Revista febrer'23 Institut Jaume Vicens Vives

ÍNDEX EDITORIAL

METASTASI

Butlletí informatiu. Institut Vicens Vives. Girona. Febrer 2023.

El nom de la revista prové d’un escriptor i poeta italià, Pietro Trapassi, més conegut com a Metastasio. Va ser un dels llibretistes d’òpera més importants del segle XVIII. Al nostre institut n’hi havia un bust, que era molt popular entre els alumnes. Per això, el seu nom catalanitzat fou escollit fa més de 40 anys com a capçalera del butlletí informatiu del centre.

Les fotos de la portada i la contraportada han estat realitzades per Xavier Sàbat Mir. (vegeu pp. 26-27).

Edició: Pere Parramon Rubio

Adjunta d’edició: Pilar Prat Martí

Equip de comunicació: Jordi Coll Campos, Gemma Ballarín Sala, Dani Bartomeu Gifreu, Simone Guinó Cabruja, Rosor Rabassedas Pagès i Jordi Xargay Rigall

Disseny, maquetació i impressió: Impremta Pagès, Anglès

Com a directora de l’institut tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres, lectors de la revista METASTASI de l’Institut Jaume Vicens Vives, per tal de presentar-vos el primer número de la revista d’aquest curs 2022-2023.

Hem encarat aquest nou curs amb moltes il·lusions i nous reptes, sempre encaminats a acompanyar, de la millor manera possible, el nostre alumnat en el seu creixement acadèmic i personal. Per fer-ho, hi esmercem tots els nostres esforços i dedicació.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu principal, el nostre dia a dia està farcit d’activitats per tal de motivar i engrescar els nois i noies en tots els àmbits de coneixement, utilitzant diferents estratègies i metodologies ben variades. Algunes d’aquestes activitats i situacions d’aprenentatge queden només dins l’àmbit del mateix centre educatiu, però d’altres intentem mostrar-les mitjançant els diferents canals de comunicació de què disposem: l’Instagram, l’apartat d’Activitats del nostre web i dues vegades l’any amb una selecció molt variada d’articles i textos que publiquem al METASTASI.

Aquesta feina d’elaborar la revista ha de ser molt curosa i seleccionant molt bé què s’hi publica, per tal que sigui equilibrat tant en els temes, com en el tractament que s’hi dona i és per això que valorem de forma molt especial tota la tasca que fan persones que en porten la coordinació i també tot el professorat que hi col·labora d’una manera o altra. Des d’aquí el nostre agraïment.

La revista constitueix un aparador del nostre centre on volem mostrar aspectes de l’actualitat, del dia a dia i a la vegada altres temes de més profunditat i llarg recorregut per tal d’anar confegint la memòria de l’Institut.

Durant aquests anys d’existència de la nostra revista METASTASI s’ha complert aquesta missió i el nostre propòsit és anar-lo continuant. Estem contents de constituir una baula més de tot aquest engranatge que és la nostra institució.

Us animo a llegir-la amb atenció per tal de conèixer i així fer-nos més nostre, si cal, l’Institut.

Cordialment,

Rosor Rabassedas Pagès

Un Nou curs

ALS ALUMNES DE 1R D’ESO

7de setembre de 2022, cent vint noies i nois omplen el Teatre Ignasi Bonnín, seuen i escolten com diuen el seu nom per pujar a la seva classe amb els seus nous companys. Un dia curt però molt intens: nova etapa, nou institut, nous companys, nous professors…

L’inici de curs és com un full en blanc. És un full per omplir, per dibuixar, per escriure o per guixar. A vegades l’omplim seguint unes instruccions detallades i precises, però molts cops la intuïció i la nostra manera de fer ens guia per anar traçant les línies o les paraules.

Cadascú porta el seu material a la motxilla, alguns la porteu molt carregada d’il·lusions, de pors, de desitjos, d’inseguretats, de certeses… D’altres no la porteu tan plena, però tots hi porteu les vostres coses.

JA SOM A SECUNDÀRIA

Sou vosaltres mateixos qui us aboqueu sobre el full per anar dibuixant el que serà el vostre pas per l’Institut Jaume Vicens Vives. Els primers dies esteu expectants, atents. I, a mesura que passen els dies i les setmanes, aneu definint el vostre traç i donant color al vostre full que ja no està en blanc.

21 de desembre de 2022, acaba el trimestre, busquem el full blanc del primer dia i ja no hi és… Hi ha fulls plens de color, hi ha fulls amb una línia fina i discreta, fulls ben guixats, fulls amb taques, fulls quadriculats, fulls plens de lletres, fulls plens de números, fulls amb punts, fulls una mica estripats, fulls fent origami… Tots hi tenen alguna senyal que aquest trimestre hi han passat coses i totes aquestes coses ens diuen que heu crescut una mica i que hem de continuar treballant per a que l’Institut sigui casa vostra.

I el full està a les vostres mans, el podeu transformar en qualsevol moment, el podeu esborrar, el podeu reciclar, el podeu continuar pintant, o en podeu demanar un de nou… És el vostre full.

Les delegades i els delegats de cada grup comparteixen amb nosaltres les seves primeres impressions sobre la seva arribada al nou nivell educatiu de la Secundària.

Anás Makhloufi i Queralt Corbera Sabrià, 1r ESO A

Per nosaltres el primer trimestre ens ha servit per adaptar-nos al nou horari, a l’espai i al professorat, ja que a l’escola no teníem tants professors. Hem conegut gent nova i hem fet noves amistats, ens ha agradat que tinguéssim ordinadors per a nosaltres, perquè a l’escola els compartíem. Per altra banda, hem notat que hi ha moltes més normes a seguir, però estem molt contents d’estar aquí.

Elena de Riba de Urrutia Coordinadora de 1r d’ESO

Un Nou curs

Júlia Congost Giró i Àlex Albella Font, 1r ESO B

Aquest inici de curs ha sigut molt agradable per part del professorat. Ens han acollit i ajudat molt amb tot el que hem necessitat, hem conegut a molts companys nous i també hem pogut veure i conèixer tot el recinte de l’institut. Hem après a fer millors esquemes, treballs elaborats, etc. En aquest petit text volem donar les gràcies a tots els professors i companys que ens han ajudat a seguir el nostre camí endavant.

1R ESO B

Gael Aranda Jaimez i Afra Cortés Cairol, 1r ESO C

Jana Torrellas Casadevall i Lluc Juanola Bosch, 1r ESO D

El primer dia d’anar a l’Institut hi ha molts nervis. Et retrobes amb els amics de l’escola, penses amb quins d’ells coincidiràs a classe. Ets conscient que faràs amistats noves, nois i noies de qui encara no saps res. Vulguis o no és un gran canvi passar de l’escola a l’institut. Allà érem els grans, aquí, en canvi, som els petits. També el sistema de l’institut és molt diferent del que estem acostumats i el tracte que hi ha entre professor o professores i alumnes també és diferent.

1R ESO D

CONSTRUINT IDENTITATS QUE TRANSFORMEN

El dilluns 26 de setembre, a l’hora de tutoria de Batxillerat, es va dur a terme la conferència inaugural del curs acadèmic. La xerrada la va realitzar Mohamed El Amrani, emprenedor, comunicador i activista social. De la seva biografia, de manera genèrica, podem dir que és un noi jove, nascut al Marroc, que amb pocs anys de vida va venir a Catalunya i va començar a viure a Roses. És destacable que, amb només disset anys, va crear la Xarxa de Convivència, una plataforma social que reivindica la convivència i la cohesió social. La plataforma aposta per la generació de nous referents entre els joves musulmans catalans. Cal dir també que avui dia és president de l’Associació per a la cooperació al desenvolupament Azahara, una entitat amb seu a Salt que impulsa una gran xarxa de ciutats, empreses i persones per a la transformació social global. Gràcies a la seva lluita va rebre el Premi Jove Emprenedor Social per la Universitat Europea de Madrid i la International Youth Foundation.

En Mohamed, només de començar la presentació, va plantejar al públic quins són els reptes que té cadascú, fent pensar i reflexionar per veure si cadascú realment sap qui és o què vol aconseguir a la vida. Mentrestant planteja una afirmació interessant: «és molt probable que allò que més us agrada ara o el que anomeneu avui dia el vostre estil de vida, sigui allò al qual us decanteu a l’hora d’escollir quina voleu que sigui la vostra professió».

Mohamed el Amrani (font: https://www. fpdgi.org)

Un Nou curs

Mohamed El Amrani va iniciar el seu projecte fent allò que el movia. A més, conviure en un entorn tan divers com aquell en el que va créixer, li va proporcionar una multiplicitat de perspectives que el van ajudar a tirar endavant. És així com intenta apropar als joves el fet que no només existeix una única manera de veure el món, sinó que, realment, els nostres entorns poden ser molt i molt diferents. La diversitat és un factor que sempre hem de valorar positivament, ja que ens permet observar les situacions des de més d’un punt de vista i amplia la capacitat d’adaptació al món laboral.

Per poder trobar el mateix camí en aquest món tan extens, en Mohamed, a través de la resiliència, proposa donar resposta a les preguntes «qui soc jo?» i «què vull ser?». La clau és entendre en quin món vivim i en quina societat estem. Remarca que és important tenir una capacitat global i racional d’aquest, a més de conèixer-se encara que «estiguem en un moment on la nostra única certesa és la incertesa». Sempre és un bon moment per construir la identitat pròpia, i per fer-ho hem de poder expressar-nos i equivocar-nos, reconeixent els errors i superant situacions complicades com el fracàs, ja que a partir d’aquests s’aconseguirà persistir en un ventall de nous coneixements. Així doncs, tota aquesta diversitat i la superficial acceptació cap a la diversitat que es viu avui en dia l’ha portat a experimentar diferents vivències, que es poden sintetitzar en quatre històries diferents. En primer lloc, quan ell va començar a col·laborar a la ràdio hi havia molta gent que trucava preguntant si era realment ell qui parlava, donat que parlava el català fluidament i el seu nom el feia no semblar d’origen català. En segon lloc, l’afirmació que sentia i que avui en dia continua sentint: «haurien de ser tots com tu». Per molt que pugui semblar una afirmació sense ànim d’ofendre, es tracta d’una expressió carregada de prejudicis. Uns prejudicis associats a una imatge ben concreta: si ets del Marroc o de països del continent africà, és més probable que tinguis tendències violentes. Així doncs, realment és un compliment dir això a algú? En tercer lloc, una altra afirmació que va molt lligada a l’anterior: «no sembles marroquí». Aquesta declaració sempre l’ha deixat molt parat perquè ve a dir que ser marroquí és dolent. Ell explica que tenia amics que fins i tot no volien anar a la platja i bronzejar-se, ja que des de petits els havien envoltat aquest tipus de comentaris, fent entendre que ser marroquí era quelcom negatiu. Finalment, ara com ara encara li pregunten més d’una vegada sobre la seva procedència perquè no s’acaben de creure que pugui ser d’aquí, simplement per la seva aparença. Aquest seguit de fets, si succeeixen des que un és petit, fan replantejar-se la mateixa

Mohamed el Amrani a l’Institut Jaume Vicens Vives Fotografies de l’acte d’Eva Teixidor Esteva (2n Batxillerat D)

identitat i la relació respecte del món, en general. És per aquest motiu que ell ha hagut de treballar molt sobre ell mateix i fer l’exercici de convèncer-se que no és dolent ser qui és. Pel que fa als seus projectes, es destaquen: les històries de Sant Jordi, el viatge al Marroc de cinc dies i els autobusos Teisa que porten joves a l’escola. El primer projecte consistia a convertir una de les places de Figueres en una biblioteca humana en la qual hi havia deu dones i cadascuna explicava la seva pròpia història. Seguidament, el viatge al Marroc era un challenge, un conjunt de reptes on aquells que participaven durant cinc dies anaven aprenent sobre la vida al país nord-africà. Per acabar, el seu projecte amb més ressò és el dels autobusos. Aquest projecte consisteix a facilitar el transport entre els joves que viuen en els pobles que es troben a onze quilòmetres de distància des de l’institut. En Mohamed va anar de viatge al Marroc i va veure que hi havia molts nens, però principalment nenes, que no assistien a l’escola a causa de la distància i la falta de transport. Quan ell va tornar a Catalunya va contactar amb empreses d’autobusos, però totes li van negar la proposta perquè segons aquestes empreses era fantasiosa o poc creïble. Tanmateix, ell va insistir i va trobar una manera d’aconseguir autobusos de manera menys costosa: quan aquests vehicles tenen una edat, poden ser donats per a usos diversos, com el seu projecte. Avui dia l’empresa Teisa té un conveni amb l’associació d’en Moha-

COMIAT ALS YOCTOS

med per portar aquests vehicles al Marroc cada any. Gràcies a aquesta iniciativa, l’assistència a les escoles s’ha multiplicat un 200%, i moltes noies han pogut reprendre les classes. A partir de tots aquests actes, en Mohamed treu com a conclusions que a vegades no t’adones que una cosa que fas, per molt petita que sigui, acaba tenint un impacte molt gran per als altres.

Actualment, treballa en un projecte de robòtica i informàtica a Girona i Salt per a tots aquells que vulguin experimentar aquest tipus d’activitats. D’altra banda, també imparteix un curs d’activisme dedicat als joves per a la creació de nous projectes socials. A més, si algú vol experimentar l’estil de vida al Marroc, també realitzen estades per resoldre els diversos reptes que es presenten en la vida del dia a dia en aquell país.

Al llarg de la xerrada del 26 de setembre es va poder seguir una línia cronològica de la seva vida. A partir de diversos exemples, com ho és la història dels autobusos al Marroc, va anar donant consells amb els quals interpel·lava el públic per tal d’aconseguir que cadascú busqués les seves motivacions per trobar la seva pròpia identitat. Com bé va dir Mohamed El Amrani, «moltes vegades no es tracta tant de canviar el món, sinó de fer que resisteixi».

Tot seguit reproduïm el discurs que Farners Brugués Massó, coordinadora del Batxillerat Internacional, va oferir en l’acte de lliurament de Certificats i Diplomes de la promoció 20202022, celebrat el dissabte, 12 de novembre de 2022, al Teatre Ignasi Bonnín del nostre Institut Jaume Vicens Vives.

Yoctos: prefix del Sistema internacional d’unitats que indica un factor de 10-24; paraula única, inconfusible que també us ha identificat a vosaltres aquests dos anys.

Bon dia. Soc Farners Brugués i com a coordinadora de Batxillerat Internacional i en nom de l’Institut Jaume Vicens Vives us dono la benvinguda a l’acte de lliurament de diplomes i certificats del Batxillerat Internacional a la promoció 2020-22.

Agraeixo l’assistència a les persones que ens acompanyen a la taula: Sr. Àdam Bertran, regidor d’educació de l’Ajuntament de Girona, i la Sra. Rosor Rabassedas, la nostra directora. Estem contents que ens acompanyin dues exalumnes de Batxillerat

Internacional: Irina Pi i Paula Riera, que ens parlaran de la seva trajectòria acadèmica i laboral des que van deixar l’Institut i fins avui. Volem agrair la presència del Sr. Pere Pascual i del Sr. Josep Grané, representants de la Fundació Cellex, que ha becat 12 alumnes.

Gràcies també a Mireia Alemany, que fet una gran feina com a tutora durant els dos cursos, i a qui em consta que els nois i noies tenen en gran estima.

I també als professors de l’Institut i al professorat col·laborador de la Universitat de Girona —alguns han excusat la seva absència— per la implicació en la tasca que fan dia a dia, per

Gemma Arbonès Ventura i Maria Peñalba Delemus 2n Batxillerat D

Un Nou curs

tirar endavant aquest Batxillerat d’excel·lència juntament amb vosaltres.

Gràcies als conserges i alumnat d’ESO que ens han ajudat a posar a punt aquest Teatre, als alumnes de BI actuals, de 1r i 2n, que col·laboren en aquest acte, ja sigui en el tema de llum i so, preparant l’escenari o interpretant les peces musicals que després escoltareu. I com no pot ser d’altra manera, agraïment als verdaders protagonistes de l’acte d’avui que sou vosaltres, Yoctos, i les vostres famílies.

El passat mes de juny vau acabar una etapa de dos anys intensos tant en l’àmbit acadèmic com en el personal; molts de vosaltres, fins i tot, vivint separats de la vostra família durant la setmana. L’equip de professors us hem vist avançar en la vostra formació acadèmica, hem vist com us esforçàveu per aprendre, us hem vist nerviosos davant d’exàmens complicats, us hem vist desanimats, però també contents, us hem acompanyat en la preparació dels treballs interns i de les proves externes de BI. Heu acabat els dos cursos assolint la majoria d’objectius que us havíeu proposat.

En l’àmbit personal us hem vist madurar i créixer com a persones responsables, implicades, solidàries, autònomes, reflexives, preparades per a contribuir a fer el món una mica millor.

Esperem que el pas per l’Institut Jaume Vicens Vives hagi estat una etapa important en les vostres vides i que us emporteu no només coneixements, sinó experiències vitals i records que perdurin per sempre.

Us desitgem que tingueu molts èxits personals i professionals i que seguiu sempre amb la vostra curiositat descobrint aquest complex món en el qual vivim, perquè, com va dir el genial Albert Einstein, «no tinc un talent especial, només soc apassionadament curiós».

Molta sort i moltes gràcies.

Farners Brugués Massó Coordinadora del Batxillerat Internacional

TREBALL EN EQUIP

La tasca educativa és un treball en equip —per això sempre es reivindica que s’ha de dur a terme entre les famílies, el sistema educatiu i el conjunt de la societat. A l’Institut, és clar, també tenim ben present la importància de fer feina plegats per ajudar el nostre alumnat a avançar en el seu desenvolupament, i, per aquest motiu, el professorat s’agrupa de maneres diverses: per exemple, per Departaments didàctics —segons les àrees de coneixement i la formació de cada professional—, o també per Equips docents —en funció dels nivells educatius en els quals s’imparteixen matèries. Aquí us deixem unes simpàtiques fotografies de tres dels nostres Equips docents com a recordatori que ens encanta treballar en equip!

QUI ÉS QUI

JORDI XARGAY FORA DE L’AULA

Jordi Xargay Rigall, professor de digitalització, d’enginyeria i tecnologia, porta en el centre quasi vint-i-tres anys. Ell, com a informàtic, és una persona a qui li interessa aprofitar les possibilitats tecnològiques que l’Institut ofereix i s’hi dedica en les seves hores lliures. Anteriorment, va estar treballant amb la impressora 3D i actualment és l’encarregat dels tècnics de teatre i de l’Instagram de l’Institut. El nostre Institut Jaume Vicens Vives té la sort de tenir un teatre funcional. Quan des de direcció li van demanar que portés aquesta activitat, la seva voluntat de treure partit al teatre de manera artística, tècnica i educativa el va fer acceptar. Abans que en Jordi es posés a càrrec dels tècnics de teatre, ja hi havia un petit grup d’alumnes que aprenien i dominaven el tema, però eren pocs. A hores d’ara, l’objectiu del projecte és que a cada curs hi hagi tècnics de teatre que coneguin el funci-

onament de la taula de llums, dels focus, de la taula de so i que sàpiguen preparar l’escenari per a qualsevol mena d’acte. No només aprenen aquestes habilitats, sinó que el grup expert explica i ensenya els seus coneixements als nous tècnics, d’un curs inferior. És un cercle d’aprendre i ensenyar entre generacions, basat en la responsabilitat compartida. D’aquesta manera tots els tècnics acaben estant a punt per preparar, sonoritzar i il·luminar un acte. Normalment, són els alumnes els que estan darrere de l’espectacle, però quan ve una companyia amb els seus tècnics propis, els de l’Institut entren en contacte amb els professionals per poder aprendre més. Jordi Xargay dota aquests alumnes d’unes vivències i aprenentatges que no els ensenya cap altra matèria. Per això funciona tan bé i els alumnes estan encantats.

D’altra banda, el professor d’informàtica d’aquest institut també es fa càrrec de l’Instagram. El compte s’anomena @institutjvv. Creat l’any 2019, compta amb més de mil seguidors. A Jordi Xargay, els estudis i coneixements informàtics li faciliten aquesta tasca. Ell selecciona, edita, dona forma i penja a la xarxa social el contingut que el professorat li envia. Simultàniament, ho penja al blog, dins l’apartat “activitats” del nostre web https://www.jvvgirona.eu. La funció de l’Instagram és mostrar la totalitat d’activitats que es fan a l’institut, perquè s’entengui que no només es fa classe. Hi ha tota una feina amagada, feina vivencial, d’orientació, d’experimentació, de preparar sortides, visites i molts altres projectes. Són activitats que s’estan fent, però que s’expliquen oralment no tenen visibilitat, mentre que si queden penjades a les xarxes, sí. A partir del compte d’Instagram, es pot reivindicar tot l’esforç que es posa per garantir una educació completa per tots els alumnes del nostre centre.

Jordi Xargay està a favor de la modernització de l’Institut en tots els aspectes. Una de les iniciatives que li agradaria posar en marxa al centre seria un estudi de gravació ben equipat. Per fer un programa de ràdio, gravacions de tota mena, treballs… Malauradament, actualment no disposem d’espai ni de possibilitat econòmica per realitzar-ho. Potser en un futur escoltarem un programa mentre caminem pels passadissos, qui sap. Mentrestant, la feina d’en Jordi contribueix a millorar les condicions de l’Institut i de l’alumnat. Per tant, gràcies!

Martina Villacé Oliva 2n Batxillerat D

Alumnes de 3r (darrere) formen alumnes de 2n (davant) sota la supervisió i el guiatge de Jordi Xargay

Jordi Xargay als comandaments de la nau!

JORDI RIBES I ELS MURALS DE L’INSTITUT

El professor d’Educació Visual i plàstica de l’Institut Jaume Vicens Vives, Jordi Ribes Besalú, ha estat el coordinador, els darrers dos anys, dels grups de treball comunitari que han estat restaurant l’antic mural del pati del Pavelló Nord, pintat durant els anys noranta pel professor ja jubilat i conegut pintor gironí, Josep Perpiñà. A més, aquest estiu el professor Ribes també ha refet el mural geomètric, uns treballs que, per qüestions de seguretat, ha hagut de fer en solitari.

En relació al mural del Pavelló Nord, si fem una mica d’història, podem veure que el conjunt inicial del mural es va fer els anys noranta, en l’època del professor Josep Perpiñà. Era un mural inspirat en el conegut Tapís de la Creació, un dels tresors de la Catedral de Santa Maria de Girona. El mural en recollia les conegudes “vinyetes” i, a més a més, hi havia espais on s’hi suggerien escenes quotidianes dels seus personatges. L’any 2015, a causa del deteriorament d’aquell mural i de les ganes de plasmar-hi noves propostes, es va coordinar una gran pluja d’idees entre l’alumnat de tot el centre. Mitjançant una plantilla a escala, cadascú podia fer arribar les seves propostes relacionades amb els Valors que vertebren la nostra vida en comunitat. Amb totes les propostes es va crear una composició que va ser un projecte que va comptar amb el suport del mateix Ajuntament de Girona. Amb l’ajut de pares i mares del centre es van fer tasques de preparació de la superfície i d’imprimació i, al llarg de diferents cursos i principalment amb alumnat de les optatives de 3r i 4t d’ESO, el mural va anar cristal·litzant. Amb el suport dels diferents equips directius, la professora d’Educació Visual i Plàstica Imma de Batlle i el mateix Jordi Ribes van coordinar tot aquest procés.

Al mural de l’any 2015 —que, malauradament, ja comença a mostrar símptomes de deteriorament— hi podem veure imatges que traspuen valors relacionats amb la salut física, com l’esport i l’alimentació, amb la salut emocional, amb els diferents àmbits culturals, amb l’ús assenyat de les noves tecnologies, etc. En el mural, com està avui en dia, hi conviuen fragments de dues èpoques, per tant: tant fragments relacionats amb el Tapís de la Creació medieval com amb les preocupacions del nostre temps.

El professor Ribes explica: «Com que ara fa dos anys que les parts del mural que calia restaurar urgentment eren de la temàtica del Tapís de la Creació i que corresponen a la part del mural que toquen a l’edifici del pavelló nord, han estat

aquests fragments els que s’han estat arranjant amb els grups de Treball Comunitari. Aquests grups són d’alumnat de 3r i 4t d’ESO, i els treballs de restauració es van fer les darreres setmanes del curs 2021-2022».

Pel què fa al mural geomètric, és tan antic com el mateix Institut en aquest edifici. Per això el vessant artístic i el fet que el mural estigués ja força deteriorat pel pas dels anys són les motivacions que, el juliol passat, van dur al professor a refer el mural. En aquest sentit, el professor Ribes explica que a l’equip directiu li va semblar que era una bona idea fer un remake del mural, perquè és important que el centre es vegi cuidat i bonic. Quant a les tasques de reforma del mural el professor comenta que les dues idees bàsiques que va tenir en compte van ser, d’una banda que hi hagués menys gamma de colors que a l’anterior, i de l’altra que tingués un resultat més càlid amb taronges i vermells. Com veieu, tenim molta sort de comptar amb professors i alumnes disposats a emplenar d’art els nostres espais.

Martina Llover Arderiu 2n Batxillerat D

Jordi Ribes ben concentrat en la restauració dels murals de l’Institut Jaume Vicens Vives

Una nova vida per al nostre mural geomètric

Entrevista

JOAN GAYA I EL TER

La comprensió sobre el nostre entorn, i sobre la relació entre les persones i la naturalesa que les envolta són aspectes molt i molt importants del nostre currículum educatiu. Per això, com que ens agrada parlar amb les persones que saben sobre aquestes qüestions, hem entrevistat Joan Gaya, que no només és un gran coneixedor del tema de l’aigua a les nostres contrades, sinó que també sap explicar-lo molt bé —com ell mateix recorda, «el que se sap, no serveix de res si no se sap comunicar».

Primer de tot, ens agradaria saber una mica sobre vostè. Quina ha estat la seva carrera professional i com a arribat a tractar el sector de l’aigua?

Jo vaig néixer a Lleida, en una família modesta. Quan vaig acabar el Batxillerat, vaig anar a estudiar enginyeria industrial a Barcelona, el que va suposar un gran esforç econòmic. Aleshores, les comunicacions eren lentes, i per anar de Lleida a Barcelona es trigaven quatre hores en autobús i cinc hores en tren, el que feia que em passés llargues temporades a Barcelona. Per sort, vaig guanyar alguna beca, i per això em vaig poder dedicar completament als estudis. Durant aquests anys, estudiava la carrera durant el curs i magisteri als estius, examinant-me així al setembre. En aquell moment, venia amb tota la confiança dels pares, i no podia tornar a casa havent fracassat.

Vaig servir una temporada a la indústria, com a químic. Dins el sector, vaig veure com aleshores hi havia greus problemes pel que fa a la contaminació, tant pels residus produïts, els fums emesos i la contaminació de l’aigua. Va ser aleshores que vaig introduir-me en l’aspecte mediambiental de la indústria, i vaig treballar en un laboratori de control de qualitat d’aigües residuals generades per la indústria. L’any 1976 vam patir un estiu especialment sec, i per això el Ter es va omplir dels contaminants que les indústries abocaven. Aquell va ser el primer dels episodis de contaminació que va produir protestes populars, a causa de la gran quantitat de peixos morts. És aleshores que el ministeri d’Indústria va contractar una enginyeria de l’aigua del País Basc, amb qui vaig treballar des de l’Escola Politècnica de Girona, com a tècnic d’enllaç entre les visites a les fàbriques i les anàlisis de laboratori. Aquell mateix any vaig començar a impartir classes a la Universitat, contribuint a crear un vincle entre la universitat i el teixit productiu que l’envolta. A la universitat, jo ensenyava el que feia a fora.

L’any 1979 vaig entrar a treballar com a funcionari de salut pública a la Generalitat. M’ocupava en especial del control de la qualitat de l’aigua. Però la meva feina no només es quedava en la part de la sanitat, sinó que també tocava la part ambiental. El 1983, se’m va proposar de formar part de la candidatura socialista

a l’Ajuntament de Girona. Joaquim Nadal va ser alcalde de Girona —i, recordem-ho, actualment continua essent un dels patrons de la Fundació Jaume Vicens Vives—, i jo regidor de Serveis Públics. En aquesta època havia iniciat la meva tesi doctoral sobre la compatibilitat de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) en l’àmbit urbà i industrial. Entre els anys 1983 i 1991, per tant, vaig ser regidor a l’Ajuntament de Girona. En aquells anys es va ampliar l’estació potabilitzadora d’aigua, i construir com la d’aigües residuals.

En acabar aquests anys, vaig tornar a la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de l’aigua, a la UdG com a professor, i vaig exercir com a enginyer consultor en matèria de planificació, gestió i economia ambiental… Vaig exercir la meva professió tant de tècnic com de químic.

I com arribem fins al llibre El Ter. Dits i fets del transvasament, editat per la Diputació de Girona l’any 2020?

El 2012, em vaig proposar fer el meu primer llibre, centrat en la gestió de l’aigua a Barcelona. Entre altres qüestions hi havia l’arribada de l’aigua del Ter a Barcelona, amb el transvasament del Ter. Tot i haver viscut els fets en primera persona, tenia llacunes, i per això vaig fer un treball de redescobriment. Aquest llibre anava dedicat a les noves generacions de gent dedicada a l’aigua. Amb l’èxit del llibre, se’m van proposar altres treballs, que vaig acceptar.

Joan Gaya amb el seu llibre (font: https://www.consorcidelter.cat)

Tot i això, va ser quan, al presentar el llibre al col·legi d’enginyers de Girona, un amic em va fer la pregunta que si ara havia estudiat el que passava al final del tub del transvasament, per què no estudiava el que havia passat al principi del tub, allà on s’agafa l’aigua del Ter. D’aquí neix aquest segon llibre: El Ter. Dits i fets del transvasament.

La meva dona és de Girona, per la qual cosa he viscut en aquesta ciutat la major part de la meva vida. Girona m’ha acollit durant cinquanta anys, pel que aquest llibre representa un testimoni que deixo a les comarques gironines, de tot el que representa el Ter i com afecta també el transvasament. El títol té a veure amb tot allò que es va dir de les perspectives del transvasament, el projecte, i la seva compatibilitat amb altres projectes, com els regadius, i també les realitats del que va passar. Quan es va transvasar el Ter hi va haver sentiments de molts tipus, de pèrdua i de guany, ja que es van introduir moltes transformacions: salts d’aigua per a produir electricitat, grans zones de regadius al Baix Ter, etc.

El llibre en si, de fet, és més una crònica que no pas un treball tècnic, de manera que s’adreça a qualsevol persona que tingui curiositat pel tema. Es poden fer tres nivells de lectura diferents, segons els interessos del lector. Hi ha el primer nivell que és l’escrit, però després ve-

iem les citacions de les fonts originals, en un nivell més profund de lectura, i per últim, els aclariments a peu de pàgina. El llibre explica diversos relats sobre diferents aspectes del Ter, i es divideix horitzontalment en els diferents capítols, i verticalment en els tres nivells de lectura que hem esmentat. El llibre és un treball de recerca, com es pot veure amb totes les cites que inclou. Es va buscar informació en llibres d’actes, en articles de l’època, arxius… Això es pot palesar en les gairebé set-centes notes a peu de pàgina que hi ha, que a més d’aclarir el context, també indiquen les fonts d’on s’extreu la informació.

Ens pot fer un últim apunt sobre la importància del Ter?

La consciència que el transvasament del Ter era desmesurat de l’aigua Ter, va afavorir la creació del Consorci del Ter, que es proposa que el riu, sigui un lloc per al gaudi de tothom i agrupà forces per reduir el transvasament. El riu és un patrimoni natural i cultural molt important.

Girona està situada precisament entre quatre rius. Això ha fet que el riu estigui molt present en la nostra cultura, com es pot apreciar en el nom dels carrers. Tot i això, aquesta proximitat amb el riu pot resultar perillosa, com ja s’ha demostrat en innombrables ocasions a Girona, com el Dia del Pilar de 1970. Arran d’aquestes inundacions, es van fer obres de millora en els diversos rius de Girona, com la canalització del Galligants. Avui en dia, el perill encara hi és, com per exemple, amb l’Illa del Ter, un obstacle crític per a l’aigua que pot provocar altres catàstrofes. Però allò que ja està construït, està construït, i encara que la cultura popular digui «a la vora del riu no t’hi facis el niu», el cert és que Girona ha crescut cap al riu, i ara l’únic que podem fer és actuar en prevenció. Ara estem bé, però no sabem quan vindran les pròximes inundacions. I arribaran, i si no s’hi fa res, ens afectaran. Amb això, és clar, m’agradaria no tenir raó mai.

realitzada per

Entrevista

Adrià Hesse Prats 2n Batxillerat A

Coberta del llibre El Ter. Dits i fets del transvasament (Joan Gaya, Diputació de Girona, 2020)

Entrevista

INUND’ART:

XVII MOSTRA D’ART CONTEMPORANI A GIRONA

El mes de juny de 2022 va tenir lloc a Girona la XVII mostra d’Art Contemporani a Girona. L’alumnat de les optatives d’Educació Visual i Plàstica de 4t d’ESO van tenir el privilegi de treballar amb tres artistes, Azuzena Moya, Cara Centenera i Queralt Armengol, que van exposar les seves obres al festival Inund’art en l’Exposició de projectes de cocreació i residències d’artistes als instituts Inund’art. El tema d’aquest treball de cocreació era Arrels i Teulades. A continuació us oferim una entrevista que la professora Imma de Batlle va fer a les tres artistes.

Com va ser plantejar el treball artístic als alumnes de 4t d’ESO?

El plantejament del treball artístic vam pensar-lo i idear-lo sempre com un treball en col·lectiu. Volíem que no només fos una tasca individual de reflexió personal, sinó que a més, hi hagués un pensament construït de forma comunitària, que entre ells/elles es poguessin escoltar i observar com i quines idees sorgeixen dels i les companyes quan parlem de les nostres cases.

Com és que vau triar aquest tema?

El projecte Arrels i teulades va sorgir des de la voluntat de preguntar-nos sobre l’estil de vida globalitzat que tenim actualment vers l’estil de vida arrelat i més localitzat que tenien els nostres avis i àvies. De fet, va néixer des d’un treball de recerca artística que va encetar la Queralt Armengol i a partir del qual vam plantejar-nos moltes altres qüestions relacionades amb la migració i amb la casa. I vam trobar també, que abans

tampoc hi havia una vida tan estàtica com ens imaginàvem. Es migrava molt també per necessitats econòmiques i per buscar una millora en la qualitat de vida. Cosa que ara continua passant, però a uns nivells molt més vertiginosos.

D’altra banda, el projecte també va emergir de la voluntat d’aprofundir en el concepte de “casa” des d’una voluntat de descoberta. Què ens transmetia la casa, què significaven expressions com “sentir-se com a casa”, què feia “casa” un

espai. Teníem la voluntat d’indagar en aquestes qüestiones i fer-ho de manera col·lectiva i transgeneracional.

Com va ser el procés de treball? Durant les sessions fetes a l’Institut vam poder posar en pràctica diferents activitats i exercicis de reflexió i pensament entorn el concepte de casa. Vam intentar que hi hagués sempre un apropament pluridisciplinar cap a la casa i que poguessin sentir que la creació artística no només està vinculada amb les arts visuals, sinó que també els diferents llenguatges i la hibridació de disciplines enriqueix molt més qualsevol tipus de creació artística. En aquest cas, vam realitzar diferents activitats perquè s’obrís la percepció de com sentim, reflexionem i representem allò que sentim a casa d’una forma plural utilitzant les arts visuals com a base però generant contextos multidisciplinaris.

Us va sorprendre alguna cosa o va ser tot tal i com pensàveu?

Ens van sorprendre les aproximacions que van tenir davant les propostes que vam fer. Va ser una gran descoberta veure que cadascú havia reflexionat i entès la proposta des de la seva individualitat pròpia i que havien integrat també aquesta fórmula col·lectiva de nodrir-se mitjançant l’observació dels i les companyes. Van haver-hi peces molt imaginatives i personals, que a la vegada parlaven molt de com entenen i viuen la casa. I això: deixar-se veure i mostrar-se als i les altres a través de l’art, és una fita preciosa.

També va ser curiós el fet que els plantegés un repte el fet de retornar a la temàtica de la casa durant totes les sessions. Tot i tenir aproximacions diferents al concepte a través dels diferents llen-

guatges, la proposta d’anar cada dia una mica més avall en l’aprofundiment de la idea de llar, casa, etc, va plantejar-los sovint un esforç.

Tornaríeu a treballar amb ells? Per a mi, sens dubte, sí. Treballar amb alumnat és un dels grans reptes però també un espai en el qual gaudeixo molt i aprenc encara més de tot el que les noves generacions senten, reflexionen... Els i les adolescents sempre qüestionen i posen en dubte allò que els proposes i crec que aquesta confrontació sana és molt valuosa per als artistes, perquè et permet un lloc per sacsejar la teva feina i et permet també reafirmar-te.

Sens dubte, sí. L’adolescència és un període molt ric i enriquidor i està en un estadi molt clau pel que fa la necessitat expressiva. Poder dotar als adolescents d’eines amb les quals poder-se expressar des d’un lloc que no sigui necessàriament el llenguatge, pot promoure espais íntims de qualitat on poder bolcar emocions que, sovint, en aquestes èpoques senten amb molta força.

Què canviaríeu?

En la meva opinió, la proposta seria molt enriquidora si es pogués fer un format intensiu, tenir més hores seguides durant un mateix dia i que fossin per exemple, tots els dies d’una mateixa setmana. Una creació de dilluns a divendres en un format immersiu. Sento que així seria molt més lúcid el procés de creació i de coneixença tant per a l’alumnat com per a les artistes. Ens ajudaria a concentrar i exprimir aquesta experiència en una temporalitat més dilatada i per tant, entrar més en profunditat en la proposta, sense sentir la pressa dels horaris escolars o l’angoixa de projectar allò que toca per a la següent hora.

Fins i tot seria interessant dedicar un espai fora de l’entorn escolar, on poder obrir nous camins d’aprenentatge. Per exemple, oferir un petit campus o colònies on anar a treballar artísticament, lluny dels prejudicis que planteja l’entorn escolar (sobretot) en els adolescents.

Entrevista realitzada per Imma de Batlle Boix Professora d’Educació visual i plàstica

MAGISTRAL

LA POLÍTICA, UN MÓN LLUNYÀ?

Francisco Alonso Martínez, professor del departament de Ciències Socials

Què és això de la política?

És l’activitat vinculada al govern dels assumptes públics i de les diferents institucions administratives que hi ha en un territori: població, comarca, comunitat, país o conjunt de països.

I què vol dir “governar”?

Dirigir, gestionar i guiar els ciutadans en uns àmbits determinats.

Quin és l’objectiu principal de la política?

Hauria de ser el de millorar el benestar de la ciutadania. Hi ha molts altres, però, idealment, tots haurien d’estar supeditats a aquest.

Puc “passar” de la política?

Pots “passar” de la participació en la política, però no de la política. Tota persona que viu en societat està influenciat, d’una manera o altra, per la política.

Per què no puc mantenir-me al marge encara que vulgui?

Perquè moltes de les decisions que prenen els responsables polítics t’afecten directament: impulsar més o menys l’ensenyament públic o privat, determinar el currículum i com s’organitzen els estudis, atorgar beques, millorar la sanitat pública o privada, ampliar o reduir

les prestacions sanitàries, donar ajuts econòmics a diferents col·lectius dels quals pots formar-ne part; pagar, pagar menys o no pagar per a l’ús d’instal·lacions i serveis esportius…

Quines formes d’organització o sistemes polítics hi ha?

En l’actualitat podem establir, bàsicament, tres: democràcia, autoritarisme i totalitarisme.

En què es diferencien?

En la democràcia existeix una separació dels poders executiu, legislatiu i judicial (que es controlen i limiten entre ells), es convoquen eleccions per triar els representants dels diferents partits mitjançant el sufragi universal (obertes a tothom que sigui major d’edat, amb algunes excepcions) i hi ha allò que en termes jurídics s’anomena “estat de dret”, és a dir, que cap ciutadà es troba per sobre de la llei. En l’autoritarisme no hi ha una clara separació de poders; les eleccions, si n’hi ha, solen ser fraudulentes (sovint només hi ha uns pocs partits; es limita així el pluralisme), les institucions atorguen a una persona o grup reduït poders excepcionals i, encara que no hi hagi la voluntat de controlar la vida privada dels ciutadans, volen que aquests es mantinguin passius respecte a la política. En el

totalitarisme, finalment, existeix un sol partit encapçalat per un líder amb gran poder (dictador) que controla l’Estat i la ciutadania i imposa la seva ideologia, si cal, amb el terror i la força.

Què són les ideologies polítiques?

Un conjunt d’idees polítiques que defineixen als partits i a la ciutadania.

I els partits polítics?

Són unes associacions formades per persones que tenen una mateixa ideologia, que tenen uns dirigents i uns estatuts (normes que regulen el seu funcionament), que tenen el suport directe d’uns afiliats i que redacten programes electorals i trien uns candidats per presentar-se a les eleccions.

Què s’ha de fer per afiliar-se a un partit?

Ser major d’edat (o formar part de les seves “joventuts”, que integren també a menors), pagar una quota i, evidentment, identificar-se amb les idees que es defensen i no pertànyer a una altra organització política.

Quins tipus de partits hi ha?

En síntesi, partits d’esquerra, centre i dreta.

I què vol dir això?

A grans trets, els d’esquerra creuen que la millora de la situació de la ciutadania

passa perquè l’Estat tingui una presència important en la societat, ampliant les llibertats i els drets civils i redistribuint la riquesa mitjançant l’establiment de més tributs —recaptant més diners que cobren a empreses, treballadors, consumidors, propietaris de béns immobles (habitatges, locals, terrenys…) i altres rendistes. Aquests ingressos es destinen a reforçar la sanitat i educació públiques i a ajudar la gent i les famílies amb dificultats econòmiques. També promulga moltes normes legals per regular tota mena d’activitats dels ciutadans: econòmiques, socials, lúdiques, mediambientals… Els de dreta consideren que l’Estat s’hauria d’implicar molt menys en la societat, només en aquells àmbits que no pot deixar-se a la iniciativa privada —justícia, defensa, política exterior…—; així mateix, hauria d’establir el mínim nombre de normes i reduir al màxim els tributs, perquè les empreses puguin ser

més competitives i generin més riquesa per a tots. Els de centre adopten una postura intermèdia entre els altres dos.

Per què es diuen partits “d’esquerra”, de “centre” o de “dreta”?

Aquests termes es van originar durant la Revolució Francesa (s. XVIII). A la primera assemblea (parlament), els membres partidaris de mantenir l’absolutisme van seure a la dreta del president, mentre que aquells que volien limitar el poder del rei ho van fer a l’esquerra. Això es va mantenir en assemblees posteriors, en les quals els que no es definien clarament se situaven en el centre.

Però hi ha altres maneres d’anomenar aquests partits i les ideologies que defensen?

Sí, poden dir-se progressistes (esquerra), liberals (centre), conservadors (dreta)… En general, segons la ideologia i anant d’esquerra a dreta, tenim el comunisme,

el socialisme, la socialdemocràcia, el liberalisme i el conservadorisme.

I quin és millor?

No hi ha una resposta concloent. Teòricament, en èpoques de relatiu benestar els partits conservadors podrien ser els adients per tal de mantenir aquest benestar, mentre que en èpoques de crisis ho serien els progressistes, més partidaris de fer canvis rellevants. Però també s’han de tenir molt en compte les virtuts dels polítics que es presenten, el context internacional, la major o menor disponibilitat de recursos, etc. En tot cas, una alternança periòdica entre uns i altres pot ser beneficiosa per a la societat, en tant que uns poden consolidar els canvis que els altres han dut a terme. També és important que els partits que governen sàpiguen que no tenen assegurada la continuïtat en la següent legislatura (el període de temps màxim que es pot governar sense tornar a convocar-se unes noves eleccions). Així, s’eviten tics autoritaris i es tenen més presents els partits de l’oposició a l’hora de negociar.

I el nacionalisme, feminisme, ecologisme, anarquia, on són?

El nacionalisme es basa en idees identitàries, és a dir, defensa la singularitat històrica i cultural i els drets d’un territori considerat com a nació per sobre d’altres consideracions ideològiques. Pot ser tant de dretes com d’esquerres, si bé, des del punt de vista històric, s’ha acostat més a les dretes, ja que les esquerres tenien un caire més internacionalista.

El feminisme, hipotèticament, també podria ser d’esquerres o de dretes, encara que s’identifica molt més amb els primers; si tenim en compte que encara no hi ha plena igualtat entre homes i dones, la societat ha de continuar fent passos

© Francisco Alonso Martínez, Llibertat d’opressió (2020)

MAGISTRAL

importants per arribar a aconseguir-la. Ja hem dit que els governs d’esquerres són més propicis als canvis; els de dretes solen atorgar un paper més tradicional a les dones.

Amb l’ecologisme passa una cosa semblant: podria ser d’esquerres o de dretes, però encaixa millor amb els primers, que tenen més consciència col·lectiva i voluntat normativa; les dretes, que donen més suport a la iniciativa individual i aposten per menys regulació, consideren la cura del medi ambient com a una qüestió d’autoresponsabilitat.

L’anarquisme rebutja tota forma de poder, i no només polític, sinó també militar, religiós, etc. Per tant, es troba fora del sistema.

Quines virtuts ha de tenir un polític? Tenint present que la seva tasca influeix en una part important de la ciutadania, hauria de tenir més virtuts o, almenys, virtuts més fermes que la majoria dels ciutadans (com més poder, més responsabilitat): la voluntat de servei públic, l’honradesa, la preparació adient per al lloc que aspira a ocupar i el criteri propi (sense que arribi a ser diametralment oposat a les directrius del partit al qual pertany, si no és que es presenta com

a independent, és clar). En definitiva, hauria de posseir una qualitat essencial: l’exemplaritat, és a dir, hauria de poder ser un model de conducta per a la ciutadania, de la qual és només un representant.

Si vull participar activament en la política, com ho puc fer?

De moltes maneres: formant part d’associacions que organitzen activitats relacionades amb la política, reclamant millores o canvis, afiliant-te a partits, assistint a reunions, assemblees o manifestacions, presentant-te com a aspirant a càrrecs i, per descomptat, votant en les eleccions.

Quins requisits haig de complir per poder votar?

Ser major d’edat (divuit anys) i no haver estat privat del dret a vot a causa d’una condemna o d’una declaració d’incapacitat per exercir-lo. A més, s’ha de tenir la nacionalitat del país on es vota, excepte en les eleccions municipals i europees dels països membres de la Unió Europea. En les municipals, es pot votar en la població on es resideix; en les europees, es pot votar en l’Estat on es resideix o en el de la nacionalitat del ciutadà en qüestió, però no en ambdós.

En quins tipus de votacions puc participar?

En les que impliquen l’elecció d’un partit o coalició de partits (quan s’ajunten dos o més partits per participar plegats en una o diverses convocatòries electorals) i en les que tenen un caire consultiu o decisori i que es diuen plebiscits o referèndums (molt sovint no es fa distinció entre tots dos termes). En aquestes darreres es demana a la ciutadania que expressi quina és la seva voluntat en algun tema determinat (per exemple: vol que formem part de l’OTAN? Considera que la forma de govern de l’Estat ha de ser la monarquia o la república? Aprova la constitució? Aprova la independència?).

I quins tipus d’eleccions hi ha que impliquin la tria de partits?

Eleccions europees, generals (estatals), autonòmiques i municipals. Les primeres es fan cada cinc anys, mentre que les altres es convoquen cada quatre anys, sempre que s’esgoti la legislatura.

I no hi ha eleccions destinades a escollir als membres dels consells comarcals i les diputacions provincials? No, perquè són escollits a partir dels resultats obtinguts en les eleccions municipals.

DESXIFRANT LA MÀQUINA ENIGMA

Sota el títol genèric de Desxifrant la Màquina Enigma, apleguem tres articles d’autors diferents —dos de 4t d’ESO i un de 2n de Batxillerat— que tenen en comú un dels aparells per codificar missatges més famosos de la història. Al primer oferim una contextualització històrica sobre el tema; en el segon presentem un dels Treballs de Recerca defensats enguany i que, a cavall entre les Ciències socials i la Tecnologia, s’hi relaciona; en el tercer i últim, ens fem algunes preguntes de caràcter ètic a tomb del tracte rebut per un dels personatges més importants lligats a la Màquina Enigma.

Entre els constants bombardejos alemanys i l’escassetat alimentària deguda al setge dels U-boot, el govern britànic estava contra les cordes i a Winston Churchill no li quedaven gaires opcions. Però es va produir un miracle. En aquest punt de la història cal destacar que totes les comunicacions alemanyes estaven xifrades per mitjà d’una màquina que encriptava els missatges de l’exèrcit nazi. Ara bé, una d’aquestes màquines, que anava a bord d’un vaixell meteorològic, va ser recuperada pels anglesos. Immediatament, van posar a treballar els millors matemàtics del país per poder desxifrar l’anomenada Màquina Enigma. Entre tots ells destaca Alan Turing.

El 10 de maig de 1940, l’Alemanya nazi va començar una invasió contra Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França a la vegada. En menys de sis setmanes la imparable Wehrmacht (nom que rebien les forces armades alemanyes) va sotmetre algunes de les grans potències econòmiques i militars del món: la inoperància militar de les tàctiques franceses van provocar l’ensorrament dels exèrcits francesos i britànics davant de les noves maniobres de les divisions Panzer (divisions de combat cuirassades), que comptaven amb el suport de l’artilleria i la temible força aèria Luftwaffe. Així s’endegava la famosa i sagnant Blitzkrieg (guerra llampec). La Segona Guerra Mundial es va anar desenvolupant. L’Operació Lleó marí, que era el pla nazi per conquerir la Gran Bretanya, no va poder-se dur a terme gràcies a l’heroica defensa de la Royal Air Force (RAF) duran la Batalla d’Anglaterra (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940). Aquest fet va provocar que l’alt comandament alemany decidís fer un canvi d’estratègia. Karl Dönitz, almirall de la Kriegsmarine (Marina de Guerra), va convèncer Adolf Hitler perquè financés una maniobra per tal d’assetjar Anglaterra per mitjà dels submarins U-boot. D’aquesta manera es va aconseguir destruir la major part dels vaixells mercants que intentaven portar subministraments al Regne Unit.

Després de mesos de feina, l’equip de Turing va aconseguir desxifrar el codi per mitjà d’una màquina que es podria considerar el primer ordinador de la història. Gràcies a aquest invent es va poder trencar el setge: a la fi es podia saber on eren els U-boot i destruir-los amb avions. Aquesta és la fascinant història de com un equip de matemàtics va ser capaç de fer decantar la balança en favor dels aliats. Gràcies a aquests genis —sobretot a Alan Turing— l’Alemanya nazi va ser derrotada i la història es va desenvolupar tal com la coneixem avui en dia.

Màquina Enigma a bord d’un transport blindat alemany durant la Segona Guerra Mundial (font: https://ca.wikipedia.org)

MAGISTRAL

CONSTRUIR LA MÀQUINA ENIGMA A CASA

Biel Vicens Boix, 2n Batxillerat B

No va ser fins després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) quan hi va haver una evolució dràstica en el món de l’encriptació. Arthur Scherbius (1878-1929), enginyer alemany, juntament amb Richard Ritter (1881-1932), també d’origen alemany, van posar en producció una màquina de xifratge basada en rodes cablejades anomenades rotors. Aquest enginy s’anomena Màquina Enigma, i constitueix l’objecte d’estudi del meu Treball de Recerca, titulat Màquina Enigma: Elaboració d’un sistema d’encriptació (tutoritzat per Pere Parramon, professor de Ciències socials).

Aquest TdR s’organitza en dos blocs clarament diferenciats a través dels quals es donen a conèixer els fonaments teòrics de l’encriptació, així com el vessant pràctic d’un procés de xifratge. Pel que fa a aquest marc pràctic, consisteix en l’elaboració d’un sistema d’encriptació, imitant de manera simplificada el funcionament de l’Enigma.

Objectius

Amb aquest exercici pràctic es vol mostrar el funcionament de la Màquina Enigma gràcies a una maqueta simplificada d’aquesta última, per tal d’obtenir una conclusió més gràfica i entenedora del que va suposar aquest invent.

Material

Per a l’elaboració d’aquesta maqueta, és necessari una sèrie de material i recursos que tothom pot tenir a l’abast, sigui a casa o comprant-ho a botigues de bricolatge. En el meu cas, ja que no vaig seguir cap

model ni guia que algú anteriorment hagués fet, vaig haver de comprar el material segons els reptes que anaven sorgint en el procediment de construcció. El material és el següent: caixa de fusta, tisores, cablejat, regle, pila, llapis, polsadors, silicona, llums LED, regleta de connexions, llima i trepant.

Procediment

En primer lloc, s’agafa la capsa de fusta i se’n mesura l’amplada, en aquest cas 28 cm, i es divideix en 7 parts iguals, deixant 4 cm de separació des de la base de la caixa. Es fa el mateix procediment 4 cm més amunt de la darrera marca. Un cop tenim totes les parts dividides es fan forats en els punts corresponents utilitzant el trepant. Aquests forats serviran en un futur per inserir-hi els polsadors, que representaran cadascuna de les lletres de l’abecedari. Ara cal tornar a repetir tot el procediment anterior, però 8 cm més amunt de la darrera línia de forats. Aquests nous forats s’empraran per inserir-hi els llums LED.

La part superior de la caixa es divideix en 4 parts iguals, i en la segona i quarta línia es fan uns forats de 1x5 cm², que posteriorment serviran per fer-hi passar els cables.

Un cop s’han fet tots els forats a la caixa, s’instal·len els llums LED, que mostraran el missatge encriptat, i els polsadors, que serviran per introduir el text pla. S’installen també les dues regletes de connexions entre els dos forats de la part superior.

Tot seguit s’agafa l’extrem positiu dels llums LED i es fa un pont amb més cable positiu per tal que arribi a la regleta de

connexions. Aquesta regleta fa la funció d’alternar els circuits els uns amb els altres, per tal que la lletra que surti mai sigui la mateixa que s’ha introduït amb el polsador. Un cop tots els cables han passat per la regleta de connexions, aquests van directes a l’extrem positiu de la pila.

Llavors s’agafa el cable negatiu dels llums LED i es connecta al polsador, i d’aquest en surt un altre cable negatiu que tanca el circuit connectant-se a l’extrem negatiu de la pila.

Resultats i anàlisi

Com a resultat obtenim que, en prémer un polsador, el llum de LED que s’il·lumina no és el corresponent a la lletra introduïda, creant així un missatge encriptat o xifrat. Amb aquest resultat haurem completat l’objectiu principal del treball pràctic. És a dir, aprendre com funciona una màquina d’encriptació i poder crear un codi indesxifrable amb l’ajut de la maqueta. En conclusió, es pot veure com amb els recursos senzills que es tenen a l’abast es pot arribar a construir una màquina veritablement enginyosa i completament funcional.

ENIGMES AL VOLTANT D’ALAN TURING

Alan Turing va ser un brillant matemàtic britànic considerat pare dels actuals ordinadors i tractat d’heroi per haver desxifrat el codi de la Màquina Enigma dels nazis. La seva feina de criptoanàlisi va ajudar als aliats a escurçar i guanyar la Segona Guerra Mundial. A partir del 1940 va començar a desxifrar els missatges que s’enviaven els soldats alemanys. El 1945, Winston Churchill li va agrair haver fet «la contribució més gran a la victòria aliada», però només sis anys més tard de la finalitzar la Guerra, el 1951, el van condemnar per ser homosexual.

Llavors, a la Gran Bretanya, hi havia una llei que prohibia les relacions homosexuals, i el fet de ser homosexual era un delicte penal. Aquesta llei es va aplicar fins a l’any 1967. Prop de 65.000 homes foren condemnats. Entre ells, grans personatges, com Alan Turing o Oscar Wilde. I molt homes anònims dels quals l’any 2016, 15.000 encara n’eren vius.

Alan Turing va ser jutjat i, convençut que no tenia res perquè disculpar-se, no es va defensar dels càrrecs. Tot i ser condemnat a presó, van donar-li l’opció d’un tractament de castració química. Ell va acceptar la segona opció. La seva condemna el va dur a la retirada de la seva autorització de seguretat i va impedir-li continuar amb la seva consultoria criptogràfica per a la Seu de Comunicacions del Govern, tot i que va mantenir la seva feina acadèmica.

Va morir enverinat en menjar una poma amb cianur. La versió oficial explica que es va suïcidar, tot i que hi ha altres hipòtesis, com la de que va ser assassinat. Va morir l’any 1954, dos anys després del judici, amb quaranta-un anys. Van indultar pòstumament Turing l’any 2013.

L’any 2016 es va fer la llei anomenada “Turing’s Law”, que hauria de servir com a amnistia retroactiva per als homes que van ser multats o condemnats per la llei històrica que prohibia ac-

tes homosexuals i, per tant, a partir de llavors es van perdonar tots els 65.000 homes condemnats, entre ells el literat Oscar Wilde. I van treure la condemna de l’expedient dels homes que estaven vius.

Davant aquests fets, em plantejo diverses preguntes. Fins a quin punt el Govern Britànic havia de perdonar a tots aquests homes pel fet de ser homosexuals? Quan es perdona algú, es reconeix que ha fet alguna cosa malament. Perdonar tots aquests homes, era reconèixer que ser homosexual era fer una cosa malament. Potser hauria estat millor que el Govern s’hagués disculpat per l’error comès amb aquestes condemnes. Com pot ser que, fins i tot ajudant a salvar milions de vides i a guanyar una guerra, pel sol fet de la seva orientació sexual, Alan Turing fos condemnat? Òbviament, no defenso que perquè algú sigui famós, hagi de tenir un tracte especial si comet un delicte. El que vull recalcar és la rapidesa amb què oblidem les coses bones que la gent fa per nosaltres en el moment que difereixen de la nostra manera de pensar o fer. Els ciutadans de llavors haurien pogut actuar d’alguna manera. L’oblit de la seva aportació i la indiferència de la societat davant la injustícia de considerar l’homosexualitat un delicte van permetre que es trigués tant de temps en fer alguna acció cap a la dignitat d’aquests homes.

Alan Turing (font: https://www.thetimes.co.uk)

MAGISTRAL

ADOLESCÈNCIA I SALUT MENTAL

Darrerament són nombrosos els recordatoris sobre l’atenció a la salut mental. Aquest fet és indicatiu de fins a quin punt anem normalitzant conceptes com tenir depressió o patir ansietat en l’adolescència, però realment una extensa pluralitat d’adolescents no entén absolutament res del que això significa, sobretot i per desgràcia, entre els nois. Per donar a conèixer el meu parer, parlaré en referència a casos concrets que m’he creuat durant la meva etapa educativa. Com he dit al principi, els joves no entenen tot el que ens diuen sobre la salut mental, perquè ho veuen com alguna cosa que els és aliena, com alguna cosa que no va amb ells, que passa a gent del seu voltant, però que no els toca directament, fins al punt que a vegades es creuen amb persones amb algun clar problema i ni tan sols són capaços de notar-ho, o simplement ho ignoren. N’hi ha que decideixen ignorar un problema extern, al cap i a la fi, no hem de fer-nos responsables dels altres, tot i que no estaria malament interessar-se una mica per un altre ésser humà. La qüestió és, per exemple, quan estàs en una classe de batxillerat i una companya mostra clars signes d’ansietat com una exagerada respiració entretallada amb tics compulsius, i veus com aproxima-

dament la meitat dels teus companys riuen sobre aquesta actitud i es mofen afirmant que “deixa la classe en plena lliçó”, com si fos la seva voluntat. Per sort, sempre hi haurà mirades afables que auxilien la companya, però quina casualitat que aquestes acostumen a venir d’altres noies i no solen venir de part d’un noi.

També he sentit gent fent safareig afirmant “no li va venir de gust venir” quan ha faltat una certa alumna. Em molesta immensament aquesta gent que decideix jutjar la raó que tenen uns altres per fer el que fa, especialment quan creuen que tots els actes dels altres es fan per voluntat i no per necessitat. No demano que entenguin les raons que tenen els altres per fer el que fan, sinó que siguin capaços de respectar un altre individu en comptes de deixar anar alguna bajanada per tal de poder ser el més collonut del grup, sense ni tan sols reparar en què passa de veritat al seu voltant.

L’últim exemple al qual faré al·lusió aquesta vegada és una anècdota sobre un noi que va patir un atac d’ansietat a classe quan el professor estava absent i els seus companys mostraven la típica actitud de grup de batxillerat: vociferar a ple pulmó. El noi els va emmudir amb un crit, i aquest acte es va transformar en qüestió de burla durant un parell de setmanes a través de murmuris, imitant el crit original. És un exemple de com és de difícil sensibilitzar el jovent per detectar la vulnerabilitat de la psique d’un altre subjecte.

Els joves, o com a mínim els que m’envolten en el batxillerat, i especialment els nois; no són en absolut conscients del que significa la salut mental, i el més preocupant d’això no és només la seva falta de respecte i empatia pels companys, sinó que potencialment aquesta manca de sensibilització pot afectar i molt a la persona que de per si es troba en una situació de fragilitat. Si no són conscients del seu voltant, potser és que no ho són del seu interior. Pot ser que ells mateixos tinguin un prejudici del qual no saben res perquè no tenen prou informació o potser tampoc saben com gestionar aquestes situacions, malauradament sempre és més fàcil intentar amagar aquestes sensacions al més profund d’ells mateixos.

Caspar David Friedrich, La lluna sortint a la riba del mar (1822, Nationalgalerie, Berlin); domini públic

Joan Portella Casanova, 2n Batxillerat B

FIGURES SILENCIADES

Franquisme, dona, poble, 1939-1975.

La dictadura franquista (1939-1975) pot ser compresa des de diferents punts de vista, alguns més privilegiats que d’altres. Dins dels menys privilegiats s’engloben una gran varietat de col·lectius, tanmateix, en aquest número es posarà la lupa en la figura de la dona dins un ambient rural, més concretament al poble de Peralada.

Peralada és un poble de l’Alt Empordà situat cap al centre de la comarca. Està a tocar del riu Llobregat de l’Empordà, una font d’aigua de vital importància per a la vida dels vilatans. Malgrat que sempre ha sigut un poble agrícola, els habitants es van poder adaptar a la industrialització atès que estava molt a prop de la ciutat de Figueres. Figueres va tenir una indústria molt potent en el sector de la locomoció, les bicicletes i les motos. Molts residents de Peralada i altres pobles del voltant podien treballar als tallers i a les fàbriques. El poble també tenia la seva indústria pròpia, les caves, on sembla que si no hi has treballat mai, no ets un peraladenc de debò.

Tornant al franquisme, va ser una època on la misèria, el control, la por… van dominar la vida de les persones, tant homes com dones. Si bé és cert que aquestes últimes tenien un petit detall afegit, i és que pel fet de ser dones, patien una situació de desigualtat envers els homes que va resultar en tenir unes experiències diferents que el gènere contrari. La dona, segons la ideologia nacionalcatòlica havia de ser submisa, entregada i obedient. Eren inferiors als homes tant per a l’estat, com per a les famílies, l’Església… Sempre anaven per darrere de l’home. Aquest recull de vivències vol ser un petit homenatge i deixar constància de vides quotidianes de dones joves de Peralada a l’època de la postguerra.

La vida al poble era diferent de la vida de la ciutat. No es passava tanta fam, perquè les famílies tenien horts, camps, co-

nills, vaques, porcs, gallines… Però el control, la por, la repressió, s’accentuaven més, atès que en ser un poble petit, tothom es coneixia, i calia intentar ser discret per evitar problemes. A les ciutats es barrejaven ambients més diferents que al poble, com per exemple ambients intel·lectuals. Hi havia instituts i fins i tot en algunes ciutats, universitats. En canvi, als pobles sovint només gaudien d’ensenyament bàsic…

Si voleu continuar llegint, no deixeu de descarregar-vos mitjançant aquest codi QR les vint-idues pàgines del llibret Figures silenciades: Una perspectiva diferents per cada moment de la història, dedicat a les veus femenines a Peralada durant el franquisme, realitzat per Martina Villacé Oliva a partir del seu Treball de Recerca (tutoritzat per Eva Garangou Bofill).

Anna Maset amb una bicicleta davant d’un camp de Peralada (arxiu personal de la família Maset)

Martina Villacé Oliva, 2n Batxillerat D

MAGISTRAL

THE TRUE COST OF FAST FASHION: THE ENVIRONMENTAL IMPACT OF THE FASHION INDUSTRY

Liliana Stevens, 2n Batxillerat D

Ithink we can all agree that for most of us, fashion plays a big part in our daily lives. Clothes can help form our identity, they are able to present a visual story of each and every one of us through how we dress, so most of us are quite interested in forming our individual style and making sure we have a nice outfit on every day. But what a lot of us don’t realize is the true cost of this clothing consumption and how it’s affecting our environment.

This is what I touched on in my Treball de Recerca (tutored by Àngels Vallverdú). I have always been interested in fashion, but it wasn’t until recently that I discovered what devastating effects the fashion industry has on our planet, specifically fast fashion, because of the way our clothes are produced. It was this interest that made me choose fast fashion as the subject of my research project.

In a poll I published at the beginning of my research, I realized what a mystery the term fast fashion was to many people. 48% of people that answered the poll, had never heard of the term before. So, what is fast fashion?

Fast Fashion is a relatively recent phenomenon. During the 1990s, retailers began to produce trendy, cheaply priced and poorly-made clothes on a weekly basis, to keep up with the rapidly changing fashion trends. Style became cheap, convenient, and consumable.

While fast fashion offers consumers an opportunity to buy more clothes for less, its impact on the planet is immense. Its negative impact includes its use of cheap, toxic textile dyes, making the fashion industry one of the largest polluters of clean water globally. Cheap textiles also increase the fashion industry’s impact on the environment. Materials like polyester are derived from fossil fuels, contribute to global warming,

and can shed microfibers that add to the increasing amount of plastic in our oceans. But even materials that are considered natural can be a problem. Materials like cotton require enormous quantities of water in developing countries, which results in drought risks. According to UNICEF, 2,700 litters of water are required to produce a simple cotton t-shirt.

The speed at which clothes are consumed also means that more and more clothes are disposed of by consumers, creating massive textile waste.

As well as the environmental cost of fast fashion, there is a human cost. The garment workers who produce these clothes work in dangerous environments, for low wages and without fundamental human rights.

Old sheets transformed into a new brand dress

In recent years, we have been able to observe slight changes in big brands like Zara or Primark, who have introduced sustainable fashion initiatives and changed some of their ways. However, as a consumer, it can be difficult to know if these retailers are making fundamental changes in their production or if they are simply using the new trend of being environmentally friendly to commercialize their clothing. It is because of this that I made a point of dedicating a big part of my project to the research of alternatives to fast fashion, as I believe that it can empower you to know that you can contribute to working towards a better future.

Buying less is the first step. Clothing should be bought only on occasion and when necessary, so it’s important to know what you like and buy pieces of clothing that you can style in many different ways and that are of good quality, so it’s probably a good idea spending a bit more than we are used to. Looking

after our clothes is the next step, and even if we can’t use a garment in its original form, it can be transformed into something new, like a pair of jeans could be turned into a handbag, or some old sheets into a dress. This was the final goal of my research project, where I wanted to put in practice one of these alternatives to prove that it is, in fact, very easy to consume clothing sustainably. I finally decided to make a dress out of some old sheets of my grandmother’s that were gathering dust at the bottom of a drawer. It made me realize that one of the best ways to be sustainable is knowing how to sew, as you can mend clothes or even make new pieces.

Change needs to happen on a worldwide scale in the fashion industry, but as individuals we can all play a part in working towards a better world and avoid the damaging effects of fast fashion through our choices as consumers.

Els jubilats a

NOUS PUNTS DE VISTA PER A L’INSTITUT

Com sabeu, a l’Institut Jaume Vicens Vives tenim la immensa sort de continuar comptant amb la generosa col·laboració de molts professors i professores jubilats. És el cas de Xavier Sàbat Mir, professor de Biologia i Geologia al nostre centre entre els anys 2008 i 2015, que fa uns mesos ens va oferir un regal singular: una sèrie de fotografies aèries de l’edifici de l’Institut, de la qual aquí en teniu una mostra, i que ens ha servit per oferir-vos una portada i una contraportada per al present número de la revista Metastasi espectaculars. Aquesta sèrie fotogràfica no només s’emmarca en un àmbit d’exploració educativa sobre la imatge tridimensional, sinó que, a més, respon a l’afany del professor Sàbat per cercar nous recursos tecnològics, conceptuals i artístics que continuïn enriquint la seva passió per la fotografia. La curiositat com a actitud, doncs, compartida tant pel docent com pel fotògraf, i necessària per reeixir en dos àmbits que constantment han de ser alimentats amb nous punts de vista. Equip de redacció

prop

Escola verda

NOU PROJECTE D’ESCOLA VERDA

Des del 2010 el centre té el distintiu d’Escola Verda i des d’aleshores s’han anat fent actuacions d’educació ambiental i de millora de l’entorn. Tenir aquest distintiu implica l’elaboració d’un projecte d’Escola Verda amb l’objectiu d’educar per a la sostenibilitat i de millorar la sostenibilitat del centre mateix. Aquest projecte inclou quatre contextos d’actuació: organització i participació, gestió sostenible del centre, currículum, i implicació i millora de l’entorn. Per a cada context es fa una diagnosi d’acord amb uns indicadors. A partir d’aquesta diagnosi s’elabora el Pla d’Educació per a la Sostenibilitat (PES), en el qual es defineixen uns objectius estratègics i uns objectius específics

per a cada context. Aquest document és el marc de referència per concretar les accions que cal realitzar i definir el pla d’acció que permetrà assolir els objectius del PES. Cada curs es du a terme una valoració i una actualització de les accions realitzades, després de quatre anys es fa una autoavaluació i revisió del PES, coincidint amb la renovació del Projecte de Direcció (PdD), i cada vuit anys s’actualitza el PES.

Aquest projecte vol restablir l’activitat d’Escola Verda amb la incorporació de noves accions, la consolidació d’altres i la reestructuració de l’alumnat implicat. El que es pretén és trobar noves maneres de treballar l’educació ambiental que

siguin més dinàmiques i competencials i que estiguin en consonància amb els nous reptes educatius tant en l’àmbit curricular com en el metodològic (projectes interdisciplinaris, aprenentatge i servei, servei comunitari, etc.). Tot plegat implica un canvi d’estratègia per poder desenvolupar i avançar en el projecte d’Escola Verda. Aquest canvi implica refer el pla d’acció, reformular els objectius estratègics i específics, assignar uns responsables i renovar l’alumnat implicat. En aquest sentit, s’han dissenyat activitats pensant en les necessitats actuals en matèria d’educació ambiental i d’acord amb els requisits de la normativa

Sílvia Franch Fernàndez, coordinadora d’Escola Verda

en matèria educativa més recent.

L’alzina surera (Quercus suber) al nostre centre

Mireu que bonic el nostre boix marí, també conegut com a galzeran o cireretes de Betlem (Ruscus aculeatus)

L’exemplar de garrofer (Ceratonia siliqua) del Jaume Vicens Vives

Un dels primers canvis que s’han realitzat aquest curs és la desaparició de la figura del delegat verd que s’ha substituït per una Comissió Ambiental. Aquesta Comissió està formada per alumnat voluntari procedent de 1r i 2n d’ESO, alumnat de 3r del Servei Comunitari, alumnat de l’optativa de 4t Hort-Projecte, i alumnat del Batxillerat Internacional que duu a terme les hores CAS (sigles de Creativitat, Activitat i Servei) de medi ambient. Algunes de les activitats previstes per desenvolupar aquest curs són:

• Mercat de roba solidària i circular. Es tracta de portar a cap un mercat amb roba usada però encara en bon estat per poder ser reutilitzada. Tots els membres de la comunitat educativa del centre participaran en el mercat portant una

peça de roba i comprant una peça de roba a un mòdic preu d’1€ la peça. Els diners recaptats en el mercat s’invertiran íntegrament en La Marató de TV3.

• Setmana del Medi Ambient. Durant una setmana i des de les diferents matèries, es faran activitats relacionades amb el medi ambient i que s’adapten amb les indicacions del currículum vigent.

• Exposició Temps de Flors. Des de fa dos cursos el nostre centre participa en l’exposició Girona Temps de Flors, un dels esdeveniments més emblemàtics i internacionals de la ciutat de Girona. Es tracta d’un projecte que vincula l’Escola Verda i la matèria d’Educació Visual i Plàstica, i culmina amb producte que és el que s’exposa a la ciutat durant Temps de Flors.

• Concurs de fotografia. Aquesta activitat està organitzada per dues alumnes d’hores CAS de 2n del Batxillerat Internacional. La temàtica de la fotografia és la natura o l’absència d’aquesta.

Altres activitats pendents:

• Concurs d’Aules Netes. A partir d’uns indicadors, es valorarà periòdicament l’estat de les aules. Amb aquest concurs es pretén fomentar el respecte per l’entorn i els materials que es troben en una aula, una millora en la gestió de materials diversos, de residus i en el consum energètic.

• Millora en la recollida selectiva dels residus. S’intentarà que el centre pugui disposar de diferents contenidors per facilitar la recollida selectiva de residus. Es construiran contenidors a partir de material reutilitzat.

• Reducció de residus. Sempre que sigui possible, el centre apostarà per iniciatives que impliquin una reducció dels recursos materials.

Com veieu, l’Escola Verda és més viva que mai al nostre centre, i continuem treballant-hi amb seriositat, empenta i il·lusió. I, com sempre, comptem amb el vostre suport perquè sigui tot un èxit!

Quin goig veure el cel entre les branques del nostre roure martinenc (Quercus pubescens)

Acostar-nos als detalls de les espècies vegetals de l’Institut sempre és una font de sorpreses; aquí un detall del pi pinastre (Pinus pinaster)

Escola verda

SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS 2022 (EWWR22)

Es tracta d’una iniciativa en l’àmbit europeu que pretén incentivar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus i un replantejament dels hàbits de consum. Enguany, la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR22), ha posat el seu focus en el sector del tèxtil, a causa de l’enorme repercussió ambiental i climàtica que aquest sector representa —en aquest mateix número de la revista Metastasi, per cert, comptem amb un article que, a partir d’un dels Treballs de Recerca presentats durant el curs present, tracta la qüestió: The True Cost of the Fast Fashion. Després de l’alimentació, l’habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart major demandant de matèries primeres i aigua, i el cinquè emissor de gasos d’efecte hivernacle. La indústria dels tèxtils és una de les més contaminants, fins i tot per l’abocament de microplàstics que generen les peces de roba fetes amb teixits sintètics.

La situació actual del tèxtil no afavoreix el medi ambient: el consum del tèxtil s’ha disparat, principalment en els darrers quinze anys; el temps de vida útil dels teixits s’ha reduït i alhora els productes tèxtils no acostumen a estar dissenyats per ser reutilitzats i reciclats, i els pocs que es reciclen, no arriben

ni a un 1 %, mentre que la resta s’incinera o es llença a un abocador. Aquest fet representa la pèrdua de molts recursos que es podrien haver mantingut o reincorporat al sistema productiu. Tot plegat ha fet que els residus tèxtils hagin esdevingut un problema d’abast global.

Davant aquesta situació és evident que és necessari i urgent endegar canvis profunds en el model de producció i consum del sector del tèxtil, i avançar cap a un model circular més sostenible i respectuós amb el nostre planeta.

Per sort, la conscienciació sobre la necessitat d’anar cap a la circularitat i introduir canvis en la indústria del tèxtil, mai ha estat tan gran i estesa arreu del món. Actualment, s’incorporen noves normatives que afavoreixen, impulsen i marquen el ritme d’aquest canvi, en els àmbits europeu, estatal i català. A Catalunya s’estableix el Pacte per a la Moda Circular. Es tracta d’un pacte voluntari entre la Generalitat de Catalunya i les diferents baules de la cadena del sector tèxtil de Catalunya. Una iniciativa oberta, transversal i innovadora per a transformar el sector del tèxtil i que rep el suport de la Unió Europea dins el projecte Interreg Europe CircE. La Generalitat de Catalunya va presentar el Pacte com a acció pilot l’any 2019, i durant el 2020 i 2021 va estar treballat en el seu disseny i desenvolupament amb la previsió d’iniciar el seu desplegament el 2022. Els objectius globals que s’ha marcat el Pacte per al 2024 són: reduir entre un 5 i un 10% la generació de residus tèxtils, incrementar la recollida selectiva de residus tèxtils entre un 25 i un 30%, incrementar el percentatge de valorització material del residu tèxtil recollit selectivament (55-60% de preparació del residu tèxtil per a la reutilització i 40-50% de reciclatge del residu tèxtil).

Conscients de la situació actual d’emergència climàtica i de la temàtica en què focalitza l’atenció, el novembre de 2022, en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus d’enguany en el centre s’ha fet una campanya de sensibilització i visualització basada en una exposició. Aquesta exposició constava de roba estesa en una corda i aguantada amb agulles d’estendre la roba, simulant roba penjada en un estenedor. La peculiaritat que tenia aquesta roba és que estava en desús tot i estar en perfectes condicions.

En consonància amb la EWWR22 i dins el marc del projecte d’Escola Verda per aquest curs 22-23, el centre té previst realitzar el mes de febrer un Mercat de Roba Solidària i Circular. El mercat es farà amb roba que ja no s’utilitza, però que encara està amb prou bon estat per a donar-li una segona vida. Aquestes peces de roba les porten totes les persones que formen part de la comunitat educativa del centre, i també seran les que n’adquiririen d’altres a un mòdic preu d’1€ la peça de roba. Com a alternativa, també es poden dur altres objectes que es puguin tenir a casa i que ja no s’usen, però que encara poden servir. Els diners recaptats en el Mercat s’invertiran ín-

tegrament en la Marató de TV3. Amb aquest mercat es pretén fomentar formes alternatives de consum més sostenibles i circulars. Es tracta d’un projecte internivell, ja que hi col·labora alumnat de diferents cursos: alumnat del servei comunitari de 3r ESO, alumnat del Batxillerat internacional que realitza hores CAS (Creativitat, Activitat i Servei) mediambiental i alumnat de l’optativa Hort-Projecte de 4t ESO. Un projecte social, solidari i inclusiu i que involucra a tot el centre i que està en consonància amb el nou Decret educatiu i les noves metodologies de treball.

Sílvia Franch Fernàndez Coordinadora d’Escola Verda

Roba solidària per a un món més sostenible al nostre Institut

Xerrada de l’AFA

Ajudem els nostres fills i filles a gestionar l’estrès acadèmic

“LES EMOCIONS NEGATIVES I L’ANSIETAT DISMINUEIXEN L’ATENCIÓ I LA MEMÒRIA”

Text i fotografies: Associació de Famílies d’Alumnes (AFA)

Arran de la petició d’un pare de tenir assessorament professional sobre l’estrès acadèmic, una qüestió que de seguida va semblar interessant a totes les persones de la reunió, l’Associació de Famílies de l’Institut va demanar a la psicòloga Elisa Estradé que fes una xerrada sobre aquest tema adreçada als pares i mares. A continuació us n’oferim un resum.

Darrerament, s’ha publicat que han augmentat els problemes de salut mental en els joves, i l’increment de consultes per angoixa, trastorns d’ansietat i depressió ha alertat els especialistes. En els estudiants aquest fet incideix directament en el rendiment, ja que les emocions negatives i l’ansietat afecten negativament l’atenció i la memòria.

Tots tenim present la importància de la salut física, d’aspectes com la son, l’alimentació i l’activitat física; sabem que afavoreixen l’atenció, i que si fallen difícilment es pot estudiar en condicions. Però potser som menys conscients que també les

emocions poden ser responsables de dificultats de comprensió i de dificultats d’aprenentatge: poden impedir planificar, organitzar-se, memoritzar i enfrontar-se als exàmens.

D’altra banda, hem de tenir en compte que a l’adolescència — fins als vint anys— el cervell està en construcció, en una etapa madurativa de la part prefrontal i l’amígdala. Es produeix la poda neuronal i es deixen de fer moltes sinapsis (connexions); per això de vegades diem dels adolescents que “semblen ximples” o els veiem més maldestres que uns anys abans.

Un cop situats en el context actual i en l’etapa vital que tractem, l’Elisa va explicar que a l’ESO sol tractar sobretot conflictes amb amistats, problemes d’acceptació de la imatge corporal o d’autoestima i assetjament escolar (bullying). “Els nois i noies ho passen malament i cal que sàpiguen i sentin que estem al seu costat”, va remarcar.

Més tard, el canvi de l’ESO al Batxillerat per a força alumnes és complicat. La majoria de dificultats tenen l’origen en la competitivitat i en una societat enfocada al consumisme i al plaer immediat sense sacrifici. Al Batxillerat, a més, augmenta l’angoixa a causa de la por del fracàs als exàmens o l’obsessió per arribar a la nota de tall. Els joves estudiants temen no poder fer la carrera que volen, no tenir feina…

Quan cal ajudar especialment?

Al Servei de Psicologia hi consulten molts tipus d’alumnes; també els que tenen més bones notes: nois i noies —més aviat noies— que fan altres activitats, alumnes aplicades, perfeccionistes, que pensen que els altres les valoraran si fan les coses

Elisa Estradé, la psicòloga que l’AFA posa al servei de les famílies, en un moment de la xerrada

bé. Cal reconèixer que els pares, encara que sigui inconscientment, reforcem els bons resultats —potser diem que no passa res quan les notes baixen, però quan les qualificacions són altes felicitem els fills, n’estem orgullosos, ho expliquem a família i amics…

Els perfils d’alumnes que necessiten ajuda són especialment els que identifiquem amb les situacions següents, que podem considerar senyals d’alerta:

1. Quan estudien a tota hora. Aquells alumnes que no paren, cal que entenguin que el cervell necessita distreure’s, per poder alternar l’atenció focalitzada amb l’atenció dispersa. La recomanació és fer sessions de treball d’uns 115 minuts, repartides en trams de 25’ i 5’ de descans: després del quart tram de 25’, descansar 30’. D’aquesta manera, el cervell rendeix més, ja que no treballa tanta estona seguida.

2. Quan procrastinen. Sol passar que no donen l’abast i se senten culpables, però no aprofiten el temps, no estudien, i van ajornant les tasques. La nostra resposta com a pares, equivocada, sol ser: “No treballes prou”. En lloc de fer-los retrets, cal ajudar-los. Un bon començament per desbloquejar aquesta situació seria que aconseguissin posar-s’hi 15’ i 5’ de descans (això sí, 5’, no pas més).

La psicòloga va explicar que havia observat que hi ha alumnes que anaven bé a l’ESO i, en canvi, al Batxillerat comencen a procrastinar, és a dir, a deixar les tasques o l’estudi per a l’últim moment, o no posar-s’hi. Aquesta conducta respon a un mecanisme del cervell: quan estem molt nerviosos o angoixats s’activa l’escorça insular i identifiquem l’angoixa amb el perill. Per tant, evitem l’activitat que ens angoixa i en fem una altra.

3. Quan hi ha un problema emocional motivat per una situació externa (per exemple, relacions de parella tòxiques, problema familiar…), la proposta seria ordenar al cervell: “En això hi pensarem tal dia a tal hora”. D’aquesta manera s’evita “entrar en bucle”.

4. Quan hi ha un problema d’addicció (al mòbil, als jocs d’ordinador, a les xarxes socials), el consell és no prohibir l’activitat, però sí respectar els intervals de 25’ d’estudi i els 5’ de descans en què es pot fer l’activitat que es vulgui. Les addiccions interfereixen el procés de regulació neuronal de l’adolescència. L’addicció ha de preocupar-nos quan és font de conductes impulsives o de ràbia quan es nega l’acti-

vitat addictiva, quan els joves deixen de fer altres activitats, quan no surten de casa o quan les notes baixen molt. En el cas del mòbil podem controlar el temps d’ús a través de la configuració; només en casos extrems caldrà prendre’ls l’aparell. Tècniques d’estudi que recomana la neuropsicologia actual - Tècnica Pomodoro. Pauta de 25’ d’estudi (atenció focalitzada) + 5’ de descans (atenció dispersa). Després de repetir quatre vegades la pauta 25’+ 5’, la pausa hauria de ser de 30’. A l’ESO, es pot reduir l’estona de concentració a 10’-15’ de focus i fer igualment 5’ de parada.

- Aprendre a partir de les imatges. Consisteix a mirar primer les imatges i interioritzar l’estructura del contingut a estudiar. Això ajudarà a recordar el contingut. Ja que sembla que una tercera part del cervell funciona amb imatges. Llegir i subratllar, que és el que s’ha fet tradicionalment, ajuda sobretot a comprendre, però no tant a recordar.

- Recuperar la memòria. Es tracta d’evocar cada vespre la informació nova de les classes del dia. Aquest mètode és efectiu perquè les noves connexions entre les neurones, el circuit neuronal, es consolida a la nit. Per això estudiar l’últim dia no és tan productiu, perquè no hi ha temps de consolidar el circuit.

- Afegir moviment. Si a la imatge podem afegir-hi moviment, el coneixement queda encara més fixat a la memòria.

En els temes emocionals és essencial la comunicació

Un dels temes centrals de la conferència va ser el de la comunicació. L’Elisa va explicar què solem fer malament els pares i va donar consells per comunicar-nos amb els fills per aconseguir que ens expliquin què els passa.

Si els diem: “Què fas, que no estudies?” pot ser contraproduent; potser si no estudia és perquè no pot, pel fet que està massa angoixat/da. Cal fer una escolta empàtica, no donar consells, no dir “no et preocupis”, ni “a mi també em passava”, sinó deixar que parlin. Les preguntes adequades són: “com et sents?”, “què necessites?”, “què fem que no et va bé?” Hem de deixar-los espai per compartir els sentiments i les necessitats.

Si hi ha un bloqueig seriós, s’ha d’intervenir i buscar una solució concreta: buscar ajuda d’algú altre (un referent per parlar-hi, classes particulars, un professional de la psicologia).

“Hem d’entendre que no li és fàcil explicar que té por de decebre’ns o que té un problema amb la parella”, va subratllar l’Elisa.

AFA

Què podem fer els pares?

- Ajudar els fills a organitzar-se, ja que temporalitzar els costa molt, sobretot a la primera adolescència, perquè no tenen prou maduresa.

- Pactar. Podem plantejar fins a on pensa que pot fer; cal que cedim una mica i un cop arribem a un acord, exigir el compliment del pacte. Per exemple, amb tot un clàssic, l’habitació desendreçada, podem pactar uns mínims, entenent que la seva habitació és el seu món.

A la xerrada hi va haver un bon nombre d’assistents. El Teatre Ignasi Bonnín de l’Institut és un bon lloc de trobada per a les activitats organitzades per l’AFA

Consells per als estudiants

- Dormir de les 23 o 23:30 fins a les 6. És més efectiu dormir les primeres hores de la nit i llevar-se aviat per estudiar que no pas anar a dormir tard. Aquestes hores són essencials per a la creativitat, a través dels somnis, i per al sistema immune.

- Una migdiada de 20 minuts també és útil, perquè recupera energia.

- Aprendre a relaxar-se: sobretot si hi ha pensaments negatius invasius (per exemple, “no podré”), cal activar el nervi vague. Això es pot fer amb respiracions, massatge a l’orella o passant la llengua per les dents; activitats com el mindfulness o cantar també són molt recomanables.

- Distreure’s: conrear aficions, sortir amb amics, passejar o fer esport són activitats que contribueixen a descansar el cervell.

- Alimentar-se bé: l’excés de greixos i de sucre perjudica la memòria; també cal descartar anèmia si hi ha molt cansament.

- Ser empàtics i clars, i no jutjar, no avaluar, no pensar que tenim la solució. Hem d’acceptar també que a aquesta edat els amics són més importants que els pares.

- Estar alerta si presenten símptomes com el mareig i el mal de cap recurrent, que poden indicar ansietat.

- Si observem problemes d’atenció, cal que un professional valori si hi ha un dèficit d’atenció. Cal tenir present que l’atenció es pot entrenar.

Després de la xerrada la conferenciant va estar una bona estona responent a diverses qüestions plantejades pels assistents. També van intervenir el cap d’estudis, Jordi Coll, i la professora Àngels Vallverdú. La psicòloga va explicar que està al servei de les famílies, que poden demanar-li una trobada a través del tutor o tutora del seu fill o filla. En alguns casos tracta l’estudiant i en altres resol consultes dels pares o fa mediació entre pares i fills.

L’AFA vol agrair a l’Elisa la seva generositat i l’atenció professional que presta als nostres fills i filles.

L’AFA ha demanat al Departament d’Educació que sigui l’Administració la que proveeixi el Servei de Psicologia, però mentre això no passi, l’Associació n’assumeix el cost.

Per saber-ne més:

CONTINUARÀ…

L’AFA va fer una enquesta als assistents a la xerrada. El grau de satisfacció va resultar molt elevat: el 79% van trobar “molt interessant” el tema i la resta, “força interessant”. Ningú va respondre “poc interessant” o “gens interessant”.

www.coursera.org

Del col·loqui final van sortir algunes idees i l’enquesta ha revelat altres temes que interessen a les famílies. Per tant, ben aviat proposarem més activitats. Us animem a participar-hi.

Aprendre a aprendre Barbara Oakley Comunicació no violenta Marshall B. Rosenberg

El Mostrador

TALLER EMOCIONAL A LA MATÈRIA DE PSICOLOGIA

El dimecres 26 d’octubre a la tarda, els alumnes de la matèria de Psicologia de 2n de Batxillerat, juntament amb altres alumnes de 2n, vam fer un taller d’educació emocional. Vam baixar al gimnàs i també vam anar al pati per fer diversos jocs, pràctiques i reptes al voltant del tema «LA POR i LA CONFIANÇA», saber dir que «no» i posar límits. Després de jugar, riure —i també patir una mica—, una de les conclusions que van emergir al tancament del taller fou que «Quan

ELS ALUMNES DE 1R D’ESO

FAN ARRIBAR EL NADAL A L’INSTITUT

Els alumnes de 1r d’ESO van crear els mòbils que van decorar els passadissos de l’Institut durant el Nadal. Van investigar prèviament l’artista nord-americà Alexander Calder (1898-1976) i el seu interès per dissenyar i crear escultures en moviment.

no tinc confiança, necessito controlar més». A partir d’aquí vam proposar per practicar a casa l’exercici següent: «Hi ha algun aspecte de la meva vida en què pugui relaxar el control? (per exemple: com vesteixo, o vull tenir sempre la raó...), puc sostenir la desconfiança per relaxar el control?» Donada la bona acollida del taller, pròximament farem més tallers per familiaritzar-nos amb altres emocions.

RECOLLIDA D’ALIMENTS I JOGUINES

Poc abans del final del 1r trimestre, alumnat voluntari de 4t d’ESO va col·laborar amb una recollida solidària d’aliments i de joguines. Tots els productes i objectes es van entregar a finalitats solidàries: els aliments al Banc dels aliments, i les joguines a Sigues tu el rei. Volem agrair la col·laboració de tot l’alumnat, famílies, professorat i de la resta de la comunitat educativa.

Joel Armengol Niell, Professor d’Educació Física Dani Bartomeu Gifreu Coordinador pedagògic

Carles Salud Santana i Imma de Batlle Boix Professors d’Educació visual i plàstica

Enric Pau Carbó Sanchís Professor de Filosofia

METASTASI (febrer

EL Mostrador

QUI PARLE FRANÇAIS DANS LE MONDE ?

Les élèves de 3 d’ESO de classe de français ont découvert dans quels pays le français est une langue officielle. Les 29 pays où la langue officielle est le français sont : Congo, France, Canada, Madagascar, Côte d’Ivoire, Cameroun, Niger, Burkina Faso, Mali, Sénégal, Tchad, Guinée, Rwanda, Belgique, Bénin, Haïti, Burundi, Suisse, Togo, Congo, République Centrafricaine, Gabon, Guinée Équatoriale, Djibouti, Comores, Luxembourg, Vanuatu, Seychelles et Monaco.

Il y a aussi, 9 pays où l’usage est répandu mais non-officiel: Algérie, Maroc, Tuni-

sie, Liban, Mauritanie, Maurice, Sarre, Cabinda et Andorre.

Le 3 novembre, les parents d’élèves du lycée, d’origine de pays où l’on parle français, sont venus partager leur expérience, en classe de français.

Nicolas Djialeu et Marieme Koita nous ont expliqué le système éducatif, la culture et la gastronomie de Cameroun et de Sénégal.

Nous avons aussi parlé des conséquences et souffrances de la colonisation française. Les peuples d’Afrique ont vécu une terrible violence et privations

de liberté à cause de la domination politique, économique et culturelle. Il existe une grande richesse et diversité linguistique, il y a plus de 2.000 langues vivantes sur le continent africain. Les langues sont un moyen de communication et un instrument de diffusion des savoirs et des connaissances.

Nicolas et Marieme merci beaucoup pour votre gentillesse! Cette activité nous a permis d’être plus proche de l’Afrique et comprendre la complexité de l’histoire des langues dans le monde.

EXCURSIÓ AL PLA DELS SOCS

El dimarts, 4 d’octubre, tots els alumnes de 4t d’ESO vam fer una excursió al Pla dels Socs, a Salt. Vam sortir de l’Institut a 2/4 d’11 i vam estar caminant durant una horeta fins arribar al parc. Allà ens vam repartir per esmorzar i parlar amb els companys. Alguns nens van portar cartes, pilotes i altres jocs per passar l’estona. Altres es van posar a les taules de pícnic o van anar a jugar al riu Ter. Els professors van esmorzar plegats, també. Cap a 2/4 de 2 vam tornar per un altre camí per arribar a l’Institut a 2/4 de 3. Aquesta sortida em va servir per socialitzar amb els companys i amb els professors, i a tots per poder-nos distreure una estoneta i sortir de la rutina.

Blanca Miñarro Fraser Gafas

Cristina Martinez Professora de Llengua francesa

STOP-MOTION: FELICITACIÓ DE NADAL 2022-2023

L’alumnat de les optatives de plàstica de 2n cicle d’ESO van estar treballant en la felicitació de les festes de Nadal 2022-2023, que l’Institut va fer arribar a través de les xarxes socials i per correu electrònic. El procés de creació de les seves propostes parteix de la idea d’il·lustrar una frase de bons desitjos per aquestes dates a partir d’imatges en moviment. Per això van experimentar de valent amb tècniques d’animació com l’stop-motion

Imma de Batlle Boix Professora d’educació visual i plàstica

ANEM AL FUTBOL

Al llarg del mes de novembre a l’Institut vam rebre invitacions per anar a veure dos partits de futbol: el Mèxic-Iraq i el Mèxic-Suècia.

El dia 9 de novembre, alguns dels alumnes del Jaume Vicens Vives vam anar a l’estadi de Montilivi a veure el partit entre les seleccions de Mèxic i l’Iraq.

PREMIS POINCARÉ

En el cas de Mèxic, estaven preparant la seva participació en el Mundial de finals d’any. El resultat final va ser de 4-0 a favor de Mèxic i l’alumnat del centre vam estar molt contents de poder anar al partit.

El 20 de maig de 2022, els alumnes del nostre Institut Roger Bargalló Roselló i Bernat Pagès Vives van obtenir una menció pels seus Treballs de Recerca —5 i 6 respectivament— en la 19a edició dels Premis Poincaré celebrats a la Sala d’actes de la FME (Facultat de Matemàtiques i Estadística). El TdR d’en Roger Bargalló es titulava Sobre la modelización de colas y su aplicación en la optimización de los tiempos de espera, i la seva tutora era la professora Mireia Alemany Gallén. El títol del TdR d’en Bernat Pagès era Sobre las propiedades convergentes de las tetraciones modulares, i la tutora Anna Castanyer Sardà. Els premis Poincaré són concedits per la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) a Treballs de Recerca de Batxillerat d’aquestes especialitats. L’enhorabona als alumnes i a les seves tutores.

Equip de redacció

Pere Sánchez Puigdemont 1r ESO B

EL Mostrador

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA DEL GEiEG

Divendres 21 d’octubre vam participar amb l’alumnat de les optatives de 3r i 4t d’ESO de Visual i Plàstica al 48è Concurs de Pintura Ràpida del GEiEG. Val a dir que és una de les activitats tradicionals que d’alguna manera anuncien l’arribada de les Fires de la ciutat. Des de dos quarts de deu fins a dos quarts de dues el jovent va estar dibuixant i pintant un racó de la ciutat. El lloc escollit va ser la plaça Sant Domènec i voltants. Cadascú, des del punt de vista escollit i amb la tècnica que ha preferit de les treballades a classe (grafit, llapis aquarel·lables, collage, desproporció...), ha anat fent la seva obra. Des de fa uns quants anys, les obres no guanyadores participen en la Fira del Dibuix de Tots Sants. El GEiEG juntament amb la Llibreria les Voltes posen a la “venda” amb una finalitat benèfica aquests treballs a un preu de 5 euros. Càritas és l’entitat que gestiona aquesta aportació solidària.

Jordi Ribes Besalú Professor d’Educació visual i

plàstica

Alumnes durant el concurs de pintura

Laura Lorenzo Pujadas, 4t ESO B

Oriol Fita Matas, 4t ESO E

Jordy Archaga Barrientos 3r ESO F

Martí García Serrat 3r ESO F Valèria Irias Valle 3r ESO D

Gerard Camós Hernández 3r ESO D (premiat al concurs)

Linyi Ouyang 3r ESO E

Ernest Sívori Mattem 4t ESO E E tSí i Mtt

GdCóHád Li i O J d A h B i t

lè i Ii Vll

LLPj d 4tESOB

M tí G í S t

OilFitMt4tESOE

PREMI DEL CONCURS DE PINTURA RÀPIDA DEL GEiEG

Tal com hem explicat, el passat 21 d’octubre, a les portes de les Fires de Girona, l’entitat GEiEG va organitzar un concurs de pintura ràpida, el 48è de la seva història. Enguany, el racó de la ciutat escollit va ser la plaça de Sant Domènech i els seus voltants. Hi va haver una participació alta del nostre centre, tant en quantitat com en qualitat. I l’alumne Gerard Camós Hernández, de 3r ESO D, va quedar 3r en la categoria juvenil —aquesta categoria engloba 3r i 4t d’ESO. El divendres 11 de novembre va rebre el seu premi. L’enhorabona, Gerard!

VIATGE A GINEBRA

El 6 de desembre els alumnes del Batxillerat Internacional pujaven a un autobús per anar a Ginebra. Allà van poder veure la ciutat il·luminada per les llums nadalenques, les Nacions Unides i el CERN, un accelerador de partícules ubicat a la frontera entre França i Suïssa. El tercer dia van tenir una sorpresa, i és que quan es van despertar, queia la neu com si estiguessin en una pel·lícula. A més, gràcies a aquest viatge, els alumnes van poder practicar l’anglès i el francès.

Christine Farrús Zaczyk i Juna Riera Ravés 1r Batxillerat A

Davant de la seva obra

En Gerard recollint el seu premi

E G d lli t l i D td l b

EL Mostrador

EL JOGLAR QUE

ENCANTA ALS ADOLESCENTS

Emiliano Valdeolivas (Madrid, 1958), cantautor i professor de llengua espanyola de reconeguda trajectòria artística, fa més de vint anys que viatja per la geografia nacional i estrangera, tot impartint els seus concerts didàctics. El 15 de desembre, al Teatre Ignasi Bonnín, ens va oferir la “Cantología de la Poesía Española”, una obra musical en la qual ofereix un recorregut històric-literari que comença per la lírica tradicional i el Romancero, passant per autors com Fray Luís de León i Francisco de Quevedo, i arribant fins a la poesia del segle XX (de Jaime Gil de Biedma i de Gloria Fuertes, entre altres). Arriba amb la seva barba i la seva guitarra, seu i canta versions musicades d’escriptors clàssics. Tant professors com alumnes agraïm la seva actuació i la motivació que desperta per la poesia.

Dolors Serrano Trull Professora de llengua i literatura castellana

EXALUMNES QUE ENS HAN VISITAT

El dilluns 19 de desembre ens va visitar una exalumna, la Júlia Sánchez, que està acabant els estudis de Biomedicina a la UB, i l’Adrià Martí, amb doble titulació de Matemàtiques i Física a l’UAB. La Júlia actualment està a l’institut Pasteur de la Sorbona, fent recerca amb cèl·lules mare hematopoiètiques. Hem aprofitat la seva visita per fer una xerrada sobre neurobiologia als alumnes de Biomedicina de 1r de Batxillerat i orientació als alumnes de 2n de Batxillerat de la modalitat científica interessats en aquestes sortides professionals. És molt gratificant per l’equip docent de professors veure el recorregut que fan els nostres exalumnes i que vinguin a explicar-lo a les generacions següents. L’enhorabona, Júlia i Adrià!

COL·LABORACIÓ AMB LA MARATÓ DE TV3

Un any més, com a centre vam voler col·laborar amb la Marató de TV3. Per això, abans de Nadal vam organitzar una xocolatada solidària el 21 de desembre. Els delegats i delegades de 1r i 2n d’ESO es van encarregar de servir la xocolata, preparada pel càtering Vilanova, empresa responsable del bar-cantina. Mercès a la col·laboració de tothom, vam recollir 208,55€. Moltes gràcies!

Dani Bartomeu Gifreu Coordinador

Imma Garcia Picola Coordinadora de Batxillerat

pedagògic

GIMCANA DE 2N DE BATXILLERAT

Avegades el 2n de Batxillerat és vist com un camí al Calvari (Treball de Recerca, exàmens, Selectivitat…), tot per acabar ressuscitant en la majoria d’edat i acabant el pas per l’Institut. Per treure ferro i pressió a l’assumpte i per posar una dosi d’humor a aquest curs tan intens, l’últim dia abans de vacances els alumnes de 2n de Batxillerat van fer una gimcana justament pel Camí del Calvari de Girona, darrere de la Torre Gironella. En grups heterogenis de les diferents tutories van anar superant reptes de les diverses matèries ambientats en l’entorn on es trobaven i van poder copsar tot el que han arribat a aprendre! Que bé poder acabar el trimestre gaudint plegats del sol de desembre, fent noves coneixences i posant en acció el Sapere aude!

Eva Garangou Bofill Tutora de 2n Batxillerat D

recomanació

L’OBRA DE TOLKIEN

John Ronald Reuel Tolkien és considerat un dels principals escriptors del gènere de fantasia i de la literatura en general del segle XX. La seva obra, que va començar a prendre forma fa uns cent anys, encara és present en la cultura popular d’avui en dia. És per això que, en aquest article, m’agradaria presentar-vos l’obra de Tolkien des del punt de vista d’un alumne que l’ha seguit des de ben petit, i donar-vos la meva opinió sobre els llibres, les pel·lícules, i la recentment estrenada sèrie Els Anells de Poder —que, per cert, podeu trobar doblada al català.

J.R.R. Tolkien era un escriptor sud-africà que va servir en la Primera Guerra Mundial i va treballar com a lingüista. La major part de la seva feina literària es concentra en la Terra Mitjana, un univers fantàstic creat per ell mateix perquè trobava a faltar una mitologia a l’estil de la grega per a la Gran Bretanya. El primer llibre centrat en aquest univers que va publicar va ser El Hòbbit (1937), que originalment era un conte que va escriure per als seus fills. Aquest llibre narra la història d’un hòbbit —una raça de criatures similars als humans, però més

menuts i amb els peus grossos i peluts— anomenat Bilbo, que embarca a contracor en una aventura a causa d’un mag. Jo crec que és un llibre molt bo si desitges iniciar-te en aquest món. L’any 2012 es va estrenar la primera entrega de la trilogia cinematogràfica que adapta aquesta obra, juntament amb altres relats del mateix món.

El 1954 es va publicar El Senyor dels Anells, la principal i més coneguda obra d’aquest escriptor. Aquest extens llibre, moltes vegades publicat en tres volums, segueix la tasca del nebot d’en Bilbo, que, juntament amb una companyia de nou persones de diferents races, emprendran un viatge per destruir un anell que va perdre el Senyor Fosc i que amenaça tota la Terra Mitjana. Aquesta és l’obra més desenvolupada i estructurada de Tolkien, i conté uns annexos que expliquen més sobre l’enorme univers en el qual té lloc. Aquests volums també es van dur a la pantalla gran amb una trilogia, la primera pel·lícula de la qual es va estrenar l’any 2001. La tercera i última d’aquestes pel·lícules és el film amb més premis Oscar de la història, empatada amb dues més. Vint anys després continuen essent excel·lents produccions, i és difícil veure’n l’edat. Les pel·lícules són molt bones per introduir-te a l’obra de Tolkien, però si voleu llegir els llibres, recomano començar per El Hòbbit

Al primer film d’El hòbbit, en Bilbo llegeix el seu contracte com a aventurer. A l’obra de J.R.R. Tolkien s’hi pot entrar llegint els llibres o a través dels productes audiovisuals

J.R.R. Tolkien va morir el 29 de novembre de 1971, però la seva obra no acaba aquí. Va deixar un munt de papers, esbossos, manuscrits i il·lustracions inacabades que el seu fill Christopher Tolkien va estudiar, ordenar i publicar en diferents volums. El més important i extens d’aquests textos és El Silmaríl·lion, que explica tota la història de la Terra Mitjana fins als temps d’El Hòbbit. Aquest llibre es divideix en cinc parts: l’Ainulindalë, el Vàlaquenta, el QuentaSilmaríl·lion, l’Akallabêth

i Dels Anells de Poder i de la Tercera Edat. Hi ha tres capítols dins el QuentaSilmaríl·lion que, convenientment ampliats, han donat els seus propis volums. Es tracta de Beren i Lúthien, Els fills d’en Hurin i La caiguda de Góndolin. El Silmaríl·lion és el llibre que més informació aporta sobre la Terra Mitjana, i és precisament per això que no el recomano com a presentació d’aquest autor, però el recomano sens dubte a tothom que s’hagi llegit El Senyor dels Anells i s’hagi quedat amb ganes de més.

Christopher Tolkien també va publicar altres recopilacions i obres extretes dels esbossos del seu pare, entre ells obres alienes a la Terra Mitjana, poemes i, tornant al seu grandíssim món mític, Els contes inacabats, i els dotze volums de la

Història de la Terra Mitjana, on Christopher Tolkien explica els processos que ell i el seu pare van seguir per dur a terme la creació d’aquest univers. Tristament, Christopher Tolkien va morir el 16 de gener de 2020. De la seva vida, a part de la continuació de la feina del seu pare, podem destacar que va servir a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial i que va ser professor d’anglès antic i medieval.

Una de les parts del Silmaríl·lion, la titulada Dels Anells de Poder i de la Tercera Edat és la que s’ha utilitzat principalment per escriure la més nova adaptació de l’obra de Tolkien, la sèrie d’Amazon Els Anells de Poder. Aquesta sèrie, tot i basada en l’univers de Tolkien, s’allunya bastant dels seus escrits —d’una banda, a causa de la poca informació que aquests ens proporcionen sobre el període en què es basa la sèrie, i de l’altra, perquè Amazon ha pogut comprar només una part dels drets relatius a l’obra de Tolkien— i, per tant, és molt fàcil que es converteixi en l’entrada per a nous públics. Tot i que jo no he pogut veure tots els episodis, trobo que té molt potencial i pot ser un nou Joc de Trons.

Per finalitzar, vull expressar la meva admiració cap a Tolkien i el seu fill, que van dedicar gran part de les seves vides a crear aquesta magnífica obra. També crec que, amb l’estrena d’aquesta nova sèrie, és un moment perfecte per introduir-se dins el món literari de J.R.R. Tolkien, i m’agradaria convidar a tots els lectors a endinsar-se en aquest univers tan meravellós que ens va deixar la família Tolkien.

Aventures i molts valors, com la importància de l’amistat, es troben en el món d’El Senyor dels Anells

La dama èlfica Galàdriel a la sèrie Els Anells de Poder és una poderosa guerrera