Revista Metastasi juny 2023

Editorial Índex

Sumari i editorial 2

Ens presentem 4

Qui és qui 6

Magistral .......................... 12

Entrevista ......................... 22

En primera persona ........ 30

Recercadors 33

Arreveure 36

AFA ................................... 41

Els jubilats a prop ........... 42

El mostrador .................... 44

Escola verda 56

Recomanació 59

Passatemps ...................... 61

El còmic ........................... 62

L’Editorial d’aquest número de final de curs de la revista Metastasi té un caràcter i una llargària especial pel fet que el meu projecte de direcció arriba al seu final i, a tall de memòria i també de comiat, és hora de fer balanç d’uns anys complexos, tant per les circumstàncies que ens ha tocat viure com per la situació social de moltes famílies i persones implicades en el nostre centre educatiu. En començar, no ens podíem imaginar les circumstàncies que protagonitzarien aquests anys, de forma central i amb força, la pandèmia de la COVID-19 que ens ho va capgirar tot.

METASTASI

Butlletí informatiu. Institut Vicens Vives. Girona. Juny 2023.

El nom de la revista prové d’un escriptor i poeta italià, Pietro Trapassi, més conegut com a Metastasio. Va ser un dels llibretistes d’òpera més importants del segle xviii. Al nostre institut n’hi havia un bust, que era molt popular entre els alumnes. Per això, el seu nom catalanitzat fou escollit fa més de 40 anys com a capçalera del butlletí informatiu del centre.

Edició: Pere Parramon Rubio

Adjunta d’edició: Pilar Prat

Martí

Equip de comunicació:

Jordi Coll Campos, Gemma

Ballarín Sala, Dani Bartomeu

Gifreu, Simone Guinó

Cabruja, Rosor Rabassedas

Pagès i Jordi Xargay Rigall

Disseny, maquetació i impressió:

Impremta Pagès, Anglès

Vam començar el curs 2019-2020 amb tota normalitat, amb el respecte que fa l’organització d’un nou curs. Va arribar el mes d’octubre i surt la sentència del judici als líders del procés. Hi ha molta convulsió en l’àmbit social i això es reflecteix al centre. Falten molts alumnes, hi ha moltes concentracions i els nois i noies que assisteixen volen fer les protestes dins l’Institut. A final de mes, s’anul·len les activitats de Fires a La Copa, la qual cosa ens dona idea de com estaven els ànims. Arribem a Nadal i, en tornar de vacances, al voltant del 20 de gener, se’ns anuncia un temporal que fa que la vida de l’Institut també quedi alterada. És el temporal Glòria. A causa de la crescuda del riu i a les inundacions, l’Ajuntament ens recomana el tancament del centre durant alguns dies. Aquestes situacions només van ser el preàmbul d’allò que vindria després, el mes de març: confinament total per la COVID-19. Un virus ho fa trontollar tot! Ja feia uns dies que hi havia el rumor que, com que aquest virus tenia una gran afectació (molts contagis, alguns dels quals molt greus), potser es tancaria l’escola. Nosaltres no teníem cap informació oficial. El dimecres, 13 de març, fem les portes obertes d’ESO amb normalitat, però el dia 14 al matí ja ens arriba a través de les notícies que es tancaran els centres educatius. Tots vam pensar que com a màxim seria fins a Setmana Santa, que era al cap de tres setmanes, i, des de l’endemà mateix, des de casa ja comencem a organitzar com fer arribar les tasques a l’alumnat. Passades les primeres setmanes i en veure que la situació s’allargaria, des de l’administració educativa ens van anar donant consignes per tal d’acompanyar la nostra gestió. Era complicat perquè molts alumnes no tenien ordinador, connectivitat o cap de les dues coses. En qualsevol cas, vam començar les classes telemàtiques i tot el que això representava. Durant aquest període, que va durar fins a final de curs, hi va haver els processos selectius del Batxillerat Internacional, la preinscripció i matrícula per al curs següent i tot es va haver d’anar organitzant a distància i tenint com a referència, pel que fa a l’avaluació dels alumnes, el 14 de març, que havia estat l’últim dia de presència als centres. A l’estiu, després de Sant Joan, vam poder tornar a l’Institut per organitzar el curs següent, que ja es preveia complicat i amb situacions insòlites i totalment noves.

Així doncs, arribem al curs 2020-2021. Abans de començar les classes, vam haver de redactar el Pla d’Obertura: organització dels grups bombolla, entrades i sortides i circuits dins l’Institut, plantejament dels patis, ús dels espais comuns, normatives d’higiene, etc. Vam començar amb una certa normalitat, pel que fa als contagis i a la incidència de la pandèmia. Cal dir que tot l’alumnat estava molt content de poder tornar a les classes, la qual cosa és una impressió que ens ha quedat a tots per sempre: veure les cares d’il·lusió dels nois i noies tornant a l’escola. Ara bé, a partir de finals d’octubre i com que la situació sanitària va empitjorar, ens van dir que a Batxillerat es faria un ensenyament “híbrid” (uns dies a l’Institut i uns dies a casa), la qual cosa ens va suposar un altre maldecap per les dificultats d’organització que suposava. Evidentment, tant professorat com alumnat, ens hi vam adaptar i vam conviure amb això gairebé fins a final de curs. Entretant, durant tot aquest període, hi va haver els confinaments de grups sencers: davant d’un contagi en un grup, tots havien d’estar a casa set dies, amb les classes telemàtiques i tot en línia. Això fins que van arribar les vacunes, que, per a l’alumnat, va ser cap a final de curs.

Ja abans de començar el nostre tercer curs, el 2021-2022, se’ns va dir que les normes continuaven igual que el curs anterior pel que fa a l’organització dels grups, entrades esglaonades, mascareta, ventilació, grups confinats, etc. L’única cosa que va “caure” va ser la neteja de superfícies. Durant el primer trimestre va haver-hi força normalitat, encara que amb totes les mesures i sense gairebé activitats fora del centre, però just abans de les vacances de Nadal van anar sortint casos de la variant òmicron, que va ser com la pólvora: COVID més lleu, però ho agafava tothom. És per això que als mesos de gener i febrer hi va haver molts contagis. Ara l’alumnat que estava vacunat podia venir a l’Institut, en cas de contacte amb un positiu, però el que no ho estava, s’havia de quedar a casa. Tot plegat, difícil de gestionar. Cal destacar que, un cop va baixar la incidència de la pandèmia i ja amb la possibilitat de treure’ns les mascaretes a l’horitzó, encarem un últim trimestre molt convuls pel que fa a mobilitzacions de professorat; el departament d’educació treu noves instruccions pel començament de curs i també un nou currículum que s’ha d’adaptar a la LOMLOE, Llei d’educació estatal, sense tenir en compte l’estrès acumulat per part de tota la comunitat educativa.

Arribem, doncs, al curs 2022-2023, que ara acabem, en el qual la pandèmia ens ha quedat enrere i hem anat recuperant el nostre dia a dia. Tot i aquestes circumstàncies que ens han condicionat i trasbalsat a tots, la prioritat per part de l’equip directiu i tot el professorat ha estat acompanyar el nostre alumnat en el seu creixement acadèmic i personal, tot tenint en compte les situacions particulars de cadascun d’ells. Per tal d’aconseguir-ho, les estratègies principals han estat, en primer lloc, millorar la situació dels nois i noies, especialment la dels més vulnerables, fent que tots i cadas-

cun d’ells tinguin accés als materials, eines i recursos per poder treballar. En segon lloc, podem destacar l’increment dels recursos per millorar l’orientació i atendre la diversitat: atencions integradores, accions individualitzades, grups adaptats i igualment l’atenció a l’alumnat amb més possibilitats. Pel que fa a l’alumnat de Batxillerat, donar-los les eines per millorar els resultats i orientar-los per a la següent etapa.

Dono les gràcies al professorat per tota la dedicació, col·laboració i comprensió. També al personal PAS i a la nostra TIS, que són peces absolutament imprescindibles pel dia a dia del centre. A les famílies i, especialment, a la junta de l’AFA un agraïment sincer. També al nostre alumnat, al qual desitjo molts èxits en el present i en el futur. Pel que fa a les persones del meu equip directiu, remarcar la seva vàlua professional i personal, el seu compromís i la seva capacitat de treball, imprescindibles per poder fer front als deures i desafiaments que se’ns han presentat en aquest temps.

Confio que els cursos que vindran seran més tranquils: caldrà anar recuperant a poc a poc les coses bones que hem perdut durant aquests anys de pandèmia i poder consolidar altres aspectes ja iniciats. Sé que, de reptes, n’hi ha molts i, malgrat les dificultats, sempre hi ha hagut el sentiment de col·laboració entre tota la Comunitat Educativa que ha permès encarrilar-los. Aprofito per demanar una forta confiança en el nou equip directiu, encapçalat per Jordi Coll, i els desitjo molta sort.

Espero que entre tots fem créixer, encara més, si cal, el bon nom de la nostra institució, l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona. Rosor Rabassedas i Pagès, Directora (2019–2023)

Rosor Rabassadas, directora sortint, i Jordi Coll, director entrant

ENS PRESENTEM

Apartir d’aquest juliol de 2023 comença una nova etapa en la direcció de l’Institut Jaume Vicens Vives. Nous reptes, noves idees i noves il·lusions per afrontar tots plegats amb èxit els objectius proposats i les adversitats que puguin esdevenir. La vida són etapes, diuen. Doncs ara, a nivell personal, en comença una de nova per a mi, tot i que el vincle amb el centre ja ve de lluny. L’Institut i jo ja fa uns quants anys que ens coneixem. El primer contacte el vaig tenir a finals dels vuitanta com a estudiant. Del meu pas pel centre en conservo un bon record; tant del professorat que em va influir positivament en el meu creixement acadèmic i personal, com de les amistats forjades dins l’Institut que han estat importants per a mi i que perduren a dia d’avui. El segon contacte va ser al cap d’uns quants anys, vivint l’Institut des de la visió i la perspectiva de ser pare d’alumnes. Més endavant, vaig incorporar-me al centre com a professor de matemàtiques i a continuació com a membre de l’equip directiu. Ara, enceto una nova etapa al capdavant de la direcció de l’Institut Jaume Vicens Vives. Amb el desig d’assolir els objectius proposats amb un nivell de confiança elevat dins d’un escenari incert estàndard, em venen al cap paraules d’antics professors, tant de l’àmbit científic-tecnològic com d’humanitats, tals com: «cal entendre d’on venim per saber on anem». Ben cert! En tots els àmbits hi ha professionals que deixen empremta. És sabut que «no tenim millor eina que l’educació per a canviar el món» i que la relació pedagògica és una relació especial, ja que és una de les bases des d’on es construeix l’aprenentatge.

Cal comprendre que el ritme de progrés de les ciències, les tècniques i els canvis socials es produeix a una velocitat vertiginosa i per aquesta raó cal estar, més que mai, amatents i oberts a encaixar aquestes noves dinàmiques que repercuteixen en tota la societat. No obstant això, considero que educar i ensenyar a través de la incertesa és un dels reptes més importants que tenim els docents en l’actualitat.

Aquests darrers anys, com a Cap d’estudis de l’equip directiu liderat per Rosor Rabassedas, el centre s’ha anat actualitzant i adaptant vers la nova realitat social que ens envolta amb una mirada inclusiva, rigorosa i persistent vers la contínua millora pedagògica i de la qualitat educativa. Cal reconèixer que han estat anys especialment complicats degut a la gran quantitat i varietat d’adversitats, obstacles i incerteses a què s’ha hagut de fer front. Tot un cúmul de circumstàncies majoritàriament alienes a la nostra voluntat i a la professió docent. El balanç d’aquests anys complexos en què hem superat una emergència educativa és positiu, de resiliència, perquè hem estat capaços d’adaptar els aprenentatges tenint en compte les diferents realitats socials, culturals i econòmiques.

Des de l’òptica de la gestió educativa, hem vetllat per complir el nostre compromís vers l’organització i funcionament de centre, malgrat que les circumstàncies d’emergència educativa d’aquests darrers anys hagin contribuït que determinats projectes i esdeveniments no s’han pogut completar del tot. Ara, passada aquella fase crítica, entre tots trobant les vies per tal que l’Institut vagi re-

cuperant tot allò a què en determinats moments vàrem haver de renunciar.

Aprofito per donar les gràcies en especial als meus companys d’equip directiu, amb la Rosor al capdavant, per la seva implicació, esforç, tenacitat, constància i capacitat de treball. També vull agrair l’esforç i implicació de tot el professorat, la implicació de l’Associació de Famílies d’Alumnes i de tots els membres de la comunitat educativa que han fet possible disposar d’un entorn d’aprenentatge i d’educació cada dia millor per al nostre alumnat, el vertader protagonista de la nostra tasca com a docents.

Com alguns companys i companyes sovint han manifestat, han estat quatre anys intensos que valen per vuit. Vull donar les gràcies a l’anterior equip directiu que ens va fer un bon traspàs i a tothom qui ha col·laborat aquests quatre anys en què aquest gran vaixell que pilotem arribi cada final de curs a bon port.

El nou projecte de direcció pretén continuar en la línia de millora i d’actualització engegada aquests darrers anys, tot posant èmfasi en fomentar la gestió eficient dels recursos disponibles, en dinamitzar els projectes vigents i els nous que vindran, aprofitar encara més espais emblemàtics de què disposem com la biblioteca i el teatre, impulsar el centre com a pol d’educació i foment de la cultura dins la ciutat, vetllar pel bon clima intern de centre i contribuir a obrir el centre al món exterior i a la internacionalització.

Tots plegats iniciem amb il·lusió i entusiasme aquesta nova etapa i esperem disposar de la confiança de la comunitat educativa per tirar endavant tots els projectes i afrontar amb garanties els nous reptes proposats.

El factor humà juga un paper fonamental en el conjunt de la tasca educativa, pedagògica i d’orientació. Els docents formem un equip amb la voluntat d’afavorir les capacitats del nostre alumnat, ens esforcem per potenciar el seu talent, per estimular l’aprenentatge amb sentit i plaer d’aprendre a aprendre i volem contribuir a fomentar la cultura de l’esforç, del treball, de l’estudi i del respecte per tal que l’alumnat esdevingui una futura ciutadania conscient, crítica, activa, constructiva i capaç d’enfrontar-se tant als seus reptes com als de la comunitat.

Amb tota aquesta visió i il·lusió, impulsarem el projecte en aquesta nova etapa tant els membres de l’equip directiu: la Belén, la Lídia, en Marc, la Simone i jo mateix, com les persones encarregades de la fonamental i imprescindible tasca de coordinar les accions organitzatives i pedagògiques de cadascun dels nivells educatius d’ESO i de Batxillerat: l’Elena, en Joel, la Montse, en Pere, la Imma, la Farners i en Narcís.

Creiem que és fonamental la tasca que realitza el professorat al capdavant dels diferents àmbits didàctics que contribueixen a promoure, proposar i coordinar els aspectes curriculars de les matèries i, a través de les seves habilitats i saber fer, contribueixen des del seu departament al desenvolupament i seguiment del Projecte Educatiu de Centre. També considerem que els tutors i les tutores de grup classe duen a terme una transcendental i molt delicada tasca dins el procés educatiu de l’alumnat i que són part destacada de la imatge institucional del centre i la figura més exposada

davant les famílies. Cadascú és una peça clau: el professorat que té l’encàrrec de liderar determinats i variats aspectes rellevants del funcionament de centre que contribueixen a donar sentit al conjunt de la tasca educativa; els docents, que a través de la didàctica i la seva professionalitat, són els principals agents del procés educatiu i, finalment, tots els membres del PAS que també són correlativament responsables del conjunt de l’acció educadora i fan possible les rutines i les dinàmiques del dia a dia a l’Institut. Per acabar, voldria aprofitar per compartir amb tots vosaltres una breu presentació de cadascun dels membres de l’equip directiu: La Belén Satorres (Cap d’estudis i professora de llengua anglesa): «Quan vaig arribar a aquest institut, em vaig sentit molt afortunada, perquè sabia que arribava a un molt bon centre, amb una grandíssima tradició, amb bon alumnat i amb magnífiques instal·lacions. Des del minut u, em vaig sentir molt integrada i vaig sentir que formava part d’una comunitat educativa molt sòlida i professional. En aquests dos anys que he estat tutora de 2n de Batxillerat, he vist la satisfacció dels nois i noies quan acaben l’etapa, la satisfacció pel treball i la feina ben feta. I és que jo crec en això: en el treball, en el gust per aprendre, en la feina ben feta i sobretot en les persones. I avui estic molt il·lusionada en aquesta nova etapa professional que començaré en l’equip d’en Jordi Coll. Tinc molt clar que tot el que fem, ho fem i ho farem sempre en benefici de l’alumnat, amb rigor i amb exigència però sempre acompanyant, educant en el sentit més ampli del terme i sempre amb la complicitat i el suport de les famílies. I és que la nostra feina va d’això: d’ensenyar i d’educar de tal manera que, agafant la metàfora anterior, el nostre vaixell arribi cada final de curs a bon port».

La Lídia Ochoa (Coordinadora pedagògica i professora de matèries del Departament de Ciències experimentals): «Cadascú de nosaltres juga un paper important a l’hora de contribuir a la

vida diària del centre. És un repte i una oportunitat poder aportar quelcom propi a un projecte col·lectiu tan necessari, engrescador i complex com és l’Institut Jaume Vicens Vives. Després d’haver estat tutora de Batxillerat i coordinadora de 2n d’ESO, aquest nou curs entomaré amb molta il·lusió i respecte la coordinació pedagògica, amb la voluntat d’ajudar a continuar fent del nostre centre un espai d’aprenentatge i de convivència agradable, estimulant i enriquidor».

La Simone Guinó (secretària i professora de música del Departament artístic): «Vull expressar el meu agraïment a la Rosor Rabassedas per donar-me l’oportunitat de formar part del seu equip directiu. En els darrers quatre anys he adquirit experiència en la gestió i les necessitats del centre. Avui, estic encantada de continuar com a secretària a l’equip d’en Jordi Coll, juntament amb el professorat, l’alumnat i les famílies per tal de seguir contribuint al creixement i al bon funcionament de l’institut en els propers anys. Combinar la tasca de secretaria amb la docència em permet continuar desenvolupant habilitats organitzatives i de gestió econòmica, mentre dedico la meva passió a l’educació dels alumnes com a professora».

En Marc Güell (Adjunt de direcció/Cap d’estudis i professor del Departament de Tecnologia): «Ara ja fa un any que vaig acceptar el repte de formar part de l’equip directiu, un repte que visc tant des de l’àmbit personal com professional. Al començament em preguntava si seria capaç de donar al centre tot el que es mereix, o, com a mínim, tot allò que m’ha donat a mi. Però us he de confessar que gràcies a la vostra ajuda aquesta responsabilitat és, a més, tot un aprenentatge i un gran enriquiment. Espero que aquests propers anys l’Institut sigui la imatge del que volem i desitgem». Bon estiu a tothom!

Jordi Coll

D’esquerra a dreta, dretes, Lídia Ochoa i Simone Guinó, i, asseguts, Belén Satorres, Jordi Coll i Marc Güell

qui és qui

EL BATXILLERAT NOCTURN

Jordi Nierga és un professor de Física i Química del nostre institut. És probable que si formeu part dels alumnes o professors que venen al matí no l’hàgiu vist gaire, perquè ell, des del moment en què va arribar, ha sigut professor del Batxillerat nocturn, el que es fa a la tarda.

La relació de Nierga amb el Batxillerat nocturn va començar fa deu anys quan va arribar a aquest centre. Anteriorment, només havia treballat amb classes de diürn, i no sabia que el Vives oferia aquests estudis. Tenia al·lèrgia al guix, i va ser per aquest motiu que li van oferir plaça de professor en aquesta modalitat, en una aula on la pissarra era de les blanques que s’escriuen amb retoladors i així estaria ben lluny del guix.

El nostre Institut és un dels tres centres dins la província de Girona que ofereixen aquesta modalitat de Batxillerat, juntament amb l’institut Ramon Muntaner de Figueres i el Sa Palo-

mera de Blanes. Aquest batxillerat té la mateixa titulació que el diürn, i té el mateix valor; tanmateix, està orientat cap a un perfil d’alumnat diferent.

Tal com s’ha dit abans, el nocturn és un Batxillerat com un altre, amb alguns aspectes idèntics al diürn i d’altres ben diferents. La principal diferència és l’horari. Comencen a les cinc de la tarda i acaben a dos quarts de deu o a les deu, segons el dia. Hi ha només una línia a cada curs i normalment menys alumnes per classe. Hi ha un grup de primer i un grup de segon els quals es desdoblen en un subgrup de ciències i tecnologia, i un altre de modalitat social-humanístic. Els dos únics requisits que s’exigeixen per poder-se matricular són: disposar del títol de l’ESO i ser major de divuit anys. Pel que fa al primer requisit, no hi ha excepcions, i són vàlides tant la titulació adquirida a través de l’escolarització ordinària com el de l’Escola d’Adults. El segon requisit és més flexible, ja que per alguns motius justificats com de salut, d’entrenaments en esports d’elit, laborals o casos en els quals l’alumne ha arribat tard al procés de matrícula i no li ha quedat plaça, s’accepten menors d’edat. Tenen el mateix calendari que el Batxillerat diürn, tot i que l’entrega de Treball de Recerca és més tardana, al març en lloc del novembre, ja que el treball es du a terme només durant el segon any. Les primeres xerrades sobre el tema són al juny de primer, perquè hi vagin pensant, però no s’inicia el treball fins al setembre de segon. Aquesta particularitat es deu a dos motius: d’una banda, que hi ha un gran nombre de persones que abandonen els estudis a primer i no continuen; i, de l’altra, que hi ha un gran gruix de persones que s’apunten només a segon bé perquè es transfereixen al nocturn en aquesta etapa o bé perquè ja tenien el primer aprovat i només els falta el segon curs. Per tant, logísticament és millor fer el Treball en un mateix any. De tota manera, a vegades els estudiants que es matriculen a segon ja tenen el treball començat o acabat, així doncs, els professors s’adapten a tota mena de situacions. D’altra banda, les classes duren cinquanta minuts, per poder complir amb un horari que beneficiï els estudiants. Amb els anys en Jordi es va convertir en el coordinador del Batxillerat nocturn. A banda d’impartir classes, la seva tasca també consisteix a orientar els alumnes i vetllar perquè puguin aconseguir el títol. Forma part d’una plantilla de professors més reduïda que la del diürn. Està formada per sis o set professors dels quals alguns treballen exclusivament a les

tardes, perquè poden omplir tot el seu horari amb classes al nocturn; d’altres, que imparteixen assignatures amb menys hores, treballen tant al matí com a la tarda. En ser una plantilla reduïda, hi ha algunes assignatures en les quals no hi ha professor, de manera que els estudiants les han de fer en línia per l’IOC, l’Institut Obert de Catalunya.

El nostre professor Jordi Nierga, explica que el que va sorprendre’l més a l’hora de treballar en uns estudis parcialment diferents són els alumnes. Tal com s’ha dit prèviament, el perfil dels estudiants del Batxillerat nocturn és diferent dels del diürn tant en actitud com en objectius. No sempre tenen com a objectiu fer els exàmens d’accés a la universitat, sovint els alumnes volen el títol de Batxillerat per anar a un Cicle Formatiu, per treballar o per poder fer certes oposicions que el requereixen. Altrament, l’ambient a l’aula és un altre món atès que els estudiants venen per voluntat pròpia, i es nota. A més, com que els alumnes ja són majors d’edat, els tutors no tenen contacte amb les famílies, sinó directament amb ells

i, per tant, estableixen un tracte diferent. També és possible mantenir un altre tipus de relació perquè són menys alumnes a les classes i tenen més edat; contraposat a les classes del Batxillerat diürn, plenes d’adolescents d’entre setze i divuit anys amb les hormones revolucionades. Nierga explica que té menys problemes d’actitud amb els alumnes i que pot assolir un grau de confiança més elevat. Hi sol haver més relació amb ells i és bastant comú que mantinguin el contacte. Ell està molt orgullós dels seus alumnes, que malgrat dificultats, han pogut acabar el Batxillerat i assolir grans èxits.

La bellesa dels estudis coordinats per Jordi Nierga és la diversitat que troba a les aules. Allà hi ha gent d’edats diferents, amb històries al darrere molt maques i interessants. S’ha trobat amb múltiples casos diferents en els quals s’ha hagut d’enfrontar a nous reptes com a professor, i és aquí on rau la gràcia de la seva feina.

Martina Villacé Oliva 2n Batxillerat D

Jordi Nierga i l’equip del Batxillerat nocturn

Ambient de treball a les aules de la tarda

qui és qui

L’INSTITUT OBERT DE CATALUNYA

Apartir de l’entrevista realitzada a les responsables de l’IOC en el nostre centre, amb aquest article volem donar a conèixer als nostres lectors aquest servei d’estudis a distància que cada cop va creixent més. La Montse Saqués és la coordinadora de Batxillerat a l’IOC. Va començar a treballar-hi ajudant l’antic coordinador, en Pere Nogués, amb tasques com la prematrícula i la matrícula. Treballar a l’IOC comporta una gran quantitat de feina, especialment durant aquests períodes, i requereix un treball constant per garantir que els alumnes puguin obtenir una formació educativa de qualitat. Per altra banda, la Rocío Gomila, porta treballant amb el Graduat en Educació Secundària des de fa quatre anys, però no com a coordinadora. A més de les seves tasques habituals, també actuen com a intermediàries entre la seu principal de l’IOC, situada a Barcelona, i els alumnes i els tutors.

L’Instituto Nacional de Bachillerato a Distancia (INBAD) va començar a Barcelona el curs 1978-1979 amb alumnes de 1r de BUP. El centre va créixer progressivament i va passar a anomenar-se Institut Català d’Ensenyament Secundari a Distància (ICESD) el curs 1990-1991, quan va ser transferit a la Generalitat de Catalunya. A partir de llavors, es va ampliar la seva oferta acadèmica i es va incorporar la formació en línia i el curs per a l’obtenció del títol de Graduat en ESO i de Batxillerat. L’ICESD va posar en funcionament un portal web l’any 2002 per a una comunicació més àgil amb els alumnes.

Hi havia diferents modalitats d’estudi, incloent-hi l’estudi semipresencial, telemàtic i per correspondència, i també es va incloure els alumnes dels centres penitenciaris de Catalunya.

La Seu Central de l’ICESD es trobava a Barcelona, amb Centres col·laboradors a Girona, Tarragona i Lleida. A partir del curs 2007-2008 a l’IOC es forma un Campus propi virtual que integra tots els estudis que oferta i una Secretaria virtual amb funcions d’Oficina virtual.

IOC vol dir Institut Obert de Catalunya, però més enllà que vol dir cada sigla, l’IOC es defineix principalment com una oportunitat per poder tornar a estudiar, tot i que amb una diferència important, que és la flexibilitat horària que no pots tenir en un Institut on les classes són presencials. A més, és un món desconegut i molt canviant en el sentit que no se sap gaire del tot que és l’IOC a causa de la diversitat i possibilitats que ofereixen per poder tornar a estudiar i obtenir un títol. Per exemple hi ha estudiant que fan matèries tant de primer

de Batxillerat com de segon. L’IOC, per tant, és oportunitat, canvi, formació educativa, però també treball constant, organització i esforç.

A l’IOC hi ha diversos programes educatius disponibles, com ara el GES (Graduat en Educació Secundària), el Batxillerat, els Cicles Formatius, l’Escola Oficial d’Idiomes, la formació professional, la preparació per a les PAU i l’accés als cicles de Grau Superior. Al Jaume Vicens Vives, que actua com a centre de suport intermediari per a la seu de l’IOC, es duen a terme els programes de GES i Batxillerat. En el programa de GES, hi ha una mitjana de 30 a 35 alumnes, mentre que el Batxillerat és el programa amb més alumnes, amb una mitjana de 100 a 150 persones que busquen reprendre els estudis i obtenir un títol que els ajudi a créixer a escala educativa i personal. Es pot inscriure qualsevol persona a partir dels setze anys, però dels setze fins als divuit s’ha de presentar un justificant conforme la persona no és apta per estudiar en un centre presencial.

Cada estudi és diferent, i les persones poden inscriure’s al trimestre que desitgin fent primer una prematrícula, que inclou una entrevista personal amb cada nou alumne per guiar-lo en la selecció del nombre de matèries que pot cursar, i així organitzar-se millor. Pel que fa al GES, els alumnes poden inscriure’s en qualsevol dels tres trimestres disponibles: tardor, hivern o primavera. En el cas del Batxillerat, aquest està dividit en dos quadrimestres, i els alumnes han de seguir el mateix procediment.

El principal propòsit de l’IOC és donar un servei perquè les persones puguin estar en el sistema educatiu i oferir oportunitats a un rang ampli de perfils d’alumnat. És essencial la

formació educativa al llarg de tota la vida de les persones, i, en aquest sentit, cal aprofitar al màxim els avantatges i oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. L’IOC serà sempre flexible i estarà oberta en tot moment per poder donar aquesta oportunitat de formació als que no han pogut dur-la a terme en el seu moment pel motiu que sigui. De fet, la fita més gran que ha pogut aconseguir l’IOC és consolidar un sistema que cada cop s’amplia més, tot i alguns problemes, com que de vegades la tecnologia falla o és complicada d’usar, o bé que els alumnes deixen una altra vegada els estudis.

Per a l’IOC, la dificultat més gran és ser professor en un centre on les classes són presencials, de manera que les tasques ordinàries de qualsevol docent s’han de combinar amb el volum de feina elevat de l’IOC, amb tasques com fer matrícules, respondre a dubtes i actuar com a intermediari entre la seu, els alumnes i els tutors. Es requereix molta organització, per tant, per poder abastar-ho tot. Pel que fa a l’alumnat, també cal que tinguin una bona organització, constància en l’estudi i maduresa per tornar a estudiar. Molts adults han de ser capaços de combinar els estudis amb la família i el treball. A més, mentre estudien de forma virtual, els alumnes han de dedicar més temps a l’estudi, ja que requereix més esforç en aquest format. Els estudiants han de presentar entre quatre i cinc activitats cada quinze dies, que serveixen per avaluar-los i determinar si necessiten dedicar més temps a l’estudi. Tot i que hi ha una data límit per entregar les activitats, els alumnes tenen dret a sol·licitar una pròrroga. A més, es realitzen exàmens, però els alumnes han de tenir aprovades prèviament les activitats que han de lliurar. Pel que fa a la GES, hi ha exàmens tant en línia com presencials, mentre que al Batxillerat tots són presencials, però es poden adaptar en funció de les necessitats que tingui l’alumne.

Els alumnes disposen d’uns suports o altres segons la matèria i el professor. Això no obstant, normalment tenen llibres de text en línia, materials de lectura, vídeos explicatius… A més, compten amb un campus virtual com si fos la seva classe, amb calendaris dels exàmens, entregues de deures, etc. També hi ha alguns suports més interactius, com fòrums o qüestionaris.

Probablement, l’avantatge més gran d’estudiar a l’IOC és la flexibilitat horària que permet, així com la capacitat d’organit-

zar de forma autònoma el temps d’estudi. Això significa que els estudiants poden adaptar les seves sessions d’estudi al seu horari i estil de vida. Els materials d’estudi i continguts accessibles en línia permeten als estudiants accedir-hi en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Això representa que els estudiants poden estudiar a la seva velocitat i repetir les lliçons si necessiten aclariments, el que pot millorar la seva comprensió i retenció de la informació.

Arribats a aquest punt, hi ha qui té dubtes sobre si cal un gran nivell de coneixements tecnològics per estudiar a l’IOC. De fet, no cal molt de nivell, però si un de bàsic, perquè no són classes virtuals, sinó lliuraments de deures de diferents matèries. Es pengen explicacions i diferents materials per estudiar, i els dubtes són resolts amb un missatge al correu del professor de la matèria. No es tracta tant de conèixer molta informàtica, sinó d’adaptar-se al portal virtual i el campus virtual.

D’altra banda, existeixen diferents ajudes per als alumnes amb necessitats educatives especials, com les adaptacions en els exàmens. Segons la casuística de l’alumne, se li pot donar una aula buida per fer sol l’examen, o es pot donar més temps a persones que ho necessiten, com per exemple alumnes amb TDAH. Així mateix, hi ha la possibilitat que alumnes que viuen massa lluny del centre per fer l’examen, i que no tenen un centre de suport IOC a prop, puguin fer la prova de manera virtual. A més, al principi de la matrícula es fa un taller perquè els alumnes tinguin un primer contacte amb el portal i el campus virtual i expliquen com funcionen, com han de lliurar les tasques, etc. De tota manera, des de l’inici de la prematrícula, quan es fa l’entrevista amb l’alumne, aquest ja ha de comunicar les seves necessitats.

La Montse i la Rocío també ens expliquen que les principals fites de l’IOC serien continuar augmentant l’alumnat i millorar el sistema tècnic, ja que de vegades comporta alguns errors. També tenir més recursos tècnics i, a més, que hi hagi més centres de suport intermediaris per atendre millor l’alumnat i complir. I, per acabar, ens recorden que recomanen l’IOC sobretot a persones que no poden assistir a un centre presencial pels seus horaris, salut mental, esportistes d’elit i treballadors, i també a joves i adults que ho van deixar i que volen reprendre els estudis.

Nerea Georgiana Miron Miron 2n Batxillerat D

qui és qui

ELS DELEGATS A L’INSTITUT

Enguany, i com des de ja fa temps a l’Institut, a començament de curs els alumnes hem tornat a escollir els delegats d’aula, que representen a cada grup de l’Institut a la reunió de delegats que celebrem cada trimestre. Així doncs, i de nou, tots i cadascun dels alumnes del nostre centre han pogut escollir la persona que els representarà i donarà veu a la classe. Aquest procés d’elecció pot ser, o bé, d’una banda, una votació de manera ordinària, o de l’altra, algun tipus de debat que finalitza amb l’elecció del delegat o delegada. A més, s’escull també un sotsdelegat o sotsdelegada per a representar a l’aula en segona instància i sempre en col·laboració amb el delegat. D’aquesta manera, els delegats i delegades recullen els malestars, preocupacions i suggeriments dels companys i companyes, i els traslladen en el moment oportú als tutors, coordinadors i representants de l’Institut, a les reunions de delegats trimestrals o bé, depenent de la importància i urgència, en altres moments.

Les reunions de delegats i delegades serveixen, a més, perquè la coordinació pedagògica pugui comunicar les seves preocupacions generals als alumnes i s’hi expliquen els actes i esdeveniments que es realitzaran al centre. Es duen a terme de manera conjunta entre 1r i 2n d’ESO i, d’altra banda, entre 3r i 4t d’ESO. D’aquesta manera els alumnes estan alerta a tot allò que passa a l’institut i hi poden intervenir. Posteriorment, els delegats són els que han de comunicar tot el que s’ha explicat a la reunió als seus companys i companyes, per tal que n’estiguin al cas i es puguin corregir, millorar o col·laborar en les tasques de l’Institut.

En definitiva, els delegats són els representants de cada grup del centre, i s’encarreguen del seu benestar, així com de les seves preocupacions i suggeriments, per tal que tothom se senti còmode i ben acollit a l’Institut.

Jordi Barba Delegat de 3r d’ESO B

EL PERSONAL DE L’INSTITUT

Tot seguint el model de fotografia que es va fer del claustre de professores i professors per celebrar el 150è aniversari del centre, enguany hem fet la del 180è aniversari –de fet, l’hauríem d’haver fet abans, però la pandèmia ho va impedir. Aquí en teniu el resultat, signat pel fotògraf Jordi Renart.

Representació d’alguns dels delegats i delegades del centre

Magistral

En primer lloc, què és una IA? Tot seguit, us oferim una resposta possible.

La IA (intel·ligència artificial) és un camp de la ciència de la computació que busca replicar la intel·ligència humana en màquines i sistemes informàtics. Mitjançant l’ús d’algoritmes i models matemàtics avançats, la IA permet als ordinadors aprendre, raonar, prendre decisions i resoldre problemes de manera autònoma, simulant o superant les capacitats humanes en determinades tasques.

Hi ha diferents tipus d’IA, com ara la IA estreta o especialitzada, que està dissenyada per dur a terme una tasca específica, com el reconeixement de veu o la traducció automàtica. D’altra banda, hi ha la IA general, que té com a objectiu reproduir la intel·ligència humana en tots els seus aspectes. Tot i que encara estem lluny d’aconseguir una IA general completa, els avenços recents han permès desenvolupar sistemes més sofisticats que s’acosten cada vegada més a aquesta meta.

Una de les característiques més rellevants de la IA és la seva capacitat per aprendre de les dades. Mitjançant l’aprenentat-

ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE CHATGPT

Aran Oliveras Sánchez 2n de Batxillerat A

ge automàtic (machine learning), una subdisciplina clau de la IA, les màquines poden processar grans quantitats de dades i identificar patrons i tendències per millorar el seu rendiment sense una programació explícita. L’aprenentatge automàtic es basa en algoritmes que ajusten els seus paràmetres mitjançant iteracions repetides fins a obtenir un nivell òptim de precisió en les tasques assignades.

“Imagina’t que ets un reporter d’un diari: necessito que defineixis què és una IA per a un article que he escrit”. Aquest ha sigut l’input que he utilitzat perquè la versió del 12 de maig de 2023 del ChatGPT no Plus em proporcionés la descripció i explicació de què és una IA.

ChatGPT va batre rècords poc després de sortir i es va posicionar ràpidament com la IA de referència: es parlava de com ens trauria la feina i a la vegada de com ens facilitaria la vida. Molta gent deia que ChatGPT era la fi de Google, un canvi en la forma de cercar per la xarxa.

Altres parlaven dels problemes que portava, de què els alumnes començarien a fer servir aquesta pàgina per a no fer els deures.

activitat en si. En aquest punt és on cal replantejar el sistema educatiu i tornar a les arrels, com en els anys de l’escola Primària, on se’ns assignen tasques de multiplicació malgrat poder utilitzar una calculadora (o demanar ajuda als pares, tot i que els professors confien que seran els alumnes qui les duran a terme). Cal inculcar als estudiants aquesta integritat envers els estudis i ensenyar-los a usar les eines disponibles per treure’n el màxim profit.

A continuació, us oferiré algunes idees per treure un millor rendiment de Chat-

GPT:

manera es focalitzarà millor la resposta al que vols obtenir.

• ChatGPT té amnèsia. No esperis que recordi aquella informació que li has donat paràgrafs amunt, perquè no ho farà. Només prediu la següent paraula a partir d’un cert nombre de paraules anteriors. Per això és bo anar-li recordant a cada interacció quin és el propòsit de la conversa.

lar en català, el nombre de documents científics i informació en català amb la que ha sigut entrenat és molt menor que l’equivalent en espanyol o anglès. Serà més fiable i menys propens a errades en altres idiomes.

ChatGPT i altres eines similars poden fer els deures, és cert. He emprat la paraula “eina”, ja que ChatGPT és simplement això, una eina. La meva pregunta és: les eines són dolentes? Tot estarem d’acord que un martell pot ser útil, però també pot ser usat per fer mal. Així que, el martell és bo o dolent? Des del meu punt de vista, no és ni una cosa ni l’altra, és una eina, i l’ús que se li dona és el que determina la seva bondat o maldat. D’altra banda, tinc una opinió encara més radical. Us han ensenyat mai a fer foc amb pals i pedres? Probablement, no. Quan una eina ens permet acomplir una tasca, deixem de fer-la manualment i això no és dolent, ens dona temps per altres coses. Tinc una opinió similar sobre moltes altres coses, com l’ús d’una calculadora per a operacions matemàtiques o llegir la biografia d’un autor català a la Wikipedia si m’interessa. Sovint penso que l’escola ens prepara per a un concurs de televisió, ja que la major part del coneixement que ens ensenyen només el necessitaríem en aquell context. No obstant això, també entenc que hi ha activitats en què les habilitats necessàries per portar-les a cap són més importants que la mateixa

• Juga a rol. Al principi de la conversa demana-li que es faci passar o que s’imagini que és algun expert en la matèria sobre la qual li vols preguntar, d’aquesta

• Contrasta tot! ChatGPT respon les respostes més probables. Si bé l’objectiu és que acabi essent molt fiable, de moment no et pots refiar de tot el que et diu. On més s’equivoca és en els números, allà té molts errors tant de càlcul com de dates.

• Millor en la seva llengua. Si bé és veritat que ChatGPT té la capacitat de par-

• Demanar explicacions. En cas que s’hagi equivocat en alguna resposta et recomano que obris una nova conversa i l’animis a tornar a elaborar la resposta però pas per pas i justificant cadascun dels passos. És més fàcil que ho faci bé aquest cop i en cas contrari podràs trobar on està l’error.

Ara et pregunto a tu, com saps que tot l’article no l’ha escrit una maquina? Intenta buscar alguna raó per la qual podries demostrar que no soc una intel·ligència artificial.

Retrat de l’autor generat amb la IA Stable Diffusion

Magistral

La nostra societat està condemnada a la sobrepoblació? Ens trobem en un extrem del qual serà impossible tornar enrere? El més evident és que la població mundial ha avançat a passos agegantats durant les últimes dècades arribant a la impressionant xifra de 8.000 milions d’habitants a finals del darrer any 2022.

L’alarma més preocupant és que la humanitat arribi als 10.000 milions, una xifra que tal com explica Stephen Emmott en el llibre i el posterior documental 10 Billion és un nombre desmesurat de població que tindrà una repercussió sense retorn per al planeta que coneixem actualment.

EL PES DE 8.000 MILIONS

Els humans som l’única espècie de la Terra que modifica l’entorn a gran escala per a satisfer les seves necessitats, generant així un enorme impacte antròpic sobre el medi que l’envolta. D’aquesta manera, tots els problemes que es preveuen en el futur són exclusivament generats per la nostra intel·ligència, creativitat i activitats, com un gos que es mossega la cua.

L’impacte de l’activitat antròpica està generant una repercussió en el medi ambient que és alarmant per la nostra subsistència i aquest augmenta a mesura que la població mundial s’acosta a un ritme abassegador als 10.000 milions. Totes aquestes conseqüències te-

nen un punt de partida molt abans del que tots ens podem arribar a imaginar, ja que aquest desenvolupament es basa en diferents períodes històrics que han marcat un canvi en la nostra relació amb el medi. L’inici de tot es remunta a la revolució neolítica, quan la humanitat va començar a domesticar animals i llaurar els camps per al cultiu en unes mesures diminutes si ho comparem amb l’actual abús dels animals per a l’alimentació i els enormes latifundis dedicats a l’agricultura (aproximadament un 40 % de l’escorça terrestre, unes 5.000 megahectàrees). Més endavant vam aprendre a produir en grans quantitats tot el que abans només havíem estat capaços de

recol·lectar. En conseqüència, la població va augmentar fins a arribar a la Revolució Industrial on es va aprendre a fabricar nous productes aplicant nous mètodes tecnològics i el precedent que ens va portar a l’addició al consum dels recursos energètics com el petroli, el carbó o el gas va ser el desenvolupament del transport. La revolució que ha estat més propera als nostres temps ha estat la Revolució Verda, basada en la producció massiva per al consum i l’abaratiment dels seus costos, i que, tal com argumenta Stephen Emmott, «ha posat en marxa el procés de degradació d’ecosistemes sencers».

El principal inconvenient d’aquests processos ha estat el següent: cada vegada que la població ha experimentat una de les revolucions anteriors, la demografia ha crescut desmesuradament i, en conseqüència, el medi ambient s’ha anat veient més debilitat a causa de l’enorme demanda de matèries primeres i el volum de residus que produïm a causa dels processos productius.

En els darrers anys, la població ha triplicat el ritme del seu creixement en comparació al segle passat. Segons les prediccions de les Nacions Unides, a finals del segle XXI no haurem superat la xifra

de 10.000 milions sinó que l’haurem duplicat amb un resultat de 25.000 milions d’habitants, un nombre que sobrepassa el límit de la capacitat terrestre. La humanitat es troba en una situació d’emergència global, on són necessàries mesures a curt termini per no arribar a córrer un risc de magnituds planetàries sense precedents. I la solució, molt probablement, no passa perquè siguem menys persones, sinó perquè els que som, tinguem un estil de vida menys exigent amb el medi ambient consumint menys menjar, menys energia i menys objectes.

Lia Vilamitjana Horta 2n de Batxillerat C

Fotografies de Laia Jin Hosta Escobar, 2n de Batxillerat D, realitzades ex professo per a l’article

Captura del film Ten Billion (2015), on l’investigador Stephen Emmott ens posa en alerta sobre la quantitat de recursos naturals que necessitem com a espècie

Magistral

Entrevista anònima a un antic jove fumador

A quina edat vas provar el tabac per primera vegada?

Amb 12 anys, en entrar a l’ESO, vaig provar el tabac per primera vegada, i amb 14 anys ja era un consumidor de tabac habitual.

Per quin motiu vas provar el tabac?

EL TABAC ENTRE ELS ADOLESCENTS

El consum del tabac és una de les drogues que creen més addicció i que són més perjudicials per a la salut humana, i és la principal causa de mort previsible. Tot i els riscos coneguts, molts joves es veuen temptats a fumar, ja sigui per curiositat, per encaixar en un grup social o per la pressió dels amics. En aquest article, explorarem la influència del tabac entre els joves i els riscos associats amb el consum de tabac.

El tabaquisme és un hàbit adquirit que pot començar a l’adolescència o a l’edat adulta primerenca. Segons els estudis, la majoria dels fumadors regulars van començar a fumar abans dels 18 anys.

L’exposició precoç al tabac augmenta la probabilitat que els joves es converteixin en fumadors adults i desenvolupin malalties relacionades amb el tabac.

Els joves que fumen corren el risc de patir una àmplia gamma de problemes de salut, incloent-hi malalties cardiovasculars, càncer de pulmó, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), entre d’altres. A més, el tabaquisme pot tenir efectes negatius en la salut mental dels joves, augmentant el risc d’ansietat i depressió.

La pressió dels companys és un factor important que pot influir als joves a fumar. Els joves poden sentir la necessitat d’encaixar en un grup social i poden ser ridiculitzats o exclosos si no fumen.

També poden estar exposats al tabac en el seu entorn, com a casa o a l’escola, el que pot normalitzar el comportament.

Per reduir la influència del tabac entre els adolescents, és important abordar els factors subjacents que poden portar els joves a fumar. Els pares poden jugar un paper rellevant parlant amb els seus fills sobre els riscos del tabac. Els educadors poden incorporar l’educació sobre el tabaquisme en el pla d’estudis.

La situació a Girona

Actualment, a Girona, el tabac, juntament amb l’alcohol, són les principals drogues consumides pels joves. A Girona, la mitjana d’edat en la qual es consumeixen algunes d’aquestes dues drogues per primera vegada és als 12 o 13 anys (edat amb la qual s’entra a l’Institut), i als 15 o 16 ja pràcticament tothom ha consumit tabac o alcohol més d’una vegada.

Un dia a la tarda, els meus companys d’un any més, que ja ho havien provat, em van incitar a provar-ho i que si no ho feia era un “cagat” i un “matat”.

Ho sabien els teus pares?

Els meus pares a l’inici no eren conscients que el seu fill fumava, però a mesura que passava el temps i rebien faltes d’assistències, veien que feia mala olor i veien que els hi robava diners (per comprar tabac), van començar a sospitar, fins que un dia que ells van arribar a casa quan jo em pensava que estaria sol tot el dia em van veure fumant sol a la terrassa.

Tot sabent els problemes del tabac per què continuaves fumant?

A les tardes els meus amics quedaven per fumar i jo, per tal de seguir al seu costat i no sentir-me sol, vaig continuar fumant. Al principi només ho feia amb els meus amics, però quan em vaig tornar addicte, tenia la necessitat constant de fumar: a vegades m’escapava del col·legi sol per anar a fumar a un parc mentre tots els meus companys estaven a classe.

Per quin motiu ho vas deixar?

Després que els meus pares ho sabessin, em van fer moltes xarrades mentre sopàvem, dinàvem, etc., sobre les conseqüències de fumar, entre les quals hi havia la que disminuïa el meu rendiment esportiu i la que no m’aportava res de positiu per al meu futur, així que després d’uns quants dies i amb l’ajuda d’experts ho vaig anar deixant a poc a poc.

Quin missatge els hi deixaries als actuals joves fumadors?

Els diria que pensin en el seu futur, que la seva salut i el seu benestar són molt importants, que pensin com el tabac els està afectant en la seva vida i com podria millorar la seva vida. Que agafin el bon camí i se separin de gent que els fa fer accions que són ineducades per al seu futur.

Bru Viñas Riera 2n de Batxillerat C

Allibera la teva vida del fum, escull respirar lliurement

PERIODISTES EN PRÀCTIQUES

L’alumnat de 3r d’ESO, en les matèries de Llengua catalana i Llengua castellana, ha estat practicant diferents gèneres periodístics. Tot seguit us presentem alguns dels resultats. Com veieu, tenim una bona pedrera per a la nostra revista!

CARTA AL DIRECTOR: PROPOSTES PER MILLORAR EL MATERIAL DE L’AULA

Maria Encuentra Canet i Xènia Font Cantarero

3r ESO B

Som dues alumnes de 3r B d’ESO i ens agradaria presentar unes propostes per a millorar els problemes que té la nostra aula i d’aquesta manera que les classes siguin més fàcils de fer i seguir.

En primer lloc, ens agradaria remarcar una cosa que fa temps que demanem, la manca d’una pissarra blanca a la zona del projector. Realment es fa un problema quan projectem activitats les quals volem corregir o resoldre i ens veiem obligats a copiar tot l’enunciat de nou a la pissarra de guix.

En segon lloc, volem destacar l’organització de les finestres.

Les finestres de baix de tot en obrir-se moltes vegades fan mal als alumnes que estan asseguts al costat. Les que estan a la fila del mig i dalt no es poden obrir bé, ja que no hi arribem ni nosaltres ni els professors, i no estan distribuïdes uniformement; i hi ha forats que tenen la forma i mides de les finestres, però on no n’hi ha.

En conclusió, tenim una aula que compleix totes les nostres necessitats bàsiques, però aquests dos defectes no ens permeten gaudir de la nostra estança a la classe, i ens agradaria que se solucionessin el més ràpid possible.

RESEÑA: PREPARADOS PARA EL EXAMEN

Rita Puxan Juandó y Xan Paz i de Batlle

3r ESO B

Uno de los dilemas que tenemos los alumnos a la hora de ponernos a estudiar, es no saber los distintos métodos que se pueden utilizar para poder aprender de forma eficiente, organizada y centrada los temas de la unidad. Por este motivo aquí os proporcionamos algunos sistemas de estudio que os pueden ser útiles:

1. Proponte un objetivo. Para optimizar el tiempo de estudio, puede ayudar a sugerirte un objetivo alcanzable.

2. Recursos. Para estudiar, podemos usar distintos recursos como hacer resúmenes, esquemas y consultar distintas páginas web.

3. Planifica tus horarios de estudio. También es una buena propuesta, planificar las tareas anteriormente, para tenerlo

todo organizado y controlado, de esa forma no nos tenemos que preocupar, y podemos concentrarnos mejor.

4. Practica lo aprendido. Es importante repetir varias veces lo aprendido, haciendo exámenes de prueba y corrigiéndoles con webs, de esa manera es más fácil identificar los errores para mejorar.

5. Haz descansos. Para mejorar, otra manera es hacer descansos de 10 minutos cada 50 minutos; así se desconecta.

6. No te impongas cantidades. Distribuye tu trabajo en objetivos diarios o semanales, pero no te impongas una gran cantidad de tiempo de estudio en un solo día. En esta distribución del trabajo es fundamental que lo repartas según los temas que te tienes que estudiar y no las horas que le vas a dedi-

car, porque dependiendo del asunto vas a tener que dedicarle unas horas más o menos.

7. Duerme las horas adecuadas. Para mejorar tu eficiencia en el estudio se tiene que dormir entre 7 u 8 horas.

8. Mantén alejadas las distracciones. Para poder estar centrado y ser lo más productivo posible es crucial acondicionar el

ARTICLE D’OPINIÓ: SENSE AIGUA

espacio de trabajo y mantener alejadas todas las distracciones ajenas al trabajo, a ser posible en otra habitación.

9. Compagina tus estudios con otras actividades. Igual que es importante ponerte a estudiar, también es necesario fijar momentos libres en los que poder desconectar haciendo una actividad que te guste, como por ejemplo quedar con los amigos, practicar algún deporte...

Jordi Barba Serarols, Maria Encuentra Canet, Xènia Font Cantarero, Xan Paz i de Batlle, i Rita Puxan Juandó

3r ESO B

Catalunya està patint una de les sequeres més extremes des de finals de 2020: els embassaments de les conques internes estan només al 25%, la neu no ha fet efecte, el subsol està sec per la manca de pluges i les dessalinitzadores del Prat i de la Tordera estan funcionant a la seva màxima capacitat per poder abastir d’aigua la població de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les mesures que es prendran aviat de cara a la sequera són les següents: per una part, es controlarà més el trànsit i la distribució dels camions cisterna. Per altra banda, haurem de limitar l’aigua a 230 litres per habitant i dia, haurem de reduir el regadiu agrícola d’un 40% o optar per aigües regenerades. Es prohibirà el reg de jardins i zones verdes, amb l’accepció del reg gota a gota, per la supervivència de les plantes i arbres.

Així mateix, només es permetrà regar la gespa artificial en els camps esportius i tan sols es podran omplir les piscines de 500 litres destinades als infants.

Des del nostre punt de vista, controlar més el trànsit i la distribució dels camions cisterna i només permetre regar la gespa artificial en els camps esportius són punts positius que creiem que poden ser útils per reduir el consum de l’aigua. Però, d’altra banda, el fet de limitar el consum d’aigua per persona al dia a 230 litres no ens sembla correcte, ja que pensem que continua essent un consum molt elevat i que s’hauria de reduir a un màxim de 150 litres.

A més, creiem que no és necessari omplir piscines destinades als infants, cosa que també ens podríem estalviar. Així i tot, entenem que no tothom es pot permetre anar a la platja i, per

tant, la nostra proposta és reduir el nombre de piscines i que la majoria estiguin destinades a l’ús professional dels esports aquàtics. Un punt important que no s’ha especificat anteriorment, però que creiem que és bastant rellevant, és el tancament dels parcs aquàtics durant tot l’estiu. Aquestes activitats llencen molta aigua cada dia, i no és estrictament necessari el seu ús.

Pel que fa al regadiu, creiem que recull aspectes positius i negatius d’igual manera. Primerament, cal destacar que les activitats agrícoles comporten una gran despesa d’aigua, tot i que varia pel mètode de reg emprat, l’aigua aprofitada respecte a la qual no ho és, provoca una situació notable de pèrdua d’aigua. Actualment, a les Terres de l’Ebre l’aigua dedicada al reg representa el 93,7 % de l’aigua total que es fa servir, i a territoris interiors disminueix fins al 31,34 %. És evident, doncs, que en episodis de sequera greu com en el que ens trobem, l’ús d’aigua per al reg ha de disminuir. Ara bé, a Catalunya els productes alimentaris consumits que són produïts al territori representen tan sols el 41 %. És a dir, que gairebé el 60 % del que mengem prové de fora. Una regulació en l’aigua de reg provocaria una alta disminució en la producció d’aliments, que es traduiria en la necessitat d’importar productes. Més ben dit, en la necessitat d’importar encara més productes. Per tant, un altre augment en els preus.

En conclusió, per no haver de tornar a posar en pràctica aquestes restriccions tan extremes és important seguir-les al peu de la lletra i ser conscients de la quantitat d’aigua que consumim i el que això comportarà per al nostre planeta.

NOTÍCIA: SANT JORDI A L’INSTITUT JAUME VICENS VIVES

Mariona Vicens Boix, Fiona Vilagran Butiñach i Abril Subils Sirvent 3r ESO C

Aquest mes d’abril, com cada any, a l’Institut Jaume Vicens Vives hem celebrat la diada de Sant Jordi d’una manera molt especial, amb llibres, roses, premis i molt més.

Els alumnes de 1r i 2n van poder participar voluntàriament als Jocs Florals de l’institut. Des de la matèria de català van crear un poema lliure que havia d’estar relacionat amb els tres temes dels Jocs Florals: “fe”, “pàtria” i “amor”. Per cada un d’aquests àmbits es va lliurar un premi. Altrament, a la matèria de castellà, tots els alumnes de 1r van haver d’inventar un còmic lliure i es va entregar un premi pel millor. I, ja per acabar, també des de la matèria de castellà, els alumnes de 2n van gravar un pòdcast sobre l’autor de la novel·la de Miguel de Cervantes Don Quijote, i el millor de cada classe va rebre un altre premi.

El dimarts dia 18, els alumnes de 3r i 4t d’ESO es van reunir al teatre de l’Institut per fer el lliurament de premis de Sant Jordi. Dues alumnes de 4t van presentar l’espectacle i, per amenitzar-lo, es van fer diverses actuacions de ball, cant i instrumentals. Als alumnes de 3r d’ESO, se’ls van entregar premis per les històries de fantasmes fetes a l’assignatura de català i per un rap inspirat en la novel·la de Don Quijote a l’assignatura de castellà. I, per finalitzar l’acte, els alumnes de 4t d’ESO van rebre un premi per a la millor poesia visual i un altre per al millor rap protesta. Totes dues activitats organitzades per la matèria de català.

Finalment, per acabar bé la setmana, les roses van ser repartides pels alumnes de 3r d’ESO encarregats d’organitzar “les roses anònimes”, projecte que es troba dins del servei comunitari del centre. Un projecte dirigit per la coordinadora de 3r d’ESO, Montse Nolla, en el qual els alumnes i professors tenen l’oportunitat de regalar una rosa de manera anònima deixant una petita nota als amics, parella o companys. Tots els beneficis obtinguts van anar destinats al Banc dels Aliments. Així doncs, durant les primeres hores del divendres, les roses van arribar a l’Institut, es van preparar i es van repartir a tots els afortunats.

During climate change week, 4th year CSE students received a talk about the Empordà Wetlands. They learned about the situation there as a piece of news had been published in the local newspaper El Punt Avui on 3 February 2023 by Joan Punti. They were asked to translate extracts from that article and this is the result. Thank you to the students for your great work, and thanks Emily (a student-teacher on placement) for being so kind and helpful.

THE CATALAN GOVERNMENT BUYS 70 HECTARES OF THE EMPORDÀ WETLANDS

• The government invests 1.4 million euros in acquiring a land in the Els Estanys Integral Nature reserve.

• A process of expropriation of 29 hectares of the Vilaüt lake begins in order to regenerate and secure the water supply.

• The administration is prepared to buy land in the integral reserves.

The Catalan government has decided to buy 70 hectares of the Els Estanys Integral Nature Reserve in the Empordà Wetlands for 1.4 million euros to regenerate the wetlands and improve their management. Once in public hands, the government will be able to have direct control over the park. The plan is to start a project with Next Generation funding to help recover water systems by fostering controlled flooding that would “facilitate biodiversity in fauna and flora species to obtain the largest possible biological variety in the most natural way available,” according to what the director of Environmental Policies and Environment of the Catalan Government, Marc Vilahur, announced yesterday.

Regarding the property that the Catalan government is in the process of acquiring, thanks to the deal closed with the owner, there’s hope that it will be in public ownership “before the end of the year.” The Catalan government’s Environment Department, clearly wants these properties (that are integral nature reserves or of high natural value) to be in “public ownership, because this is how, together with the natural park’s director and the environment managers, we can ensure their good management,” as stated by the climate action secretary yesterday, Anna Barnadas.

agreed purchase had failed. Yesterday, Barnadas declared that the zone is undergoing “an extremely serious environmental emergency,” a circumstance that made them to start “the forced expropriation of this area through urgent procedures.” This space represents 29 hectares of the 300 in the integral reserve the park has. “It is very important to recover the public management of this zone because by doing this we can work on the vegetation, on the habitats, and on the hydrology, not only for this lake, but also for the whole zone,” Barnadas stated.

Regarding the regeneration of this space, which is currently experiencing extreme drought, Marc Vilahur describes how they foresee the process: “This is an oligotrophic temporary lagoon that basically needs a water supply. The water will regulate the system itself and kill the plants that have popped up where they shouldn’t have. The management will practically happen on its own. We don’t have to undertake a huge restoration project. We have to wait for nature to take its course to see if it is able to regulate this space on its own.” It will then be necessary to assess whether any other complementary action is necessary, such as reversing the hydrophyte extinction process or eliminating the Xantium Strumarium burs, a species of exotic flora that now occupies most of the pond.

At the same time as this purchase is carried out, the Catalan government has opened a process of forced expropriation of 29 hectares in the lake of Vilaüt which is in privately held. This happened once negotiations to acquire them through an Students working on the translation project

Entrevista

Tot seguit us presentem tres entrevistes realitzades a tres ex-alumnes de l’Institut Jaume Vicens Vives que estan excel·lint en cada un dels seus àmbits. Els seus exemples ens resulten molt inspiradors, i ens recorden quantes persones que han passat pel nostre centre estan fent coses d’allò més interessants!

XAVIER FERNÁNDEZ-REAL

GIRONA

Entrevista a cura de Maria Peñalba Delemus

i Gemma Arbonès Ventura

2n de Batxillerat D

cegues. Em sentia més còmode en un món on sé que les coses sempre funcionen, en el món de les matemàtiques.

Vaig anar allà dient «a veure si em motiven amb la física», i sí, està molt bé, però havia d’escollir sobre què fer el doctorat, i em vaig decidir per les matemàtiques.

I la física no m’ha deixat d’agradar: ara faig moltes coses que tenen motivacions físiques, molts models que faig són per la física. Així que la física serveix i ajuda, el que passa és que no és experimental, és teòrica.

En la teva època a l’Institut vas tenir un professor que et va marcar molt, en Josep Grané. De quina manera podries descriure que ho va fer?

En Josep Grané treballava de professor a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i fa classes d’olimpíades, organitza les proves cangur i algunes olimpíades, i era el director del projecte CIM-CELLEX. Cada divendres a la tarda venia a fer-nos classes i em fascinava

que Grané volgués anar a fer classe a estudiants com jo, que devíem ser uns deu o quinze alumnes. Amb ell vaig aprendre molt, em va ensenyar coses diferents de les que s’aprenen a l’Institut. Jo l’admirava molt perquè anava més enllà del que són les responsabilitats d’un professor d’Universitat. Feia classes a nois d’institut que volguessin escoltar, tan sols per amor a l’art; i això va inspirar a molts alumnes com jo i em va animar a fer el mateix al cap d’uns anys.

Vas tenir sempre clar que et volies dedicar a això? Quan te’n vas adonar?

No, però és una cosa difícil de saber quan ets tan jove i que amb els anys vas aprenent i trobant els teus gustos. El que sí que tenia clar que em volia dedicar a la investigació però no a quin àmbit. En sortir del Batxillerat Internacional vaig fer dos graus en paral·lel al CFIS, un centre de la UPC. Estudiava matemàtiques al matí i física a la tarda. Fins i tot vaig arribar a fer el màster i encara no sabia què volia fer.

La meva professió és ser investigador matemàtic i no hi va haver res en concret

que em fes veure que em volia dedicar a la investigació. Sí que ho veia com a una opció, m’interessava el fet de poder descobrir alguna cosa que encara ningú no havia descobert. Com a paraules queda molt bé, i a tu, com a nen, també t’impressiona més i en tens més ganes. Però amb el temps vas coneixent a gent que s’hi dedica i que li agrada, el meu pare mateix és investigador. Hi contribueixen l’entorn, els referents i a partir d’aquí acabes refinant els teus gustos, i és llavors quan t’adones que és a allò al que et vols dedicar.

Així doncs, tu vas estudiar matemàtiques i enginyeria física, però què va ser el que et va fer dir: em vull dedicar a la investigació matemàtica?

Després de fer el doble grau vaig haver d’escollir. Vaig anar a fer un màster a Cambridge i, de fet, el vaig anar a estudiar allà perquè era l’únic lloc que em permetia continuar fent matemàtiques i física, les dues alhora. Allà em vaig adonar que m’agradava més el formalisme de les matemàtiques que no la física, on moltes vegades operes una mica a

Què creus que hauria de fer un professor perquè els alumnes veiessin un sentit per les matemàtiques i se sentissin motivats? De quina manera ho faries tu? És difícil de saber què ha de fer un professor, també perquè jo no soc professor, però puc dir què podria ajudar a fer que els alumnes se sentissin motivats. El més important per a mi és que, com a professor, t’agradin les matemàtiques. Moltes vegades, a l’institut, és probable que el professor que acaba ensenyant matemàtiques no sigui d’aquest àmbit i que inicialment no era aquesta la seva primera opció. Però això ja no és culpa del professor, sinó del sistema, perquè no troba les maneres de portar matemàtics i de donar els beneficis suficients.

Potser el sistema hauria d’estar una mica més obert a permetre que els matemàtics també puguin anar als instituts i que aquests comparteixin la seva passió als alumnes. Aquest fet és vital perquè una persona pugui transmetre l’amor a les matemàtiques. A partir d’aquí ja s’haurà d’ajustar a un programa i unes certes condicions, que potser reduiran la creativitat a l’hora de fer les classes, però si des d’un principi al professor li agraden les matemàtiques, podrà arribar més fàcilment als alumnes.

Una altra bona manera d’apropar les matemàtiques és contextualitzar-les a partir d’exemples relacionats amb la vida real o simplement que motivin als alumnes. D’aquesta manera, els mateixos alumnes podrien veure la importància de les matemàtiques i els fruits que dona. Per altra banda, això requereix que un professor vagi més enllà de les seves responsabilitats bàsiques per anar a buscar el problema. Això ens porta a l’inici de la pregunta, on és indispensable que el professor estigui motivat. Però, és just per aquest que vagi més enllà i que el sistema no li ofereixi res per donar-li suport? Així i tot, trobo que el programa d’educació hauria de reflectir aquest mètode, sense haver de canviar els continguts.

Trobes que el sistema i manera d’ensenyar és diferent a la resta de països? En comparació a altres països, la manera d’ensenyar és igual, però el sistema educatiu és completament diferent. Des del punt de vista de l’alumne, el sistema universitari és igual a tot arreu, tant pel nivell com pel mètode. El que marca la diferència és el funcionament de la universitat i dels investigadors: en el cas d’Espanya hi ha un sistema únic i propi, que segurament no va tan bé com hauria d’anar. Els països als quals ens assemblem no són als que ens volem assemblar, i tampoc fem passes per canviar-ho.

Creus que a Espanya tens menys possibilitats de finançar una inversió en comparació a un altre país?

Sense cap dubte. Crec que a Espanya tens més problemes per finançar una investigació. Per una part, l’Estat, no prioritza la investigació i la recerca, ja que no se li dona la importància necessària i es decanta per finançar altres activitats.

La inversió en investigació no és recuperable immediatament, sinó que és un procés en què s’allarga el moment quan s’acaben veient els resultats i beneficis. Crec que a part de posar-hi diners, el que també fa falta és la voluntat i les ganes de fer bé les coses.

Vas cursar el Batxillerat Internacional, oi? De quina manera creus que et va ajudar en la teva carrera professional?

Sí, vaig triar el Batxillerat Internacional després d’acabar l’ESO en aquest mateix centre. Principalment, vaig escollir-lo perquè em semblava més exigent i també perquè oferien l’opció a l’Institut, de manera que no hi havia molt de canvi. En aquell moment no vaig pensar en les portes que m’obriria en un futur i, tot i no anar a estudiar a l’estranger en acabar-lo, em va servir per obtenir recursos “extres” i per la manera en què s’aprofundeix.

T’agradaria retornar als teus temps com estudiant al JVV? Quins records t’emportes de l’Institut?

Si retornés als meus anys a l’Institut, renunciaria al que tinc ara, que em fa molt feliç, però he de dir que durant els meus anys al Vives hi vaig estar content i m’hi vaig sentir molt bé. el que fa als records que m’emporto, em queda un record genèric del meu pas per aquí i és molt positiu. Una cosa que sí que em queda per tota la vida és que al JVV és on ens vam conèixer amb la meva dona, durant els dos anys del BI.

El Vives, amb el seu professorat i alumnat, et van transmetre nous valors i experiències? T’han ajudat per desenvolupar el teu camí professional? I a fora, hi ha algun professor especial?

Devia fer 2n o 3r d’ESO, i he de dir que jo era molt bon estudiant, en el sentit

Entrevista

que treia molt bones notes, però no era el millor alumne. Encara em queda el record d’una professora, crec que es deia Yolanda. A les seves classes, per tal de no haver-me de fer fora, cosa que la majoria dels professors acabaven fent, s’esforçava per tal que em sentis còmode a classe i em portés bé. No és res en concret, però es notava que intentava anar més enllà per aconseguir el meu interès. És un record que em va quedar marcat positivament, i que encara ara ho continuo pensant amb un cert afecte.

Alessio Figali, per altra banda, va ser el meu professor de la tesi del doctorat. És un matemàtic italià que el 2018 va guanyar la Medalla Fields, que seria com el Nobel de les matemàtiques. Ell sempre em va ajudar molt i va estar molt disponible per mi i n’estic molt agraït. El considero la persona que més m’ha ajudat en el meu desenvolupament en l’àmbit professional.

En fer el Batxillerat Internacional devies fer la monografia. De què tractava?

Vaig intentar determinar a partir de dades empíriques d’observacions de la distància de les estrelles, per tal de determinar la velocitat a la qual s’expandia l’univers (constant de Hubble). Mirant al passat no considero que fos un tema difícil, si més no, amb els coneixements que posseeixo actualment. Però sí que destaco que per fer aquest treball vaig necessitar entendre molts conceptes i això va ser satisfactori perquè aprenia coses noves. La gràcia va ser aprendre realment amb el que estava fent.

Quan vas decidir aquest tema per la monografia tenies clar que et volies dedicar a la investigació?

Sí, ho tenia bastant lligat. Tanmateix,

això és física, cosmologia, de fet; i ara em dedico a la investigació matemàtica. És diferent, la forma de pensar canvia molt. Jo sabia que em volia dedicar a la investigació, en aquest cas, al tractament de dades experimentals. Les matemàtiques, en canvi, són quelcom oposat: una ciència formal, no experimental. Així que està allunyat del que faig ara. Realment, a què es dedica un investigador matemàtic pur?

És difícil d’explicar. Podria dir que la professió que més se li assimila és la d’un filòsof o, fins i tot, la d’un artista; no un tècnic de laboratori. I molts matemàtics busquen que les seves demostracions siguin boniques, per això la similitud amb els artistes. De fet, hi havia un matemàtic que deia «l’únic que val la pena de les matemàtiques és que siguin boniques». Un tipus d’art que es desenvolupa una vegada has entrat en aquest món. La bellesa que es veu en les demostracions té valor, és única. És molt abstracte, però molt divertit. És com si la teva feina fos resoldre puzles. Un matemàtic és una persona que es dedica a fer raonaments lògics abstractes per arribar a conclusions que siguin certes al 100%. Un matemàtic es mou per veritats, de veritats en veritats. En matemàtiques, quan es demostra un teorema, no canvia, allò és cert. No com amb la física, que un model pot anar canviant o refent-se. Això també fa que les matemàtiques avancin molt lentament. Ara estic bastant allunyat de la física, però els models físics motiven les meves preguntes.

Quant a la teva formació professional, com vas viure les estades en altres països que no eren els teus d’origen? Et va costar molt adaptar-te als canvis?

Em va costar molt adaptar-me, sí. La

gent no en parla prou. De fet, jo no volia anar a estudiar a Barcelona, però creia que era el millor per a mi. I quan vaig anar després al Regne Unit, em va costar quatre o cinc mesos adaptar-me, estar allà i no estar trist i deixar de pensar “què faig aquí?”. Res és fàcil, t’has d’adaptar a la gent d’allà. L’any següent, als Estats Units, altra vegada el mateix i torna a adaptar-te. No funciona igual tot allà que aquí, no és fàcil i molta gent no en parla. El que sí que es diu és que és normal tenir dubtes, però, a posteriori, veig que ha sigut la millor decisió que podria haver pres. Però em va costar i no va ser gens fàcil, vaig pensar «bé, t’aguantes i ja s’acabarà». I després d’uns mesos, perquè són uns mesos, no només uns dies; ja t’adaptes. I per si mai algú ha de prendre aquesta decisió i objectivament creu que seria bo fer-ho, no us digueu mai que no, feu-ho, perquè segur que val la pena; ho veureu en mirar enrere.

Creus que el fet d’arribar a la conclusió que havies de marxar, tot i que no volguessis, et va fer madurar?

Segur, segur que sí. Jo he hagut de canviar de lloc de residència cinc vegades: Barcelona, el Regne Unit, els Estats Units, Zuric i Lausanne (Suïssa). Cada vegada és més fàcil, però les tres primeres no ho van ser gens. Al principi costa, però després acaba sortint.

Què va significar per tu ser guardonat amb un dels “Premios de investigación Matemática Vicent Caselles”?

Trobo que és una cosa bonica, un bon reconeixement i està bé que es facin, però per mi també és important l’autoconeixement de la feina feta. Aquest és un impuls per continuar fent la feina dia a dia i ajuda al fet que, finalment, s’aconsegueixin reconeixements externs que

reafirmen que el camí que has triat i la feina que fas és la correcta.

La societat en general, creiem que té el punt de vista que les persones que es dediquen al món de la investigació ho solen fer de manera individual, donat que a l’hora de rebre premis, com bé poden ser els Nobels, els premis són rebuts de manera individual. Què opines tu de treballar en grup?

Els premis sembla que són com un llegat del passat i que hi havia com una figura que sobresortia. Però avui dia ens hem interconnectat tots molt, i això fa que sigui menys freqüent que hi hagi una figura que sobresurt o destaca entre la resta. Som com una xarxa de neurones que entre tots estem construint. El que

passa és que els premis individuals ja no són tant en el sentit del reconeixement de la persona, sinó el reconeixement a l’àrea que aquella persona treballa. És com dir: això és una àrea important, són coses importants; i així és com que tota l’àrea es beneficia del reconeixement pel premi. Per exemple, quan el meu director de tesi, l’Alessio, va rebre el premi, per a ell va ser quelcom molt rellevant, però tota l’àrea se’n va beneficiar. L’àrea en conjunt va rebre notorietat dins les matemàtiques. Avui dia els premis tenen un sentit diferent del tradicional, però encara mantenen el motiu pel qual es van crear, que és el de destacar sectors. Com saps, d’aquí poc a nosaltres ens toca escollir què és el que volem estudi-

ar. Donaries algun consell als alumnes d’últim curs?

Jo, la veritat és que vaig tenir molta sort, tothom em va donar molt suport en tot moment. No val per a tothom, però el que m’hauria agradat que em diguessin a mi és que les coses són importants, s’han de pensar i s’hi ha de posar un esforç, però amb el temps tot es va diluint. Escull el què tu creguis, i si t’has equivocat, no passa res, pots canviar-ho. Les coses van sortint i, si t’equivoques, no passa res, pren una altra decisió. I no tinguis por per fer les coses un any més tard, dos anys més tard o els que faci falta. Si t’equivoques ara, la vida et reconduirà. És lògic que alguns s’equivoquin, però no hi ha altra manera de fer-ho. Si t’equivoques ja saps el què no vols.

Entrevista

Com et dius, quants anys tens i on vius actualment?

Em dic Marta Frigolé Vives, tinc trenta-tres anys i estic vivint a Dresden, Alemanya.

Quin va ser el teu procés per arribar a on ets ara?

La química sempre em va encantar, era una de les meves matèries preferides al Batxillerat, i després, quan vaig haver de triar la carrera, la meva idea era fer química pura. Però quan mirava les assignatures pensava, «i tot això de què em servirà?, com ho aplicaré?» I més tard se’m va acudir que sí que m’agradava la química, però sobretot m’agradava aplicar-la, i me’n vaig anar a farmàcia, on la química és molt important, però sempre per utilitzar-la per alguna cosa. Jo no vinc de cap família de científics, i allà vaig tenir la sort de conèixer un professor que em va dir: «Marta, sé que t’agrada molt la química, perquè no vens un

MARTA FRIGOLÉ VIVES

Entrevista a cura de Jana Ribas i Brugué

i Alèxia Santiago Dedisch

2n de Batxillerat C

Vam entrevistar la Marta Frigolé, una antiga alumna del Batxillerat Internacional de l’Institut Jaume Vicens Vives que va estar treballant a l’IRB, l’Institut de Recerca Biomèdica, i que ara està treballant a Alemanya fent recerca sobre condensats biomoleculars. És un tema molt nou, que la fascina, i del qual poca gent en parla. Va oferir-se a parlar-nos-en a classe de biologia.

estiu al meu laboratori de recerca?». Des d’aquí he anat agafant cada oportunitat que he tingut per anar fent ciència, i això m’ha portat de la química a ara, que estic fent més aviat biologia.

Et vas sentir acompanyada per l’Institut a l’hora de triar què volies fer? No massa, però tampoc vaig notar que ho necessités. Tenia claríssim que volia fer ciències, i per tant la decisió era fàcil, i les notes sempre van ser bones. Per tant, era simplement la meva decisió.

Com va impactar el Vives en la teva vida i en la teva carrera?

Penso que en tres coses. En primer lloc, jo vinc d’un poble molt petit, de Vilobí d’Onyar, i pel Batxillerat vaig fer el salt a Girona. Per a mi, això em va obrir el món –penseu que al principi no em sabia moure pels carrers de Girona, aquest era el meu nivell!–, i vaig veure que el món era més que Vilobí. A més, durant el Bat-

MARC SAYER CASSÚ

Entrevista a cura Chiara Ronconi

i Aina Rossell Guzmán

2n de Batxillerat C

xillerat vaig fer alguna de les meves més grans amigues. I això també m’ho enduc del Batxillerat: un record d’un grup molt cohesionat, amb moltes ganes d’aprendre. Ho recordo molt bonic. La tercera cosa que recordo és que el Batxillerat em va ajudar a aprendre a estudiar. Fins llavors feia el que podia, però el Batxillerat realment em va ajudar en això, perquè ara m’he adonat que no es para d’estudiar mai a la vida. Cal saber estudiar, recordar certs conceptes clau i saber a on buscar la resta, etc.

Quin consell donaries als joves de l’Institut?

Passar-s’ho bé és molt important amb el que fas. Llavors, si t’ho estàs passant bé, és que estàs allà on has d’estar. L’altra cosa que m’hauria agradat que algú m’hagués dit és que tot està bé. De vegades estem patint perquè no sabem què triar i al final no és tan categòric.

Podries fer una breu introducció sobre tu i com vas descobrir el món de la dansa, com vas saber que era la teva passió i que era al que et volies dedicar?

Em dic Marc Sayer Cassú, soc un exalumne de l’institut, i vaig néixer a Girona l’any 2001. A catorze anys vaig començar al món de la dansa a l’escola The Classical Ballet School (Girona) i a setze anys vaig continuar els meus estudis al Centre de Dansa de Catalunya (Barcelona), amb Joan Boix i Roser Muñoz. L’any 2018 vaig entrar al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma (Madrid), amb Juan Polo Cobos de professor, on em vaig graduar. Actualment, estic fent una carrera universitària de dansa a Codarts University for the Arts (Rotterdam). Vaig descobrir el món de la dansa gràcies a una amiga de l’escola, la qual em va convidar a una classe on ella feia dansa.

Com vas poder aguantar l’estrès de l’Institut i dels assajos de dansa, les classes, etc.?

Jo vaig començar seriosament amb la dansa a 4t d’ESO, quan em vaig adonar que era la meva passió i que li hauria de dedicar moltes hores, perquè la dansa no és quelcom que puguis estudiar, i es necessiten moltes hores. Vaig començar a plantejar-me si havia de fer Batxillerat o no, i quin tipus de Batxillerat, ja que en el Jaume Vicens Vives no hi havia l’op-

ció del Batxillerat artístic. Vaig consultar amb la meva professora de ballet i ella em va recomanar fer Batxillerat a distància amb l’Institut Obert de Catalunya. Sabia que volia treure el Batxillerat per tenir més opcions disponibles. Però anar físicament al Batxillerat era gairebé impossible per mi. L’any 2018, durant 2n de Batxillerat va ser quan vaig entrar al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma, a Madrid.

Et vas plantejar mai fer una feina més tradicional?

Sincerament, quan vaig endinsar-me en el món de la dansa vaig descobrir que la dansa és un treball igual d’important i vàlid que qualsevol altre que coneixem com a tradicional. Però a Girona, i més generalment en aquesta part del país, no es veu com a quelcom molt reconegut. La gent quan li deia que ballava, sempre em pregunten: «Què més fas?» o «Què més estudies?». No s’aprecia la professió de ballarí com qualsevol altra, i això crec que és una cosa que necessitem canviar. Aquí, a Holanda, està més normalit-

Entrevista

zat; quan vas al teatre, veus famílies que porten els seus fills a veure espectacles de dansa. En canvi, a Catalunya normalment al teatre només hi veus gent gran perquè és molt car. Però jo, quan vaig descobrir que vaig començar a ballar seriosament, ja vaig dir que és un treball que jo em veig fent, ja que m’emplena i em vull dedicar a això.

Quins factors creus que van fer que poguessis destacar en un àmbit tan competitiu com és la dansa?

Els factors que crec que em van fer destacar no són físics, perquè no tinc el cos perfecte. Però, sobretot a Holanda, vaig descobrir una part artística meva, que haig d’expressar. Tan sols pensar que em puc dedicar a alguna cosa professionalment, que em puc expressar al cent per cent, i poder crear i ballar, m’inspira molt. El factor que m’ajuda a poder ser ballarí és que pugui expressar a la gent el que sento.

Quins són alguns bons records que tens a l’Institut?

Haig de dir que, la de l’Institut, no va ser de les meves millors èpoques perquè no sabia que soc artista, ja que al Jaume Vicens Vives, no hi havia res que m’ajudes a descobrir-lo. Perquè no tenia l’oportunitat de veure que hi ha gent que treballa en un món més artístic. Quan a 4t d’ESO ens van fer escollir què volíem fer, vaig veure que cap opció m’agradava. Estava molt perdut, vaig aprovar-ho tot, però sense un objectiu clar.

T’has sentit mai discriminat per ser ballarí?

Quan vaig començar a l’escola de dansa de Girona hi havia comentaris de gent de la classe o de l’Institut que em deien «què fas ballant, si és una cosa de noies». Jo crec que, més que culpa de la gent, és

de l’educació que se’ns dona, perquè no se’ns ha educat per normalitzar que els nois puguin ser ballarins. Va ser quan vaig començar a informar-me sobre el món de la dansa que vaig adonar-me que també hi ha un lloc per als nois en aquest món. Quan rebia comentaris, més que prendre-m’ho malament, pensava, «no està educat». S’ha de tenir força. Però a Madrid i a Holanda no vaig rebre cap mena de discriminació, perquè estic envoltat de persones com jo.

Quin mètode utilitzes per inspirar-te quan prepares una obra?

Diria que el mètode principal d’inspiració és la gent que m’envolta. Estic en un lloc on a la classe tothom és de diferents indrets del món. És gent que té cultures i idees totalment diferents de les meves.

La seva manera de ballar o expressar-se com a artista és molt diferent de la meva. Aquests elements m’ajuden a inspirar-me i crear. També hi ha coses que m’inspiren, com la filosofia o la música, però la gent del meu voltant és la meva principal inspiració.

Quan acabis els teus estudis, quins plans tens? Ballaràs pel teu compte o vols entrar en alguna companyia?

Els estudis que estic cursant ara són de quatre anys, i actualment estic en el segon. Quan arribes al darrer any, ja comences a fer pràctiques com a aprenent de forma intensiva en una companyia i, si tot va bé, més tard t’hi quedes com a professional. Si decideixes seguir aquest camí i firmar el contracte, el desavantatge és que no tens gaire llibertat per crear. De fet, la companyia t’assigna les coreografies, les quals poden ser tant en grup, com en parelles o solos. Malgrat això, s’ha d’estar agraït si et contracten, perquè hi ha molts ballarins i molt po-

ques companyies. Per tant, encara que no t’agradi el repertori val la pena acceptar-lo. A part, si prefereixes anar per lliure, també hi ha l’opció de ser freelance, que és com un tipus de ballarí autònom que va agafant projectes, però que no té una companyia fixa. El problema és que si ets freelance no tens tanta seguretat com si firmes amb una companyia. Per aquest motiu, jo ara mateix preferiria aquesta segona opció. En tot cas, potser en un futur, si tinc una vida més estable, m’ho podria plantejar.

El sou de ballarí dona prou beneficis per viure’n o creus necessari tenir una altra feina, com, per exemple, de coreògraf?

Això depèn del país. A Espanya, per exemple, el sou de companyia de ballet és molt baix i tampoc n’hi ha gaires, de companyies. Gairebé tots els ballarins espanyols han hagut de sortir del país. No passa el mateix aquí, a Holanda, on hi ha molta subvenció a la dansa, i un ballarí pot viure sense problemes. Així i tot, en cap cas ser ballarí et farà ser ric, però sí que es pot viure d’això: és una professió com qualsevol altra.

Si un ballarí no treballa i es posa malalt, està assegurat d’alguna manera?

Si tens un contracte amb una companyia, pots donar-te la baixa i tenir el temps que necessitis, sigui per una malaltia o per una lesió. Per exemple, si firmes un contracte d’un any, et lesiones i trigues tres mesos a curar-te, la companyia no hi pot fer res: és com amb qualsevol altra feina.

Quina creus que és l’edat estàndard de jubilació pels ballarins?

Hi ha excepcions, però la mitjana d’edat per jubilar-se jo diria que és entre els trenta i els trenta-cinc anys. Bé, de fet no

Quan jo estava a l’escola de ballet i no coneixia molt del contemporani, tenia a la Marianela Núñez, una ballarina argentina que estava en el Royal Ballet de Londres. Ella m’inspirava molt: ballava molt bé i la vaig veure en viu a Londres on ballava amb un noi que es diu Matthew Ball. Aquests dos m’inspiraven molt, però quan després vaig entrar en el contemporani, vaig descobrir tot un món que abans no coneixia i, més que una persona en concret, em van inspirar les companyies. Una de les que més em va agradar és la NDT (Netherlands Dans Theatre), que és la companyia d’aquí, d’Holanda. També a Gothenburg, una ciutat de Suècia, hi ha una altra companyia molt bona que m’inspira molt.

veure dansa en viu. Això és molt diferent a Catalunya, on havia de pagar moltíssim per anar a veure obres de qualitat.

A més, aquí tothom aprecia molt l’art i molta gent va a veure dansa habitualment, fet que penso que va molt relacionat amb l’educació que s’imparteix. A més, el trasllat a Holanda també ha estat un canvi molt enriquidor perquè estic en un país molt diferent, amb persones de tot arreu i això ha fet que conegués altres cultures. A part, la universitat on estic és prestigiosa i aprecio molt estar vivint el que molta gent no ha pogut. De fet, quan estic trist, penso en el fet que soc molt afortunat de viure el meu present.

és del tot una jubilació, perquè no cobres pensió, però has de deixar-ho perquè el teu cos no pot continuar ballant. Després hi ha l’opció de ser professor, director de companyia o coreògraf, si vols mantenir-te en el món de la dansa. També és veritat que tot depèn de la carrera que hagis fet, amb quines companyies hagis treballat, etc.

Quant temps es triga, més o menys, a crear una coreografia?

Aquí ens fan crear a vegades, però tot depèn del tipus de coreografia que ens demanin: si és en grup, sol, en parella, quant ha de durar, sobre quin concepte ha de tractar, etc. Per exemple, l’any passat, vam haver de crear un solo de tres minuts. Ens van donar el concepte i tot, i vaig trigar un mes a crear-la. Tot i això, com he dit abans, no hi ha un temps estàndard, és una cosa molt personal, també.

Tens algun ballarí o ballarina preferit, que t’hagi inspirat o del qual hagis volgut seguir el model?

A què has hagut de renunciar per ser ballarí que t’hauria agradat fer?

En l’àmbit professional no he hagut de renunciar a res, perquè mai m’he plantejat dedicar-me a alguna cosa que no fos la dansa o al món artístic. Malgrat això, sí que he hagut de renunciar a viure a Catalunya, a estar amb la meva família, amb els meus amics de Girona, etc. És clar, tot això és una cosa que he triat, però perquè no hi ha cap altra opció per ser ballarí. També és cert que és quelcom positiu, perquè estic fent el que m’agrada i tinc sort d’estar on soc ara i ho aprecio. He hagut de renunciar a coses, però per quelcom millor.

Molt relacionat amb això, què t’ha suposat marxar tan lluny de casa?

Com qualsevol canvi, té coses bones i dolentes, però en general considero que ha estat molt positiu perquè és un país on hi ha molta subvenció a la dansa, hi ha moltes companyies que hi venen a actuar i, si tens menys de vint-i-sis anys, pagues només 10 € per anar al teatre a

Hi ha alguna representació que hagis fet de la qual estiguis particularment orgullós?

Sí, aquest estiu vaig actuar al Teatre Municipal de Girona en una gala –quan hi ha molts ballarins d’arreu que venen a fer una actuació en solos o duets. Em va convidar en David Rodríguez, que és un ballarí de Girona que ha ballat a tot arreu del món i em coneix. Em va dir que si volia venir a ballar-hi, i jo vaig acceptar perquè ja tenia un solo que havia fet l’any anterior i el podria ballar. Vaig tenir l’oportunitat de compartir l’escenari amb ballarins que estan ballant al NDT (Netherlands Dans Theatre) i en altres companyies boníssimes d’Alemanya. Va ser molt inspirador i, a part de gaudir-ho perquè vaig fer el meu solo, també vaig gaudir veient com ballaven els altres i estant al darrere de l’escenari amb tants professionals. Aquesta és una actuació de la qual estic molt orgullós.

En primera persona

LA NOSTRA ESTADA DE PRÀCTIQUES

Clàudia Solé Jornet i Clàudia Bussé Rojas

COMBINAR L’ATLETISME I L’INSTITUT

Júlia

Entre els mesos de febrer i abril, la Clàudia Solé, de Ciències socials, i la Clàudia Bussé, de Llengua catalana, hem estat fent pràctiques del Màster de professorat de la Universitat de Girona a l’Institut Jaume Vicens Vives. Segurament ens heu vist pels passadissos, a les classes o a la sala

de professors. La nostra intenció és explicar-vos una mica la nostra experiència al centre i tot el que hem après.

La primera fase de pràctiques, que va consistir en un període d’observació, ens va servir per conèixer-vos i situar-nos al centre. Ens vam sentir molt ben acollides i se’ns van despertar moltes ganes per començar la nostra intervenció a l’aula.

La segona fase ha consistit a posar en pràctica una unitat didàctica pensada i dissenyada per nosaltres i guiada pels mentors. Malgrat els nervis inicials, hem après molt en posar-nos al lloc del professor i hem acabat gaudint molt de les pràctiques. D’aquesta experiència ens enduem una motxilla plena de records de les vostres intervencions, preguntes i bon feedback.

Per acabar, volem agrair a en Pere Parramon i a l’Antònia Vilaplana haver-nos acompanyat de forma desinteressada durant aquests mesos. També volem donar les gràcies a tot el professorat que ens ha obert les portes a les seves classes i a la Lluïsa i en Marc, que també ens han fent sentir un més de l’equip. Gràcies i fins aviat!

Estic segura que tothom ha vist alguna vegada per algun mitjà de comunicació quan eren les olimpíades, una competició d’atletisme, un esport que tothom pot practicar, fins i tot les persones cegues, sordes i amb mobilitat reduïda o paràlisi cerebral com jo. Consisteix en diferents proves, com si fossin diferents esports, però en realitat és un mateix. Hi ha moltíssimes persones que pensen que a l’atletisme només hi ha curses, quan, de fet, també hi ha salts i llançaments, a part de les curses de velocitat i de resistència.

L’atletisme és un esport molt variat i no estàs obligat a entrenar o competir en totes les proves. Jo per, exemple, només entreno i competeixo amb llançament de javelina i a vegades a pes, salt de llargada i a 100 i 200 metres llisos. Si jo fes totes les proves, no tindria temps per combinar l’Institut i l’atletisme, perquè són molt complexes i diferents entre elles, deixant de banda que algunes em costarien molt, com la resta de salt i martell, per la meva falta de mobilitat a la part dreta.

L’atletisme significa molt per a mi, però els estudis són més importants que l’esport. Prefereixo treure bones notes a l’Institut i en un futur tenir una bona feina, abans que arribar a les paralimpíades, encara que em faria molta il·lusió. Per això

últim, a més, primer hauria d’arribar el campionat d’Espanya absolut, al d’Europa i al mundial.

Pel que fa a els horaris d’atletisme i els de l’Institut, ho puc combinar bastant bé perquè durant tot el matí tinc Institut normal cada dia i només tinc tres dies (dilluns, dimecres i divendres) amb dues hores (de 19:15 a 21:15 h) d’entrenament, de manera que encara m’ho puc combinar prou bé.

A part, pel que fa a les competicions, també ho puc combinar la mar de bé, perquè, de moment, durant aquest any només tinc quatre tornejos en total, dos d’Espanya (el Campionat d’Espanya Liberty Promesas i el Campionat d’Espanya per Comunitats Autònomes), el Campionat de Catalunya i el Meeting de l’Hospitalet.

He tingut aquesta sort de competir fora, amb competicions importants i al costat dels paralímpics, no per les meves marques, sinó pels pocs atletes que competeixen amb atletisme adaptat. Jo, normalment, no competeixo amb la gent que no tenen cap dificultat, encara que en el dia a dia entreni amb ells, perquè jo soc l’única persona amb paràlisi cerebral o amb dificultat motora que fa atletisme al GEiEG.

Per tot això penso que s’hauria de fer veure més l’atletisme i, sobretot, els esports paralímpics. Pel que fa a l’atletisme, no és com el futbol, que està més que vist que tothom el té com a referent, perquè l’atletisme només el veiem per la televisió a través de les Olimpíades. Per això, jo no puc tenir un referent concret, perquè aquests atletes només són visibles cada quatre anys. D’altra banda, els esports paralímpics només es veuen a través dels jocs paralímpics, i jo només puc tenir de referents els que competeixen contra mi.

l’acompanyament

La Clàudia durant les seves pràctiques com a professora a 2n de Batxillerat

La Clàudia durant les seves pràctiques com a professora, a 4t d’ESO

Nota: aquest article ha estat realitzat amb

de Marina Saló Morell, de 2n de Batxillerat D.

En primera persona

ESTÀS PENSANT FER BATXILLERAT?

AQUEST ARTICLE ÉS PER TU

Martina Miralpeix Figueras

2n de Batxillerat C

Quan penses en el Batxillerat, et ve al cap estudiar tot el dia, exàmens complicadíssims, professors molt exigents, el Treball de Recerca, les PAU, no tenir temps per sortir el cap de setmana, ni veure els amics… Però, com és realment el Batxillerat? Soc la Martina, una alumna de 2n de Batxillerat, i en aquest article trobaràs algunes recomanacions, una mica la meva experiència en aquests dos anys, el que m’ha sorprès i, sobretot, espero que respostes a les preguntes que et poden estar sorgint sobre si fer-lo o no.

Recercadors

DE LA VINYA A LA COPA

Oriol Molas Casamitjana

2n de Batxillerat D

Com afrontar les preocupacions del Batxillerat

El temps és molt important aquests dos anys. La clau per trobar-lo és saber-se organitzar bé i portar les assignatures mínimament al dia. El primer any de Batxillerat és el més llarg, perquè el temari és nou, però no et preocupis, perquè un cop tinguis la dinàmica d’estudi, tot plegat serà més lleuger. Respecte al segon any de Batxillerat, és molt més curt i més intens (no significa que sigui més complicat). El temps passarà volant i, en obrir i tancar els ulls, ja estaràs graduant-te.

Les notes són molt rellevants, però també ho és la teva salut mental. Has de trobar un equilibri entre els estudis i el temps per a tu. Et recomano no obsessionar-t’hi i esforçar-te des del principi, perquè a final de curs no vagis tan estressat. En acabar, cada nota compta, i agrairàs aquest esforç.

Una part positiva del Batxillerat és l’oportunitat que tens de conèixer gent nova que entra al centre i amb qui faràs noves amistats. El fet que tothom estigui en la mateixa situació que tu, et farà sentir acompanyat i t’ajudarà molt en èpoques d’exàmens.

El Treball de Recerca és obligatori i es fa durant els dos anys. Quan et treuen el tema per primer cop estàs una mica perdut i no saps sobre què parlar, per on començar, quina part pràctica fer, com organitzar la presentació del treball, etc. Però no és tan complicat com t’imagines al principi. La clau està a pensar un tema que t’agradi i fer-te una bona planificació. És molt important que no el deixis per a l’últim moment, perquè et poden sorgir imprevistos i no podràs acabar-lo a temps. La meva recomanació és que el vagis desenvolupant per apartats, des del més feixuc al més lleuger. També, hi ha una preocupació que angoixa molt: la presentació del Treball. En la meva opinió, no has de patir per quedar-te en blanc. Les idees les hauràs estat treballant durant mesos i dominaràs molt bé el tema. En conclusió, el Treball de Recerca no és més que oportunitat per investigar un tema que t’interessa i aprendre a fer un treball formal que et servirà com a model per al futur.

La meva experiència en el Batxillerat i el que m’ha sorprès Durant el Batxillerat, he pogut conèixer persones superdivertides que m’han aju-

dat molt. Quan s’apropava l’època d’exàmens a vegades no arribava a tot, però al final me n’he acabat sortint. Els anys del Batxillerat són intensos, però passen de pressa, de manera que no es fan tan durs com semblen. En general, aquesta etapa m’ha ajudat a centrar-me en mi mateixa i a enfocar-me en els meus objectius.

El que més m’ha sorprès ha sigut el grau d’exigència que es demana comparat amb l’ESO. Si tens pensat fer el Batxillerat has de tenir clar que el nivell puja, i has d’adaptar-te o canviar les formes d’estudi que utilitzaves fins ara. També et parlen sovint de les PAU i dels estudis posteriors perquè comencis a pensar-hi i, si no ho tens molt clar, et pots atabalar una mica. De tota manera, és molt normal que dubtis, i a mesura que facis el Batxillerat, aniràs descobrint el que t’interessa amb les matèries específiques.

En resum, el Batxillerat pot semblar un repte difícil i amb moltes responsabilitats, però també és una etapa per créixer personalment i acadèmicament, fer noves amistats i preparar-te per als teus estudis posteriors. Alhora, et permet aprofundir en les matèries que més t’agraden i que potser t’ajudaran a decidir què vols estudiar en un futur.

Durant el Batxillerat, a part de les diferents matèries que cursem, hem de presentar un Treball de Recerca, que coneixement més popularment com a TdR. És un treball que comencem a planificar a 1r curs de Batxillerat i que hem de tenir força enllestit quan comencem el 2n, perquè pels voltants de Fires haurem de tenir la versió definitiva que un tribunal corregirà i a qui, a més, haurem de presentar. En el meu cas, el TdR el vaig fer sobre el món del vi: De la vinya a la copa: Què s’ha de tenir en compte quan es vol introduir un nou vi al mercat. El fet de venir d’una família amb tradició vitivinícola ha fet que jo hagi viscut aquest món com a un món molt proper: les veremes, el celler, el comerç del vi... Per això vaig pensar que una manera d’aprofundir encara més en tot aquest món seria fent un treball sobre el vi. I ho vaig concretar en una investigació que em permetia de lligar la història, la viticultura i l’economia.

Vaig estructurar el TdR en diferents parts. Primer vaig fer un resum de la història del vi: com va entrar a Catalunya, quines són les zones vinícoles més importants, i tota l’evolució fins a l’actualitat (amb tots els alts i baixos que hi ha hagut, el més destacat el de la fil·loxera). Després vaig dedicar un apartat a explicar l’elaboració dels vins i ja vaig començar a centrar-me en l’elaboració dels vins rosats, perquè era el vi que acabaria presentant si arribava a la conclusió que podia ser un vi amb sortida al mercat. Per assolir l’objectiu de si un nou vi rosat a l’Empordà podia ser viable, també vaig fer un treball pràc-

tic que va consistir a passar un qüestionari de 12 preguntes a 318 persones, per saber si eren consumidors de vins, per saber quins vins preferien, per saber quines qualitats valoraven del vi, etc. També vaig entrevistar experts del món del vi (vinaters, enòlegs, gastrònoms, el president de la DO Empordà...), i al final vaig arribar a la conclusió que sí. Si feia una proposta de vi rosat amb unes característiques determinades, podria tenir èxit. Amb tot això vaig concloure que un vi rosat amb aquestes característiques: color clar, fermentat en botes de roure, fet amb varietats autòctones (garnatxa i carinyena), ecològic i de mínima intervenció, tindria consumidors.

A partir d’aquí, triar el nom i buscar una bona etiqueta també tenia clar que era molt important. Vaig pensar que seria una bona idea trobar un nom que anés relacionat amb tot el que representa fer un Treball de Recerca. Fer recerca vol dir aprendre. Per això se’m va acudir la idea de la frase llatina: “Sapere Aude” (atreveix-te a saber) i un amic meu que es dedica el disseny va fer una etiqueta que ho il·lustrés. Vaig fer un càlcul de costos per poder saber quin hauria de ser el preu de sortida al mercat per tal que fos viable econòmicament i pogués generar guanys al celler. A partir d’aquí ja només quedaria la darrera part i molt rellevant: fer una bona campanya de màrqueting que facilités l’entrada del vi al mercat.

Un cop acabat el treball he de dir que vaig estar-ne content i també he d’agrair els consells que em va donar la meva tutora, la Núria Pastor Gamero, i també el suport de la meva família.

Recercadors

EL RESSÒ MEDIÀTIC INFLUEIX EN LES DECISIONS JUDICIALS?

Martina Llover Arderiu

2n de Batxillerat D

Apartir del meu interès a obtenir més coneixement sobre el món del Dret, vaig considerar oportú fer el Treball de Recerca (TdR) en relació aquest tema. Em vaig centrar en els judicis paral·lels, entenent aquests com un procés públic realitzat pels mitjans de comunicació sobre un assumpte que està essent jutjat pels tribunals i que desperta un interès informatiu, i em vaig plantejar conèixer els màxims detalls sobre com alguns casos estan especialment en el punt de mira per la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació i les xarxes socials existents avui dia.

Vaig estar analitzant tres casos, concretament el cas d’Helena Jubany, els crims de Susqueda i el famós cas de Johnny Depp i Amber Heard, amb una gran influència a les xarxes socials. Vaig estar buscant informació sobre els casos i vaig entrevistar a Benet Salellas, l’advocat de la família Jubany i d’un dels acusats pel crim de Susqueda, i a la periodista especialitzada en successos d’El Punt Avui i habitual del programa Crims de TV3, Tura Soler. Finalment, vaig passar una enquesta per saber com es va informar el públic en el cas de Johnny Depp i Amber Heard.

A partir d’aquí, vaig revisar el contingut de les entrevistes i el resultat de l’enquesta realitzada. Tant en el cas d’Helena Jubany, com en el del Pantà de Susqueda vaig poder confirmar que l’opinió pública, pel fet de ser casos d’assassinats, es va decantar a favor de les víctimes i en contra dels presumptes culpables, encara que no hi hagi hagut cap judici. En aquest sentit, puc concloure, en primer lloc, que el món del Dret és molt complex. Gràcies a l’oportunitat que he tingut de parlar amb experts sobre casos molt importants succeïts a Catalunya, la meva recerca d’informació i les preguntes que he fet a persones que s’han estat informant dia a dia sobre el cas de Johnny Depp i Amber Heard, puc dir amb certesa que els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen un impacte pel que fa als judicis. Hi ha situacions en les quals els mitjans i

ESTABILITZAR UN GLOBUS SONDA EN LA SEVA ASCENSIÓ

Alexánder Macià Alcántara 2n de Batxillerat Internacional

les xarxes han estat beneficiosos i han pogut aportar informació necessària per ajudar a resoldre casos.

Això no obstant, també he pogut comprovar que moltes vegades formen una opinió que té un gran pes sobre la població i pot arribar a fer pressió i influenciar els judicis finals. He constatat basant-me en estudis recents, que la informació que donen les xarxes socials és menys objectiva que la dels mitjans de comunicació i difonen un 20 % més de fake news que els mitjans de comunicació convencionals. Majoritàriament, les xarxes socials les fan servir més els joves, de manera que els que les utilitzen es veuen més manipulats que qualsevol altra franja d’edat que estigui rebent la informació per un altre mitjà.

Però sí que és cert que sempre hi ha notícies que no transmeten la informació de manera correcta, i això implica que les persones obtinguin una informació manipulada que pot arribar a ser compromesa pel cas que s’està jutjant. Pel que he pogut observar a partir de les entrevistes al lletrat Benet Salellas i a la periodista de successos Tura Soler, el punt de vista de cadascun és diferent, però tots dos coincideixen en el fet que hi ha moments on els mitjans de comunicació poden influir en el veredicte pel seu pes en l’opinió

La rotació aparentment aleatòria d’un globus sonda al voltant del seu eix vertical dificulta la producció de vídeos d’alta qualitat durant l’ascens a l’atmosfera. Per estudiar una possible solució, vaig llançar un globus sonda a l’estratosfera sense les dues ales laterals que venien de sèrie per frenar aquesta rotació, equipant-lo amb un registrador de dades i un giroscopi que van registrar valors com l’acceleració angular màxima, la velocitat d’ascens i l’altitud. Posteriorment, vaig analitzar aquests paràmetres per calcular el valor mínim d’un nou paràmetre que vaig definir com el factor CdA (abreviatura de Coeficient de resistència Cerodinàmica × distància de referència × superfície alar), necessari per estabilitzar rotacionalment a l’eix vertical un globus sonda, i mitjançant el qual vaig proposar el disseny d’una ala estabilitzadora. Després vaig definir una nova variable funció de l’envergadu-

ra alar, correlacionant-la amb la velocitat angular instantània mitjana i amb les revolucions per minut de la sonda, a partir de les quals es pot trobar l’envergadura i la superfície alar òptimes per a qualsevol escenari.

pública.

L’advocat Benet Salellas La periodista Tura Soler

Aquesta investigació d’Alexánder Macià Alcántara, tutoritzada per la professora Montse Nolla Cortizas, ha estat seleccionada al prestigiós Premi del XXXIV Certamen Jóvenes Investigadores, convocat pel Ministerio de Educación y Formaciçon Profesional, amb el títol Cálculo del factor CdA mínimo para estabilizar rotacionalmente un globo sonda en su ascensión a través de la atmósfera, y su aplicación práctica. Molta sort!

Arreveure

DISCURS DE GRADUACIÓ DE LA COORDINACIÓ

gaudir de l’experiència; però, d’una altra banda, és un temps per teixir amistats fermes que duraran molts anys i en alguns casos tota la vostra vida.

Però sobretot ens heu parlat de la importància de posar passió en tot allò que feu, tenir il·lusió pels nous reptes que encareu i tenir clar el propòsit de la vostra vida. PASSIÓ, IL·LUSIÓ I PROPÒSIT, tres ingredients que us animo a fer que sempre us acompanyin.

La passió

Ha estat un any de dificultats, d’entrebancs, de molta pressió pels resultats acadèmics, però també us vull dir que són una molt bona oportunitat de superació personal. Desconfieu dels cants de sirena que prometen una vida sense esforç i basada en la sort i és que els ingredients de l’èxit personal i professional són en un 80 %, o més, d’esforç, i en un 20 %, o menys, de sort o fortuna. Us animem doncs que poseu passió i dedicació per allò que us faci feliços i que doni sentit a allò que us marqueu a la vida.

La il·lusió

Estimats alumnes de 2n de Batxillerat, famílies, i tots els que formeu part de la comunitat educativa: us vull adreçar unes breus paraules de cloenda d’aquesta cerimònia de graduació en nom del professorat. Acabem d’escoltar un discurs emotiu i hem gaudit d’unes actuacions musicals espectaculars per les quals no puc res més que felicitar-vos. Esteu fets tots i totes uns artistes!

És molt bonic veure gent jove que comenceu el vostre discurs donant les GRÀCIES amb majúscula! No tothom en sap; al contrari, sovint es creu que sou una generació que només exigiu sense donar res a canvi! Que sapigueu que gestos com aquests donen sentit a la nostra feina! Ens agrada veure que us endueu un entranyable record del Vives i el professorat us vol agrair que sigueu tan agraïts!

En el vostre discurs ens heu recordat que el Batxillerat és una experiència vital irrepetible. Teniu tota la raó. D’una banda, és una etapa difícil, exigent, a voltes estressant, amb l’espasa de Dàmocles de la maleïda nota de tall que no sempre et permet

Tothom parla d’incertesa en aquests moments, poca gent fa plans a llarg termini perquè ningú sap què passarà. I potser hi ha part de raó i encert en fer-ho així. El gener de 2020 qui podria imaginar que dos mesos més tard ens confinarien? El febrer de 2022 va esclatar una guerra a Europa que ningú esperava, amb aquesta cruesa i durada. El ChatGPT i la intelligència artificial dominen bona part de les converses sobre tecnologia i la importància de l’humanisme tecnològic, i només fa sis mesos de la seva irrupció. Els desafiaments mediambientals se succeeixen de forma accelerada amb la sequera com a darrer convidat, i com aquests exemples un llarg etcètera. Malgrat això, mantingueu sempre l’esperança i la il·lusió, i concediu-vos el dret a somiar i ser feliços. Els somnis ens fan avançar i ens mantenen vius.

El propòsit

Esforceu-vos per ser bons estudiants i bons professionals, però sobretot sigueu bones persones, bons ciutadans i ciutadanes que no només vetllen pels seus interessos sinó que se signifiquen per ser persones amb valors sòlids que es preocupen pels interessos col·lectius, pels afers que són comuns. Les

empreses i les institucions no només volen bons professionals (amb aptituds i competències tècniques) sinó que també volen bones persones (amb actituds positives i valors). Aquest ha de ser el vostre propòsit!

Acabo amb un gran agraïment per tots els que heu participat en la preparació d’aquesta cerimònia de graduació i un reconeixement especial per les famílies, mares i pare, que heu fet

costat i heu patit de valent aquest curs (i els anteriors) amb les notes, els treballs, els mals humors, el TdR, els dubtes i cabòries de tota mena, etc. Gràcies! Vosaltres també us mereixeu una cerimònia de graduació. Es graduen els i les alumnes, i vosaltres us allibereu! Avui també és la vostra festa!

Molta sort i recordeu que el Vives sempre serà casa vostra!

Imma Garcia Picola Coordinadora de Batxillerat

Arreveure

Arreveure

ANNA RIBAS

DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES

L’Anna va ser molt benvinguda quan va arribar a l’Institut Jaume Vicens Vives. Per fi arribava al centre una professora amb plaça definitiva i amb ganes de donar embranzida a la llengua francesa. I així va ser. Des del primer dia, ha estat una persona completament dedicada als alumnes i a l’ensenyament del francès. Ha animat a molts estudiants a obtenir diferents títols de francès i a participar en concursos de traducció, on sempre han quedat en molt bons llocs, tot deixant l’Institut en molt bona posició. S’ha emportat els seus alumnes a Elna, Cotlliure, Carcassona i Nimes… i també ha organitzat nombrosos intercanvis amb França, engrescant al professorat del Vives a participar-hi. A la sala de professors encara algú recorda i comenta els sopars espectaculars que organitzava a casa seva, amb els professors francesos i els del Vives, on reproduïa i apropava al centre els costums i tradicions, entre vins, creps, formatges i somriures. Ara com ara, a les portes del Batxibac, estem convençudes que la seva contribució a la llengua francesa quedarà solidificada entre les nostres parets.

Ara que ja s’han acabat les seves responsabilitats acadèmiques, esperem que gaudeixi molt del temps sense rellotges i que pugui dedicar-se plenament a tot allò que la il·lusioni. Gràcies, Anna, per compartir la teva vida professional, les teves inquietuds i el teu savoir-faire. Bonne chance !

Jordi Nierga

PROFESSOR DE FÍSICA I QUÍMICA DEL BATXILLERAT NOCTURN

El professor Jordi Nierga Puertas es jubila! Com haureu pogut llegir a la nostra secció “Qui és qui”, és i ha estat des de fa molt temps una persona clau en els nostres estudis de Batxillerat nocturn. Li donem les gràcies per tota la dedicació i el compromís amb l’Institut Jaume Vicens Vives, i li adrecem els nostres millors desigs per a aquesta nova etapa que comença! A reveure, Jordi!

AFA

L’AFA, UN MEMBRE MÉS DE L’INSTITUT

Associació de Famílies d’Alumnes (AFA)

Tot sovint les famílies tenim la sensació que un cop els nostres fills han fet el pas a l’ensenyament secundari no els cal la nostra implicació o suport. Ja són grans i cal que aprenguin a gestionar els estudis de forma autònoma.

Però l’entorn i, concretament, les famílies tenen un paper fonamental en el desenvolupament integral dels joves. Aquest paper clau, de fet, ha estat reconegut en totes les darreres lleis d’educació. A l’últim decret d’Educació s’afirma literalment:

«Les famílies tenen el dret a la participació en tot el procés educatiu. Cal promoure, des de tots els àmbits, la informació i l’intercanvi d’experiències amb les famílies».

Aquesta participació es pot dur a terme de diferents maneres, des de casa ajudant cada un dels nostres fills, però també des de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) col·laborant amb el centre amb diferents iniciatives. Una de les més destacades i, també, més necessàries és la col·laboració en la contractació d’un psicòleg, enguany l’Elisa Estradé, i d’una Tècnica d’Integració Social, l’Alba Hernández.

L’Alba Hernández fa tasques d’acompanyament i suport als alumnes, du a terme la mediació en cas de conflicte, i vetlla perquè hi hagi un entorn segur i una bona convivència. Els seus serveis estan íntegrament finançats amb les quotes de l’AFA. D’altra banda, la psicòloga Elisa Estradé ofereix atenció psicològica individualitzada a tots els alumnes que ho requereixin, en fa el diagnòstic i el seguiment corresponent. També fa tasques de prevenció i resolució de conflictes i assessora les famílies que ho sol·licitin. En aquest cas, el servei és finançat en part per les quotes de l’AFA i en part per l’Institut. S’ha de-

manat al Departament d’Educació que es faci càrrec d’aquest servei, però de moment no ha estat possible. Tots dos serveis considerem que son clau per a atendre les necessitats emocionals de tots els alumnes del centre i ajudar-los en el seu desenvolupament com a persones.

A part d’aquest servei tan necessari, l’AFA també col·labora amb altres iniciatives com poden ser la festa de graduació de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat, la celebració de Sant Jordi… a més de participar en el Consell Escolar i organitzar xerrades per a les famílies sobre temes d’interès. També, és clar, està oberta a ampliar les iniciatives i les col·laboracions, i convida a totes les famílies dels més de nou-cents alumnes a sumar-se a la Junta de l’AFA. Ens trobem un cop al mes i, de forma distesa, fem propostes i debatem sobre com podem ajudar els nostres fills i filles durant aquests anys a l’Institut. Us hi esperem!

Per tal que aquestes i altres activitats es continuïn fent, us animem a fer-vos socis/es per un import de 30 € anuals. Només cal que feu una transferència al compte corrent ES49 2100 8133 1023 0005 7165, indicant el nom i cognoms de l’alumne/a i el curs que farà. Si us voleu posar en contacte amb l’AFA, podeu escriure al correu electrònic següent: contacte@afavicensvives.cat. Per consultar més notícies i avisos, accediu a l’Instagram (https://www.instagram.com/afavives) o al Telegram (https://t.me/afajvv).

Els jubilats a prop

PASSAT I FUTUR DEL BATXILLERAT INTERNACIONAL EN EL NOSTRE CENTRE

Coordinadora de la secció: Dolors Falgàs, docent jubilada

Autora del text: M. Lluïsa González Vall-llovera, professora jubilada de Física i Química i ex-coordinadora del BI

L’any 2017, en l’ocasió del 175è aniversari de la creació del nostre Institut, es va publicar un llibre anomenat Miscel·lània d’estudis, on entre altres textos, figurava el del professor de Física ara jubilat, Sr. Anton Cortada, on explicava com s’havia arribat a impartir el Batxillerat Internacional al nostre Centre, el curs 1998-1999. Ara que s’acosta el 25è aniversari del inici de la seva implementació, hem cregut oportú reproduir part del dit article del Sr. Cortada, i ens permetem afegir algunes consideracions.

Després de molts anys dedicat a l’ensenyament maldava per oferir una oportunitat als alumnes amb més capacitats, d’obtenir una millor preparació per els seus estudis universitaris. Em va semblar que oferir el Batxillerat Internacional era una bona eina, ja que aquest té com a meta formar joves informats, àvids de coneixement i també solidaris i capaços de contribuir a crear un món millor i més pacífic, en un millor enteniment i respecte intel·lectual, posant especial atenció en els trets culturals propis.

Durant el curs 1997-98, en un claustre, vaig presentar el Batxillerat Internacional i el que podia representar per al nostre Institut. En aquell moment no s’oferia a cap centre públic de Catalunya, però sí a alguns de privats (entre ells a Girona mateix, al Bell-lloc del Pla). Tant el director Estanislau Puig com el claustre es van engrescar i em van encoratjar a tirar-lo endavant. En aquest moment, any 2016, constato que a Catalunya hi ha tres centres públics (a Lleida, a Reus i a Barcelona) que imparteixen també el Batxillerat Internacional. Això és una mostra de la validesa i rigor d’aquest batxillerat.

El BI representa per als nostres alumnes una oferta d’ensenyament de qualitat tutelat per una fundació privada sense ànim de lucre. [...] En el moment en què es va prendre la decisió al

nostre centre, el Programa del Diploma del BI s’impartia en uns 80 països arreu del món.

Aquest programa d’estudis obria les portes a tots aquells alumnes procedents d’altres centres i poblacions que tenien més inquietuds acadèmiques i buscaven una formació més exhaustiva. Permetria alhora la realització d’aquests estudis des d’un centre d’ensenyament públic a Catalunya i representaria també l’oportunitat que el realitzessin noies (la majoria de centres privats tenien únicament un alumnat masculí).

[...]

Es va demanar al professorat qui volia impartir aquests estudis en les diferents matèries, la qual cosa va tenir una resposta molt positiva tot i que realment implicava molta més dedicació, treball i un canvi d’actitud en l’ensenyament i l’aprenentatge.

Es va elaborar un projecte per impartir-lo i una vegada revisat el presentàrem a la llavors directora d’ordenament educatiu Sra. M. A. González i al Sr. Solà. Ambdós ens van donar suport i ens van prometre una aportació econòmica per tal de fer front a la matrícula anual del centre. Tot i amb aquesta ajuda institucional, ens van demanar que l’Institut s’impliqués també en les despeses.

Pel que fa a la part econòmica de la implementació del BI al nostre centre, des del principi es va pensar que cada alumne pagaria la seva matrícula. Així es va acordar i gestionar però alhora es va crear una fundació, la Fundació Institut Jaume Vicens Vives, que donaria unes beques a aquells alumnes que tinguessin problemes econòmics. L’objectiu d’aquesta ajuda era que cap alumne per raons de diners es quedés sense cursar el BI. Més endavant, aquestes beques es van estendre als alumnes amb millors resultats acadèmics.

En aquesta Fundació s’hi van implicar persones i institucions, entre ells el llavors alcalde de Girona, Sr. J. Nadal, el president del Valvi Sr. Vidal, la directora general de Retevisión Sra. A. Birulés, el cronista de la ciutat (i exprofessor) Sr. Mirambell, el magistrat Sr. P. Feliu, el diputat Sr. Montger i el Dr. Cornellà. Més endavant s’hi va afegir la Universitat de Girona, que donava fins a tres beques per alumnes amb dificultats de finançament.

A continuació, el Sr. Cortada detalla el currículum que s’impartia en el nostre centre, i explica com s’organitzava l’ensenyament de les diferents assignatures i l’avaluació de les mateixes. Entre altres, explica que, inicialment, s’impartia el Batxillerat Social i Humanístic, a part del Batxillerat de Ciències. Tot depenia de les assignatures escollides pel currículum, però si una cosa distingeix aquest tipus d’estudis, és que tots els alumnes han de tenir una formació tant humanística com científica. A partir d’un cert moment, es va haver de deixar d’oferir les dues modalitats, ja que era pràcticament impossible impartir els dos tipus de Batxillerat a la mateixa aula, i davant la impossibilitat de poder dedicar dues línies al BI.

Un salt important es va donar l’any 2012, quan, juntament amb l’Aula Escola Europea de Barcelona, vàrem ser seleccionats, com a centre públic, pel projecte CiMs CELLEX. Es va dotar els dos centres d’importants beques per a dotze alumnes a cada un d’ells: matrícula, residència, despeses d’estudi, assistència a cursos d’estudi a l’estranger, i d’altres. Tots dos centres rebien material extra i millores de les instal·lacions.

Esperem que el BI es mantingui en el futur durant molts cursos i que pugui donar assistència a tots aquells alumnes que de ben joves mostren una voluntat de treball i volen posar tot l’esforç per assolir el màxim nivell de formació pel Batxillerat, així com preparar-se per la seva estada a la universitat amb garantia. Creiem realment que aquests estudis representen una excel·lent plataforma per a l’èxit acadèmic i personal.

Aquest és el text que escrivia el Sr. Cortada ja fa uns set anys. Des del curs 2015-2016 s’han succeït diverses generacions d’alumnes de BI, on la meitat aproximadament eren becats de la Fundació Cims Cellex, i l’altra meitat, no. Molts dels alumnes al llarg de tota l’escolarització del BI han participat en concursos i Olimpíades tant en l’àmbit de Catalunya, com

de l’estat espanyol, com internacionalment, i sempre obtenint nombrosos premis.

Actualment, hi ha nou centres públics més a Catalunya, que s’han anat animant a impartir el BI. El nostre Institut té contacte amb ells i amb el Departament d’Educació per tal d’actuar conjuntament en els ensenyaments impartits.

A partir del curs 2023-2024, la Fundació CiMs Cellex deixa de patrocinar els ajuts cap als centres de Secundària. El fet és que mai agrairem prou al Sr. Pere Mir, fundador i president de la Fundació CiMs Cellex, químic i empresari català i gran mecenes del món de la Ciència, el llegat que ens va deixar, i que ha permès no solament portar endavant aquests estudis, sinó fer beneficiaris a tots els alumnes del centre de fruir de serveis com són laboratoris de Biologia, Física i Química renovats, i dotats amb material de tecnologia punta (consoles científiques, impressora 3D, assistència informàtica i psicològica, etc.). Des d’aquí voldríem retre-li un merescut homenatge (encara que ell, per desgràcia , el 2018 ens va deixar) així com als encarregats de gestionar el seu llegat fins ara.

Ara s’encara de nou una etapa on la implicació del professorat serà clau així com la de l’equip directiu, i de la Fundació Jaume Vicens Vives, per reprendre i reeixir en la supervivència d’aquest tipus d’estudis en el nostre centre. Podeu comptar amb la majoria dels que hem pogut fruir d’aquest tipus d’alumnat, pel que faci falta. Sabem que caldrà dedicar molt esforç i moltes hores, però us assegurem que val la pena. Quan algun dels ex-alumnes escriu explicant que dissenya xips per a Google, o fa el doctorat a Edimburg o, simplement, se sent realitzat fent classes a Secundària, o encara et diu que durant aquells dos cursos va aprendre el que era l’esforç i la companyonia, ens fa sentir feliços. Molts dels nois i noies, senzillament, hi van trobar això, companys que eren com ells, que gaudien estudiant hores i hores o dissenyant projectes, tant individuals com col·lectius. Alguns d’ells potser ni varen acabar el BI, però estic segura que pràcticament tots varen apreciar l’ambient que hi varen trobar.

Esperem que segueixi la col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona per encarar tot el suport necessari. I que tot el col·lectiu que ens sentim implicats sapiguem trobar les claus per a garantir la continuïtat d’aquests estudis.

Mostrador

UNIM-NOS AL CLAM DE L’IRAN PROJECTE INUND’ART PREMIS FUNDACIÓ JAUME VICENS VIVES

“Jin, Jiyan, Azadî”. Dona, Vida, Llibertat. Aquest és el clam de moltes dones iranianes que defensen el seu dret a tenir el mateix accés que els homes a l’educació, la salut, la política, el treball… Una crida universal que mostra la importància de la lluita feminista per construir una societat justa que promogui la defensa dels drets humans.

La iniciativa “Unim-nos al clam de l’Iran” defensa aquesta crida mostrant la importància de la solidaritat a nivell global i estenent el missatge a tot el món.

Afegint-se a aquesta iniciativa, l’institut Jaume Vicens Vives va proposar enregistrar un vídeo de 30 segons amb la participació de l’alumnat i professorat que s’hi unís voluntàriament. El dilluns 10 d’octubre a les 11:25h, al pati del pavelló nord, es va gravar el vídeo, en el qual alguns alumnes van llegir la frase:

“El JVV dona suport a la revolta de les dones iranianes i s’uneix a tota la comunitat educativa per defensar els seus drets”. A més, i en senyal de solidaritat, alguns professors/es i alumnes es van tallar un floc de cabells.

El vídeo, gravat des del Departament de Tecnologia pel grup de tècnics de teatre, va ser compartit a les xarxes socials per difondre el missatge i conscienciar la societat sobre la situació de desigualtat que encara es viu en moltes parts del món.

La iniciativa uneix a la comunitat educativa per expressar la solidaritat amb la lluita de les dones iranianes per aconseguir la igualtat de drets i llibertats. La consciència col·lectiva és el pas imprescindible per aconseguir un món més just i igualitari per a tothom, i aquesta iniciativa n’és un clar exemple.

De nou l’Institut participa en el projecte Inund’art que omple la ciutat d’obres d’art durant el mes de juny des de fa uns anys; enguany cocreant amb l’artista

Isadora Willson Gazmuri.

Des del mes de febrer, els alumnes de 4t d’eso que fan les optatives de plàstica ha estat treballant la proposta creativa de l’artista: el concepte del MULTIRETRAT.

El projecte atén la possibilitat de crear i d’imaginar a través de l’experiència individual de l’autoretrat la configuració d’un retrat coral. Una obra de co-creació i producció col·lectiva que representa les identitats de l’alumnat amb la intenció de representar les seves subjectivitats potenciant la diversitat i les diferències existents i entre els i les participants.

Els resultats del procés creatiu que han viscut aquests alumnes junt amb l’artista i els professors d’Educació visual i plàstica, Carles Salud i Imma de Batlle, serà exposat a la Casa de Cultura aquest mes de juny 2023 dins el Festival INUND’ART 2023.

El passat 24 d’abril, el nostre teatre Ignasi Bonnín va acollir l’acte de lliurament dels XIV Premis de la Fundació Jaume Vicens Vives en presència dels alumnes de batxillerat del centre. Uns premis que any rere any continuen donant protagonisme a un artista del territori amb la finalitat de commemorar la seva obra i apropar-la als més joves de la ciutat. Acte que va ser presentat per la directora del centre, Rosor Rabassedas, seguit d’una conferència de Margarida Casacuberta, historiadora i investigadora en literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona.

Lo Fluvioler del Ter i la Renaixença gironina era el tema del qual els premis giraven entorn aquest any. A partir d’un personatge amagat darrere el nom del Fluvioler del Ter, com era Andreu Pastells, Casacuberta ens va aprofundir l’origen de diferents poetes fluvials de l’època com ara Joaquim Rubió i Ors. Aquest rebia el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat.

Pel que fa a Andreu Pastells, va ser ell qui defensà el català col·loquial en moments d’inestabilitat i caos lingüístic, com va ser durant la represa d’aquesta llengua al s. XIX.

Un català escrit a la seva manera que es caracteritzava per castellanismes, paraules amb diferents variacions i per la utilització de diverses grafies en els pronoms febles.

Es va concloure la conferència amb la lectura d’uns fragments de poesia per poder apropar-nos a la literatura d’aquella època, contemplar la particular llengua escrita i identificar els temes que es tractaven.

A continuació es va fer l’entrega dels premis de les diferents modalitats. En primer lloc, es van atorgar dos primers premis en la categoria de relat curt. Un va ser per a la Juna Riera, amb L’origen del Fluvioler del Ter i l’altre per l’Alexander Macià, autor del relat titulat Una mirada des del pont de les aigües. Els dos alumnes guardonats pertanyen 1r i 2n de Batxillerat A respectivament. El jurat d’aquesta categoria estava format per Josep Pi, Montserrat Juhera i Pilar Escriche, membres de la Fundació.

Joana Xifra i Dària Margalef, alumnes de 4t d’ESO, van rebre el primer premi en la modalitat de cartellisme, seguides d’Alexander Macià que aconseguia el segon guardó amb una notable exaltació de l’audiència. Afra Quer i Bryan Cardona van tancar la modalitat obtenint el tercer premi amb anotacions positives com la composició equilibrada vers la distribució de les imatges i el text, destacades pel jurat, de qui formaven part Imma de Batlle i Jordi Ribes.

En relació amb la modalitat d’història, Francisco Alonso, cap de departament de socials i el professor d’història jubilat, Carles Baone, van decidir atorgar aquest premi a Ona Roig, alumna de 1r de Batxillerat D, pel seu treball titulat Comentari del poema històric “A la inmortal Gerona”.

Així es va finalitzar l’esdeveniment que esperem que continuï celebrant-se durant els següents anys amb més participants i il·lusió dels alumnes descobrint i ampliant el seu coneixement a partir de creacions artístiques i literàries.

Imma De Batlle Boix

Multiretrat. Sekou Bakari Dembele

Procés Multiretrat. Afra Quer Combis, Dària Margalef Rodeja i Joana Xifra Casanellas

Joana Xifra i Dària Margalef, 1r premi de cartellisme

Alexander Amacià, 2n premi de cartellisme

Gemma Arbonès Ventura 2n Batxillerat D

Mostrador

PHYSICAT

Els alumnes de l’assignatura de Física i Química de 4t d’ESO han participat en el concurs de problemes Physicat. Es tracta d’un concurs telemàtic de resolució de problemes de física a nivell de tota Catalunya.

L’organització els ha felicitat pels seus bons resultats; dos grups han quedat en les posicions 10 i 14 dels 150 grups que hi han participat.

Enhorabona a tots!!!

TREBALLS DE TEXTURES A 1R ESO

L’alumnat de 1r d’Eso ha experimentat un procés de creació a partir de diferents textures visuals i tàctils. Aquests treballs els han permès jugar amb la seva imaginació i creació a través de l’experimentació. Han après a treballar per capes, començant pel fons, fins a les formes que volien a primer pla. Aquest procés els ha fet ordenar com i quan havien de crear cada forma. No els ha estat fàcil, però han assolit uns bons resultats.

TALLER DE CINEMA

Un any més des de l’assignatura d’Educació Visual i Plàstica, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO ha treballat el cinema, a partir d’un taller organitzat per la cineasta Anna Mitjà i impartit per l’Ingrid Riera, artista visual i mediadora cultural i l’Agnès Cabezas, comunicadora audiovisual.

és interessant que sàpiguen utilitzar-lo per expressar-se de manera clara i fins i tot poètica quan fan les seves gravacions o creacions d’imatges en moviment, ja sigui per un treball o per un petit film entre amics o familiars.

de

VIATGE A TOLOSA

El passat mes de març, alguns alumnes de primer de batxillerat vam visitar la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

Els alumnes que hi vam prendre part érem una barreja de diferents modalitats, social, humanístic i tecnològic. Aquesta varietat va ser molt enriquidora perquè vam tenir l’oportunitat de visitar, aprendre i gaudir de molts descobriments que abarcaven des de la història fins a la tecnologia. Durant els quatre dies que va durar el viatge vam visitar La Cité de l’Espace, les instal.lacions d’Airbus, el poble de Cordes sur Ciel, una visita guiada a la ciutat d’Albí i al museu de Tolouse-Lautrec, la ciutat de Tolosa i per acabar, una visita guiada a les caves de Roquefort.

Enmig de tot aquest frenesí de descobriments i visites també vam gaudir de temps lliure per poder conèixer de manera més reposada la ciutat de Tolosa i passar temps amb els nostres companys.

Pensem que és important que els nois i noies tinguin nocions del setè art. Que sàpiguen crear petites històries en forma de curtmetratges amb els mòbils, ja que vulguem o no, és una eina que tenen al seu abast, integrada al seu dia dia, que utilitzen tant per jugar, com per comunicar-se. Per aquest motiu,

CONCURS DE JÓVENES TALENTOS DE LA FUNDACIÓN COCA-COLA

El divendres 10 de març, de les 12:00h a les 14:00h, alguns alumnes de 2n d’ESO del JVV van participar al concurs de redacció en castellà JÓVENES TALENTOS de la FUNDACIÓN COCA-COLA.

M. Dolores Serrano Trull Professora de Llengua Castellana

La temàtica que els hem proposat per crear els seus curtmetratges al taller no ha estat a l’atzar, vam consultar les tutories i la coordinació dels dos nivells per saber quins valors podien treballar que els fossin d’utilitat en el seu desenvolupament personal. És per això que l’alumnat de primer ha treballat el concepte LÍMITS i el de segon el concepte de l’EMPATIA. Professorat d’Ed. Visual i Plàstica

FINAL DE TRIMESTRE AL CINEMA AMB ELS ALUMNES DE 1R BATXILLERAT

Vam acabar el primer trimestre amb Bat-1 portant-los al cinema a veure la pel·lícula Sufragistes. Van valorar positivament fer una activitat diferent a les del dia a dia.En acabar, els tutors i acompanyants els vam felicitar el Nadal i els vam dir que ho fessin arribar a les famílies. Coordinació de Batxillerat

Miquel Ruíz Martínez Alumne de 1rD batx.

Alumnes de 1r batx. a Cordes sur Ciel

Carles Salud Santana i Imma de Batlle Boix Professors de Visual i Plàstica

Departament

Ciències Experimentals Matèria de Química

Cohet Blai Sala- 1D

Els professors acompanyants

Sabata Maxime Dotes -1D

Llibreria Sibil.la Blanch- 1C

Mostrador

VISITA A LA BÀRCINO ROMANA ELS JOCS FLORALS AL JVV OLIMPÍADA CIENTÍFICA JUVENIL ESPANYOLA

Com cada any, des del seminari de Cultura Clàssica, hem visitat un dels diversos enclavaments romans que hi ha a Catalunya. Aquest curs hem visitat Bàrcino.

El passat 18 d’abril els alumnes d’humanitats de 4t i 1r i 2n de bat. vam anar a Barcelona per endinsar-nos en el coneixement de les restes romanes de la ciutat. Vam fer una visita guiada al Museu d’història de Barcelona i per diferents indrets de l’antiga ciutat.Els alumnes van barrejar la part lúdica, hi ha haver una petita estona d’esbarjo, amb la part més acadèmica, que els va oferir informació per ser una mica més savis.

Pilar Prat Martí Professora de Cultura Clàssica

Els alumnes de 3r d’ESO: Janneth Arandia, Àngel Candalija, Abril González, Chenru Jiang, Martina Pijoan i Daniela Xifra han participat a l’Olimpíada Científica Juvenil Espanyola (OCJE).

Es tracta d’un certamen científic que engloba coneixements de biologia, física, química, geologia i matemàtiques on es responen qüestions teòriques i desenvolupen exercicis pràctics, a partir del coneixement científic, habilitats deductives, el pensament creatiu i la capacitat per al treball en equip.

El comitè organitzador de l’Olimpíada ha felicitat els nostres alumnes per ser uns campions de la ciència!

Enhorabona a tots!!!

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA EN LA SETMANA DEL CANVI CLIMÀTIC

Aquesta exposició s’ha fet des d’Educació Visual i Plàstica i en motiu de la Setmana del Canvi Climàtic. Els autors/es són els estudiants de segon d’ESO. Com ho han fet això? Doncs després d’estudiar la Història de la fotografia i veure les diferents parts d’una càmera fotogràfica, van veure un entretingut vídeo d’un fotògraf youtuber que els va donar pautes per a fer fotografies millors, més pensades. Arribats a aquest punt, l’alumnat va tenir l’encàrrec de fer fotos -amb el mòbil mateix o amb càmera- amb la idea de retratar la bellesa de la natura o bé fer fotos-denúncia d’aquelles coses que veien que no estaven bé. Així, en les obres tant podem veure per exemple la majestuositat de les muntanyes com un grapat de llaunes rebregades en un racó del bosc. Per arrodonir-ho tot plegat, les fotos s’han emmarcat amb originals marcs fets amb materials reciclats. Salut, natura i fotografia!

Jordi Ribes Besalú Professor de Visual i Plàstica

Departament Ciències Experimentals.

L’alumnat de 1r Cicle d’ESO va celebrar el 21 d’abril la gala d’entrega de premis dels Jocs Florals. Un grup d’alumnes de 2n d’ESO va encetar l’acte amb una teatralització sobre la força de les paraules i el poder creatiu que tenen. Seguidament, es va passar a l’entrega de premis de les creacions poètiques basades en els conceptes de Fe (Transcendència, espiritualitat, religió, valors), Pàtria (paisatge, cultura, tradicions, geografia) i Amor. Tancada la gala dels Jocs Florals, es va fer l’entrega del I Premio Cervantes on es va premiar la creació d’un còmic basat en el Quixot a 1r d’ESO i en l’elaboració d’un Podcast a 2n.

LA LLIBERTAT D’ESCOLLIR

La societat d’avui en dia no té normalitzat que puguem ser com vulguem sense haver de ser jutjats.

Posem etiquetes a tot qüestionem qualsevol mot. Qui trenca els estereotips està molt mal vist.

Hi ha gent que oculta el que sent per por del que li digui la gent. No hem de callar per encaixar, sinó lluitar sense parar.

Creem un món millor on no existeixi tot això, on per sobre de tot la igualtat sigui una prioritat.

Deixem que tothom pugui escollir qui i què vol. La llibertat d’elecció no ha d’estar en discussió.

Júlia Bellapart ESO rD

EL MAR QUE ESTIMO

Mar tot poderós, que cuides el fons marí, ets molt generós tot que alguns et donin verí.

Peixos, algues, tortugues molts animals més, lluiten per les seves vides, per viure molts anys més.

El mar que estimo m’agradaria que fos ple de vida la gent de la terra que habito m’agradaria que fos agraïda.

Humans, nosaltres tenim el poder, unim totes les mans salvem l’univers.

Neus Batallé ESO rC

AMOR DEMANAT, AMOR APASSIONAT

L’amor, allò que tant et cega no és que em sembli gaire un premi; sort que s’endolceix al teu tacte, perquè és massa agre per mi.

Tot això, a tu no et sembla així, ja que els teus ulls brillants humitegen el teu blanc coixí.

Allò que perseguies s’ha convertit en allò que t’atura; per què et mata tant aquella ruptura?

És igual, deixa-ho estar, jo ja no puc fer res més. Deixaré al teu cor ocultar que el meu l’has deixat malmès.

Anna Xargay ESO 2n C

Els alumnes participants

Mostrador

TEATRE EN CASTELLÀ

El Departament de Castellà ha organitzat diverses activitats relacionades amb el teatre.

La 1a va tenir lloc el 21 de febrer, al teatre de Salt, amb la representació de Nada de Carmen Laforet adreçada als alumnes de 1r i 2n de batxillerat del nostre institut. L’espectacle va córrer a càrrec de la Companyia Teatre de Ponent de Granollers dins de la proposta pedagògica de Teatre i Literatura per a alumnes de batxillerat.

El mateix dia, però aquest cop per als alumnes de 3r i 4t d’ESO, es va representar al teatre Ignasi Bonnín del nostre institut l’obra

La casa de Bernarda Alba. L’actuació era a càrrec de quatre actrius de la companyia Transeduca. Amb aquest drama rural ens van transportar al món de Federico García Lorca mantenint-se força fidels al text original.

Pocs dies després, el 28 de febrer, la companyia Transeduca va escenificar l’obra Don Quijote adreçada als alumnes de 1r i 2n d’ESO. Els actors, don Quijote i Sancho, van transportar els espectadors a la Manxa amb constants referències a l’actualitat.

Departament de Castellà

PARTICIPACIÓ AL XIV ENCUENTRO IMINJO

Els alumnes de 2n de Batxillerat Internacional: Laia Abio, Íria Batallé, Xavier Díaz, Abril Llamas i Alexánder Macià

han presentat la seva monografia al XIV Encuentro IMINJO (Impulso a la Investigación en Jóvenes) que organitza l’IES Cardenal López de Mendoza de Burgos.

La trobada s’emmarca en l’interès del centre i del professorat per impulsar l’aprenentatge i les investigacions realitzades per estudiants d’Educació Secundària (ESO i Batxillerat), de Formació Professional i dels primers cursos de la Universitat, tot i que està dirigit especialment a l’alumnat que segueix els estudis de Batxillerat Internacional.

MEDIADORS DIGITALS

Afinals del curs passat, amb la col·laboració de l’Alba Hernández, com a integradora social del centre, vam decidir participar del programa “De tu a tu” dels Mossos. L’objectiu era formar mediadors entre l’alumnat per mediar en conflictes digitals.

Vam creure que 3r d’ESO era un bon nivell per fer aquesta tasca, que també servirà com a servei comunitari, i un grup de set nois i noies van oferir-se voluntaris: Jordy Archaga, Souba Baldeh, Jordi Barba, Ivan El Meriami, Ainhoa García, Rita Puxan i Sira Vidal.

A principis d’aquest curs 2022-2023 han rebut la formació per part dels Mossos, fora de l’horari lectiu, van presentar-se (qui són i què fan) a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, i a partir d’ara estan atents a aquelles situacions en què poden ajudar.

Si detecteu o patiu algun conflicte digital amb altres companys, el seu correu és: mediacio@jvvgirona.eu

VISITA ALS LABORATORIS DE L’INSTITUT DE QUÍMICA COMPUTACIONAL I CATÀLISI DE LA UDG

El 16 de febrer els alumnes de 1r de batxillerat que cursen l’assignatura de química van visitar els laboratoris de l’IQCC i van poder conèixer de primera mà què fan en aquest organisme a través d’unes xerrades i uns tallers tant de química experimental com computacional.

Departament de Ciències Experimentals. Matèria de Química

TALLER SO I ACÚSTICA AL CAIXAFÒRUM

El dilluns 6 de febrer, l’alumnat de 4t d’ESO que fa l’optativa de Física i Química va participar en el taller So i Acústica al Caixafòrum de Girona. Van poder comprendre millor què és el so i conèixer les seves característiques a través d’una sèrie d’atractius experiments amb aparells de mesura, instruments musicals i tècniques informàtiques.

El que els va cridar més l’atenció va ser el tub Rubens!

Els alumnes participants han fet arribar la sinopsi del treball, un resum i han presentat la ponència durant el cap de setmana del 17 al 19 de febrer. El comitè organitzador del certamen s’encarrega de fer difusió dels treballs en tots els àmbits del coneixement i ha publicat un llibre amb els resums de les monografies presentades.

Cristina Tejero Bertran Professora de Química

Representació de Nada Representació de Don Quijote Representació de La Casa de Bernarda Alba

Tub Rubens

Dani Bartomeu Gifreu Coordinador pedagògic

Departament de Ciències Experimentals Matèria de Química

Mostrador

En el marc de les matèries de Literatura Universal i Llatí, els alumnes de 1r de batxillerat que les cursen, van assistir el passat mes d’abril a la 2a sessió de cinema al Truffaut. Aquesta vegada vam veure una comèdia de Shakespeare anomenada Treballs d’amor perduts. És una adaptació de l’obra homònima a càrrec del director i actor Kenneth Branagh. Als alumnes, acostumats a les tragèdies de l’autor anglès, els va sorprendre molt pel seu to lleuger i gairebé còmic.

La 3a i última tindrà lloc el proper 1 de juny i aquest cop serà una pel·lícula americana que recrea de manera lliure una tragèdia grega. El seu director és Woody Allen i el títol Poderosa Afrodita.

Departament de Llengua Catalana

CINEMA AL TRUFFAUT AMB ALUMNES DE 1R DE BATXILLERAT 1R D’ESO MARXA DE COLÒNIES A SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Els dies 11 i 12 de maig vuitanta-quatre alumnes de 1r d’ESO, acompanyats de les tutores i professors del curs, vam passar dos dies de convivències al Xalió. Vam iniciar-nos a la hípica, al circuit vertical i la tirolina. I, tot i la pluja, vam poder gaudir de totes les activitats.

Coordinació de 1r d’ESO

MOLTA ACTIVITAT A 4T D’ESO

El 4t d’ESO és un curs on cal decidir moltes coses i, per aquest motiu, és important que duem a terme moltes activitats relacionades amb l’orientació, la informació, i la formació. Us deixem quatre imatges que ens poden servir d’exemple de tota la varietat de propostes que fem en aquest nivell: les xerrades on diferents centres educatius ens expliquen la seva oferta d’estudis postobligatoris, la sortida al sud de França per retrobar-nos amb els escenaris de l’exili republicà, la formació en reanimació cardiopulmonar, la visita a l’ExpoJove... I això només és una petita mostra, perquè a 4t d’ESO no parem!

Coordinació de 4t d’ESO

Visita a Elna

Visita ExpoJove

Xerrades 4t ESO

Reanimació

Mostrador

LES OLIMPÍADES TAMBÉ ES JUGUEN AL VICENS VIVES

Tots associem el concepte Olimpíades al món de l’esport. Els Jocs Olímpics cada quatre anys són un fenomen global i universal. Però no tothom coneix que també se celebren Olimpíades en els diferents àmbits del coneixement i que l’Institut Jaume Vicens Vives té l’orgull de comptar amb una excel·lent collita d’atletes del coneixement als quals des d’aquestes línies volem retre un petit homenatge ara que els hem d’ acomiadar perquè tenen a tocar el proper repte: la Universitat.

Si hi ha algun tret comú a tots ells i a totes elles és la seva curiositat i la dedicació per un o diversos camps del coneixement. Molts d’aquests nois i noies fa anys que competeixen al més alt nivell i en cap cas ha estat fàcil. Com en qualsevol disciplina, tots i totes han dedicat hores i energies a assolir reptes i han après que, malgrat tot, no sempre es guanya.

Hem preguntat a alguns olímpics i olímpiques quina ha estat la raó que els ha mogut a participar en aquestes competicions. Les respostes han estat variades. “Principalment, amor a la resolució de problemes de matemàtiques difícils. En segon lloc poder competir, que també és divertit”, afirma Roger Lidón.

En Joan Villalba també destaca que li agrada participar en concursos així com viatjar per diferents indrets de Catalunya, Espanya o arreu del món. Gairebé tots els nois i noies reconeixen que la participació en aquestes proves és una oportunitat

única de viatjar, divertir-se, enfrontar-se a reptes i conèixer gent amb experiències diferents i aficions comunes, segons ens diuen la Sara Mateu i la Laia Abio.

València, Barcelona, Galícia o Zúrich són algunes de les ciutats visitades pels nostres alumnes. A en Roger li esperen dos magnífics viatges a Tokio, on tindrà lloc la fase internacional de l’Olimpíada matemàtica, i a Rio de Janeiro, seu de la final Iberoamericana.

Si us esteu preguntant quines són les qualitats que ha de tenir qualsevol de vosaltres que estigui pensant a provar sort en aquest camp de les olimpíades, aquí en teniu el resum: “capacitat de raonament, constància i ganes d’aprendre” (Laia), “Esforç, constància, creativitat, intel·ligència i ser una persona calmada” (Sara), “Principalment, passió per la resolució de problemes difícils. En segon lloc, creativitat, una ment oberta i ganes de millorar”. (Roger).

Com us podeu imaginar, no tot són flors i violes. El camí cap a les olimpíades, com passa a totes les disciplines, no està exempt de dificultats. No sempre és fàcil treure hores per practicar; no sempre els programes de preparació coincideixen amb el currículum del batxillerat; a vegades les proves i els viatges coincideixen amb activitats acadèmiques i extra-acadèmiques.

Malgrat tot, els olímpics i olímpiques amb qui hem pogut parlar recomanen l’experiència “Definitivament, les olimpíades et poden canviar la vida. Porten la teva capacitat de resoldre problemes a un esglaó completament diferent, i permeten descobrir una manera de fer completament nova i formar part d’una comunitat tan genial com és la de les competicions de matemàtiques, en el meu cas”. (Roger).

En Joan també ens diu: “A part de la competició en si, jo he tingut la sort d’anar a les fases nacionals i és una experiència molt guai. Vaig conèixer molta gent amb interessos semblants als meus i vaig visitar les ciutats (ens van portar a visites guiades i també ens van deixar temps lliure per voltar). Al final, allà la competició era el menys important, i ens ho vam passar molt bé”.

Finalment, hem demanat a tots ells i elles si ens volen fer alguna consideració o reflexió final sobre l’experiència olímpica.

Aquestes són les seves aportacions:

“Participar en les olimpíades no és per als llestos o intel·ligents, perquè la majoria de vegades el que guanya és el que millor s’ha preparat i el que més ganes hi ha posat. A més a més, els altres participants són estudiants de batxillerat com tots i molt probablement hauran fet les mateixes coses a classe que vosaltres, de manera que hi ha igualtat de condicions”. (Laia)

“Crec que s’hauria de comentar que en general se’ns titlla de rarets perquè tenim especial interès per alguna assignatura de

l’escola. Però, en realitat som persones perfectament normals amb altres interessos més comuns entre adolescents, a banda de l’escola. (Sara)

“Per molt que les mates del batxillerat et puguin semblar molt avorrides (a vegades ho són), les matemàtiques de l’olimpíada són un món completament diferent: en les olimpíades la clau és ser creatiu, no aplicar mètodes repetitius sense fer errades de càlcul”. (Roger)

“Animaria a més noies a participar en aquestes olimpíades, perquè encara que a química sí que era força semblant el nombre de nois i noies, a física crec que eren només un 10% del total. I segur que moltes no ho saben però hi ha un premi extra de 1000€ per a la primera noia classificada (quedi en la posició que quedi)”. (Joan)

Per la nostra part, volem deixar constància de l’agraïment que sentim perquè heu format part de la comunitat educativa del Vicens Vives durant aquests darrers cursos acadèmics. I des d’aquí volem donar visibilitat a l’excel·lència que representa el vostre esforç i dedicació i desitjar-vos molta sort amb unes paraules de Pierre de Coubertin, el pare dels Jocs Olímpics de l’era moderna: “El millor que tenen els somnis és que a vegades es poden fer realitat”

Farners Brugués i Ester Robles

Relació d’alumnes que han quedat finalistes a les diferents fases de competicions olímpiques.

Olimpíada de Matemàtiques: Roger Lidon 1r premi fase catalana 1r premi fase espanyola. Medalla plata a la iberoamericana.

Olimpíada de Física: Adrià Hesse i Joan Villalba medalles de plata a la fase nacional

Olimpíada de Química: Joan Villalba, 7è de Catalunya; Laia Abio, 3a de Catalunya; Sara Mateu, 15a de Catalunya

Olimpíada de Biologia: Laia Abio, 3a de Catalunya

Olimpíada Informàtica: Roger Lidón, 10è fase Espanyola i 7è catalana

Olimpíada d’Economia: Adrià Hesse, 2n lloc, passa a fase nacional

Olimpíada de Geologia: Aram Gelmà, 3r a la fase catalana i participació a la fase estatal; Fiona Pijoan, 4ª a la fase catalana.

Premis cangur: Roger Lidon 1r premi; Eugeni Vasiliev 5è; Xavier Díaz 7è; Joan Villalba 8è

“Crec que la millor manera de ser el millor és, simplement, divertir-se”

Shaun White, guanyador de la medalla d’or per EEUU en snowboard, 2006

Participants a l’Olimpíada de Geografia

Participants a l’Olimpíada de Geologia

Alguns dels alumnes olímpics

Escola Verda

SETMANA DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

TEMPS DE FLORS 2023

Enguany, el nostre centre ha tornat a participat en l’Exposició Temps de Flors de la ciutat de Girona. Considerem aquesta exposició com a oportunitat per a plantejar una situació d’aprenentatge en què es vinculen diverses matèries i disciplines, i, alhora, es treballen aspectes relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de l’Organització de Nacions Unides (ONU).

El muntatge d’aquest any ha estat creat i executat per alumnes de 4t ESO de les matèries optatives d’Educació visual i plàstica, i d’Hort-projecte.

L’alumnat ha volgut emmarcar un seguit d’emocions, relacionant-les amb les situacions que les provoquen i unint-les amb camins de colors. Per fer-ho, han dut a terme un treball previ a l’aula a partir de la psicologia dels colors i l’ar-

tteràpia. Tots ells s’han realitzat seu el projecte. Alguns grups no van preveure la possibilitat de pluja... de manera que aquesta va anar diluint algunes emocions i situacions, com a la vida mateixa. Així, per tant, ha estat una instal·lació viva. I no son les emocions les que ens fan sentir vius?

Imma de Batlle Professora d’Educació visual i plàstica, i Sílvia Franch Fernández Coordinadora d’Escola Verda

Del dia 13 al 17 de març, a l’Institut Jaume Vicens Vives, vam dur a terme la Setmana de l’emergència climàtica. Durant aquests cinc dies es van fer activitats relacionades amb aquest tema tant present i rellevant, amb la intenció de conscienciar i informar els alumnes sobre un fenomen tan important d’avui en dia. Aquest projecte s’ha dut a terme en tots els cursos de l’Institut, des de primer d’ESO fins al Batxillerat. Es va establir un marc general en què cada nivell escollia els àmbits de treball determinats en els que volia posar èmfasi.

A primer d’ESO, la coordinació d’aquest projecte va ser per part de l’Helena de Riba, la coordinadora del nivell en qüestió. Ella ho va plantejar com un projecte comú, el qual va començar amb el mateix inici per totes les classes de primer. Va haver-hi un seguiment i al mig de la setmana van fer una pausa per avaluar com estaven anant les activitats conjuntament amb l’alumnat i, finalment. el divendres totes les classes van posar en comú l’aprenentatge de la setmana. Aquest projecte es va realitzar d’una forma dinàmica i, a més, van fer una excursió on van poder assistir a un anellament d’ocells. A partir d’aquesta sortida, van

treballar com afecta el canvi climàtic en les seves migracions. A més, es van dividir en grups per treballar les causes, conseqüències i possibles solucions per aquest canvi climàtic. Tota la recerca i el treball que els alumnes van realitzar durant la setmana, el van reflectir en pòsters que van fer mantenint els grups on hi constaven conseqüències que van haver d’ordenar de més a menys importància, segons el seu criteri, relacionant-les entre elles.

Al curs de segon d’ESO comptem amb la coordinació de la Lídia Ochoa, i en aquest curs, cada assignatura ha gestionat les seves activitats. Un exemple ha estat el de la matèria de llengua castellana, on s’han realitzat entrevistes fictícies a Greta Thunberg, interpretant les seves respostes. En cada matèria s’han cercat reptes que permetessin als nois i noies reflexionar sobre la importància del que està succeïnt amb el canvi climàtic.

l’assignatura de física i química juntament amb tecnologia i biologia, van orientar el projecte cap a la qüestió dels refugis climàtics. Els alumnes van estudiar les temperatures i les zones adaptades a la pujada d’aquestes, buscant llocs que puguin servir de refugis climàtics, tant a l’estiu quan pugen les temperatures, com a l’hivern, quan baixen, ja que actualment ens trobem amb la dificultat afegida per l’augment dels preus de l’energia.

A tercer d’ESO, des de la coordinació de la Montse Noia, van plantejar les activitats separant-les en dos projectes. En el primer hi participaven les matèries de llengües. El que havien de fer els alumnes era informar-se sobre la situació actual i redactar articles on poguessin expressar tot el seu aprenentatge, així com treballar continguts propis de la matèria, com l’expressió escrita. Per altra banda,

En el curs de quart d’ESO, amb el coordinador Pere Parramon, s’han dut a terme també moltes activitats durant aquesta setmana. Van treballar el canvi climàtic des d’un punt de vista de moviments socials, de legalitat (lleis), moviments de tipus socials com ara l’associacionisme, les relacions entre els ciutadans i participació social. Conjuntament, les assignatures de ciències socials, català i educació física, van realitzar una activitat que consistia a planificar una ruta a la nostra ciutat que havia d’incloure l’Institut com

Sílvia Franch Fernàndez, coordinadora d’Escola Verda

1r d’ESO

3r d’ESO

d’ESO

Recomanació Escola Verda

a punt d’origen o partida. L’objectiu de la ruta era veure si és possible anar a peu a la majoria de llocs i analitzar si les rutes son fàcils i accessibles per a tothom, tant sigui a peu o amb transport públic. D’altra banda trobem la matèria de matemàtiques, on, a partir d’una sèrie de reptes que plantejaven els professors, es feien càlculs i anàlisis relacionats amb el transport. A les matèries d’economia i religió es va dur a terme una tasca que consistia en fer un video sobre l’economia circular amb relació als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’agenda 2030 de la Unió Europea. Els alumnes de l’optativa de visual i plàstica es van inspirar en deus de la mitologia grega i romana i van crear uns deus relacionats amb la sostenibilitat. Al seu torn, a l’optativa d’hort i projecte s’ha realitzat un treball sobre el compostador que volem implantar al centre.

Al Batxillerat també s’ha volgut cons-

nomen i es va dur a terme el projecte KAS, un projecte que consisteix en que l’alumnat del Batxillerat Internacional fes voluntariats.

La coordinadora de Batxillerat, l’Imma Garcia, va proposar de fer alguna activitat en aquesta setmana, tot i que els alumnes de Batxillerat estan molt ocupats. Tot i així, alumnes del BI es van oferir a organitzar una activitat amb molt d’entusiasme i ganes de moure l’alumnat. Tot això va ser gràcies al fet que la nostra coordinadora confia plenament en el treball dels alumnes i va deixar total llibertat per proposar activitats i durles a terme. D’altra banda, els estudiants van organitzar un concurs de fotografia, que tracta de fer fotos d’espais verds que trobem per la ciutat de Girona. Aquest concurs va tenir èxit sobretot per els premis que aspiraven a guanyar els concursants: la persona que quedés en primer lloc guanyava 9 esmorzars de la cantina

esmorzars i l’últim lloc, però no menys important, 5 esmorzars. Uns premis que van cridar l’atenció a tothom del curs. Les conclusions que hem extret d’aquest projecte de la Setmana de l’emergència climàtica són totes positives. Ha estat un projecte de gran ajuda per conscienciar els joves de la gravetat dels problemes que estan afectant al nostre planeta. També ens ajuda a aplicar mesures per intentar evitar que el canvi climàtic vagi a més, tot i que perquè això es pugui aconseguir, hem de col·laborar tots i totes. Ens agradaria agrair amb aquest article a totes les persones que cada any fan possible que el projecte es pugui dur a terme, tant a l’alumnat de tots els cursos, com als coordinadors de cada curs i també a la coordinadora d’Escola Verda, la Sílvia Franch.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL SEGONS EL CINEMA

Avui us vull recomanar algunes pel·lícules que he vist i que tracten sobre la Primera Guerra Mundial. La veritat és que m’han impactat molt, perquè no sabia gaire sobre aquest tema i m’ha ajudat a entendre millor el que va passar fa tantes dècades.

La primera pel·lícula que us recomano és 1917 (dirigida per Sam Mendes, 2019). La pel·lícula segueix dos soldats britànics, Schofield i Blake, que han de travessar el territori enemic

durant la Primera Guerra Mundial per entregar un missatge urgent que pot salvar les vides de molts soldats, entre ells, el germà de Blake. La missió sembla impossible i els dos soldats hauran de superar molts obstacles al llarg del camí, com ara trinxeres plenes de soldats enemics, explosions i altres perills. La pel·lícula està filmada com si fos un pla seqüència, el que li dona una gran intensitat i realisme a les escenes de guerra. Em va semblar una manera molt interessant de veure com era la guerra per a aquells que la van combatre. La segona pel·lícula que us recomano és Camins de glòria (Paths of Glory, dir. Stanley Kubrick, 1957). Aquesta pel·lícula

està basada en una història real i segueix un grup de soldats francesos que són acusats falsament de covardia durant la Primera Guerra Mundial i portats a judici militar. L’oficial encarregat del cas està més interessat a mantenir la disciplina i el control que no pas a fer justícia, i els soldats es veuen enfrontats a un sistema que els ha condemnat abans no comenci el judici. Es tracta d’una pel·lícula molt intensa i trista que mos-

Guim Franch Pujadas

1917 (dir. Sam Mendes, 2019)

Camins de glòria (dir. Stanley Kubrick, 1957)

Rita Moragrega Masdevall 2n de Batxillerat C, i Irene Velasco Torres 2n de Batxillerat D

Foto guanyadora Jana Ribas Brugué 2n BAT C “L’ocell”

Recomanació

tra el cost humà de la guerra i com la política i la burocràcia poden afectar les vides dels soldats.

La tercera pel·lícula que us recomano és Res de nou al front de l’oest (All Quiet on the Western Front, dir. Edward Berger, 2022). Basada en la novel·la homònima d’Erich Maria Remarque, aquesta pel·lícula segueix la història d’un grup de joves

Passatemps

SOPA DE LLETRES AMB PISTES

Gina Estefanell García

2n de Batxillerat D

H I S T O R I A D O R K U T P R E I

R N A O M B D S Q N W F A J R E O A

A T C A C U P E D R E R E S A I R B

L E A R A Y B A T H I S O W C O A I

L R E M N R M E T A O R J A M A N B

U N D H T A U E R I P R E H T B A L

R A I R I C Y O C M G R B I U A O I

A C V D N L Q A N U C Z D O I T S O

F I L Y A T D P L A I M K F H X U T

R O K H M N I Q L N S E V X F I K E

A N L I U C M E S O D E S I T B R C

X A I F T I D A L L U R W J B A V A

T L Q M H S Y Q F I N T K N P C I X

soldats alemanys que s’enllisten en la Primera Guerra Mundial plens d’entusiasme i patriotisme, però que ben aviat es troben amb la brutalitat i la inhumanitat de la contesa bèl·lica. La pel·lícula és una crítica ferotge a la guerra i als sistemes polítics i militars que li permeten, i mostra com la guerra pot afectar a les persones involucrades de manera irreparable. Em va semblar molt interessant, per bé sigui dur, poder veure en primera persona els horrors de la guerra.

Finalment, us vull recomanar Bon Nadal (Joyeux Noël, dir. Christian Carion, 2005). Aquesta pel·lícula és una història de ficció basada en fets reals que va passar durant la Primera Guerra Mundial. La història segueix un grup de soldats alemanys, francesos i britànics que van decidir fer una treva per Nadal i fer la celebració plegats. La pel·lícula mostra com, malgrat la guerra, les persones poden trobar maneres de connectar i de ser amables les unes amb les altres. La treva de Nadal va ser una veritable història de pau i humanitat enmig d’un dels conflictes més cruels de la història.

En resum, aquestes són les quatre pel·lícules que us recomano si voleu aprendre més sobre la Primera Guerra Mundial i veure com aquest conflicte va afectar les vides dels soldats i de les persones que van viure en aquella època. Espero que us agradin!

T I E X I R M B A Q N W Y H O V N G

R A M P V E D E S C A R T E S N S I

K H A R U L I C D H E Z D A T D K P

K T G B S U M E T O X R C Q U I B A

A Z I V U M E T A S T A S I F O C S

Pistes:

1. Professió de la persona que dona nom al nostre Institut

2. Nom del filòsof del qual hi ha una fotografia en el Pavelló nord

3. Entitat que no tenen molts centres educatius que celebra uns premis

4. Lloc de l’Institut on pots anar a comprar menjar i begudes

5. Lloc de l’Institut on hi ha molts llibres i es troba al costat de l’aula de música

6. La modalitat de Batxillerat que es va implementar al centre fa molts anys i que, a dels centres públics de Girona, només es fa aquí

7. La modalitat de Batxillerat que s’implementarà al centre l’any vinent

8. El barri al qual pertany el nostre Institut

9. El nom de la revista del centre

10. Famosa obra de l’art tèxtil romànic evocada en les pintures del pati

Bon Nadal (dir. Christian Carion, 2005)

Res de nou al front de l’oest (dir. Edward Berger, 2022)

El còmic

Idea i elaboració de Biel Pavón Bacquelaine i Àlex Noussinga Rivera, amb la col·laboració de Júlia Bellapart Pi, Manelic Prats Artigas i Adrià Vidal Noguera. Alumnes de 1r ESO D

Organitza:

Agraïments:

Podeu consultar totes les activitats que es porten a terme a l’Institut: https://www.jvvgirona.eu/ca/ https://blog-jvv.blogspot.com/ http://vivesverd.blogspot.com/