que no et conten històries
escriure i en valencià
coses de falles
escriure i en valencià
escriure i en valencià
coses de falles
Quan des de la falla la Via de Tavernes em van proposar que els fera una espècie de reflexió sobre el que significa per a mi escriure en la meua nostra llengua. Jure que el primer que vaig pensar va ser: des de quan el món de les falles s'interessa per la cultura i per la llengua dels valencians? Probablement açò és un pensament simplista i fins i tot injust donat pel meu desconeixement quasi total d'aquest àmbit; però segur que a ningú se li escapa que aquesta és una idea ben generalitzada per a molta gent que relaciona inevitablement falles amb soroll, pólvora, música estrident i festa disbauxada. Però bé, si des del món de les falles es plantegen fer llibres amb aquestes reflexions, deu ser perquè com a mínim realment les coses estan canviant. Quant al motiu de l'escriptura (i en valencià), que era el tema inicial en qüestió, el primer que em ve al pensament és la idea de "literatura com a teràpia". És a dir, escriure per a trobar-te a tu mateix, explorar el teu interior i comprendre millor el món que t'envolta. I per descomptat que també per a comunicar-te amb el proïsme, amb els teus igual, perquè ja sabem que l'ésser humà és essencialment comunicatiu i amb una necessitat intrínseca de relacionar-se amb la realitat circumdant. Aquesta és una qüestió que gent més dotada i preparada que jo haurà tractat a bastament. Un altra cosa ja seria la qüestió de la vanitat que fa que hom vulga fer coses destacables, meravelloses o insòlites, simplement, perquè el món t'admire i lloe el teu saber. Hem de ser, però, condescendents amb el artistes. Diguem-ho clar d'una vegada: l'art, la literatura, el cinema, l'arquitectura i tot allò tan meravellós que ens ha deixat la creativitat de l'home, no existirien sense aquests bocins de vanitat que ens esperonen a realitzar coses així. L'anonimat o la modèstia no sempre s'escauen al tarannà humà. També tenim, però, el tema de l'idioma en què escrius. Per què escriure en valencià i no en l'idioma que a tots ací ens han inculcat des que érem menuts? I que al capdavall és l'idioma en què podràs comunicarte amb més gent? 19
escriure i en valenciĂ
coses de falles
que no et conten històries
guionista: el sentit de la falla
coses de falles
guionista: el sentit de la falla
guionista: el sentit de la falla
coses de falles
No fa molt de temps que els artistes han començat a considerar més, o almenys a citar-los, als components dels seus equips. Però, la realitat és que des de sempre ha segut l'equip de persones les que han fet crítica fallera en els seus guions fallers. El guió d'una falla descriu allò que es mostrarà en una obra efímera però molt visual, de la mateixa manera que, en pel·lícules, sèries i documentals, tant de cinema com de televisió. Tant al sèptim art com a les falles s'especifica la divisió per escenes, en un són els personatges i en l'altra els ninots, els que interactúen en els diàlegs, així com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions i, quan cal, l'èmfasi que usaran els actors o les faccions dels ninots. En el cas de les falles el o els guionistes creen un guió literari que s'adapta més endavant en l'esbós, el qual detalla la primera impressió del projecte que es convertirà primer en maqueta i després en monument. De fet, un conegut grup mediàtic al món faller, com ara distrito fallas, va llançar el passat 28 de desembre la innocentada que uns guionistes fallers anaven a fer guions per a televisió... cosa que ajuda a entendre les similituds. L'objectiu bàsic del guió és orientar a l'artista en el projecte, però en un segon objectiu, complementa i ajuda a comprendre, la idea original, el que es denomina com a crítica. Esta argumentació de la temàtica general que tracta la falla farà possible la creació d'una literatura fallera i un fons documental que permet fonamentar la crítica La falla Sant Roc de Torrent, dins de la seua setmana cultural, va organitzar una pel·lícula de falles, o almenys això va parèixer perquè parlaren del guió als monuments fallers. Tota una experiència prou enriquidora. Les 5 primeres espases del guió faller, així els va presentar el moderador Jaume Bronchud, es citaren al casal torrentí per delitar al nombrós públic assistent en frases genials i arguments per troncar-se a riure.
Frases lapidaries com la falla té que parlar , el fet de cremar idees , tens una idea i saps que vols cremar , el guionista es divertix , el millor guionista és la comissió o dinar bé, menjar millor i després fer un guió van sentir-se argumentades en una idea clara; la importància del guionista ha existit tota la vida . Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la
39
que no et conten històries
guionista: el sentit de la falla
Encara que, és ben cert, que ara els guionistes estan més de moda, o millor dit, la moda és que els artistes parlen dels seus equips de treball i esta és una part més de grup de persones que fan possible una falla. Quino Puig, el crític de Borriana com a d ell l agrada referir-se, ens va captivar en arguments de gràcia demostrant que el guió és la falla en si mateixa, ja que per a d ell la falla té que parlar.
D altra banda, Hernan Mir, guionista per excel·lència de la família Santaeulalia va explicar que des de sempre hi ha hagut guió i que no s entendria un monument sense guió que contar. Històries satíriques que cal fer-les desaparèixer en el foc. El Sr Makoki, no és sent guionista i es divertix fent guions de falla, cosa que agraïx profundament als artistes que el deixen clavar cullera en les seus obres. En esta línia va citar Ortifus perquè ell també pensa que les falles han de dir coses. A més, Makoki enguany tindrà la gran sort i afegix jo, la responsabilitat, de riures de la mort a la falla Na Jordana. Miguel Prim, col·laborador de col·laboradors, va recordar també que sempre hi ha hagut guió i, gràcies a estes idees les falles han sigut importants. Recorda que va partir censura a Alacant, al no poder fer una escena criticant que l havien indultat un ninot més lleig que la pare que el va parir. Javier Tejero, guionista d'artistes com Lafarga, es carregaria el premi d Ingeni i gràcia i admira a les persones que son capaços de donar-li 50 xicotetes gotetes d humor a l any fent referència als professionals guionistes. Tot el contingut de la tertúlia es desbordava pel casal i difícilment podrà cabre en este llibret i, això va quedar clar a Sant Roc de Torrent...
sebas marín veu fina i fallera
coses de falles 40
guionista: el sentit de la falla
41
coses de falles
units per les falles
coses de falles
Considere que les falles són les festes que ens unixen a tota València i estan per damunt de les classes socials, les creences i les ideologies polítiques i hem de ser capaços que la política no està renyida amb les falles ni les falles amb la política. Que no crega ningú que és un búnker com en el seu moment van voler demostrar a la societat valenciana sinó que les falles són tant d'esquerres com de dretes. I ací agafem tots. I hem de ser capaços de treballar tots per elles. Parlaré un poquet sobre mi mateixa. Jo vaig nàixer a Godelleta, un poble molt pròxim a València, de la comarca La Foia de Bunyol. Des de molt xicoteta, els meus pares, com la gran majoria dels valencians que no vivíem en la ciutat de València, perquè ens portaven a la meua germana i a mi a la ciutat de València tres o quatre dies de falles, sobretot el dia d'Ofrena passàvem ací tot el dia i el Dia de Sant Josep, també per a veure com es cremaven les falles. Quan entrava en la Plaça de l'Ajuntament m'impressionava la falla per com era de gran, era impressionant, ara la veig gran però no tan gran com la veia llavors, no? Sempre em quedava ací agafada a la tanca i Deia: “Jolín i açò el cremen, papà?” Em quedava mirant els ninots i mon pare m'explicava un poc de què anava perquè els rètols que posem eren en valencià i jo sóc d'una comarca castellà parlant i llavors ni entenia el valencià ni el sabia. Mon pare sí que el sabia i el parlava i ell sempre ens llegia a la meua germana i a mi què posava en els rètols i sempre ens l'explicava perquè entenguérem un poquet de què anava la falla i des d'allí mateix, des de la Plaça de l'Ajuntament, mirava sempre el balcó de l'Ajuntament i no era tan gran com és ara perquè no sé si vos acordareu però l'any 80 quan governava el PSOE es va ampliar el balcó. Jo imaginava sempre com seria de bonic veure des d'allí tant la falla com les mascletaes, sense imaginar-me mai que tindria el privilegi de ser regidora pel Partit Socialista d'este ajuntament i tindre l'honor de disfrutar des d'este balcó tant de la cremà com de la mascletà. Vos vaig a comentar falles de la Plaça de l'Ajuntament de què encara em recorde. Romanen en la meua retina falles com la del Cavall de Troia, la “Gran Bota”, que em 43
que no et conten històries
units per les falles
va impressionar prou, de José Barea, “El Colós”, igual que eixes magnífiques i monumentals falles que per a són les de Vicente Lluna, que, per cert, la setmana següent a Sant Josep ell plantava a Montserrat i llavors també veuríem la gran falla. En els anys 80, ja no era tan xicoteta, quan Manolo Martín plantava en la Plaça de l'Ajuntament, em recorde perfectament quan va fer la fassana de l'Ajuntament en falla, va ser impressionant, el sis-cents on Francis Montesinos posava roba, que va ser la primera falla innovadora on no sols hi havia cartó pedra sinó que també hi havia roba o “La Gran Excavadora”. Dir-vos que en este moment també tenim grans generacions d'artistes com Alejandro i Pedro Santaeulalia, Pere Baena, entre altres, que continuaran plantant perquè este món faller ha de perdurar sempre. He crescut lligada a les falles. Mire cap arrere i tinc milers d'anècdotes com tenim tots els fallers. I a esta festa li dec el més important de la meua vida: els meus amics perquè, la veritat, és que tinc grans amics units per les falles. Ara em sent privilegiada per la meua posició de regidora i sobretot perquè treball per a la festa perquè cada vegada siga més gran i que els fallers puguem sentir-nos recompensats i valorant el treball que realitzem cada dia en les comissions a què pertanyem, pel gran esforç que fem. La meua actitud sempre ha sigut la de col·laborar en tot el que vaja unit a la festa. I d'esta manera, junt amb qui té la responsabilitat de governar que, per desgràcia no som el partit socialista, intentant-lo estem i esperem que totes les falles ens recolzen. Estem intentant mediar en la millor resolució la problemàtica que hi ha entre les comissions falleres i l'Ajuntament i en este moment, amb els pressupostos, les subvencions perquè com bé sabeu, el retall seria major i entre tots hem fet el que hem pogut perquè haja sigut menys. Com he dit anteriorment, des del meu naixement he tingut un pronunciat sentiment faller, he crescut i madurat i per això, ha arribat el dia al lloc que exercisc és un gran honor i més aïna ha sigut un regal, una gratificació que m'han donat en el meu partit perquè sóc una enamorada de les falles i pense que amb el meu humil treball puc posar un granit d'arena en el treball que realitze des de l'Ajuntament. I sobretot, el que m'ha aportat ser regidora és haver disfrutat de l'afecte dels fallers perquè sempre dic que el faller és una persona que ho dóna tot a canvi de res.
pilar calabuig regidora
44
units per les falles
45
coses de falles