Revista de l’Escola Itaca
Número 63
P4
Seleccionat als Jocs Florals del Districte
P3
Ui! Quina por!
E S P E C I A L
J O C S
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
NĂşmero 63
P5
Seleccionat als Jocs Florals del Districte
Princesa
E S P E C I A L
J O C S 2
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
P P R E M I S
J O C S
P4 P5
Educació Infantil Treball col·lectiu Dibuix Treball col·lectiu Dibuix
Ui! Quina Por! * Princesa *
1r PEIXOS 1r DOFINS 2n PINGÜINS 2n ÀLIGUES
Cicle Inicial Lucía García Text Lluïsa Chia Il·lustració Ainara Marino Text Santi Mirapeix Il·lustració Lucía Feldman Text Mar Serrano Il·lustració Laia Garolera Text Arnau Pascual Il·lustració
Hola Manuel (carta) Retrat Amic Gerard (carta) Retrat El rei i El llapis La princesa Tisores i El torneig * El drac
3r CASTELLERS 3r DRACS 4t DIABLES 4t GEGANTERS
Cicle Mitjà Laura Llopis Poesia Lea Torrents Il·lustració Paula Gomis Poesia Bela Werner Il·lustració Jana Serra Text Jana Feixas Il·lustració Ona Balada Text Lucas Arias Il·lustració
Els petons El drac La paraula * La princesa Un cocodril a la banyera * Flors La ciutat de la pluja Rosa
5è A LLUÍS COMPANYS 5è B JOAQUIM CHANCHO 6è A ALBERT EINSTEIN 6è B ALEXANDER FLEMING
Cicle Superior Rita Terradellas Prosa Júlia Arasanz Poesia Cristian Osorio Il·lustració Carla Sánchez Prosa Paula Tomasini Poesia Paula Francàs Il·lustració Sylvia Cortés Prosa Judit Garmón Poesia Aran Gascón Il·lustració Ying Ying Fu Còmic Alba Koehler Prosa Armand Moreno Poesia Nekane Rodríguez Il·lustració Txell Balaciart Còmic
La caixa màgica * Les notes musicals Zombie La màquina que canviarà el món Les estacions Pim pam Les foques Sis trucs per a convèncer els pares L’enyorança * La nit La lluna Llum amarga Sense títol La imaginació La màgia
F L O R A L S
2 0 1 3 2
* Seleccionats als Jocs Florals del Districte
E S P E C I A L
J O C S 3
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
1r PEIXOS
Autora: Lucía García E S P E C I A L
J O C S 4
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
1r PEIXOS
Autora: Lluïsa Chia E S P E C I A L
J O C S 5
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
1r DOFINS
Autora: Ainara Marino E S P E C I A L
J O C S 6
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
1r DOFINS
Autor: Santi Mirapeix E S P E C I A L
J O C S 7
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
2n PINGÜINS
La princesa Mar Serrano
E S P E C I A L
J O C S 8
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
2n PINGÜINS
El rei i El llapis Lucía Feldman
E S P E C I A L
J O C S 9
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
2n ÀLIGUES
El drac Arnau Pascual
E S P E C I A L
J O C S 10
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
2n ÀLIGUES
Seleccionat als Jocs Florals del Districte
Tisores i El torneig Laia Garolera
E S P E C I A L
J O C S 11
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
3r CASTELLERS
Els petons... Laura Llopis
E S P E C I A L
J O C S 12
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
3r CASTELLERS
El drac Lea Torrents
E S P E C I A L
J O C S 13
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
3r DRACS
Seleccionat als Jocs Florals del Districte
La paraula Paula Gomis
E S P E C I A L
J O C S 14
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
3r DRACS
La princesa Bela Werner E S P E C I A L
J O C S 15
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
4t DIABLES Seleccionat als Jocs Florals del Districte
Un cocodril a la banyera Hola, sóc l’Àlex i ara us explicaré la
al Centre d’amfibis i rèptils de Barcelona. Jo
història que em va passar fa dos anys. Tot va
l’estimava molt i els vaig dir:
començar un diumenge, quan els meus pares
-No, no vull que el porteu a aquest lloc tan
em van convèncer per anar a dutxar-me i
estrany. Me’l vull quedar!
va passar una cosa extraordinària. Mentre
Però els meus pares van dir que allà els
em dutxava vaig sentir unes pessigolles a la
cuidaven més bé i els alimentaven millor. Al
planta del peu. Ho vaig deixar córrer perquè
final em van convèncer. Quan l’hi van portar
em pensava que era l’esponja. Però després
em vaig oferir per anar cada cap de setmana
vaig tornar a sentir pessigolles, aquest cop a
alimentar-los i a cuidar-los. Això de cuidar
la panxa. Ja no ho vaig deixar córrer perquè
animals m’agrada molt.
l’esponja ja no hi era. Em vaig posar les ulleres
Ara tinc onze anys perquè ja fa dos anys
de piscina i ... Ostres! Aquella cosa verda
de tot això, però de gran vull ser veterinari
era... un cocodril! Òndia! Més que un cocodril,
d’amfibis i rèptils!
semblava una ametlla de tant petit com era.
Cocodril
Vaig anar corrent a dir-ho als meus pares i van fer un crit. Quan es van tranquil·litzar
Classificació: Rèptils
em van dir que me’l podia quedar, però només fins al dia del meu aniversari, que era
Longevitat: 30 – 40 anys
al cap de dues setmanes. A l’escola sempre pensava en ell un dia darrera l’altre. Sense
Llargada: fins a 4 metres
adonar-me’n, s’acostava cada cop més el meu aniversari. El primer regal que vaig demanar
Alimentació: Carnívor
va ser un llitet perquè el cocodril dormís millor i, per a mi, un lego i un estoig ple de
Reproducció: Ovípara
colors. Al dia del meu aniversari m’ho van regalar tot. El cocodril es va quedar una setmana
Pseudònim: Veterinària
més.
Jana Serra
Però un bon dia els pares em van dir que no es podia quedar més i que l’havien de portar
E S P E C I A L
J O C S 16
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
4t DIABLES
Flors Jana Feixas E S P E C I A L
J O C S 17
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
4t GEGANTERS La ciutat de la pluja cridar: - Mireu, mireu una planta en forma de cotxe! - No la toquis! – va exclamar la planta. - Per què no la puc tocar? – va preguntar el nen. - Perquè és una planta molt verinosa.
Hi havia una vegada una ciutat que es deia la Pluja. En aquella ciutat sempre plovia, fins i tot a l’estiu. Els nens i les nenes d’aquella ciutat volien fer alguna cosa perquè fes sol. Un dia un nen els va dir als seus pares: - Els meus amics i jo hem llegit en un llibre que hi ha un tresor que serveix per a fer parar la pluja, i aquest tresor està a la “Piràmide del Tresor”. M’hi deixeu anar? - va preguntar el nen, i els pares li van contestar: - Sí, però explica’ns on és aquesta Piràmide.
Van caminar durant dues hores i el nen estava tan cansat que es va asseure en una roca queixant-se: - Tinc set, son i gana! - Doncs té aigua i un entrepà de formatge, però ara no ens podem parar perquè ens està perseguint un tigre! – van cridar els pares i van comença tots a córrer. Al cap d’una estona el tigre els va deixar de perseguir. - Ja veig el desert del Sàhara! – va exclamar el nen. - Doncs ens acomiadem aquí, us deixo amb el meu amic, el cactus. Tranquils, que és molt bo i no us farà res. Ni us punxarà, perquè no té punxes – va dir la planta com volent fer una broma.
El nen els va acompanyar fins a la biblioteca de l’escola. Allà van trobar un llibre que explicava com arribar a la Piràmide del Tresor. I deia així: Aneu des de la biblioteca fins a l’Amazones, però vigileu amb els dracs de Komodo, els tigres, les serps, les taràntules, les aranyes de picadura mortal, els escorpins, les plantes carnívores gegants i molts animals més. Després de passar la selva amazònica aneu cap al desert del Sàhara; allà trobareu un mapa que us indicarà com arribar a la Piràmide del Tresor.
El cactus els va advertir: - No us separeu de mi perquè és molt fàcil perdre’s pel desert.
- Papes, hi podem anar? - va dir el nen. - Sí, però tardarem uns dies, així que vés a preparar les motxilles amb menjar, roba i el que ens calgui.
Després de caminar dues hores més van veure un paper que es movia, s’hi van acostar una mica més i es van adonar que era un mapa. - Hem trobat el mapa! – van exclamar tots emocionats.
El nen va anar a la seva habitació i a la dels seus pares a buscar les coses que feien falta pel viatge. - Fill! Ja ho tens tot? - li van preguntar. - Sí, ja ho tinc tot! - va respondre el nen.
Van seguir totes les indicacions, que deien així: Davant vostre trobareu una piràmide. Entreu per la porta on hi ha escrit un abecedari, veureu un laberint; seguiu el camí que hi ha dibuixat en el mapa. Quan hagueu sortit del laberint arribareu a una sala, dintre la sala trobareu una altra porta. Darrera de la porta hi ha una bossa amb la pols màgica. En aquesta saleta hi ha una tercera porta on hi ha una placa amb un avió dibuixat. Entreu i agafeu l’avió, digueu-li la destinació i us portarà a la ciutat. Allà us esperarà un helicòpter vermell. Agafeu-lo i repartiu la pols màgica per damunt de la vostra ciutat.
Van marxar de casa, van agafar un avió que els va portar fins a l’Amazones. Van trigar més de vint hores a arribar-hi. - Papes, ja hi hem arribat! – va exclamar el nen. Van baixar de l’avió i van agafar un tren que els va portar dins la selva. - Puja al tren fill i no et deixis res fora! - D’acord! – va dir el nen. Va durar sis hores el viatge en tren i quan van arribar a la parada hi havia una planta carnívora gegant esperant-los. - Acompanyeu-me i arribareu al centre de la selva, però pareu a compte; hi ha molts animals perillosos! – els va dir la planta carnívora gegant. - Falta molt? – va preguntar el nen. - No, no falta gaire – li va respondre.
En acabat d’informar-se de tot, van passar pel laberint, van agafar la pols màgica, l’avió i l’helicòpter i així van arribar a la ciutat de la Pluja i van fer que en aquella ciutat hi fes SOL. Conte contat, ja s’ha acabat.
Pseudònim: Onades
Al cap d’una estona ja eren al centre de la selva i van trobar una planta en forma de cotxe. El nen va
E S P E C I A L
Ona Balada
J O C S 18
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
4t GEGANTERS
Rosa Lucas Arias E S P E C I A L
J O C S 19
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
5è A LLUÍS COMPANYS Seleccionat als Jocs Florals del Districte
La caixa màgica En una ciutat del segle XXII uns nois
- Estàvem a casa del Toni, jugant a espies i
anomenats Toni i Romeu eren amics des de
vam trobar una capsa metàl·lica i amb pedres
la guarderia. Sempre jugaven a detectius i
precioses al damunt. La vam obrir d’allà va
exploradors. Cada divendres anaven a dormir
sortir una llum molt potent que ens va xuclar,
a casa d’un d’ells. Un dia el Romeu va anar
i vam arribar aquí. – va contestar el Romeu.
a casa del Toni i, jugant i jugant, van trobar
- Heu trobat la capsa de la contaminació!!! –
una caixa de metall amb pedres precioses a la
va dir l’Arnau.
tapa. Molt intrigats els dos amics van obrir la
- La capsa de la què? – va preguntar el
caixa i...
Romeu.
De cop, de dins de la caixa, va sortir una
- La capsa de la contaminació. Aquesta
llum molt potent que va xuclar els dos amics
capsa serveix per a xuclar tota la
cap endins.
contaminació que hi ha a la ciutat i així queda
Els nen havien anat a parar en un món
tot ben net. – va dir l’Arnau.
molt diferent. Tot estava ple d’escombraries,
- I com és que aquesta capsa estava a casa
tota la gent portava una cosa molt estranya
d’en Toni? – va preguntar en Romeu.
a la boca. El Toni va preguntar-li a un noi que
- Un dia, un lladre va robar la capsa,
passava per allà:
la va obrir i va anar a parar al segle XXII.
- On som? Per què la gent porta unes
Probablement va anar a parar a casa d’en
mascaretes a la boca?
Toni. Del lladre no se’n va saber res més. I de
- Sou al segle XXIII, a Barcelona. Portem
la capsa tampoc. – va contestar l’Arnau.
mascareta perquè amb les fàbriques i els
L’Arnau va anar a l’alcalde i li va donar la
cotxes hem contaminat tota la ciutat, l’aire
capsa. La van obrir i... Tota la brutícia que hi
s’ha embrutat i no el podem respirar -, va
havia a Barcelona va desaparèixer. El Toni i el
contestar el noi mentre ajudava el Romeu que
Romeu es van acomiadar de l’Arnau. Van obrir
estava marejat.
la capsa i van tornar al seu món.
El Toni, que no estava del tot segur, va
Al cap de deu anys, el Toni i el Romeu van
preguntar al noi:
fundar una companyia contra la contaminació.
- Perdona, com et dius? Pseudònim: Boleta
Jo em dic Arnau i sóc el noi que neteja la ciutat i, per cert, com heu arribat aquí? – va
Prosa Rita Terradellas
contestar l’Arnau.
E S P E C I A L
J O C S 20
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
5è A LLUÍS COMPANYS
Zombi Cristian Osorio Les notes musicals Do és la nota primera i li agrada la primavera.
La, la guitarra fa sonar i la pauta fa portar.
Re zona del revés i per això perd els papers.
Si s’amaga dalt d’un pi perquè no vol tocar el flautí.
Mi no sap què dir i s’enfada amb el violí.
Les notes musicals són set i fan que els instruments sonin bé.
Fa treballa sense parar i tots els instruments fa tocar.
Pseudònim: Polseres Vermelles
Sol és rodona com el tambor i amiga del trombó.
E S P E C I A L
Poesia Júlia Arasanz
J O C S 21
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
5è B JOAQUIM CHANCHO
La màquina que canviarà el món Hi havia una vegada un nen que s’estimava molt al seu pare perquè era inventor. El dia del seu aniversari, quan va arribar a casa, els llums estaven apagats. De sobte, tot es va il·luminar. Tots cantaven
Va anar a dormir, a reposar forces
i cridaven: Moltes felicitats!!! Hi havia molta
per a l’endemà. Quan es va despertar, la
gent i el nen estava molt sorprès.
màquina ja no hi era. La va buscar però estava tan cansat que ja la buscaria l’endemà. És
Es seu pare s’estava acostant molt a
increïble, es va despertar i la màquina estava
poc a poc perquè portava una gran màquina.
on l’havia deixada. Va descobrir que quan se
El nen, intrigat per la màquina, va preguntar
n’anava a dormir la màquina no hi era, així
si era un dels seus altres invents. El pare va
que es va fer el dormit i va veure que venia
contestar: No!!!, és el teu regal d’aniversari.
algú. Va fer silenci i de sobte es va aixecar i va saltar a sobre d’una persona que va caure a
Va anar corrent, es va posar dins de la
terra.
màquina i va prémer el botó. Als dos segons es va adonar que hauria d’haver preguntat les
Va preguntar si era un lladre i la
instruccions. I tot just en aquell mateix instant
persona li va contestar que no, que era un nen
hi va haver un cop fort, les portes es van obrir
que es deia Jan i que vivia en aquell videojoc.
i va aparèixer en una selva tropical, amb molts
En Jan li va explicar com sortir d’allà. Només
animals exòtics i cap persona.
havia de prémer un botó.
Va començar a caminar i al cap del dia
Per fi , el nen es va despertar. Llavors
ja estava mort de gana. Quan es pensava que
es va adonar que tot era un somni. Però quan
estava a punt de morir de fred va aconseguir
va sortir al jardí, la màquina estava allà...
pals per fer foc. Va trigar quatre hores, Pseudònim: Sakura
però va valdre la pena perquè després va aconseguir pescar un peix exòtic, el va cuinar
Prosa Carla Sánchez
i se’l va menjar.
E S P E C I A L
J O C S 22
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
5è B JOAQUIM CHANCHO Les foques Paula Francàs
Les estacions L’hivern, l’estació més freda, la que ve abans de la primavera. Ens obliga a abrigar-nos per a no constipar-nos.
A l’estiu, tothom amb menys roba viu. Llimonada beuen i sota el sol salten. La tardor, l’estació de color marró, ja no fa calor. M’agrada la tardor.
La primavera, l’estació que tothom espera, que de l’hivern ens allibera. Els animals neixen a punt per créixer.
E S P E C I A L
Pseudònim: Pim pam toma Lacasitos
Poesia Paula Tomasini
J O C S 23
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
6è A ALBERT EINSTEIN Sis trucs per a convèncer els pares
1. Tria el moment oportú: Un pare o una mare sempre es deixaran convèncer amb més facilitat si es troben molt relaxats. 2. Evita les comparacions: No utilitzis mai arguments com “... però els seus pares l’han deixada i a mi m’agradaria...”
La lluna Ying Ying Fu E S P E C I A L
J O C S 24
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
6è A ALBERT EINSTEIN 3. Fes pensar que han tingut molta sort amb
5. No ho demanis tot a la vegada: No
tu: Transforma’t en una fill/a model: recull
pretenguis tenir-ho tot, demana a poc a poc. Ells
l’habitació, participa en les feines de la casa... i
sempre han de fer un esforç.
sense esperar que t’ho demanin. 6. Has d’aprendre a renunciar: Davant d’un 4. Prepara bé allò que vols demanar: Mostra’ls
“NO”, no cal que insisteixis perquè serà molt
que ho has pensat molt bé. Per exemple, si no
pitjor.
volen donar-te la “paga setmanal” doncs digues que si tinguessis diners aprendries a valorar més
Espero que els meus consells t’ajudin a ser una
les coses i també aprendries a administrar-te
mica millor.
Prosa Sylvia Cortés
com els grans.
Seleccionat als Jocs Florals del Districte
Enyorança Malenconia del cor, dolor intens a l’interior, salvatge fúria que ve de la memòria. La tristesa que sents i records dels que estimes, tot són sentiments i cap alegria. Llàgrimes que recorden allò que perdem. Llàgrimes que recorren el nostre pensament.
Pseudònim: Elisa Fernández Gómez
La nit Aran Gascón
Poesia Judit Garmón E S P E C I A L
J O C S 25
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
6è B ALEXANDER FLEMING Llum amarga - Ho sento molt, però ja saps que no puc fer-hi res –m’insistia la mare després que hagués anat a l’habitació durant tota l’hora de sopar. El cas és que la mare havia de viatjar a l’Índia. Això no era novetat, perquè es passava les mil i una hores viatjant. El problema estava en el fet que havia de marxar tot l’agost i això feia que no pogués anar a l’apartament de la Costa Brava amb les meves amigues de tota la vida. - Però no vol dir que m’hagis d’enviar a casa d’aquella vella antipàtica! En dir això vaig córrer a tancar-me al lavabo. Estàvem a mitjans de juliol i això volia dir que quedaven menys de dues setmanes per a la tragèdia.
Les dues setmanes van passar i jo em trobava al cotxe de camí cap a aquella casa tan desconeguda on hauria d’estar dia i nit durant tot un mes; seria horrorós. - Que hi ha algú? – vaig sentir que deia la mare. Però, com, ja havíem arribat? Enfonsada en els meus pensaments se m’havia passat la mitja hora volant! - Qui sou, què voleu? – va dir una veu. Vaig veure com la porta s’obria molt lentament, amb un grinyol. - Vinc a deixar la meva filla. Sóc la que va trucar ahir a la nit. - Ah, doncs passi – va respondre amb un to brusc.
Poema No sé si és per mi, si és el meu destí. No sé ni què dir-li, ni si tot serà així. Quan jo la vaig veure, alguna cosa vaig sentir, i ara en ella penso durant dia i nit. Quan em va mirar em vaig accelerar i ara aquí davant meu jo la tinc a tocar. Ella és la meva il.lusió, i jo, la seva emoció.
Poesia Armand Moreno E S P E C I A L
La màgia Txell Balaciart J O C S 26
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
6è B ALEXANDER FLEMING
En tornar vaig estar dibuixant, escrivint i fent res durant tot el dia. Així van anar passant els dies, morta d’avorriment i d’enyorança cap a les amigues amb les que hauria d’estar passant-m’ho d’allò més bé en aquells moments.
La vella ja havia desaparegut darrere aquella porta enorme i pesant i vaig haver de fer grans esforços per no deixar que es tanqués. Vaig fer un pas endavant, em vaig acomiadar suaument de la mare i vaig entrar. Caminava lentament per aquell passadís que semblava que no s’hagués d’acabar mai. Era estret, només hi podia passar una persona a la vegada. Les parets eren d’un color indefinit que amb els anys s’havia anat desgastant. Per fi vaig arribar a una porta on estava la vella. Em va dir el seu nom i em va assenyalar la meva habitació. Tancada en aquella sala que seria la meva habitació, mirava al meu voltant fascinada. Les parets, els mobles, les decoracions m’eren tan desconegudes. Vaig notar una sensació estranya en deixar les meves coses al llit. El cas era que al meu cap hi bullien moltes idees, però totes negatives. Pensava que aquell estiu seria un “rotllo patatero”. Però no seria exactament com jo creia...
La vella cada cop s’anava despertant més tard i se la veia més cansada. Fins i tot un dia es va posar les sabatilles del revés i no se’n va adonar. Anava de malament a pitjor i un dia li vaig preguntar si es trobava bé. - Sí, sí i tant, estic perfecta – em va respondre. Però va aprofitar l’ocasió per dir-me que a l’endemà aniria al metge i volia saber si l’acompanyaria o em quedaria a casa. No sabia què dir, la veritat era que em repanpinflava el que fes o el que li passés, però no sé, dir-li que no... Vaig mentir dient que feien el meu programa preferit i que no me’l perdria per res del món. Per sort va colar i em vaig salvar.
El primer matí en aquella casa es va despertar lleig. El cel estava d’un color fosc i cobert de núvols que anunciaven la pluja. Per la petita finestra que tenia a l’habitació no es veia ni una sola persona passejant pel carrer. No m’estranya, amb aquest dia que fa, vaig pensar. Vaig posar-me la primera roba que vaig trobar i vaig estar a punt d’arrencar a córrer quan la meva consciència em va parar. El meu cap es va posar en situació i, ara sí, vaig anar cap al menjador amb la calma posada dins del cos, perquè creia que em faria falta. La vella ja s’havia llevat i estava fent alguna potinga rara. Vaig dir bon dia i vaig començar a buscar els cereals, quan em va agafar del braç i em va aturar. Em va passar una esgarrifança per tot el cos, però recordant que m’havia recobert de calma i serenitat no vaig dir ni un mot. Tot i així, aquella sensació no l’he oblidada mai. Em va explicar que només podia menjar torrades per esmorzar. Després d’esmorzar vaig preguntar si podia fer una volta pel poble. Va ser un avorriment total! A part que no feia sol ( i això era molt dolent), no hi havia res interessant! Ningú de la meva edat, només “abueletes” i “abueletas”.
Jo seia al sofà de la sala d’estar molt inquieta, no sabia què m’havia agafat. Tenia la casa per a mi sola, ja que la vella se n’havia anat al metge, però no era això el que m’incomodava sinó l’últim. La sensació era nova i estranya, era com d’odi però a la vegada d’afecte. A mi, però, llavors per què notava aquella sensació dins meu? Per què era com si d’alguna manera volgués amb ganes desesperades que vingués i que em digués que el metge li havia dit que estava tot bé? De sobte, vaig sentir un soroll, la porta! Ja havia arribat! Quasi salto del sofà i vaig corrents cap a l’entrada però em vaig aturar. Encenent el televisor ràpidament, ja que m’acabava d’adonar que estava apagat, vaig dissimular mentre entrava i deixava el bolso allà tirat (com tot el que agafava). La vaig mirar directament als ulls i vaig veure dos bocins de cel plens de tristesa i de por. Va començar a parlar-me lentament, molt lentament i a explicar-me el que li havia dit el metge. I creieu-me, no ho deia amb gaire entusiasme. A poc a poc vaig anar entenent tot el que em deia, anava lligant caps. De maneres diferents, però simplement deia que li quedaven pocs dies de vida. Va ser en aquell mateix instant que em vaig adonar que l’estimava. No em podia creure a mi mateixa, no havia previst aquell sentiment tant intens que s’havia despertat en mi. Però van ser aquells últims dies els que em van ensenyar que a la vida no s’han de mirar les coses des d’un punt de vista negatiu, perquè llavors això fa que no puguem apreciar tot el que tenim al nostre voltant.
Prosa Alba Koehler
La imaginació Nekane Rodríguez E S P E C I A L
J O C S 27
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) Retalls d’art Tot és global i quotidià i per tant, plasmar gràficament allò que estudiem, també ha de ser un art. No sempre fem plàstica, és que sempre hem de posar art en les coses que fem. En aquesta exposició mostrem uns petits retalls de tot allò que realitzem a cada curs. P3 Serpentines, Confetti i Xiulets
Tot sona
P4 Estels i Globus
Flors i violes
P5 Coets
Hi havia una vegada
P5 Bengales
L’art de la terra
1r
Peixos i Dofins
Una mica de cada casa
2n Pingüins i Àligues
Desfigura
3r Dracs i Castellers
Fem barri
4t Geganters i Diables
Retrats familiars
5è Joaquim Chancho i Lluís Companys
Mosaics de Barcino
6è Alexander Fleming i Albert Einstein
Modelatge del natural
E S P E C I A L
J O C S 28
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
p3
E S P E C I A L
J O C S 29
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
p4
p5
E S P E C I A L
J O C S 30
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
1r
2n
E S P E C I A L
J O C S 31
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
3r
E S P E C I A L
J O C S 32
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
4t
E S P E C I A L
J O C S 33
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
5è
E S P E C I A L
J O C S 34
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
6è
E S P E C I A L
J O C S 35
F L O R A L S
2 0 1 3
Revista de l’Escola Itaca
Número 63
L’EXPOSICIÓ (juny de 2013) - RETALLS D’ART
6è
CEIP Itaca · C/ Numància 140-158 · 08029 Barcelona Tel.: 93 430 34 04 · Fax: 93 321 29 27 a./e.: a8043225@centres.xtec.es · Web: www.xtec.es/ceipitaca
E S P E C I A L
En aquest número han col·laborat: Sílvia Pérez, Olga Marroig, Dolors Pons, Josep Maria Sardà, Bea Martínez, Jacqueline Molnár, David Torrents, Montserrat Balagué i Xavier Bautista.
J O C S 36
F L O R A L S
2 0 1 3