Issuu on Google+

PROJECTE 3.

HOMES I DONES. EL PAPER DE LA DONA AL LLARG DE LA HISTÒRIA. LA DONA EN LA SOCIETAT ACTUAL

Index 1.Introducció: La igualtat de gèneres. La misogínia. Societats patriarcals i matriarcals 1.1. La Declaració Universal dels Drets Humans 1.2. Dones escriptores. Jaume Roig. La misogína 1.3. Societat matriarcal i societat patriarcal 2. Les dones a la prehistòria i a les primeres civilitzacions antigues 3. Les dones al món clàssic: Grècia i Roma 4. Las dones a l’edat Mitjana 4.1. L’alta edat mitjana 4.2. La baixa edat mitjana 5. La dona a l’edat Moderna 6. La dona en la societat actual. 6.1 L’edat Contemporània 6.2 El moviment feminista

1


1.1. DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS Art. 1. Tots els ésser humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets. Art. 2. Tota persona té els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra classe. Art. 16. Tots els homes i dones tenen dret, sense cap restricció, a casar i establir una família, i gaudiran d’iguals drets i obligacions en el matrimoni. Art. 23. Tots els homes i dones tenen dret al treball, sense cap discriminació, i a un salari igual per un treball igual. Art. 26. Tots els homes i dones tenen dret a l’educació. L’educació ha de ser gratuïta, almenys pel que fa la instrucció elemental i fonamental.

ACTIVITATS 1.- Resumeix les idees centrals d’aquest conjunt d’articles i redacta amb elles un sol text. 2.- Creus que es compleixen plenament aquests drets en el món que vivim? Argumenta la teua resposta posant-hi exemples. 3.- Creus que aquests drets són menys complits pel que fa a les dones? Argumenta la teua resposta. 4.- Busca notícies (premsa, TV...) que demostren algun tipus de discriminació o maltractament respecte de les dones. 5.- Per quines raons penses que cal seguir lluitant per la igualtat entre els homes i les dones a tot el món? Escriu un article sobre el tema per a un periòdic, i penja’l al teu bloc.

2


1.2. DONES ESCRIPTORES. JAUME ROIG. LA MISOGÍNA

Isabel de Villena

María Zayas ACTIVITATS

1.- Busca documentació i fes una breu biografia d’aquestes dues escriptores. 2.- Assenyala les semblances que existeixen entre elles. 3.- Llegeix el següent text de M. Zayas i extrau les idees que els homes de la seua època tenien de les dones: “¿A quién contaré mis penas que me las remedie? ¿Quién verá mis quexas que se enterneza? ¿Quién verá mis lágrimas que me las enxugue? Nadie por cierto, pues mi padre y hermanos, por no oirlas me han desamparado ,y hasta el cielo, consuelo de los afligidos, se hace el sordo por no dármele ... ¿Dónde se hallará un hombre verdadero? ¿En cual dura la voluntad un día, y más si se ven queridos?, que parece que al paso que conocen el amor, crece su libertad y aborrecimiento. ¡Mal haya la mujer que en ellos cree, pues al cabo hallará el pago de su amor, como yo le hallo! ¿Quién es la necia que desea casarse, viendo tantos y tan lastimosos exemplos?, pues la que más piensa que acierta, más yerra ... ¿Porqué tantos legisladores del mundo, atais nuestras manos para las venganzas, imposibilitando nuestras fuerzas con vuestras falsas opiniones, pues nos negais letras y armas? ¿El alma no es la mis ma que la de los hombres? Pues si ella es la que da valor al cuerpo, ¿qién obliga a los nuestros a tanta cobardia? Yo aseguro que si entendierais que también había en nosotras valor y fuerza, no os burlariais como os burlais; y así, por tenernos sujetas desde que nacemos vais enflaqueciendo nuestras fuerzas con los temores de la honra, y el entendimiento con el recato de la vergüenza, dándonos por espadas ruecas, y por libros almohadillas.

3


4. Ara llegeix aquest fragment del llibre L’Espill de

Jaume Roig, ben representatiu

d’aquella societat acusadament, menypreadora de la dona. Assenyala les diferències que hi veus respecte del text anterior: (...)

De mon parlar tots, si em creureu, eligireu no mai amar, ans desamar; mai inquirir ne perseguir, jamés caçar, menys abraçar foc immortal, d’infern portal, dones damnades, enverinades d’aquell verí ab què ferí al llur antic primer marit Eva, de mort, dins aquell hort on fou formada. Per llur errada, lleixà llavor de frau, error e gran malea a sa ginea; e quantes són ara en lo món, són diablesses, dimoniesses, car les primeres amors són veres e tostemps duren; per ço hi aturen tant los diables. D’ells són amables, mai se’n partixen ni se’n desixen; no hi val baptisme, mas exorcisme, llum, sal capida, que de llur vida divís se’n faça. (...) Dir tots llurs mals molt llarg seria, no hi bastaria tota la nit en repetit (...) Que són, vull creure, superbes, vanes, vils, inhumanes, (...) Si n’escoltau qualsevol d’elles dir meravelles e grans llaors de llur bell cors, no’s farta mai com papagai

GLOSSARI: Damnades: condemnades, perverses Ginea: descendència hi aturen: hi resten, hi romanen mai se’n partixen ni se’n desixen: mai se’n separen ni se’n desprenen divís: divisió de llur bell cors:del seu bell cos

4


5. Finalment, busca el significat del vocable misoginia i explica amb les teues paraules el que significa, tenint en compte també totes les reflexions que has anat fent en les activitats anteriors. 1.3. SOCIETAT MATRIARCAL I SOCIETAT PATRIARCAL: ELS IROQUESOS

La unitat social dels indis iroquesos està formada per un grup de dones adultes que ocupen una sola casa llarga i que descendeix per línia femenina d’una progenitora comuna. En cada casa llarga l’autoritat està a mans, no d’un home, sinó d’una dona, que vigila els afers domèstics i exerceix funcions polítiques, ajudada per un consell de dones L’home, quan es casa, residirà a la casa de la seua esposa, però no tindrà cap dret sobre aquesta que seguirà pertanyent al llinatge de la seua mare. Cada casa adora una divinitat tutelar, el culte de la qual està a càrrec de sacerdotesses especials i curanderes. Cada casa té un animal fetitxe, o tòtem, que generalment està pintat a la façana. La propietat és comunal. Els individus posseeixen poc més del que poden portar damunt, i els béns d’una dona passen als seus fills o germanes mentre que els d’un home van als seus germans però mai a la seua esposa o als propis fills Els utensilis domèstics, les provisions acumulades i, fins i tot, els trofeus de guerra i les medecines pertanyen a la casa comuna .

ACTIVITATS 1.- Busca el significat de progenitora, llinatge, tutelar, fetitxe, tòtem i qualsevol altra que no entengues. 2.- Llegeix atentament el text, paràgraf a paràgraf, i fes un resum esquemàtic del seu contingut. 3.- Quin és l’estatus de les dones en aquesta societat. Veus diferències amb el que reflectien els textos literaris de l’activitat anterior? I amb la nostra? 4.- Indica d’altres diferències que veus entre el model social dels iroquesos i el nostre. 5.- Investiga que vol dir societat matriarcal i societat patriarcal.

5


2. LES DONES A LA PREHISTÒRIA I A LES PRIMERES CIVILITZACIONS ANTIGUES

Durant els centenars de milers d’anys que va durar el paleolític, les relacions entre homes i dones sembla que eren d’una certa igualtat, ja que les funcions que realitzaven eren complementàries i indispensables per a la supervivència: mentre els homes caçaven, pescaven i fabricaven armes i instruments de pedra, os i fusta, les dones es dedicaven a recol·lectar fruits i baies silvestres, arrels, insectes i mol·luscs; també acomplien una tasca molt important adobant pells per abrigar-se i tenint cura de la criança dels fills. Al voltant dels 10.000 anys a de C., el clima gèlid de la darrera glaciació va començar a temperar-se. El nou règim de pluges i de temperatures va afavorir l’aparició i el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, començava així el neolític a l’àrea geogràfica de l’orient pròxim, que anomenem el creixent fèrtil, la qual cosa va permetre la sedentarització, amb l’aparició dels primers poblats estables i, més endavant, les primeres ciutats a les valls del Nil (Egipte), i a les del Tigris i l’Efrates (Mesopotàmia), amb això s’iniciava l‘antiguitat històrica, els primers Imperis. El desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia va comportar un gran augment dels recursos alimentaris, la qual cosa va permetre que un bon nombre d’habitants es dedicara a un altre tipus de tasques, així començava la divisió del treball i consegüentment l’augment de la desigualtat entre les persones: s’acumulen béns i propietats en mans de determinats sectors de la població que es fan més poderosos que la resta. Aquesta divisió social va suposar, paral·lelament, un perjudici especial per a les dones: Ja que les tasques relacionades amb la guerra, l’exercici del poder i la direcció de la producció econòmica seran desenvolupades per homes. Naix d’aquesta manera la societat patriarcal, que es caracteritza pel predomini de l’home en l’organització social. La dona queda relegada quasi completament a l’interior de la casa, on realitza les tasques domèstiques, imprescindibles d’altra banda per a l’economia familiar, com pastar i coure el pa, confeccionar els vestits o tenir cura dels animals domèstics.

6


ACTIVITATS 1.- Busca el significat de totes les paraules que apareixen en cursiva al text anterior. Afegeix-ne d’altres si no les entens i les consideres importants per a la comprensió del text. 2.- Explica perquè eren essencials les funcions de les dones en el paleolític, i perquè creus que la millora de les condicions de vida i l’increment de la riquesa les va marginar de la vida social. 3.- Llegeix el següent text on una jove egípcia fa un resum de la seua vida i extrau totes les informacions que, al teu parer demostren la desigualtat de la dona respecte de l’home en les primeres civilitzacions de l’antiguitat: L’any novè, el quart mes de la inundació, el dia novè, sota el regnat de Ptolomeu, va ser el dia del meu naixement. L’any vint-i-tresè, el tercer mes de l’estiu, el dia primer, el meu pare em va lliurar com a esposa al gran sacerdot Pshessentap (…) Va causar un gran dolor a aquest sacerdot que jo concebera tres vegades sense parir un baró. Únicament naixeren xiquetes. Més tard, el déu benefactor Imhotep, fill de Ptah, va escoltar les nostres súpliques i vaig concebre un fill i tot el món s’en va complaure. 4.- D’altra banda, s’ha afirmat que la situació de la dona a Egipte encara era privilegiada si la comparem amb d’altres civilitzacions de la seva època,i inclús si les comparem amb gregues i romanes. Accedeix a la pàgina web següent i, amb la informació que hi aconseguesques, fes un resum del paper de la dona i el funcionament de la família i la societat a l’antic Egipte:

www.edu365.com/eso/muds/socials/egipte/vidaquot/index.htm 5.- Per equips, elegiu una d’aquestes dues dones cèlebres de l’antic Egipte i fer-ne un mural biogràfic amb la informació que n’hàgeu trobat: Nefertiti, Cleopatra. 6.- Fixa’t en el mapa de les primeres civilitzacions que hi ha a continuació i indica en quins estats actuals estarien situades:

7


3. LES DONES AL MÓN CLÀSSIC. GRÈCIA I ROMA

Cap a finals del segon mil·lenni a de C comença a formar-se la civilització grega que assolirà durant el segle V a de C el seu màxim esplendor sota l’hegemonia política i cultural d’Atenes (especialment durant el govern de Pericles).dos segles després, Alexandre el Gran emprèn una sèrie de guerres de conquesta (Egipte, Persia...), i fa arribar el seu imperi fins a la riba del riu Indo. A Alexandre li succeeix el període anomenat hel·lenístic que desemboca amb la seua conquista i integració dins l’imperi Romà, a partir de l’any 146 a d C.

A la Grècia clàssica cal atribuir-li grans aportacions a la humanitat: el naixement de la filosofia i el desenvolupament de la física, les matemàtiques, la història, la medicina i la institució de la democràcia com a forma de govern

8

Les dones gregues estaven sotmeses als homes, però posseïen un major protagonisme i llibertat personal que als imperis orientals i, en alguns casos, van esdevenir figures destacades en el món artístic i intel·lectual. No tenien cap dret polític, com passava també amb els esclaus i els estrangers, i per això no podien participar en les assemblees per debatre els assumptes públics ni ser elegides per a formar part delsòrgans de govern. Això pero, la llei atorgava a la dona drtets civils, com la capacitat de posseir béns i d’administrar-los.


La ciutat de Roma va ser fundada l’any 753 a.C., després d’un període monàrquic, fins el 510 A.C, es va constituir en República i, finalment, August la va transformar en Imperi el 27 a.C. L’imperi Romà d’Occident va ser abolit amb la caiguda de Roma a mans dels bàrbars l’any 476 d.C. Successives guerres de conquesta, contra els cartaginesos, els grecs i d’altres regnes i imperis, van estendre el poder i la sobirania de Roma sobre tots els territoris que voregen el mediterrani, l’Europa accidental i l’Àsia menor. Els romans van difondre els sabers i la cultura dels grecs (filosofia, ciències,

art...) i, a més, van aportar la llengua llatina, de la qual deriven les actuals llengües romàniques, i el seu alfabet, el dret romà i la construcció d’importants obres públiques: teatres, amfiteatres, aqüeductes..., i vies de comunicació que unien tots els seus territoris i impulsaren els intercanvis econòmics. La dona romana tenia un estatus social molt semblant al de la dona grega: No intervenien en la vida pública però podien posseir béns propis després de casades, tenien dret al divorci i un ampli poder sobre els assumptes domèstics

ACTIVITATS 1.- Busca el significat de les paraules en cursiva del text anterior. Afegeix-ne d’altres si no les entens i les consideres importants per a la comprensió del text. 2.- Llegeix el següent text i extrau-ne les diferències que hi veus en la valoració i el tractament que els romans atorgaven als fills segons el seu sexe: Si l’acabat de nàixer és baró i sà, té moltes possibilitats de ser ben rebut. Si es filla corre el risc de ser tirada per la porta. Els xiquets creixen els primers anys al “gineceu”, part de la casa destinada a les dones. Quan arriba als sis o set anys, el pare envia el fils baronsl a instruir-se en una escola privada, on aprenen a llegir, escriure, comptar i algunes habilitats musicals. Completen aquesta educació amb l’assistència a la “palestra”, on s’exerciten en diversos esports i competicions físiques. El sexe femení és considerat menys útil i, així, la xiqueta és menys acceptada en nàixer que els seus germans barons. La seua infància es desenvolupa a casa, al pati i al gineceu, on la mare l’ensenya a cuinar, teixir la llana i conduir l’economia familiar. Quan encara és gairebé una xiqueta, als 13 o 14 anys, es lliurada con a esposa a un pretenent, habitualment escollit o acceptat pel pare. 3.- Per equips de dues o tres persones, elegiu una d’aquestes dones cèlebres gregues o romanes i feu-ne un mural biogràfic amb la informació que n’hageu trobat: Aspàsia, Safo, Mesalina

9


4. LES DONES A L’EDAT MITJANA

En la història d'Europa, l'edat mitjana o medieval és el període intermedi entre l'edat antiga i l'edat moderna. Se sol considerar que l'edat mitjana va durar des de la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476 fins al segle XV ( el descobriment d'Amèrica l'any 1492 o la caiguda de l'imperi Romà d'Orient, el 1453).

Europa estava dividida en regnes de fronteres canviants i petits ducats, comtats i altres divisions sota el poder de la noblesa que governava de manera absolutista sobre el seu territori i els seus habitants. El sistema econòmic i polític imperant era el feudalisme, amb els nobles i els clergues manant sobre els vassalls. Un sistema econòmic dominat per l'intercanvi i el treball agrícola. És important també esmentar els gremis: les primeres associacions professionals, radicats predominantment a les ciutats, on cal situar l’embrió de canvi cap a la modernitat. La ideologia dominant era el teocentrisme, els centres religiosos eren també focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat. La llengua de cultura i d'intercanvi era el llatí. En aquesta època la dona sofreix una gran postergació i es veu reduïda, quasi totalment, a l’àmbit privat de la casa. S’accentua la misogínia i la dona es considerada un ser essencialment malèvol, la causa essencial dels mals que pateix la humanitat. En contraposició a això, a partir del segle XII, naix entre la noblesa de la Provença el moviment literari dels trobadors, i amb ells la idea i la pràctica de l'amor cortès, que suposava una revalorització amoroso-literària de la dona, d’acord amb l’esquema social del feudalisme (dama = senyor i amant = vassall). Posteriorment, el renaixement avançaria en valoració i la idealització de la dona ( construint el model de la dona angelicata). ACTIVITATS 1.- Repasa l’activitat introductòria d’aquesta unitat i explica detalladament el concepte de misogínia, que hi vam estudiar. 2.- Defineix el significat de totes les paraules que apareixen en cursiva al text anterior. Afegeix-hi qualsevol altra paraula important de la qual no conegues el seu significat 3.- Investiga i fes la biografia de la trobaritz (trobadora) anomenada Comtessa de Dia

10


L’Edat mitjana es divideix en dos períodes: 4.1 L'Alta E. Mitjana (segles VI – XI) El territori de l’antic Imperi Romà d’Occident sofreix un procés de fragmentació política i involució econòmica, que ruralitza profundament la societat. La major puixança política correspon al regnat de Carlemany que fou rei dels francs, rei dels llombards i, finalment, emperador d'Occident (entre 800-814). La llengua dominant és el Llatí, mentre es van diferenciant les diferents llengües romàniques i l’art predominant es el romànic. Mentrestant, l’Imperi d’Orient, anomenat també Bizanci, és manté durant tota la edat mitjana fins la conquesta pels turcs de la seua capital, Constantinoble, en 1453. El seu període de màxim esplendor coincideix amb el regnat de Justinià (527-565). La llengua dominant és el grec i l’art el bizantí Front a aquest món europeu i cristià, el segle VII veu nàixer l’Islam. La nova religió, predicada per Mahoma és acceptada pel poble àrab que comença un procés d’expansió amb la conquesta de les terres del pròxim orient asiàtic i el nord d’Àfrica, fins ocupar l’illa de Sicília (827-1092) i de la major part de la península Ibèrica (7111492). La llengua predominant és l’àrab i el seu art pren el nom dels diferents períodes històrics (Omeia o Califal,de Taifes, almoràvit, almohade,...)

ACTIVITATS 1.- Defineix el significat de totes les paraules que apareixen en cursiva al text anterior. Afegeix-hi qualsevol altra paraula important de la qual no conegues el seu significat 2.- Documenta’t i fes un breu resum de les característiques principals de l’Islam. 3.- Investiga i fes una breu biografia de Teodora, l’emperadriu de Bizanci

11


4.2 La Baixa E. Mitjana (segles XII -l XV) En aquest període els territoris cristians d’Europa van prenent embranzida política i econòmica, mentre que l’imperi musulmà comença el seu reflux. És el temps de les croades, expedicions guerreres cristianes per apoderarse de terra santa o per arrabassar altres territoris del domini àrab. Es també el moment de recuperació de les ciutats des d’on s’aniran desenvolupant les idees de canvi i modernitat que quallaran en el Renaixement. Finalment, les llengües romàniques assoliran la seua maduresa i es convertiran en el principal instrument per a la creació literària, tot i conviure amb el llatí que manté un relatiu predomini en els àmbits científics, filosòfics, científics i religiosos. L’art predominant és el gòtic. A la península ibèrica es consoliden dos grans estats cristians que van arrencant progressivament terres al domini musulmà: Aragó (del qual formaria part el Regne de València) i Castella. El segle XV, especialment durant el regnat d’Alfons el Magnànim, suposa el moment de màxim poder polític i econòmic de la corona d’Aragó i també el segle d’or de la literatura catalana, amb clàssics com els valencians Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig o Isabel de Villena. Els territoris depenents de la Corona d’Aragó s’estenen per tot el mediterrani, sobretot per les terres italianes (Nàpols, Sicília i Sardenya). És també l’època del dos papes valencians, els Borja Calixt III i Alexandre VI.

1.- Defineix el significat de totes les paraules que apareixen en cursiva al text anterior. Afegeix-hi qualsevol altra paraula important de la qual no conegues el seu significat 2.- Feu un breu treball sobre l’art gòtic, sobre les croades, sobre la conquesta de València per Jaume I., sobre el regnat d’Alfons el Magnànim o sobre la família dels Borja. Després faràs una breu exposició oral del tema elegit. 3.- Investiga i fes una breu biografia de Shagrat Al-Durr, Joana d’Arc o Lucrècia Borja

12


5. LA DONA A L'EDAT MODERNA

L'edat moderna és un terme utilitzat pels historiadors per referir-se al període històric que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, després l'edat mitjana i abans de l'edat contemporània. Tradicionalment es considera que va des de l'arribada dels espanyols a Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789). La transició de l'edat mitjana a l'edat moderna no va ser brusca; els principals fenòmens associats amb la modernitat (capitalisme, humanisme, estats-nacions i altres) es van anar gestant en els segles anteriors. El procés de transformació va començar amb el pas d'una economia agrària i rural, en base a un sistema polític feudal, a una economia comercial, mercantil i urbana, en base a un sistema polític organitzat en estats-nacions. Destaca a més l'expansió territorial o colonialisme, és a dir, la conquesta i possessió per part dels països europeus – Espanya i Portugal, primer i França, A nglaterra i Holanda a continuació – de la majoria dels països existents a la resta del món (Àfrica, Amèrica, gran part d'Àsia i Oceania). L'actor social del canvi seria la burgesia, la qual va promoure l'humanisme, les arts i les innovacions tecnològiques i científiques. Hi ha un renaixement de les ciutats, gràcies al comerç i a la millora de les comunicacions. La burgesia s'imposa progressivament com a classe dominant, ja que augmenta el pes dels diners per sobre de les terres. Durant l'edat moderna va disminuir a poc a poc el poder de la religió. Segueixen, però, les pugnes entre cristianisme i islam, sumades a una divisió entre els cristians amb el moviment anomenat protestantisme. La ciència creix en prestigi i qualitat gràcies al predomini de la raó, sobretot en el període anomenat Il·lustració (segle XVIII). L'art predominant fou el Renaixement (s. XVI), el Barroc (s. XVII) i el Neoclàssic (s. XVIII). La situació de la dona segueix encara subordinada a l’home i hi ha episodis de repressió tan importants com la cacera de bruixes. Això però, augmenta la presència de la dona en el món de la cultura i la ciència.

ACTIVITATS 1.- Defineix el significat de totes les paraules que apareixen en cursiva al text anterior. Afegeix-hi qualsevol altra paraula important de la qual no conegues el seu significat 2.- Digues el nom de diferents països que foren colònies d’Espanya, Portugal, Anglaterra i França. 3.- Investiga i fes una breu biografia d’alguna de les següents dones cèlebres de la època: Teresa de Jesús, Sor Juana Inés de la Cruz, Margaret Cavendish, Elisabeta Hevelius, Maria Sybilla Merian o Madame de Châtelet 4.- Feu un petit treball en equip sobre les bruixes i la seua persecussió.

13


6. LA DONA EN LA SOCIETAT ACTUAL:

6.1. L’EDAT CONTEMPORÀNIA La revolució francesa (1789, presa de la Bastilla), suposa la fi de l’edat moderna i el començament de la contemporània. Aquest fet va representar: - a nivell ideològic, el triomf de l’ideal humanista, amb la Declaració dels Drets de l’Home - a nivell polític i social, l’inici d’una nova forma de poder, la democràcia, basat en el sufragi universal, el pluralisme i la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial). Auge dels nacionalismes. Aparició les organitzacions obreres (sindicats i partits socialistes i comunistes). - A nivell científico-tècnic, l’auge de la ciència i la revolució industrial (noves fonts d’energia (carbó…), noves màquines (vapor, ferrocarril…), fàbriques i producció en cadena. - a nivell econòmic, consolidació del sistema capitalista (burgesia propietària dels mitjans de producció, del comerç i del sistema financer, i classe obrera o proletariat, que ven a aquells la seua força de treball a canvi d’un salari. ACTIVITATS: 1.- Defineix el significat de totes les paraules que apareixen en cursiva al text anterior. Afegeix-hi qualsevol altra paraula important de la qual no conegues el seu significat 2.- Fes un breu treball explicatiu de la Declaració dels Drets de l’Home. 3.- Fes un breu treball explicatiu de la Revolució Industrial.

14


DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC

Al llarg dels dos segles que abraça l’edat contemporània hem assistit a un bon nombre de fets històric d’una gran rellevància. Anem a ressenyar-ne ara uns quants dels més decisius en la història d’Espanya i de la Humanitat: Segle XIX: -

A l’inici hi trobem l’imperi francès de Napoleó, i les consegüent guerres a tota Europa. Cosa que a Espanya es concreta en l’anomenada Guerra de la Independència (1808 – 1814).

-

Al llarg del segle se succeeixen una sèrie de enfrontaments arreu d’Europa entre l’antic règim que es nega a desaparèixer i els projectes liberal-democràtics, més o menys radicals, que volen la generalització del sistema nascut de la revolució francesa i la independència del EE.UU. A Espanya això es concreta en les guerres carlines i en l’establiment de la I República

-

Front a la burgesia erigida en nova classe dirigent, el moviment obrer s’autoorganitza primer en sindicats i després en partits, i s’hi enfronta a l’explotació capitalista amb vagues i esclats revolucionaris com la Comuna de Paris.

-

D’una banda, assistim a un eixamplament de determinats imperis com l’anglès i el francès, que ocuparan pràcticament tota Àfrica i part d’Àsia, de l’altra, les colònies espanyoles desencadenen un procés de moviment d’alliberament nacional que conclouen amb la descolonització i independència dels territoris americans. El mateix procès va seguir el Brasil respecte de Portugal. A Europa assistim a un gran auge dels moviments nacionals entre els pobles sense estat que acondueixen a la constitució de nous estats independents, els més importants dels quals són Alemanya i Itàlia.

15


Segle XX: -

La rivalitat entre les potencies imperialistes desemboca en la I Guerra Mundial, que enfronta Alemanya (juntament amb l’Imperi Austro-Hongarès i el Turc)amb les principals potències colonials, Anglaterra i França (aliades amb altres països com Rússia o Itàlia)

-

Revolució obrera a Rússia que acaba constituint un estat proletari: la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)

-

Aparició de moviments totalitària de dretes a Europa: el nazisme a Alemanya, el feixisme A Itàlia, el falangisme a Espanya...

-

El 14 d’abril de 1931 es proclama la República Espanyola. El 18 de juliol de 1936, es produeix una rebel·lió militar, secundada per la dreta totalitària, contra el govern legítim del Front Popular. Esclata la Guerra Civil (1936-1939).

-

Victòria de les forces antidemocràtiques espanyoles, ajudades pels governs totalitaris europeus de Hitler i Mussolini. S’estableix la dictadura franquista (1939 – 1977).

-

II Guerra mundial: L’Alemanya nazi i la Itàlia feixista (amb el recolzament més o menys actiu d’altres governs totalitaris com l’espanyol) i posteriorment el Japó s’enfronten als països Aliats: Regne Unit, França, EE.UU i la URSS, principalment.

-

Guerra Freda: El final de la II Guerra Mundial desemboca en la constitució de dos blocs d’estats politicament enfrontats: L’occidental o capitalista, liderat pels EEUU i coaligat en l’aliança militar de l’OTAN front al bloc oriental o socialista, liderat per la URSS i coaligat en l’aliança militar del Pacte de Varsòvia.

-

A finals de la dècada dels 80, es produeix la desfeta del Bloc Oriental. Aquell sistema polític econòmic i social entra en una profunda crisi que desembocarà en la descomposició i incorporació, en la seua major part, al bloc occidental. Els fets més rellevants d’aquest procés foren la reunifició d’Alemanya i el desmembrament de la

16


URSS. Tot i això, avui en dia encara queden alguns estats d’arreu del món amb un sistema formalment socialista com La República Popular de Xina, Cuba, La República Popular de Corea o el Vietnam. ACTIVITAT -

El professor organitzarà diferents equips encarregats d’investigar i redactar un treball al voltant d’alguns dels grans esdeveniments històrics enumerats en el text anterior. El treball haurà de tenir un index, una breu presentació, un desenvolupament i unes conclusions, anirà acompanyat d’una bibliografia on es ressenyaran tots els documents consultats i un mural on figuraran de forma molt esquemàtic, amb il·lustracions, els continguts fonamentals del treball. 6.2. EL MOVIMENT FEMINISTA

L´inici del canvi Amb el segle de les llums i la revolució industrial va arribar el canvi que propicià l´ aparició als segles XVIII- XIX del feminisme. Amb la revolució industrial i els corresponents canvis respecte el treball manual va permetre a les dones treballar a les noves fàbriques, com a símbol dels seus avanços en independència, i proletarització. Però les condicions de treball no eren bones, els sous eren inferiors als dels homes i estaven controlats pels marits. Així mateix, les dones de classe mitjana i alta tenien una funció “decorativa” com a símbol de l’èxit econòmic dels marits. Fins i tot l’Església Catòlica va oposar-se al feminisme amb l’argument que destruïa la família patriarcal. La lluita per la igualtat Les principals precursores del moviment feminista són Olympe de Gouges (Déclaration des droits des femmes , 1789 ), Mary Wollstonecraft ( A vindication of the rights of women, 1792 ). Les activitats d’aquest grup, són recolzades per la Revolució francesa. Fins que l´’ny 1825, les feministes demanaren el seu màxim objectiu: el dret al sufragi, tenint a William Thompon com a capdavanter en la defensa de les reivindicacions feministes. El moviment de les sufragistes es localitzà inicialment en el món anglosaxó, on apareixen figures molt destacades com Lucy Stone, Victoria Woodhull, Francis Wright. Les dones britàniques són les que més aviat i més durament portaren a terme aquest

17


moviment. La figura més important del moviment sufragista britànic és Emmeline Pankhurst, que fundà la Women Social and Political Union (1903). El 1917 obtingueren un dret a vot restringit, i fins el 1928 no arribaren a obtenir-lo plenament. Als EUA, el sufragisme femení sorgí del moviment per a l’abolició de l’esclavatge. Llargues discussions i moltes lluites portaren a la formació de l’Associació Nacional Americana del Sufragi Femení (NAWSA), que menà una lluita constant per a l’obtenció del vot femení. Una de les dirigents més destacades del moviment sufragista fou Susan B.Anthony. Wyoming fou el primer estat de la Unió que concedí el dret de vot a la dona (1869), seguit d’Utah (1870), però fins el 1919 no s’aprovà l’esmena constitucional núm. 19, que estén el vot femení a tots els estats de la Unió. El moviment triomfà també a nombrosos països europeus: a Finlàndia el 1907, a la Unió Soviètica, a conseqüència de la Revolució, el 1917, a Suècia el 1918, i els anys següents a Alemanya, Itàlia, Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Polònia i d’altres llocs. A França, en canvi, el dret de vot no arribà per a les dones fins el 1946. A l’estat espanyol, la Segona República concedí el dret a les dones després de fortes polèmiques a les corts, ja que els diputats d’esquerra s’hi oposaven, tement que la influència clerical en l’electorat femení beneficiés la dreta. Però el gran canvi sorgeix a partir de la dècada dels seixanta. Els canvis en els patrons demogràfics, econòmics i socials dels països occidentals van afavorir l’aparició d’un feminisme que se centrava en aspectes lligats a la condició sociocultural de la dona. Un dels avenços més importants per a l’alliberament de la dona va ser la dels anticonceptius. Els objectius del moviment feminista incloïen igualtat de salari a un mateix treball, ajuda de l’Estat per tenir cura dels nens, el reconeixement dels drets de les lesbianes, la legalització de l’avortament i un anàlisi profund dels problemes de la violació, els maltractaments i la discriminació de dones velles. (Text elaborat a partir de : T. Felís,V. Arnedo, O. Bernal, R. Caballero,C. Sánchez: http://www.geocities.com/athens/agora/2979/Dones/Lluita.htm)

ACTIVITAT A partir del text anterior i de la documentació complementària que us aportarà el professor, feu un treball sobre la història del moviment feminista o sobre la vida d’algunes de les seues dirigents més representatives a l’estat espanyol com Clara Campoamor, Frederica Montseny…

18


Projecte 3: homes i dones. El paper de la dona al larg de la història