodiàlisi, quimioteràpia i radioteràpia de la comarca Els usuaris del transport sanitari col·lectiu del Solsonès han rebut aquesta setmana el suport del Consell Comarcal per tal de fer de mediador amb el govern de la Generalitat i exigir millores qualitatives en aquest servei. Actualment les condicions en les quals viatgen prop d’una quinzena de pacients d’hemodiàlisi, quimioteràpia i radioteràpia del Solsonès s’han agreujat des que feien el transport amb taxi de forma individualitzada, mentre que amb l’ús de les ambulàncies actuals els pacients no poden tornar a casa fins que han acabat tots els que comparteixen vehicle, allargant els trajectes i els temps d’espera, a més de perdre la privacitat. En aquest sentit, el president del Consell, Joan Serra, que s’ha mostrat molt receptiu amb les demandes de qualitat dels usuaris, ha assegurat que des de l’ens comarcal s’atendran aquestes súpliques dels pacients i s’intercedirà amb el departament de Salut de la Generalitat per tal de solucionar el problema. Segons Serra, “la precària salut de les persones que es troben en aquesta situació, així com les dificultats que comporta el tractament, fan que es queixin amb

raó, tant pel que fa a la intimitat del procés com per les esperes i la incomoditat dels vehicles”. Serra confia que el govern català serà també sensible a aquesta problemàtica, ja que a diferència d’altres, els pacients del Solsonès, tenen llargs trajectes que van en detriment de la qualitat reivindicada.

ESCOLA DE FUTBOL “LACH”

TORNA EL PROPER 2 DE MARÇ

A CÀRREC DE : JAUME BARTRÉS

- Preparador físic de la U.E. Lleida - Ex preparador físic del juvenil del R.C.D Espanyol

TEMA: ���La peparació física Organitza: al futbol base.” 1r torn: 17:30 - Benjamins, alevins i infantils 2n torn: 18:45 - Cadets i Juvenils. Inscripcions a Riu Esports i Moda a partir del 24 de febrer. 506 - Divendres, 23-2-2007



Patrocina:


Vall de Lord

Dolors Pujols

Cantada de Romeus 2007

Seguint aquesta tradició arrelada a Sant Llorenç, un any més els nens i nenes de l’escola surten al carrer el dijous gras per “cantar els romeus” El passat dijous gras a la tarda un any més els carrers de Sant Llorenç es van omplir de mainada que recorria els establiments i cases del poble per “cantar els romeus” (una cançó on es demana ous, butifarra etc. i s’amenaça de fer soroll pels carrers si no reben res). Enguany televisió de Catalunya també es va fer ressò d’aquesta peculiar tradició gravant alguns moments de la cantada i mostrant-ne imatges a l’edició del divendres del TN Comarques. Els alumnes del CEIP Vall de Lord i de la SES Sant Llorenç amb la recaptació feta durant la cantada fan un dinar a l’escola previ a la rua del dimarts de carnaval mentre que bona part dels diners recaptats els destinen a una ONG. (Al pròxim número del Celsona hi haurà informació i fotografies d’aquest carnaval infantil). Fotos dels diferents grups que van cantar els romeus enguany

Els petitons de la guarderia també van cantar 

506- Divendres, 23-2-2007


Vall de Lord

Cambra de Comerç

Dolors Pujols

Carnestoltes 2007 a Sant Llorenç

... del Solsonès, els coneixes ?! (productes locals de qualitat)

Demà dissabte 24 de febrer, tothom disfressat !

Alguns artesans/es (artesania d’art i alimentària) i productors/es ecològics del Solsonès fa poc temps que ens anem reunint per iniciar accions, debatre i plantejar possibles opcions per promocionar els productes locals de la comarca, amb la finalitat d’augmentar la coneixença entre nosaltres i no ‘deixar perdre’ tant oportunitats com recursos econòmics que s’adrecen als nostres sectors d’activitat. Una d’aquestes accions és participar en la propera Fira de Sant Isidre de Solsona on tenim la possibilitat de disposar d’un espai comú adreçat als productes de la comarca (productes d’artesania, d’artesania alimentària i de producció ecològica) i es té previst realitzar, amb la col·laboració d’altres entitats, una taula rodona per tal de conèixer altres experiències de promoció de productes locals que s’han dut a terme a altres comarques de Catalunya. El proper dissabte 3 de març a les 12.00h a la Delegació de la Cambra de Comerç a Solsona (Av. Països Catalans, 7 baixos – Solsona) es farà la primera reunió informativa per saber quants productors/es esteu interessats/es a participar, començar a preparar l’espai de la fira i establir la propera trobada.

20 :00.- A la plaça Major, Cercavila de disfresses 22 :00.- Al bar jardí, Sopar Popular, cal inscripció prèvia al propi bar 23:00.- Al bar jardí, Ball i concurs de disfresses amb l’actuació de S-Kool (Punk-Rock de Gironella-St. Llorenç). Organitza: Casal l’Estaca amb la col·laboració del bar Jardí

Recollida d’ampolles de cava Des de l’AEiG Vall de Lord s’informa que durant el matí de demà dissabte, 24 de febrer hi haurà la recollida d’ampolles de cava buides. Es demana als interessats que les deixis davant de casa i les passaran a recollir i també es fa saber que aquest serà el darrer any que els nois i noies realitzaran aquesta activitat (per diferents qüestions els és poc viable).

Concerts

Ramon Estany

Concert de Hip Hop a La Fura El dissabte de Carnaval, a la nit, el Casal La Fura va oferir una sessió musical amb l’actuació de DJ de Manresa i Solsona i els AT-Versaris, de Sants-Sabadell.

506 - Divendres, 23-2-2007




Comarca

Diputació de Lleida

La Diputació impulsa un portal empresarial que recull les iniciatives que es desenvolupen a les comarques de Lleida El portal web “Lleida empresarial” oferirà informació d’una manera racionalitzada i ordenada a totes les empreses, autònoms, agents econòmics i administracions de les Terres de Lleida Una de les principals novetats d’aquesta iniciativa és la creació d’una borsa de treball interactiva que es posa a disposició d’empreses i treballadors, per satisfer les seves necessitats El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, que té entre els seus objectius, la promoció de totes aquelles activitats que fomentin el desenvolupament econòmic de les comarques de Lleida i la promoció d’accions que fomentin el treball i l’ocupació, ha posat en marxa aquesta eina per canalitzar de manera racionalitzada i ordenada la informació adequada per a empreses, autònoms, agents econòmics i administracions, i que entrarà en marxa el proper març. Aquest Portal Web Empresarial recull tota la informació de caire empresarial que es genera a Lleida i per Lleida, cobrint d’aquesta manera un buit existent fins aleshores. Amb aquesta voluntat es planteja un projecte que requereix de la implicació de tots i cadascun dels agents econòmics i socials de Lleida. Aquest portal haurà de disposar de dos tipus d’accés principals: l’accés lliure per al subministrament d’informació i contacte dirigit al públic en general; i l’accés restringit per a facilitar la comunicació i el treball de col·laboració a les persones i entitats amb les quals s’arribi a acords entre les diferents àrees d’activitat del portal. El desenvolupament del portal inclou una eina de gestió, accessible a través del navegador d’Internet que permet el manteniment, gestió i actualització de continguts per part del personal de la Diputació. L’estructura d’aquest Portal Web és la següent : - Notícies

- Agenda - Dades socioeconòmiques - Documents - Cercador d’ajuts i subvencions - Butlletí empresarial - Lleida Formació: creació d’un espai en el que es pugui consultar o publicar tota la oferta formativa empresarial disponible a les Terres de Lleida, tant de caire públic com privat. - Web-mail Empresarial. Proveir de correu electrònic d’empresa a tots aquells autònoms i petites empreses que, per la seva estructura o tamany, no tenen recursos tècnics ni econòmics per tenir domini propi. - Directori d’empreses: posar en contacte a les empreses registrades de la plataforma per a establir relacions comercials o professionals entre elles. - Emprenedors: recull informació i d’enllaços a altres llocs, necessaris per a iniciar l’activitat empresarial. - Informació per autònoms: accés als autònoms a tota aquella informació, i tots aquells enllaços a altres llocs que en generin, que necessiten per a realitzar la seva activitat. Una de les principals novetats d’aquest portal es la creació d’una Borsa de Treball interactiva, que es posa a disposició d’empreses i treballadors, per satisfer les seves necessitats. Aquesta borsa té el seu origen en el Pla de Dinamització per a l’ocupació de les Terres de Lleida, que recull la seva creació per complementar els ajuts que des de la Diputació es presta als nostres emprenedors. Aquest portal web està obert a la resta d’administracions del territori, com a primer front de l’assessorament i suport a les empreses, emprenedors i autònoms i treballadors. Està prevista l’organització d’unes jornades de formació per als tècnics d’administracions locals per tal de conèixer i utilitzar aquesta eina que avui es presenta.

10

506- Divendres, 23-2-2007


506 - Divendres, 23-2-2007

11


Oliana

Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Carnaval 2007 De tots els actes que es porten a terme en aquestes dates, el “Dinar de Carnaval” potser és el més multitudinari, on petits i grans gaudeixen abans d'entrar als quaranta dies de penitència. (La Quaresma). Mireu-vos aquest interessant reportatge fotogràfic. A punt per l’àpat

El xef i l’ajudant de cuina amb alguns petits participants a la festa. Gaudint de l’esmortzar.

Paneres de pans pels assistents.

Detall d’alguns col.laboradors a la festa.

Algú disfressat ens recorda la festa.

El cuiner amb l’equip d’ajudants al Dinar de Carnaval. 12

506- Divendres, 23-2-2007


Educació

CEIP Setelsis

Carnaval a l’escola La setmana passada va ser especialment divertida a l’escola: per tal de celebrar el carnaval, vam fer màscares a l’hora de plàstica, ens vam maquillar, ens vam disfressar, vam dibuixar el Gegant Boig, vam fer cas d’uns missatges estrambòtics del Gegant Boig (ens manava sortir amb la jaqueta posada de revés!)... El dijous llarder vam esmorzar amb pa i botifarra per tal de conèixer de manera saborosa aquesta vella tradició. I el divendres a la tarda, els més petits, disfressats d’indis vam fer els balls de carnaval perquè els companys els poguessin veure. Va ser una festassa!

Dibuixant el Gegant Boig, envoltat d’obres d’art

El menjador s’ha disfressat de circ

Ben maquillats

Societat

Ensenyem als companys les danses que hem après

P3 tasta el pa amb tomàquet amb botifarra

El Llorenç dijous que ve fa 7 anys. Per molts anys!!! Els teus familiars.

El Gegant Boig balla content envoltat de petits indis

506 - Divendres, 23-2-2007

13


Educaci贸

Llar d'Infants Arrels

A la Llar d'Infants d'Arrels ens hem disfressat de cuiners!!

S贸c un cuiner, que remena cassoles faig bon menjar, i tothom es llepa els dits! Les cassoles en el foc, van coent a poc a poc, i fregeixo les verdures, les patates i els fesols.

Classe dels dofins

Classe dels elefants

Classe de les girafes

Classe dels lleons

Classe dels ping眉ins

Classe dels pollets 14

506- Divendres, 23-2-2007


Educació

Escola Arrels

Invasió de pingüins i altres éssers El canvi climàtic ens ha dut espècies que no són pròpies del país. Una quantitat immensa de pingüins de totes les mides han envaït el nostre territori escolar. No hi havia pas gel, però els hi era igual, han volgut gaudir de la música del “Bufi” i de la companyia de la “Bogeta”. Aquests ocells aquàtics, tot i que tenen un tarannà més aviat de xino-xano, s’han mogut com peix a l’aigua i han evolucionat pel pati seguint la corrua dels mestres pingüins i fent babejar als pares i avis pingüins.

També s’han apuntat a la festa tota mena d’individus que anaven emmascarats de mil i una maneres, pallassos, follets, supermans, monstres, pirates.. Disfressar-se és molt divertit i li agrada al gran i al petit..

506 - Divendres, 23-2-2007

15


El Xupinassu encén la metxa del Carnaval 2007 El Carnaval de Solsona va encetar els actes als peus de la Torre de les Hores a les 8 del vespre del dijous Gras, amb l’encesa d’un xupinassu i els primers acords de la Música Sorda que van despertar la festa pels carrers de Solsona. Tot seguit, a les 9 del vespre, la Plaça Major va acollir el Ball Mut i el Sopar Gras, amenitzat per Black&White Col.laboraren: les comparses Els Parroquians i La Cuca Fera, Can Solvi i el Bar Pau

16

Aspacial Carnaval 2007


Espectacle de Gladiadors Romans a la Xelsa superar les proves més adverses i arriscades. Llàstima que aquest espectacle, de tant dur, va provocar un parell d’accidents entre els participants. L’espectacle CUL-i-SEU, va anar seguit a continuació per un concert dels Matarrucs amb La Tropa.

El Dijous de Carnaval no seria el mateix sense un espectacle animat i potent, digne de començar amb energia les festes, i enguany, la comparsa Foguereta va convertir la pista de la Xelsa en un amfiteatre romà on equips de joves competien per

Aspacial Carnaval 2007

17


20 anys de bates roses Corria la tardor de l’any 1987 quan una colla de joves entre 16 i 18 anys somniaven amb el Carnaval, i en crear una nova comparsa. Entre els noms, discutien si dir-se WATT 69 o TIRITS 88, però l’encís d’aquella geganteta boja els va enamorar i van decidir que serien la seva comparsa, la comparsa de la Geganteta, encara que haguessin d’anar de rosa. Els cinc fundadors de la comparsa que va nèixer pel Carnaval de 1988 van ser el Xavi Bertolí, l’Albert Serra, el Xavier Selva, el Jaume Espuga i el Jaume Andreu. Ells han estat els “enfants terribles” del nostre Carnaval, agosserats, trapelles, i molt embalats. No en va, se’ls va atribuir alguns fets que ells sempre han negat, com llençar tomàquets a un concert de l’Albert Pla. I és que les bates roses sempre han estat a l’ull de l’huracà, per ser atrevides i carnavaleres. Van ser l’única comparsa que va tenir l’atreviment de portar molts anys una llitera a la Xelsa, a la seva llotja, fins que un bon dia algú se la va emportar i ja no la van recuperar mai més. Actualment són uns 35, que paguen quota, però n’hi ha una quinzena, de petits, a més a més, que asseguren el relleu generacional. Per ser de la comparsa, només cal presentar un currículum, en forma de video, DVD, o pàgina web, per tal que la gent de la comparsa pugui jutjar les qualitats de l’aspirant. Recordant els actes més emblemàtics d’aquesta comparsa, podem esmentar les Patí-tasques, que van venir després de l’època gloriosa del París - Cal Dach i que consistia en anar de tasca en tasca, amb patins. El bar emblemàtic que avui encara reuneix a la comparsa de la Geganteta és La Criolla, que actuava de local social, i un bar emblemàtic per les Patí Tasques era Cal Pixarada, on al pobre Pere li feien acabar la paciència ratllant el terra o embrutant el bar. Memorable també va ser quan als de la Geganteta se’ls va acudir anar de tasques amb cavall, i alguns d’aquests animals van acabar “més emborratxats” que els propis genets. Van arribar a entrar amb els cavalls a l’Apòstrof (ara Sputnik) i a la Xelsa, i a lligar les bèsties als penjarrobes, per sorpresa de la gent. I aquest any, la comparsa, per celebrar els 25 anys de la Geganteta, ha organitzat la PINK POWER, una festa triomfant, només calia veure la seva espectacular carrossa descoberta en la rua del dissabte.

18

Aspacial Carnaval 2007


Aspacial Carnaval 2007

19


La baixada de boits fa el ple a Solsona L’espectacular baixada de vehicles casolans pels carrers de Solsona va congregar un nombrós públic al voltant de la Plaça Major i el Carrer de Sant Miquel, per on les andròmines rodants creuaven a gran velocitat rampes i un túnel sorpresa. L’acte era fet amb la col.laboració de la comparsa l’Esperit Sant. Tot seguit, hi va haver el Ball de la Patacada amb Joan Altarriba. Organitzat per la comparsa Kinitos.

Empresa de la zona NECESSITA

Conserges S'ofereix: - Formació a càrrec de l'empresa - Contracte / Alta a la Seg. Soc. Interessats truqueu al

649 09 40 99

Demaneu pel Sr. Guillem

Es necessita Constructora i Immobiliària de Solsona SA

Responsable

Contractarà

Deixalleria

ENCARREGATS O OFICIALS PALETA

(contracte interinitat)

per futura promoció a encarregats d'obra. Es facilitarà Formació i Experiència Interessats contacteu amb l'empresa als números:

Interessats truqueu al Tel. 973 48 11 62 i demaneu per Sra. Gemma

973 48 10 24 - 973 48 21 61 20

Aspacial Carnaval 2007


Porta Aventura fa ple al Carnaval solsoní La proposta de fer un parc d’atraccions el dissabte de Carnaval a Solsona va despertar la imaginació de les comparses, que van idear tota mena d’andròmines i atraccions de fira per deixar embadalits als transeünts, turistes i visitants que gaudien

Aspacial Carnaval 2007

de la festa. Autos de xocs molt particulars fets amb bidons, jocs de pescar en una mini piscina, encertar amb un plat de puré de patates a la cara d’una víctima, o una parada de “taquitos” mexicans.

21


La nova arribada omple de gent la plaça del Camp Una festiva i participada rua de Carnaval centra l'arribada de dissabte amb Lloll Bertran i Celdoni Fonoll com a matarrucs d'honor La tradicional arribada de Sa Majestat, el Carnestoltes i el nomenament del Matarruc d'Honor del Carnaval de Solsona van comptar aquest any amb una nova ubicació que va fer les delícies de grans i petits. L'estrena del nou emplaçament no va deslluir la festa i solsonins i visitants van donar una multitudinària benviguda a la rua "carnavalera" que va continuar amb els actes tradicionals de la jornada. Després de sortir de l'ajuntament de Solsona, la comitiva i les autoritats de Carnaval es van encaminar fins a la plaça del Camp. Seguidament els matarrucs d'honor, Lloll Bertran i Celdoni Fonoll van encendre una traca per donar el tret de sortida a la rua de Carnaval que va sortir des de la carretera de Torà. La rua va inciar el seu recorregut per sota una reproducció il·luminada del Portal del Pont entre música, confetti i gresca a dojo. Les carrosses van avançar sense incidents des de la carretera de Torà fins la plaça del Camp, i entre elles destacava el nou bus de Carnaval que la junta i la comparsa de la Geganteta van engalanar en motiu dels 25 anys de la filla del Gegant i la Geganta Boja. Tot seguit va arribar el nomenament del Matarruc d'Honor, un prestigiós títol que enguany va recaure en la televisiva Lloll Bertran i el seu marit Celdoni Fonoll. La Lloll i el Celdoni es van posar el públic a la butxaca amb un acurat sermó de carnaval fet en vers i que destil·lava altes dosis de crítica i sàtira política. La Lloll i el Celdoni es van mostrar orgullosos de ser matarrucs i van aprofitar l'avinentesa "no per matar cap ruc però sí per escaladar-ne més d'un". El president de la federació espanyola de patinatge, l'expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar i les retallades de l'estatut van ser alguns dels protagonistes de les seves bromes. La Lloll i el Celdoni van continuar amenitzant la festa amb una cançó dedicada a l'ase català. A més, la tradicional bramada del Carnaval de Solsona 2007 es va dedicar a la COPE i el seu locutor "estrella", Federico Jiménez Losantos, "pels seus continus atacs a la llengua i la cultura catalanes". La festa va continuar amb els tradicionals ballets de Carnaval i la penjada del ruc.

22

Aspacial Carnaval 2007


Aspacial Carnaval 2007

23


El Sermó, fort, molt fort!!!! Amb molta expectació a la Plaça Major, el diumenge al matí es va poder seguir un dels actes més esperats del Carnaval, la lectura del Sermó, que enguany va repartir a tort i dret i amb especial virulència cap als polítics, potser perquè estem en un any d’eleccions, o tal vegada perquè ha estat un any ric en esdeveniments i polèmiques. El sermó, de prop de 40 minuts de durada, va criticar l’acumulació de càrrecs d’algun membre del Consell Comarcal, l’especulació urbanística al Port del Comte, com els de Sant Llorenç de Morunys “ens han passat la mà per la cara” amb la piscina coberta, els molins de la Torregassa, les lamentacions dels veïns de l’Av. de Sant Jordi “nova illa d’or de Solsona”, o el Gegantòrum, part que va ser molt aplaudida entre el públic. El Sermó va recriminar al Consell Comarcal per les mancances sanitàries de la comarca “al diccionari, les paraules Solsonès i Sanitat no són incompatibles” va puntualitzar, i a l’ajuntament de Solsona, per l’espera inacabable de la sala Polivalent “que deu passar per la Vint-i-Quatrena fase” però “esperem que tardi menys que la Sagrada Família”, si bé “al cap i a la fi, només la faran servir per al dinar de jubilats o la Nit de l’Esportista”. El “negoci del Camp del Serra” també va ser un dels temes més punyents, que van donar pas a una repassada dura, a tots els regidors de l’Ajuntament de Solsona, amb noms i cognoms. I com que hem viscut les festes del Cinquantenari de la Coronació, el sermó no podia acabar sense el cant d’uns particulars Goigs del Claustre.

El sermó Aquest any, la Junta del Carnaval ha decidit, fent valer el seu legítim dret sobre el Sermó, que no sigui publicat al CELSONA.

24

Aspacial Carnaval 2007


Tarda de contradanses

El diumenge a la tarda els solsonins poden gaudir de les contradanses, uns ballets amb dues cares, la més formal, i la més esbojarrada, que convida als curiosos i públic dels voltants a participar-hi. Amb els acords de la Cobla i acompanyats pel rei Carnestoltes, els balladors van seguir la tradicional ruta: Plaça del Consell Comarcal, Plaça Major, Plaça de Sant Pere, Residència, Plaça del Camp, Plaça Ajuntament i Plaça Sant Joan.

Aspacial Carnaval 2007

25


Gent de Carnaval

Cicle d’Espectacles Infantils

Els personatges de La Via Làctia s’alimenten amb la llet que brolla de les fonts i d’un gran llac, fins que arriba una època de sequera continuada. Aleshores el protagonista, Karim, haurà d’emprendre un viatge per tota la galàxia. Espectacle musical amb titelles gegants i llum negra, La Via Làctia ha estat guardonat amb el Premi del públic al millor espectacle de la temporada 2003.

COMPANYIA EL CAU DE L’UNICORN

Entrada: 2,5 euros (aticipada, a l’OAC), 3 euros (taquilla)

DIUMENGE 4 DE MARÇ - 18 H - TEATRE COMARCAL


Aspacial Carnaval 2007

27


Aspacial Carnaval 2007

29


El Carnaval Infantil sí arriba pel Portal El dilluns, 19 de febrer, els més petits de Solsona i comarca van gaudir del seu carnaval propi. De bon matí, la Sala Xelsa va acollir l’Esmorzar, Ball de l’Empastifat i Espectacle Infantil, amb Jaume Barri. A mig matí, des de l’Ajuntament, es procedí a la Baixada d’Autoritats, amb la Petit Fanjàs infantil, per trobar-se, a l’Avinguda del Pont, amb l’arribada de S.M. el Carnestoltes i de la Miss Forastera de Fora, amb Pepsicolen Un cop lliurada la Clau de la Ciutat a l’il.lustre i desvergonyit visitant, la comitiva va pujar pel carrer sant Miquel fins a la Plaça Major, on es va llegir el Sermó, s’interpretaren els Ballets i es procedí a la Penjada del Ruc.

32

Aspacial Carnaval 2007


Solsona es disfressa el dimarts de Carnaval Un miler de disfresses omplen la Xelsa en una nit especial L’Orquestra CIMARRON va posar música i ballaruca al ball de les disfresses del dimarts, una convocatòria que va aplegar prop d’un miler de persones amb les vestimentes més originals i divertides: colles de castellers, seguidors dels SanFermins, princeses, monges, nois i noies martini, mossos d’esquadra

anti avalots, treballadors de tallers mecànics, llenyataires, submarinistes..... I a la mitja part, es va fer el sorteig del testament del Carnestoltes, que va tocar per casualitat a un carnavaler de tota la vida, Francesc Ester, president de la UBIC.

34

Aspacial Carnaval 2007


36

Aspacial Carnaval 2007


C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona Aspacial Carnaval 2007

SEGONES REBAIXES ho! Ăšltims dies! 37

a-

t Aprofi


El Concurs Infantil de Disfresses atrau centenars de nens i nenes La Xelsa es va quedar petita amb el tradicional Concurs Infantil de Disfresses, presentat pel pallasso Pepsicolen, i que va veure com es premiaven les millors disfresses i treballs de caracterització i muntatge. En la categoria de nens, va guanyar la disfressa NENG, en la de nenes, QUADRE, per parelles, GEGANT BOIG I MOCÓS, en grups, AIRES DE CANÀRIAS, i pel millor muntatge, el LLIBRE DE LA SELVA.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques... abans del DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 38

Aspacial Carnaval 2007


El dilluns les comparses recuperen energies amb els tradicionals sopars Unes 200 persones van assistir al Sopar de Carnaval a la Sala Xelsa. Després de les postres, van gaudir amb el Concert de Crazy Evolution + Secs + Lexu’s. I al carrer Castell, les quatre comparses del Bojos van fer el seu particular sopar festa.

Coca, figues i vi blanc A les acaballes d’aquests dies de disbauxa, el Carnestoltes va repartir el dimarts al migdia dolces coques i figues pels carrers de Solsona, mentre petits i grans ballaven amb el so de la Patinfanjàs.

Aspacial Carnaval 2007

39


40

Aspacial Carnaval 2007


NUM. 4510 Aquest és el número afortunat de la Toia de la Comparsa del Gegant Boig, exposada al Foto Art del Carrer Castell. Aquell que el tingui pot passar a recollir-lo. Se li facilitarà un transport per endur-se’l a casa. Aspacial Carnaval 2007

L’espieta La ràdio “Els 40 Principals”, va ser a Solsona com ja és costum des de fa alguns anys, va portar el seu programa en directe el matí del divendres de Carnaval a Solsona, sorprenent als vianants amb una “curiosa entrevistadora” 41

Bus nocturn de les Gallines El dilluns al vespre les Gallines van sortir a sopar, i de tornada, encara van parar un moment a les parades a fer postres.


David Porredon Carnestoltes del Carnaval 2007 "Jo tornaria a fer de carnestoltes però per desgràcia no es pot repetir" Què et va semblar la proposta de la Junta per fer de Carnestoltes? La primera reacció va ser de sorpresa i en el primer moment vaig dir que no, pero van insistir i ja no m'hi vaig poder negar. La gent de Carnaval s'ho treballen molt, ho fan amb molta il·lusió i grans dosis de voluntarisme i crec que si et demanen una cosa així no pots dir que no. Què és el que més t'ha sorprès de fer de Carnestoltes? El que més impressiona és el munt de gent que et saluda i que disfruta amb el Carnaval i el Carnestoltes. Això es nota molt durant l'arribada, que és el gran moment del Carnestoltes. És molt espectacular i és una experìencia molt gratificant. Com la vas viure, l'arribada? Home, al principi em vaig acollonir una mica, però després et vas animant, et deixes anar i t'ho passes molt bé. Què és el que més et va agradar? Sobretot disfrutes amb la complicitat de la gent. Veus que la gent et saluda, t'anima i et sents molt arropat. Això et dóna molta satisfacció i t'ajuda a gaudir de tots els moments. Jo tornaria a fer de Carnestoltes, però per desgràcia no es pot repetir. Què és el que més costa? Hi ha moments difícils perquè estàs cansat i són bastantes hores, però es porta bé. El diumenge a la tarda, amb les contradanses, va ser dur, però com et deia, la festa i l'ambient de Carnaval compensen de sobres. Com a Carnestoltes ets una part important de la festa i això t'ajuda a seguir.

de dir que sí. Evidentment s'ho ha de pensar i mirar si ho pot fer i si és així que no s'espanti i que accepti. Penso que ser Carnestoltes s'hauria d'entendre com un premi perquè per a un solsoní és un bon reconeixement. Em sembla que cada cop més la gent de Solsona ho contempla d'aquesta manera i la mateixa junta pensa en el Carnestoltes com un element del nostre Carnaval i com un reconeixement cap a un solsoní o solsonina.

T'has fet un fart de saludar. Home hi ha molta gent que et saluda però també hi ha gent que potser no et saludarà mai més (riu).

I com ho portes, això d'acabar el Carnaval a la foguera? Home, em sembla que cremen el ninot si més no és el que m'han dit els de la junta (riu). No, no, ho porto bé, i a més, forma part de la festa i és bonic que sigui així.

Recomanes l'experiència? Crec que si la junta demana a una persona ser el Carnestoltes ha

En general, com has vist aquest Carnaval? Doncs molt bé. Per a mi el Carnaval està perdent en quantitat però guanyant en qualitat. Crec que això és molt positiu, i tot i que és molt difícil d'aconseguir s'està assolint. La gent de Solsona s'hi implica molt a més, i la gent de fora, en general, vénen al Carnaval perquè tenen amics solsonins i respecten la festa i s'hi comprometen més. La introducció de la nova arribada què t'ha semblat? Home, a mi m'agradava molt fer-la a plaça Major com ha estat sempre. A més, passava davant de casa, però també s'han de comprendre les raons del canvi i val a dir que a la plaça del Camp hi havia tanta gent que no crec pas que haguessin cabut a la plaça Major. 42

Aspacial Carnaval 2007


Lloll Bertran i Celdoni Fonoll, matarrucs d'honor "El Carnaval de Solsona és un dels més famosos de Catalunya i del món!!" Què us sembla el carnaval de Solsona? De moment n'hem vist poca cosa encara, perquè acabem d'arribar com aquell qui diu. Però ja es flaire un molt bon ambient de festa i ja es veu que a Solsona hi ha molta gent que li agrada fer gresca per Carnaval. De totes maneres, hem de dir que ja en sabíem coses, del Carnaval de Solsona, perquè és un dels més famosos de Catalunya i del món. Us ha reconegut molta gent pel carrer? La gent de la junta ens va explicar que el nom del matarruc d'honor es porta amb molt secret, i per tant, hem anat una mica amb el cap cot i dissimulant tant com podíem. Però bé, tot i això hi ha hagut força gent que ens ha reconegut. I per cert, que de tant mirar a terra hem pogut veure que teniu unes llambordes fantàstiques al nucli antic de Solsona. Ja en sabíeu coses del Carnaval solsoní? Sí, sí. És un dels Carnavals sonats de Catalunya i ja coneixíem la bramada i la penjada del ruc i sobretot la pixarada i la festa de sota el campanar.

imaginació i feien festes de coses insòlites i divertidíssimes. La llegenda dels matarrucs té molta gràcia i qui s'ho va empescar tenia una gran inventiva. Això està bé perquè la gent s'adona de la riquesa i la bogeria que hi havia en èpoques passades i és interessant que es valori i es conservi.

Què us sembla això de ser matarrucs d'honor? Doncs ens fa molta il·lusió, ho acceptem de molt bon grat i n'estem molt contents. Quan ens van proposar ser matarrucs d'honor de seguida ens hi vam apuntar; a més, com que el bonic es riure's de tot, fins i tot d'un mateix, ens ho estem passant molt bé. A més, la llegenda és molt divertida i trobem que està bé recordar-ho, reinvidicar-ho i celebarar-ho com ho feu aquí, d'aquesta manera tan sonada.

Com serà el vostre pregó? Serà una mica reivindicatiu però amb el to dels catalans. O sigui, que sense ser molt agressiu hi haurà festa i befa i es diran coses importants. Ho hem treballat una mica com un espectacle i no ho farem gaire llarg perquè ens han dit que si ho allarguem massa potser la gent es refredarà.

Us ha sorprès la llegenda dels matarrucs? Ja en sabíem alguna cosa i certament ens agrada molt. Pensem que és molt maco recuperar aquestes llegendes i històries locals del passat perquè es demostra que abans la gent tenia molta

De què parlareu? Fareu molta crítica? Home, ja que som matarrucs d'honor creiem que hi ha gent que, tot i que no cal arribar a matar-los, sí que és bo d'escaldar-los una mica. A més, com a matarrucs d'honor hem preparat també una mica de lloança i homenatge al ruc català. Per Carnaval tot s'hi val? Home, sí que tot s'hi val per Carnaval, però hi ha coses com l'incivisme, la violència o la catalanofòbia, per exemple, de les quals no s'hi val fer riure. Però bé, la gresca i el riure's dels qui tallen el bacallà i dels qui manen, això sí que s'hi val, i a més, per Carnaval és obligat. A més, els catalans com que tenim seny i rauxa tot molt ben combinat podem dir que sí, que per Carnaval tot s'hi val. Potser ens ho hauríem d'aplicar més durant tot l'any? Jo crec que sí. S'hauria de fer una mica més sovint. Això del Carnaval està bé, perquè a Catalunya, que diuen que és una país de seny, podem dir, quan arriba el Carnaval: que mori el seny i visqui la rauxa.

Aspacial Carnaval 2007

43


Solsona s’acomiada del Rei Carnestoltes El castell de focs, la despenjada del ruc i la baixada posen punt i final a un Carnaval que ha tornat a connectar amb el públic solsoní Dimecres al vespre el Carnaval de Solsona començava a tocar la seva fi. La vetlla del Carnestoltes va recórrer els carrers de la ciutat mentre els solsonins deien l’últim adéu al rei del Carnaval. La comitiva l’encapçalava el guanyador de la rifa de Carnaval, premi que enguany va recaure en el president de la UBIC, Francesc Ester, que va ser l’encarregat d’encendre la pira funerària. Seguidament el Castell de Focs va posar punt i final a l’enterrament del Carnestoltes, que en aquesta ocasió ha encarnat David Porredon, propietari del Bar Restaurant Cantàbric. La despenjada del ruc va tornar a ser un punt àlgid de la festa de comiat del Carnaval 2007. La gent que s’aplegava a la plaça del Ruc es van fer un tip de cantar “A Solsona, bona gent…” mentre el ruc era despenjat del lloc d’honor que ha ocupat durant 5 dies de Carnaval. Tot seguit la gresca va arribar a la plaça Major, on els gegants van ballar fins al punt de les 12 de la nit sota l’acomapnyament de l’orquestra Patinfanjàs.

Edició: Celsona Informació - Fotos: Ramon Estany, Laura Mujal, Kiko Montilla, Josep M. Montaner, Jordina Tarré Textes: Ramon Estany - Josep M. Montaner 44

Aspacial Carnaval 2007


Opinió

Pere Cuadrench i Tripiana, Macip Major dels Geganters de la ciutat de Solsona

Dret a rèplica nucli històric. Al mateix temps també participen d’exposicions a la mateixa ciutat o en altres localitats. A tall d’exemple, aquest proppassat agost el drac va participar en la trobada dels tres dracs més antics de Catalunya. L’any de la Coronació i la festa del Cinquantè Aniversari de la Coronació va ser organitzada per la Comissió del Cinquantenari i no per l’Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona o el Macip Major. És cert, però, que va comptar amb el suport de moltes entitats i associacions, entre elles els geganters. No ha existit mai cap conflicte pel fet que els gegants de Solsona i els del Carnaval es trobin conjuntament a l’illa cultural, sinó el contrari. En una de les primeres reunions els representants dels partits polítics, els responsables del Carnaval i l’Agrupació de geganters vàrem manifestar la voluntat de portar a bon fi aquest ambiciós projecte, amb el compromís per part de totes les parts, precisament, de mantenir una actitud de respecte i diàleg. Apunt final. La nova generació de geganters, avui, fa ballar indistintament els gegants de Solsona i els del Carnaval, ja que hem crescut admirant i apreciant les dues tradicions folklòriques, entenent que cadascuna té una naturalesa diferent i una desimboltura pròpia. Resulta, doncs, incomprensible que s’intenti crear conflictes que no han existit mai i que es faci referència contínuament al col·lectiu dels geganters.

13 ANYS

APTA

Aspacial Carnaval 2007

45

pe

co mp

r la

pe

(Preu espectador)

• Diumenge, 25 - 5 tarda

VA L

pequeños grandes héroes • Dissabte, 24 - 1/4 de 7 tarda

r0

rocky balboa • Divendres, 23 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador) • Dissabte, 24 - 11 nit • Diumenge, 25 - 2/4 de 8 vespre • Dilluns, 26 - 1/4 d'11 nit

,5 PE RO QU CK ra d'u 0 E EÑ Y na OS BA en uro tra GR LBO s da AN A DE S.. .

Per tal d’evitar malentesos, que puguin derivar-se del contingut del Sermó de Carnaval 2007, adjunto, a continuació, alguns punts, amb l’objectiu únic d’informar sobre alguns aspectes que van ser objecte de la broma i la sàtira del nostre Carnaval. La propietat legal dels improperis de les diades del Corpus i de la Festa Major recau sobre la Confraria de la Mare de Déu del Claustre (representada per la Vint-i-quatrena) i el poble de Solsona (representat pel Consistori). La figura del Macip, la Junta de l’Agrupació o els socis no tenen en possessió la manifestació folklòrica. Per tal d’acordar una sortida dels gegants de Solsona cal l’acord de les tres entitats responsables de la seva gestió; l’Ajuntament (representant del poble de Solsona), la Confraria de la Mare de Déu del Claustre (propietària de la major part d’improperis) i l’Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona. Aquesta última entitat trasllada la petició a l’assemblea de socis, amb la peculiaritat que la figura del Macip Major no té dret a vot. En la trobada gegantera del rècord Guiness els gegants de Solsona van restar exposats, tal i com van acordar l’Ajuntament, la Vint-i-quatrena i l’Agrupació de geganters. La junta actual va ser votada en assemblea general de socis el juliol de 2005, per tant no és la que gestionava els improperis durant l’esmentat acte. Els gegants de Solsona segueixen el recorregut tradicional. Aquest mateix recorregut també els porta a ballar fora del


Associacions i Entitats

Bisbat i Parròquia

Consell de la Gent Gran

Què és el Consell de la Gent Gran de Solsona?

Ramon Estany

Trobada d’escolans i de postcomunió el 10 de març

El Consell de la Gent Gran de Solsona pretén ser un òrgan consultiu de participació i de coordinació, que té per objectiu la consulta, informació, col·laboració, assessorament, debat i elaboració de propostes pel que fa a qüestions i iniciatives locals que afecten a la gent gran. No té cap afiliació política.

Enguany celebrem a Mollerussa la 7a trobada d’escolans S’adreça a tots els nois i noies de 7 a 14 anys de les les parròquies del bisbat. L’horari emmarca la jornada: de 10’30 a 17’30. La trobada girarà entorn la figura de la Mare de Déu des de tres grans moments; al matí, un moment de catequesi “moguda”: els jocs i les proves ens faran aprofundir en el misteri de la Mare de Déu. Un segon moment, cap el migdia, serà el temps de celebrar joiosament l’Eucaristia i un tercer moment, a la tarda, temps de descobertes i jocs, fins arribar a l’hora dels adéus. Per apuntar-vos, inscriviu-vos a la vostra parròquia, allí us donaran el tríptic de la trobada. Informa Mn. Xavier Romero i Galdeano, delegat de catequesi

Els principals objectius d’aquest consell són: - Ser un òrgan consultiu, plural i de col.laboració amb les entitats relacionades amb la gent gran. - Ser un òrgan de consulta i de participació en els programes adreçats la gent gran en el nostre ajuntament. - Volem ser un suport per la promoció del benestar de la gent gran. - Promoure i fer efectiva la participació en la vida econòmica, cultural i social de la ciutat.

Peregrinació al Santuari de

Tal com ja s’ha dit, les funcions d’aquest consell són de caràcter participatiu, consultiu i de promoció. Per això es debaten situacions i necessitats de la gent gran de Solsona i del Solsonès, tant en l’àmbit local com comarcal. També es forma part del Consell de la Gent Gran de Catalunya on tenim representació oficial Aquest Consell porta quasi dos anys col·laborant amb l’Ajuntament i treballant per millorar la vida de la gent gran. Hem rebut molt bones impressions i ajuda per part de moltes persones, per això hem decidit intentar arribar a tothom. Ho farem a través de la web municipal, la revista Celsona, Regió 7, Ràdio Solsona, el Portal,.... Els encarregats d’aquesta tasca som: La Ma Pilar Roure, en Francesc Torres i la Conxita Montaner. Intentarem fer-ho tan bé com sapiguem. Agrairem tots els suggeriments, idees, col·laboracions, etc., que ens feu arribar. Per endavant, moltes gràcies.

Fàtima de Tàrrega El dissabte 24 de març, les parròquies de l’Arxiprestat Solsona-Morunys organitzem una peregrinació al Santuari de Fàtima de Tàrrega, per celebrar els 50 anys del Santuari i per recordar el pas de la Verge de Fàtima per les parròquies del Bisbat. Les inscripcions es poden fer en la pròpia parròquia.

Conferència dins els 400 anys de la Companyia de Maria Dijous, 22 de febrer, a 2/4 de 7 de la tarda L’església de la Companyia de Maria, a Solsona, acollirà una xerrada que amb el títol “La força expansiva del carisma al llarg de la història”, oferirà la germana Ma. Josep Dach i Pujol, o.d.n.

Els Sants de la Setmana

Associacions i Entitats

Divendres, 23. Sant Policarp; santa Marta d’Astorga; beata Rafaela de Ibarra. Dissabte, 24. Sant Modest (s. V), bisbe de Trèveris; sant Sergi, monjo i mr. (304); santa Primitiva, vg.; sant Edilbert, laic; beata Josepa Naval i Girbés, vg. seglar, d’Algemessí.

Club Estel del Solsonès

Diumenge 25 de febrer - Excursió a Barcelona Anem al teatre a veure l'obra El Método Gronholm de Jordi Galceran. Sortida de l'Estació d'autobusos a les 3 de la tarda. Socis: 36 euros - No socis: 38 euros. Us hi esperem

Diumenge, 25. Sant Cesari; sant Valeri; beat Sebastià d’Aparicio, rel. Dilluns, 26. Dissabte. Sant Nèstor, mr.; sant Alexandre, bisbe; sant Porfiri; beata Paula Montal. Dimarts, 27. Sant Gabriel de la Dolorosa; beata Francina-Aina Cirer; sant Baldomer; santa Honorina.

4 de març - La Passió a Cervera

Dimecres, 28. Sant Rufí, mr.; sant Hilari, papa (sard, 461-468). Sant Romà.

Amb la col.laboració de "La Caixa". Sortida de l'Estació d'autobusos a les 8 del matí. Socis: 34 euros - No socis: 36 euros. Us hi esperem

Dijous, 1. Sant Rossend; sant Lleó, mr.; sant Albí; santes Eudòcia i Antonina, mrs. 46

Aspacial Carnaval 2007


Solsona

Publicacions

Solsona Jove Ajuda

La revista “Valors” arriba a Solsona Fa poc més d’un mes que vaig descobrir la revista “Valors”. Sorgida des de Mataró té vocació nacional i de servei en el camp dels valors, de les actituds. Aquesta publicació mensual, de 3 euros de cost, la podreu trobar, de moment, a la llibreria Verdaguer en aquesta prova pilot per veure si qualla la iniciativa. Aquest febrer, “Valors” es planteja el repte del compromís, amb una entrevista a l’Ignasi Carreras, exdirector d’Intermon-Oxfam. A més, casualitats de la vida, inclou un article titulat “Solsona, capital europea de la pau” on Neus Pinart, funcionària de la Generalitat, explica la nit del 18 de gener viscuda a Solsona en el lliurament dels II Premis ONGC 2007. “Valors” no és una revista qualsevol, us ho ben asseguro. Inclou molts articles d’opinió i de reflexió sobre temes ben actuals i sens dubte enriqueix, i de quina manera, a aquell que la llegeix. Dirigida per Maria Coll i Joan Salicrú i editada per l’Associació Cultural Valors, inclou molts petits detalls que fan d’ella una revista única. Per tot plegat i per l’alt interès que pot tenir us animo a què, si voleu, hi feu una ullada. Us hi podeu subscriure a valors. org o trucant al 620.749.138. Per “Valors” hi ha passat gent com el Joan Pera (“Si hi ha humor, hi ha esperança”), Jordi Pujol, Raimon Panikkar, l’exconseller Milà, Josep M. Ureta, Carles Capdevila, Judit Mascó... Si abans de subscriure-us voleu un exemplar de franc, el podeu aconseguir omplint un formulari a valors.org. Espero que us entusiasmi tant com a mi perquè estic segur que no us deixarà indiferents.

C. Castell, 8 Solsona 973 48 00 78

Cada dissabte d’11 a 12 del matí un grup de joves fa de voluntari a la residència d’Avis Pere Màrtir Colomés. Assisteixen als malalts de diverses maneres: parlant amb ells, fent-los companyia, cantant, fent teatre, ajudant-los a desplaçar-se. I una vegada al mes es reuneixen amb les monges de Lestonnac, promotores del grup, que formen a aquests nois i noies de 12 a quarts de 2 del migdia, és a dir, quan surten de la Residència. Per tant, es passa de l’acció a la reflexió. I de la reflexió n’han sortit altres accions, com l’ajuda a nens i nenes magrebins de l’Escola Arrels o el coneixement de Càritas amb el conjunt d’accions que desenvolupen (assistència als transeünts, etc.). Des de 1r d’ESO, nois i noies poden començar a fer aquest servei que és un autèntic enriquiment. A més, cada any fan algunes sortides extraordinàries. Per exemple, visiten el Cottolengo i les “Calcutes” i es posen mans a l’obra. I també es troben en una ocasió amb altres voluntaris de tot Catalunya. La iniciativa, que va començar l’octubre del 1998, compta ara amb 18 membres i segons ens expliquen les impulsores, qui comença no té ganes de plegar.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA Aspacial Carnaval 2007

Josep Àngel Colomés

47


Associacions i Entitats

Testimonis Cristians de Jehovà

Anem per feina Després de més d’onze anys estalviant i molts mesos planificant el projecte, (gairebé no ens ho podem creure) aquest cap de setmana el durem a terme! De divendres a migdia a diumenge tarda haurem convertit al carrer de la Font núm. 7 un local buit en una sala de conferències i reunions completament equipada: - Capacitat per a 85 persones - Sala complementària per a 12-15 persones amb contacte visual i sonor amb la sala principal - Connexió telefònica per a ui no pugui estar present físicament - Biblioteca i altres dependències - Serveis per a minusvàlids i canviador per a nadons La planificació i direcció de les obres la duu a terme el CRC Catalunya oriental (Comitè Regional de Construcció de la Catalunya oriental i nord). El CRC és un equip format íntegrament per voluntaris preparats que s’ofereixen altruistament, amb 30 departaments que coordinen la construcció i habilitacions de Sales del Regne dels Testimonis de Jehovà. A tot l’estat hi ha 11 CRSs, a Catalunya 2, l’occidental i l’oriental (el nostre), que el formen voluntaris del centre i nord de Catalunya: del Maresme a l’Alt Empordà, del Vallès a Andorra o del Pla de l’Urgell a Vielha. Aquest cap de setmana treballaran per a la congregació de Solsona gairebé 300 voluntaris de manera desinteressada, i es necessitaran, tot plegat, unes 50 tones de materials de construcció, de panells, instal.lacions, mobiliari, etc., etc., etc. Per a reduir costos trobem els proveïdors que tot i entenent la singular característica de l’obra, de caire altruista, ofereixen també de manera desinteressada descomptes als seus subministraments; així l’equip de climatització ve de Còrdova, la moqueta del terra de França, les butaques de Salamanca, la fusteria del Vallès, etc., etc., etc. El material d’obra (ciment,

arena, etc.) el comprem a Solsona, a preu de mercat (encara serien a temps d’oferir una amable col.laboració) L’obra comptarà sobre el terreny, a més dels treballadors de cada equip, d’una plaça de primers auxilis (per a petites assistències), servei de llar d’infants (per als fills d’alguns treballadors), menjadors (treballar tant fa agafar gana), oficina tècnica (assessoren a l’instant, fan plànols al moment que es puguin necessitar) i personal de vigilància de la seguretat, per recordar als voluntaris, (tot i que són conscients i experimentats), l’obligatorietat de portar el seu Equip Personal de Seguretat (que el forma un casc, sabates amb protecció i ulleres i guants per a determinats moments de l’obra). És evident que dirigir u grup de 30 equips en un espai de menys de 150 metres quadrats implica una organització mil·limetrada, i molta planificació; però també és evident la demostració que l’Esperit Sant de Déu mou els cors del seus servents i aconsegueix accions extraordinàries, com ara la col·laboració de centenars de voluntaris units en un mateix propòsit. Vegada rera vegada, les congregacions que reben l’ajut del seu CRC experimenten dels seus germans, en aquest món desamorat i materialista, aquell amor del qual Jesús va dir: “Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.” (Evangeli de Joan 13:35) Aquest cap de setmana, al Camp del Molí hi haurà una activitat sorprenent, per a alguns increïble: per la magnitud de les obres, per la velocitat en que avancen, per la col·laboració harmònica dels voluntaris, pel somriure de tothom, per la fita logística, per la despesa humana, per l’excel·lència del resultat o senzillament perquè serà meravellós. EL diumenge 25 de febrer cap al tard, els Testimonis de Jehovà del Solsonès i de Cardona tindran una nova Sala del Regne. Tothom serà benvingut.

Associacions i Entitats

Agraïment

Creu Roja Solsonès

Agraïment a tots els col·laboradors de la 13a caravana catalana d’ajut humanitari per al poble sahrauí

Creu Roja Des de Creu roja Solsona volem agrair a la Junta de Carnaval que un any més hagi confiat amb l’equip de preventius per vetllar pel benestar de les persones que han volgut disfrutar del Carnaval de Solsona. També des del comitè de l’entitat felicitem els voluntaris de socors pel seu treball realitzat i els agraïm la dedicació activa que han dut a terme durant tot el carnaval. Enguany s’han dut a terme un total de 10 intervencions, entre les quals s’han atès vàries lipotímies, i lleus i mitges ferides fruit de la disbauxa del carnaval. Des de l’entitat agraïm a la població totes aquelles actituds positives i sanes que han fet disminuir les actuacions respecte anys anteriors. Moltes Gràcies a tots, la vostra col·laboració és fonamental per a la seguretat ciutadana!

En la campanya d’enguany s’han recollit al Solsonès més de 600 Kg d’aliments (sucre, oli i llenties). El proper 3 de març, juntament amb la resta de productes recollits a les terres de Lleida (més de 15.000 Kg) i a tot Catalunya, es farà a Martorell l’encaixat definitiu per a la seva ubicació en contenidors i enviament als camps de refugiats sahrauís. Volem agrair la col·laboració de totes les persones, famílies, centres educatius i institucions que s’han implicat en aquesta campanya. Gràcies a tothom! Famílies acollidores d’infants sahrauís del Solsonès 48

506- Divendres, 23-2-2007


Cartellera “El Solsonès, terra d'arbres i paisatges singulars"

CARAMELLES 2007

Dissabte 24 de febrer de 2007 s’iniciaran els assajos de caramelles tots els nens i nenes d’entre 3 i 15 anys que vulguin participar-hi hi són convidats!!!

Vine a cantar caramelles ! Dissabtes a les 4 de la tarda a l’esplai Agrupament d’esplai riallera

Solsonès Obert al Món

Reunió de treball, aquest dissabte, 24 de febrer, a 2/4 de 4 de la tarda, a la Pastisseria El Passeig

Sopar de COU promoció 1985-1986 Divendres, 23 de març, a les 10 de la nit Properament s’informarà del lloc Per apuntar-vos: Ramon Estany, 677827978

El pròxim dilluns, dia 26, a les 18 hores, es farà al Consell Comarcal la inauguració de l’exposició itinerant “EL SOLSONÈS, TERRA D’ARBRES I PAISATGES SINGULARS”. Aquesta exposició està realitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya amb la col·laboració de Fundación Biodiversidad i el Fons Social Europeu. El Pati Gòtic del Consell Comarcal del Solsonès obrirà les portes a una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats de Catalunya, com Cervera, Lleida, Cardona i Sant Llorenç de Morunys. Es preveu que més endavant es faci també a Barcelona i Girona. Els plafons mostraran la riquesa natural a través dels arbres i arbredes singulars i descobrirà els paratges més insòlits de la comarca del Solsonès. Els arbres monumentals són patrimoni natural, cultural i històric. Aquests elements naturals són un recurs ecològic i científic important pel medi i la societat. La finalitat d’aquesta exposició és sensibilitzar i divulgar els valors patrimonials de la comarca.

ESPECTACLE INFANTIL: ‘La Via Làctia’ Teatre Comarcal - 4 de març , 18 h

La companyia El Cau de l’Unicorn representa l’última sessió del Cicle d’espectacles infantils del curs 20062007. La Via Làctia és un espectacle musical amb titelles gegants que convida els nens a conèixer diferents civilitzacions i formes de vida. Els personatges de l’obra s’alimenten amb la llet que brolla de les fonts i d’un gran llac. En una època de sequera continuada, les fonts deixen de brollar i Karim es convertirà en l’explorador encarregat de cercar per tota la galàxia un animal amb banyes que dóna llet. El preu de l’entrada és de 2,5 euros, de forma anticipada, a l’OAC de l’Ajuntament, i de 3 euros, a taquilla.

Dies: del 26 de febrer al 4 de març. Inauguració: dilluns 26 de febrer a les 18:00. Lloc: Pati Gòtic del Consell Comarcal del Solsonès. Horari: d’11 a 14:00 i de 17:00 a 20:00.

Diumenge, 4 de Març Al Pavelló Municipal de Cardona

GRAN CALÇOTADA Penya “El Calaixó” Tot seguit, per cremar el dinar... BALL de tarda amb TRIFÀSYC i a mitja part... MONÒLEGS ( per riure una estona!) Entrades: Dinar (14,30) + ball: 20? adults. Fins a 6 anys: Gratuït, i fins a 12 : 6? Menú: Calçots, Brasa, Postres, Begudes, cafè i licors. Ball a les 17,00 Apunteu-vos a: Tuti bar Musical (Cardona), Aviram Maria ( Cardona), Farmàcia Manel Sala (Cardona) Gimnàs Espaiaigua (Solsona) Informació Tel 696458304

SORTIDA: Ruta del Císter

Sortida: 1 de març, consultar l’horari a l’Ajuntament L’Aula d’Extensió Universitària de Solsona organitza una excursió per descobrir l’anomenada Ruta del Císter, que uneix les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell. Es visitaran els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, poblacions on es va establir l’orde monàstic dels cistercencs. 506 - Divendres, 23-2-2007

49


Opinió

Poesia

F. Torres

Rebregats al paradís

Planeta terra, la gran víctima

Déu, Mahoma, Buda, Alà, i alhora molts altres déus, no han pogut deturar els peus, ni ahir, ni avui, ni demà, al pervers llinatge humà que d’antuvi ha plantat creus, el més tràgic dels conreus, a l’obaga i al solà. La cosa ja ve de lluny, i tant ! des del paradís on Caín i Abel, germans, amb pedra, garrot o puny, es van rebregar el xassís fins que un perdé els parafangs.

A tots ens va sorprendre la notícia de l’aparició d’un centenar de petits glacials a prop de Nova Zelanda, una latitud en la que la formació de gel és o era, pràcticament impossible. Podria ser un avís de la naturalesa del greu problema que se’ns apropa degut al fenomen conegut com el canvi climàtic. L’actitud humana ha provocat profundes alteracions en la temperatura del planeta. Si continués aquest ritme, els avis dels anys 2040 podran explicar als seus néts que hi va haver un temps que al nord de Groenlàndia i de Canadà hi havia gel. En aquell moment estarien parlant d’una part del planeta Terra que ja no existiria. Actualment hi ha un consens en la comunitat científica internacional, per afirmar que l’actitud humana i l’emissió excessiva de gasos contaminants ha provocat profundes alteracions en la temperatura del planeta. Aquest desordre en l'ecosistema ha repercutit molt negativament sobre les capes de gel, els éssers vius, els mars i els oceans. El canvi climàtic, que en un principi es va interpretar com una vel·leïtat d’uns quants ecologistes, s’ha revelat com una de les més grans amenaces per a la convivència del planeta i de tots els seus habitants. L’avanç dels deserts, la pujada del nivell del mar, les salvatges sequeres, les pluges torrencials en algunes zones, i el debilitament de la capa d’ozó són algunes de les seves conseqüències. Si continués així, es calcula que la temperatura pujarà uns tres graus en els pròxims 50 anys. 200 milions de persones, per inundacions i sequeres perdran la seva llar i es convertiran en refugiats en altres països. El 75% de les emissions de gas es produeixen en els països rics, però les conseqüències les pateixen els països pobres. Amb una vertadera voluntat política, invertint tant sols l’u per cent de l’economia mundial, es podria pal·liar els danys produïts per aquest fenomen. Tal com va dir el “jefe” indi Seattle, “El que passi a la terra també passa als seus fills”. Ha passat un segle i encara no hem après la lliçó.

Opinió

Josep Maria Poblet

Allò sols va ser el vermut, preludi d’un món fotut.

Ara sí, estimada No et preocupis, estimat, car no té cap importància, tu hi has posat zel i ànsia, però avui vas molt cansat per la feina i estressat, deixem-ho en circumstància, posa un breu temps de distància i ho tornes a intentar, aviat. Després d’una migdiada de més de vint-i-quatre hores, es llevà amb un zel lleoní clamant: ara sí, estimada vine... i dóna'm les tisores que vaig a esporgar el jardí.

Un Client i amic

Llegim fins l’amen palès, i no pensar el què no és.

Elegia pel Restaurant Solterra Des de primers d'any el restaurant ha plegat: un cúmul de circumstàncies adverses s'han ajuntat: Solsona ha perdut un lloc de referència: Els quaranta-cinc anys de bon servei deixen empremta. La família Caelles- RiezaAngulo han marxat sense fer soroll, però han deixat un límit díficil d'emplenar; per valorar plenament una cosa, primer s'ha de perdre. Transcorrent els anys, sorgiran nous restauradors que ens faran reoblidar velles vivències, pero en un petit racó del subconscient sempre quedarà el record indeleble del Solterra. Desitjo de tot cor que la sort els acompanyi en aquest nou camí que han escollit. 50

506- Divendres, 23-2-2007


Opinió

Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Arriben una mica tard És interessant veure l’interès del President de la Diputació de Lleida perquè en una nova ordenació territorial, el Solsonès no se’n vagi cap a la Catalunya Central. Promet millors atencions si es queden que si se’n van. Home, en un país petit com el nostre tothom es coneix i no serà ara amb unes quantes festetes que quedes content amb uns o altres. La reordenació del país no serà d’avui per demà perquè hi ha coses més urgents per fer, però el dia que es dugui a terme, és evident que cada territori haurà de valorar on pot trobar-se millor. Pels qui estem a la província veïna, d’entrada cal dir que ens han cuidat molt millor que als solsonins. La Diputació de Barcelona ha dedicat als ajuntaments molts més recursos que no pas la de Lleida. I espero que ningú no em surti ara que com que és més gran en pot donar més, perquè també li contestaré que no és igual distribuir recursos en una província amb més de 4 milions de persones que en una altra que no arriba a 1. La realitat és que els municipis de la província de Barcelona han avançat més en infraestructures, equipaments i serveis, en bona part, gràcies a les aportacions d’una Diputació que ha estat capdavantera en tots els nivells. I és que al davant hi ha hagut persones d’àmplia experiència municipal, bregats en un ajuntament i sabent el que els municipis necessiten. Aquí a Lleida s’hi ha posat un regidor de l'oposició que no té experiència de govern i que simplement vol fer servir el càrrec

Opinió

de President de la Diputació per veure si algun dia pot guanyar l'Alcaldia de Lleida. I és evident que actuar sota aquests principis ja no produeix els efectes positius indispensables. Es pensa més en clau municipal que no pas provincial. Però és que venir a Solsona i fer un elogi descarat i sobreactuat dels consells comarcals, és una manera d'agrair els serveis prestats, en una província, bàsicament dominada per CiU. Però el Sr. Gavin ha de saber que una de les primeres coses que vol fer el nou tripartit és convertir els consells comarcals en mancomunitats. I, per tant, convindrien menys elogis i anar per feina. Accelerar que els consells representin a tots els ajuntaments de la comarca i no als partits. I que vagin per feina, d’una manera conjunta i consensuada. I el Solsonès pot estar perfectament encaixat i protegit en una nova distribució territorial si va a la Catalunya Central perquè el seu pes polític i econòmic pot ser superior al que ara té a la província de Lleida, i al cap i a la fi tens el que representes. I en aquest cas la comarca pot representar un nombre de municipis i habitants prou importants en el conjunt on tocaria intervenir. De totes maneres queda encara lluny aquesta decisió, i ara el que pertoca és exigir a la Diputació de Lleida el màxim de recursos per la comarca i que demostra amb fets aquesta gran estimació que diu tenir.

El Comú del Solsonès

Telecomunicacions vol emergència. A més, la població rural fa de vigilant gratuït de la natura, sobretot a l’estiu, pel tema dels focs, accidents, robatoris, .... Per aquest motiu no es pot plantejar la teoria de donar cobertura de mòbil tenint en compte la població, (com es fa actualment), sinó el territori. Ens trobem en un moment de posada en marxa de la Banda Ampla Rural: ja es troba instal·lada i en marxa. La major part del territori ja té cobertura, ¿i els que es queden sense perquè viuen en un lloc que no ha quedat cobert?. Ens toca cercar i aplicar solucions per evitar aquests greuges. Per últim cal repassar el tema de televisió. Quan encara no s’ha acabat de resoldre l’accés pel sistema analògic, ja ens toca el canvi al sistema digital. El Comú aposta per un pacte de totes les forces polítiques de la comarca per decidir quin tipus de televisió volem que arribi a tots/es els/les veïns/es. Decidir si volem la de proximitat, l’autonòmica, l’espanyola, privades, ...., i a partir d’aquí començar a fer el projecte tècnic. Podem ser molt exigents amb l’autonòmica o si es vol amb l’espanyola, però amb la resta és qüestió de negociació.

Al Solsonès, quan pensem en el tema de Telecomunicacions no solament hem de tenir en compte els nuclis de població, ja que la nostra comarca té molta població disseminada en masies. Així, doncs, les telecomunicacions han d’arribar a on hi hagi una sol·licitud, i això suposa una cobertura i planificació molt acurada. Donar servei a les poblacions grans no porta problemes, ja que les companyies del sector ja se'n preocupen, i entren en competència per captar clients, perquè és negoci. Ara ens queda el sector en que les companyies no veuen negoci, és a dir, el món rural, població poc densa que viu en masies. Creiem que des de l’administració s’ha d’actuar sense estalviar esforços ni diners. Creiem que tenir accés al servei de dades i al servei de telefonia, sigui fix o mòbil, és un dret, i conseqüentment un cost social, ja que si es tenen els deures s’han de tenir els drets, exportable també als altres serveis. Avui dia, la telefonia mòbil i l’accés a la banda ampla s’ha fet imprescindible per una gran part de població rural que treballa en moltes ocasions de manera individual, i és totalment necessari que es tingui un mitjà de comunicació per a qualse506 - Divendres, 23-2-2007

51


Opinió

J.H.

A tall de repesca 1. Una mica, mica sectàries, potser sí que ho són les esquerres. Quan a tot Europa, des de França fins a Finlàndia, mostren una gran sensibilitat per la natalitat, aquí deuen continuar pensant que això de fer fills és dels de dretes: mentre abaixen l’IVA de les compreses, es neguen a abaixar el dels bolquers i treuen els punts de les famílies nombroses a l’hora d’escollir escola. 2. Les darreres setmanes hem assistit a un veritable allau de lleis, decrets i sentències: llei de l’ensenyament escolar, dependència, territori (loapa), adopcions, empreses farmacèutiques, patrimoni, alcohol, llibre i biblioteques, canvi climàtic, etc., recusació pel Constitucional del jutge Pérez Tremps. Totes tenen un comú denominador: són lleis contra l’autonomia catalana; per un cantó o altre, encara que no ho sembli, perjudiquen Catalunya. Per exemple: la immensa majoria de les empreses farmacèutiques perjudicades són catalanes; la llei del patrimoni farà que molts enregistrin els seus béns en una altra comunitat lliure d’impostos. I espereu: mentre no tinguem líders que sàpiguen fer-se respectar i plantin cara, no deixaran res per verd. 3. No ho dic jo. Ho va dir Patrícia Gabancho, autora d’un llibre que no us podeu perdre: El preu de ser catalans (editorial Meteora): conscientment o inconscient, però irresponsablement, ER s’ha prestat a fer de cinquena columna desactivadora del catalanisme i consolidadora de l’eix esquerres-dretes, en l’empresa socialista de convertir Catalunya en una simple regió espanyola. Això sí, Carod Rovira no deixarà de recordar-nos de tant en tant que ells són independentistes. 4. Oleguer sí que la va fer grossa: que un futbolista s’atreveixi a posar en dubte la imparcialitat de la Justícia! Ja ho va dir Milian Mestre a la tertúlia de TV3: Oleguer va cometre una frivolitat, perquè, per a opinar públicament d’una cosa, se n’ha de saber. Es veu que els únics que hi entenen són aquests savis que surten per antena. El futbolista Salva Ballesta va anar més enllà: va dir que li mereixia més respecte una caca de gos que l’Oleguer.

Opinió

I, a Mestalla, el van cosir a xiulets i insults. Gasol i Rafa Nadal, que es confessen espanyolistes, sí que poden opinar. 5. Dues perles de la COPE: “Totes les universitats del món saben, però ho amaguen, que el català és un dialecte del provenzal, mentre que el valencià és un idioma que ve directament del llatí”. I, arran de l’article de l’Oleguer: “El mal de la democràcia és la llibertat d’expressió”. Diu que la Conferència episcopal es proposa una nova configuració de l’emissora. Que no tardi, si no es volen perdre la meva creueta. 6. “Maiora videbitis”, deien els llatins: de més grosses en veureu. Ningú no m’ha sabut donar una raó satisfactòria, o almenys jo no l’he entesa, per què tant d’enrenou i de dispendi per a uniformar les talles i fer-les més folgades. Calia tot això?. He sentit dir que els grecs tenien el cànon de la bellesa ideal masculina, però no crec que prenguessin tantes mides. Si almenys servissin per a posar límits a l’estupidesa! 7. Més espanyol i més anglès: així, les dues llengües juntes – com reforçant-se mútuament-, les dues llengües més potents i de futur, en contraposició a l’antigalla del català. Tot fa la impressió d’una història viscuda: serà la segona edició del que va passar amb la cançó catalana, escombrada per l’espanyola i l’anglesa. Fora de les emissores locals, ¿qui sent, en horaris normals, una sola cançó en català? Cal prestigiar l’espanyol i l’anglès, en desprestigi del català, una llengua sense projecció. És el que escau a una societat que vol dir-se progressista. No sé quants milions ha dit Ernest Maragall que calia gastar-se en la preparació de professors d’anglès, mentre els immigrants no poden aprendre català per falta de mitjans i de professors. Ho deia el lingüista Pau Vidal en el programa de Joan Barril, a Catalunya Ràdio: el català s’està morint, però no volen que sigui dit. 8. Dissabte a la nit, la Lloll i el Celdoni Fonoll ens van donar una lliçó d’humor fet amb gràcia, art i elegància. Però es veu que als solsonins, pel poc que vaig sentir i m’han explicat del diumenge, ens costa d’aprendre’n.

Ramon Gualdo

I la COPE? Què farem amb la COPE? se'n torna a parlar (i més o menys ja se'n va parlant sovint). Andreu Buenafuente va rebutjar recollir el Micròfon d'Or, perquè no volia compartir l'acte amb Federico Jiménez Losantos. Ben fet, Andreu! És una ocasió per tornar a comentar les maneres barroeres de fer ràdio en alguns programes de la COPE. Torno a manifestar que és indignament la paraula del Federico quan aboca la veu al micro. Una veu que deixa anar verí, mentida, atac, difamació, insult... I és ben trist que la gent que parla de la COPE, hagi de dir-ne "La ràdio del bisbes". També és trist que aquell grapat de bisbes de la Conferència Espanyola, permetin aquest escàndol. I també és una mica trist que els bisbes catalans, quan es troben a Madrid amb els seus " col·legues" no tinguin coratge per protestar amb fermesa. Algun cop ho han fet, però amb timidesa. Quan van allà, no són capaços – ja que són gent d'església – de muntar un Cristo? 52

En va muntar un Jesús mateix quan va entrar al temple i va veure que allò semblava el mercat de Calaf. En un rampell va escampar per terra l'oli de Borges, les taronges i les pastanagues. A veure, doncs, si les mitres de casa són més valentes! Per un altre cantó, i en altres cabòries, sembla que tornen a aparèixer rampoines històriques. Vaig llegir al Full Diocesà, normes sobre dejunis, abstinències, no menjar carn el divendres de Quaresma... Escolteu: Voleu dir que té cap sentit avui dia això? Voleu dir que serveix d'alguna cosa? Bé, com que a la meva edat ja no faig pas cas d'aquest programa, ja s'ho faran. El que sí que m'interessa, és el tema que us he presentat avui: Hi hauria alguna manera de tancar el micro al senyor Federico? Sembla que hi hauria d'haver algun sistema. Anem-hi rumiant.

506- Divendres, 23-2-2007


El racó del Gregori

Jo pregunto, ¿Por qué no ser amigos? Una cançó per karaoque Felicitars Geganteta pel teu 25è Aniversàri

Bé ara arrriba el moment més clar; però mirem les coses amb vista i pensem amb el cap, que el cervell rutlli de meravella, que hem de passar per una gran festa; aquesta s'aprofita fins al final, ja que és Carnaval. És una festa molt i molt animal, fins i tot ballen els gegants.

Bé, cal ser amic de totes les grans comparses, que ara aprofitare per dir Felicitats a la Geganteta que en fa 25 d'anyets, és a dir: l'aniversari més sonat i més descomunal de la Faç de la Terra, per això cal dir que ¿por qué no ser amigos? amb galan comparsa però també igual però amb una altra amiga com els Cigalons, que de Gresca en tenen per tot arreu, deixen Els bars molt secs. Bé ¿Por qué no ser amigos? dels amics de sempre, seguin i deixin les baralles enrera, que millor és fer broma i no empipar-se amb els demés, que lo millor és viure en pau i amistat, amb tots. Serem discrets, tenir un amic és tenir amistat. Però un amic no es compra, es guanya amb amistat i amb el fet de tenir il·lusions de fer coses junts, i d'ajudar-se sense compromís. En realitat tots ens ajudem, riem, fem gresca i fins i tot ens desconsolen amb tristesa. Bé, ¿Por qué no ser amigos? amb tots, els polítics, esportites, empresaris, treballadors, i totes les famílies, així dedicarem l'escrit als amics de la Comparsa de la Geganteta i Cigalons. Principalment per l'aniversari de la Geganteta.

¿Por qué no ser amigos? ¿Qué es lo que passa? ¿Estamos locos o qué? ¿Qué es esta farsa? Dime, ¿Quién engaña a quién? ¿Quién se han creído que somos para tratarnos así? Solo sé que así no se puede seguir... Hay muchas formas para hacerse escuchar, muchas personas que merecemos la paz, ¿Por qué odiar al diferente, si no es como los demás? Cuando todos somos gente nada más ¿Por qué no ser amigos,

506 - Divendres, 23-2-2007

53

estar unidos, vivir sin miedo y en libertad! ¿Por qué no dar la mano, ser como hermanos, por qué no intentamos vivir en Paz? ¿Por qué no ser amigos, estar unidos, contar conmigo en lo que yo os pueda ayudar, se puede hacer trabajando juntos se conseguirá. Yo no comprendo esta mierda de sociedad, nunca estoy de acuerdo con los que quieren governar. Que se metan sus mentiras por donde les puedan caber,/ pero nosotros tenemos aun mucho por hacer, ¿Por qué no ser amigos? estar unidos, Vivir sin miedao y en libertad! ¿Por qué no dar la mano ser como hermanos, por qué no intentamos vivir en paz? ¿Por qué no ser amigos? Estar unidos, contar conmigo en lo que yo os pueda ayudar, se puede hacer, con voluntad empezando por amar y respetar a los demás. ¿Por qué no ser amigos? estar unidos, vivir sin miedo y en libertad! ¿Por qué no dar la mano, ser como hermanos. Por qué no intentamos vivir en paz? ¿Por qué no ser amigos? estar unidos, Vivir sin miedo y en libertad? ¿Por qué no ser amigos? ¿Por qué no ser amigos? ¿Por qué no ser amigos? Cançó de David Summers i Dani Martin - Hombres G i el Canto del Loco. Cantada per: Gregori i Josep Àngel Colomés.


Guia de serveis ACUPUNTURA

PASTISSERIES

PERFUMERIES

LA LIONESA C. Castell, 18 - 973 48 02 60

PERFUMERIA TORRES C. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04 C. Castell, 46 - 973 48 07 11

GESTORIES

PERRUQUERIES

ALFIC Advocats - Economistes - Gestors Ctra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANER Crta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCL Ctra. de torà, 20 - 973 48 03 21 TALLERS MONTSOL, S.L. Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

Perruqueria Bajona................973 48 06 69 PERRUQUERIA LLUÏSA C. Llobera, 38- 973 48 26 55

CONTAGEST PL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

PINTURES BENIGNO ALCÁZAR, S. L. C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49 ENVERNISSATS MARSOL, S.L.

GESTORIA MAS 75 anys al seu servei Av. del Pont, 4 - 973 48 00 95

Venda i col.locació de porta-blocs, panells

MODA

Pol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

CONFECCIONS CT, S. L. C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

BANCS I CAIXES

iberCaja Pl. Camp, 8 - 973 48 03 09

QUEVIURES - BEGUDES BEGUDES DELFÍ C. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09 CAL COLL Ctra. Torà, 6 - 973 48 02 16

BARS

FRANKFURT DASAI Crta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66 Bar Castell............................973 48 00 78 Only Party.............................973 48 29 17

FINQUES PLANES Api núm. 7.491 Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

RESTAURANTS RESTAURANT CASTELL C. Castell, 8 - 973 48 00 78 RESTAURANT TRABUCAIRE Ctra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina..............973 48 28 50 CARNISSERIA PALÁ Pl. Major, 4 - 973 48 02 64 CAN SOLVI Crta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ CUINA ESTEL, S.L. Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

ÒPTIQUES Òptica Jané,.........................973 48 34 29

EL CELLER del Solsonès Restaurant - Pizzeria - Cafereria

Ctra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

CARBURANTS

TAXI TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places 973 48 11 31 - 689 13 08 08 AUTOTAXI Ramon Castro Servei 24 h. - 608 93 81 37

TINTORERIES

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 973 48 17 19

ELECTRODOMÈSTICS TECNOSOL - ÉLITE Electrodomèstics - Audio - Video Ctra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ESPORTS

RIBERA ESPORTS PG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

ESTÈTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES Apunts Gràfics.......................973 48 17 19 Gràfiques Muval....................973 48 04 10

TRANSPORTS

FERRETERIES - TALLERS

AUTOCARS TARRÉS C. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29 TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICH C. Castell, 50 - 973 48 09 09

VETERINARIS Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

JOIERIES JOIERIA ESTER C. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

BOMBERS 973 48 10 80

VIDEO

Ferreteria Vilbar....................973 48 01 54 Ganiveteria Pallarès Ctra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

CREU ROJA 973 48 06 52

MOSSOS 088

LA QUIMERA Av. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

POLICIA L.

973 48 30 40 54

URGÈNCIES 973 48 14 14

506- Divendres, 23-2-2007


Futbol

C. F. Solsona

Segona Categoria Territorial, Grup 7 Temporada 2007/08 Jornada 20

Juvenil 1a Divisió

CF Solsona, 3 CF Montcau (Manresa), 1

Jugadors: Juanjo, Moreno, Jordi, Chus, Eli, Joan, Arnau (Ernest), Kike, Josep M., Àlex, Cristian. Titular: Va faltar poc.

C.F. Solsona, 1 - U.E. Rubí, 2

CF Solsona: Ribera, Jiménez, Migueles, Sabata, Obiols, Cardona, Vilaseca, Pavón, Alarcón, Sala i Màrius. També: Viladrich, Jaray, Antonio, Irla i Lombardo. Gols: Min. 50 (1 a 0) Màrius, Min. 60 (1 a 1), Min. 75 (2 a 1) Sala i, Min. 90 (3 a 1) Màrius.

El Solsona perd a casa davant el Rubí El juvenil del C.F. Solsona fa un gran partit contra el líder de la categoria, però perd en el temps de descompte. La falta de recanvis a la banqueta va ser clau en la derrota. Els solsonins van sortir molt concentrats i van tractar de tu a tu al Rubí en tota la primera part, on les ocasions de gol es van anar succeint en una i altra porteria. Però va ser Cristian, que està en ratxa, qui va desequilibrar el marcador a favor dels locals. Amb el marcador d’u a zero s’arribava a la mitja part. A la segona part va ser el Rubí qui es va fer amb el domini del partit i va posar setge a la porteria local. Tot i així, un Solsona, molt ben col·locat dins del camp, va poder tallar totes les ocasions de gol dels visitants. Quan no era la defensa, era Juanjo i quan no, la mala punteria visitant, el que feia que el resultat no variés. Però a mesura que passaven els minuts el desgast físic va començar a notar-se en les files solsonines i la falta de recanvis a la banqueta va fer que el Rubí encara es fes més gran, i així en el minut 87 de partit igualava el matx en un rebot. Tot semblava que l’empat seria el resultat final, però en el minut 93 i ja amb l’equip solsoní desfet físicament, el Rubí marcava l’u a dos definitiu. Resultat injust després dels mèrits dels solsonins que van notar molt la falta de recanvis i el Carnaval. El proper dissabte el Solsona juvenil torna a jugar a casa, aquest cas contra el Manlleu, segon classificat, en un altre partit complicadíssim i contra l’equip que fa més bon futbol de la categoria. Tot i aquest fet, els solsonins esperen treure quelcom de positiu en la seva lluita per mantenir la categoria. A més de tenir l’esperança de començar a recuperar gent per poder afrontar amb garanties els propers compromisos.

El Solsona es disfressa de líder

Diumenge de Carnaval i, en els primers compassos de la tarda on el so de les típiques contradanses de Carnaval sonen als carrers de la ciutat, el Solsona no deixa passar l’oportunitat de posar-se líder a ritme de buffi. El Solsona, que amb algunes baixes es disposava a no deixar passar l’oportunitat de posar-se líder, a causa de l’ensopegada del Cardona, tenia enfront el Montcau que venia disposat a vendre cara la seva pell per tal de no aproximar-se a la zona perillosa de la classificació. La primera part va transcórrer sense gaires oportunitats, una per banda, i amb les defenses imposant-se als atacs i amb un àrbitre que s’erigia com a actor principal del partit. En canvi, el segon temps va ésser més elèctric. Màrius avançava el Solsona però, poc, després el millor del Montcau restablia l’empat amb una bona contra que agafava la defensa del Solsona descol·locada. Però, en un tram final no apte per a malalts cardíacs, el Solsona marcava per partida doble (Sala i Màrius) per col·locar el tres a u i, endur-se els tres punts i el lideratge. El Solsona ha sumat els últims quinze punts de quinze possibles al Municipal de Solsona: en total cinc victòries, vinti-tres gols a favor i dos en contra. Però, dissabte vinent, a les 4 de la tarda, es desplaça al difícil camp de la UE La Balconada de Manresa (primer desplaçament després de dos mesos) en un camp que serà tota un olla a pressió degut als incidents del partit de la primera volta i on s’intentarà mantenir el lideratge.

Motociclisme

Redacció

Un pilot solsoní del Moto Club del Solsonès, becat per la PromoRACC50 2007 Lluís Villaró Martín és un dels 22 joves pilots catalans que han obtingut una beca de la PromoRACC 2007, la Copa catalana de Promovelocitat. Un any més, aquesta inciativa donarà l´oportunitat als més menuts de pujar, durant un cap de setmana, en una de les Metrakit 50 o 70 que competiran a la Copa Catalana de Promovelocitat i provar les sensacions que envolten aquesta competició. 506 - Divendres, 23-2-2007

Aquesta competició consta de 6 curses i els seus corresponents entrenaments, i els pilots becats disposen d’un mono, un casc, guants, inscripció per a tot el campionat, un protector d’espatlla, 3 cursos pràctics més un teòric per a pares i nens i una moto metrakit 50 o Metrakit 70. El curs teòric s’inicia el 3 de març i el pràctic l’11 de març, al circuit de Can Padró. 55


Futbol

Futbol

C. E. Arrels

Dia 17 de febrer

C. E. Arrels

Benjamí “A” Arrels, 2a Divisió (17-2-07)

Arenys de Munt, 0 - C. E. Arrels, 4 CF Santpedor, 6 - CE Arrels, 1 Alineació: Nerea Alòs, Nina Alet, Gore Aymerich, Mireia Casado, Ester Bajona, Ivette Casafont i Mireia Vila, Eva Gangolells. Gols: Mireia Vila 3. Nerea Alòs 1. Entrenador: Àlex Estany - Delegat: Joan Casado

Alineació: Marc. S, Adrià, Josep. M, Lleir, David, Livian, Miquel. P, Miquel. S, Albert, Alguer. Gols: David.

Futbol a l’aigua

La pluja del passat cap de setmana va fer que es veiés un partit molt avorrit i que fos molt complicat jugar la pilota. L’Arrels va fer un gran esforç i el resultat no és el que ens mereixíem.

Victòria clara i molta son Partit marcat pel començament del carnaval, que va ser guanyat clarament tot i la falta de descans de les jugadores. El més beneficiat d’això no van ser les jugadores rivals, sinó el xofer del taxi, que va gaudir d’una jornada tranquil·la tant d'anada com de tornada, i és que a dins el taxi no se sentia ni roncar. El partit va començar amb un equip local tancat a la seva àrea i renunciant a l’atac, però poca estona va mantenir la porteria intacta i va haver de canviar el plantejament. 2 gols de la Mireia Vila van acabar amb les expectatives de l’equip rival. A partir d’aquest avantatge l’equip local va avançar línies i, encara que sense crear perill, van començar a tenir alguna ocasió. Les més clares van ser del C. E. Arrels, que podia haver marxat al descans amb alguna cosa més que el 0-2. La segona part es presentava amb la urgència de rematar el partit, ja que un 1-2 podia canviar la dinàmica del partit. La Nerea va fer el gol de la tranquil·litat, ja avançada la segona part i novament la Mireia es va encarregar de fer pujar al marcador el 0-4 final en un partit que va resultar de pur tràmit.

Bàsquet

C.B. Solsona

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

AEC Collblanc UB’92 59 Solsona/Torelló BF 51 Parcials: 13-9 / 29-27 / 41-37 / 59-51. Berta Codina 10, Elena Sierra, Mar Portet 19 (2triples), Míriam Martínez 5, Cristina Bubé 15 (2triples), -cinc inicial- Marta Cintas, Anna Estany 2, Paula Vilaginés, Anna Sepúlveda, Carla Carbonell.

Un pèssim arbitratge frena totes les opcions del STOBF

Futbol "LACH"

Tot i amb la ressaca carnavalera d’algunes jugadores, el STOBF ha tingut possibilitats de fer-se amb la victòria a la pista de les barcelonines. El primer període ha estat igualat, amb el Barça portant la iniciativa. En el segon, les locals han pressionat i han aconseguit obrir una perillosa escletxa al marcador. I quan semblava que el partit es trencaria, ha aparegut una inspirada Mar, que amb 10 punts consecutius ha tornat a posar l’equip al partit abans del descans. El tercer període ha estat una rèplica del primer (molt igualat). Però en l’últim ha passat de tot. El STOBF per primera vegada, ha agafat el domini del partit i ben aviat ha capgirat el marcador. Però malauradament les decisions arbitrals, no gens imparcials, han frenat els interessos de les visitants. Mentre a les locals se'ls permetia un joc més dur i de contacte, a les visitants no sel’s permetia res; la diferència de criteri ha estat abismal; en l’últim quart 8 personals per les visitants; per tant, sols 2 les locals; i l’equip que pressionava era el Barça.

El preparador físic de la Unió Esportiva Lleida a Solsona Jaume Bartrés (Preparador físic del primer equip de la Unió Esportiva Lleida) serà a Solsona, el proper divendres, 2 de març de 2007, per a dur la segona sessió magistral de l’Escola de Futbol LACH, que anirà sobre el treball físic en el futbol base. En Jaume és Llicenciat en Educació Física (INEFC) i, al llarg de la seva trajectòria esportiva, ha estat al cos tècnic del RCD Espanyol de Barcelona compaginant la Preparació física del primer equip i del Juvenil i, actualment és el màxim responsable de la preparació física de la Unió Esportiva Lleida sota les ordres d’Esteban “Boqueron” Vigo i Urbano Ortega. Entre d’altres, és un dels fundadors i col·laboradors del que és considerat un dels millors campus de futbol d’Espanya, el Campus El Montanyà, al costat de personalitats com Toni Jiménez (exporter del RCD Espanyol) i, Sergi Barjuan (exjugador del FC Barcelona).

info@elsolsones.net 56

506- Divendres, 23-2-2007


Esquí

Club Esquí Port del Comte

Espectaculars resultats del club d’esquí Port del Comte al XXV Premi Catalunya celebrat a Arinsal (Andorra) dintre del circuit interclubs Els 27 corredors que van participar a la cursa van aconseguir magnífics resultats, sent destacable el paper de les noies que van aconseguir el primer lloc en totes les categories en que van participar (Infantil I, Infantil II, Juvenil I i Juvenil II ) També es va aconseguir el 1r lloc en la categoria Juvenils II masculí. Els resultats: Infantil i femení 1a Laia Alsina 35,90 Infantil i femení 1a Julia Herrada 34.95 2a Mónica Solé 35.09 3a Mireia Muntada36.80 Juvenil i femení 1a Judit Llohis 33.50 Mª del Colls Muntada 35.69 Mireia Sabata 36.80 9 Alba Guilanya 38.16

17 Marta Cuadros 41.13 21 Andrea Luelmo 44.94 Juvenil i femení Lidia López 34.96 3 Marta Anglada 41.86 Infantil i masculí 8 Aleix Viola 37.24

20 Adrià Casasayas 39.83 21 Ricard Geli 40.44 28 Marc Serra 41.48 Infantil i masculí 10 Pedro Garcia 36.91 13 Ivan Garcia 38.79 15 Octavio Luelmo 39.30 17 Albert Van Eeckout 39.83

Futbol Sala

Bar Moreno's 6 Castellar de la Ribera 1 Castellar de la Ribera: Vilana, Eloi, David (1), Angrill, Solé, Casafont, Cardona, Manel. Entrenador: Jordi Díaz

Derrota que fa mal Els blaus no poden ajornar el partit i juguen el dissabte de Carnaval a Lleida. El partit va ser molt disputat a la primera part ja que el resultat va ser de 2-1. Els primers en marcar van ser els blaus, amb un golàs de David Serra amb un xut ponent. Els blaus dominant però en dues arribades dels locals van poder fer dos gols i així s'arriba al descans. En el segon temps el Castellar surt molt fluix, té vàries ocasions que no defineix, i això es paga car. Moreno's marca el seu tercer gol i comença a jugar amb més tranquil·litat i bon joc. El Castellar juga de cinc i no surt bé en tres jugades; durant el partit es planta en un contra un davant el porter i no perdona. Una segona part que fa mal. El pròxim partit és d'aquí dues setmanes, la lliga s'ajorna per fer festes de Carnaval.

506 - Divendres, 23-2-2007

57

Juvenil i masculí 8 Alex Aran 38.60 Juvenil i masculí 1 Albert Seuba 32.19 4 Albert Bocchetto 34.34 Vetera a masculi 21 David serra 38.96


Llibres

Redacció

Claustre Rafart i Planas ens mostra "Els paisatges de la Barcelona de Picasso" Picasso arriba a Barcelona el 1895, a punt de fer catorze anys, i s’hi estableix fins el 1904, moment en què s’instal.la a París. En aquest període decisiu de la seva vida artística, el pintor crea una sèrie de paisatges de la seva Barcelona iniciàtica: "Els paisatges de la Barcelona de Picasso". Aquests paisatges picassians són avui, més de cent anys després de la seva creació, un fragment imprescindible del mosaic històric, artístic i cultural de la Barcelona del tombant dels segles XIX i XX. En aquests paisatges contemplem l’evolució de Picasso en els anys en què passa de l’aprenentatge de l’ofici de pintor a la vinculació amb l’avantguarda artística catalana i a la creació del seu primer estil personal: l’època blava. Veiem com Picasso esdevé, en definitiva, un dels creadors més destacats del segle XX. En aquest llibre de la solsonina Claustre Rafart, les obres de Picasso van acompanyades d’unes fotografies força especials: són imatges d’interès picassià; paisatges i entorns iguals o semblants als que pinta i dibuixa l’artista, fotografiats en data idèntica o propera a la que treballa Picasso, fet que ens permet observar amb gran exactitud com era la Barcelona que va inspirar el seu pinzell.

Passejarem, de la mà de Picasso, per les seves Barcelones: unes existents encara, altres desaparegudes al ritme del progrés; unes insòlites, altres quotidianes; unes a peu de carrer, altres enlairades en avançats skylines... farem, doncs, una sorprenent passejada pel passat i el present amb "Els paisatges de la Barcelona de Picasso".

Aquest llibre conté prop de 150 il•lustracions a tot color i també es pot adquirir en les edicions ESPANYOLA i ANGLESA. 216 pàgs. | 22,5 x 22,5 | tapa i sobrecoberta | 28 euros

Ràdio

Solsona FM

L'escriptor Albert Villaró, al SI VOLS

Claustre Rafart i Planas és llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. En el camp professional és tècnica superior en Art i Història de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 1992. Va ser responsable del Departament de Comunicació i Acció Cultural del Museu Picasso de Barcelona de 1996 a 2002. Va actuar com a coordinadora en el seminari “Picasso en l’art espanyol. Antecedents i conseqüències” (1990) i com a coordinadora tècnica en el seminari “Les avantguardes compleixen cent anys” (1994) en el Museu Picasso. També va col·laborar i va exercir com a professora en els Cursos de Museologia organitzats per la Generalitat de Catalunya (1984-1986). Ha publicat diversos articles sobre aspectes concrets de la vida i l’obra de Pablo Picasso en catàlegs d’exposicions temporals i en revistes especialitzades. És autora, també, de la "Guia del Museu Picasso de Barcelona" (1998) i coautora del volum de la "Catalunya Romànica" dedicat al Solsonès. L’any 2001 va publicar a Editorial Meteora la monografia "Les Meninas de Picasso".

El programa SI VOLS del divendres, 2 de març, a 2/4 de 9 del vespre entrevistarà a l’Albert Villaró, conegut per les seves col·laboracions habituals als mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals i també al Diari Segre i al Diari d’Andorra. Però més conegut per la seva faceta d’escriptor, per la qual ha obtingut el Premi Carlemany de novel·la 2006 per Blau de Prússia. També ha obtingut altres premis literaris com el Néstor Luján de novel·la històrica 2003 per L’any dels francs. Ha publicat també un celebrat llibre de contes -La Selva Moral-, un altre de furiosos articles de premsa -Els quatre pilans- i novel·les com Les ànimes sordes i Obaga.

Radio

Josep Àngel Colomés i Serra

Ràdio L’asterisc Pròxims horaris: - Diumenge 25 de febrer: torna la normalitat

58

506- Divendres, 23-2-2007


Passatemps

Kiko M.

Les 7 diferències El diumenge a la tarda vam poder gaudir de les contradanses, les formals i les boges. Gaudiu ara vosaltres trobant les 7 diferències d'aquest moment del ball a la Plaça del Camp...

Solucions corresponents a la setmana passada

L'Acudit del Simi

506 - Divendres, 23-2-2007

59



Celsona 506