Page 1

|1|


Informe general 9ĂŠ CongrĂŠs Confederal CS CCOO PV Document per al debat. Aprovat pel Consell Confederal de CCOO PV el 12 de gener de 2009

|2|


Introducció Amb la presentació d'aquest informe al 9é Congrés Confederal culminem un mandat, alhora llarg i complex, en el qual el conjunt de la nostra Confederació ha crescut, ha madurat i, no hi tenim dubte, ha servit a les treballadores i als treballadors que representem. Un període amb llums i ombres, com ho són tots, però en el qual, tant per la seua major durada, com per la diversitat de qüestions abordades, fins i tot moltes d'aquestes noves, hem intentat posicionar-nos amb coherència, hem aconseguit maduresa i també adquirit experiència. Aquest balanç no pertoca només a la direcció que el presenta, encara que haja de permetre'ns valorar la seua executòria i les seues capacitats, sobretot amb vista a millorar-les en el futur; pertoca al conjunt de la Confederació de CCOO del País Valencià. Comencem, ja des de l'Informe, a fonamentar les nostres reflexions sobre el significat de ser confederació i les seues implicacions per al conjunt d'organitzacions, d’estructures i de serveis confederals. L'anàlisi d’allò realitzat, siguen assoliments o fracassos, encerts o errors, ens mostra retrospectivament i prospectivament, les nostres forces i debilitats, en un context d'amenaces i oportunitats, passades i futures. Fer una bona anàlisi ara és la base per a definir objectius, prioritats i estratègies, per a millorar la nostra acció sindical, per a adaptar el nostre model organitzatiu, per a atendre amb eficiència l'aplicació dels nostres recursos, en una paraula per a concretar allò que volem ser i fer, en el nostre proper mandat. La presentació d'aquest informe avaluatiu, no és, per tant, una mera formalitat exigible a qualsevol organització democràtica i a una direcció que finalitza en les seues funcions, posant a disposició els seus càrrecs davant de l'òrgan que la va triar... és un moment fonamental per a la comprensió, la crítica, el reconeixement i el compromís del conjunt confederal. “Compromís” va ser el lema del nostre 8é Congrés, però en el significat més profund, el de compartir i suportar les nostres comunes esperances, està la clau de qualsevol dels nostres congressos, allò que els dóna continuïtat, però també “sentit” a l'afany per superar-nos. El lema de l'actual “Amb participació, decidim!” emfatitza i qualifica el nostre compromís, el de totes i tots nosaltres; perquè CCOO no és una referència al passat, és un projecte viu i actual. Sempre condicionat a la nostra intel·ligència i al nostre esforç, a la qualitat i, ens atreviríem a dir, fins a la calidesa de la vida sindical que com a organització siguem capaços d'oferir en temps de tanta precarietat. Ens disposem, doncs, a presentar un balanç del treball fet durant un mandat excepcionalment més llarg, quatre anys i mig, per la voluntat de distanciar-nos més del període de major concentració de processos d'eleccions sindicals i en aplicació d’allò que es va anomenar nou model de congressos confederals. Abans de baixar a detalls, assenyalaré alguns aspectes que donen importància a aquest període i que obrin perspectives a allò que amb aquest congrés comença. Aquest ha sigut un mandat marcat pel canvi de cicle econòmic. Hem passat d'un temps llarg de creixement molt significatiu a entrar ràpidament en recessió, efecte de

|3|


problemes estructurals del nostre sistema productiu i d'uns altres que afecten la financiarització de l'economia global. Els efectes d'aquesta crisi són determinants de l'ocupació, de la cohesió social i de les polítiques actives i socials a dur a terme. Ha sigut una constant d'aquests anys la preocupació sobre l'evolució dels nostres sectors més importants i la demanda de polítiques i estratègies per a adaptar-los als nous marcs de competència internacional i per a ser competitius. L'aparició de noves àrees econòmiques i de països amb economies molt puixants és altra dada nova a tenir present en el futur, que condicionarà els costos dels factors, l'accés a matèries primeres, els processos de relocalització, els drets laborals i socials, al País Valencià i en l'exterior. Altra constant del mandat ha sigut l’esforç permanent per a consolidar i fer eficaç la concertació social. No només hem tingut cura del diàleg i de la interlocució amb patronal i governs, mantenint la unitat d'acció amb UGT PV, sinó que hem procurat que els diferents acords foren útils, complementaren l'acció de les organitzacions, comportaren avanços concrets en les matèries més importants des del punt de vista laboral o social, ens proporcionaren nous instruments d'acció sindical. En aquest mandat la nostra comunitat autònoma ha canviat el seu estatus dins de les regions europees i açò condicionarà l'accés als fons estructurals comunitaris i el significat de la nostra participació en la seua aplicació que fins a aquest mandat va ser insignificant. Avui, fruit de la mateixa concertació, ja se'ns reconeix un nivell mínim de participació en els seus òrgans. El mandat s'obria amb l'inici de la reforma estatutària i es tancarà amb la negociació d'un nou model de finançament autonòmic. Açò és important per a nosaltres no només com a marc, sinó com una fita més en la construcció de l'estat de les autonomies, en la qual la nostra Confederació ha de tenir una aportació específica perquè les qüestions socials no siguen subsidiàries o menors enfront dels conflictes territorials o per a evitar que se separen competències i necessitats socials a atendre, convertint-se la disputa per les primeres en una qüestió de reivindicació de reconeixement i no de millor voluntat de servei. Aquest ha sigut un mandat que les qüestions internacionals han adquirit una importància nova. Participem en el debat sobre el Tractat per a una Constitució europea, vam lluitar contra projectes de directives que consideràvem lesives i desencadenadores de dinàmiques perilloses per als nostres drets, vam acollir el XI Congrés de la Confederació Europea de Sindicats (CES) a Sevilla i donàrem suport a la constitució de la nova Confederació Sindical Internacional (CSI) i la mobilització de la Jornada Mundial pel Treball Decent. Però la nostra acció sindical internacional no pot ser només la resposta simple a cites obligades o el desenvolupament de projectes de cooperació sindical, fa falta que adaptem la nostra acció sindical en aplicació de noves categories per als nous àmbits en què aquesta es desenvoluparà. També la immigració laboral ha adquirit en aquest mandat una importància nova, com a fenomen estructural i no merament conjuntural. Un fenomen molt rellevant des del punt de vista laboral i social, però també cultural i polític. En aquest informe haurem de valorar el seu significat, allò que hem avançat i noves estratègies que facen realitat un sindicalisme de la diversitat i dels drets. Aquests últims anys hi ha hagut canvis normatius d'importància. Uns resultats de processos de diàleg social: Llei orgànica d'igualtat, Llei d'autonomia personal i atenció

|4|


a les situacions de dependència, Llei estatut bàsic de l'empleat públic...; uns altres, com la Llei d'estatut de treball autònom, han tingut bastant menys en compte els sindicats. Crec que a l'hora de valorar aquest període hauríem de tenir en compte les perspectives que aquests nous marcs també obrin en el futur. En aquest mandat hem revalidat la nostra representativitat sindical contribuint també als bons resultats electorals de CCOO. Hem crescut significativament en afiliació i en el conjunt de la Confederació ens hem dotat de criteris, de metodologies i d’instruments per a continuar avançant. Per primera vegada i de manera no exempta de conflictes es va abordar confederalment la necessitat de conéixer, situar, racionalitzar i fer més eficients tots els recursos de què disposem. L'aplicació del Full de ruta confederal (FRC) ha sigut una aposta, sempre inacabada, que en aquest mandat es va iniciar i que també hem de valorar. Aquests són, a grans trets o en grans temes, els elements que confereixen a aquest mandat la seua importància i amb adequada perspectiva hem d'analitzar. Aquest document de debat, juntament amb el programa d'acció amb el qual ha de guardar una forta coherència interna, constitueixen, ambdós, la base de la nostra acció sindical confederal futura.

El nou context polític. Les eleccions autonòmiques de 2003 i de 2007 Les eleccions de 2003 i les eleccions de 2007 van significar en el terreny polític l'hegemonia del Partit Popular en les institucions de la Generalitat i en els ajuntaments, ja que va millorar els seus propis resultats sobre la majoria absoluta que ja tenia en les Corts Valencianes. CCOO PV abans de cada procés electoral ha fet crides a la participació ciutadana en els comicis electorals i a protegir aquelles polítiques més compromeses amb els nostres interessos i els nostres valors igualitaris i democràtics. Així ho vam fer en l’any 2007. Cosa que no és obstacle per a acatar els resultats i tractar d'establir unes bases d'interlocució raonable i constructiva amb les institucions i el Consell, en defensa dels nostres objectius. No obstant això, sabem que aquesta hegemonia significa que les polítiques econòmiques i, més clarament, les socials, culturals... practicades distaran de les que nosaltres demanem i que permanentment haurem de fer un esforç de negociació propositiva i de reivindicació tenaç perquè no descuren i, al contrari, atenguen les necessitats socials més importants. Així ho hem fet, guanyant-nos consideració i respecte institucional, sense deixar de consolidar la nostra força sindical. No és fàcil, quan no podem compartir el seu projecte ideològic i polític, ni allò que és més decisiu, els motius que fonamenten les seues estratègies de desenvolupament econòmic, social, cultural i autonòmic. La nostra societat és avui més desigual per moltes raons, també per les polítiques practicades, de cort neoliberal. Per açò no podem estar satisfets i avui, probablement estem en circumstàncies excepcionals per a deslegitimar-les i exercir des del sindicat una tasca ideològica necessària i complementària de la que es puga fer des d'altres instàncies i moviments

|5|


La Reforma estatutària de 2005 Dues grans qüestions han marcat l'agenda política autonòmica, la reforma estatutària i la reivindicació enfront del Govern central. En ambdues, la Confederació ha sabut mantenir una posició representativa dels interessos dels treballadors i una veu pròpia. Quant a la primera, la Comissió Executiva Confederal (CEC) va elaborar el document “CCOO PV davant de la Reforma estatutària” d’11 de gener de 2005, després de sotmetre'l a debat en el Comité Confederal, amb intenció de fer-lo públic i de presentar-lo a la Comissió Parlamentària encarregada d'aquesta. En aquest fèiem una aposta per aquesta i advertíem que, després de 22 anys del primer Estatut, la reforma havia de fugir tant d'un mer canvi pactat en seu parlamentària, com d'una reforma feta mirant i marcant diferències amb unes altres en curs en altres parlaments autonòmics. Més aviat havia de propiciar un ampli debat social, perquè servira per a avançar en consciència cívica sobre la importància i responsabilitat d'autogovern. La segona cosa que dèiem és que la nostra Confederació no posa tant l'èmfasi en el conflicte nacionalitari com en altre conflicte social més bàsic i, en conseqüència, qualsevol reforma de l'Estatut hauria de servir per a avançar cap a una ciutadania treballadora, culta, capaç d'assumir responsabilitats, exercir drets, lluitar per les llibertats i ser solidària. Per tant, havia de reconéixer i instrumentar drets i deures socials. Aquesta posició no podia ser més correcta, ni més clarivident d’allò que finalment va passar: la reforma estatutària no va ser més que un canvi tècnic jurídic, sense cap repercussió més enllà de l'esfera parlamentària i del bipartidisme polític. Per tant, el contingut que propugnàvem està per desenvolupar.

El finançament autonòmic La segona qüestió fa referència a la permanent demanda per la nostra banda de coordinació política i administrativa entre Govern central i autònom sobre les grans qüestions que afecten el desenvolupament econòmic i social, els drets ciutadans. Enfront de la política de desgovern i de “quan pitjor millor” si serveix per a acusar a uns altres, hem exigit transparència i responsabilitat. El problema no és només de recursos i finançament, sinó d'eficiència en el seu ús i de situar els interessos ciutadans en el centre de les polítiques superant el curt termini. El victimisme és un exercici d'irresponsabilitat i d'impotència. Desenvolupar polítiques que només comprometen a mitges és fer-se veure i un error que ho alimenta. Avui s'està ultimant un acord sobre “finançament autonòmic” que apunta una major coresponsabilitat fiscal i una actualització dels criteris sobre transferència de fons, atenent a canvis demogràfics i altres. Nosaltres hem defensat aquests criteris: La solvència financera de l'estat autonòmic, és a dir, de les polítiques generals que són base de l'equitat, que ajuden la convergència i la capacitat de gestió, descentralitzada i pròxima de les autonomies; que és necessari resoldre el problema dels municipis i escometre, definint competències, funcions i recursos l’anomenada segona descentralització com a part integrant d'un nou sistema de finançament; que el criteri de població, amb correccions que contribuïsquen a la solidaritat i estiguen condicionades al desenvolupament de polítiques en benefici de la ciutadania és imprescindible. Que cal donar solidesa al sistema de finançament per a evitar que estiga sempre disponible a conjunturalismes polítics, perda la seua orientació

|6|


equitativa i redistributiva, o la seua transparència. Tot açò fou objecte de reflexió i debat el 20 de maig passat en una jornada sobre fiscalitat i finançament de les comunitats autònomes.

El finançament de la Unió Europea El Programa operatiu del País Valencià 2007-2013 canvia amb relació a períodes anteriors. El País Valencià és beneficiaria dels fons estructurals de la Unió Europea des de l'any 1988. El període 2007-2013, constitueix la sala de programació el tret del qual més distintiu i diferencial respecte als anteriors períodes és que la nostra regió ja no forma part de les regions denominades Objectiu 1, en haver superat els llindars establerts per l'aplicació dels fons estructurals i queda catalogada fora de les regions amb forts dèficits econòmics estructurals, passant a situar-se en les regions Objectiu de competitivitat i ocupació, amb un estatus específic de “transició” cap a aquests que es coneix amb el nom de phasing-in. En aquest nou període, 2007-2013, el Consell ha de respectar i complir els objectius de l'agenda de Lisboa renovada i les Directrius estratègiques comunitàries 2007-2013, aprovades pel Consell a proposta de la Comissió Europea. Així mateix, les actuacions del Programa operatiu estaran en total consonància amb les línies més específiques definides per a l'Estat espanyol tant en el Pla nacional de reformes d'Espanya (PNR) 2005-2010 com en el Marc estratègic nacional de referència (MENR) 2007-2013. Aquest nou règim d'ajudes estructurals europees comportarà un minvament de recursos, encara que disminuiran gradualment, concentrant-se en els dos primers anys del període. La taxa de cofinançament del Govern valencià és del 50% i comú per a tots els eixos prioritaris. Ha sigut una llarga reivindicació nostra estar en les comissions d'aplicació del Programa operatiu. La vam introduir en el Pacte Valencià pel Creixement i l'Ocupació (PAVACE) i, de nou, en el PAVACE II, i malgrat ser una reivindicació lògica i sustentada en els reglaments dels fons estructurals, ha costat molt aconseguir-la. Per açò, una vegada assolit, encara que siga parcialment, ens implicarem en l'aplicació d'aqueixos fons, tan importants per al desenvolupament de projectes d'ocupació, socials i estructurals. Aquest és un avanç contra l'intent d'obviar els sindicats i substituir-los per altres formes de representació, com els consells econòmics i socials, que es manifesta també en altres casos (com el de les euroregions, per exemple).

L’intens debat del Tractat per a una Constitució europea. La crisi de la Unió Europea. Els primers mesos de 2005 van estar marcats per un debat difícil davant del Referèndum sobre el Tractat per a una Constitució europea. La CEC va aprovar una resolució sobre aquest referèndum donant suport a les posicions de la CES i de la Confederació Estatal. La nostra expressava un “sí, crític” al projecte, perquè enteníem que era un avanç en el llarg procés de progressiva institucionalització de la Unió Europea; perquè representava una positiva superació dels principis i valors dels tractats de Maastricht, d’Amsterdam i de Niça; per la possibilitat d'incorporar la Carta de drets socials com a element constituent de la nova Unió i davant de la gran ampliació que s'acostava. La Constitució “imperfecta i inesperada” en paraules d'E. Gabaglio, secretari general de la CES, era un compromís per a seguir avançant, des del possibilisme de reformes |7|


lentes i graduals, tancant el pas als intents renacionalitzadors o deixant la direcció del procés a mans de les forces i dels interessos poderosos, que només pensaven en un espai econòmic comú i un gran mercat. El moviment sindical europeu que s'havia mobilitzat i havia denunciat les polítiques de la UE, la seua falta de contingut social i la falta de participació ciutadana, va apostar pel projecte. El resultat del referèndum francés i holandés no només va tancar aquesta possibilitat, sinó que va evidenciar la falta d'una posició política comuna i d'una estratègia alternativa entre les forces del rebuig. Avui el moviment sindical se segueix mobilitzant pels seus objectius, si bé és cert que en un context molt distint i més advers, en pitjors condicions que si determinats principis i drets d'acció col·lectiva hagueren tingut un adequat reconeixement institucional. El nou projecte de Tractat, el de Lisboa, ensopegarà amb similars dificultats, com ha posat de manifest el Referèndum irlandés. Però avui la Unió Europea, autoalimenta un espai de lliure circulació de capitals, d’empreses i de mercaderies, amb una major força en les institucions de les posicions retrògrades... és una amenaça major per a les treballadores i els treballadors, europeus i immigrats. Les recents sentències del Tribunal de Justícia Europeu, l'actitud de la Comissió, els projectes i directives “de la vergonya” han de mantenir actiu i mobilitzat el moviment sindical, per al reconeixement efectiu dels drets laborals i sindicals. Per açò valorem els esforços i també els èxits parcials que representen les lluites contra la Directiva Bolkenstein o contra la del temps de treball. Lluites importants a les quals també CCOO PV ha contribuït.

CCOO del PV davant de la crisi econòmica El nostre Informe al 8é Congrés, pel juny de 2004, començava amb unes consideracions sobre l'economia valenciana. Expressàvem ja en aquell moment, una seriosa inquietud per la progressiva desacceleració del llarg cicle expansiu i per les febles bases que sustentaven aqueix creixement. Avui, aquella desacceleració que sentíem com una amenaça, és ja una crisi oberta que ningú nega, de conseqüències laborals i socials molt negatives. De manera que en el moment de fer balanç dels últims quatre anys i en situar-nos davant dels reptes del present, per a actualitzar els nostres compromisos en un nou programa d'acció, que valorarà i aprovarà aquest 9é Congrés, convé començar constatant aquesta nova situació, que expressa l'esgotament d'un model de creixement econòmic, el sistemàtic oblit de les necessitats socials i l’entossudiment enfront de les nostres reclamacions d'un canvi d'estratègies i de polítiques. Avui es parla de crisi econòmica internacional, però açò no ha d'ocultar, CCOO constantment ho ha recordat, que les economies espanyola i valenciana arrosseguen problemes propis per la deterioració en els seus fonaments bàsics, que les estratègies empresarials i les polítiques realitzades sistemàticament han oblidat; les unes i les altres, deixant-se dur per rendibilitats de molt curt termini. Aquestes economies han crescut molt significativament en els últims catorze anys, però basant-se en dos dinamismes: l'increment artificial del valor de l'habitatge en convertir-se en “refugi financer” i objecte d'inversió especulativa, aprofitant l'avantatge d'uns tipus d'interés molt baixos que animava a endeutar-se per a l'adquisició d'uns

|8|


actius residencials que semblaven revaloritzar-se permanentment. El nostre país i les zones turístiques especialment es van convertir en destinació d'importants inversions, que a l’abric de la demanda i de l'especulació atreien tot tipus de capitals, fins i tot mitjançant el recurs a l'endeutament, que va ser molt intens entre 2003 i 2007 L'altre dinamisme va ser el creixement desorbitat del consum i de l'endeutament familiar, encoratjat igualment pels tipus d'interés baixos, per l'allargament dels préstecs hipotecaris i pel fals efecte riquesa que produïen també unes polítiques fiscals sorprenentment procícliques i la il·lusió monetària. Aquest endeutament familiar ha arribat a més del 140% de la seua renda anual disponible. No obstant això, ni els poders públics, ni les institucions reguladores, ni les entitats financeres van instar o van engegar canvis normatius, ni van exercir control suficient en cauteles i provisions per a evitar que les concentracions de riscos generaren, com així ha succeït, la generalització de la desconfiança. L'economia valenciana ha tingut grans creixements, fins i tot superiors als de la del conjunt de l'Estat, estant basada en l'empenta de dos sectors: la construcció residencial i els serveis a les persones. Aquesta forma de créixer ha drenat recursos i inversions als nostres sectors més madurs, sobretot industrials, necessitats de canvis innovadors per a adaptar-se, diversificar-se, internacionalitzar-se, guanyar productivitat. I sobretot no ha sigut capaç de transformar avantatges comparatius, conjunturals, en avantatges competitius a més llarg termini. La nostra economia ha crescut, sobretot, en sectors de menor valor i d'ocupació menys qualificada. Per açò, si bé és cert que hi ha hagut en aquest període d'expansió elements positius: creixement del PIB (prop del 60% en termes reals per a tot el període), generació d'ocupació (prop de 7 milions de nous llocs de treball), augment de la població ocupada, de l'activitat de les dones, de l'afiliació a la Seguretat Social amb els seus bons resultats financers o la incorporació de mà d'obra immigrant al mercat de treball i la millora d'ingressos fiscals...També els hi ha hagut negatius: dèficit de balança comercial i reculada de la taxa de cobertura, diferencial d'inflació, retrocés de les rendes del treball en la distribució de la renda, baixa qualitat i qualificació de l'ocupació, major segmentació i precarietat en el mercat de treball, major desigualtat social. A açò s'ha sumat la crisi financera internacional. Mai com ara s'havia pogut comprovar la força del mercat global financer sobre les economies reals. Per açò segueix la incertesa i la recuperació de confiança queda lluny. I els nostres sectors immobiliari i financer que van recórrer a palanquejaments per a obtenir finançament exterior, es troben amb morositat, actius devaluats i elevats pagaments pendents. Per això, amb tota modèstia i rigor haurem de consolidar una estratègia sindical que sàpiga atendre totes aquestes dimensions per eixir enfortits d'aquesta. Ho farem amb la denúncia, amb propostes i amb mobilització. Amb la denúncia perquè, ho dèiem en el nostre 8é Congrés, des de la parcialitat d'un sindicat de classe no podem romandre impassibles davant de les conseqüències de la crisi que vam pagar fonamentalment les treballadores i els treballadors. El nostre discurs és de desemmascarament i de crítica de les estratègies empresarials i de la passivitat dels governs davant d’una crisi anunciada, que no té res “de fatal”, sinó que era previsible i no només perquè els cicles econòmics són reals, sinó perquè en absència de regulació, la sobreproducció i l'especulació en els mercats duen a la desconfiança i a la recessió.

|9|


Ho farem amb les nostres propostes perquè també la crisi ha de servir com a oportunitat de canvi i de millora. L'hegemonia del nostre discurs està no només en la denúncia, sinó en la nostra capacitat de presentar alternatives fonamentades i viables, que atenguen la debilitat estructural de la nostra economia i contribuïsquen a una nova regulació i orientació de la global, mitjançant l'enfortiment de l'acció sindical i la cooperació internacionals. Ho farem amb la mobilització de les nostres capacitats i recursos d'acció sindical, amb la solidaritat i la participació, posant en el centre de les nostres demandes les necessitats i drets socials, amb un protagonisme nou del sindicat en la qüestió laboral, en la sociopolítica i en la institucional. En una paraula, renovant profundament el nostre quefer sindical i la nostra forma de ser Confederació. Açò justifica per si solament l'esforç en aquest Congrés de renovar el nostre projecte, cercant nous camins i nous impulsos en el reconeixement d’allò que hem fet i d’allò que som, després de 40 anys de fidelitat als nostres valors i a la nostra història, d'esforç i de creativitat, de representació de les legítimes aspiracions igualitàries i democràtiques de les treballadores i dels treballadors valencians. Ho aconseguirem amb èxit assumint la nova responsabilitat que ens dóna la confiança que dia a dia dipositen elles i ells en aquests. Al llarg d'aquests anys, en realitat formà part ja dels debats de l'Informe general al 8é Congrés, hem mantingut en l'intern i davant la societat una reflexió permanent sobre l'evolució econòmica, que alhora que destacava el creixement criticava els seus aspectes més negatius. En pràcticament tots els informes al Consell Confederal queda constància d'això, començant pel primer de 23 de setembre de 2004. En tots aquests insistíem en la necessitat de corregir les tendències negatives i els dèficits estructurals com un aspecte més del nostre compromís per l'ocupació i atenent a les responsabilitats adquirides en la concertació social, però si hi ha hagut alguna constant en aquest període ha sigut la preocupació per l'evolució dels nostres sectors industrials, mal anomenats “tradicionals” i altres com en el de la construcció. No només en l’àmbit declaratiu. Hi ha prou a recordar el suport confederal als plans del tèxtil i de la pell, a la manifestació realitzada a València el 15 de desembre de 2004 per a impulsar PAVACE i “contra la crisi industrial”, o el suport confederal a l'assemblea i mobilització conjunta de la Federació Minerometal·lúrgica i FITEQA de 18 de maig de 2007, en demanda de polítiques industrials. També en suport de reivindicacions sobre mesures per a altres sectors (construcció, etc.). En molts fòrums hem presentat les nostres propostes: en els congressos d'economia organitzats per la Generalitat Valenciana (13 de desembre de 2005 i 26 de setembre de 2007), acadèmics, com en la Jornada Ernest Lluch sobre Indústria i Economia Valenciana, celebrada a Alacant l’11 de novembre de 2005, o en processos assemblearis desenvolupats amb la participació de delegades i delegats a partir del 28 d'octubre de 2004, sobre crisis sectorials i concertació social. També reivindicant la participació sindical davant de la Conselleria d'Empresa, Educació i Ciència quan, suportant-se en diferents grups empresarials i al marge dels marcs contractuals oberts, es va dedicar a promocionar plans estratègics sectorials que afectaven a ajudes al foment de l'activitat, inversions, innovació i altres qüestions molt limítrofes en les laborals.

| 10 |


Però ha sigut, sobretot, en el marc de les estratègies de concertació i en l'acció sindical per l'ocupació, on més hem insistit sobre un canvi en les orientacions econòmiques i en les estratègies de competitivitat.

La concertació social, l’acció sindical socioeconòmica i sociopolítica Si per a CCOO el paper de la negociació col·lectiva és fonamental en la determinació de les condicions i millores laborals, moltes vegades hem insistit que en les societats modernes una bona part dels ingressos de les treballadores i dels treballadors, del seu poder adquisitiu, dels seus drets i de les seues condicions de vida... depenen de les polítiques públiques, dels serveis ciutadans, dels pressupostos i d'altres marcs més generals de negociació representativa. En un estat autonòmic, fortament descentralitzat i quasi federal, açò adquireix una especial dimensió i importància, perquè els instruments de regulació general, o bé estan limitats constitucionalment, o no arriben amb eficàcia i açò per a CCOO del PV ha de ser i és objecte de constant preocupació. No podem devaluar l'ésser Confederació de CCOO PV, amb tot el que això implica. CCOO PV ha exercit aquesta funció representativa, fonamental en la nostra societat, especialment per la deterioració de “l'espai públic”, sense delegar-la o reduir-la a àmbits polítics. Perquè si cal que s'expressen amb força els interessos d'una representació “general”, no ho és menys que el sindicalisme de classe exercisca i no devalue la representació que li és pròpia en qüestions generals. Açò ho hem fet en una gran diversitat de negociacions socials, dutes a terme per les organitzacions de la Confederació. Per exemple, en matèria educativa, d'habitatge, sanitària, en serveis socials, sobre igualtat, sobre administració pública, en la defensa dels nostres sectors econòmics, o enfront de decisions econòmiques i empresarials que repercuteixen en la solvència de serveis ciutadans o en la qualitat de vida futura de determinades comarques... Ho hem fet específicament en “la concertació social” negociació social bipartita i tripartida- pròpiament dita. En totes aquestes accions, en aquest mandat, vam fer passos cap a una complementarietat confederal intel·ligent, no exempta també de desencontres o conflictes.

La concertació social autonòmica. Durant aquests quatre anys hem seguit impulsant, amb tot convenciment, la concertació social autonòmica. Crec, amb tota sinceritat i modèstia, que la solidesa d'això que genèricament es designa com a “diàleg social” al PV deu molt a la voluntat i treball del conjunt de la nostra Confederació. Però, justament per això, la nostra responsabilitat és molt gran. No basta mantenir el marc, sinó que fa falta que amb les nostres actituds, amb el nostre discurs, amb la nostra intel·ligència i assertivitat, amb les nostres formes i mètode a l'hora d'abordarla... el reforcem. El balanç de les dues experiències fortes de concertació hagudes en aquest mandat, l'actualització del PAVACE I i del PAVACE II és positiu: per les matèries abordades, per haver mantingut la tensió respecte dels objectius, per incorporar-hi nous | 11 |


instruments d'actuació sindical, per la implicació major de les organitzacions en les matèries que més directament els afecten, per l'esforç de comunicació en l'intern i en l'exterior, per haver revalidat el paper del sindicalisme representatiu en la qüestió laboral i en la sociopolítica.

La centralitat del treball i de l’ocupació Les reivindicacions al voltant de l’ocupació i de la qualitat de l'ocupació, han sigut i seguiran sent en el proper mandat reivindicacions fonamentals, unides a les d'un model productiu més diversificat, amb major valor afegit, una activitat econòmica més equilibrada, amb millor repartiment d'esforços i de costos, una millor distribució de la renda, el foment de la inversió productiva en sectors competitius, la millora d'infraestructures, noves polítiques educatives contra el fracàs escolar, de formació professional i reconeixement de les competències, etc. Entre aqueixes reivindicacions relacionades amb l'ocupació cal incloure l'ampliació de cobertura de les prestacions econòmiques i l'eficàcia dels serveis públics en l'ocupació i en l'atur (orientació i formació, una més eficaç i personalitzada intermediació), etc. L'escenari econòmic abans descrit i les conseqüències socials de la crisi així ens ho imposa, independentment que la qualitat del treball i de l'ocupació en totes les seues dimensions siga el centre de la nostra acció sindical diària, de la negociació col·lectiva i de la concertació social, del passat i de sempre. Els indicadors de mercat de treball revelen molts aspectes dels models productius i de competitivitat de cada territori i de cada sector, de les condicions d'ocupació dels diferents grups en aquest, del funcionament de les institucions laborals, de les estratègies i cultures empresarials en organització del treball i de la direcció, de les xarxes i relacions de les empreses, entre aquestes i dins d'aquestes. La seua anàlisi ens duu sempre molt més allà: a la dimensió sociopolítica, a valorar la cohesió social i les polítiques públiques necessàries a desplegar en el mitjà i llarg termini. Nosaltres volem treballar en aqueixa perspectiva. La capacitat d'incidir en l'ocupació expressa la capacitat d'intervenir del sindicat en la qüestió laboral, en la social, en la sociopolítica. I encara que el poder contractual del sindicat s'exerceix en moltes àrees i matèries complementàries, sota moltes formes, la capacitat d'incidir en les necessitats ocupacionals i professionals han sigut, són i seran bàsiques per al nostre sindicalisme, per això hem de definir espais i instruments compartits de responsabilitat confederal.

L’ocupació en la concertació social En el nostre cas, com suposem que en molts altres, l'ocupació i les polítiques socials són el nucli de les nostres estratègies de concertació. Per açò, a l'hora de fer balanç dels nostres esforços i de les activitats en matèria d'ocupació des de juny de 2004, no podem eludir una referència necessària als continguts i a les experiències de concertació autonòmica. Així destacaríem el següent: El tancament del 8é Congrés es va produir en el tercer any de vigència del Pacte Valencià pel Creixement i l'Ocupació (PAVACE) un acord confirmat per la nostra organització i que, com coneixeu, tenia una vigència fins a 2006. Davant del sorgiment de seriosos problemes en els nostres sectors més tradicionals i la falta de voluntat d'aprofitar aquest instrument per a adaptar els seus programes, ja en l'últim trimestre

| 12 |


de 2004 els sindicats comencem a demanar la seua actualització, que es produirà mitjançant la signatura el 22 de setembre de 2005 de “l'Acord d'actualització i de desenvolupament del PAVACE” per al període 2006 i 2007. Aquesta nova signatura va ser possible després d'un temps de mobilitzacions en diferents sectors i impulsades confederalment. El contingut del nou acord se cenyia a algunes de les competències de la Generalitat en matèria de polítiques actives d'ocupació i de formació, a unes altres de política econòmica i industrial, educatives, sanitàries i de serveis socials. Així mateix, s'avançava en reconeixement de nous drets i en majors quotes de participació sindical. D'entre les mesures desenvolupades pel PAVACE hem de destacar: l'adaptació de les polítiques actives d'ocupació a la nova situació del mercat de treball i la millora en la seua aplicació als col·lectius amb major dificultat (d'ací sorgiria la nova Llei d'empreses d'inserció); la constitució de l'Institut Valencià de les Qualificacions; noves mesures de foment d'ocupació estable i d'orientació per als treballadors i les treballadores en sectors en crisi. El nou acord va contribuir a la posada en marxa de pactes territorials d'ocupació en algunes comarques més afectades per la situació de pèrdua d'ocupació dels sectors tradicionals. La concreció de mesures complementàries al Pla estatal del sector tèxtil i el posterior del sector de la pell. Va obrir pas també a la constitució de l'Observatori dels Sectors Econòmics i de la Indústria malgrat la seua limitada activitat. Va permetre debatre sobre el desenvolupament d'infraestructures d'importància econòmica, com ara carreteres, canalització gasista i certa implantació d'energies alternatives. Va facilitar l'aplicació d'acords sobre ocupació pública (per a la reducció de l'eventualitat i d'augment de l'oferta pública d'ocupació, sobre retribucions, reconeixement de la professionalitat en el sector sanitari i nous drets de conciliació. També va servir per a obtenir millores en matèria preventiva com la constitució de l’INVASSAT. No obstant això, aquest acord, com freqüentment ens succeeix en la nostra relació amb les contraparts en els processos de concertació autonòmica sempre queden mesures sense desenvolupar, que tornen a ser arreplegades, per la nostra obstinació, en nous acords. És el cas del desenvolupament efectiu de la Llei de renda mínima garantida de ciutadania, o el de l'Institut Valencià de les Qualificacions, el compromís sobre escoles infantils de 0 a 3 anys, o el dels centres d'acollida per a persones immigrants, el d'una adequada i transparent aplicació de la Llei d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, o la millora dels serveis socials públics. Així mateix el del Pla integral de la Generalitat Valenciana per a la prevenció de riscos laborals, elaborat per les diferents conselleries que tenen competències en aquesta matèria. Tots aquests han quedat novament arreplegats en el nou acord del PAVACE II, signat el 15 de setembre de 2008. Aquest últim acord està en la línia dels grans acords de concertació autonòmica. Crec, a més, que per la forma com es va negociar millora respecte d'altres processos: per la definició de cinc grans àrees temàtiques, per la incorporació a la nostra representació d'algunes organitzacions, per la coordinació establerta, la preparació tècnica de les nostres propostes i la intensitat dels treballs, comporta un millor exemple de negociació entre parts, sense superar el dèficit d'implicació i de responsabilitat en algunes d'aquestes, que se segueix donant i que pot condicionar seriosament els seus resultats. L'eix central del document és la insistència en l'impuls d'un nou model econòmic i de creixement. Açò es concreta en objectius al voltant de l'ocupació, en formació i

| 13 |


qualificació, polítiques actives respecte dels col·lectius més vulnerables, d'igualtat, en matèria preventiva i sobre instruments normatius, convencionals i complementaris de les relacions laborals. Es parla d'estratègies sectorials, d'immigració i de gestió de la diversitat, d'habitatge, de medi ambient, de territori, de mobilitat i d’infraestructures, de cooperació i de cooperació sindical. Extensament sobre polítiques de benestar: oferta pública d'educació infantil de 0 a 3 anys, Llei de renda mínima garantida de ciutadania, desplegament de la Llei 39/2006 i prestacions d'atenció a la dependència, Llei de serveis socials i joventut. Finalment, es tanca aquest acord (2009-2013) amb el fòrum de participació ciutadana, la Llei de participació institucional dels sindicats i l’organització de l'Administració autonòmica. El desenvolupament d'aquest acord, que va obtenir un suport quasi unànime en el Consell Confederal extraordinari de 17 de setembre passat, estableix el marc de diàleg tripartit a desenvolupar en el mandat que s'obri amb aquest 9é Congrés.

Els pactes territorials d’ocupació Al llarg d'aquest mandat una de les estratègies desenvolupades en matèria d'ocupació ha sigut i ho segueix sent fomentar els pactes territorials d'ocupació d'àmbit comarcal o local, perquè entenem que permeten la mobilització de recursos econòmics i socials per a generar noves possibilitats d'activitat i d'ocupació. Açò és especialment important en aquells territoris del PV que pateixen amb major intensitat els efectes de la competència internacional per tractar-se d'economies molt centrades en formes de monocultiu industrial de sectors madurs i que amb freqüència segueixen basant la seua competitivitat en condicions caracteritzades pels baixos costos laborals, mantenint també altes taxes d'atur i d'eventualitat. També en aquells territoris de l'interior, amb molts menys recursos, dotacionals i econòmics, que s'estan despoblant i requereixen mesures per al seu desenvolupament econòmic i social. Així mateix, aquests pactes són importants en àrees metropolitanes que concentren recursos i problemes d'exclusió o tenen mal enfocades les seues possibilitats d'activitat i d'ocupació. En aqueixa línia, en aquest període s'han aconseguit diversos nous pactes territorials d'ocupació. Hem contribuït de forma decisiva als de l’Horta sud, de la ciutat de València, de la ciutat d'Alacant, del de la Vega Baixa, que es van constituir ja abans del 8é Congrés. En aquest període s'han aconseguit els d'Alt i Mitjà Vinalopó, el de la ciutat d'Elx, el de l’Horta nord, el de la Ribera, el de Comarques de la regió muntanyenca, també s'ha revisat el Pacte per l'ocupació de la ciutat de València. Últimament s'ha aconseguit un Acord en la població d'Onda i l'últim formalitzat ha sigut el de la Safor (el 9 de gener). A més, se segueix treballant amb el de la Foia de Castalla. Malgrat la nostra insistència continuen alguns territoris de les característiques descrites sense pacte per l'ocupació, la qual cosa ens convida a continuar treballant per a aconseguir-ho. En altres casos no hem tingut èxit. CCOO PV va proposar al Consorci de les Comarques Centrals la conveniència de promoure un pacte territorial per l'ocupació en aquest àmbit. Després d'un llarg procés de treball i negociació, les negatives d’ATEVAL (patronal del tèxtil) i de la UGT no ho van permetre. Les activitats dels pactes constituïts generen més de 4.500 contractes anuals i afecten més de 25.000 persones aturades cada any, en diferents actuacions relacionades amb l'ocupació i el desenvolupament professional.

| 14 |


Els serveis i instruments per a la millora de l’ocupació La lluita per l'estabilitat i la qualitat per l'ocupació al PV ha sigut i és més necessària que en altres comunitats autònomes, si es pot parlar així, atés que la nostra taxa de temporalitat s'ha mantingut sempre per sobre de la mitjana del conjunt de l'Estat (entre 3 i 5 punts) i arribant a cotes de més del 36% de les persones ocupades. Aquesta és una de les majors dificultats del nostre mercat de treball i afecta principalment i diferencialment els joves, les dones i el personal immigrant. L'última reforma laboral pactada, les mesures aplicades del PAVACE sobre foment de l'ocupació estable, l'acció en matèria d'ocupació del conjunt del sindicat en els centres de treball, o la combinada amb la institucional en les comissions de seguiment de la contractació de les tres províncies, juntament amb l'actuació del la Inspecció de Treball i SS, ha aconseguit reduir en més de quatre punts percentuals la taxa de temporalitat, des de meitat de 2004 a la fi de 2007. A partir d'aqueixa data, la taxa de temporalitat va continuar caient fins a arribar al 32,5% en l'últim trimestre de 2008, però aquesta vegada més com a conseqüència de la caiguda general de l'ocupació, que va començar el seu primer ajustament sobre l'ocupació temporal. Tanmateix, seguim tenint una taxa de temporalitat alta, especialment en el cas de les dones que és del 34,6%. Per a la millora de l'ocupació hem de destacar el treball desenvolupat per l’ASEM, el nostre servei d'orientació per a l'ocupació. En els quatre últims anys s'han atés a més de 40.000 persones aturades, amb 33.898 accions de diferent modalitat: Desenvolupament d'Aspectes Personals per a l'Ocupació (DAPO); Recerca Activa d'Ocupació (BAE-grupals); tutories; entrevistes (individualitzades o de grup); Informació i Motivació per a l'Autoocupació (INMA); Assessorament de Projectes Empresarials (APE-individuals). Tenint en compte que el model d'orientació del SERVEF no és eficaç i respon a situacions anteriors en el nostre mercat de treball, l'esforç del personal tècnic de les nostres organitzacions ha permés que l'Orientació de CCOO PV siga la de millor qualitat en el nostre àmbit, com indica el nivell de satisfacció de les persones usuàries. El personal d’ASEM i de FOREM PV fa més de quatre anys que treballa i investiga sobre un model d'orientació diferent, que té en compte els canvis en el mercat de treball i el servei a les persones. Aquest model s'està construint arreplegant l'experiència adquirida en el desenvolupament del projecte Atlas, dirigit en aquests anys a les persones ocupades i assalariades dels sectors del tèxtil, del calçat, de l’adobament, etc. i que es va centrar a prevenir l'atur, a orientar a altres professions i a elevar el nivell de qualificació professional en l'acompliment del treball habitual de les persones participants.

Formació professional per a l’ocupació El nou sistema integrat de formació professional, que es defineix a partir del nou marc normatiu estatal, ha comportat que en aquests últims anys s'hagen fet passos fonamentals en el desenvolupament autonòmic del model. En aquest sentit, CCOO PV hem sigut protagonistes en el marc del Consell de Formació de la CS CCOO de manera que les nostres propostes coadjuvaren els assoliments normatius. Referent a això cal saludar les nostres aportacions respecte de la regulació que es fa del dret personal a la formació en el RD 395, que defineix el nou model de formació per a

| 15 |


l'ocupació, o en relació amb la configuració definitiva dels centres integrats de formació professional. En el nostre àmbit la nostra participació en els òrgans de representació ha procurat traslladar efectivament el nou model a la diferent producció normativa de l'Administració, així com la vinculació dels aspectes fonamentals de la implantació del nou model inserida en la proposta programàtica del PAVACE II. Referent a això s'ha de destacar el paper que el sistema integrat d'orientació professional jugarà, la potenciació del Consell Valencià de Formació Professional, la configuració d'una xarxa pública de centres integrats en el territori o l'activació del treball que ha de realitzar l'Institut Valencià de les Qualificacions en el desenvolupament de les seues competències. En clau més interna són destacables els avanços produïts quant a la participació de les organitzacions confederades en el desenvolupament del Pla intersectorial autonòmic i la seua sindicalització. També cal esmentar la contribució important de CCOO PV en el document confederal sobre coordinació i complementarietat en l'execució de la formació professional per a l'ocupació. Sobre això també s'han produït avanços significatius en la relació entre federacions i unions i en l'execució dels diferents plans d'oferta que aquestes organitzacions desenvolupen. Finalment, cal esmentar el salt qualitatiu que FOREM PV ha fet d’adequar les seues instal·lacions i infraestructures per a oferir a les diferents organitzacions un instrument idoni a utilitzar per aquestes com a instrument d'afiliació i de sindicalització. En altre apartat parlarem d'açò més extensament. També hem de valorar positivament que les organitzacions federals estiguen apostant decididament per la utilització d'aquest instrument per a la seua acció sindical en matèria de formació al mateix temps que animem les federacions que encara no ho fan per a la utilització dels nostres instruments propis.

L’estat de benestar i la defensa de la qüestió pública La defensa de l'estat de benestar és fonamental per a nosaltres. Ho hem fet i ho farem decididament perquè definim l'estat de benestar com el conjunt de drets, d’instruments i de poders que atorguen a la ciutadania capacitat d'intervenció en la construcció i defensa d'un model de societat just i solidari. Per açò juntament amb l'extensió de drets reivindiquem la concreció de condicions materials per al seu reconeixement efectiu, especialment a tota la població exclosa o en risc de ser-ne exclosa. És a dir, una xarxa de serveis públics que faciliten i amplien la necessària cohesió social. Però les tendències, cada vegada més agressives de la Generalitat Valenciana, han sigut deslegitimar l'escassa xarxa pública i introduir al sector privat en la direcció i gestió d'aquests serveis necessaris. Des de CCOO PV ens oposem a aquestes mesures privatitzadores, al mateix temps que exigirem i reivindicarem la universalitat i qualitat dels serveis públics, perquè es convertisquen en un instrument eficaç que garantisca la igualtat d'oportunitats en una societat basada en una distribució de la renda justa. Si mirem cap endarrere tot just alguns anys, veiem amb preocupació com les polítiques sanitàries, educatives, de serveis socials i de serveis d'atenció a les persones depenents, han traslladat la provisió dels serveis des del “públic” cap al “social/privat”; i encara més greu, traslladant la competència i responsabilitat del

| 16 |


disseny de les polítiques de benestar social, des de l'àmbit de les conselleries respectives cap a les dinàmiques i interessos del mercat. Les fórmules de gestió han sigut moltes i diverses: des de les empreses públiques, passant per les empreses mixtes i fins a les concessions administratives. Totes aquestes amb un aspecte comú en el desenvolupament, que ha sigut la falta de transparència, l'opacitat en la gestió i la falta de control de la ciutadania, encara que poguera participar en diferents consells més o menys consultius o de participació de les diverses conselleries i dels organismes públics. Tot això ha tingut una repercussió negativa en la qualitat dels serveis públics i en les condicions de treball dels treballadors i de les treballadores que els atenen. CCOO PV ha denunciat aquestes polítiques, exigint al mateix temps unes condicions de qualitat i d’equitat en la prestació dels serveis públics com a garantia de la seua eficàcia i de la bona atenció a les persones. Les decisions polítiques adoptades han tingut clar reflex en els successius Pressupostos generals anuals de la GV. Aquests són cada vegada més inservibles per a centrar el debat públic i no responen a les necessitats socials de la majoria dels valencians i de les valencianes. Al llarg d'aquest mandat hem continuat amb l'estudi i el seguiment dels Pressupostos anuals, realitzat pel Gabinet Tècnic confederal i per algunes federacions, establint contacte amb els grups parlamentaris per intentar modificar-los en un sentit favorable a l'efectiva atenció d'aqueixes necessitats. No crec que corresponga a aquest informe valorar tot el que s'ha fet territorialment o sectorialment en aquestes i altres dimensions. Totes i tots els delegats/ades a aquest 9é Congrés poden tenir-ho present i espere que els debats de les delegacions i dels resums davant del Ple dels diferents portaveus, a més de valorar el conjunt de l'Informe, puguen aportar major concreció a allò que s'hi expressa. Però encara que només servisca per a suggerir aqueixes intervencions, per la seua importància i transversalitat crec que s'han d’esmentar sense ser exhaustius: la demanda d'un pacte social en educació que vam fer nostra, o el recent suport a les deu reivindicacions de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, la defensa de l’EBEP i l'Estatut marc sanitari i la necessitat del seu adequat desenvolupament autonòmic, d'un model públic de prestació i provisió de serveis essencials sanitaris, de les qüestions professionals i homologacions, el suport a les mobilitzacions en defensa de l'ocupació en els vinalopós (Elda, Novelda...) o contra manifestacions racistes i xenòfobes a Elx (Carrús), la reivindicació de la correcta aplicació de la Llei de dependència, de la Llei d'igualtat, o la nostra intervenció en matèria d'habitatge, etc.

Igualtat El 7 de juliol de 2004 es va signar a Madrid amb el nou govern socialista l'Acord tripartit “Competitivitat, ocupació estable i cohesió social. Declaració per al diàleg social” en el qual es definien les matèries per a una nova etapa de concertació que fera possible i compatibles els tres objectius de l'enunciat. Les matèries compromeses eren moltes i importants i van obrir noves dinàmiques de concertació i d'acció confederal sobre polítiques socials i de benestar al PV, especialment en igualtat, atenció a la dependència i immigració.

| 17 |


Fruit d'aqueixa negociació es van aconseguir canvis normatius que arreplegaven importants reivindicacions nostres, entre unes altres, la Llei contra la violència de gènere de fi d'aqueix any i la Llei orgànica d'igualtat efectiva entre homes i dones de març de 2007. Ambdues lleis han facilitat nous enfocaments al nostre compromís amb la igualtat i que aquest haja sigut més efectiu. A més, el fet que la patronal es manifestara obertament en contra va ajudar a l'aprofundiment del debat social i a sindicalitzar més els seus instruments. Avui estem compromeses i compromesos amb el desenvolupament de plans d'igualtat en totes les empreses on açò siga possible i la seua incorporació decidida als pactes, acords i convenis de negociació col·lectiva. Són un instrument que hem d'aprofitar per a corregir les discriminacions en el medi laboral i engegar mesures d'acció positiva. Açò ha donat una projecció nova a les actuals secretaries i àrees de treball de la dona, en l'actuació a demanda de les organitzacions o de les dones afectades i en l'acció pública externa. S'ha contestat amb rapidesa i eficàcia a les situacions de desigualtat, en actuacions específiques o generals: mitjançant la intervenció en denúncies que ens arriben a través de federacions i unions o en el nostre interés per a introduir-hi clàusules contra la discriminació i a favor de la igualtat en els convenis col·lectius. La nostra presència davant l'opinió pública en defensa de la igualtat entre homes i dones ha sigut també constant, ja siga amb la participació del sindicat en les accions del 8 de Març i del 25 de novembre o en les concentracions en les quals es manifesta el nostre rebuig als assassinats de dones. Continuarem exigint mesures que eliminen aquesta xacra social.

Llei de dependència També d'aquell procés de concertació estatal va sorgir la nova Llei de promoció de l'autonomia i atenció a les situacions de dependència, l'aplicació de la qual al PV no ha sigut fàcil. La interlocució amb el Govern valencià no ha sigut positiva ni exempta de tensions. L'Acord arribat en l’any 2005 (en el marc d'actualització del PAVACE), comprometia desenvolupaments que han sigut incomplits per part del Consell. Així, la implantació i el desenvolupament normatiu autonòmic de la Llei estatal, s'ha realitzat al marge del diàleg social, i a esquena d'entitats socials, professionals i acadèmiques implicades i afectades, així com de l'Administració local o de la resta de forces polítiques amb representació en les Corts. La implantació del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a les situacions de Dependència (SAAD) al País Valencià s'ha realitzat amb absolut dèficit democràtic, la qual cosa deslegitima el procés i explica els dolents resultats en la seua configuració i gestió. El nostre compromís i implicació ha sigut rellevant, tant en la col·laboració amb la confederació estatal, com en la societat valenciana. Ja en la fase propositiva i d'elaboració de la mateixa Llei estatal, com en els dos últims anys de la seua aplicació hem fet un treball rellevant i permanent, mitjançant convocatòries públiques, jornades i actes interns per a donar a conéixer i valorar la llei i la seua aplicació. Hem de ressaltar les iniciatives de les organitzacions comarcals, així com de la Federació de Pensionistes i de les federacions de l'àrea pública en l'organització d’aquests. S'ha traduït també aquest compromís en la promoció d'un moviment social reivindicatiu i organitzat en defensa de l'adequada i efectiva aplicació d'aquesta Llei, (creació d'observatoris, etc.), moviment del qual formem part activa i que progressivament va ampliant-se i consolidant-se a tot el País. També hem establert des de CCOO PV una

| 18 |


estreta col·laboració amb institucions com ara la Sindicatura de Greuges, on les nostres aportacions han sigut àmpliament arreplegades. Igualment des de diverses organitzacions socials, governs municipals, etc. se'ns ha convidat a participar en actes públics, per a donar a conéixer les nostres consideracions al voltant de la Llei i la seua aplicació en el nostre àmbit. Realitzem també una investigació social fent un recorregut pels diferents escenaris (d'atenció, de recursos, de gestió, d'ocupació, etc.) que defineixen l'atenció a la Dependència al PV, que ha tingut molt bona acollida i consideració en l'àmbit científic i que ha donat suport i fonamentació a les nostres propostes. Així mateix, hem fet un estudi detallat i seguiment de la norma valenciana, que ens ha conduït a presentar un Recurs contenciós administratiu i una permanent denúncia pública sobre les deficiències i els incompliments del Govern valencià en la implantació i gestió del SAAD. Destacant la denúncia de l’externalització en la mercantil AVAPSA de les funcions de valoració, prescripció de serveis i gestió que la mateixa llei reserva i encomana a les administracions, com a funcions i competències de responsabilitat netament pública. El contacte directe amb empleats públics que treballen en aquest àmbit, i que ha sigut possible a través dels diversos cursos de formació contínua que s'han realitzat des de la Secretaria de Política Social, també ha sigut qualitativament molt important per a la nostra tasca sindical de conformar criteri i afavorir la retroalimentació recíproca en el compromís sindical. Hem denunciat també la falta de voluntat i implicació del Consell a complir els compromisos de finançament, inversió pública en infraestructures, promoció de serveis, així com l'escassesa de contractacions realitzades per les administracions, per a l'aplicació de la Llei, que està limitant al PV els beneficis socials, econòmics i d'ocupació que la implantació d'aquest sistema de protecció social comporta. Cal destacar també les diferents mobilitzacions promogudes per les nostres federacions de l'àrea pública sobre reivindicacions per a la suficiència d'ocupació i unes millors condicions d'ocupació i de treball dels treballadors i de les treballadores de centres i serveis públics i privats d'atenció a la dependència, així com en les administracions i donant ressò a les denúncies i als incompliments en matèria salarial, sobre la falta de professionals, en problemes de salut laboral, de rotació i temporalitat etc. que s'acusen significativament en aquest sector. La reivindicació, la denúncia, la proposta seguiran sent una constant del nostre quefer sindical en aquesta matèria. Però això no ens fa oblidar la importància i la necessitat que definitivament s'establisca un procés continuat de concertació social. Per això exigirem que el govern complisca els compromisos continguts en el PAVACE i puga reconduir-se d’una banda i realitzar-se d’una altra, totes aquelles actuacions i mesures que concloguen en l'adequada atenció de les persones en situació de dependència i la creació d'ocupació suficient i de qualitat que requereix la implantació d'aquest sistema com a servei públic.

Immigració En l'any 2005 es va produir un procés de regularització extraordinari de persones immigrants a què nosaltres donàrem suport i que la Confederació va demanar dins

| 19 |


dels temes inclosos en la negociació tripartida per evitar l'explotació laboral de la gran borsa d'immigrants irregulars que s'havia generat. Avui CCOO PV té assumit que els processos d'immigració laboral són un fenomen estructural que duraran en el temps i que la nostra voluntat de regular els mercats laborals no està renyida amb el respecte dels drets de les persones a emigrar i a ser acollides, tant amb adequades polítiques de control de fluxos com d'integració. Entre els assoliments de la nostra acció sindical amb el personal immigrant en aquest mandat hem de destacar: Haver experimentat un mètode col·lectiu d'acollida sindical, que alhora que brinda informació legal, presta un servei personalitzat i contribueix a l'afiliació al sindicat. La consolidació d'una xarxa estable i pròxima d'assessorament, atesa mitjançant acords institucionals i amb fons propis del sindicat, per persones expertes del CITMI CITE. Xarxa que atén en 24 municipis i que ha aconseguit prestar un bon servei d'atenció, juntament amb la que presten les federacions i unions. Tots aquests serveis han possibilitat incrementar significativament l'afiliació d'aquests col·lectius a CCOO; a més s'ha sostingut experiències d'acció sindical amb col·lectius concrets d'immigrants en situació d'especial vulnerabilitat. A partir d'aquesta experiència hauríem de desenvolupar una acció amb els mateixos immigrants, com a tasca de cada federació i unió, reforçant una pràctica ja reflexionada de sindicalisme de la diversitat, en els centres de treball i en les estructures pròpies del sindicat. Per a açò, dins de l'assignació de tasques ordinàries hauria d’establir-se aquesta tasca, la possibilitat que companyes i companys assumiren responsabilitats en el sindicat segons les seues possibilitats. Així mateix hauríem de continuar l'esforç d'organitzar col·lectius de problemàtica específica i que avui es troben més en l'economia informal i submergida que amb drets reconeguts. El nostre sindicat, que ha sigut pioner en aquest treball, en la resta de les seues activitats socioeconòmiques i sociopolítiques, ha de donar una projecció al seu esforç d'acció sindical pròpiament dita, contribuint a una visió realista i positiva de la immigració i oposant-se activament a formes de racisme i xenofòbia que poden, a més, augmentar-se amb la crisi.

Actuació en matèria d’habitatge El nostre 8é Congrés ens situava com a Organització davant d’un nou repte social: contribuir a fer efectiu el mandat constitucional que tots els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a un habitatge digne com a bé bàsic. En el programa d'acció denunciàvem també les polítiques en matèria d'habitatge promogudes per la GV: els alts preus i l'esforç salarial d'accés a un habitatge, la compra com a única opció possible davant de la falta de parc suficient d'habitatge de lloguer, etc. A l'inici d'aquest mandat ens vam posar doncs a treballar en l'anàlisi sobre la situació de l'habitatge i l'urbanisme al PV. Per a això disposàrem del treball de les organitzacions que, després d'un llarg procés, va culminar en l'elaboració i la posterior aprovació d'un document que ens situà en les millors condicions possibles per a afrontar la interlocució amb el Govern de la GV i sintetitzava les nostres propostes. La interlocució amb els governs, no només de la GV sinó també els municipals en matèria d'habitatge no ha resultat, ni resulta fàcil, ja que hem hagut de guanyar-nos un espai de reconeixement institucional com a interlocutors en la matèria que, encara avui, no és ben entesa per les administracions.

| 20 |


Malgrat aquestes dificultats, teníem la determinació ferma de guanyar-nos aquest espai i amb el nostre esforç hem avançat molt en alguns elements fonamentals, trobant-nos també amb obstacles importants en uns altres. Entre els aspectes positius es troba el fet, gens menyspreable, que hem sigut capaços, per primera vegada. d'introduir-hi i acordar matèries de política d'habitatge en la concertació amb el Govern de la GV i amb alguna administració local. El Pacte valencià per l'habitatge amb la GV es troba en aquests moments en plena fase de desenvolupament amb la constitució de l'Observatori Permanent de l'Habitatge, que ha de ser l'instrument fonamental de l'Acord. Aquest pacte ha fixat les claus que han de millorar la situació de crisi que viu l'habitatge protegit, així com per a aconseguir que l'habitatge siga considerat com un dret essencial de la ciutadania. No deixarem d'insistir en el fet que haver guanyat aquests espais d'interlocució, així com el mateix pacte, no assegura el canvi radical que necessiten les polítiques públiques en matèria d'habitatge, però no hem de desaprofitar aquesta oportunitat i continuar treballant en això. Entre els aspectes negatius que més llastren un canvi, està la tossuderia del Govern de la GV a mantenir unes polítiques d'habitatge basades no en el dret d'accés, sinó en el benefici continu de promotors i propietaris de sòl. Exemple d'açò el trobem en els successius decrets i Pla autonòmic d'habitatge en què segueixen basant la seua filosofia en la pujada de preus dels habitatges protegits, dels sòls protegits... així com a afavorir l'eixida al mercat d'habitatge protegit dels qualificats com a lliures o la disminució de les ajudes directes a l'adquisició d'habitatge protegit. Són aquests aspectes, positius uns i negatius altres, els que ens estimulen a seguir treballant per canviar i millorar les polítiques d'habitatge i urbanisme al PV. Avui ho podem fer perquè estem en millors condicions d'intervenir-hi, tant en la qüestió institucional com en la social, per haver avançat a ser un referent social. Avui CCOO és un referent i un interlocutor perquè a través del projecte VITRA-GPS intervenim en el mercat de l'habitatge protegit, i açò no és nou. Som la primera cooperativa social d'habitatge en el conjunt de l'Estat i també al PV. Des de la nostra primera promoció com a Vitra, allà per l'any 1992, fins a avui hem construït més de 35.000 habitatges protegits a tot l'Estat i d'aquests 1.200 al PV. Només en els últims 4 anys n’hem lliurat, n’estem construint o promocionant 825. Hem fet un pas de gegant en aquest sentit. Aquesta realitat ha sigut possible gràcies al treball de les organitzacions territorials que han posat obstinació a aconseguir acords i convenis amb ajuntaments per a poder desenvolupar aquest projecte. Hem engegat promocions de cap a cap del PV (Alacant, Elx, Sueca, Sant Joan, Sagunt, l’Alcúdia). Juntament amb els convenis amb els ajuntaments hem pogut desenvolupar altre que subscrivim amb la GV en l'any 2003 per a la cessió de sòl. Desgraciadament aquest últim conveni ha passat per totes les vicissituds possibles, sobretot hem passat per tres consellers diferents i cadascun amb un criteri sobre com afrontar el seu compliment. Açò explica que encara no estiga culminat i que quede molt a fer. L’empenta que hem desenvolupat en tots aquests anys i, fonamentalment en els últims 4, ha d'impulsar-se amb més energia si fos possible en els propers, perquè projectes com el nostre de Vitra són més necessaris que mai en la situació per la qual està

| 21 |


travessant l'habitatge protegit i, per què no dir-ho, els projectes cooperatius i socials d'habitatge.

La participació institucional del sindicat L'objectiu fonamental de la nostra participació institucional ha sigut i ha de seguir sentho aconseguir avanços en l'estat de benestar tal com ho hem definit. La participació institucional del sindicat s'ha estés en quantitat, encara que no sempre hem tingut la capacitat real de control sobre les diverses polítiques públiques, malgrat representar a milers de treballadors valencians i treballadores valencianes. L'aparició de nous organismes de participació no ha anat al mateix nivell amb una consolidació de la participació real del sindicat i de la resta d'organitzacions socials, ciutadanes i sectorials. En alguns casos pretenent furtar-nos als sindicats confederals i generals la nostra responsabilitat constitucional i real de representació. Aquesta política de participació social merament formal, ha estat acompanyada d'una clara intenció de defensa i suport a diverses organitzacions de la societat civil -més properes als seus interessos- amb la pretensió de canviar la representació organitzada crítica de la societat valenciana. Al mateix temps, a l'intern del sindicat, hem treballat més coordinadament des de la Confederació i les organitzacions territorials i federals, en el disseny i en la defensa de les diverses polítiques socials que componen el sistema de protecció social al PV. Les unions intercomarcals han millorat la seua implicació en les tasques de representació sociopolítica exercint, com els correspon, la seua funció de sindicat en la societat. També algunes federacions i especialment les de l'àrea pública han jugat un paper decisiu, unint i alhora diferenciant, les seues demandes sectorials amb altres elements de caràcter general. També hem millorat la qualitat de la nostra participació en aquells organismes i institucions promogudes en el marc i com a resultat dels processos de concertació social (SERVEF, INVASSAT, TAL...). Altre àmbit d'especial importància ha sigut la participació en els consells socials de les universitats públiques valencianes, on hem fet una contribució que se'ns reconeix. Partint de la convicció que no hi haurà canvis de futur en el model econòmic sense millorar substantivament els nostres resultats educatius i reforçant els sistemes públics d'I+D+i, del seguiment necessari de la problemàtica social del nou espai europeu d'educació superior, però, sobretot, de les polítiques i actituds del Consell, aquesta és una representació institucional que hem de cuidar per més necessària. Hauríem d'estar especialment atents a l'aparició de canvis normatius i iniciatives en relació amb el sistema educatiu (universitats, educació infantil, extensió de concerts a batxillerat, consells escolars...), així com els canvis anunciats en habitatge i urbanisme, polítiques fiscals i ordenació sanitària. Vigilar la gestió pública dels serveis públics, fent èmfasi especial en el finançament, la titularitat, el control sindical de la gestió, la participació ciutadana i la qualitat, l’avaluació i l’ampliació de prestacions. En aquest sentit cal millorar la coordinació i la complementarietat d'estructures, federals i territorials, així com cercar una major i més àmplia confluència amb organitzacions socials i ciutadanes en la defensa i millora de tots els sistemes de protecció social al nostre país.

| 22 |


Hem de donar més importància a fronts de treball institucional relacionats amb infraestructures, polítiques sectorials, etc. Així mateix prestar més atenció i seguiment a instruments que tindran més rellevància en la crisi (institucions financeres, IVF...) i, per descomptat, en òrgans de naturalesa laboral o estretament lligats a la nostra representació pròpia (CES...). Finalment, atés el compromís arreplegat en el PAVACE II d'elaboració d'una Llei autonòmica de participació institucional, aquest punt ens exigeix, en la nostra doble condició de signants del pacte, com d'agents directament afectats pel seu contingut, reflexió, treball i compromís.

La nostra contribució a la construcció d’un sindicalisme internacional El Consell Confederal Estatal va aprovar en l’any 2003 un document estratègic sobre la nostra política internacional: “Democratitzar la globalització, construint el sindicalisme internacional”. La globalització dels drets socials i econòmics és una de les nostres principals prioritats, ajudant per a això, a l'enfortiment dels sindicats de sud, en la seua condició d'instruments de transformació social. Açò fa que CCOO PV cerque aliances amb altres organitzacions socials amb les quals compartim anàlisis i alternatives, al voltant dels fòrums socials. La presència del sindicat en aquests fòrums té ple sentit quan alhora, i com a objectiu prioritari, desenvolupa formes pròpies d'actuació com a organització solidària dels treballadors. L'evolució dels fòrums socials en els seus diferents àmbits, així com l'ampliació i la millora de les relacions sindicals internacionals, ha fet que hàgem disminuït la nostra presència en aquests (sense deixar d'assistir a alguns debats importants per al moviment sindical i per al medi ambient) al mateix temps que hem centrat els nostres esforços en la consolidació del moviment sindical internacional i el paper que CCOO volem i podem jugar-hi. En aquest sentit una part notable de la nostra activitat internacional ha sigut donar suport a les campanyes de la CES (euromanifestacions, participació en el XI Congrés...) i la constitució de la CSI (presentació a l'opinió pública del Congrés Fundacional de Viena, desenvolupament de la Jornada Mundial pel Treball Decent, recaptant suports institucionals i socials). La nostra valoració d'aquesta jornada és positiva, si bé al PV podríem haver obtingut una major participació de les plantilles des dels centres de treball i una millor coordinació de les federacions en aquesta jornada. Altre front d'actuació ha sigut l'impuls de la cooperació al desenvolupament. El País Valencià seguim sent una comunitat que no arriba al 0,7%. És, a més, una de les poques comunitats autònomes que no disposava fins ara de Llei de cooperació i que no ha reconegut encara als sindicats com a agents de cooperació internacional. Recentment i després de no pocs esforços i controvèrsia, s'ha aprovat una Llei valenciana de cooperació que ja està publicada i en vigor. A més, a partir i fruit de l'experiència positiva del conveni entre la nostra Fundació Pau i Solidaritat del PV i l'Institut Sindical d'Amèrica Central i el Carib (ISAAC), que ha tingut tres anys de durada (finalitza pel maig 2009), en els propers dies i relacionat amb les negociacions del PAVACE II se subscriurà, entre la Generalitat i les organitzacions sindicals més representatives, un “Pacte sobre la cooperació sindical”

| 23 |


que ens reconeix com a agents de cooperació sindical i ens permetrà reorientar la tasca de la Fundació Pau i Solidaritat cap a projectes de cooperació sindical. En aquest mandat la implicació de les organitzacions a Pau ha millorat, sobretot les unions territorials. El repte per al proper període és aconseguir-ho també de les federacions. Serà necessari cercar les fórmules més adequades i fer passos en el nostre funcionament com a xarxa al PV. De la mateixa manera, hem d'exigir i de participar en la xarxa de fundacions Paz i Solidaridad d'àmbit estatal perquè cada vegada és més important i convenient estar coordinats per a la cooperació sindical internacional desenvolupant i complementant decisions prèviament acordades. Els nostres projectes de cooperació s'han dirigit cap a les arrels de la desigualtat, evitant accions puntuals aïllades i orientant-se a desenvolupar les capacitats de sindicalistes i altres agents socials representatius del món del treball en les seues comunitats, en el marc d'una concepció alternativa del treball en una economia global. Per raons històriques s'han realitzat fonamentalment a Amèrica Central, Carib, zona andina i Mèxic. És en aqueixes zones on hem d'impulsar també la cooperació sindical internacional i en l'àmbit geogràfic i cultural del Mediterrani. Aprofitant diferents experiències i relacions: amb FNT (Front Nacional del Treball) de Nicaragua i UNSITRAGUA (Unió Sindical de Treballadors de Guatemala), al mateix temps que continuarem donant suport l’ISACC. Iniciarem la cooperació en el mediterrani amb la UGTA (Unió General de Treballadors d'Algèria) i consolidarem la relació –fins ara merament institucional i d'ajuda econòmica puntual- amb la UGT-SARIO del Sàhara Occidental. També hi ha possibilitats de col·laboració amb l'Associació de Treballadors sahrauís al Sàhara Occidental ocupat (L’Aaiun). A més dels projectes de cooperació, una important àrea de treball de la Fundació Pau i Solidaritat ha sigut la sensibilització sobre el treball en àmbit global, sobre els Objectius del Mil·lenni, sobre actituds solidàries. Açò s'ha realitzat en col·laboració amb algunes federacions, especialment amb la d'Ensenyament en centres educatius, i en el marc de la formació de delegades i delegats. Si es confirma el conveni anual hauríem d'estendre aquestes activitats molt més, a tot el PV, mitjançant les unions territorials. També en aquest mandat hem continuat l'experiència del partenariat sindical europeu, amb 8 sindicats de la CES de 5 regions, amb els quals hem compartit accions i reflexions generals (per exemple, sobre concertació regional, model europeu d'empresa, sindicalització de la joventut, experiències d'immigració...) o sectorials (seguretat en ports i aeroports, indústries de l'automòbil i el seu entorn...). L'any 2009 se'ns acaba d'aprovar el projecte “ARIADNA”, presentat per CCOO PV a la Comissió Europea en nom de tots els sindicats socis. Serà necessari en aquest pròxim període seguir compaginant projectes i relacions entre confederacions (territorials/regionals) i (augmentar/millorar) les relacions d'àmbit sectorial/federal per a ajudar l'acció sindical transnacional. En els últims anys ha crescut entre nosaltres la consciència sobre la incidència de les dinàmiques i mercats globals en la nostra evolució econòmica, laboral, social i cultural. Per a CCOO PV, com per al conjunt del moviment sindical internacional, els àmbits d'actuació han canviat i els instruments de regulació econòmica, laboral i social per a ser eficaços han de desenvolupar-se trobant un equilibri, no sempre fàcil, entre perspectives locals i globals.

| 24 |


CCOO PV sense perdre, doncs, la dimensió de proximitat, molt pertinent quan es tracta de regular condicions laborals i d'exercir una representació, ha de contribuir que s'òbriguen nous espais d'intervenció sindical en un món global, assumir noves categories i reforçar, amb la modèstia i les limitacions pròpies d'una organització sindical que actua en un àmbit territorial limitat i respectant els seus compromisos confederals, el moviment sindical internacional. En resum, a l'hora de valorar allò que hem impulsat i fet en aquest mandat per a fonamentar les línies d'actuació futura recollides en la ponència, podem assenyalar com a principals les següents: hem contribuït a l'enfortiment del sindicalisme internacional amb el suport al sindicalisme representatiu en algunes àrees, obtingut el reconeixement per a una cooperació específica sindical que ja ha començat amb algunes experiències i desenvolupat projectes de cooperació i de sensibilització a través de la Fundación Paz y Solidaridad de CCOO PV.

La nostra acció sindical. La negociació col·lectiva La negociació col·lectiva en sentit ampli és l'eix de la nostra acció sindical. De la concertació com a negociació social depén la defensa i millora d’allò que hem definit com estat de benestar, drets, serveis i polítiques públiques, qualitat de vida. Però és en la negociació col·lectiva sectorial, d'empresa o centre de treball o amb instàncies de les administracions, on participem en la determinació de les condicions de treball i d'ocupació, així com on disputem les possibles millores de la distribució social. L'acció sindical desenvolupada en el període congressual que avaluem passa per l'anàlisi de cinc àrees de treball principalment: negociació col·lectiva, previsió social complementària, organització del treball, Tribunal d'Arbitratge Laboral, responsabilitat social de les empreses. En la mesura que s'està preparant un informe estadístic detallat sobre tots aquests aspectes, en aquest informe ens cenyirem als aspectes més significatius i tendències. Salaris. Una anàlisi estadística mostra que en cadascun dels quasi cinc anys de la durada d’aquest mandat s'ha produït un guany dels salaris en relació a l'evolució de l'IPC, bé és cert que d'escasses dimensions. No obstant això, tal com expressa la ponència, en açò subsisteixen algunes qüestions de molta importància: el valor relatiu d'aquest indicador, que utilitzem des de sempre, per a expressar les necessitats de les famílies, la diferent evolució dels salaris segons sectors i el grau de dispersió d'aquests (ventall salarial) en la composició de les plantilles, el manteniment de discriminacions salarials i la pèrdua de pes dels salaris en la distribució de la renda malgrat haver mantingut el poder adquisitiu els salaris mitjans pactats. Tot açò requereix un estudi més detallat i que excedeix la visió general d'aquest informe. El guany dels salaris respecte de l'evolució de l'IPC es produeix en un període de creixement fort de la població activa i de l'ocupació en sectors amb mà d'obra poc qualificada i de major debilitat sindical, per tant, on la correlació de forces en la negociació col·lectiva no és la mes adequada per a assolir avanços significatius. El salari mitjà al PV està per sota de la mitjana estatal, si bé i en aquest període de temps algun avanç s'ha produït per a disminuir aqueixa diferència ja que els increments salarials al PV han sigut lleugerament superiors a la mitjana interautonòmica.

| 25 |


Cobertura de la NC. Pel que fa al nombre de convenis col·lectius negociats i la població assalariada coberta per aquests podem observar una línia plana en la seua evolució, quant al nombre de convenis col·lectius subscrits, i una lleugera tendència a l'alça del nombre de treballadores i treballadores afectats, d'acord amb l'increment de l'ocupació que en aquests anys s'ha produït. El nombre de convenis col·lectius d'empresa és superior als de sector, però amb importants diferències en positiu cap a aquests quant a nombre de treballadores i treballadors coberts per aquests. Estructura i reforma dels àmbits de negociació. S'han establert nous àmbits de negociació i l'intent de donar cobertura a treballadores i treballadors en sectors de feble representació sindical. No obstant això, açò no sempre ha sigut fàcil i s'han reproduït conflictes entre federacions, cosa que fa aconsellable una millora dels procediments interns en previsió de conflictes i de cooperació, per a evitar que les patronals traguen benefici de les nostres dificultats organitzatives. D'igual manera ho hem demandat a la Secretària d'Acció Sindical Confederal. Algunes federacions tenen definides estratègies quant a canvis dels àmbits de negociació fins ara existents (tendint gradualment cap a àmbits més amplis, autonòmics, etc.); altres, el seu esforç ha sigut aconseguir homologació de condicions laborals i professionals. Amb la constitució, en el marc del PAVACE II, del Consell de Relacions Laborals, podem trobar un nou instrument institucional per a avançar en la racionalització i mediació sobre canvis d'estructura de la negociació col·lectiva, que sempre ha sigut una qüestió molt difícil d'abordar des de fora dels mateixos àmbits de negociació. Jornada. Quant a la jornada de treball (anual o setmanal) també s'han produït tímids avanços, amb alguna reculada en algun any. En els convenis d'empresa s'estableix una jornada de treball inferior. Hem de desenvolupar una sensibilització major sobre aquesta qüestió o estarem sempre condemnats a no passar de posicions merament defensives. Igualment hem de millorar la intervenció sindical en la gestió de la flexibilitat interna proactiva i controlada des de les seccions sindicals per a obtenir mecanismes pactats que puguen atendre millor tot tipus de circumstàncies i personalitzar la seua aplicació. La previsió social complementària. En el període que ara finalitzem, el treball ha estat centrat, quasi de manera exclusiva, en l'assessorament i la intervenció en la negociació de nous plans de pensions per a les treballadores i els treballadors del sector públic: ajuntaments, diputacions, universitats, Sindicatura de Comptes, Corts Valencianes, entitats empresarials municipals i empleats de la Generalitat Valenciana. Les perspectives de treball futur són finalitzar els no conclosos com el de la Generalitat Valenciana i donar solidesa a tots mitjançant la participació en les comissions de control de representants de les treballadores i dels treballadors de CCOO. L’organització del treball. Abordar la participació sindical en l'organització del treball és un veritable repte i una necessitat creixent, ens obliga a una resposta des d'una perspectiva tècnica sindical, una resposta que oferisca una òptica diferent, contraposada a les ràpides i dràstiques mutacions que s'estan produint en els sistemes productius i d'organització del treball gestades des de la visió empresarial. És

| 26 |


necessàriament aqueixa resposta la que des de la Comissió Executiva Confederal s'ha pretés donar amb la instauració de l'Àrea d'Organització del Treball Confederal. L'organització del treball sempre ha sigut abordada en la negociació col·lectiva, quan s'ha pactat jornada, classificació professional, retribucions, mobilitat funcional, flexibilitat horària, etc. Escassament com a concepte marc de les relacions laborals. És doncs, a partir de la creació de l'Àrea d'Organització del Treball de CCOO PV quan es decideix apostar per una visió més integradora de l'acció sindical, dotant-la de major capacitat propositiva, no només enfront de situacions de crisi (que també), sinó en moments de bonança, quan les empreses tenen més capacitat per a dissenyar i definir on volen anar i quin camí utilitzaran per a arribar fins a aqueix objectiu plantejat. És ací també on més possibilitats hi ha per a dissenyar a través de l'organització del treball un itinerari que permeta a l'empresa, no només créixer millorant les condicions de treball dels seus treballadors, sinó també, preparar-se per afrontar en les millors condicions possibles aquelles situacions que puguen produir-se en el futur en les quals es faça necessari efectuar ajustaments del tipus que siga. Des d'aquesta àrea, s'ha promogut una intervenció legítima per a oferir alternatives i criteris propis que ens facen avançar cap a una organització del treball més humanitzada i participativa, comptabilitzant eficiència i productivitat amb les condicions laborals que garantisquen en tot moment la professionalitat, la salut i la seguretat dels treballadors i de les treballadores. L'Àrea d'Organització del Treball és un departament d'intervenció sindical que s'ha de complementar amb la resta dels gabinets tècnics sindicals de la Confederació i de manera molt especial amb el de Salut Laboral i el Gabinet econòmic. S'ha dissenyat un Protocol d'intervenció sindical i les intervencions s'han produït tant en empreses en situació de crisi en tota la seua extensió com en empreses amb situació normalitzada. El Tribunal d’Arbitratge Laboral. En el període 2004-2007 s'han presentat 1.403 procediments de mediació i arbitratge. CCOO PV ha instat la intermediació del Tribunal d'Arbitratge Laboral en 434 d'aquests procediments per a arribar a un acord, cosa que comporta el 30,9% del total. En aquestes dades no es comptabilitzen els procediments interposats per delegats/ades de personal o comités d'empresa, per la qual cosa la intervenció de la nostra organització és, sens dubte, superior. Per seccions provincials, la de València ha arreplegat la major part del total, seguida de Castelló i d'Alacant. Segons el tipus de conflicte plantejat, el 63’5% ha sigut d'interpretació i aplicació de normes, seguit de convocatòria de vaga i molt pocs conflictes de bloqueig de negociacions han arribat al TAL. El 86’6% dels conflictes plantejats han tingut un resultat efectiu: el 58’5% s'han resolt sense acord i el 27’6% amb acord. Només el 13’3% han tingut un resultat no efectiu. CCOO PV ha promogut el 84% dels procediments en solitari (365 procediments). L’11% ho ha fet conjuntament amb el sindicat UGT PV (48), el 4,6% amb UGT PV i altres sindicats (20). La responsabilitat social de l’empresa. Durant aquest mandat han sigut freqüents les activitats de sensibilització o reflexió sobre aquesta. Ens han servit per a oposarnos a la dinàmica creixent d’externalització de responsabilitats, fins i tot per a incorporar-hi problemàtiques necessàries que enriqueixen la tasca dels representants

| 27 |


sindicals i del personal en els centres de treball. Només aprofundint en això podrem legitimar l'ampliació dels seus drets d'intervenció i els drets sindicals. També institucionalment podem avançar si aconseguim condicionar ajudes públiques a les empreses al compliment més estricte de compromisos de responsabilitat social empresarial, respecte de les seues plantilles, en processos de relocalització, en cas d'empreses ja internacionalitzades o empreses i organismes públics o amb participació pública.

L’acció sindical sobre salut laboral i medi ambient El treball sindical desenvolupat en el mandat del 8é Congrés ha possibilitat avanços importants en alguns dels objectius continguts en el Programa d'Acció, encara que és necessari reconéixer que en uns altres, la falta de compromís i complicitat de l'Administració i altres agents ha impossibilitat els avanços necessaris. Respecte a les dades de sinistralitat laboral, s'ha produït una caiguda important dels índexs d'incidència en els accidents en general i dels mortals. Sense que puguem sentir-nos satisfets, podem afirmar que s'ha iniciat un camí pel qual cal seguir avançant: Sensibilització, informació, formació, participació, control i denúncia. Seguir avançant en la batalla de les idees i de l'opinió pública. Malgrat la nova legislació respecte al Quadre de MP i el seu sistema de notificació i registre, les malalties professionals segueixen amb un escàs reconeixement i declaració. Per això, es fa necessari que la nostra intervenció sindical oriente i impulse canvis per a garantir actuacions preventives de qualitat, implicant als serveis de prevenció i les mútues. Hem d'insistir en una prevenció de riscos en origen i en la reparació de danys a la salut. Igualment, establint els mitjans, la formació i els recursos que possibiliten des del sistema d'atenció primària i especialitzada, el diagnòstic de les patologies d'origen professional. Tots han d'assumir l'íntima relació entre condicions de treball i malaltia d'origen laboral. Deixa molt a desitjar l'activitat desenvolupada per mútues i serveis de prevenció, ja que segueixen desenvolupant les seues funcions sense prioritzar la seua intervenció a favor de treballadores i treballadors, estan supeditats a les decisions dels empresaris, en una orientació més econòmica que per a garantir la prevenció de riscos i la protecció i compensació de danys a la salut. Hem de seguir exigint i concretant a través de la negociació col·lectiva, majors quotes de democratització en la seua gestió, establint mecanismes de participació efectiva i de codecisió que posen fi a les seues males pràctiques. El nostre programa d'assessorament a delegats/ades de prevenció i treballadors/res s'ha consolidat en el conjunt de l'Organització, no només per l'estabilitat de l'equip d'assessors/es, que indica un reconeixement de la necessitat estructural d'aquest servei, sinó també, perquè malgrat les diferències amb alguna organització sobre com hauria d'estar estructurat, hi ha un reconeixement del paper assignat i desenvolupat per aquests. En aquest període s'han realitzat més de 13.000 actuacions de caràcter individual i col·lectiu, que afecten 3.750 empreses, que en el seu conjunt aglutinen quasi 1.300.000 de treballadors/es. La informació generada disponible en “Salomon” configura un instrument per a l'anàlisi de les condicions de treball, per a l'orientació individual i col·lectiva, a més de servir per a millorar la nostra intervenció matèria de negociació col·lectiva en àmbits sectorials i d'empresa.

| 28 |


El conjunt de delegades i delegats de prevenció de CCOO PV representen la millor plataforma per a estendre les nostres orientacions sindicals de salut laboral en les empreses. Ens obliga a dotar-los dels mitjans, de la formació, de la informació, de l’assessorament per a l'acompliment de les seues funcions, que els transforme en una xarxa d'acció estratègica del nostre sindicat. Amb les dades disponibles pel juliol de 2008 es constata que durant aquest període 3.611 persones han assistit a cursos en PRL, alguna d'elles a més d'un curs. D'aqueixes assistències, 2.012 són de delegats/ades de prevenció, la qual cosa, és millorable, ateses les possibilitats que hi ha. Per a això és necessari que millorem els nostres procediments de notificació, registre i control dels delegats de prevenció. Els plans d'actuació preferent contra les empreses de major sinistralitat desenvolupats, encara considerant que podrien haver millorat les seues orientacions, són un bon instrument per a la intervenció sindical i per a la reducció de la sinistralitat. La intervenció realitzada s'ha dirigit a corregir les condicions generadores de l'elevada sinistralitat, assegurant la informació i participació de la RLT. Tant el Pla de treball, com el “Protocol d'actuació en cas d'accidents de treball greus mortals” aprovats pel nostre Consell Confederal segueixen tenint plena validesa. Els PAVACE I i II, com s'ha dit, contenen aspectes fonamentals en salut laboral. La creació de l’INVASSAT va comportar plasmar la nostra exigència d'un organisme autònom científic i tècnic d'investigació i impuls de la prevenció de riscos laborals. Lamentablement, la GV no ha emprés les iniciatives polítiques i econòmiques requerides, ni desenvolupat totes les seues potencialitats. És avui la suma dels antics gabinets de seguretat i higiene, mancant d'orientacions i de mitjans per al compliment dels seus fins. Per això és imprescindible replantejar tota la gestió d'aquest organisme per a transformar-lo en un instrument eficaç i positiu per a la seguretat i salut dels treballadors i treballadores. En la concreció d'una estratègia de seguretat i salut al PV, fruit i compromís del diàleg social en el PAVACE II, hauríem de fer valdre el nostre lideratge en salut laboral, definint objectius prioritaris i línies d'actuació fins a 2013, que consoliden avanços permanents en la reducció de la sinistralitat, a més de millorar significativament els nivells de seguretat i salut en el treball. En aqueix nou escenari, la figura dels delegats sectorials i territorials haurà de jugar un paper imprescindible per a garantir la PRL en aquelles empreses de menys de 50 treballadors i sense RLT. En els últims anys, hem desenvolupat una intensa activitat de difusió i d’informació elaborant guies i tríptics per a l'orientació i la intervenció de delegades i delegats de prevenció i treballadors, en molts casos amb la important col·laboració de l’ISTAS confederal. Cada 28 d'Abril dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball hem sabut protagonitzar aquesta jornada amb la denúncia i exigència reivindicativa i solidària de millorar les condicions de treball. Una part important de la nostra activitat s'ha dirigit també a introduir plenament la problemàtica ambiental en l'acció sindical. Ens hem implicat en els debats ciutadans relacionats amb el medi ambient per a impulsar un desenvolupament sostenible. Hem avançat considerablement en el procés de sensibilització realitzant jornades obertes a l'àmbit universitari, l'Administració, la societat en general i els quadres sindicals; específiques per a formadors i/o tècnics d'assessorament, delegats/ades de personal, comités d'empresa i delegats/ades de prevenció. Hem elaborat materials de difusió i

| 29 |


programat accions formatives per a delegats mediambientals. El treball desenvolupat en aquest període ha permés que tant delegades com delegats, comencen a veure el Gabinet Tècnic del nostre sindicat com un instrument valuós per a millorar el comportament ambiental de les empreses. S'han produït avanços molt significatius en l'àmbit de la negociació col·lectiva, incorporant nous elements en la intervenció sindical, com és la mobilitat sostenible als centres de treball i polígons industrials, constituint-nos en l'únic sindicat que s'ocupa de la mobilitat i desenvolupa un discurs global i coherent en aquesta problemàtica que té com a conseqüència el 45% de la sinistralitat mortal i uns impactes ambientals inacceptables. L'acció sindical mediambiental en les empreses, cada vegada més, es veu com una necessitat en un món que cada vegada tolera pitjor els impactes ambientals dels sectors productius, però també des del convenciment que la producció, com més respectuosa siga, més possibilitats de preservar i generar ocupació tindrà. Hem publicat la segona actualització d'indicadors i de tendències de desenvolupament social i sostenibilitat mediambiental en l’any 2007.

La millora i el creixement afiliatiu El lema d'aquest Congrés no pot fer-se realitat efectiva sense un sostingut creixement afiliatiu, un millor desenvolupament organitzatiu i una gestió eficaç i eficient. Només així podrem situar el treball en el centre de l'empresa i de la societat. En el mandat que acaba hem aconseguit mantenir el creixement afiliatiu d'una forma sostinguda. La nostra afiliació a 31 de desembre de 2008 se situava en 141.583 persones, de les quals 50.092 eren homes i 91.491 eren dones. L'increment acumulat total des de 2004 ha sigut d'un 23,97%, segons les nostres dades, cosa que comporta una variació mitjana anual de 5,9%, creixent més l'afiliació de dones (un 28,39%) que la d'homes (21,65%). La cotització també creix en els paràmetres del creixement afiliatiu. Açò introdueix un element qualitatiu a no menysprear, perquè reflecteix el creixement de l'activitat de les dones de l'últim període i probablement una millor sensibilitat respecte a la igualtat del conjunt confederal. Només si CCOO PV fa l'esforç de representar tota la diversitat de condicions laborals obtindrà bons resultats en els indicadors sindicals més importants Aquests creixements en afiliació ens situen per sobre de la mitjana de la Confederació estatal. Però compartim amb aquesta una alta taxa de rotació afiliativa que respon a raons estructurals (l'alta taxa de precarietat i segmentació en el mercat de treball, el model de creixement esbiaixat cap a sectors de major temporalitat i menor qualificació, el pes de les ideologies individualistes i utilitaristes en la nostra societat...) i altres que són resultat del retard a assumir un treball sistemàtic i planificat a favor de l'afiliació. Hi ha una dada, aparentment contradictòria amb allò que s'ha dit, i és que l'afiliació ha crescut més en organitzacions amb ocupació més inestable i no en sectors més madurs i de llarga tradició sindical. És aparentment contradictori però no ho és, perquè resulta de les tendències quant a la generació de nous llocs de treball en aqueixos sectors de major temporalitat que donen un creixement absolut major i mostra també

| 30 |


les dificultats d'altres sectors de mantenir la seua ocupació i l'afiliació per la baixada de plantilles i les seues dificultats de generació de nova ocupació. Pels resultats obtinguts valorem que la novetat introduïda en el nostre anterior Congrés de crear una Secretaria d'Afiliació i Serveis a l'Afiliació ha ajudat a mantenir la tensió en aquesta matèria i a millorar la gestió d'activitats relacionades amb aquesta. Un exemple d'això és la recuperació de baixes de la UAT. Som la segona organització territorial per nombre d'afiliacions recuperades per les UAT, en aquest mandat, del conjunt confederal. Hem de continuar el nostre esforç i partint de les diferents experiències realitzades en recuperació de baixes, hauríem d'extraure les millors pràctiques per la seua efectivitat i així continuar avançant.

CCOO, un sindicat solidari que acull i s’esforça per representar la diversitat En aquest temps que les condicions obreres s'han fet molt més heterogènies, discontínues i precàries no és possible representar eficaçment les treballadores i els treballadors, organitzar-los, si no som capaços de moure'ns en la complexitat i tenir cura de la proximitat. Un exemple d'això és la tasca amb la joventut de CCOO. Després de dotze anys de la Conferència de Joventut, pensem que calia avançar en un major compromís amb els joves treballadors. Ho hem fet formant equips de militants joves de les nostres diferents estructures, per a traslladar-los que en els centres de treball, d'estudi, en les seccions sindicals... CCOO PV és la seua millor opció. Les diferents organitzacions de CCOO han fet una aplicació desigual del compromís congressual de crear espais de participació dels joves per a intervenir sobre les seues condicions laborals. Malgrat això, en aquest mandat hem passat a tenir 15.789 persones afiliades, menors de 30 anys. Som la cinquena organització territorial amb major percentatge de joves afiliats (11,36%). Hem anat generant equips operatius per a dur a terme les accions de joves en diferents àmbits: l'acció sindical s'ha desenvolupat a través de campanyes com “La precarietat és una M”, “Que no t'enganyen treballa pel just”, “Per tu per mi i per tots els teus companys”, però principalment amb la campanya “100% dignitat” per a denunciar la precarietat i donar a conéixer les propostes sindicals contra aquesta i reivindicar drets de ciutadania, intervenint en les empreses, en les negociacions i coincidint amb el procés d'eleccions sindicals en el qual també van participar, amb bons resultats per a les organitzacions de CCOO ja que es van aconseguir 1.533 delegats/ades d'un total de 14.679. Altre àmbit ha sigut el de la intervenció socioeducativa, des de programes de garantia social a la universitat, mitjançant el qual el sindicat ha arribat a 2.300 estudiants, en més de 300 intervencions; l'equip de comunicació creant i mantenint una web específica de joves; el de temps lliure educatiu, que ha millorat en nombre i qualitat la seua activitat amb les Colònies de la Mediterrània, acampades d'hivern, camps de treball... S'han mantingut i consolidat accions formatives ("Trobades Isidre Llopis", en les quals han participat més de 300 joves del PV o "A tres bandes" conjuntament amb Acció

| 31 |


Jove de la CONC o de Balears i l'Escola Sindical Confederal de Joventut) impulsant el model metodològic de formació sindical. S'ha fet un bona tasca institucional i amb la resta del moviment associatiu en el desenvolupament de les negociacions sobre la Llei integral de joventut del PV, sent membres del Consell Rector de l’IVAJ després de 25 anys, estant en la vicepresidència del Consell de la Joventut CV per dos mandats consecutius. També s'ha atés problemàtiques particulars com el treball amb "Joves investigadors" per a aconseguir un nou estatus per a aquest personal o la visualització dels becaris com a figures pseudolaborals. Moltes altres diversitats cal atendre per a seguir sent la primer força sindical al PV. Una particularment a la qual ja hem fet referència és el personal immigrant. Podem dir, com ha fet altra organització confederal, “que la nova immigració també és de CCOO”, al PV. Finalment, també en aquest mandat, desenvolupant l'acordat en el 8é Congrés, es va constituir en el si de la CEC la Secretaria de Treball Autònom. Altre ampli col·lectiu de treballadors i treballadores les condicions de les quals cal definir i regular. Partint del compromís estatutari i de les experiències dels últims anys, la Secretaria ha treballat amb un doble objectiu: proporcionar un servei al personal autònom afiliat i facilitar l'organització d'aquests col·lectius en les estructures de CCOO. No ha sigut fàcil, però alguna cosa hem avançat en l'elaboració d'informacions (calendari fiscal, divulgació de notícies...), amb l'engegada d'una assessoria que funciona des d'abril de 2008 a València. Altres treballs han sigut el seguiment del procés d'elaboració de l'Estatut de treball autònom, en contacte amb els responsables de la Confederació i dels diferents territoris on havia serveis similars i la incorporació de propostes a la mesa de concertació autonòmica (creació del Consell autonòmic, d'un registre de contractes de Trades i l'estudi de la possibilitat que en el TAL es puga establir un sistema de solució de conflictes).

El nostre desenvolupament organitzatiu Estructura. Al llarg d'aquest mandat hem continuat consolidant estructura. Hem aconseguit incrementar tant en les unions com en les federacions l'estructura necessària capaç de dur a terme l'activitat sindical. No obstant això, aquest procés ha de continuar. La constitució dels sindicats intercomarcals (SI), com a desenvolupament de les federacions i de les mateixes unions s'ha considerat imprescindible. En aquest sentit les federacions han assumit les funcions que tenen encomanades. En el cas on no ha sigut possible la constitució dels SI, amb l'establiment d'una estructura àgil i flexible capaç de cobrir l'activitat sindical a desenvolupar. Encara que no és menys cert que el mapa d'estructuració federal en el territori no ha culminat, s'ha intentat assolir la coherència entre els àmbits territorials i federals. És ací on la Confederació ha jugat un paper més important amb l'establiment de recursos per a això, sempre lligats al compliment de plans de treball. Malgrat que s'ha avançat considerablement no s'ha culminat la previsió de tenir constituïdes totes les seccions sindicals d'empresa (SSE) en centres amb més de 25 persones afiliades. No podem oblidar que la SSE és el punt de partida per a l'afiliació i

| 32 |


la participació en el desenvolupament del sindicat. Igual ha ocorregut amb la utilització dels drets sindicals [crèdit horari sindical, acumulació, nous drets a disputar en la negociació col·lectiva (NC), etc.] tant per a la representació LOLS com per a la unitària i així aconseguir la seua implicació en l'activitat sindical. A través de la NC s'ha donat un impuls lleuger, però es necessita un reconeixement major. Hem consolidat pràcticament la nostra presència a tot el territori del PV, però no per igual. Hi ha encara algunes llacunes a cobrir. No podem oferir atenció sindical només en àmbits on tenim estructura deixant abandonats altres en els quals siga més difícil mantenir-la. En aquest sentit, hem avançat i racionalitzat el nostre mapa d'unions, per a aconseguir major eficàcia i eficiència, fusionant les comarques del Baix VinalopóVega Baixa amb l'Alt, Mitjà i Valls del Vinalopó. I la incorporació a la intercomarcal de Foia de Bunyol-Plana Requena-Utiel de la Vall d'Aiora. No obstant això aquest procés de fusions entenem que no ha culminat i que al llarg del mandat d'aquest 9é Congrés ha de finalitzar. Mapa organitzatiu i de responsabilitats. Hem avançat considerablement. Tant les estructures territorials com les federals ho van elaborar, i en aquest clarament s'identificaven tasques a realitzar i les persones encarregades. Amb la qual cosa es pretenia donar cobertura a l'activitat sindical a desenvolupar en tots els àmbits. Malgrat això tenim manques encara en la coordinació del treball sindical de cada estructura, que ha de servir per a optimitzar recursos. Tampoc hem aconseguit coordinar l'acció sindical i la participació en aquells centres de treball en els quals conflueixen diferents federacions, així com el treball en els grans polígons a través d'un treball interfederal comú. L’articulació de l’activitat sindical i l’organització. Hem fet un pas considerable en la coordinació de l'activitat sindical garantint la implicació en el seu desenvolupament de totes les organitzacions i intentat que aquesta activitat i la tasca organitzativa siguen una sola. En aquest sentit, les iniciatives confederals han cercat el major consens possible amb les organitzacions, desenvolupant mètodes de treball i presa de decisions que fomentaven la participació com a expressió de confederalitat. Eleccions sindicals. Partint del resultat en còmput dinàmic a 31 de maig de 2004, (427 delegats/ades de diferència sobre UGT PV) i tenint en compte que el procés electoral és continu afrontem el repte en aquest mandat d'augmentar la diferència fins als 900 delegats/ades i que el resultat ens consolidara com a primera força sindical. L'objectiu numèric inicialment proposat no l’hem aconseguit, però sí el segon. Som la primera força sindical al PV, cosa que augmenta qualitativament la nostra responsabilitat. Això s'ha aconseguit realitzant plans de treball que establien la visita periòdica als centres de treball, l'atenció als delegats i a les delegades, així com a les seues necessitats de formació, etc. Açò s'ha tingut en compte a l'hora d'establir els criteris de repartiment de fons FDOC. Igualment hem estés les visites a empreses “blanques” per a aconseguir estendre la representació. Ara és fonamental que en el procés de desconcentració i sense descurar els pendents ens centrem en aquestes empreses per a realitzar eleccions i aconseguir augmentar l'afiliació. Hem atés tots i cadascun dels venciments, insistint, encara més si fos possible, en aquelles empreses en les quals CCOO tenia representació. La incidència en aquestes empreses ha sigut clau per als resultats. Però encara queden coses a fer: mantenir

| 33 |


una bona comunicació del que fem i som, així com un sistema informàtic que reflectisca dades del treball realitzat i per fer (evolució, còmput, venciments, etc.).

La comunicació de la nostra manera de ser sindicat En l'Informe general del nostre 8é Congrés dèiem que estàvem en els inicis de poder assentar una veritable estratègia de comunicació. Avui açò ja és una realitat que es concreta en un Protocol de comunicació externa i en els instruments dels quals ens hem dotat: un gabinet professional de comunicació i instruments com el “Notícies Sindicals” (NS), el portal web, el butlletí digital setmanal. Algunes dades: El NS s'edita amb caràcter semestral; tenim 30.000 persones afiliades que reben setmanalment la nostra informació via correu electrònic. Les visites al portal web són considerables: 1.997.095 (des de l’1/11/2005 al 31/12/2008). Hem publicat i remés a mitjans de comunicació, des del Gabinet de Premsa 3.053 notícies en el període comprés entre l’any 2004 i 2008. També hem experimentat la incorporació de majors dispositius multimèdia i de participació en el portal web. La comunicació interna a l'estructura i a l'afiliació és un aspecte essencial perquè se senten part del projecte de CCOO i passa també per facilitar la participació en la presa de decisions col·lectives. Hem de millorar-la sobretot en els fluxos d'informació, per a evitar una sobreoferta o taps, i aconseguir qualitat en les relacions amb l'afiliació. Les experiències que hem dut a terme en moments importants per a l'Organització, com han sigut els processos de diàleg social i per a l'adaptació del PAVACE o la incorporació de propostes de l'afiliació a la ponència confederal, són clars exemples d'una línia de treball que cal seguir aprofundint. Hem fet també una bona aposta en intentar racionalitzar les publicacions, sobre la base de criteris objectius i sindicals, de la mateixa manera que facultar la nostra Fundació FEIS perquè dirigisca l'edició de les nostres publicacions (col·leccions, etc.). Aquest és un bon camí que pot millorar-se facilitant l'accés a les nostres publicacions de qualsevol persona o institució interessada. Complementant aquesta línia de treball, l'Oficina de Promoció i d’Ús del Valencià ha garantit la normalització, traducció i correcció de textos durant el període (2004-2008). El nou temps sindical ha de servir per a l'extensió i la potenciació de la política de comunicació. Queda molt, i diàriament, a fer, en una societat que tant pesen els mitjans. El sindicat ha de saber situar-se en aquesta realitat no només disposant dels mitjans externs, sinó també apostant pels propis. Per això, com diu la ponència, hem de desenvolupar major capacitat de transmissió de la nostra acció sindical en suports digitals, partint de l’exercici sa de coresponsabilitat que planteja el protocol de comunicació externa.

La formació sindical i els seus instruments En coherència amb l'àmplia experiència que en formació sindical (FS) tenim en CCOO PV hem seguit avançant. Potser que el més significatiu haja sigut el protagonisme que hem tingut en la discussió del nou model de FS confederal, acordat per totes les organitzacions, en particular en allò referit a la defensa de la proposta metodològica. No només hem aconseguit consolidar-la per al conjunt de CCOO, sinó que pel que fa a

| 34 |


CCOO del PV hem continuat amb el desenvolupament de la guia de seguiment de la formació sindical i la producció de guies didàctiques. Coherentment amb això, hem dissenyat un itinerari bàsic de FS que dóna resposta a la necessitat d'atendre la formació, de caràcter general, de totes les organitzacions del PV. En aquest sentit, s'ha establert un model d'oferta en el qual, sobre la base d'aquest itinerari, les organitzacions es responsabilitzen i intervenen en la conformació dels diferents grups de delegats i delegades en formació. Finalment, hem d’esmentar amb cert orgull, que hem innovat la FS dirigida a l'afiliació, desenvolupant amb resultats molt satisfactoris i després de diverses edicions, el curs “Coneix CCOO” a través de la plataforma “en línia” de FOREM PV. També hem fet un pas important en l'estabilitat de l'equip de FS, reforçada des de la polivalència dels seus membres i de la seua imbricació organitzativa. L’escola sindical “Ramón Paredes”. La Comissió Executiva va aprovar un document referit a l'escola sindical i amb posterioritat també que el nom de l'escola fóra Escola Sindical Ramón Paredes. No obstant això, no s'ha produït un desenvolupament major de l'Escola, encara que els diferents dispositius que la conformen han funcionat amb normalitat (formadors/es, cursos...). L'equip de persones que es vinculen al desenvolupament del Pla de formació sindical ha fet un pas més en la seua caracterització com a equip de formadors i formadores de CCOO PV, de manera que s'ha produït una integració de les persones que imparteixen la formació sindical en salut laboral amb les persones que impartien mòduls de continguts genèrics, relacionats amb la negociació col·lectiva, l'organització sindical i altres. En aquest sentit, cal dir que s'ha avançat en el desenvolupament d'un programa formatiu que s'ha acompanyat dels instruments metodològics adequats per a la impartició, en les millors condicions possibles, dels diferents mòduls de formació sindical. De la mateixa manera cal destacar la vitalitat de l'equip que, tant per la qualificació dels seus membres com per la seua militància i preparació, han continuant sent un viver de quadres sindicals, alguns dels quals s'han incorporat recentment a la nostra estructura sindical.

FEIS. És important la seua vinculació amb l'Escola com a marc per al desenvolupament d'activitats relacionades (estudis i investigacions de caràcter sindical propis de l'activitat d'una Escola o Institut sindical). La Feis ha desenvolupat una important activitat en els últims anys: recuperació d'arxius (històric i administratiu); adequació d'un instrument informàtic (Abysis) per a la catalogació de llibres i documents; publicacions que s'han editat; les exposicions itinerants (“Treball i Ciutadania”; “Exposició de l'Institut Obrer”; el Documental “Abajo la dictadura”; les Jornades sobre Participació i Ciutadania; etc.

EPA Vicent Ventura. És la nostra escola “sindical” per a persones adultes. L'escola, de manera natural, ha assumit un nou paper com a espai d'acollida de persones immigrades, desenvolupant itineraris propis per a elles. A més, continua la preparació de persones que volen tenir accés a certificats o presentar-se a proves d'accés a diversos cicles formatius dels ensenyaments reglats. En aquest mandat, fruit d'aquest procés intern d'actualització programàtica, ha mantingut una major vinculació a la Federació d'Ensenyament de CCOO PV i de les secretaries confederals de Formació i d'Immigració.

| 35 |


Laboratori Ettore Gelpi (EG) i Institut Pablo Freire (IPF). El Laboratori EG és un espai d'anàlisi, de debat, d’elaboració teòrica i pedagògica, a més de ser-ho de reflexió sindical. S'han realitzat periòdicament diferents seminaris conveniats amb la Diputació de València a través del seu Centre de Recursos d'Educació Contínua (CREC). Hem anat publicant els llibres d’Ettore Gelpi, que es presentaven en les sessions del seminari convertits en una important activitat de formació de formadors i sindicalistes. L’IRPF també ha servit com a suport a l'equip de formadores i formadors i per a aprofundir en el desenvolupament de la proposta metodològica de la formació sindical. Sobre això correspon destacar per la seua projecció internacional, els dos seminaris desenvolupats i dirigits per l'educador social, ja desaparegut, Carlos Núñez i altre sobre sistematització d'experiències dirigit pel pedagog Oscar Jara.

Escola d’Estiu. L'Escola d'Estiu ha servit aquests anys perquè les diferents estructures de CCOO PV i sindicalistes debateren temes importants i sensibles que amb dificultat s'hagueren pogut abordar en àmbits més orgànics. Ha sigut també un espai important de convivència de les persones participants. El sistema públic de serveis socials vinculat al desenvolupament del SAAD, les relacions laborals segmentades i l'acció sindical, la Confederalitat com a estratègia de desenvolupament sindical o els canvis organitzatius necessaris que s'han d'implementar en CCOO PV per a adequar el nostre sindicat a l'actual realitat laboral, han sigut temes de les últimes trobades.

La millora en la gestió dels recursos, suport de la nostra autonomia i de la nostra acció sindical. Al llarg del mandat que ara acaba ha continuat l'esforç permanent per millorar la bona gestió dels nostres recursos, tant atenent els requeriments dels plans confederals com en desenvolupament ple de les nostres capacitats. No ha sigut una tasca fàcil ni exempta de tensions. Les hem anat superant amb l'esforç de totes les organitzacions. Els nostres objectius han sigut el rigor en la gestió, la millora de la nostra capacitat i autonomia com a Confederació del PV i donar un bon suport a l'acció sindical en el conjunt de l'estructura. El Full de ruta confederal (FRC). Aquest és un projecte ambiciós emprés en aquest mandat per la direcció de la Confederació, una aposta valenta i necessària que pretén un aclariment sobre els recursos que disposa per a posar-los eficientment al servei de la nostra consolidació i desenvolupament sindical. En els debats preliminars, durant l’any 2005, vam mantenir una posició lògica de cautela fins que els dubtes es van buidar; vam fer tots els esforços per a la seua progressiva plasmació en el Consell de gener de 2007 en el qual vam aprovar un model d'acord que, sense satisfer plenament totes les organitzacions, sí respectava el que enteníem que era la nostra Confederació de PV i les nostres responsabilitats. Comprenia els acords sobre despeses comunes, sobre assessories i de conciliació fiscal i comptable. Un projecte com el de FRC, en una organització tan complexa com aquesta és un procés de construcció lenta, que sens dubte transcendeix un mandat i que anirà ajustant els acords i procediments en diferents exercicis. Per això està previst un àmbit temporal ampli i encara vigent, fins a arribar a completar-se. El principal objectiu ha de ser garantir la viabilitat de les organitzacions, econòmicament i en el seu desenvolupament. En aquest hem avançat perquè, encara que la situació financera i econòmica de les organitzacions és diferent entre si, fins i tot dispar, totes

| 36 |


estan suficientment sanejades, també fruit d'acords gestionats des de la Confederació de PV. A dia d'avui també la Confederació presenta una situació sanejada no haventhi en aquest moment préstecs pendents. Paral·lelament a l'aplicació del FRC hem avançat en la definició de procediments administratius i de gestió, de compres, d'auditoria, d'assessorament (DAYCI), amb el qual podem aconseguir economies, capacitat i major control sobre aquests. En aquest mandat s'ha produït la centralització de processos de comptabilitat i administratius de les organitzacions que van optar per la utilització del CIF del PV i del conjunt de fundacions. Açò ens permet una comptabilitat més integrada, sense deixar de ser analítica sobre cada centre de cost i de gestió. És important per al projecte confederal que, amb independència d'on es concilie, tots els pressupostos i balanços, que es refereixen a actuacions al PV, siguen coneguts i compartits. Pel que fa a les fundacions s'ha consolidat l'àrea de gestió comptable de totes les fundacions en els serveis tècnics de FOREM PV. Totes aquestes són instruments de suport de l'activitat sindical del conjunt confederal, independentment que siguen ens jurídicament autònoms. S'integren dins de la complementarietat confederal. Les seues dades estan incorporades en el Mapa de Realitat Contrastada Confederal i en els corresponents a les seues respectives “xarxes” (memòries, etc.). Tant les fundacions com INPROGES SLU (Teularet) es consoliden. Hem de seguir avançant, perquè el sindicat ha de ser un exemple de bona gestió, transparència, respecte de la legalitat (comptable, fiscal, de seguretat social i laboral...) i que els aspectes fonamentals de la nostra gestió siguen públics. Serveis Jurídics. Altre important avanç d'aquest mandat va ser l'Acord confederal relatiu a les assessories jurídiques que, amb voluntat de seguir millorant, s'ha gestionat en les comissions o plenari de serveis jurídics amb la participació assídua del conjunt de les organitzacions. Hi ha perspectives de futur i millora d'aquests importants serveis en la nostra activitat si mantenim entre tots la participació, els compromisos, la voluntat de dimensionar-los, adaptant-los en la mesura de les nostres possibilitats a l'evolució de les necessitats, que estan sempre sotmeses a vaivens. Ho hem de fer, a més, mantenint el respecte de les normes estatals. Tal com es proposa en el programa d'acció, l'organització haurà de continuar planificant l'assoliment d'objectius, dimensionant i integrant millor els serveis tècnics del sindicat en un programa general d'assessorament. Per exemple, és necessari que en procediments concursals haja una millor relació i coordinació efectiva entre aquests i l'àrea d'acció sindical. Programa de millora de les seus. Una altra de les apostes necessàries dutes a terme en l'àmbit confederal ha sigut la millora d'infraestructures i seus que garanteixen avui, en conjunt, una millor presència, més digna i comuna. S'ha fet un esforç no només de manteniment, sinó de positiva millora. Disposem d'una xarxa de seus i centres de formació que permeten una bona atenció, amb adaptació tècnica i bons equipaments. La xarxa cobreix tot l'espai amb la proximitat necessària per a prestar un bon servei a l'afiliació. Patrimoni. Estem avançant en la realització del catàleg de locals, tant d'ús

exclusiu de CCOO, com de les diferents fundacions, intentant centralitzar en la mesura que es puga en un sol local tota l'activitat.

| 37 |


Hem fet un pas important en aquest mandat respecte a la devolució de locals del patrimoni sindical acumulat a través de permutes de locals en municipis on ha sigut possible, bé a través de la cessió de locals o bé a través de vendes i reformes dels locals que ja tenim cedits. No obstant això, ens queda per assolir alguna de les reivindicacions històriques (Elx, Elda...) i algunes altres que ens permetran estendre més l'activitat (Sogorb...). Per a això continuarem insistint davant del Ministeri amb el suport de la Confederació Estatal. Personal. Al llarg del mandat i en particular arran de l'última reforma laboral s'ha anat procedint a donar major estabilitat als contractes de forma gradual del conjunt de la plantilla laboral en la Confederació i les seues fundacions. Mantenim com un element estructural i una opció per a la millora dels serveis el desenvolupament d'una política de formació adequada, per a aconseguir unes plantilles adaptades a les nostres previsions de creixement. Al llarg del mandat s'han produït jubilacions parcials amb contractes de relleu com a forma de renovació de les plantilles. Serveis. S'han generalitzat per a donar cobertura a tot el PV i s'han ampliat. No té sentit considerar-los aïlladament com a avantatges, sinó en conjunt, com una revaloració de l'oportunitat que representa estar afiliat/ada. Ha sigut una bona iniciativa la possibilitat de consultes telemàtiques. S'està millorant el sistema d'arxiu documental i la millora d'infraestructures de dipòsit: Mislata, B. del Crist (Aldaia) i Centre sindical 1 de Maig. Millora de la qualitat. Dins del procés de millora i d’adaptació del conjunt de les activitats que desenvolupem, s'ha anat configurant la qualitat com un element estratègic. Per a això és necessari disposar de persones que en les seues respectives responsabilitats estiguen compromeses amb els diferents projectes. La xarxa de centres FOREM PV està en la seua pràctica totalitat sotmesa a sistemes d'acreditació de la qualitat. (D'igual manera, el centre “El Teularet”). Açò ens ha permés tenir una xarxa FOREM PV adequada i disposada a assumir els reptes de formació que se'ns demana, fruit del compromís del personal, però també de l'esforç de la direcció per a introduir-hi millores, atendre la possibilitat de noves ofertes, donar estabilitat a les relacions i al projecte, definir uns sistemes de gestió rigorosa, eficaç i transparent. D'aquesta manera, amb tota modèstia podem dir que som un referent per al conjunt de la xarxa FOREM confederal.

Epíleg. Informe i Programa d’acció. Aquest informe general acaba enllaçant amb el pla de treball o programa d'acció del 9é Congrés de CCOO PV. Aquest, en la seua part introductòria, fa el millor resum d’allò que queda dit i és l’anella que els uneix. Així ha de ser, perquè la ponència sindical part del conjunt de dades i valoracions del nostre mandat anterior, de la voluntat que el mateix Informe expressa. El que diu, en síntesi, aquesta introducció és: En aquest últim mandat hem adquirit, davant de les treballadores i dels treballadors, davant de la societat i de les seues

| 38 |


institucions, una gran responsabilitat. El nostre treball col·lectiu ens obri a una nova consciència del que som, del que podem i hem de ser. La nostra diversitat, la nostra sobirania compartida, el nostre discurs plural, part de condicions comunes i es dirigeix a un únic objecte: que el sindicat siga instrument de transformació i canvi social al servei de les treballadores i dels treballadors. Per a això ens fa falta un concepte reforçat de confederació i una nova voluntat de confederalitat. Amb aquest 9é Congrés finalitza no només un mandat, sinó tot un cicle. A partir d'aquest, en un procés de renovació natural, comença altra nova etapa en la vida d'aquesta organització, que requerirà de l'esforç de totes les organitzacions i en la qual totes i tots estem ja compromesos. Alhora que us demane que voteu favorablement aquest informe vull fer un reconeixement exprés a totes aquelles companyes i companys que al llarg d'aquests dotze anys, i especialment en l'últim mandat, heu ocupat tasques de direcció confederal en les organitzacions. Visca CCOO del País Valencià.

| 39 |

Informe General 9é Congrés CCOO PV  
Informe General 9é Congrés CCOO PV  

Informe General 9é Congrés CCOO PV

Advertisement