El temps invertit

El temps invertit Del 22 d’octubre al 20 de desembre 2014

Can Felipa Arts Visuals

Amb

Dimarts, 21 d’octubre, 19.30 h

Estel Boada i Francesc Ruiz Abad minipimer.tv Simon Hanselmann Supterranis (Anna Dot, Bali Marginedas, Daniel Moreno, Caterina Almirall. Gloria Guso, Palma Lombardo i Marina Vives) El Pressentiment Miquel García Nook Nook Mireia Sallarès Ro Caminal Gelen Alcántara

Intervenció musical d’inauguració amb Mona Huegel, Pintxo, Enric Ponsa i músics de l’associació Nook Nook.

Divendres, 31 d’octubre, 19 h

«Pendongeng», performance sonora d’Estel Boada i Francesc Ruiz Abad.

Dimecres, 12 de novembre, 19 h

«Cúrcuma per les ferides», activitat organitza­ da per Estel Boada i Francesc Ruiz Abad.

Divendres, 28 de novembre, 19 h

Commissariat per

Irina Mutt

Concert amb músics de l’associació Nook Nook i membres d’El Pressentiment: Matias Kauppi a la guitarra i Pepe al cante.

eltempsinvertit.tumblr.com Dimarts, 9 de desembre, 19 h

Obres narrades, amb Ro Caminal.

L’artista explica, relata un projecte.

Dimarts, 16 de desembre, 19 h

Obres narrades, amb Mireia Sallarès.

L’artista explica, relata un projecte.

Dissabte, 20 de desembre, 17 h

«Esperar molt fort», activitat de clausura amb Supterrani. Com arribar tard a la teva pròpia exposició.

Qualsevol tipus de projecte implica un compromís i una inversió de temps i energies. Una exposició és també un compromís amb la participació de diferents agents, recerca de llocs comuns i ritmes coordinats per a generar uns continguts.

Aquesta exposició es pot dir que és més aviat un procés. No hi ha un inici clar, ni una meta definida, els seus continguts aniran succeint i variant al llarg del temps. L’estratègia de l’assaig i error, de deixar anar les coses per veure què passa. Comptar amb els demés i no voler –ni poder– controlar-ho tot.

Sigui una exposició o un procés amb un format expositiu, «El temps invertit» consumirà hores i dedicació, i a canvi, haurà de produir algun resultat. ¿Com podem realitzar aquests projectes que demanen el nostre compromís i atenció, enmig de les nostres vides plenes d’agendes i calendaris? Horaris laborals que xoquen amb la vida social i emocional, mudances i viatges que et canvien la perspectiva o l’humor. ¿Com s’espera de nosaltres que gestionem el temps –i la vida– al realitzar un projecte artístic?

Per no postergar eternament la presa de decisions, al final es tira endavant tot i no tenir respostes clares.

En aquest procés s’han buscat més que els arguments, les possibilitats. Situacions, esdeveniments i vivències, els àmbits físics com a plans de certesa. Relats que no es conclouen en l’espai expositiu, projectes que no necessàriament operen en l’àmbit artístic.

L’únic que ha passat de manera implacable ha estat el temps.

Però a vegades aquest temps pot funcionar també del revés: un final sovint indica un altre inici. I així és com tornes a començar, un altre cop, qualsevol tipus de projecte on invertir el temps i les energies.

FroM: Irina Mutt To: Gelen DATe: 29/6/2014

Hola Gelen!

Aquí te traigo una propuesta, a ver si te apetece participar y

echarme una mano :) Estaré en octubre en Can Felipa, inaugurando expo. La expo se llama: el tiempo invertido.

Y va un poco de todo lo que rodea el pro­ ceso de producción de una obra o expo que no parece o es reconocido como produc­ ción: procrastrinar, leer comics, aburrirse, las relaciones interpersonales, los traslados, las resacas, las pelis cutres del domingo, las alianzas, la autogestión de recursos, la pre­ cariedad, los cambios o rechazos de ideas...

Todo este tiempo y actividades que rodean los procesos cuando estás metida en un proyecto.

En definitiva, ante el mandato de ser siempre productivas, jugar a la dispersión, la im­ perfección y el error a favor de la vida, lo espontáneo.

Y como va a ser una expo de tiempo, de ir dejando que pasen cosas, necesito documentar un poco lo que irá ocurriendo, apuntar ideas y que las ideas apunten a direcciones, aunque no se cierren o sean concluyentes.

Coordinació

Joana Hurtado Disseny Gràfic

Sebastian Berns

Total; que haré un fanzine para esto. Un fan­ zine que estará online (rollo TUMBLR ) y el mismo pero en papel, en la sala de expo.

Me encantaría que me echaras una mano con el fanzine. Aportar alguna idea, pasarme material (dibujillos, poemas, textos, fotos, canciones... lo que sea! Ya sabes como son los fanzines, por eso te lo propongo!).

Las ideas son estas que te he comentado: el tiempo, perderlo, auto gestionarlo, invertirlo, procrastinarlo... Por ejemplo, y para que te hagas una idea: estará Simon Hanselmann, el tipo australiano que dibuja Girl Mountain http://girlmountain.tumblr.com/ y bastantes dibujillos de otros artistas.

Puedo pagar 200 euros (te digo esto que es lo mínimo, si puedo más pagaré más, pero prefi­ ero tirar por lo bajo y dar una alegría si luego hay más, que no al revés).

Bueno, esto es la propuesta, si me dices que sí y quieres saber más, ya te informo de lo que quieras, o nos reunimos por skype. eso era lo que te quería comentar! si puedes y tienes ganas, estaré encantada de que participes. un beso!!

Centre Cívic Can Felipa C/ Pallars, 277 08005 Barcelona 932 563 840 www.cccanfelipa.cat

Muntatge

Marc Quintana

De dimarts a dissabte de 17 a 21 h Diumenges, dilluns i festius tancat

Organitza

Col·labora

El temps invertit #1 Estel Boada i Francesc Ruiz Abad «Brace For Impact»

FROM: Estel Boada TO: Irina Mutt DATE: 11/9/2014

Ei irina Aver t’envio mil cosetes...regalitos de navidad perk els gestionis com realment et surti de la patatona jajaj Tu selecciones que jo tinc tantes tantes tantes coses que ja no tinc criteri jaaj D’en Fran no tinc res... perk està al desert. I no em pot enviar res...de fet ni em contesta ara watsap. Si tornés aviat i m’enviés algu tu diria de seguida per aveure si es pot fer algo... tot i així, crec que ell m dona bastanta carta blanca.

Jo havia pensat pel títol del projecte conjunt: «Brace for impact» I com a imatges pel poster... la que posa tendati, la d’en fran o brace impact. Demà parlem de totes formes... jajaj Per mi... em mola la d’en fran, però també estaria bñé saber a quina tinta serà la impressió...pels colors k canvien... i aleshores una imatge queda millor k una altre. Saps kin color serà? abrazooooooo i fuerza mutt!

Divendres, 31 d’octubre, 19 h «Pendongeng», performance sonora d’Estel Boada i Francesc Ruiz Abad.

“L’últim cop que vaig parlar amb en Fran estava en un desert de la Xin cap allà vam parla els trons. Va ser la com fer una expos que acaba derivan miliars, d’estrès i l narà, però suposa És Nadal i la torn M’ha d’enviar une xos i altres sorpre llunyans. Com mo volia viatjar sense la família i aquesta nar. Altre cop tot q de llar. Transició q producció”

El temps invertit #1 Estel Boada i Francesc Ruiz Abad «Brace For Impact»

na. Poc abans de dirigir-se ar per skype i podia sentir a típica conversa per lligar sició a distància conjunta nt en temes personals i fallibertat. No sap quan tora estar aquí pel tancament. nada queda mig obligada. es caixes amb fotos, dibuieses enviades des de llocs olta gent desitja, jo també e bitllet de tornada, però a exposició em van fer torqueda en l’espera i un canvi que crea l’autèntica font de

Foto i dibuix: Estel Boada

Dimecres, 12 de novembre, 19 h «Cúrcuma per les ferides», activitat organitzada per Estel Boada i Francesc Ruiz Abad.

El temps invertit #2 minipimer.tv ÂŤLa Precaria ArtificialÂť

FROM: Lucy Sombra TO: Irina Mutt DATE: 22/9/2014

hola irena varias cosas, ayer estuvimos haciendo algunas

pruebas la pieza ya tiene nombre: LA PRECARIA ARTIFICIAL y bueno, si hay un póster, nos gustaría saber de qué dimensión es para proponer algo. los textos no me los he mirado, pero ahora me voy a casa y los miro, y te digo algo. por las imágenes que enviaste no entendí la maquetación, de qué tamaño quedará el fanzine? será papel plegado? será dinA4? para la entrega del fanzine nos gustaría que fuera dentro de una caja de VHS. vamos a usar mucho VHS en la instalación, y esperamos que no incomode que nos expandamos un poco, que vayamos dejando cositas por toda la sala aunque nos concentraremos en el espacio asignado. pregunta técnica: cuánto tiempo de montaje hay? tenemos que organizar a nuestro equipo colaborador, y también al interno. dinos cosas! beso lucía

Hola Lucia Mola el nombre de la pieza.

Encantada de que hagáis invasión por la sala, mejor, más disperso y acorde con el tono general de la expo, que ya no sé si llamarla más expo, porque es más un proyecto que algo estático dentro de una sala.

En fin.

Fanzines: hay uno por artista/proyecto. En realidad sería como una hoja para cada uno, te paso imágenes de como lo he pensado, creo que el formato sería un dinA3 desplegado, pero en plegado sería un cuarto del tamaño (te muestro imágenes y link del sitio donde enseñan a las teenagers a hacerse su propio fanzine).

Este tema de los contenidos fanzineros lo tengo que ventilar súper rápido, tope a finales de semana, porque me lo piden para hacer correcciones y traducir.

Los fanzines serán a una sola tinta de color o bien a una sola tinta (negra) sobre papel de FROM: Irina Mutt TO: Lucy Sombra DATE: 22/9/2014

ELLA Esta Precaria Artificial El t se distribuye en el espacio, de form ma tal que la persona de alguna «La Pr manera “entra” en ella. La Precaria Artificial, llamada, proviene de un científico fallido y sufre algunos trastorn dad, mal-funcionamiento. Una máquina duce nada más allá de los procesos que Estos procesos son visibles a través del m cableado expuesto entre sensores, proces dores, lo cual permite ver cómo se conec elementos de la instalación. La función interfaz. El carácter general de la Precar es cutre, incorrecto, hecho a mano.

La Precaria a veces habla, intenta fil ca a sus creadores, cuenta algún chiste, s ta poemas algorítmicos, recetas de cocin sexualmente, cambia de humor, etc. Estas gen de un banco de frases previamente e arrojadas ante la interacción voluntaria ria de las espectadoras. De alguna forma doras son también actuantes, eco, disast Artificiales reproduciendo mecánicam tandartes deformados del “maker space”. color. Cada artista/fanzine un color, de manera que habrá varios fanzines coleccionables, juntos vendrían a ser el catálogo. Un catálogo friki, barato, disperso y de colorines.

Montaje: siendo el 22 miércoles, digo yo que tendremos mínimo desde el finde anterior (es decir 18, 19, 20, 21, 22 mañana para montar y eso). confirmaré este tema, pero cuenta que más o menos tendremos esos días. te paso info del formato fanzinero. Si queréis pasarme otros contenidos para Minipimer o reciclar textos, imágenes... ya me decís. un abrazo i

Fo m

temps invertit #2 minipimer.tv recaria Artificial»

experimento nos, enfermea que no prodesenvuelve. monitor y del sador y actuactan algunos de cualquier ria Artificial

losofar, critise queja, recina, se insinúa s voces emerescritas. Son a o involuntaa las espectater. Precarias mente los es-

oto i pòster: minipimer.tv

subjetivos: inteligencia artificial, o mejor dicho, estupidez y simpatía artificial «cutre delux» filosofía low-tech como vía de conocimiento postmanifiesto situado: can felipa 2014 minipimer.tv busca posicionarse en el pensamiento crítico con las formas en las que confluyen el arte, la tecnología y la ciencia bajo el paradigma del postcapitalismo.

El mal funcionamiento, lo cutre, la deformación monstruosa y lo absurdo como espacios de resistencia temporal ante la maquinaria reapropiadora del pensamiento hegemónico y del «maker space». La tecnología que se expone habitualmente invisibiliza sus procesos y la genealogía artesanal que hay tras su desarrollo. Esta instalación se resiste a la transparencia de los procesos. referentes, anécdotas históricas, etc.: extracto MINIPIMER.TV MANIFIESTO OFICIAL (OBSOLETO) fechado en 2009, según cronistas de la época

Somos un grupo organizado de videobatidoras sin rostro. Estamos unidas por nuestros deseos de experimentar en la red, por la libre movilidad de nuestros flujos audiovisuales, por la contaminación de la adrenalina del tiempo real. Nosotras, las videobatidoras minipimer, no tenemos fronteras ni propietarios, somos pura mutación humano-máquina que reside (como puede) en los límites de lo real.

Fabricamos universos pixelados en nuestra búsqueda por inventar nuevos lenguajes que se liberen de la esclavitud del omnisciente OJO TELEVISIVO. Nosotras, videobatidoras sin rostro,

creamos mundos con nuestras imágenes y sonidos.

Creamos mundos con fragmentos de otros mundos: reapropiación, copia, pega, comparte, distribuye, remixea, samplea, recorta, pinta y colorea… Puro batido de imágenes y sonidos. Minipimer is no tv. Minipimer es la vida en tiempo real remezclada sin cesar.

Reciclamos todo tipo de imágenes y sonidos.

Reciclamos todas aquellas máquinas que son útiles a su reproducción. Para nosotras ningún formato es caduco. Digital y analógico, orgánico y maquínico: esto es una cyber-biominipimer.

Minipimer no está en ningún lugar y al mismo tiempo está en todas partes. La ubicuidad de internet nos permite sortear los límites físicos de una supuesta casa, de unas supuestas cuatro paredes. Hemos salido de la caja cerrada.

Emitimos desde barcelona pero estamos vivas en cualquier otro lugar que tenga conexión a internet y pueda recibir nuestra señal con un mínimo ancho de banda. Aunque parezca que estamos en Europa, desde Europa, o en ninguna parte…

Gran Obra de depuración social, por selección, por precarización, por normalización, por «modernización».

Con el incremento de los flujos, de la defección social.

Hay una opacidad inherente al contacto de los cuerpos. Y que no es compatible con el reino imperial de una luz que ya no ilumina las cosas sino para desintegrarlas.

Las Zonas de Opacidad Ofensiva no están por crear.

Están ya ahí, en todas las relaciones en las que sobreviene una verdadera puesta en juego de los cuerpos.

Lo que hace falta es asumir que tomamos parte en esta opacidad. Y dotarse de los medios de extenderla, de defenderla.

Las muecas del rebelde venden muy bien, después de todo. (edición libre de tiqqun y d. haraway)

El temps invertit #3 Simon Hanselmann

From: Irina mutt To: Simon Hanselmann DaTe: 15/6/2014

From: Simon Hanselmann To: Irina mutt DaTe: 23/6/2014

Hi Simon

hey irena,

Im Irina, and I’m curating an exhibition in Barcelona (Spain) for the next October.

sorry for the slow reply, been super busy.

The exhibition is with artists from the city, in a public institution, and the main subject is about time around production (waisted time, procrastination, social/emotional life...)

I follow your TUMBLR with Megg and Mogg, Girl Mountai fan, so I would like to have you in the project. Maybe collaborating with some pages or draws?! The budget is low, but I would pay you for the work, of course :) This email is just for check if you are available, or want to collaborate. I can explain you more, give details etc. in next mail if you are interested.

Xoxo

the only original art i’m parting with at the moment is some random pages from my book “life zone”, i’m not sure if they’d fit the theme of the exhibition. maybe? (and i’m selling them for 300 each) and yeah, i have a book out in spain. it’s called “hechizo total”, it’s published by fulgencio pimentel. it’s a big 180 page collection of megg and mogg comics.

XOXO

Megg is a depressed, drug-addicted witch.

Mogg is her black cat. Their friend, Owl, is an anthropomorphized owl. They hang out a lot with Werewolf Jones.

This may sound like a pure stoner comedy, but it transcends the genre: these characters struggle unsuccessfully to come to grips with their depression, drug use, sexuality, poverty, lack of work, lack of ambition, and their complex feelings about each other in ways that have made Megg and Mogg sensations on Hanselmann’s Girl Mountain Tumblr.

El temps invertit #3 Simon Hanselmann

Dibuixos: Simon Hanselmann

El temps invertit #4 Supterranis «Esperar molt fort»

From: Gloria Guso To: Irina mutt DaTE: 31/6/2014

que no passa res per distreure’s, home, mireu què deia Xavier de Maistre el 1794:

CHAPITRE IV Ma chambre est située sous le quarante-cinquième degré de latitude, selon les mesures du père Beccaria; sa direction est du levant au couchant; elle forme un carré long qui a trente-six pas de tour, en rasant la muraille de bien près. Mon voyage en contiendra cependant davantage; car je la traverserai souvent en long et en large, ou bien diagonalement, sans suivre de règle ni de méthode. -- Je ferai même des zigzags, et je parcourrai toutes les lignes possibles en géométrie, si le besoin l’exige. Je n’aime pas les gens qui sont si fort les maîtres de leurs pas et de leurs idées, qui disent: « Aujourd’hui, je ferai trois visites, j’écrirai quatre lettres, je finirai cet ouvrage que j’ai commencé. » -- Mon âme est tellement ouverte à toutes sortes d’idées, de goûts et de sentiments; elle reçoit si avidement tout ce qui se présente !… -- Et pourquoi refuserait-elle les jouissances qui sont éparses sur le chemin difficile de la vie ? Elles sont si rares, si clair-semées, qu’il faudrait être fou pour ne pas s’arrêter, se détourner même de son chemin, pour cueillir toutes celles qui sont à notre portée.

Il n’en est pas de plus attrayante, selon moi, que de suivre ses idées à la piste, comme le chasseur poursuit le gibier, sans affecter de tenir aucune route. Aussi, lorsque je voyage dans ma chambre, je parcours rarement une ligne droite: je vais de ma table vers un tableau qui est placé dans un coin; de là je pars obliquement pour aller à la porte; mais, quoique en partant mon intention soit bien de m’y rendre, si je rencontre mon fauteuil en chemin, je ne fais pas de façon, et je m’y arrange tout de suite. -- C’est un excellent meuble qu’un fauteuil; il est surtout de la dernière utilité pour tout homme méditatif. Dans les longues soirées d’hiver, il est quelquefois doux, et toujours prudent de s’y étendre mollement, loin du fracas des assemblées nombreuses. -- Un bon feu, des livres, des plumes; que de ressources contre l’ennui ! Et quel plaisir encore d’oublier ses livres et ses plumes pour tisonner son feu, en se livrant à quelque douce méditation, ou en arrangeant quelques rimes pour égayer ses amis !

Les heures glissent alors sur vous, et tombent en silence dans l’éternité, sans vous faire sentir leur triste passage. :)

From: anna Dot To: Irina mutt DaTE: 29/7/2014

Ja no recordo què vaig proposar però ok! i sí, a favor de fer algo com a Supterranis.

Una altra cosa que he llegit avui i m’ha fet pensar sobre el temps invertit és d’Edouard Levé, del llibre “œuvres” (aquell llibre que va fer i que recull tot d’idees i descripcions d’obres que mai va portar a terme. En aquest sentit s’assembla una mica a la llista de la Caterina). Concretament és l’obra número 10 descrita en el llibre i diu: “10. A film scene is shown backwards to actors so they can learn to act it in reverse. Once they succeed, they are filmed anew. The new scene, in turn projected backwards, becomes strange: reversing the inversion doesn’t get you back to where you started.” (això en negreta ho he marcat jo perquè em sembla molt bonic)

Holaa gent Sorry per tardar en dir coses, he estat fora currant/ajudant/de vacances?! amb uns amics i acabo d’arribar... I ja no sé en quin fil de conversa/emails estàvem.

En fi, Can Felipa: meeerci per haver anat enviant cosetes. Us envio adjunt una llista de la gent que participa, així us feu una idea.

La cosa no és fer un comissariat dins d’un comissariat… Es tracta més aviat de proposar algo com a Supterranis, imaginar un format o display, que pot resultar ser un arxiu, un vídeo, una performance, inclús qui sap?! una obra.

He pres com a postura (començo a veure que una mica arriscada) el no demanar una obra/ projecte específic a ningú. He proposat un tema, unes idees, un to... Però he deixat anar el control del resultat final i la formalització.

No sé, estic provant maneres de fer, potser la cagaré molt, en fi.

La idea no és referir-se i mostrar únicament el procés (més aviat tot allò que flota al seu voltant, les fugues i derives del procés, els errors) però òbviament, anirà bé anar documentant les coses... Vull dir que si parleu i apunteu coses, propostes descartades, etc... en format From: Irina mutt To: Supterranis DaTE: 8/8/2014

Supterranis cosa el dia però per co gació en la p ho faran un ara van dei

En motiu d Què farà S justifica la t

a) Comme encara

b) Fer que física de en la no

c) Quan el començ

d) Esperar

e) Totes le possible

paper, àudio o imatge, r que es vagi generant, es aneu passant. Així es ge supterrani, que era una I ara, en plan deadline l’expo s’inaugra el 22 A finals de setembre, ha voldreu fer (i es pot ana l’expo, l’espai on estigu “obert”, en procés...). M demanaran necessitats t prevenir les coses.

Si de cas, ja pactem una la data l’haurem de tanc

s havien de fer una El temps invertit #4 a de la inauguració, Supterranis ontratemps i poster- «Esperar molt fort» presa de decisions, n altre dia. En un altre moment. Per ixant rastres de la seva presència.

de l’exposició «El temps invertit»: Supterranis a Can Felipa? Escull i teva resposta:

emorar un esdeveniment que no ha succeït.

e tot el que passi en la dimensió e Can Felipa ja hagi passat abans ostra dimensió virtual.

ls alemanys sopin nosaltres çarem a fer el dinar.

oh irena això estaria molt bé! dedicar una hora a parlar sobre què hauria pogut passar en una hipotètica hora que hem perdut. em recorda molt a “Momo”! que hi havia uns homes grisos que oferien a la gent que treballessin molt perquè així acumularien hores, les estalviarien i les guardarien al banc de temps. però era una estafa i convertia a la gent en esclaus del treball i el dia en que podrien recuperar les hores mai arribava perquè es feien vells i morien abans que el moment arribés. sort que la Momo, que no treballava mai, només escoltava les històries de la gent, se’n va adonar i va acabar amb l’exèrcit dels homes grisos amb l’ajuda d’una tortuga. sembla un conte de bona nit. espero que les vostres hores no les estiguin segrestant els homes grisos.

From: anna Dot To: Irina mutt DaTE: 9/8/2014

Dissabte, 20 de desembre, 17 h «Esperar molt fort», activitat de clausura amb Supterrani.

Com arribar tard a la teva pròpia exposició.

r un personatge en potència.

es respostes anteriors són es.

rastre... el que sigui starà guay que m’ho enera una mica d’arxiu de les idees inicials. es i coses tècniques: d’octubre auria de saber què ar preparant durant ui Supterranis estarà Més que res perquè em tècniques, i hauria de

a data, però igualment, car al setembre per

Pòster: Supterranis

tema agenda. Rollo entre octubre i desembre hauria de ser lo vostre (activitat?! acció?! presentació?!)

Algú de vosaltres s’haurà de fer càrrec del tema facturar (mireu a qui li vagi millor, algú autònoma, menor de 25...)

Per ara, compto amb què participeu: Gloria Guso, Marina, Anna, Palma, Blay, Caterina i Daniel.

I res, email enviat a l’agost i condemnat a l’oblit.

Us perseguiré més intensament al setembre.

Una abraçada. i.

From: Daniel moreno To: Irina mutt DaTE: 9/9/2014

una industrial, clavelitomensch.

Podríem allargar un pèl l’expo. Re, uns quants minuts de més.

Com una reverberació. Una reverberació trash techno brutal death si voleu.

O també podríem recordar l’últim dia d’expo, o aquests últims minuts de més, però fer-ho abans que succeeixi.

Fins i tot podríem recordar-los i després deixar-los de banda, però preparar algo perquè finalment els tornéssim a recordar. Tot això abans que passi.

Per un cop també podríem fer feina de més.

Que en sobrés. Que n’hi hagués per tothom.

Però vaja, si voleu cantar nadales ja m’està bé.

El temps invertit #5 El Pressentiment

Lletra de Jalea Real. Àlbum Vinga va!

Alzeimer: Sona el despertador/ són les set del matí/ Com cada dia s’alça es renta la cara i va cap a la cuina/ És el millor moment del dia/ Es prepara un cafè amb llet ben calentet/ i unes torrades amb mantega i mermelada de fresa, cal dir maduixa/ Ix de la casa però no sense abans despedir-se de la seva dona/«hasta luego cariño, ens veiem a la nit»/ Baixa les escales i surt al carrer/ Mira el cel, mira si plou o fa sol/ Mira el cel i no el veu/ Agafa el seu cotxe en direcció cap al seu objectiu/ El seu objectiu diari, quotidià/ El seu objectiu…/ Va a treballar, no es pot viure sense treballar/ S’ha de treballar, tots hem de treballar/ Perquè

clar, fan falta molts diners/ Hi ha que pagar tantes coses:/ la hipoteca de la casa o el seu alquiler/ el cotxe amb el que va a fer faena/ Les factures, el aigua, el gas, la llum, el parking, el gestor i un bon dentista/ Vas al mercat i cada volta tot està més car, el quilo de tomaques a tres euros/ I després la televisió per cable, clar/ En els canals públics no fan res de bo/ Tot és una merda. Che!/ Un telèfon mòbil última generació per tenir bona cobertura/ CDs, DVDs, la càmera digital per guardar els records/ Un portàtil portàtil per portar a tots els llocs/ hi ha que comprar dos mountain bikes en Eroski/ Per sortir els diumenges quan faça solet/ I un casco també/ Hi ha que pagar les vacances

per desconnectar/ és i tar/ Les copes els cap amics a sis euros el cu en el restaurant de volt ens l’hem guanyat!/ Al treballem, no?/ Si no e aquestos capritxets, q el xampú amb olor de l’escuma d’afaitar/ I pa vitamines i el tranquima pessetes compraves q La gasolina, el cigarret òdic per informar-se/ I I així van passant els d Van sumant-se/ I passe anys/ És així com pass

El Pressentiment és l’arma amb què Espai en Blanc vol intervenir en l’actual combat del pensament.

El temps #5 El Presse

— En aquest combat es decideix qui i com construeix la realitat.

— Avui la realitat es descomposa i es fa imprevisible però a l’hora es refà sobre i contra nosaltres.

— Ningú no sap què passarà. Els discursos polítics són intercanviables. Només els pressentiments tenen força i permeten prendre una posició.

— Busquem pressentiments valents, insospitats, veraços... alliberadors.

— El Pressentiment també ets tu: descarrega’l, imprimeix-lo, distribueix-lo, passa’l.

Pòster: El Pressentiment

Alzarse. Alzar la cabez necesidad. Poco import ahora.

Mirarse a los ojos y dec comenzar. Que todo el m rápido posible.

Volvemos a comenzar.

Se acabó la resistencia p rior, el conflicto por sus vencia. Volvemos a com hemos tenido tiempo pa prendido. La demokraci «anti-terrorista», las ma reestructuración capital depuración social, por selección, por precarización, por normalización, por «modernización».

Hemos visto, hemos co todos y los objetivos. E reserva. El que SE nos n cepción. Las leyes que p administración, a la ma de las leyes. La judicial zación, la medicalizació sale del cuadro. De todo Hemos visto. Hemos co dos y los objetivos.

TIQQ

important desconnecps de setmana amb els ubata/ I algun soparet ta en quant/ perquè l fi i al cap per algo ens podem permetre què?/ Les cremes, farigola/ El sabó, assem a l’aspirina, les azín/ Abans amb 166 quatre barres de pa!/ t, les revistes, el perimocadors de paper/ dies/ un darrere l’altre/ en els mesos, els sa la vida, la vida quo-

tidiana/ la vida que tens, la vida que vius/ esta es la vida que has escollit…/ I d’aquí a quaranta anys quan estiga vell i arrugat/ però estiga jubilat trobaré la tranquil·litat/ I d’aquí a quaranta anys quan no tinga ganes de viure/ però estiga jubilat per fi trobaré la pau/ I d’aquí a quaranta anys quan estiga sense forces per pujar ni baixar/ però estiga jubilat per fi seré feliç/ I d’aquí a quaranta anys quan no tinga il·lusió per menjar ni beure/ Però estiga jubilat per fi trobaré l’amor/la plenitud que tu no em dones/ I d’aquí a quaranta anys quan estiga jubilat per fi tindré tot el temps del món/ Per fer i realitzar tot allò que sempre he volgut,

somiat, anhelat/ I que sempre he cancel·lat, posposat i finalment oblidat/ I tots contents a treballar i guanyar-se el pa!/ I es aixina com hem arribat a conseguir/ eixa meta cercada durant mil·lennis per l’ésser humà/ la supressió del jo, la anul·lació del ego/ La supressió de les volicions i els desitjos/ Que ens causen tant de patiment i tant de sofriment/ Gràcies a aquest regal que ens ha fet la social democràcia:/ Un preciós i bonico/ Alzheimer/ Si tio, si tio/ Això és el que hi ha/ Això és el que ens ha tocat/ No es pot fer res/ No es pot fer res…

s invertit #5 entiment

za. Por elección o por ta, en verdad, desde

cir que volvemos a mundo lo sepa, lo más

pasiva, el exilio intestracción, la supervimenzar. En veinte años, ara ver. Hemos comia para todos, la lucha asacres de Estado, la lista y su Gran Obra de

omprendido. Los méEl destino que SE nos niega. El estado de exponen a la policía, a la agistratura por encima lización, la psiquiatrión de todo lo que se o lo que huye. omprendido. Los méto-

QUN. COMO HACER.

El compromiso, cuando nos asalta, rompe las barreras de nuestra inmunidad, nuestra libertad clientelar de entrar y salir, de estar o no estar, de tomarlo o dejarlo. Así, nos abre y nos desplaza en lo que somos o en lo que creíamos ser. Nos incorpora a un espacio que no controlamos del todo. Cuando nos vemos comprometidos, ya no somos una conciencia soberana ni una voluntad autosuficiente. Nos encontramos implicados en una situación que nos excede y que nos exige, finalmente, que tomemos una posición. Tomar una posición no es sólo tomar partido (a favor o en contra) ni emitir un juicio (me gusta no me gusta). Es tener que inventar una respuesta que no tenemos y que, sea cuál sea, no nos dejará iguales. Todo compromiso es una transformación necesaria de la que no tenemos el resultado final garantizado.

Marina Garcés.

Renovar el compromiso.

Desafíos.

és important crear espais de reflexió i debat que activin la El temps invertit #6 Miquel García «L’Assemblea»

holans! eo Miquel, temes de Can Felipa : inaugura el 22 d’octubre :) lo de realitzar l’assemblea, mirant calendaris: dissabte 1 de novembre potser és molt aviat... el 8 o el 15 et semblaria bé?! el vídeo molaria que estigués llest per finals finlas de novembre o per a inicis de desembre, així el podem estrenar i potser programar un visionat?! durant l’expo o com ho fem amb el vídeo?! un cop surti, t’agradaria que programés un passi?! o el posem a Can Felipa i a la web en plan a saco?! hi ha la sala negra per passar vídeos... pensava que potser seria guay tenir allà un pantallazo (un cartell o algo projectat sobre la pantalla on indiqués quin dia es realitza l’assemblea, temes a discutir...) i reservar aquest espai per a quan estigui fet el vídeo de l’assemblea. per al muntatge, espai on fer l’assemblea i display expositiu: cal reservar l’auditori, li diré a la joana el 8 o 15, i a veure què diuen també els participants. molaria que en un dels espais de l’expo, hi hagués un indicador del que es farà, o que fos un espai on anéssim afegint documents del procés. qualsevol material és benvingut; cartells, mapes conceptuals, llistes, emails, imatges.... Lo que et sembli, però així el projecte de l’assemblea té presència a l’expo. L’ordinador amb la web, llistes de temes, una pissarra on apuntar possibles temes... ya tu sabes i res, he rascat 550 eurus per a total producció... hi ha penjats uns 200 euros més que els reservo per imprevistos, impressions... i res, qualsevol cosa, diga’m... fem difusió, acordem dates, i pum. ah, per a l’assemblea puc estar per allà ajudant, presentant i tal.... salut!

From: Irina mutt To: miquel García DaTE: 19/9/2014

El temps #6 Miquel «L’Asse

«Assemblea» Miquel García, realitzar una as el sector cultura temes c L’assemblea q a Can Felipa e vídeo i s’exhi d’expos

Cit Miquel

s invertit 6 García emblea»

», projecte de , consisteix en ssemblea amb al per parlar de comuns. que tindrà lloc es gravarà en ibirà a la sala sicions.

ta: García

From: miquel García To: Irina mutt DaTE: 20/9/2014

Hola Irena.

Bon dia.

El 8 i el 15 de novembre, me les apunto.

La idea de fer una assemblea oberta ja l’havia valorat, en aquest cas, hauríem de valorar simplement de fer l’acte i l’assemblea a l’auditori.

Quina capacitat de públic té?

De quin equip de so i de quants micros podríem disposar?

Si ho féssim així, la web la podríem mantenir per a què la gent proposi temes i persones participants.

Pel material de display, estic pensant en tot el de procés de treball, mapes conceptuals, paperetes, mails, anotacions... i els canvis, em sembla interessant mostrar-los amb diferents anotacions, com si fos una narrativa.

Deixa’m uns dies per pensar-ho i acabar de tancar-ho tot.

Quin dia s’inaugura l’expo i quin dia es comença a muntar?

Seguim.

Petons. pd: qualsevol cosa, podem fer un skype per definir més detalls.

presa de decisions i responguin de forma participativa les agressions a la producci贸 cultural

laassembleadospuntzero.cat

El temps invertit #7 Altres activitats

2. Supply the non-relating male with the delusion of usefulness, and enable him to try to justify his existence by digging holes and filling them up. Leisure time horrifies the male, who will have nothing to do but contemplate his grotesque self. Unable to relate or to love, the male must work. Females crave absorbing, emotionally satisfying, meaningful activity, but lacking the opportunity or ability for this, they prefer to idle and waste away their time in ways of their own choosing – sleeping, shopping, bowling, shooting pool, playing cards and other games, breeding, reading, walking around, daydreaming, eating, playing with themselves, popping pills, going to the movies, getting analyzed, traveling, raising dogs and cats, lolling on the beach, swimming, watching T.V., listening to music, decorating their houses, gardening, sewing, nightclubbing, dancing, visiting, “improving their minds” (taking courses), and absorbing “culture” (lectures, plays, concerts, “arty” movies).

Therefore, many females would, even assuming complete economic equality between the sexes, prefer living with males or peddling their asses on the street thus having most of their time for themselves, to spending many hours of their days doing boring, stultifying, non-creative work for somebody else, functioning as less than animals, as machines, or, at best, – if able to get a “good” job – co-managing the shitpile. What will liberate women, therefore, from male control is the total elimination of the money-work system, not the attainment of economic equality with men within it.

El temps invertit #7 Altres activitats

Foto: Mireia Sallarès Se escapó desnuda. Un proyecto sobre la verdad Caracas 2011–2012

Valerie Solanas, Scum Manifesto

From: Nook Nook To: Socis del Nook N DaTe: 13/1/2014

los años en estas épocas gramar cosas sorprende Tenemos el honor de pr en el cine-fórum del No película”: una selecta ca hines libertarios, existen aventureros y nada mela Como diría Nicanor Par sed / otros por olvidar d lagartijas y sapos en las Todos los jueves en el N Entrada libre con carnet La primera ronda este ju – OLD MAN DRINK BEER (G.A. SMITH 18 – SOME CAME RUN MINNELLI, 1958, 137 El resto del programa e “El alcohol es malo, per mata si no la bebes!” M

Dima 9 de desem Obres narr Ro Caminal. L’a relata un

C l’a im me gu

Queridos socios muy simpáticos, Como todos s, Nook vuelve a proentes y de su agrado. resentar un nuevo ciclo ook. “Cogorzas de ata de films de borracnciales, abre mundo, ancólicos. rra “algunos toman por deudas / y yo por ver s estrellas”.

Nook a las 20.00 hs. t de socio. ueves 16/01: KING A GLASS OF 898, 01 min) NNING (VINCENTE 7 min) en archivo adjunto. ro el agua es peor ¡Te Mark Twain

Dimarts, 16 de desembre, 19 h Obres narrades, amb Mireia Sallarés.

L’artista explica, relata un projecte.

Nook

arts, mbre, 19 h rades, amb artista explica, projecte.

Divendres, 28 de novembre, 19 h Concert amb músics de associació Nook Nook membres del Pressentient: Matias Kauppi a la uitarra i Pepe al cante.

Dimecres, 22 d’octubre, 19.30 h Intervenció musical d’inauguració amb Mona Huegel, Pintxo, Enric Ponsa i músics de l’associació Nook Nook.

hola Matias Kauppi pues a ver, lo ideal es que lo comentaras tu a Pepe, de como lo tiene para hacer un flamenquito Pressentiment contigo el día viernes 28, sábado 29 o -tb posible- el domingo 30, de noviembre.

Lo de Mona ya me ocupo yo, porque sí o sí molaría que vinieran a tocar si quieren, el día 22 de octubre, cuando inaugure.

Dile algo a Pepe, dile que hay un poquillo de pasta pal tema, y si te dice que sí, pues ya cerramos fechas, que es lo que me piden las de Can Felipa. Y luego me dices, hablamos, ayudo, monto la sauna... Por cierto cuando abre el Nook? quiero estrenar barra, a pesar de que por ahora es totalmente peligrosa. un abrazo i,

From: Irina mutt To: matias Kauppi DaTe: 16/9/2014

El Pepe diu que sí, pero que es un centro cívico, que la única condición es que no acabemos cantando al Trias...

Así que bien, yo creo que el viernes 28 podría molar.

Ya hablaste con Mona?

From: matias Kauppi To: Irina mutt DaTe: 17/9/2014

Hola Mireia, sóc l’Irena, què tal per Sèrbia?!

Aquí ja estic a tope preparant lo de Can Felipa. No sé si recordes que et vaig demanar de venir a participar, una de les activitats seran obres o projectes narrats, on vindrà l’artista a explicar (o més aviat relatar) un projecte.

A mi m’agrada quasi més pensar en històries i anècdotes, aspectes perifèrics o circumstàncies, descripcions de llocs i personatges, processos, que no pas pensar en l’explicació pautada d’un projecte (en plan el que s’ha de fer quan s’explica un projecte en una convocatòria, ordenat i justificat).

O sigui, que l’activitat pot ser explicar el que ha anat passant al llarg d’un procés d’investigació, algo més proper a les històries que a la història.

Podem parlar d’amor, de costums, de llegendes urbanes locals, de sexe, d’assaigs i d’errors, del paisatge i els camins, de la gent que s’ha conegut...

No sé si t’estic liant massa comentant això, però és per explicar, que no cal presentar un projecte en la seva totalitat i de manera lineal...

En principi, he programat la trobada per al 17 de desembre, que cau en dimecres. Però si vols canviar la data, dins d’aquest marge, ho podem fer :) En principi, seria per la setmana del 17 de desembre.

Només em caldria, que em comentis quin tema/projecte et sents còmoda per explicar; si Las Muertes, lo de l’amor a Sèrbia (sense fer de spoliers, que ja sé que encara no està estrenat!) i així podem anar fent l’agenda de Can Felipa i fer difusió (amb dir un títol, o una línia sobre el projecte a parlar, ja faríem, és pel tema agendes, difusió i aquestes coses).

I també, si volguessis enviar una foto, una cita o un apunt, de 3 o 4 línies, estaria genial, ja que de cada activitat i obra, es farà un mini fanzine (que ve a ser el full de sala, però en format maco i amb textos de menys rigor).

El pressupost, 200 euros, per venir a fer l’activitat i participar (que calculo que entre els 15 min. de cortesia per esperar la gent i tot plegat, no durarà més de 2 hores). Jo estaré allà també, per fer introducció si calgués, o dinamitzar una mica si la cosa flueix.

Moltes gràcies i qualsevol dubte o proposta em dius!

Espero al teva resposta abraçada From: Irina mutt To: mireia Sallarès DaTe: 10/7/2014