Page 1

ElCorn Núm. 6

Butlletí de Cornellà en Comú - Crida per Cornellà

Estiu 2017

Balmón s’alia amb C’s per exigir desnonaments Equiparen famílies en vulnerabilitat amb màfies i aproven amb l’abstenció del PP una moció més radical que la del PDeCAT PÀG. 02

Un servei d’atenció domiciliària públic i de qualitat PÀG. 03

Població amaziga a Cornellà: organització i lluita PÀG. 04

Corpus masculinitzat i allunyat de la ciutadania PÀG. 06


2 SALÓ DE PLENS

Núm. 6 Estiu 2017

PSC y C’s contra el derecho a la vivienda OLGA HERNÁNDEZ Centre

L

os plenos municipales, habitualmente, no gozan de gran asistencia por parte de la ciudadania. Al gobierno del PSC, es evidente, no le interesa la participación, y una mala climatización, unos asientos incómodos, un espacio en cierta medida tétrico y un exceso de formalismo propician esta baja asistencia, ahuyentan a la gente. El Pleno del pasado mes de marzo, sin embargo, fue una de las pocas excepciones que confirman la regla. Por un lado, CEC-CPC, ERC e ICV-EUiA éramos meros transmisores de las entidades presentando mociones por el derecho al empadronamiento y para la adhesión al Pacte Nacional pel Referèndum. Por el otro lado, el PSC volvía a sacar su faceta más reaccionaria y presentaba una moción para exigir más desahucios exprés, los mismos que impulsó su ministra

Carme Chacón. Por ello, una representación de lo mejor de nuestra ciudad, la Plataforma de Afectadas por la Hipoteca, Cornellà Sense Fronteres y la Taula d’Entitats pel Dret a Decidir, inundaron el salón de plenos. Sólo había que ver el nerviosismo y las caras a ratos de susto, a ratos de asco, de los encorbatados de siempre. Así pues, el grupo del equipo de gobierno, tan progresista y de izquierdas como siempre, proponía que el Pleno exigiera una modificación de la normativa «que permita recuperar viviendas ocupadas ilegalmente de Cornellà» con una mayor agilidad. Se situaba así el PSC a la derecha del PDeCAT, que el mismo día

«Hay personas y familias en la calle por culpa de un sistema que no les garantiza el derecho al trabajo»

presentaba una moción similar en Sant Boi y días antes lo hacía en el Congreso de los Diputados, igual de rechazables que la del PSC, pero que por lo menos hacían el amago de incorporar contenidos de carácter social. La realidad es que hay centenares de miles de pisos vacíos, mayoritariamente en manos de la banca y de inmobiliarias que lo único que quieren es especular con ellos, mientras hay personas y familias enteras en la calle por culpa de un sistema que no les garantiza el derecho al trabajo y a la vivienda. En la inmensa mayoría de pisos ocupados residen algunas de esas familias, que no tienen recursos y necesitan un techo donde dormir cada noche. Y gran parte de esas personas han sido víctimas de mafias, que aprovechándose de su situación de vulnerabilidad, han hecho negocio de una necesidad tan básica. Sin embargo, el PSC de Cor-

Votacions al Ple ADHESIÓ AL PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM

REBUTJAR PRESSUPOSTOS I MESURES CONTRA MUNICIPALITZACIONS DEL PP

nellà ha optado por no hacer una lectura en clave social, en clave de derechos, en clave de respuesta a las necesidades sociales, y ha decidido hacerla desde la misma tribuna que el PP, C’s y las grandes empresas. El PSC ha decidido situarse del lado de la banca y las grandes inmobiliarias y equiparar las familias vulnerables víctimas de la crisis capitalista con las mafias que se han aprovechado de su situación. Con la excusa de combatir a las mafias, el PSC, con el apoyo de Ciudadanos y la abstención del Partido Popular, planteó echar de su hogar a cornellanenses sin recursos. El mismo que reparte grandes eslóganes por la ciudad alabando su tarea para garantizar el derecho a la vivienda pero que no se digna a generar vivienda social, accesible para el pueblo trabajador. El mismo que tiene un afán especulativo desmedido y sólo piensa en construir vivienda privada, en alabar al supuesto libre mercado que excluye a los que no se lo pueden permitir. Cuando les volváis a oír hablar de vivienda, que no se os olvide: ellos son los máximos responsables.

GARANTIR EL DRET A L’EMPADRONAMENT

A favor:

A favor:

A favor:

En contra:

En contra:

En contra:

Abstenció:

Abstenció:

Abstenció:


Amb veu pròpia “Estimar com es vulgui i respectar qui s’estima. Fem camí pels drets de tots i totes, l’amor i el sexe només entenen de respecte. Ens queda molt camí”

Un servei d’atenció domiciliària públic i de qualitat VIDAL ARAGONÉS Pedró

E

l servei d’atenció domiciliària (SAD) és una prestació de caràcter municipal que s’ha desenvolupat fins el passat 1 d’abril per la Fundació per a l’atenció a persones dependents, fundació mixta amb participació majoritària de l’Ajuntament. Les seves treballadores són les que fan efectiu el servei i permeten que a la nostra ciutat les persones amb limitacions de l’autonomia per qüestions d’edat, diversitat funcional o dependència tinguin serveis personalitzats d’atenció a la persona, àpats o neteja de la llar. Si bé les famílies de les usuàries així com bona part de la població valoren i s’enorgulleixen de la feina d’aquestes professionals, no ha estat igual el tracte que han rebut de l’equip de govern (PSC) ni de l’empresa que gestiona la prestació als barris de Sant Ildefons, Gavarra i el Pedró. L’any passat, la representació de les treballadores va rebre la fermesa de sentència per la qual es declarava que la fundació havia incomplert les seves obligacions pel que fa a l’aplicació del conveni col·lectiu i el pagament de les retribucions.

Lluny de facilitar que les treballadores haguessin pogut cobrar allò que els corresponia, l’alcalde Balmón, com a màxim responsable de la fundació, va decidir no abonar cap quantia i recórrer tot el que la legislació li permetia. Quan semblava que aquesta gestió no podia ser pitjor, s’adjudica el contracte en base a un plec on, no només no hi ha cap clàusula social, sinó que hi trobem una cursa per donar-li simplement a qui s’ofereixi a fer el servei per menor preu.

«La fundació va incomplir les seves obligacions i l’alcalde va decidir recórrer. La nova concessionària torna a incomplir la legislació laboral» La nova adjudicatària per als barris del nord de la ciutat, Optima Facility Services SL, comunicava l’1 d’abril a les treballadores que fins la data realitzaven el SAD que passava a ser la titular de la gestió, així com una reducció de jornada

EXIGIR DESNONAMENTS EXPRÉS D’HABITATGES OCUPATS

David García

per a la pràctica totalitat de les treballadores. Això suposa, per a 17 treballadores que realitzaven jornades d’entre 27,4 i 37 hores, una reducció d’entre el 23% i el 5%, en un clar incompliment de la legislació vigent, el contracte del servei signat amb l’Ajuntament i el conveni col·lectiu. Alhora, comporta, proporcionalment a la reducció de la jornada, una reducció de les retribucions que tindran garantides mensualment i, indirectament, actuarà sobre futures prestacions d’incapacitat, jubilació, etc. Entre d’altres incompliments d’Optima, tampoc no hi ha local en la zona en què es presta el servei. Al darrer Ple municipal, vam presentar una moció de suport a les treballadores i d’accions legals en relació a l’empresa que gestiona el servei així com per compel·lir al compliment del contracte. Cal que assenyalem les contractes sense clàusules socials com el marc que facilita aquests comportaments i la gestió per societats anònimes el model que ho genera. Si portem dos anys defensant un model de gestió pública no és per caprici sinó per una necessitat: que els nostres serveis no es gestionin amb una visió mercantilista sinó per respondre a les necessitats socials.

ELABORAR UN PLA D’ORDENACIÓ DEL CONJUNT DE CAN MERCADER

“Ja tenim proves de l’incompliment del contracte del servei d’atenció domiciliària. Actuïn ja i prodedeixin a suspendre el contracte amb Optima” Vidal Aragonés

“Ens hauria agradat que aquesta moció [sobre pobresa femenina] la defensés una dona, tindrà molt més a dir que un home. Tenim prou amb nosaltres mateixes per defensar els nostres drets i apoderar-nos” Maria José Ruiz

“Com a homes cisgènere el nostre paper és prendre consciència de quins privilegis tenim, no ocupar tants espais i no apropiar-nos de la lluita feminista” Ángel Camacho

GARANTIR UN ÀPAT SETMANAL DE PROXIMITAT EN ELS MENÚS ESCOLARS

A favor:

A favor:

A favor:

En contra:

En contra:

En contra:

Abstenció:

Abstenció:

Abstenció:


4 A PEU DE BARRI La població amaziga de Cornellà: organització i lluita basada en la justícia social i el reconeixement a la particularitat dels grups

Una llarga lluita pel dret a l’empadronament

T

otes les persones que resideixin a Cornellà tenen el dret i el deure d’estar inscrites al padró municipal. Això inclou tothom qui no tingui domicili fix i els ha de garantir el dret de rebre correspondència o accedir als drets socials més bàsics com l’assistència sanitària, l’accés a l’escolarització i als ajuts d’urgència social o l’atenció social primària,

i és de gran importància per sol·licitar l’arrelament social al territori i el reagrupament familiar. Malgrat això, l’Ajuntament de Cornellà ha denegat sistemàticament l’empadronament a centenars de persones sense llar o de nacionalitat estrangera, fet denunciat per Cornellà Sense Fronteres i el Síndic de Greuges. Amb tot, el govern municipal del PSC

tampoc no va donar compliment a la moció aprovada al Ple del 31 de juliol de 2014, i per això al passat Ple de març vam tornar a presentar una moció, conjuntament amb ERC i ICV-EUiA i a iniciativa de Cornellà Sense Fronteres per elaborar un protocol d’empadronament. Caldrà seguir pressionant i fiscalitzant des del carrer.

Núm. 6 Estiu 2017


AZIZ BAHA Sant Ildefons

N

o es pot dur a terme una reflexió sobre el fet migratori a Cornellà de Llobregat, sigui quin sigui el seu sentit, sense tenir en compte el lloc que ocupa la comunitat amaziga (berber) al municipi. La presència dels amazics i les amazigues va començar a ser significativa a la nostra ciutat des de finals de l’última dècada del segle passat per ser avui dia una part rellevant de la seva realitat. Formen part de la realitat de Cornellà i de la llarga dinàmica migratòria que li ha donat naixement, creixement i identitat pròpia. A principis del 2001, en el marc de les tancades de centenars d’immigrants i els veïns i veïnes que els donaven suport a la parròquia del Pilar, els nouvinguts –la majoria dels quals eren amazics– cridaven en la seva llengua materna «Ih’rragn aya, kwu ca maniy d-idda! Ih’rragn aya!», una consigna que significa «Tothom som immigrants, no a l’exclusió i sí a la cohesió social». Amb això, reivindicaven i segueixen reivindicant avui també la cohesió i la convivència tal i com hi estan acostumats als pobles d’origen i, alhora, es conformen amb la tradició de lluita i crítica dels seus precedents immigrants provinents de diversos indrets de l’estat espanyol, per la dignitat i la millora permanents. És, doncs, l’esperit de la classe treballadora, és ser fidel a la cultura del treball i l’esforç la qual reflecteix la història de la ciutat i la seva estructura sociourbanística des de l’horitzontalitat del parc agrari del Baix Llobregat fins la verticalitat dels edificis del barri de Sant Ildefons passant per les antigues fàbriques de la zona com Laforsa, Siemens, Can Suris, Elsa o Bagaria. Hem d’estar orgulloses i orgullosos de la nostra manera col·lectiva de ser i construir conjuntament el futur de la nostra societat des d’una cohesió socialment justa i inclusiva. Per això i des de la coherència, cal denunciar i trencar amb les pràctiques polítiques que, en nom del progrés i un model social aparentment estètic, homogeneïtzen tot, negant les necessitats particulars de cada col·lectiu i individu i destruint les particularitats sociocultu-

rals dels diferents grups que conformen la societat cornellanenca. Per il·lustració d’aquesta realitat, és bastant suficient contemplar la política municipal en la matèria d’habitatge i el lucre i l’especulació que es fa d’aquest dret tan bàsic deixat en mans d’un mercat liberal inhumà, o destapar la negació immòbil del dret a l’empadronament per als sense sostre i cente-

nint, en combinació amb el sistema institucional imposat pel poder centre de l’Estat «modern», una pròpia organització sociopolítica basada en el poder de la població (tribu) i dirigida per l’assemblea del poble o «tajmaat» en amazic. La seva llengua és l’amazic (o el berber), una llengua de la gran família afroasiàtica en forma d’un entramat de varietats la diferèn-

pitalitat, la solidaritat mútua, l’obertura envers el veïnatge i altres. Cada dissabte es realitza l’assemblea ordinària i, al voltant d’un te amazic concentrat com si fos al desert, s’aprofundeix en problemes burocràtics, laborals, polítics i culturals. Aquesta característica i cultura d’organització és, alhora, una crida a les institucions que continuen negant i boicotejant la plurali-

nars de nouvinguts –sense domicili fix– de la ciutat amb la finalitat d’expulsar-los del municipi.

cia entre les quals és molt menor que l’existent, per exemple, entre les llengües derivades del llatí. Pel que fa a la tradició religiosa, els amazics des la prehistòria han anat adoptant la religió de l’invasor i sempre intentant conservar el fons i l’estil de vida amazic. És per això que l’islam amazic és en general tolerant, obert i és una pràctica més personal que pública i gens radical.

tat d’un col·lectiu l’interlocutor del qual no es pot reduir en una mera associació que gestiona la mesquita per molt gran que en sigui l’edifici. Si no, qualsevol política que no tingui en compte l’opinió i decisió dels seus propis destinataris és legítimament antidemocràtica, persegueix mantenir una part de la seva ciutadania al marge del dret civil a la participació i, consegüentment, empobreix el conjunt de la societat, ja que la priva del potencial d’aquesta part seva.

Una política d’immigració i cohesió social adequada, abans de tot, ha de basar-se en un coneixement científic de les persones protagonistes tant a nivell social com cultural. Els amazics i les amazigues de Cornellà, tot i sent el col·lectiu immigrant majoritari de la ciutat, estan exclosos de les enquestes i consultes ciutadanes que es porten a terme des del consistori. Pel desconeixement, confusió i falta de rigor institucional, encara se’ls considera des de les institucions i entre bona part de la societat civil com a «àrabs» procedents de «països àrabs» i parlants de la «llengua àrab» quan la seva realitat cultural i sociolingüística és totalment una altra. Es tracta de dones, homes i famílies senceres provinents del Marroc, concretament del sud-est i el Rif (nord), zones muntanyoses i del desert castigades durant segles per la sequera i pels sistemes polítics tant del colonialisme com el central. Fins avui dia, la població amaziga a les terres amazigues segueix mante-

«Cal denunciar i trencar amb les pràctiques polítiques que homogeneïtzen tot, negant les necessitats particulars» En la mateixa línia, la comunitat amaziga de Cornellà continua vivint els valors de la cultura d’origen a la societat catalana també. A l’espai Cornellà Sense Fronteres, l’única associació d’acompanyament, orientació i apoderament de les persones nouvingudes del territori, el col·lectiu amazic es troba amb la seva cultura, llengua i valors com ara l’hos-

Dit això, el col·lectiu amazic de Cornellà constitueix un bon exemple que posa en evidència la violència simbòlica i estructural d’un sistema polític que, amb el seu racisme institucional, no deixa lloc a la igualtat entre les persones. Ara bé, els amazics i les amazigues, tot i que la Llei d’Estrangeria els fa sentir que mai seran benvinguts a la seva societat catalana igual que la resta de les persones immigrades no comunitàries, mai s’agenollen a les injustícies, però continuen amb la seva cultura de resistència pel futur dels fills, filles i el conjunt de la seva societat de recepció.


BREUS

6

Núm. 6 Estiu 2017

Canvi de local de l’ASSIR

Corpus masculinizado y alejado de la ciudadanía

U

n año más hemos asistido a unas fiestas populares profundamente masculinizadas y alejadas de la ciudadanía. Entre los cabezas de cartel, Lérica, La Frontera, David Otero o Els Amics de les Arts: ninguno decidido por las entidades o la ciudadanía, ni una mujer en el escenario. Por no hablar del contenido machista de algunas de

las canciones. En el otro lado de la balanza, un protocolo de actuación ante agresiones machistas y LGBTI-fóbicas implementado gracias a nuestra moción (aunque en gran medida invisibilizado) y las fiestas autogestionadas y participativas surgidas de las cornellanenses, como el Toc de Corn o las Alternatives.

Codi de bones pràctiques en la música

E

l Sindicat de Músics Activistes de Catalunya (SMAC!) i el Sindicat de la Música (vinculat a la COS) han engegat una campanya per exigir unes condicions de treball dignes. Habitualment, es constitueixen cooperatives fantasma per gestionar la contractació dels músics, quan s’haurien de contractar directament, reconeixent totes

les hores de feina –no només l’espectacle, també el desplaçament, els assajos o les proves– i donant-los d’alta a la seguretat social. Cornellà en Comú-Crida per Cornellà vam traslladar al Ple el codi de bones pràctiques que van elaborar, i vam acordar amb la resta de grups treballar-ho al Consell de Cultura i ampliant-ho a la resta del sector cultural.

El tramabús, l’autobús de Podem que va recórrer la península denunciant els casos de corrupció que inunden les administracions, també va arribar al nostre Ajuntament. En versió de paper, el portaveu del Partit Popular el va qualificar d’ofensiu i va exigir que el retiréssim. El seu company d’escó no va tenir tants miraments i se’l va endur en acabar la sessió.

L

es treballadores i usuàries del Servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), ubicat al costat de la plaça Marsans, han iniciat una campanya per al canvi de local. A trabés d’una recollida de signatures i d’una moció presen-

tada a l’Ajuntament, exigeixen a l’Institut Català de la Salut (ICS) un canvi d’ubicació, ja que les instal·lacions actuals no reuneixen les condicions per a prestar el servei, sense finestres ni una ventilació adequada entre d’altres qüestions.

C’s y PP «en defensa de la democracia»

L

a «moción en defensa de la democracia, la convivencia y el estado de derecho» es el título de la propuesta que la derecha españolista trajo al Pleno municipal del mes de abril. En realidad, no estaba llena más que de aversión a la democracia y del rechazo endémico al derecho a decidir al que nos tienen acostumbradas. Y por si el contenido no fuera lo suficientemente ejemplificador, la retiraron antes de que se pudiera debatir. Buen resumen de su miedo al debate y a votar.

Clàusules socials en la contractació

A

l Ple del 27 d’abril, PSC, ERC i ICV-EUiA presentaven una moció de suport a la campanya de la UGT «A igual treball, igual sou». El que es presentava com una proposta «contra l’explotació laboral de les empreses multiserveis» en realitat només implicava exigir l’aplicació del

conveni sectorial de referència. És a dir, mer compliment de la legalitat que ja existeix, sense una millora com a resultat i, en molts casos, significant un empitjorament de les condicions. Finalment, es va corregir amb una esmena nostra i vam votar a favor. PP va votar en contra i C’s es va abstenir.

Si durant el primer any de mandat va ser en Vidal Aragonés qui va assumir la tasca de portaveu del grup, i el segon any ha estat la María José Ruiz, ara serà el torn de l’Ángel Camacho, que traspassarà el càrrec al David García l’any vinent. Lluny de personalismes, entenem l’acció política com a col·lectiva i per això optem per la rotació.


Blindaje constitucional de las pensiones

L

a Marea Pensionista de Cornellà sigue su lucha en defensa de los derechos de los pensionistas. En esta ocasión consiguió que el Ayuntamiento aprobara, con la única abstención del Partido Popular, de una moción para exigir al gobierno español y al Congreso que promuevan una

reforma de la constitución que garantice las pensiones. Así, cinco de los seis grupos municipales nos posicionamos a favor de que se recoja como obligación constitucional el mantenimiento del poder adquisitivo real de las pensiones así como la prohibición de su privatización.

Suport als treballadors de l’aeroport del Prat

L

a lluita per unes condicions laborals dignes de les treballadores del sector de la restauració de l’aeroport del Prat –l’anomenat Lote 22–, ha arribat també al Ple de l’Ajuntament de Cornellà. Al mes de març vam debatre

una moció de suport a les seves reivindicacions davant el nou model de concessió del servei i les vergonyoses condicions dels plecs, que deixen el concurs pràcticament lligat per atorgar les concessions a grans multinacionals.

Contra los presupuestos antisociales del PP

E

n el Pleno de abril presentamos una moción contra el borrador de presupuestos generales del estado presentado por el PP. Entre otras cuestiones, estos presupuestos iniciaban una cruzada contra los municipios del cambio, planteando claros

impedimentos a los procesos de municipalización. Pese a las reticencias del PSC, contrario también a las municipalizaciones, pudimos negociar el contenido y se aprobaron intactos los acuerdos que proponíamos.

«En misa y repicando»

L

a nul·la voluntat del govern del PSC de respectar l’aconfessionalitat de l’administració és més que patent. Després que s’aprovés la moció en favor de la laïcitat, seguim tenint símbols religiosos als edificis públics i l’Ajuntament segueix subvencionant i assistint oficialment a actes de caire catòlic. Però encara més esparverant és el joc dels

neoliberals de Ciudadanos: primer carreguen contra la moció acusant-la d’excloent i després retreuen al govern que està «en misa y repicando», exigint-li el compliment de la moció. Cal recordar que són ells els que assisteixen a actes religiosos on s’adoctrinen infants, qualificant-los de mers «actes culturals».

Gestión de los casals de gent gran

E

n el mes de mayo, PSC, C’s y PP se volvieron a unir, en este caso para exigir que los casals de gent gran de Fontsanta, Sant Ildefons y Riera, de la Generalitat, pasen a ser de gestión municipal. En opinión de estos grupos, la gestión actual de estos espacios es pésima y por eso deben pasar

al Ayuntamiento. Nosotros nos abstuvimos: si bien hay una clara diferencia entre gestión por una empresa privada o gestión pública directa, que el gobierno municipal del PSC pase a gestionar un servicio que ya es público no garantiza ninguna mejora.

I Jornades LGBTI dels Països Catalans

E

l cap de setmana del 9, 10 i 11 de juny la Crida LGBTI va organitzar les primeres Jornades LGBTI dels Països Catalans. Durant tres dies, es van dur a terme diverses xerrades, debats i tallers, un autèntic es-

pai de formació i confrontació d’idees entorn al moviment LGBTI català. Cornellà en Comú-Crida per Cornellà vam tenir el plaer de col·laborar-hi i d’acollir a la nostra ciutat les activitats del primer dia.


AUTO DETER MINA CIÓ

PER DECI DIR-HO TOT

1 d’octubre del 2017 GARANTIM EL REFERÈNDUM CONTACTA AMB NOSALTRES!

El Polze

Despatx a Can Vallhonrat (davant de l’Ajuntament) Telèfon: 93 475 87 07 Dimarts i dijous: de 17h a 21h Divendres: de 10h a 14h

guanyemcornella.org info@guanyemcornella.org fb.com/cornellaencomu

Estibadores

Jornada

Antonio Balmón

Després de mesos de lluites i vagues contra la privatització i pel manteniment de les condicions laborals, ens segueixen demostrant amb dignitat que sí que es pot!

Jornada és el nou diari dirigit per Laia Altarriba. Elaborat per una cooperativa i des d’una inequívoca perspectiva d’esquerra transformadora, ha engegat una campanya de captació de sòcies i subscriptores per poder sortir a la tardor.

Absolut cinisme i menyspreu de l’alcalde pel dret a l’autodeterminació del poble català. Un «Referèndum. No sé de què em parla» va ser tota la seva resposta en ser preguntat sobre l’1 d’octubre.

@cridacornella

35.000 exemplars impresos i distribuïts per empreses d’economia social del Baix Llobregat

EDICIÓ I MAQUETACIÓ Cornellà en Comú - Crida per Cornellà

El Corn 6 (Estiu 2017)  
El Corn 6 (Estiu 2017)  

Butlletí de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà

Advertisement