d’estalvis, tant propis com familiars, esgotant les existències econòmiques de les famílies i trobant-se en un desempar total. Són persones que no havien acudit mai als Serveis Socials públics o als nostres propis serveis i que mai havien imaginat arribar a aquestes situacions. • L’alt atur, juvenil, de persones majors de 45 anys, d’homes i dones que tenen bona trajectòria laboral però que es troben en situació d’aturats de llarga durada,... continua essent una de les principals causes d’aquesta situació. Tot i haver tengut una de les temporades turístiques amb major nombre de persones que han arribat a la nostra illa com a turistes, no s’han creat nous llocs de feina i els treballadors han vist com treballant més hores cobraven manco, a més de viure l’amenaça continuada del que suposa saber que el teu lloc de feina el somnien moltes persones que acceptarien condicions de treball inclús més indignes. • Es segueix mantenint de forma restrictiva l’accés a ajudes públiques afectant a moltes persones i famílies que no compleixen perfils determinats. Augmenten les despeses de les famílies pel que fa al tema de salut (medicines, avançament en el pagament del material ortopèdic, creixement de despesa per persones amb malalties cròniques,...) també pel que fa a l’educació hi ha una minva en les beques i ajudes directes, així mateix es veuen moltes dificultats per què alguns col·lectius puguin accedir a ajudes dels Serveis Socials (Rentes Mínimes d’Inserció, ajudes per dependència, accés a serveis especialitzats, canvis de barems en les revisions de les Pensions No Contributives, etc.) • El sosteniment de l’habitatge passa a ser una prioritat molt import per a les famílies, parlam d’estrès post traumàtic davant la pèrdua d’aquesta per desnonament, de pobresa energètica quan les persones i famílies no poden mantenir els subministraments bàsics (electricitat,
20
Memòria 2013
gas, aigua), es fa insostenible assumir les despeses de les comunitats de veïnats, també hi ha dificultats per a l’accés a un habitatge amb lloguer social, entre altres. • Aquestes situacions afecten a milers de persones i famílies, la qual cosa té una conseqüència directa amb la infància, una infància en risc d’exclusió pel que fa al seu desenvolupament integral (accés als serveis bàsics i adequats, en un espai de vida i relació sana, on puguin desenvolupar les seves capacitats i potencialitats, i exercir els seus drets, des d’una participació com a membres de la societat). • La realitat també ens parla de la gent que surt de la nostra terra a la recerca de respostes al món laboral, oportunitats de formació, creixement i desenvolupament a països d’Europa i a altres indrets, els anomenats països emergents. Per altre costat el retorn d’immigrants també és un fet constatat especialment pel que fa als llatinoamericans per tal de recuperar família extensa, lligams relacionals i poder viure malgrat sigui amb poca cosa. No passa el mateix amb els provinents de l’Àfrica, per aquestes persones la immigració continua essent una necessitat, és aspirar a subsistir amb uns mínims que no tenen als seus països d’origen i, per tant, en continuen arribant a la nostra illa. Tots aquests elements i altres no mencionats són un perill davant una possible ruptura en la cohesió social, però els béns relacionals tan importants i a moments tan oblidats, són encara ara una clau importantíssima en la nostra manera de concebre la intervenció social i la millora i transformació de la realitat. El creixement del voluntariat, el naixement de moviments i grups que vehiculen relacions socials, veïnals, ciutadanes, les pròpies relacions internes de les famílies, etc. possibiliten una convivència que encara no està del tot ressentida per aquesta crisi. Aquests són elements clau d’una vertadera recuperació
i per tant també elements a tenir present en la recerca d’alternatives al moment actual, una oportunitat que no podem desaprofitar. Des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, les dades que a continuació es plasmen són unes dades que tenen com a rerefons aquest estil de feina, el de l’acompanyament a les persones des d’aquesta vessant relacional, des del territori, des de la promoció de les persones i la seva participació activa, des del treball individual, familiar, grupal i comunitari, assumint les pròpies limitacions, ja que aquest estil requereix una implicació ferma i amb perspectiva de continuïtat. També suposa invertir esforços en una formació contínua, integral, oberta i actual, i no exempta de radicalitat davant les injustícies i situacions indignes per a les persones. Igual que l’any passat, i també de forma més concreta, a més de les dades que figuren al programa informàtic de Càritas Mallorca (SICCE) comptam amb les dades de les persones que des de les parròquies s’han atès i que no estan informatitzades, oferint una visió global de tota l’actuació de Càritas Diocesana. Dades sobre persones ateses i distribució al territori Càritas Mallorca ha atès, de forma directa i descentralitzada, a través dels diferents programes i projectes que du a terme arreu de l’illa un total de 10.995 persones. Això suposa un creixement del 16’6% respecte de l’any passat. D’aquestes hem de destacar les 4.364 que figuren registrades al SICCE (Sistema Informàtic de la Confederació de Càritas Espanyola) i 6.631 que no hi figuren, però que reben atenció des de la majoria de parròquies dels diferents municipis amb la idea de col·laborar i complementar la tasca dels serveis socials públics. Gairebé son 1.500 persones més que l’any 2012. És important destacar que aquest creixement s’ha vist especialment modificat per una millora en el recompte de les persones ateses i la incorporació de 11 Grups d’Acció Social que s’han consolidat i començat a fer una feina més coordinada amb Càritas Diocesana.
De tota aquesta acció, la distribució en el territori ha estat: • Part Forana 7.644 • Palma 3.351 En quant a la distribució als diferents programes seguint les dades del SICCE, els resultats són: Programa d’Acció de Base: · Treball individual i familiar 3.006 · Grupal i comunitari 1.021 Programa d’Accions per a l’Ocupació: · Total persones ateses 1.086 Fent referència a les dades que figuren al programa informàtic des d’on extreim les característiques generals de la població atesa, cal dir que s’han donat més de 28.600 respostes a les més de 11.000 sol·licituds d’ajuda. Si comparam l’evolució de les demandes i respostes que hi ha hagut durant aquests anys de crisi podem observar com la situació de cronificació fa que es treballi durant més temps amb les mateixes persones i famílies però, donada la complexitat de les situacions, tant el creixement de les sol·licituds com el de les respostes augmenta.
Evolució sol·licituds i respostes 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 2008
2009
Persones ateses
2010
2011 Sol·licituds
2012
2013
Respostes
Memòria 2013
21