Comerç i empresa
Josep M. Borés
Trànsit, què? Doncs que alguna vegada m'he sentit tractat pitjor que un delinqüent, t'ho asseguro. Jo no sé si aquests agents estan faltats de consciència o de sentit comú, però sempre (sí, sí, sempre!) t'acaben arreglant la mesada i sinó demaneu-ho als altres companys que m'entenen perfectament. Jo els he arribat a qualificar de lladres titulats. Senyors polítics, la sentiu, la veu de la gent? Us estem dient que estem acollonits!!. Un poble amb por no fa mai res de bo.
operacions econòmiques. Tot això que t'he dit ens ha portat entre tres i quatre mesos de feina. I, com són la gent d'allà, què hi has vist. He vist molta pobresa i molta riquesa. La classe mitjana és una minoria que potser ara anirà pujant. Crec que tots tenim un concepte molt equivocat del Marroc. Jo, personalment, m'he sentit molt ben collit i molt ben tractat. Són molt amables, molt hospitalaris i tenen uns valors familiars que m'agraden molt però que aquí ja s'han perdut. Pensa que en les temporades que hi he estat només he anat a un hotel sis o set vegades, sempre em fan quedar amb ells a casa seva.
Josep, ets un emprenedor o ets ambiciós? Mira, no ho sé. Crec que en aquest moment hi ha empresaris i treballadors que esperen que no sé qui els solucioni els problemes que tenen i n'hi ha que ens han ensenyat que a casa no t'hi porten res. És per això que quan he vist que anaven maldades he volgut obrir una porta en un altre lloc. Ambiciós ho sóc fins a un cert punt. El que vull és treballar i sentir que ha valgut la pena, que m'he guanyat la vida i que no he fet les coses per no res. Hi ha gent que l'ambició els ha fet passar per damunt dels altres i això és dolent perquè a més es crea enveja, odi i malícia. Penso que el món és de tots, hi cabem tots i, entre tots s'ha de fer tot.
I, a l'hora de cobrar al Marroc, què? El termini de pagament més llarg que hi ha allí és de només 90 dies. A partir d'aquí hi ha moltes altres opcions i enteses entre empreses. A mi personalment, el dia 30 faig la factura i el dia 10 vaig a cobrar. No és com aquí, que el dia 30 fas la factura i cobres a 140, 180 o 210 dies si estàs de sort. Al Marroc qui fa un taló sense fons se'n va a la presó i això tampoc no passa aquí. Vols dir que al Marroc tot és millor que aquí? No, home. A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Depèn, suposo, del moment i la situació de cada país. Aquí nosaltres ara mateix estem treballant amb uns preus de quinze anys enrere, cada cop ens allarguen més els pagaments, cada mes hem d'anar al banc a descomptar pagarés, les entitats, per exemple. No t'ajuden en res si no tens res amb què respondre i entremig també ens enganxa alguna empresa en suspensió de pagaments. Qui ens ajuda a nosaltres? En aquest moment jo crec que aquí estem en un país de pals a les rodes.
Home, però una miqueta d'esperança sí que ens has de donar, no? Per un homenet com jo, tot això ha estat molt fort, però a la vegada molt bonic i bastant intens. El nostre projecte al Marroc ja té fil a l'agulla i sóc el primer interessat a fer que tot això funcioni i surti bé, a més a més, tinc ganes d'ampliar i d'introduir nous productes. Finalment, Josep, a qui cal agrair tot aquest esforç? Doncs a tota la meva família, pel suport i als amics per la confiança que m'han donat en tot moment. A tots els amics, gràcies per tot. També a tots els meus clients que durant aquest temps que he anat i vingut potser no he pogut atendre com es mereixien, tots ells m'han demostrat fidelitat, gràcies. I per descomptat als meus treballadors, al Rosend Torra, al Xavi Torra, al Jordi Colomina i al Jordi Casafont, que mentre he estat a fora han cuidat de l'empresa com si fos seva, i això no es paga, gràcies a ells també. I finalment, a tots vosaltres, el Celsona que us heu interessat pel projecte i m'heu atès en aquesta entrevista. ................. Doncs bé, ja ho heu vist, el Josep no es talla quan cal dir les coses clares. Us hem presentat un emprenedor a qui els reptes que, en principi són complicats, no l'espanten. El Josep ha agafat els trepans i se n'ha anat on necessiten els seus serveis. La màquina ja treballa 20 hores diàries i ara ja no hi ha qui el pari. Enhorabona, Josep, per l'exemple d'iniciativa empresarial, et desitgem sort i feina. Que vagi bé.
Com veus la situació actual al nostre país? Uff, això és un món de penes! Mira, jo crec que l'esperança és l'última que es perd però hi ha moltes empreses que encara es pensen que tiraran endavant. Crec que no se'n sortiran i pot ser que la meva en sigui una d'aquestes per culpa del sistema que s'ha creat. Tant de bo que m'equivoqui de mig a mig, però malauradament encara en cauran molts, tot plegat penja d'un fil. Si aquests polítics nostres no miren d'enfocar les coses d'una altra manera jo no sé com s'acabarà. Nosaltres no vivim pas de les seves baralles i dels seus retrets i sembla que només tenen això. Cada dia em diuen que hem d'aguantar!, aguantar què?. Si no ens donen cap previsió ni cap esperança de res, l'únic que estem fent, de moment, és allargar l'agonia perquè no ens ofereixen cap sortida. S'ha de pagar els aturats, els que cobren altres ajudes, els funcionaris... s'ha de fer moltes coses amb els impostos que paguem els quatre que encara tenim la gran sort de treballar. Després d'això, quan sortim pel matí a treballar amb els camions i trobem els senyors Mossos d'Esquadra de 698 - Divendres, 26-11-2010
21