Page 1

ElCorn Núm. 5

Butlletí de Cornellà en Comú - Crida per Cornellà

Alerta:

Primavera 2017

Especulació! PÀG. 03

Pisa i Cinebaix: cara i creu de la mateixa moneda PÀG. 05

La ciutadania decidirà els usos de Can Bagaria PÀG. 04


2 SALÓ DE PLENS

Núm. 5 Primavera 2017

PSC, C’s i PP no volen que coneguem els costos de les contractes VIDAL ARAGONÉS Pedró

B

ona part dels serveis titularitat de l’Ajuntament són, a dia d’avui, gestionats per empreses privades. D’entre aquestes en podem trobar algunes força arrelades al territori, amb una clara aposta per l’economia social, però també d’altres que l’únic que els mou és el màxim benefici. Des de la recollida de les escombraries fins la neteja de dependències municipals, passant per una part de les escoles bressol o la neteja viària són gestionades per empreses privades que només es mouen pel guany; res a veure amb la pràctica totalitat dels treballadors i les treballadores que fan la feina efectiva, demostren en el dia a dia un alt grau de professionalitat i són els primers a suportar les dinàmiques economicistes de les empreses per a les quals treballen.

els que va aparèixer la discussió sobre el cost de la gestió directa i de la indirecta, vam veure la necessitat d’avançar en la qüestió amb les mateixes dades oficials que es deriven la realitat de la nostra ciutat. Al Ple del mes de febrer vam presentar un moció en la que sol·licitàvem diverses qüestions relatives als serveis públics externalitzats: no prorrogar serveis externalitzats sense que passin pel Ple; redactar un informe detallat dels contractes de concessió i externalització dels serveis signats per l’Ajuntament; elaborar un estudi de cadascun dels serveis externalitzats; elaborar, en dos mesos, un calendari amb tots els terminis dels contractes existents i la planificació dels estudis a realitzar; compromís de l’Ajuntament que abans de signar o prorrogar contractes es publiquin els objectius perseguits, el guany de l’externalització i la comparativa amb el cost que es derivaria de la gestió pública.

Després de diversos plens en

ERC i ICV-EUiA van presentar diverses esmenes a la nostra moció que vam considerar que enriquien el text inicial o bé que no en desvirtuaven la finalitat, per la qual cosa les vam acceptar. Sens dubte, les intervencions de C’s i el PP no presentaven cap sorpresa, en una defensa del model privat a través de la negació de la possibilitat de conèixer les dades que demanàvem.

«El PSC esdevé el portaveu de les empreses que gestionen serveis públics i no volen perdre el seu negoci» Costa més, però, entendre el posicionament del PSC: no únicament vota en contra que coneguem els costos de les contractes sinó que criminalitza els potencials processos d’internalització. Manifestar

Votacions al Ple DONAR SUPORT A LA PROPOSICIÓ DE LLEI D’EN COMÚ PODEM PER DEROGAR LA LRSAL

ESTUDIAR MUNICIPALITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS EXTERNALITZATS

que la primera víctima dels processos de remunicipalitzacions és l’ocupació no únicament és fals sinó que suposa que el grup municipal del PSC esdevé el portaveu de les empreses que gestionen serveis públics i que no volen perdre el seu negoci. No es preocupen ni pels treballadors i treballadores de les contractes, que serien subrogats amb les mateixes condicions, ni pels cornellanencs i cornellanenques que hem de gaudir (en alguna ocasió patir) els serveis públics gestionats per empreses privades. Si recordem que algunes contractes de serveis públics han estat gestionats per empreses privades on els màxims responsables eren militants del PSC, trobem resposta al posicionament ultraliberal del grup «socialista» de Cornellà en aquesta qüestió. Que no s’aprovés la moció no significa que defallim en l’estudi de costos, significa que no ho farem en l’àmbit col·lectiu amb la resta de grups municipals sinó nosaltres de la mà dels cornellanencs i cornellanenques.

PROHIBIR EXHIBICIÓ D’ANIMALS DOMÈSTICS I DE COMPANYIA

REVISAR REG DESPESA DE ENTITATS LO

A favor:

A favor:

A favor:

A favor:

En contra:

En contra:

En contra:

En contra:

Abstenció:

Abstenció:

Abstenció:

Abstenció:


Amb veu pròpia

Gelpgim22 - Wikimedia Commons

“Quan posarà l’Ajuntament fil a l’agulla per resoldre els problemes d’habitatge de Cornellà?” Meritxell Romances

Interès general? DAVID GARCÍA Gavarra «Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación». Moltes persones pensaran que és propaganda comunista, o quelcom similar. En realitat és l’article 47 de la Constitució espanyola, que apunta a controlar aquest procés nociu per a «l’interès general». Durant el mes de gener el nostre grup va presentar una moció que portava per títol «Moció de rebuig als processos especulatius al Baix Llobregat». Clar, oi? Era (i és) essencial per nosaltres portar aquest debat al Ple, i que, d’aquesta institució, sorgís un missatge clar de rebuig a aquests processos que enriqueixen uns pocs i destrueixen el territori. Aquesta moció, però, no va passar el filtre de la junta de portaveus, on el PSC es va mostrar intransigent a poder tenir el debat al Ple, al·legant que els temes tractats a la moció no tenien a

LA DE LES CALS

«La prioritat del PSC no és protegir l’interès general sinó l’especulació» veure amb Cornellà. FALS. Parlàvem a la moció del Pla Caufec d’Esplugues (que pretén construir un gran centre comercial, dues torres de més de cent metres, i pisos d’alt standing en una zona d’important diversitat biològica al límit del Parc de Collserola) i es feia referència també al PDU Gran Via de l’Hospitalet (que pretén construir 26 gratacels a la darrera zona agrícola de l’Hospitalet, a tocar de Cornellà). Però també es parlava sobre l’ARE Ribera Salines, dissenyat a la nostra ciutat i que pretén construir 2500 nous habitatges a la darrera gran zona agrícola que queda a la ciutat i que ocupa gairebé 55 hectàrees (un 8% de tot el territori). És lògic que el PSC rebutgi aquests debats, ja que els moviments especulatius han estat el pal de paller de les seves polítiques allà on han governat i governen. Per desgràcia a Cornellà ha estat i és el seu model, i ho continuarà essent mentre la gran part de les forces polítiques del consistori els donin suport (no ens obli-

DEFINIR ELS USOS DE CAN BAGARIA DE MANERA PARTICIPATIVA

dem que en l’actualitat, sense majoria, necessiten del suport d’altres grups per continuar implementant aquestes polítiques especulatives). A la nostra ciutat, on gairebé no queden espais lliures, la política del PSC continua essent el ciment i en tenim exemples ben actuals: els nous blocs de pisos que s’edificaran just davant de Can Mercader, la megaconstrucció de la residència privada i el Mercadona a Plaça Catalunya, el camp de l’Espanyol i l’Splau... I una de ben dolorosa: l’enderrocament del cinema Pisa. Si el Pisa podria ser un equipament pel barri, si es varen recollir més de cinc mil signatures perquè no s’enderroqués, si Sant Ildefons és un dels barris més densos d’Europa i no és aconsellable construir-hi més pisos... Per què s’obstina el PSC a tirar endavant aquest projecte? Senzillament perquè en aquesta, com en la gran majoria de les seves polítiques, aquella obligació de protegir l’interés general de l’article 47 de la Constitució no és una de les seves prioritats, sinó que la seva prioritat és allò a que s’hauria d’enfrontar: l’ESPECULACIÓ.

PRESERVAR CAN MERCADER COM A PARC URBÀ I ESPAI VERD NO EDIFICABLE

“Són vostès [PP i PSOE] els que els darrers 40 anys han allunyat la ciutadania de la presa de decisions” David García “Aquest 8 de Març és necessari tenyir de lila els carrers per de blanc les llistes de dones assassinades, violades i en general oprimides pel patriarcat. La revolució serà feminista o no serà!” Miloud Mokhtari “Malgrat que alguns parlin de dia de la dona, nosaltres no renunciarem mai a dir que el 8 de Març és el Dia de la dona treballadora” Maria José Ruiz “PSC, amb la llengua, no cedeixin al xantatge del PP i C’s” Ángel Camacho

MARCA CORNELLÀ: CONVERTIR LA CIUTAT EN UN PRODUCTE DE CONSUM

A favor:

A favor:

A favor:

En contra:

En contra:

En contra:

Abstenció:

Abstenció:

Abstenció:


4 A PEU DE BARRI

Núm. 5 Primavera 2017

Víctor Garrido

Can Bagaria: no la deixem perdre! P ensant en Can Bagaria, i en l’oportunitat inmensa que tenim davant nostre, miro enrere aquests últims anys i no trobo cap exemple d’equipament públic que s’hagi generat a través de la construcció col·lectiva, a través del consens i del debat entre la gent que habitem aquesta ciutat. Sembla increïble que aquestes decisions s’hagin pres des d’un despatx i que la ciutadania ho hagi observat com una simple espectadora. Aquests edificis quasi centenaris, acabats de construir l’any 1922, tenen un valor artístic importantíssim, pel seu estil arquitectònic modernista industrial, de façanes construïdes amb unes disposicions ornamentals fantàstiques, amb unes voltes de coberta de doble curvatura espectaculars de les que hi ha poques a Catalunya. Tenen també molta importància pel seu valor testimonial,

ja que l’empresa tenia l’exclusivitat en el suministrament de mantes als vaixells que anaven a Cuba i l’any 1932 tenia una plantilla de 180 treballadors. Això forma part de la nostra història recent, malauradament desconeguda per a la majoria de nosaltres.

«El que es faci ara condicionarà el futur de Can Bagaria durant molts anys. Ara tenim l’oportunitat» Des de l’any 1975 que va cessar l’activitat, si no abans, el complex ha restat absolutament desconegut per a la gent d’aquest poble. Com pot ser que un edifici d’aquestes característiques no s’hagi obert mai al públic i que molta gent ni el conegui? Com pot ser que en l’actualitat sembli més aviat un local

abandonat, que un dels edificis més importants de la ciutat? El que es faci ara condicionarà el futur d’aquests edificis durant molts anys. Ara tenim l’oportunitat que realment sigui la ciutadania qui es pugui organitzar per crear a Can Bagaria nous espais que permetin el desenvolupament d’aquesta ciutat, basats en criteris de responsabilitat social, de solidaritat, generant altres maneres d’entendre les relacions entre les persones, que crein realment teixit social. Els usos que li donem poden facilitar la relació i vinculació de totes a aquest lloc físic, poden recuperar aquesta memòria col·lectiva i crear un sentiment de pertinença i d’identitat ciutadana vers Cornellà, i és la gent qui ha de ser la directora fonamental d’aquestes decisions. Promovem un diàleg real i actiu, debatem i generem noves idees que sorgeixin d’aquest debat. No necessitem edificis escul-

tòrics, estàtics, ni actuacions que impliquin despeses accessòries. Construïm espais dinàmics, que es puguin anar adaptant i transformant a la mateixa vegada que ho fa la ciutadania. Però per poder participar, proposar idees i generar diàleg, primer hem de tenir consciència del mateix conjunt arquitectònic, de la seva història i del seu valor patrimonial, i en aquest sentit ens queda la feina de donar-lo a conèixer a la gent de Cornellà. També hem de fer l’esforç de sortir de la dinàmica a la que hem estat acostumades, de ser simples espectadores de les decisions que es prenen des de l’Ajuntament, sense qüestionar-les ni participar-hi de manera activa, com si no hi tinguéssim res a dir. La feina és nostra, l’oportunitat també, per no deixar perdre Can Bagaria.

Procés participatiu sobre Can Bagaria abans del juny Al Ple de desembre passat vam presentar, després de treballar conjuntament amb ERC i ICV-EUiA, una moció sobre el futur de Can Bagaria, en què proposàvem engegar un procés participatiu en que doni a conèixer a la població el potencial del complex, on la ciutadania i les entitats puguin fer propostes d’usos per

Can Bagaria i debatre-les en assemblees obertes i en què es dugui a terme una consulta popular perquè els cornellanencs i les cornellanenques puguin decidir finalment sobre les propostes. Al final, el govern municipal del PSC va assumir els compromisos de la moció i va votar a favor de dur a terme aquest procés

participatiu en un termini màxim de sis mesos. Aquesta és una primera petita victòria, però només guanyarem Can Bagaria per al poble mobilitzades al carrer. Ara toca exigir al govern del PSC que compleixi la moció aprovada i retorni el poder de decisió als cornellanencs i cornellanenques!


Pisa i Cinebaix: cara i creu de la mateixa moneda LUISA PÉREZ DÍAZ Centre

F

a unes setmanes vàrem quedar amb el Xavier Bachs, president de l’associació sense afany de lucre Cinebaix, a Sant Feliu. Volíem conèixer de primera mà la història d’aquest emblemàtic cinema, com van arribar al projecte actual i, en definitiva, conèixer els motius pels quals uns projectes surten endavant i d’altres, en canvi, es queden a mig camí, sense el final desitjat per a la majoria. L’any 2004 el cinema Guinart estava abocat a l’enderrocament. No era l’únic exemple: el model de cinema de barri estava perdent punts vers les multisales, i els seus propietaris buscaven la manera de vendre’ls sense perdre gaire. És en aquell moment quan comencen a haver-hi moviments ciutadans que, de manera organitzada, es mobilitzen i cerquen les sinergies suficients per tal d’arribar amb força a un diàleg amb el consistori. Aconsegueixen fer molt de soroll i, sobretot, pre-

sentar un projecte cultural per a la ciutat de Sant Feliu. Diverses entitats i ciutadans entenen que el futur del cinema Guinart passa per habilitar-lo com a equipament cultural. I aquí és on radica la principal diferència: segons ens explicava en Xavier, «l’alcalde en aquella època, el socialista Juan Antonio Vázquez Cortado, va entendre el missatge i va apostar per la iniciativa, no sense discrepàncies internes». L’ajuntament va adquirir l’espai amb la condició que l’associació per la defensa del cinema Guinart s’encarregués de l’equipament i de la gestió del nou cinema. «Vam comprar tot el contingut del Guinart i hem de reconèixer que ho vam fer a un preu molt raonable» explicava en Xavier. «Vam sol·licitar un crèdit a una banca ètica. Als inicis només teníem un treballador i avui dia en tenim 3 contractats, si bé la majoria de l’equip que està darrere del projecte són persones voluntàries». Cinebaix obre de divendres a dilluns i compta amb quatre

sales, que intercalen cine d’autor amb pel·lícules més comercials però, moltes vegades, amb versió doblada al català. Aquesta combinació els permet ser sostenibles econòmicament, amb uns preus lleugerament més baixos que als multisales. Actualment Cinebaix compta amb més de 400 socis, la sobirania és a l’assemblea i, el més important, és un projecte viable.

vant el cinema que, de titularitat pública, és gestionat íntegrament per l’associació. Que estan dins de la xarxa Europa Cinemas i, és clar, que són uns bojos del cinema i de la cultura. Al Cinebaix és possible veure en directe els cicles d’òpera de les principals ciutats europees, amb la tecnologia que ens permet avui dia veure en streaming projeccions en qualitat màxima de so i imatge.

«Pisa i Splau podien conviure perfectament, són completament diferents. Amb 90.000 habitants hi havia mercat per a tots»

Ara treballen per aconseguir millores: accessibilitat, amb un ascensor; i sostenibilitat, fer servir només energies netes. És un model econòmic i social, una manera d’entendre com s’han de fer les coses vers la ciutadania.

I així, amb una mica d’enveja, de la sana, vàrem visitar el cinema de la mà d’en Xavier. Ens va confirmar que més de 5.000 alumnes dels centres educatius de Sant Feliu han fet alguna activitat al Cinebaix. Vàrem comprovar que estan aconseguint tirar enda-

Eren compatibles el cinema Pisa amb els multicines de l’Splau? En Xavier va ser rotund: «Podien conviure perfectament, perquè són dos conceptes completament diferents, si el plantejament d’usos del Pisa hagués estat similar al del Cinebaix. A més, amb una població de quasi 90.000 habitants n’hi havia mercat per a tots».

46 anys de projeccions al cinema Pisa Eren molts els cinemes que coexistien a Cornellà: el Pisa, l’Avenida, el Cine Cornellà o el Cine Club, i abans l’emblemàtic Cinema Titan. Amb l’arribada dels videoclubs el model es va canviar i molts van tancar. Ja només quedava el cinema Pisa. Des de 2008 l’ajuntament era el propietari de l’espai, gestionat per Iniciatives i Programes, fins que va ser venut a la constructora Set Habitatge, empresa vinculada a l’ex-regidor d’Urbanisme de Cornellà José Luís Morlanes, per edificar-hi pi-

sos. Envoltat d’una gran oposició veïnal, un divendres 30 de novembre de 2012 va tancar les portes definitivament, deixant Cornellà sense un cinema de barri, de poble, malgrat les peticions de veïns i la «Plataforma contra el tancament del Pisa» de destinar-lo per a usos culturals. Al final del Pisa es va afegir el del cinema Rambla de l’Hospitalet, quedant els multicines del centre comercial Splau com a únic cinema a la zona. Via verda per al projecte dissenyat per l’Ajuntament anys enrere.

Mira l’entrevista completa en vídeo a guanyemcornella.org!


BREUS

6

Participamos en los actos del Día de Andalucía

C

omo cada año, el Centro Andaluz Blas Infante organizó, con motivo del 28 de Febrero, una ofrenda floral ante el busto de Blas Infante en Sant Ildefons, en la cual participamos junto a los demás partidos –salvo PP y C’s– y entidades de la ciudad.

Aquella misma tarde, los compañeros de Alternativa d’Esquerres de Cornellà presentaban el documental «García Caparrós, memoria de nuestra lucha», que reivindica el 4 de Diciembre como Día Nacional de Andalucía.

L’Ajuntament s’adhereix a la Xarxa de Municipis LGBTI de Catalunya

A

l Ple municipal de febrer es va aprovar, a proposta de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, l’adhesió de l’Ajuntament a la Xarxa de Municipis LGBTI de Catalunya. Impulsada el passat 28 de Juny –diada per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex– per al-

guns ajuntaments del canvi com Ripollet, Barberà, Berga o Sabadell, té per objectius visibilitzar el col·lectiu LGBTI, desenvolupar la llei 11/2014 contra la LGBTI-fòbia i compartir recursos en l’àmbit local per seguir treballant en aquest àmbit.

Sin carrozas de Carnaval

U

n año más hemos disfrutado del Carnaval y de la alta participación en las calles. 25 comparsas participaron en la rúa del sábado, dando colorido y ambiente de fiesta a la ciudad, en su mayoría conformadas por entidades que cada año dedican días y días a preparar los disfraces, la coreografía y a decorar la carroza. Debemos recordar que todo esto es gracias a las personas y entidades que se brindan a ello, a pesar que desde hace dos años el Ayuntamiento no ofrece vehículos ni carrozas de apoyo a los participantes. Una vez más, las fiestas se mantienen porque entidades y asociaciones ponen ganas, esfuerzo, horas y dinero.

Núm. 5 Primavera 2017

Esteban Cerdán i José Cano, nomenats regidors honoraris

A

l Ple municipal de desembre es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups, tret de PP i C’s, atorgar la distinció de regidors honoraris de l’Ajuntament als històrics sindicalistes Esteban Cerdán i José Cano, tots dos

traspassats el passat 2016. La iniciativa, en el cas de Cerdán, provenia de la proposta que Cornellà en Comú-Crida per Cornellà vam presentar al Ple de març i que va obtenir el suport d’ERC i ICV-EUiA.

¿Qué pasará con nuestras pensiones?

E

l pasado 2 de febrero, Podem llenó el Ateneu Popular de Cornellà organizando un acto sobre la cuestión de las pensiones, en el que intervinieron Miren Etxezarreta (Seminari d’Economia Crítica Taifa) y Domiciano Sandoval (Marea Pensionista). Desde

Cornellà en Comú-Crida per Cornellà damos apoyo a las reivindicaciones de este movimiento y a la recuperación plena de los derechos de los pensionistas, tras el asalto perpetrado contra el sistema de pensiones por los sucesivos gobiernos de PP y PSOE.

Es ratifica, sense compromisos, el consens sobre la llengua

A

l passat Ple del mes de gener, Cornellà en Comú-Crida per Cornellà vam presentar una moció per a la normalització de la llengua catalana i la gestió del plurilingüisme. Més enllà de la mera declaració política, proposàvem accions concretes com crear ajuts per accedir als cursos de català o integrar llengües que es parlen a Cor-

nellà com l’amazic, l’àrab, el romanès o el gallec en el sistema educatiu, els fons de les biblioteques, els mitjans de comunicació i les escoles. Malgrat això, el PSC, amb el suport del PP, va rebaixar considerablement de to la moció rebutjant assumir cap compromís concret. Finalment, PP i C’s van votar en contra.


Huelga estudiantil por la bajada de tasas

Obrim els ulls, trenquem fronteres!

E D

urant tot el mes de febrer, l’Ateneu Popular de Cornellà ha organitzat una exposició sobre les refugiades a la biblioteca de Sant Ildefons, amb fotografies del cornellanenc Xavier Bertral i textos de Cristina Mas. Ha estat acompanyada d’actes amb la presència dels dos periodistes del diari Ara, de la voluntària a la Comunitat EKO María José Ruiz o del refugiat

Feras al Malat, així com de la projecció del documental Astral, i està disponible per a la seva cessió a entitats i col·lectius que la vulguin exposar. A més, el passat 18 de febrer ens vam sumar des de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, sota el lema «Desobeïm: trenquem fronteres», a la multitudinària manifestació que va recórrer els carrers de Barcelona.

l 2 de marzo tuvo lugar la huelga de estudiantes convocada por las asambleas de facultad y el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. La principal reivindicación es la bajada de las tasas abusivas para acceder a los estudios universitarios, que durante la crisis han aumentado un 158% y sitúan a Catalunya como la comunidad autónoma con las tasas más altas. En el mes de abril, el Parlament

Echamos al asesor ultra de Ciudadanos

P Víctor Pradera i Almirall Vierna canviaran de nom

P

er fi, malauradament amb 40 anys de retard, el Ple municipal ha aprovat el canvi de noms dels carrers Víctor Pradera i Almirall Vierna, que constitueixen una exaltació del franquisme i que es diran Can Rosés i Camí Vell de Sant Boi, gràcies a la iniciativa ara fa un any de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica, amb

les aportacions de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, ERC i ICV-EUiA. A l’altre extrem, el PP va presentar una moció perquè els veïns d’aquests carrers puguin impedir els canvis, incomplint la llei de memòria històrica i mantenint l’homenatge al feixisme als nostres carrers. Ni el PP ni C’s no van donar suport al canvi.

El PSC va presentar una moció al febrer per revisar la regla de despesa de les entitats locals. CEC-CPC i ICV-EUiA hi vam votar a favor, però malauradament tard, perquè es tracta d’una conseqüència de la reforma constitucional exprés que PP i PSOE van pactar el 2011.

aprobó una moción que instaba al Govern a avanzar hacia la gratuidad de la universidad pública, empezando por la rebaja de un 30% de las tasas para este curso 2016-2017. Sin embargo, la Secretaria d’Universitats i Recerca, encabezada por Arcadi Navarro, se ha negado reiteradamente a cumplir el mandato parlamentario. A la manifestación convocada en plaça Universitat asistieron cerca de 10.000 estudiantes.

ablo Heerdt era, hasta hace poco, asesor del grupo municipal de Ciudadanos (cobraba 35.000 euros al año pagados por todos los cornellanenses) y coordinador de la agrupación local del partido. El 6 de marzo, la organización juvenil Arran inició una campaña para exigir que dejara el cargo tras hacerse públicos sus perfiles anónimos en las redes sociales a través de los cuales difundía un discurso de odio de carácter machista, islamófobo y LGBTIfóbico. Sin duda, dimos apoyo a esta reivindicación; este tipo de discursos son inconcebibles en una sociedad democrática avanzada, y aún más por parte de quién ostenta responsabilidades políticas. Tal como se hacía eco la prensa

Alternativa d’Esquerres de Cornellà defensa el NO als pressupostos antisocials presentats per Junts pel Sí. Dels representants del Baix Llobregat al Consell Polític de la CUP-Crida Constituent, 3 van votar en contra i un a favor.

comarcal el 16 de marzo, Heerdt ha sido cesado de su cargo como asesor y ha dimitido como coordinador de C’s, hecho que celebramos y que demuestra que la movilización es necesaria. A pesar de ello, nos sigue preocupando que el portavoz de C’s celebre el trabajo de Heerdt durante los últimos meses y exprese que le corresponde a él decidir sobre la continuidad de su militancia en el partido. Queda totalmente fuera de lugar alabar a quienes trasladan este odio y violencia hacia colectivos discriminados. Visualiza la rueda de prensa con Arran, Crida LGBTI y los diputados Joan Giner (CSQP) y Benet Salellas (CUP-CC) en: bit.ly/pabloheerdt

El Partido Pirata pasa de 3 a 10 escaños y se sitúa como tercera fuerza política en Islandia tras los liberal-conservadores y los verdes. Nuestro regidor Ángel Camacho estuvo en Islandia durante el recuento con los compañeros de Pirates de Catalunya.


La Vinyeta Víctor Garrido

CONTACTA AMB NOSALTRES!

El Polze

Despatx a Can Vallhonrat (davant de l’Ajuntament) Telèfon: 93 475 87 07 Dimarts i dijous: de 17h a 21h Divendres: de 10h a 14h

guanyemcornella.org info@guanyemcornella.org fb.com/cornellaencomu

Govern de Madrid

Dep. Ensenyament Justícia espanyola

Davant el missatge d’odi i intolerància de l’associació ultracatòlica Hazte Oír, declarada d’utilitat pública pel PP, va actuar ràpidament retirant l’autobús transfòbic de la circulació

Al final permet que s’oferti una segona línia a l’Areny per al curs vinent, però fomentant la competitivitat entre escoles i augmentant la pressió per assolir el màxim de preinscripcions

Urdangarín no veurà la presó, però el raper Valtònyc s’hi passarà tres anys i mig. Els polítics catalans són perseguits per posar urnes i no per corrupció. Aquesta és la justícia de classe

@cridacornella

35.000 exemplars impresos i distribuïts per empreses d’economia social del Baix Llobregat

EDICIÓ I MAQUETACIÓ Cornellà en Comú - Crida per Cornellà

El Corn 5 (Primavera 2017)  
El Corn 5 (Primavera 2017)  

Butlletí de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà

Advertisement