1a edició: abril de 2016 La col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor compta amb l’assessorament literari de Vicent Brotons. © 2016, Enric Valor © 2016, Jordi Raül Verdú © 2016, Iŀlustracions Priscila Arándiga © 2016 Edicions del Bullent, SL c/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Vicent Cabanes, Joaquim Amorós, Maria Guasp Servei d’impressió: Vimar ISBN: 978-84-9904-182-7 Dipòsit legal: V-829-2016
La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
El rei Astoret (Arreplegada a Bèlgida)
Enric Valor Adaptació de Jordi Raül Verdú Iŀlustracions de Priscila Arándiga
Diu que... fa moltíssims anys, hi havia un majestuós castell en el cor de la serra de la Safra, envoltada per bells boscos que en feien un autèntic paradís. El castell era habitat pel rei Astoret i la seua petita cort. Ell s’havia criat orfe, i Baltasar del Seny, el seu cuidador, l’havia consentit massa. Quan va entrar en l’adolescència es va aficionar a caçar, i als vint-i-tants es va convertir en una autèntica passió. Baltasar del Seny s’esforçava a fer-li estimar els animals i les plantes i, sobretot, volia que respectara el temps de la criança. El rei Astoret solia complir aquesta veda, però heus ací que un cert any, en ple estiu, va sentir que un teixó havia arrasat un camp de blat, que es trobava prop del castell, motiu que el va dur a fer una batuda pel bosc, per tal de seguir el rastre de la bèstia. 4
Per fi, a la mitja hora de cavalcar tot sol, aconseguí arraconar l’animal contra una penya. El teixó es quedà immòbil, el rei l’apuntà amb la ballesta i, llavors, es va sentir una veu que no se sabia d’on venia: –Rei Astoret, no mates el teixó, que ho ploraràs! Però el jove no va fer cas, i dient “Sigues teixó o dimoni, ara moriràs”, soltà la fletxa, que es clavà en el pelut cos de l’animal. Al moment, el teixó esclatà i al seu lloc aparegué una vella alta, seca i de cara de magranetes agres, que va exclamar: –Rei Astoret, tens el cor ben pelut, i he decidit castigar-te. Des d’avui mateix t’enamoraràs d’una bellíssima fadrina que veuràs en somnis i mai no la trobaràs! La vella desaparegué i el rei Astoret es quedà que no sabia què li passava. 5
Quan al cap d’una estona aparegueren els seus acompanyants i li preguntaren pel teixó, ell no sabé què contestar-los: –No sé..., m’ha desaparegut... Aquella nit va somniar amb una jove preciosa, que de seguida el va enamorar, com li havia dit la vella. El somni es va repetir durant molt de temps, i açò el va afectar de tal manera que cada vegada tenia més desig i, per tant, més desgràcia. Les dames i els cavallers de la seua petita cort, altament preocupats, feren tot el possible per distraure’l amb festes i balls, però res no aconseguiren. –Què teniu? Què us passa, senyor rei? Per fi, el seu conseller Baltasar del Seny, un matí, acompanyant-lo fora del castell, va aconseguir que li revelara el secret que el torturava, i li preguntà: 6
–No podríeu donar-me algun detall més clar per poder buscar la jove? Astoret, que ja es pensava que li ho havia contat tot, va afegir: –Ella em somriu, em mira fixament amb els seus ulls negres, grossos i bonics, i a voltes em canta una bella cançó, sempre la mateixa, però no em diu qui és, ni qui l’envia al meu somni. –Aquesta nit –li aconsellà Baltasar–, dins el somni, si podeu, pregunteu-li quin és el seu nom. Al jove monarca li semblà bé i, aquella mateixa nit, quan en ple somni se li tornà a aparéixer la jovençola li preguntà: –Quin és el vostre nom? Ella va somriure i contestà: –Em diuen Margarida Blanca. I tot seguit s’allunyà fins que desaparegué. 7