Cobertura de la NC. Pel que fa al nombre de convenis col·lectius negociats i la població assalariada coberta per aquests podem observar una línia plana en la seua evolució, quant al nombre de convenis col·lectius subscrits, i una lleugera tendència a l'alça del nombre de treballadores i treballadores afectats, d'acord amb l'increment de l'ocupació que en aquests anys s'ha produït. El nombre de convenis col·lectius d'empresa és superior als de sector, però amb importants diferències en positiu cap a aquests quant a nombre de treballadores i treballadors coberts per aquests. Estructura i reforma dels àmbits de negociació. S'han establert nous àmbits de negociació i l'intent de donar cobertura a treballadores i treballadors en sectors de feble representació sindical. No obstant això, açò no sempre ha sigut fàcil i s'han reproduït conflictes entre federacions, cosa que fa aconsellable una millora dels procediments interns en previsió de conflictes i de cooperació, per a evitar que les patronals traguen benefici de les nostres dificultats organitzatives. D'igual manera ho hem demandat a la Secretària d'Acció Sindical Confederal. Algunes federacions tenen definides estratègies quant a canvis dels àmbits de negociació fins ara existents (tendint gradualment cap a àmbits més amplis, autonòmics, etc.); altres, el seu esforç ha sigut aconseguir homologació de condicions laborals i professionals. Amb la constitució, en el marc del PAVACE II, del Consell de Relacions Laborals, podem trobar un nou instrument institucional per a avançar en la racionalització i mediació sobre canvis d'estructura de la negociació col·lectiva, que sempre ha sigut una qüestió molt difícil d'abordar des de fora dels mateixos àmbits de negociació. Jornada. Quant a la jornada de treball (anual o setmanal) també s'han produït tímids avanços, amb alguna reculada en algun any. En els convenis d'empresa s'estableix una jornada de treball inferior. Hem de desenvolupar una sensibilització major sobre aquesta qüestió o estarem sempre condemnats a no passar de posicions merament defensives. Igualment hem de millorar la intervenció sindical en la gestió de la flexibilitat interna proactiva i controlada des de les seccions sindicals per a obtenir mecanismes pactats que puguen atendre millor tot tipus de circumstàncies i personalitzar la seua aplicació. La previsió social complementària. En el període que ara finalitzem, el treball ha estat centrat, quasi de manera exclusiva, en l'assessorament i la intervenció en la negociació de nous plans de pensions per a les treballadores i els treballadors del sector públic: ajuntaments, diputacions, universitats, Sindicatura de Comptes, Corts Valencianes, entitats empresarials municipals i empleats de la Generalitat Valenciana. Les perspectives de treball futur són finalitzar els no conclosos com el de la Generalitat Valenciana i donar solidesa a tots mitjançant la participació en les comissions de control de representants de les treballadores i dels treballadors de CCOO. L’organització del treball. Abordar la participació sindical en l'organització del treball és un veritable repte i una necessitat creixent, ens obliga a una resposta des d'una perspectiva tècnica sindical, una resposta que oferisca una òptica diferent, contraposada a les ràpides i dràstiques mutacions que s'estan produint en els sistemes productius i d'organització del treball gestades des de la visió empresarial. És
| 26 |