El Corn 4 (Tardor 2016) by Cornellà en Comú-Crida per Cornellà

ElCorn Núm. 4

Butlletí de Cornellà en Comú - Crida per Cornellà

Tardor 2016

No hi haurà cap salari mínim de 1.071,40 € PÀG. 03

La cultura que omple de color la ciutat PÀG. 08

«Les condicions a Vasilika són inhumanes» PÀG. 09

El seu acord social no atura la misèria PÀG. 06

2 SALÓ DE PLENS

Núm. 4 Tardor 2016

VaGla - Wikimedia Commons

PSC, C’s y PP contra la libertad de expresión ÁNGEL CAMACHO Centre

n un año de mandato, ya van tres mociones que no nos permiten debatir en el pleno municipal. Si bien el Reglamento orgánico municipal (ROM) no permite presentar mociones sobre «asuntos que excedan la competencia municipal», deja a criterio de la junta de portavoces la inclusión en el orden del día del pleno de mociones que, sin ser de competencia municipal, incidan en temas vinculados a los intereses municipales, en «uso del derecho a la libertad de expresión». La primera moción vetada fue la que presentábamos en el mes de mayo como Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, de apoyo a los ayuntamientos investigados por la Audiencia Nacional i al derecho a decidir. Más de 300 ayuntamientos habían aprobado una moción de apoyo a la declaración del

9N del Parlament de Catalunya y esta moción declaraba el rechazo a los requerimientos enviados por la AN a dichos ayuntamientos así como el apoyo a las personas encausadas o citadas a declarar por la AN, como el compañero Joan Coma, concejal de Capgirem Vic. No hablamos de violencia, de desobediencia o de cualesquiera acciones ilegales, sino de la mera expresión de la opinión de centenares de ayuntamientos y concejales catalanes. Es por ello que esta moción ni llamaba a la desobediencia ni tenía ningún contenido independentista. Simplemente usaba el derecho a la libertad de expresión para solidarizarse con los centenares de afectados y reclamar nuestro derecho a decidir como pueblo. Sin embargo, PSC, C’s y PP se aliaban para que no pudiéramos debatir sobre este tema en el pleno. ¿Miedo al debate y a la libertad de expresión? La segunda moción vetada la

presentaba también este grupo municipal, en este caso en el mes de julio y para pedir la libertad inmediata e incondicional de Alfonso Fernández Ortega, Alfon. Este joven vallecano fue detenido durante la huelga general del 14 de noviembre de 2012 acusado de tenencia de explosivos. Se le aplicó durante dos meses el régimen antiterrorista y actualmente afronta una pena de cuatro años de prisión, sin que en ningún momento se hallara prueba alguna contra él. Nuevamente, PSC, C’s y PP se daban la mano para que no habláramos en el pleno de presos políticos, represión estatal o el autoritarismo que cada vez va a más del gobierno del PP. El ROM, la Ley Mordaza particular de la derecha cornellanense. La tercera moción, finalmente, la presentaron en septiembre PP y C’s y trataba sobre un tema cuanto menos parecido al de nuestra primera moción. De rechazo a las conclusiones de la comisión de estudio so-

Votacions al Ple APLICAR LLEI D’EMERGÈNCIA HABITACIONAL SUSPESA PEL TC

SOLIDARITAT AMB PALESTINA I ADHESIÓ A LA CAMPANYA BDS*

«Esta es la herencia franquista de unos, que acaban probando su propia medicina, y el autoritarismo de otros, que no se dan cuenta de que su histórica mayoría se desmorona» bre el proceso constituyente del Parlament. Vetan las mociones de los demás para después presentar la suya sobre el mismo tema. ERC y nosotros no somos como ellos y en junta de portavoces fuimos coherentes afirmando que estamos por la libertad de expresión y por que se debatan en pleno todas las mociones. Pero incluso habiendo mayoría en la junta, Balmón acabó vetando su inclusión en el orden del día. Esta es la herencia franquista de unos, que acaban probando su propia medicina, y el autoritarismo de otros, que no se dan cuenta de que su histórica mayoría se desmorona.

INSTAR LA GENERALITAT A DESOBEIR LA LOMQE

MOCIÓ CONT PROMOCIÓ D PROGRAMAR

A favor:

En contra:

Abstenció:

*El PP no participa ni del debat ni de la votació de les nostres mocions

Amb veu pròpia “No podem permetre més pisos en un dels barris més poblats d’Europa. Recuperem el cinema Pisa per a la ciutat” Joan Romagosa

Ni salari mínim ni clàusules socials VIDAL ARAGONÉS Pedró

l Ple de maig de 2016 es va aprovar per majoria dels grups municipals la incorporació a la contractació pública municipal d’un salari mínim de 1071,40 €. Això necessità d’una forta discussió i de l’intent del PSC de votar no a la proposta inicial de 1000 € perquè ells proposaven 1071,40 €. Després que féssim proposta en veu de modificar-ho per 1071,40 €, el grup de l’equip de govern no va tenir més alternativa que aprovar-la. Hem vist titulars de la premsa afí al PSC com ara «Cornellà s’autoimposa un salari mínim de 1.071 euros al mes» o «L’ajuntament exigirà aquesta condició a les empreses que optin a contractes municipals», i ara des de fonts municipals s’afirma que «La implantació d’un salari mínim local, un pla estratègic per al comerç, o la lluita contra els desnonaments [són els] reptes del Nou Acord Social de Cornellà». Res més juny de la realitat: el govern local no únicament no ha incorporat als contractes públics un salari mínim de 1071,40 sinó que no incorpora cap de les clàusules socials que Cornellà

RA LA E I LLIURE*

en Comú-Crida per Cornellà els hem proposat en el darrer any. A pregunta d’aquest grup, l’Alcalde va explicar que no ho aplicaven perquè no sabien si era legal i ho havien preguntat al «Tribunal de la Contractació» (entenem que es referia al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic). És molt curiós com en diverses ocasions l’equip de govern fa actuacions contràries a informes de Secretaria General i Intervenció però quan es tracta de millorar les condicions dels treballadors i treballadores no ho fa efectiu a l’espera d’una resolució. Evidentment, depenent de com s’hagi efectuat la pregunta el TCCSP contestarà afirmativament o negativa. De la mateixa manera és un engany que mentre en qüestiona la legalitat anunciï l’Acord Social dient que es farà efectiu. Si bé som partidaris de la gestió directa de totes les activitats que són permanents, cada vegada que es discuteix al Ple sobre contractació pública demanem al govern municipal que incorpori clàusules socials. Unes vegades perquè no donen resposta, d’altres perquè diuen que no saben si és legal, cadascun dels contractes de gestió indirecta es transformen en un cant a la precarietat laboral de la mà dels grups

ADJUDICAR EL CONTRACTE D’OBRES I CLAVEGUERONS

que ho aproven. A banda del salari mínim, s’hi podrien incorporar clàusules com la determinació del conveni col•lectiu d’aplicació, la limitació de la subcontractació, la fixació d’un mínim de treballadors i

«Som partidaris de la gestió directa de totes les activitats que són permanents» treballadores fixos, l’exigència d’un pla d’igualtat i un llarg etcètera que garantirien unes condicions laborals dignes per als treballadors i treballadores subcontractats. Lluny d’incorporar aquestes clàusules socials a la contractació pública semblaria que el que més preocupa a l’equip de govern per alguns contractes és el seu baix preu. Més enllà de la necessitat de contenir la despesa de l’Ajuntament hauríem d’incorporar elements pels quals les baixes temeràries no tinguessin la possibilitat de transformar-se en contractes. I el motiu és ben fàcil d’entendre: una baixa temerària l’acaba pagant o la qualitat del servei o les condicions laborals dels qui ho presten.

REBAIXAR LA PROPOSTA DE MILLORA DE LES CONDICIONS DE LA GUÀRDIA URBANA

“Podem no ha firmado el Acord Social. Nuestro proyecto se llama Cornellà en Comú-Crida per Cornellà” Celeste Valenzuela “Perquè ens volem vives, aquest 25 de Novembre tornem a sortir als carrers contra les violències masclistes” Olga Hernández “Can Bagaria es del pueblo, y sus usos se tienen que decidir participativamente por parte de la ciudadanía y las entidades” David García “Les condicions de vida al camp de refugiats de Vasilika són totalment inhumanes” Maria José Ruiz

CELEBRACIÓ INSTITUCIONAL DEL 12 D’OCTUBRE

A favor:

En contra:

Abstenció:

Toni Fontenla Fotografía

Plan estratégico de cultura DAVID COLOMERA Centre

n los plenos municipales de abril y mayo se debatieron temas relacionados con la cultura de nuestra ciudad: por un lado, nuestro grupo presentó una moción para reformular el programa Cornellà Escena, y por otro, la propuesta de acuerdo, según el PSC por consenso (posiblemente que el grupo municipal del PP presentase la misma moción en el pleno anterior le hacía presuponer ese consenso, pero como bien advertimos desde CECCPC y ERC en ningún momento se debatió ni se llegó a consenso en la comisión para presentarla como tal) para elaborar un plan estratégico de cultura. Respecto a la reformulación del Cornellà Escena, CEC-CPC proponía una bateria de propues-

tas concretas para la mejora del programa en todas sus fases (programación, difusión, exhibición) asumiendo algunas de las enmiendas que proponían ICV-EUiA, ERC y Ciudadanos, que el PSC se negó a debatir, después de decir que se alegraba de que por fin en un pleno municipal se hablara de cultura, ya que según la tinent d’alcalde y regidora de cultura todo lo que proponíamos ya se estaba haciendo. Permitiéndose ironizar sobre el conocimiento de nuestro grupo en el trabajo que se realiza desde el departamento y con un discurso, otra vez, paternalista, nos querían hacer entender que su modelo de política cultural era el idóneo para nuestra ciudad basándose en el presupuesto (a nivel cuantitativo y no cualitativo) y presumiendo del mantenimiento, incluso del aumento, de la inversión realizada en tiempos de crisis. Nuestra respuesta fue y sigue siendo clara:

CREAR RENDA GARANTIDA LOCAL SI EL PARLAMENT NO L’APROVA

¿De qué sirve mantener o aumentar un presupuesto en algo que no funciona si no se revisa ni se piensa modificar ninguna actuación que resuelva los grandes problemas de afluencia de público que tiene este programa? Esta moción no fue aprobada por los votos en contra del PSC y del PP pero generó un debate que el equipo de gobierno aprovechó para presentar al mes siguiente, en el pleno de mayo, una propuesta para estudiar, aprobar y encargar un plan estratégico de cultura para nuestra ciudad. Como en otras ocasiones comprobamos hasta qué punto las propuestas del PSC son vacuas, ambiguas y nada comprometidas, pues de nuevo PSC y PP no aprobaron las enmiendas presentadas por nuestro grupo para que se estableciera un plazo de seis meses para iniciar el plan estratégico y que su puesta en marcha no dependiera de

PRESSUPOSTOS 2017

«¿De qué sirve mantener o aumentar un presupuesto en algo que no funciona si no se revisa ni se piensa modificar ninguna actuación que resuelva los grandes problemas de afluencia de público que tiene este programa?»

SUPORT ALS TREBALLADORS DE MOHN I MUNICIPALITZAR SERVEI*

A favor:

En contra:

Abstenció:

*El PP no participa ni del debat ni de la votació de les nostres mocions

los recursos de otras administraciones, como el proyecto del PSC establecía. A día de hoy, continuamos esperando respuestas: ¿a quién se va a encargar este plan estratégico? ¿Cuándo se va a iniciar su redactado?

5 A PEU DE BARRI MILOUD MOKHTARI Gavarra

n 5 de octubre en el que estallaba la Revolución de Asturias bajo la consigna Uníos Hermanos Proletarios como respuesta a la radicalización del gobierno conservador. Un 6 de Octubre en el que se proclamaba el Estado Catalán en el marco de la República Federal Española con la consiguiente destitución del legítimo gobierno de la Generalitat. Un infame 12 de Octubre en que el imperialismo llegó a América con un terrible genocidio y que Franco declaró día nacional. Un 15 de octubre grabado en la memoria en el que Lluís Companys, presidente de la Generalitat, era fusilado por defender los derechos nacionales y los derechos de la clase trabajadora. Y también un 26 de octubre en que el fascismo acababa con la vida de José María González Vera, de la CNT y máxima autoridad de nuestra ciudad durante el período revolucionario y de resistencia antifascista. El mes de octubre tiene una especial significación en lo que a lucha antifascista se refiere. Se trata de un mes en el que hacemos memoria pero, sobre todo, salimos a la calle. Salimos precisamente para no olvidar esa memoria que nos empuja a seguir luchando día tras día. Salimos también para denunciar la impunidad; la impunidad de los que saquearon América, la impunidad de los que se levantaron contra la República y asesinaron a Lluís Companys y González Vera, la impunidad de los que, ya en «democracia», asesinaron a Guillem Agulló y se presentaron a las elecciones. Y salimos también para combatir ese fascismo que aún perdura. Un fascismo que está presente en la calle pero también en las instituciones. Aunque en 2011 Plataforma per Catalunya no entró en nuestro Ayuntamiento por ocho votos y en 2015 se desplomó, perdiendo cientos de votos en Cornellà y decenas de concejales en el resto del país, el racismo y el fascismo están presentes en los plenos municipales y los parlamentos. Cuando Corne-

Núm. 4 Tardor 2016

Octubre antifascista

llà en Comú-Crida per Cornellà recogía la demanda del Síndic de Greuges de eliminar el requisito de estar empadronado durante cinco años para acceder a ayudas sociales y la proponía en una moción, lo más bonito que dijo el PP es que eso colocaba a Cornellà en «una clara desventaja». Cuando hablábamos de ayudas sociales en una comisión informativa, el portavoz de C’s preguntaba si «con disfrazarme de moro» es suficiente para obtenerlas. Y cuando se presentaba una moción de condena al golpe de estado del 18 de julio de 1936, había concejales que salían del pleno para evitar votarla. Se autodenominan de centro-derecha, de centro o incluso progresistas pero esta es su práctica reaccionaria. La respuesta debe ser, y lo es, eminentemente cívica y popular. En nuestra ciudad cada vez son más las acciones que, desde la calle, nos hacen mantener esa memoria, de-

«Se trata de un mes en el que hacemos memoria pero, sobre todo, salimos a la calle. Salimos precisamente para no olvidar esa memoria que nos empuja a seguir luchando día tras día. Salimos también para denunciar la impunidad; la impunidad de los que saquearon América, la impunidad de los que se levantaron contra la República y asesinaron a Lluís Companys y González Vera»

nuncian la impunidad y combaten el fascismo. Se ha convertido ya en una cita ineludible el homenaje a Lluís Companys organizado anualmente por la coordinadora Entitats 15 d’Octubre en la plaza homónima. Empieza a adquirir también la categoría de institución el torneo de fútbol antifascista organizado por Alternativa d’Esquerres de Cornellà con motivo del 12 de octubre en Sant Ildefons; este ha sido el tercer año ya. Y hemos podido asistir también a otros actos de diferente índole, como la proyección del documental «Acta non verba» en memoria del joven antifascista francés Clément Méric a cargo de Festes Alternatives. Como cualquier demócrata, como cualquier persona con una mínima sensibilidad progresista, tenemos claro que el mes de octubre no tenemos nada que celebrar. Contra el fascismo, ni un paso atrás.

l passat 26 de setembre, diverses entitats, partits i empreses signaven l’Acord Social 2016-2020. Un Acord Social del qual no hem participat com a Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, com tampoc no ho ha fet cap de les organitzacions que hi donen suport – Alternativa d’Esquerres de Cornellà, Equo, Pirates de Catalunya, Podem i Procés Constituent. Es tracta d’un text que hauria de determinar substancialment l’acció de govern a quatre anys vista, però que no podem compartir ni per la forma com s’ha fet ni per gran part del contingut.

La gran mentida: el salari mínim de 1.071,40 €

La implantació d’un salari mínim local de 1.071,40 € és el gran titular que acompanya la campanya oficial de propaganda de l’Acord Social. Com explica en Vidal Aragonés en un altre article d’aquest número del Corn, no hi ha cap voluntat política de dur-lo a terme, com van demostrar durant el debat sobre la moció d’Anem a Mil o durant el darrer any quan Cornellà en Comú-Crida per Cornellà hem proposat la inclusió de clàusules socials en la contractació pública.

Elaborat sense participació

El govern local del PSC es vanta d’haver teixit un gran acord social amb desenes d’entitats de la ciutat, però no hi ha hagut cap tipus de reunió o espai de debat o de treball amb les entitats, els partits o la ciutadania. Tot plegat, reduït a un text base elaborat pel govern i una ronda d’aportacions via correu electrònic, amb el consegüent filtratge i vistiplau unilateral.

Sense anàlisi de la situació socioeconòmica

Si cal un acord social, és perquè vivim una realitat que ens hi obliga. Si una de les principals preocupacions de la gent és la feina, no s’hi donen dades de desocupació; s’hi parla de «reactivar el comerç local» sense esmentar els grans magatzems, hipermercats i supermercats que inunden la ciutat; s’anima a «reforçar el teixit associatiu» tot partint d’una situació d’absolut clientelisme i menyspreu a les entitats mínimament crítiques; i arriba a dedicar un apartat a «protegir l’habitatge», sense rastre de la realitat de desnonaments, d’especulació immobiliària o de l’estat de molts edificis. Sense una anàlisi de les causes de fons, estructurals, d’aquesta crisi, difícilment podrem donar solucions que vagin a l’arrel del problema.

Cap tipus de concreció

La major part de les propostes són massa genèriques i no s’hi concreta gairebé res. Tant és així que, per cada proposta –que amb prou feines arriba a les dues o tres línies–, podríem fer un bon grapat d’accions concretes, amb finalitats i orientacions ben diferents. No es diu qui, com ni quan ho farà, ni amb quins recursos. En cap cas afirmem que siguin propostes inviables, però la voluntat política de dur-les a terme és la línia que marca la diferència entre una proclama genèrica que no sabem si es concretarà ni com i una proposta concreta amb terminis i recursos materials, humans i econòmics associats.

Cap mena d’avaluació

Un fet que ens preocupa especialment és que no s’ha fet cap mena d’avaluació seriosa de l’Acord social 2012-2016. Fent-hi una ullada ràpida, comprovarem que bona part de les propostes no s’han dut a terme i d’altres han estat insuficients o directament no han reeixit, fet que ja ens fa desconfiar de la utilitat real del nou Acord. Alhora, el fet que moltes propostes siguin massa genèriques i gens concretes, en dificulta enormement la fiscalització. En el nou Acord es repeteix la mateixa proposta de seguiment, cosa que equival a no establir cap mecanisme efectiu d’avaluació per poder-lo adaptar i millorar segons la realitat de cada moment.

Consulta la proposta completa de Pla de Rescat i els vídeos dels actes amb Albano Dante i Isabel Vallet:

guanyemcornella.org/pladerescat

l govern municipal del PSC ha impedit la participació en l’elaboració del nou Acord Social, però no ens quedem de braços plegats. Les propostes que no ens han deixat realitzar en una taula amb les entitats i els partits, les presentem públicament. És per això que hem realitzat actes als barris per presentar el Pla de Rescat que necessitem les classes populars de Cornellà, un amb la Isabel Vallet (militant d’Endavant-OSAN i la CUP) i un altre amb l’Albano Dante (Secretari General de Podem Catalunya).

Garantim feina digna

Garantir un salari mínim de 1.071,40€, reduir la jornada laboral a 35h sense reducció de salari i no aplicar la reforma laboral a l’Ajuntament i empreses municipals. Replantejament dels plans de xoc contra l’atur reorientant-los cap a tasques productives o que realment constitueixin un servei per a la ciutadania i cap a l’estabilitat i inserció laboral efectiva, i allargar-los a un any a fi de garantir el dret a rebre la prestació per desocupació. Replantejament del programa Ocupa’m 6+6 perquè tendeixi cap a contractacions estables i a llarg termini en lloc de temporals i precàries a un baix cost per a l’empresa.

Garantim els serveis públics

Municipalització plena dels serveis oferts per empreses privades en règim de concessió, com el servei de neteja i recollida d’escombraries o quatre de les escoles bressol municipals: ens estalviem el marge de benefici i l’IVA per generar ocupació, millorar els serveis i reduir costos. Participació activa de la població i dels treballadors i treballadores en la gestió.

Petit comerç i dret a l’habitatge

Aturar l’obertura de nous supermercats, hipermercats o grans superfícies i garantir la participació activa i determinant dels comerciants. Programa de rehabilitació d’habitatges, obertura d’un alberg i habitatges d’acollida autogestionats i promoure formes de tinença alternatives, tant per situacions d’exclusió social com per garantir l’emancipació juvenil.

Urbanisme al servei de les persones

Procés participatiu per decidir els usos de Can Bagaria i altres espais buits, combinant activitats culturals i de lleure amb activitats productives generadores d’ocupació, sempre des del sector públic i l’economia social i solidària. Pisa sí, pisos no: recuperar el Cinema Pisa sota gestió municipal per garantir una política d’exhibicions diversa i de qualtitat per satisfer els interessos de tots els públics.

Recuperem els espais naturals

Programa de recuperació del riu i dels terrenys agrícoles. Integració al Parc Agrari i facilitar l’oferta de cicles formatius de la branca.

«Acuerdo Social descafeinado» La Premsa del Baix

«L’Acord Social no rep el suport de totes les forces del Ple» Línia Cornellà

«Sense el consens que mereix un pacte d’aquest tipus» El Llobregat

La cultura que omple de color la ciutat MERITXELL ROMANCES Centre

ra que s’acosta l’hivern, us volem parlar de primavera, de la primavera que ens han portat a Cornellà unes iniciatives populars cada cop més nombroses que han aconseguit posar color a una ciutat que amenaçava tornar-se grisa per sempre més. I és que, davant d’unes polítiques culturals dutes a terme des del nostre Ajuntament que es caracteritzen per ser repetitives fins a l’avorriment, poc o gens connectades amb la ciutadania, unilaterals perquè s’ha construït sense cap mena de diàleg amb aquesta, mercantilistes i clientelistes fins al moll de l’os i, en resum, sense coherència ni esperit transformador, a Cornellà hem vist néixer projectes molt engrescadors, que emanen vida i estima real per aquest petit territori on vivim i també, i sobretot, pels que hi vivim. Un dels trets comuns d’aquests projectes és l’autogestió la qual, fins no fa gaire temps, semblava reservada al col•lectiu okupa, el qual ha

tingut una força important a la nostra ciutat des dels anys 80 i que encara es manté amb l’organització de les Festes Alternatives, coincidint amb la festa major de la ciutat. El model de l’autogestió, doncs, s’ha convertit en la base d’aquestes iniciatives que, a més, s’han construït també basant-se en un altre pilar: la participació. I és que, a Cornellà, teníem ganes de convertir-nos en actors, en protagonistes, en creadors d’espais i experiències i deixar de ser espectadors i consumidors de les propostes que ens feia el nostre Ajuntament. I més coses: totes aquestes propostes tenen una base as-

«Baixeu, baixeu i sortiu dels vostres despatxos, oblideu per uns moments la vostra por a perdre la cadira, i escolteu Cornellà. Obriu els ulls i escolteu de debò, sense prejudicis ni interessos i apreneu de tota aquesta gent que us dóna una gran lliçó de com fer ciutat, de com fer participar els veïns i veïnes, de com omplir places i carrers, teatres i equipaments»

sembleària, una manera de construir-se i prendre decisions en la que tothom hi pot participar, hi pot aportar la seva visió, la seva manera d’entendre el món per tal de bastir el projecte, un projecte que serà divers i sensible a la visió de cadascú. L’individualisme no té cabuda en aquestes manifestacions culturals, ans el contrari, ja que aquestes creixen com una pràctica col•lectiva, arrelada de debò al territori, capaç de generar cohesió social i sentit de pertinença a la ciutat. I ara, ara us interpel•lem, a vosaltres, a vosaltres que governeu (o això dieu). Baixeu, baixeu i sortiu dels vostres despatxos, oblideu per uns moments la vostra por a perdre la cadira, i escolteu Cornellà. Obriu els ulls i escolteu de debò, sense prejudicis ni interessos i apreneu de tota aquesta gent que us dóna una gran lliçó de com fer ciutat, de com fer participar els veïns i veïnes, de com omplir places i carrers, teatres i equipaments i oferir espais on passen coses boniques, on tots hi volem ser, on tots hi volem participar i compartir. Escolteu, perquè projectes com el B-retina, el Jazz & Beer, el Toc de Corn, el Panis et Vinum, les Alternas, l’Això no és un Festival i molts d’altres que organitzen entitats i col•lectius de la nostra ciutat us han passat clarament al davant i, sortosament per vosaltres, us mostren un camí que creiem que cal seguir: el de la participació, el de la transparència, el de la pràctica col•lectiva i, en la majoria de casos, en el de l’austeritat econòmica. Per què davant d’un esdeveniment de la magnitud del Fes-

tival Internacional de Pallassos de Cornellà, amb un pressupost de més de 300.000 € ni tan sols n’informeu el Consell Municipal de Cultura? Possiblement a la gent de la ciutat li agradaria dir la seva, opinar sobre quin tipus de festival creu que és el millor per a les cornellanenques, poder participar, i així, de veritat, convertir aquest esdeveniment en símbol, no només de la ciutat, sinó de la seva gent. I el mateix passa amb la resta de programes del departament: Cultura en família, Cornellà Escena, Nits d’Estiu, Concèntrica, Corpus... on no es compta en absolut amb la nostra opinió, d’aquí que cada cop hagin sorgit més alternatives impulsades per la gent que vol decidir i participar quina cultura vol viure, perquè la cultura no es consumeix, a la cultura s’hi participa!

«Les condicions de vida a Vasilika són totalment inhumanes» R ecentment, la nostra companya María José Ruiz ha estat col·laborant al camp de refugiats de Vasilika com a voluntària de la comunitat EKO. Us oferim l’entrevista que li va fer Rubén Escolar, d’iWith.org i publicada a xarxanet.org.

Quines tasques has realitzat amb la comunitat EKO? D’una banda vaig ajudar l’equip de voluntariat de la Comunitat EKO per desenvolupar-lo. Cap d’ells havia treballat abans en cooperació, i pensava que la meva experiència en desenvolupament i ajuda humanitària els podia servir. D’altra banda, també vaig ajudar a dinamitzar el Woman Space, un espai on les dones podien reunir-se i realitzar diferents activitats, ja que en els campaments militaritzats és impossible. Com us organitzàveu al camp d’EKO? Tant a EKO com a Vasilika fem més o menys les mateixes activitats. Tenim un espai per infants, per dones, una cuina comunitària, una petita escola... El dia comença amb una assemblea de gestió i organització del dia a les deu del matí on assisteixen els i les voluntàries amb algunes persones refugiades. El voluntariat encarregat de l’escola, va al campament de Vasilika a buscar els més petits i realitzen activitats d’higiene. Després de l’esmorzar, comencen les classes a les dotze. Els més petits se’n van a l’espai

per infants per fer dinàmiques i jocs on es treballen valors i conceptes de manera lúdica. Els que no estan ni a l’escola, ni a l’espai per a infants, estan a la biblioteca, que funciona fins a les vuit del vespre, llegint o pintant. Per últim, abans de les vuit del vespre, els infants amb alguna persona voluntària fan una volta pel terreny i recullen la brossa que s’hagi pogut generar.

Quins van ser els motius que et van empènyer a fer aquest voluntariat? Vaig decidir embarcar-me en aquesta experiència perquè estava molt sensibilitzada amb el patiment de les persones refugiades, que a conseqüència d’una guerra al seu país, d’una situació de pobresa o per motius climàtics, han decidit marxar per buscar un futur millor a Europa. Ho vaig decidir quan vaig veure que les institucions europees i nacionals incomplien els drets humans internacionals i jugaven amb les persones com si fossin números, repartint-les i posteriorment incomplint els seus propis acords. Només algunes ONG com Metges Sense Fronteres o petites entitats gregues s’estaven responsabilitzant. Llavors vaig decidir aportar alguna cosa de la meva experiència dins del sector. Què és el que més t’ha impactat? És difícil de respondre. Hi ha moltes coses: la normalitat amb la qual els in-

fants et parlen de la guerra a Síria, de les bombes, dels familiars morts al seu costat, de les seves cases i vides destrossades... Però sincerament, una de les coses que més em va impactar va ser veure les condicions en què viuen els i les refugiades al campament de Vasilika.

A quines condicions et refereixes? Viuen a naus industrials en desús i sense ventilació, amb dues fileres de tendes de campanya i situades en un terreny ple de pedres, sense condicions higièniques mínimes. Tenen uns lavabos mòbils davant de les portes de les naus que fan molta pudor i tan sols hi ha un metge disponible quatre hores al dia per a més de 1.000 persones. No tenen un espai per a la intimitat. Fa una setmana, una dona va donar llum al seient posterior del cotxe d’uns voluntaris. Cada dia se’ls hi dóna el mateix menjar (pasta o arròs amb tomàquet). Són unes condicions totalment inhumanes, i més quan penses en tot el que porten a l’esquena. És demolidor. També vas estar al desallotjament del camp EKO? No hi vaig estar, però puc explicar el que m’han dit persones que si que hi van ser, tant voluntariat com persones refugiades. Van ser uns moments dramàtics, els infants van sentir pànic quan van ser gasejats de

matinada pels militars i per la policia grega. Van sentir que estaven de nou a una guerra. Tothom estava espantant, tant per la violència com per no saber a on els portaven. Les famílies que van presentar major resistència no els van portar a Vasilika, sinó a un dels campaments que estan en pitjors condicions: Softex. Hi tornaràs? La meva estada a l’estiu va ser de 20 dies i ara hi tornaré al novembre. Espero poder anar-hi cada 2 o 3 mesos. Què demanaries a les institucions europees i als signants de l’acord amb Turquia? Simplement que compleixin amb les seves obligacions, que respectin els drets humans. L’acord amb Turquia és aberrant, on s’ha decidit portar als refugiats a un país on s’incompleixen els drets humans. Volem exigir a la Unió Europea i als Estats membre vies segures i l’obertura de les fronteres. Cap ésser humà és il·legal i tota persona té dret a viure on pugui tenir un futur millor per a ella mateixa i els seus familiars. Demanaria també que es deixessin de vendre armes als països en guerra, d’espoliar els recursos naturals d’altres continents. Occident forma part del problema en els països d’origen dels refugiats, i la seva resposta és inhumana.

BREUS

Huelga en autobuses Mohn

os días de descanso semanal, la retribución de los 30 minutos de descanso diario, la conversión de los contratos temporales en indefinidos, un nuevo calendario laboral que fomente la conciliación de la vida laboral y la familiar, el reconocimiento de la categoría profesional de todos los trabajadores y trabajadoras o que la empresa se siente a negociar el convenio colectivo. Estas son las reivin-

dicaciones que han llevado a los trabajadores y trabajadoras de Mohn a ir a la huelga estos meses de julio, septiembre y octubre. Reivindicaciones de unos mínimos derechos laborales que, como no podía ser de otra manera, apoyamos. Desde Cornellà en Comú-Crida per Cornellà ya hemos trasladado nuestro apoyo al comité de empresa y los sindicatos y nos ponemos a su servicio.

Festes populars feministes

l Ple municipal del mes de setembre, vam presentar una moció perquè s’intensifiqui la campanya de conscienciació que l’Ajuntament ha engegat enguany per Corpus així com perquè s’adopti un protocol de gestió d’agressions masclistes i LGBTIfòbiques en espais d’oci, de cara a la festa major però també per tota mena d’activitats que realitzen

les entitats durant l’any. La proposta, que va ser assumida pel govern municipal del PSC, va comptar també amb el suport d’ERC i ICV-EUiA. Pel que fa a la dreta, el PP va optar per sortir de la sala i no participar del debat i votació, mentre que C’s va votar en contra després d’exigir que es retirés la paraula «feministes» de la moció i barrejar-la amb la qüestió nacional.

Balmón rechaza el banco de energía

n el pleno de junio presentamos una propuesta para crear un banco de energía local en nuestra ciudad. El

funcionamiento es muy simple: el Ayuntamiento y sus entes dependientes, así como los particulares que se sumen a la

Núm. 4 Tardor 2016

El jovent s’organitza: Contrapoder

ontrapoder és el nou col·lectiu de joves anticapitalistes i feministes que es va presentar públicament el passat 14 de juliol amb un cinefòrum a la plaça dels Enamorats. Recollint el testimoni de les assemblees d’estudiants (AES) i l’Assemblea de Joves

de Cornellà (AJK) que durant més de tres anys van mobilitzar el jovent cornellanenc, Contrapoder es proposa donar resposta a les necessitats de les joves construint un model d’oci alternatiu, generant formació crítica i reivindicant l’emancipació i el dret a l’habitatge.

11S: República i justícia social

’any passat, en l’ofrena institucional amb motiu de la Diada Nacional, vam dipositar 25 clavells amb fotografies de referents que van de Salvador Allende a Maria Mercè Marçal passant per Salvador Seguí o Mercè Rodoreda. Enguany, hem optat per onze lemes que defineixen el país que volem: just, divers, cohesionat, solidari i acollidor, amb tots els drets garantits i sense discriminació pel gènere, el color, la llengua, l’opció sexual o la situació econòmica. En defi-

nitiva, un país on tinguem dret a decidir-ho tot: República i justícia social. Seguim reivindicant, alhora, un referèndum i un procés constituent per decidir col·lectivament quina relació volem tenir amb l’estat espanyol i la Unió Europea, el model econòmic i social i com han de ser les nostres institucions polítiques comunes, així com un pla de rescat social que doni resposta a la situació d’emergència social que viuen les classes populars.

iniciativa, reducen el consumo energético de sus instalaciones. Una parte del dinero ahorrado se destina a la mejora de la eficiencia energética de las propias instalaciones (con el consiguiente ahorro) y otra parte se destina al banco de energía, que es una entidad sin ánimo de lucro que lo invierte en me-

jorar la eficiencia energética de los hogares en riesgo de vulnerabilidad, así como en formar a las familias en unos hábitos de consumo sostenibles. Una respuesta a la pobreza energética desde la solidaridad, que obtuvo el voto favorable de ERC e ICV-EUiA y el voto en contra de PSC, PP y C’s.

ue-cornella.blogspot.com

El movimiento LGBTI, en marcha

a Crida LGBTI, organización anticapitalista por la liberación sexual creada apenas hace un año, está consiguiendo conectar con los movimientos sociales y acercarlos a las reivindicaciones LGBTI. El 17 de mayo, dia contra la LGBTIfobia, organizó por primera vez una marcha nocturna en Nou Barris que contó con más de 200 asisten-

tes, mientras que el 28 de Junio (principal día reivindicativo del movimiento) constituyó el bloque más numeroso de la manifestación unitaria siendo el primer año que participaba. El pasado 23 de septiembre, día de la visibilidad bisexual y plurisexual, no perdió la racha en la concentración que convocó junto con Enrenou ante la catedral de Barcelona.

PSC, PP i ICV-EUiA voten pisos al Pisa

Gestió directa de les instal·lacions esportives

l passat Ple de juliol s’aprovava el canvi del model de gestió d’algunes instal·lacions esportives d’indirecta (per part d’entitats o empreses) a directa (per l’Ajuntament). Si generalment apostem per la gestió directa, a més entenem que la utilització de les instal·lacions per part de les entitats no ha de significar que no sigui l’Ajuntament qui les gestioni directament. Mentre algunes grans entitats esportives poden incorporar

a fa temps que molts van donar per perduda la lluita contra l’ensorrament de l’històric edifici del Pisa per construir pisos innecessaris en un dels barris més poblats d’Europa. Però després que l’Ajuntament vengués l’edifici a Inipro (empresa investigada sota la sospita de ser l’eina del PSC per lucrar-se a càrrec de pressupostos municipals) i a Set Habitatge (vinculada a l’ex-regidor d’Urbanisme José Luis Morlanes), diversos procediments judicials van fer trontollar els seus plans especulatius i fa pocs mesos el cinema tornava a ser de titularitat mu-

clàssics models empresarials a la gestió de les nostres instal·lacions, d’altres de petites no tenen la capacitat de gestionar uns espais dels quals tan sols en volen gaudir l’ús. Totes dues realitats les evitem amb gestió directa. Malgrat tot això, ens vam abstenir en tant que l’equip de govern (PSC) no garantia la subrogació dels treballadors i treballadores que fins venien realitzant activitats que passarà a fer l’Ajuntament.

nicipal. Malgrat això, l’equip de govern del PSC va insistir a fer-hi pisos en lloc d’aprofitar l’oportunitat per dotar el barri d’equipaments culturals i optar pel lloguer social dels pisos buits de la banca i les grans constructores. Així, el PP aprofitava la situació per presentar al Ple municipal una moció que demanava que es fessin pisos de lloguer al Pisa. Modificada per una esmena del PSC, finalment va ser aprovada amb els vots dels mateixos PP i PSC així com d’ICV-EUiA. Nosaltres no ens rendim i seguim optant per no construir mentre hi hagi pisos buits arreu.

¿TE HAN CORTADO LOS SUMINISTROS O TIENES UN AVISO DE CORTE?

Nuevo supermercado gracias a PSC e ICV·EUiA

l pasado 9 de diciembre abría las puertas el cuarto supermercado de la cadena Mercadona en la ciudad, ubicado en plaça Catalunya. Como las demás grandes superficies, supone precariedad laboral, destrucción de empleo, uniformización social, deslocalización de la producción o el refuerzo del

oligopolio alimentario. Enmarcado en la política del gobierno local del PSC de destrucción del pequeño comercio de proximidad, ha sido posible gracias al cambio de usos aprobado en el Pleno municipal del 26 de noviembre del 2015 con el voto favorable de PSC e ICV-EUiA y la abstención de C’s, ERC y PP.

Explícanos tu caso: HORARIO DE ATENCIÓN CIUDADANA Can Vallhonrat (delante del Ayuntamiento) 93 475 87 07 / 653 79 84 78 Martes y jueves: de 17h a 21h Viernes: de 10h a 14h info@guanyemcornella.org

Proposta que vam presentar al Ple de novembre i que vam acordar seguir treballant amb ERC i ICV-EUiA Decidir participativament els usos de Can Bagaria: ciutadania, entitats, partits i empreses d’economia social poden fer propostes i el conjunt de la població les vota en consulta popular. Cap empresa privada no pot extreure benefici de l’ús de Can Bagaria. La gestió la podran fer l’Ajuntament, les entitats o empreses d’economia social i solidària. Atendre les necessitats de les entitats garantint l’autogestió de l’espai.

Fer Can Bagaria entre totes per fer comunitat «L’espai públic defineix les essències d’una ciutat, el seu caràcter o ànima. És on es teixeix ciutat i es configura la cultura de la comunitat. L’espai públic crea ciutat, la cohesiona i, alhora, en redefineix contínuament l’essència» Luis López-Aranguren, sociòleg

Transformar Can Bagaria per transformar Cornellà «L’esfera pública presentada com a espai democràtic on tots els ciutadans tenen dret a intervenir, oblida que s’ha estructurat a partir de significatives exclusions (dones i esclaus a Atenes, dones i treballadors a l’esfera pública burgesa...)» Margaret Crawford, urbanista

El govern no ha tingut la voluntat, però és a temps «El PSC ha d’abandonar el seu tarannà autoritari perquè sigui la gent qui determini directament la política municipal, i deixar enrere el neoliberalisme per veure més enllà de la gestió orientada als beneficis econòmics de les grans empreses i els amiguets» David García, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà

CONTACTA AMB NOSALTRES!

El Polze

Despatx a Can Vallhonrat (davant de l’Ajuntament) Telèfon: 93 475 87 07 Dimarts i dijous: de 17h a 21h Divendres: de 10h a 14h guanyemcornella.org info@guanyemcornella.org fb.com/cornellaencomu @cridacornella

No al Pla Caufec

C’s i PP

Antonio Balmón

L’Ajuntament d’Esplugues (PSC-PDECat) vol construir més pisos i un centre comercial. La Plataforma No al Pla Caufec segueix plantant cara al carrer, després d’anys de lluita

Segueixen amb l’obsessió per arraconar i minoritzar la llengua catalana, ara amb la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM)

La Fundació per a l’Atenció a les Persones Dependents ha incomplert la legislació laboral i gasta els diners dels cornellanencs en judicis contra les treballadores

35.000 exemplars impresos i distribuïts per empreses d’economia social del Baix Llobregat

EDICIÓ I MAQUETACIÓ Cornellà en Comú - Crida per Cornellà