Issuu on Google+

1


6.3.- EL MAR L’acció del mar fa que les costes agafin formes retallades molt característiques. Les ones “piquen” i erosionen la línia de la costa i el tipus de roca que trobin la costa quedarà retallada de diferent manera

6.4.- EL VENT El vent realitza una acció d’erosió, transport i sedimentació en zones sense o molt poca vegetació. El vent transporta partícules i aquestes “bombardegen” altres roques que troben pel seu camí erosionant-les i modificant completament el paisatge. Quan el vent minva, tota la càrrega s’amuntega en el sòl formant enormes dipòsits de sorra. Són els coneguts deserts. Quan el vent troba un obstacle es produeix una sedimentació pel costat de sobrevent. És així com els forma una duna. Un cop formada és capaç de moure’s seguint la direcció que li marca el vent.

2


1.

PROCÉS DE FORMACIÓ D’UN FÒSSIL. El procés de formació d’un fòssil és molt divers. Si l’animal era aquàtic, quan moria i no era devorat per cap depredador, es dipositava al fons del llac, mar o riu que habitava. Al passar els dies el seu cos era recobert per sediments. Al llarg dels anys, aquests sediments formen una roca sedimentària que conté en el seu interior el fòssil com si es tractés d’uns tomba. Si l’animal no era aquàtic, s’havien de donar altres circumstàncies. L’animal s’havia d’acostar al llac o al riu per veure. Allà era atrapat pel fang o atacat per un altre animal. Quan queia dins el fang, el seu cos quedava protegit de la putrefacció i, pel mateix procés anterior esdevenia roca.

La fossilització també es pot produir en un altra entorn diferent a l’aigua. Aquest es produeix a terra ferma, normalment en deserts o llocs de molta sedimentació. Un animal és atrapat per una tempesta de sorra i queda totalment enterrat. Pel mateix procés que en l’aigua, amb el temps aquests sediments on ha quedat atrapat aquest animal esdevindrà una roca sedimentària amb un “regal”: l’animal fossilitzat.

La putrefacció d’un cos es produeix només en ambients amb O2 (oxigen). Així doncs, soterrat en el fang o la sorra no n’hi ha i no es pot corrompre. Al llarg dels anys la matèria orgànica es tornarà pedra 3


7.1.- EL REGISTRE FÒSSIL: La prova dels orígens de la vida.

Holocè

Actualitat

Pleistocè (aparició de l'home)

2.000.000 anys

Quaternari

CENOZÒIC Pliocè Miocè Terciari

Oligocè Eocè Paleocè (desenvolupament dels mamífers)

65.000.000 anys

Cretàcic (desaparició dels dinosaures) MESOZOIC

Juràsic Triàsic (aparició dels dinosaures)

220.000.000 anys

Pèrmic Carbonífer Devònic PALEOZOIC Silúric Ordovícic Càmbric

550.000.000 anys

Precàmbric ARCAIC

Arcaic (aparició dels primers indicis de vida) Azoic

4.000.000.000 anys

4


7.2.- UN FÒSSIL MOLT ESPECIAL: el petroli La matèria orgànica morta (resta d’animals i plantes) que queda enterrada , bé sigui en les profunditats marines com en terra ferma, amb el pas del temps, si les roques que l’envolten són impermeables i riques en uns tipus de minerals i si augment de la pressió i la temperatura són els adequats, tota aquesta matèria orgànica es pot transformar amb un líquid viscós i negre anomenat petroli. El petroli és el combustible més utilitzat en l’actualitat, malgrat que produeix molta contaminació. Sortosament pel planeta, les reserves petrolíferes mundials són limitades. Això vol dir que un dia, no massa llunyà, s’acabarà i llavors caldrà utilitzar altres energia que, esperem siguin molt menys contaminants (energia eòlica, energia solar, energia ??...)

Per extreure el petroli, l’home ha ideat uns mecanismes de perforació i intubat fins arribar a la bossa on hi ha el petroli. El primer que es troba sempre és el gas, després el petroli i per últim l’aigua.

5


Glossari dels agents geològics externs Agent geològic extern:

Elements causants dels canvis que experimenta la superfície de la terra, com ara el vent, la pluja,els rius,els mars etc.

Al—luvions:

Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.

Albufera:

Llacuna litoral formada per aigua del mar i d’aigua fluvial tancada per un cordó de platja. Cavitat de mida petita a les roques , originada per erosió química o mecànica. Capa del terreny on s’acumula aigua subterrània.

Alvèols: Aqüífer: Arrissaments:

Són petites acumulacions de sorra encadenades entre si. La superfície presenta un aspecte ondulat o arrissat. Els forma el vent.

Avenc:

Forat en forma de conducte vertical que es troba en el paisatge càrstic.

Badia:

Entrada del mar en la costa en forma de conquilla, generalment més petita que un golf. Acumulacions de sediments en determinades zones del mar.

Barra litoral: Barranc:

Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra , especialment en materials fàcils d’erosionar.

Canal de desguàs: Carst:

Caverna:

Curs d’un torrent. Fenomen consistent en la filtració de les aigües en els massissos de roques calcàries clivellades i solubles que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies. Cavitat natural, profunda, en una roca, en una muntanya o sota terra.

Circ glacial:

Zona circular de l’alta muntanya on s’originen les glaceres.

Còdol:

Fragment de roca dura allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament. Dipòsit de sediments que es forma quan el torrent arriba a la part inferior.

Con de dejecció:

Conca de recepció: Conca on es recullen les aigües torrencials. Congost: Cova: Delta:

Dolina: Dunes:

Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu. Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variable. Espai de terra generalment de forma triangular, que els al—luvions d’un riu formen a la seva desembocadura en un mar d’onatge no massa enèrgic. Forat en forma d’embut que es forma en el paisatge càrstic. Són turons de sorre en forma de mitja lluna amb els braços situats en la direcció del vent. Tenen poc pendent del costat on bufa el vent i molta

6


Erosió:

Estalactita:

Estalagmita:

pendent del costat contrari. Procés de desgast dels fragments meteoritzats al ser transportats pels agents geològics externs i del terreny pel qual discorren aquests fragments transportats. Formació calcària de forma cilíndrica que penja del sostre de les coves i que es forma per precipitació del carbonat de calci dissolt en l’aigua que goteja. Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació del carbonat de calci de l’aigua que cau de les estalactites.

Estuari:

És una desembocadura oberta en forma d’embut que s’origina quan el riu descarrega materials en un mar obert amb fort onatge i marejades que escampen aquests materials i impedeixen la seva acumulació.

Fletxa litoral:

Barra litoral formada per acumulació de material detrític, lliure per un extrem i que es recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa

Font ressorgint:

Indret on l’aigua subterrània brolla o surt al la superfície de la terra.

Galeria:

Camí subterrani excavat horitzontalment en roques.

Gorg:

Clot gran en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs. Fracció de sòl formada per partícules molt fines. Corba o sinuositat molt pronunciada d’un corrent fluvial.

Llim: Meandre: Meteorització:

Procés pel qual les roques es trenquen i es descomponen pel fet d’estar exposades constantment als agents atmosfèrics. Aquest procés afecta in situ, és dir sense haver sofert transport.

Morrenes:

Materials transportats per les glaceres.

Penya-segat

Escarpament rocallós de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar

Platja:

Acumulacions de sorra i còdols en zones de la costa protegides de l’onatge.

Tartera:

Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de fragments de roca despresos dels cims i que s’han originat per meteorització.

Terrassa fluvial:

Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió. Són llengües de sorra que uneixen la costa amb una illa pròxima.

Tómbol: Xaragall:

Solc o regueró en forma de V que forma l’aigua de pluja en terrenys tous com ara els argilosos en ser arrossegats pendent avall.

Xemeneia de fada: Pilar coronat per una roca de major duresa que s’ha format per l’acció de les aigües salvatges a l'exercir major erosió sobre la part més tova.

7


Precambrià, 4.500 milions d’anys (Animals d’Ediacara, sud d’australia)

Animals semblants a les meduses actuals

Animal semblants als centpeus

animals desconeguts

Cuc Pla

Estromatòlit, estructures calcàries formades pel algues cianofícies

Paleozoic, 570 milions d’anys

Foraminífer, nummulit

Cefalòpode

Peixos sense mandíbula

Corall

Trilobit

Crustaci

Bivalve

Equinoderm, estrella de mar

Braquiòpode

Gasteròpode, cargol

Equinoïdeus, eriçó de mar

Placoderm

Taurons

Labirintodont Falgueres

Coníferes

8

Ginkgo


Mesozòic, 220 milions d’anys

r Llangardaixos

Tortugues

Peixos

Serps

Cocodrils Ictiosaure Pleistosaure

Ornitòpods

Teròpodes

Pterosaures

Ankilosaure

Sauròpode Triceratops

Estegosaure

Tiranosaure Aus

Primers mamífers

9


Cenozòic, Terciari 65 milions d’anys

Cetacis: Balenes i dofins

Rosegadors

Elefants

Primats

Camells, dromedaris, cérvols, cavalls

Marsupials, cangur

Ratpenats Insectívors

Carnívors

Cenozòic, Quaternari 2 milions d’anys

L’home i la dona

10

Fanerògames, plantes amb flor


11


Processos geològics externs 2