Opinió amb independència. Divendres, 6 de febrer de 2015 17:30 h
Josep Huguet
DIUMENGE, 21.7.2013. 21:10 H
Què comença als Pirineus? Molts de vostès potser ja estan de vacances o a punt d’iniciar-les. Per desgràcia, una tercera part del país, com a mínim, viu en la seva família situacions de vacances forçades, d’atur. En aquestes dates, Me gusta 3 els que tenim una columna d’opinió en sorgeixen els dubtes de si continuar amb el comentari de l’efervescent actualitat o encarrilar Tw eet temàtiques més relaxades. Serà una temporada en que no hi haurà la típica serp d’estiu, sinó un reptilàrium sencer per fer bullir l’olla dels mitjans. Aquesta setmana mateix hem vist la trista fi de les 0 bombolles industrials mantingudes o protegides pel BOE. I que URL curta territorialment afecten allà on el model Madrid KM0 ja fa anys que van http://indirecte.cat/10488 deixar un desert d’activitat de lliure mercat. La decisió de la UE de fer retornar els ajuts al sector naval, ensorrarà definitivament un sector protegit. Així com el canvi de normativa elèctrica, que posa fi a la pilotada de les renovables, i on pagaran justos per pecadors. Si hi afegim l’agonia de Pescanova ens quedarà per sota dels Pirineus una sensació de desert africà, especialment en els territoris provincianitzats, centrifugats pel centralisme de Madrid i mantinguts per amplis subsidis públics i la protecció a sectors industrials insostenibles de mercat captiu.
Comparteix
Un cop abocada la dosi d’actualitat de la setmana, em permetran endinsar-me en una temàtica més pròpia de la temporada: l’activitat turística. I per això m’agradaria fer avui i en les properes setmanes un repàs a l’estat de les principals destinacions turístiques catalanes. I ja que parlem de Pirineus, comencem per aquí. Sota la marca Pirineus s’agrupen les comarques de muntanya de Catalunya i alhora hi participen Andorra, l’Aragó, Navarra, el Llenguadoc, Midi-Pirénées i Aquitània. Vist en perspectiva, el primer que es veu és la distància que separa la destinació Pirineus de la dels Alps. Hi ha molt per aprendre d’aquell territori compartit per cinc Estats i més nacions. Hi ha molt a fer en l’articulació i diversificació del conjunt de la destinació. El localisme de les institucions regionals (a dins mateix de Catalunya, tres diputacions) i la llunyania dels poders francès i espanyol explicarien aquest primer problema. Centrant-nos a Catalunya, en la dècada passada es va començar la reorientació de les destinacions de neu cap a destinacions de muntanya. Però queda camí per córrer. El risc del canvi climàtic, la creixent competència d’altres destinacions de neu i l’excessiva exposició a l’estacionalitat recomanen subratllar altres recursos que puguin servir per a singularitzar i desestacionalitzar les destinacions pirinenques. Això ja està inventat a la part nord dels Pirineus. La cultura, el patrimoni material i immaterial són els elements diferenciadors. L’oferta d’activitats d’oci actiu al llarg de l’any és l’altra necessitat.