Llibret Borrull Socors 2019 (B.infantil)

M’imPortes!

Borrull Socors 2019

M’imPortes Edita: Falla Borrull Socors Preu de venda: 16 €.

Tirada: 1.200 exemplars Impremta: DiseÑarte. Novabernia Núm depòsit legal: V-424-2012 Publicació periòdica.

Tots els drets reservats

Este llibret ha participat en els premis de les LLetres Falleres (www.lletresfalleres.info) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

3

#ab100s #pre100s #inNO100s

L’índex

Editorial #007 Saluda de Daniela.

FMIV18#011 Saluda de Rocío.

Fallera Major Infantil2019#015 Saluda de Pau i Carla.

La presidència Infantil#019 Explicació i relació de la falla#021 #pre100s Tres voltes rebels.

Carmen Marín#027 El dia del llaçament.

Júlia Blanco#0037 M’agrada el color rosa.

Cristina Martínez#041 Compta amb mi.

AMPA del CEIP Eliseu Vidal#047 Nico, el cuiner.

Juani Moya#061 La importància de ser.

Cristina Martínez#067

4

M’imPortes!

Artur i Clementina.

Eduard F. Gisbert#073 Per què jo?

Miquel Blanco#081 Claudia..., que bé!

Francesc Català#083 Representants de la comissió de Borrull Socors 2020.

Rocío Perona#95 Dones i música.

Juan Vicente Gil#099 La perspectiva oficial La comissió#103 Pla d’activitats#108 Comissió infantil#115 La porta d’un any#119

5

#ab100s #pre100s #inNO100s AGRAÏMENTS Marina Marín. Disseny de portades Freepik.es i la comissió. Imatges Sebas Marín. Correccions L’equip de falles. Redacció i explicació de la falla sBsmRn. Maquetació La comissió. Coordinació COL·LABORACIONS Carmen Marín, Júlia Blanco, Cristina Martínez, AMPA del CEIP Eliseu Vidal, Juani Moya, Eduard F. Gisbert, Miquel Blanco, Francesc Català, Rocío Perona i Juan Vicente Gil ANUNCIANTS Adela, Loteries El Buho, Restaurant La Fòrcola, Vegamar, Riu Rau, El baret de Javi, Restaurant ANOU, Flors Lliso, Fruiteria Olmos, Imprempta Bernés, Espinosa food +drink, Cafeteria Trànsits, La Bien Pagà, Espolín, Inselac, Transportes La Paz, Carns Selectes Navarro, Intecas, Llibreria Soriano, Fruiteria i alimentació Zaman, Artesania Llobe, García Domenech Manteniments, Monfort Bonell, Libreria 2000, PMC, Pescateria Germans Perona, Reformes Beas, Laboratori Dental Ciutat Vella, Taller de tapisseria Grimalt, Carpe Diem Bar Cafeteria, Electro agua València, Vieja escuela Tatoo, Tallers Alberotècnic, 5 sentidos centre de bellesa, Reparació de calçat Toni, Xaranga Tambòlica, Los Gómez taberna, Puerta del Mar restaurant, Vivers Vitis Penalba, Videsval, Motoketama, Consum, Caixa Popular i AMSTEL 6

M’imPortes!

Editorial

7

#ab100s #pre100s #inNO100s

No som roses ni blaus, i ens agraden els camions i les nines.

No volem triar entre la pilota i la cuineta. Som xiquetes i xiquets i volem jugar a tot.

Joc sexistes? No, gràcies.

Cada vegada més gent pren consciència de la importància d’apostar per jocs que no discriminen en funció del sexe. El primer que preguntem a una embarassada per saber quin tipus de regal podem fer és: Serà xiquet o xiqueta, i així decidim si comprem roba blava o rosa.

Però el sector dels joguets ha evolucionat poc en els últims anys? Continua sent molt sexista?

Els joguets reprodueixen els rols de gènere a partir dels quals s’organitza la societat. Hi ha uns valors i una manera de comportar-se que la societat assigna a cadascun dels sexes, i els joguets són un mirall d’això, són reproduccions a xicoteta escala del món dels adults. És més, el comportament de consum dels xiquets i de les xiquetes va lligat al que veuen i que per això l’educació és fonamental.

8

M’imPortes!

Les famílies haurien de dirigir els nens a uns patrons de consum més neutres.

Respectant els seus desitjos però incorporanti elements de ruptura, com ara joguets neutres -bicicletes, jocs de taula, etc.-, o que estimulen la creativitat o l’intel·lecte. I incentivar maneres de jugar que trenquen amb estos estereotips”.

Ara hi ha molts més pares i mares conscienciats amb este tema que fa uns anys. Depèn sobretot de la cultura de cada família, del barri on viu i de l’entorn.

Hi ha pares que es pensen molt quins joguets compren als seus fills i d’altres que no tant. Caldrà reconduir un poc els gustos dels fills, perquè no només es fixes en coses de princesa, que en esta edat és molt comú.

Algunes idees a l’hora d’escollir les joguets…

Quan comprem un joc, preguntemnos quins valors, habilitats, actituds i rols fomenta i si afavoreix el desenvolupament integral (personal, relacional i social).

Hem de ser conscients que alguns joguets fomenten valors sexistes i violents i que podem regalar-ne que fomenten la igualtat i la cultura de pau.

No es tracta d’imposar, forçar o prohibir res. Es tracta d’afavorir que puguen 9

#ab100s #pre100s #inNO100s jugar al que vulguen, independentment del seu sexe. Es tracta de, a partir de les diferències personals de cada xic o xica, que puguen desenvolupar al màxim les seues capacitats i aptituds al marge dels estereotips imposats.

Valors

Regalar joguets diverses que afavoreixin un desenvolupament més complet: Jocs que fomenten l’acció i l’activitat (no la violència) Jocs que fomenten l’esport…

Jocs que fomenten la tranquil·litat… (no la passivitat) Jocs que fomenten la cura de les altres persones, la tendresa…

Jocs que valoren el treball domèstic…

Jocs que afavoreixen l’autonomia …

Jocs que afavoreixen la relació amb altres i la cooperació…

Jocs de tots els colors, formes i textures…

Jocs per a jugar dins a casa i jocs per jugar fora, al carrer, als parcs…

Al llarg d’este llibret, trobarem un catàleg per imaginar el gènere, amb joguets no sexistes i que estimulen els valors en els xiquets i en les xiquetes.

10

La comissió

M’imPortes!

Saluda Fallera Major de 11 València 2018. Daniela Gómex i De los Ángeles

#ab100s #pre100s #inNO100s Moltes Gràcies fallers de Borrull-Socors per deixar-me participar en el vostre llibret, el qual recull l’essència de l’exercici faller, l’explicació de les falles, i el que quedarà per al record d’enguany 2019.

En el meu any com FMIV sempre he intentat esforçar-me, aprendre i conéixer molt més les nostres festes i tradicions, sense perdre la meua condició de xiqueta, sent jo mateixa, sense oblidar les meues arrels falleres i el meu barri del Botànic, sent reflex de tots vosaltres, senzilla, familiar, atrevida i una mica reivindicativa com sou els fallers de Borrull-Socors.

Si realment les falles són la millor extraescolar, és conseqüència de la quantitat d’activitats que pots arribar a realitzar en un casal, on valors com la convivència, la companyia, l’esforç o la igualtat entre xiquets, joves, adults i majors es resumeix simplement a ser faller o fallera.

Jo, la veritat, és que he tingut molta sort, perquè pel simple fet de nàixer en una família com la meua no vaig haver de fer res per a ser fallera i d’esta manera he crescut en la meua comissió participant i aprenent aqueixos valors, on fer teatre o declamació, ballar la dansà, participar en play-backs, tirar petards o simplement jugar en el casal amb la resta de la comissió infantil són activitats no sexistes on participem tant xiquets com xiquetes de manera natural en la falla.

12

M’imPortes!

Per això, us anime a continuar fent les coses com les sentiu, a pensar sense prejudicis i sense diferències, que les Falles estan per a unir, per a divertir-se, conviure amb famílies diferents a la teua amb l’objectiu de plantar falla i cremar el dolent de l’any.

‘I per que no, algun dia hi haja de veritat un Xicotet Príncep que també ens represente com a xiquets fallers’.

Us desitge unes meravelloses festes falleres 2019, tan divertides com jugar amb una pilota i tan boniques com la millor de les nines.

Amb afecte.

Daniela Gómez i De los Ángeles, FMIV 2018

13

#ab100s #pre100s #inNO100s Valors

Per a gustos colors i per a jugar la bola del mรณn!

14

M’imPortes!

Saluda Fallera Major Infantil 2019.Rocío Perona i Moya.

15

#ab100s #pre100s #inNO100s Ganes tenia la xiqueta de ser Fallera Major, per la falla, un honor de ser nostra senyoreta.

La mare estava contenta al pare li ha costat més la iaia que no ha dit res però ella si no és rebenta.

Rocío gràcies de tot cor per ser amiga d’amigues quan elles siguen regines sempre donaras suport.

Enguany has volgut renovar per fer l’any que somniaves envoltada, inclús en plorades que vindran al vore-la cremar

Estimats i estimades, fallers i falleres, amics i amigues, estic molt contenta de ser la Fallera Major Infantil 2019 de la Falla Borrull Socors.

Des de xicoteta duc en la sang les festes de les Falles, i les visc amb moltíssima il·lusió i emoció.

Arribí a esta xicoteta comissió quan a només tenia 7 anys per a representar la comissió com a Fallera Major Infantil en l’any 2015. Al llarg d’estos 4 anys he deprés el que és viure esta festa en la ciutat de València, gaudint de cada moment, amb la meua comissió infantil i 16

M’imPortes!

amb la comissió major, que s’ha convertit en la meua família, ja que m’ha vist créixer en estos anys.

Gaudisc de tots els actes, de les cercaviles, dels berenars en el nostre parador, de les activitats que fem en la falla, de fer falla.

Espere gaudir al màxim d’este somni, que m’han brindat per segona vegada en companyia de Sebas, Marina, Carla i Pau. De segur que anem a tindre un any ple d’històries, records i anècdotes i del que gaudirem de cada segon, de cada minut. Així que: Sebas, Marina, Carla i Pau, anem a deixar-nos dur per la màgia de les Falles, i no tanqueu els ulls per a no perdre ni un segon d’este somni inoblidable.

A la meua comissió infantil, els meus amics, gràcies pel suport que em doneu, per estar pendent de mi, estic segura, que enguany va a ser inoblidable, i s´ho anem a passar genial, vos vull!

I per suposat, volia donar les gràcies a la meua família per tot el que fan per mi!

Enguany estic molt il·lusionada per totes les propostes innovadores que anem a fer.

Este és un llibret infantil, que de segur està ple de sorpreses, i farà que la part més sensible que tenim, aflore.

Un altre projecte que he afrontat amb molta il·lusió és el teatre que férem 17

#ab100s #pre100s #inNO100s per a la presentació dels projectes, on totes les meues amigues de la comissió participaren i on gaudírem d’una estona molt agradable i divertida.

I com no, la meua Ofrena, que enguany per primera vegada per a mi serà de nit, una altra experiència que es quedarà sempre al meu cor.

Anime a tothom a gaudir amb nosaltres d’estes meravelloses festes, les Falles.

Vos assegure que una vegada obriu el vostre cor, no podreu deixar-les escapar.

I ja només em falta dir que...

VISCA VALÈNCIA! VISQUEN LES FALLES! I VISCA LA FALLA BORRULL SOCORS!

Rocío Perona i Moya, Fallera Major Infantil 2019

18

M’imPortes!

Saluda de al Presidència Infantill 2019.Carla i Pau Ramiro 19

#ab100s #pre100s #inNO100s

Hola a tota la comissió Infantil de Borrull Socors, som Carla i Pau l’any passat ja tinguérem la sort de representar-vos com a FMI i President, i enguany tornem a gaudir de la mateixa sort representenvos com a Presidents i acompanyant a la nostra FMI Rocío.

Ja s’acosten les falles però per a nosaltres les falles duren tot l’any perquè treballen tots junts en el lema del monument: ‘Júlia i Julià’, ja què cadascú pot ser el vulga independentment que segueixes xiquet o xiqueta, perquè els colors i els joguets no entén de gènere així com els diferents càrrecs dins d’una comissió.

Un any més el nostre monument serà un lloc on podrem: jugar, compartir i imaginar tot allò que vulguem. Esperem que ho passeu molt bé i convidem als xiquets del barri a que vinguen a la nostra falla a compartir amb nosaltres la festa i l’alegria de les falles en un espai on tots som iguals.

Carla i Pau Ramiro i Matias, presidència infantil 2019

20

M’imPortes!

Explicació i relació de la falla infantil.La comissió

21

#ab100s #pre100s #inNO100s

Clava’t ben dins de l’esfera que es farà llarga l’espera, de canviar l’estratosfera, i, la falla la tenim sencera.

De gènere, una perspectiva, els infantils d’esta estació la tractem amb coeducació, per aplicar la directiva, del Caliu i la seua iniciativa, de la lluita per immersió.

Podràs entrar en la falla, vestir els ninots de palla, al xic, de xica, sense baralla sense esperar que es faça vella.

Tota de fusta està feta, valencià i valencianeta, per dins la falla ben neta, perquè juguen amb la nineta.

Vestit de xic o de xica, vestir-los de seda fina darrere de la cortina, siga el seu nom, Pere o Tica.

Per fora és de vareta, el símbol de la fletxeta, per pujar-te la bragueta, que també està la creueta.

Lluitar la desigualtat, des de xiquets i xiquetes, a casa o a les escoletes, la inclusió serà realitat.

22

M’imPortes!

23

#ab100s #pre100s #inNO100s

La meua falla va de què a Júlia no li agrada el color rosa, ni vol jugar en nines, Júlia no vol jugar a ‘Imagina ser mamà’ ni vol fer el menjar per a tots els seus germans, Júlia no vol dur falda, vol dur pantalons!, i no la deixen, i a Júlia no li agrada el pintallavis que li han regalat. La meua falla va de què Júlia siga com vulga ser, jugue amb el que vulga i puga triar si ser Júlia o Julià.

Quan vingueu a la meua falla, podrem jugar en Júlia i Julià, els vestirem, com vulguem, i aprendrem que no fa falta tindre un cotxe teledirigit per ser un xic.

La meua falla va de Júlia i Julià.

Als homes no els agraden les dones trencades.

(Oriette D’Angelo)

24

M’imPortes!

Expo Ninot Infantil No hi han diners per a pagar-ho. Un #VolemFalla en tota regla. Podreu valorar els materials, però mai la idea, el concepte. Jugar amb les nines!!.

Idea: Original de Barbie adaptat a la coeducació.

25

#ab100s #pre100s #inNO100s

Ningú sap que maltracta, fins que trenca un os, i així i tot, els morats de la pell no saben de perdons, les ferides dissecades només conten una història.

Tot cos supura inferns, tot cos admet queixa, exili.

Ningú sap que maltracta, fins que assassina.

Ningú sap que té força, fins que estreny una gola, després abandona, eix corrent, tira culpes, justifica punys, i fa olor de sang.

Tot cos odia l’esquinçament, tota absència és un primer auxili.

Ningú sap que és poc home, fins que toca a una dona, per a trencar-la.

La comissió

26

M’imPortes!

Tres voltes rebels.

27 Carmen MarĂ­n

#ab100s #pre100s #inNO100s Presentem una falla en la qual es parlarà de perspectiva de gènere, on cremaren tot allò que no ens agrada, i que pensem que ha d’estar ben lluny del nostre abast; així com les diferències entre els homes i les dones a l’escola, al treball, a la falla, a casa...

(Mentre la gent s’asseu sona la música de Els Increïbles.)

Escrita i dirigita per Carmen Marín Mestra: Isabel Alumnes: Miquel, Júlia, Mara, Rocío, Carla, Pau, Paula, Malena, Emma i Lucía Mare: Vicky Netejadora: Noelia Monitora: Juani Directora: Francisca ESCENA 1 Mestra: (Veu en off) És dilluns, i tothom sap les ganes que es té un dilluns a les 08:30 del matí. Vaig directa a l’escola, disposta a ensenyar a la meua classe una nova aventura, este any estem investigant amb les pel·lícules, veient de noves i viatjant amb elles, investigant del país que provenen, el missatge que porten...

Dilluns, però jo tinc ganes d’entrar per la porta de la classe (la porta xicoteta, per la que costa entrar), però la que et porta a la imaginació i la fantasia, la que et porta al món dels xiquets i les xiquetes.

Mentre la veu sona, la Mestra camina per l’escenari simulant el camí a l’escola.

Quan acaba la veu, la Mestra ix de l’escenari.

28

M’imPortes!

Mentre la netejadora està al col·legi, l’alumnat entra per la porta tots junts corrent.

Netejadora: Enfadada. Què farta estic d’este treball, sempre estan corrent i xafant-me el pis. Si fora un col·legi només de xiques, les coses serien molt diferents... Jo em recorde.... Mestra: Bon dia, classe! Com esteu hui? (Entrant per la porta i deixant les seues pertinències.)

(Va directa a la zona de l’assemblea i s’assenta amb els alumnes). Genial! Ja estem tots, hui tinc una sorpresa. (la mestra duu a la mà una carta) Mireu, mireu! Els alumnes miren amb recel la carta. Mara: Què és això? Per a qui és la carta?

Mestra: És per a nosaltres, hui quan he arribat a la classe, me l’he trobada a la meua taula. Voleu llegir-la?

Tots a la mateixa vegada; SÍ!!!

La mestra comença a llegir; Bon dia, classe, el meu nom és Violeta Parr, i com ja sabeu, tinc una família especial.

Mestra: Para de llegir i pregunta; algú sap qui és Violeta Parr? Ningú contesta. Els alumnes es miren i fan gest de no saber.

Mestra: No passa res, continuem llegint!

El meu pare Bob, més conegut com a Mr. Increïble i la meua mare Elastigirl es van casar fa molt de temps i van tindre 3 fills, jo, Violeta, i dos xics més, Dash i JackJack. Tots i cadascú de nosaltres tenim super poders, intentem salvar al món.

Vos escric una carta, perquè sé que heu vist la meua pel·lícula i ’agradaria saber si vos ha agradat, quin és el vostre super poder favorit, i com és la vostra família.

29

#ab100s #pre100s #inNO100s Ja heu pogut veure que la meua a voltes és un poc caòtica, però a la fi cadascú té el seu paper i ens estimem i ens cuidem.

Firmat; Violeta.

Mestra: Wow, quina carta més interessant. I què penseu? Parlem de la proposta que ens ha fet Violeta? Tots els alumnes: SÍ!!

Mestra: Qui vol començar? Els alumnes alcen la mà.

Mestra: Genial, Vinga, comença Júlia!

Júlia: El meu poder favorit es el de Violeta, per poder ser invisible i espantar el meu germà (comenta rient-se i mirant a Miquel) Mara: El meu és el de Jack- Jack, perquè en té molts!!!

Miquel: El meu poder favorit és el de Dush, m’encantaria ser tan ràpid com ell.

Carla: El meu poder favorit és el de Bob, per alçar camions, cotxes i parar trens.

Miquel: Però que dius! Si tu eres una xica, les xiques no poden tindre força ni fer esport.

Carla:; Això no és veritat, jo puc fer esport, de fet ho faig.

Mestra: Té raó, les dones, homes, xiquets i xiquetes, tothom pot fer esport, i tothom pot tenir força. És veritat que els homes solen tindre més. No obstant això, tot s’entrena, i per tant, tant els xics com les xiques si fan esport estaran forts i fortes. Rocío: El meu poder favorit és el de la mare, perquè m’encantaria ser tan flexible per poder ser bona en gimnàstica rítmica, com la meua mare.

Mestra: La teua mare feia gimnàstica rítmica?

Rocío: Sí, la meua mare ha sigut campiona d’Espanya en gimnàstica 30

M’imPortes! rítmica i jo vull ser com ella.

Mestra: Què interessant! Estic segura de què totes les famílies tenen alguna cosa especial que les caracteritza. Que vos pareix si parlem de les nostres famílies?

Pau;: A mi m’agrada molt la família d’Els Increïbles, em recorda molt a la meua, nosaltres també en som 5. Carla: Nosaltres som 3. La mare, el pare i jo. I amb el que m’identifique amb la família de Els Increïbles és que ma mare és qui treballa, i mon pare s’encarrega de la casa.

Miquel: En ma casa és just al contrari...

Mestra: I què penseu? Com vos agradaria que estigueren repartides les tasques de la casa?

Mara: A mi m’agradaria que les tasques estigueren repartides entre tots els membres de la família. Així tothom ho fa tot, i no hi ha diferències.

Mestra: Aleshores no esteu d’acord amb què la mare estiga fora treballant i el pare dins de casa cuidant la casa?

Carla: No, a mi no m’agrada profe. Jo pense que tots dos han de repartir-se la faena.

Mestra: I què passa si només hi ha una persona adulta, un pare o una mare. Com es reparteix la faena. Júlia: Tal volta, els fills i filles també hem d’ajudar en fer les tasques com fan a la pel·lícula, sempre guanyen quan estan tots junts lluitant units. Mestra: Quanta diversitat tenim a la classe, què meravella! Ara ja estem preparats per a la pròxima sorpresa, anem a dependre a muntó sobre les famílies!

Sona l’alarma per a indicar que l’alumnat a d’anar al pati. Entra la netejadora.

Netejadora: (Amb un drap de pols.)

31 Doncs el meu home es passa el dia

#ab100s #pre100s #inNO100s assegut al sofà i em deixa el saló fet un femer.

Mestra: Però Juani, a vosté això no li molesta?

Netejadora: Jo mentre es faça mutis i no em diga res més....

Mestra: Però Juani...

Netejadora: Et dic una cosa, mon pare....

Ui mon pare en cara feia menys... Este almenys no piula... Jo m’enrecorde...

ESCENA 2 L’alumnat està a la classe, i de sobte toquen a la porta. Entra Vicky i Malena.

Mestra; Ací tenim la sorpresa de hui, esta és Vicky la mare de Mara i ha vingut a parlar-nos de la seua família.

Mare: Bon dia a tots i totes.

Tots alhora: Bon dia!

Mare: Com ja sabeu, sóc la mare de Mara, i nosaltres dos i Malena formen una família. Qui pertany a la vostra família?

Els alumnes alcen la mà, i Vicky, fa un gest perquè Pau comence a parlar.

Pau: La meua família està composta per la meua iaia, ma mare, mon pare, la meua germana i jo.

Rocío: En la meua estem els meus germans, ma mare, mon pare i Raisha, el meu gos.

Mare: La Mestra m’ha contat que ahir vau estar parlant de les tasques que fa cadascú a casa; la mare, el pare, vosaltres... I van sorgir alguns dubtes sobre què faria una família només amb una mare, ja que qui faria les tasques del pare? Molt senzill. (Vicky es dirigeix cap al baül de les joguines i agafa un camió i una nina.)

Mare: Qui juga amb el camió? (Mentre s’apropa de nou als alumnes.)

32

M’imPortes!

Carla/Miquel/ Pau/Mara: Jo! Mare: Molt bé. I amb la nina?

Carla/Júlia/Miquel/Rocío/Carla P.; Jo! Mare: Veieu, a l’igual que no existeix una joguina per a un sexe determinat, tampoc existeix una tasca, inclús a voltes vosaltres mateixos jugueu amb dues joguines diferents, a voltes les compartiu, i a voltes jugueu a soles. Les tasques de la llar les pot fer una mateixa persona, entre dos, o repartides per tota la família.

Però... com vos ho passeu millor; quan treballeu junts, o quan ho feu a soles?

Carla: Quan estem junts!!!

Pau: Sí!

Mare: Aleshores esteu d’acord en mi en què és molt més divertit fer coses junts, i repartir-se les tasques de manera equitativa i sense importar si som xics o xiques. Així doncs, a la nostra casa ens repartim la faena, i totes ens ajudem entre nosaltres formant una família monoparental, que significa un pare o una mare. Mestra: Què interessant, anem a fer un aplaudiment per a la mare de Mara. (Tothom aplaudeix, i Vicky s’acomiada.)

Mestra: Hui hem aprés molt sobre les famílies. Estic segura que esta vesprada aprendrem més amb les sorpreses que tenim guardades. (Sona el timbre i entra la monitora del menjador.)

Monitora: Bon dia! Tothom a la fila que ens anem a dinar.

Miquel intenta colar-se i Rocío li espenta i li diu.

Rocío: Què fas, posat a la cua, ací tothom té fam.

Miquel: Si no em deixes colar-me no jugaràs al futbol amb els xics. Monitora: No vos equivoqueu, cadascú pot jugar 33

#ab100s #pre100s #inNO100s al que vulga, bé siga futbol, pilla-pilla o nines. Miguel i Rocío al final de la cua, i arregleu les vostres diferències.

(Miquel i Rocío se’n van al final de la cua penedits.)

ESCENA 3 Netejadora: (Netejant l’aula, de sobte para.) Si és que total, van a entrar una altra volta les bèsties dels xics i m’ho van a embrutar tot, ja ho deia jo un cole únicament de princesetes... Jo m’enrecorde... Jo m’enrecorde el primer dia que li vaig xafar el terra a ma mare les carxofes que em va pegar, ma mare sí que era una dona valenta. I se’n va mentre entren els alumnes corrent. Una vegada els alumnes estan asseguts, entra l mestra) Mestra: Bona vesprada, classe, esteu preparats per a la següent sorpresa? Tots els alumnes: SÍ!!!!!

(Entra per la porta la directora Francisca seguida de les quatre xiquetes) (Malena, Mara, Lu i Paula) Francisca: Bon dia a tots i a totes, com ja sabeu, s’apropa el Dia Internacional de la dona, i per commemorar-lo anem a fer un projecte tot el centre. Per esta raó han vingut les companyes de primer. Durant esta setmana farem diferents activitats on aprendrem la història de moltes dones importants que han passat per la nostra història. Les xiquetes s’asseguen amb la resta dels alumnes. Què dones famoses conegueu?

Júlia: Aitana de OT Enma: Pepita Francisca: Qui és Pepita?

Enma: La meua nina.

34

M’imPortes!

Francisca: Molt bñe, alguna mñes?

Paula: La meua mare Malena: La meua tia Amparo Lucía: La meua germana CArla Rocío: Marina Civera, Fallera Major de València.

Francisca: Està bé, i dones que marcat la historia perquè hagen fet per primera vegada alguna cosa? Un descobriment, governar un país...

Mestra: Olympe de Gouges. Francisca: Molt bé, Olympe de Gouges, la dona que va escriure per primera vegada la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania. Dones com ella seran de les que aprendrem, dones que per primera vegada han marcat un punt i seguit en la història, i que gràcies a elles, hui en dia som una mica més iguals els homes i les dones. Sabeu alguna més?

Mara: Emma Watson Enma: Frida Khalo Paula: Juana de Arco Maena: Lady Gaga Lucía: Hedy Lamarr Júlia: Carolina Marín Carla: Ana Lluch Pau; Matilde Salvador Francisca: Genial! I sabeu qui es Clara Campoamor, Marie Curie o Virginia Wolf?

Són dones que han tingut per bandera la perspectiva de gènere, i han ajudat al fet que la dona, en l’actualitat tinga el mateix, o similar, prestigi que un home. Francisca li entrega a Júlia una fulla amb una foto de Clara Campoamor i un text. Júlia li dona la imatge a Rocío, obri la fulla i comença a llegir. Rocío obri la imatge i la mostra a tota la classe.

Campoamor, diputada en l’any 1933, va 35

#ab100s #pre100s #inNO100s ser responsable d’una fita històrica en la història espanyola. Júlia li passa el text a Mara. Va obtenir, per primera vegada, el sufragi universal després de un debat al Congrés amb Victoria Kent. Mara li passa el text a Pau. Victoria Kent creia que el vot de la dona havia de ser ajornat fins a una major emancipació del marit. Pau li passa el text a Miquel. Clara Campoamor va aconseguir l’èxit de la seua vida: el sufragi universal amb 161 vots a favor i 121 vots en contra. Francisca; Per aprendre més, anem a escoltar una cançó on mostra la dona tres voltes rebel, tal com hem de continuar fent nosaltres, i els homes ajudant-nos a aconseguirho. Sona la cançó I tu, solt tu – el Diluvi Els xiquets es van alçant i vantraent a poc a poc un cartell que posa; LLUITEM PERQUÈ TOTHOM SIGUEM 3 VOLTES REBELS ab100s, pre100s, inNO100s Comissió Infantil de Borrull Socors.

Esta presentació va ser interpretada per la Comissió Infantil amb un xicotet teatre d’uns 20 minuts aproximadament on els xiquets i les xiquetes de la Falla Borrull Socors tingueren el poder de la paraula i expressaren tot allò amb el que no estan d’acord.

Carmen Marín, estudiant de Magisteri i delegada d’Infantils de Borrull Socors

36

M’imPortes!

El dia del llançament.

Júlia Blanco

37

#ab100s #pre100s #inNO100s

Representació simulada del pensament de Valentina Tereixkova, primera dona astronauta.

M’acabe d’alçar amb una sensació estranya. Sembla un dia normal. Fora al carrer la gent segueix amb la seua rutina.

Fa fred, el normal ací a Rússia, però jo no ho sent. Estic molt nerviosa. Hui és el llançament espacial. Viatjaré a l’espai jo sola en una nau. Sóc la primera dona a eixir fora de l’atmosfera. Això és un gran avanç per a les dones ja que espere que després de mi hi haja moltes més.

Ja estic en la nau. Després de mesos d’entrenament per fi eixiré a l’espai. Sé que tinc possibilitats de morir però no em desanime. Este és un gran somni

38

M’imPortes!

fet realitat. La sensació de nervis que tinc em recorda als meus salts en paracaigudes. Em recorde a la meua mateixa que també semblen perillosos, però que són molt emocionants. La nau enlaira. Comence a veure per la finestra com el sòl s’allunya. Ja no distingisc els edificis. Semblen puntets molt llunyans.

Fa estona que hem passat els núvols.

La vista és bella. Després d’unes hores de viatge isc de la atmosfera. Des d’ací a dalt entenc perquè criden a la Terra el “planeta blau”. Veient l’espai, infinit, els problemes dels humans semblen insignificants. Ens creiem el centre de l’univers, i m’encanta la sensació de que sóc la primera dona que veu l’equivocats que estem. Estar ací a dalt és una meravella. La sensació de surar per no tindre gravetat és espectacular. El meu dia s’acaba.

Des de la Terra em diuen que ja porte un dia en l’espai. No tinc son, però supose que és per l’adrenalina.

Em dormiré. L’últim que veig és la Terra i el Sol posant-se després d’ella. És una imatge preciosa.

Júlia Blanco i Hipolito,fallera de la comissió infantil de Borrull Socors

39

Valors #ab100s #pre100s #inNO100s

El millor regal potser que siguen els pares.

Però el peluix no s’oblida.

40

M’imPortes!

M’agrada el color rosa.Cristina 41 Martínez

#ab100s #pre100s #inNO100s Em dic Laura i tinc cinc anys.

Des de que vaig aprendre, sempre m’ha agradat molt pintar i dibuixar, però, sobre tot, pintar. M’encanta usar els colors i que tot tinga molta llum i siga divertit.

La meua mare sempre me compra totes les coses de color rosa. Els vestits rosa, les samarretes roses, les sabates roses, fins i tot alguna diadema o llaç per a ferme coletes, de color rosa.

Si me regalen un peluix, porta un llaç rosa, si me regalen un estoig, és de color rosa, inclús quan és el meu aniversari, el pastis té color rosa. A més, els meus pares i els meus iaios diuen que les xiquetes hem d’ anar de rosa, però no, a mi no m’agrada el rosa. No m’agrada el rosa perquè isc al carrer i no veig que existisca gens d’eixe color. Però sí que veig moltes coses d’altres colors que, per això, m’agraden més.

M’encanta el blau, crec que podria dir que és el meu favorit. Quan vaig a passejar, o al cole, si veig el cel de color blau em pose contenta perquè això significa que va a fer un bon dia. També m’agrada el blau perquè és el color de les piscines i, en estiu, me banye i em tire de cap.

També m’agrada molt la mar, i, encara que sé que l’aigua és transparent, quan reflexa el cel és de vegades d’un blau més fosc i d’altres més clar, i el so de les ones em relaxa.

42

M’imPortes!

També m’agrada moltíssim el verd.

Perquè quan vaig a jugar al parc hi ha molts arbres que tenen fulles verdes, i la herba també és de color verd, i tant a l’hivern com a l’estiu, està fresqueta. És el color de la lletuga, que m’agrada molt, i de moltes verdures que fiquem al puré.

Quan arriba l’estiu, a vegades me’n vaig d’excursió amb molts amics i amigues a un campament i allí sempre hi ha molt de verd, a més, la dessuadora que portem és també de color verd. Igual que quan podem passar en els semàfors i el color dels ulls de la meua mare.

El color groc també està entre els meus favorits. És el color del sol, que em dona caloret. També són grogues les margarides, les meus flors preferides.

I quan arriba la tardor, algunes fulles passen de ser verdes a tindre un color groc que sembla màgic.

També són grocs els plàtans que mengem de fruita a l’escola. Ah! I també és del color que tinc el cabell, encara que se diuen cabells rossos, jo els pinte de groc.

També m’agrada el taronja perquè és el color de les clementines, la meua fruita favorita, i del suc de taronja. I els escombrariaires del carrer van de color taronja i jo els salude sempre, perquè són molt simpàtics.

43

#ab100s #pre100s #inNO100s

Un dels colors que més m’agrada és el roig, perquè al carrer hi ha moltes coses d’eixe color. La llum que ens indica al semàfor que no podem creuar, es roja.

La meua fruita favorita de l’estiu, el meló d’Alger, es roig, encara que ho són també les maduixes i les cireres, que m’encanten. També són rojos els autobusos, i jo sempre vaig al cole en autobús. M’agraden més els llaços rojos i la meua pel·lícula preferida és Cars. Les meues botes d’aigua per a quan plou, són roges, perquè aixina diu el pare que no em perdré.

També m’agraden altres colors com el marró del tronc dels arbres i la terra dels parcs, el blanc de la neu i el núvols, el gris de les aceres i els dies de pluja.

Però... què hi ha de color rosa al carrer?

No res. Per això no m’agrada el rosa.

44

M’imPortes!

Al meu germà Quique sí li agrada, però això és perquè ell ho té tot de color blau.

Un dia pot ser parle amb els meus pares i els diga de canviar les coses amb el meu germà: jo me quede les seues blaves i ell les meues roses. Encara que no crec que vulguen, perquè no entenen que no m’agrade el color rosa i jo no entenc que no ho entenguen.

M’acaben de comprar un vestit de ballarina de color rosa brillant. I a mi ni m’agrada el rosa ni vull ser ballarina.

Jo vull ser pilot de carreres.

I el meu vestit serà de color roig.

Cristina Martínez i Fernández, mestra i fallera de Borrull Socors

45

#ab100s #pre100s #inNO100s Valors este joc és de xiquets, este joc és de xiquetes.

Per tant, són els joguets sexistes o només són sexistes les actituds de la societat cap a estos joguets i la manera en el qual els xiquets i xiquetes juguen amb estos?

46

M’imPortes!

Compta amb mi.AMPA del CEIP Eliseu Vidal

47

#ab100s #pre100s #inNO100s Nela és una xica diferent. Sempre porta mitges de colors i una jupa negra de cuir. Li agrada inventar-se històries fantàstiques en terres estranyes i amb personatges meravellosos. També és un poc despistada i es distreu amb facilitat, parla pels colzes, no suporta les normes i li costa acabar els treballs. És molt impulsiva, sempre diu el que pensa i no li agrada esperar. El que més li agrada és tocar la guitarra elèctrica, podria estar-hi tot el dia, el seu somni és tocar en una gran banda de rock and roll!!

A Nela no li agrada anar a l’escola, se sent diferent. No hi té amics. Sovint es burlen d’ella i li furten l’esmorzar. Moltes vegades es tanca al bany i espera que passe el temps.

Un dia a l’hora de l’esplai va caure intentant jugar amb un vell sambori que hi havia dibuixat i es va fer molt de mal. Nela perd l’equilibri amb facilitat, no és molt hàbil pegant vots. Una colla d’alumnes s’acostà rient i li digué: - Mireu com plora la gallineta! s’ha caigut de tos, s’haurà fet mal? Si és que no sap ni jugar al sambori! Caldrà ser borinot per no ser capaç d’ anar a la pota coixa!

Nela, plorant, respongué: - Però no veieu que m’he fet mal! Sou un desconsiderats. Estic ben farta de tots vosaltres.

Jo jugue a la meua! Ja no puc més, estic molt cansada. Ningú vol jugar amb mi!

Ningú em comprén!

48

M’imPortes!

Nela plorava al terra, anava a agafar la motxilla però un altre xiquet li ho tira tot per terra, fa la burla i se’n va. Es queda sola, i trista. De cop s’alça molt enfadada, arreplega les coses i comença a córrer.

Corre, corre i no para de córrer. De sobte, cansada, s’atura. No sap on és, però està molt cansada, necessita descansar, es tomba al terra i es queda adormida.

Ha dormit molt, està més tranquil·la, però no sap on és. Una atmosfera vaporosa ho invaeix tot, fa olor a galetes de taronja i canella, una llum de capvespre de tardor insinua una silueta que s’acosta, però no sap ben bé què és. De sobte comença a escoltar una veu molt dolça i agradable que tarareja una cançó: Jo, veient com tu somrius, sóc la nena que ahir vaig ser.

Si jo vetlle pels teus somnis, la por ja no vindrà i així sabràs que viure és molt bonic...

Sí, el meu cor sempre estarà on estiga el teu cor si tu no deixes de lluitar.

I mai no perdes la il·lusió, mai no oblides que al final hi haurà un indret per a l’amor.

Tu, no deixes de jugar, no, no deixes de somiar que un capvespre la tristesa de cop ens dirà adéu i així sabràs que viure és molt bonic.

49

#ab100s #pre100s #inNO100s D’entre la boira apareix un atifell decorat amb llumenetes i flors de colors. A sobre hi ha una dona amb el cabell molt llarg, va vestida de blanc. Nela no sap qui és, però no li té por, li inspira confiança. La dona del cabell llarg baixa de l’atifell, s’apropa molt suaument, l’acarona, li fa un bes i li diu a cau d’orella: La felicitat la trobaràs de camí a Ítaca, busca-la, Ítaca, busca-la, Ítaca...

A l’instant, la dona desapareix. Nela s’adorm.

Nela es desperta, està tranquil·la. Pensa que tot ha estat un somni, de sobte es troba amb l’atifell de viatge i se n’adona que potser no ho ha somiat.

En un principi no sap què és. L’observa, l’investiga, el toca, l’olora. Tè un volant com els dels cotxes, però no té rodes, per a què servirà aquell atifell? Ítaca? La felicitat la trobaràs de camí a Ítaca, Ítaca, Ítaca? Què voldrien dir eixes paraules. Nela està acostumada a formular preguntes en veu alta sense obtindre resposta, però les coses van a començar a canviar.

- On estarà Ítaca?- Es pregunta Nela en veu alta.

D’entre uns arbres apareix Camil·la. És una zebra amb ratlles negres i de color rosa. Porta uns auriculars connectats a una tableta electrònica d’últim model.

Camil·la respon d’immediat la pregunta de Nela: 50

M’imPortes!

- Ítaca és una illa de Grècia a, a l’est de Cefalònia a les Illes Jòniques. Té una longitud de 25 km entre els caps Hàgios Nicolaos, Exoge i Melissa (al nord-est, nord-oest i nord) i el cap Hàgios Ioannis i Hàgios Andrea (al sud-est i sud-oest) i uns 6 o 7 km d’amplada i la seua superfície és de 110 km2. La població és d’un 3.200 habitants...

Nela, sorpresa, es queda mirant Camil·la i pensa: - Quina criatura més estranya, sembla una zebra, però..

-...famosa perquè en ells es desenvolupen bona part dels fets narrat als poemes d’Homer a l’Odissea. Hi va nàixer Odisseu, l’heroi mitològic que va contraure matrimoni amb Penèlope...

- Continua dient la zebra.

- Espera, espera, has dit que Ítaca és una illa de Grècia? I com podré arribarhi?- pregunta Nela.

- Gràcies a la informació via satèl·lit i al Google Maps no hi ha jnformació que se’m resistisca. Tranquil·la companya, pots comptar amb mi, juntes farem el camí- diu la zebraNela s’apropa a l’atifell que la dona de cabell llarg ha deixat, se’l mira, ara ho compren! És un atifell de viatge: - Ahh, ja sé com podrem anar-hi, utilitzarem aquest atifell. Mira! Vine i posa en marxa els teus dispositius.

Camil·la i Nela pugen a l’atifell. La zebra busca les coordenades terrestres exactes d’Ítaca a internet.

51

#ab100s #pre100s #inNO100s Nela engega l’atifell, les llumenetes s’encenen al temps que aparell s’enlaira, comença el viatge!

Quina aventura!

Una vegada ja dalt de l’atifell Nela li diu a Camil·la: - Saps? Tens unes ratlles molt boniques A la qual cosa Camil·la respon: - Sí, no? Et semblen xules? Tu també portes unes mitges molt guais!

Després d’unes hores de viatge l’atifell es deté, sembla cansat necessita descansar.

De sobte s’escolta el rugit d’un lleó.

Camil·la engega la tableta, activa el GPS i comença a llegir: - Segons el Google Maps estem al Parc Nacional del Serengueti. És un parc de grans proporcions, en Tanzània, Àfrica.

Els cinc grans animals del parc són el lleó, el guepard, l’elefant, el rinoceront i el búfal. El parc també es la llar de hienes, cabres i girafes...

Nela no s’ho acaba de creure, ha escoltat bé? Àfrica? Estan a Àfrica?

- Estem a Àfrica! Què guai! M’encantaria veure un elefant o una girafa...

Una girafa super estranya amb dos caps apareix espantada, busca una amagatall.

Nela i Camil·la la miren sorpreses.

- El lleó- diu el cap de la dreta.

- El lleó- diu el cap de l’esquerra - Em fa por-diu el cap de la dreta.

- Em fa por-diu el cap de l’esquerra - On està?-diu el cap de la dreta.

- On està?-diu el cap de l’esquerra - L’heu vist?-diu el cap de la dreta.

- L’heu vist?-diu el cap de l’esquerra 52

M’imPortes!

Nela i Camil·la contesten totes dues alhora: - No, no. No hem vist cap lleó.

- Hola!- diu el cap de la dreta - Hola!- diu el cap de l’esquerra.

- Sóc Clotilde- diu el cap de la dreta - Sóc Matilde- diu el cap de l’esquerra - El lleó!- diu Clotilde - El lleó!- diu Matilde - Em fa por!- diu Clotilde - Em fa por!- diu Matilde - Ajuda!- diu Clotilde - Ajuda!- diu Matilde - Hola Clotilde, hola Matilde- diu Nela- Jo sóc Nela i ella és Camil·la. Anem de camí a l’illa d’Ítaca per trobar la felicitat. No sé com vos podríem ajudar, però compteu amb nosaltres.

Camil·la sembla concentrada consultant alguna cosa a la tableta. A l’instant diu: - Segons el que acabe de llegir el millor per combatre la por és enfrontar-se a aquelles coses que ens ho fan passar malament. També diu que la música i el cant poden ajudar a superar allò que ens aterra.

El cap de Nela mai no para de treballar i prova d’açò és la seua impulsivitat que tants problemes li havia ocasionat fins aleshores, però aquesta vegada les seues paraules seran molt ben rebudes pel nou auditori.

- Clotilde, Matilde - crida Nela- jo em sé una cançó que tal vegada vos puga servir.

M’ajudeu?: El lleó, no em fa por, corre, corre, no m’agafa el lleó, no em fa por perquè sóc explorador 53

#ab100s #pre100s #inNO100s Nela canta la cançó un parell de vegades, Camil·la s’uneix després d’activar la versió karaoke a la tableta. L’ambient s’anima, cada cop és més festiu.

Finalment Clotilde i Matilde s’atreveixen amb el cant. A poc a poc van relaxant-se, fins i tot fan alguna coreografia, però de sobte, GRRRRRRRR, s’escolta un rugit i un gran lleó apareix d’entre uns arbres i s’amaga darrere una roca.

Clotilde i Matilde s’amaguen darrere Nela i Camil·la, molt atemorides no paren de repetir el lleó!, el lleó...! Nela també té por,però no tant com les girafes. Intenta mantindre la calma: - Tranquil·la Clotilde, tranquil·la Matilde, estic segura que aquest lleó és un gran ésser i no té cap intenció de fer-nos cap mal, veritat, senyor Lleó?

El lleó, que també sembla espantat, mou el cap negant. Camil·la li fa una escolteta a Nela, com preguntant-li alguna cosa.

Aquesta sembla estar d’acord amb el que li ha dit, Nela treu un entrepà de la motxilla, s’acosta al lleó i li’l ofereix: - Senyor lleó, que li sembla si li oferim aquest entrepà de pernil i, i tan amics, ehh?

El lleó, mou el cap de dreta a esquerra, no li sembla bona idea. Nela insisteix: - Però si està molt bo, taste’l El lleó continua negant amb el cap. Camil·la també insisteix: - Vinga, sí, un mosset No, no. El lleó s’entossudeix en el no.

Camil·la i Nela no s’ho acaben d’entendre i criden alhora: 54

M’imPortes!

- Però, per què?

El lleó eix plorant del seu amagatall i amb una veu molt fina diu sanglotant: - Perquè no m’agrada. Sóc Vegetarià!

- Vegetarià?- diu Nela - Vegetarià?- diu Clotilde - Vegetarià?- diu Matilde - Vegetarià: la cuina vegetariana és la cuina que no utilitza animals en els seus ingredients, ni directa, ni indirectamentllegeix Camil.la de la tableta, sembla que ho ha buscat a la viquipèdia, continua llegint- Un subconjunt d’aquesta mena de cuina seria la cuina vegana que...

Nela la interromp: - Eeeeh, gràcies Camil·la. Així que ets vegetarià, no menges carn?

El lleó nega amb el cap. Clotilde i Matilde no se n’acaben de fiar, què vol dir això?

Un lleó que no menja carn?

- I això no és tot. Sóc el lleó Serafí i el meu rugit sembla de teuladí. Així que imagineu-vos, un lleó vegetarià que no sap rugir.

La boca incontrolable de Nela de seguida replica.

- No saps rugir? Aleshores el rugit que hem escoltat fa una estona?

Serafí busca una cosa entre els arbres. És un reproductor de CD. Quan li dona al play s’escolta el rugit d’un lleó molt furiós i salvatge. El lleó no pot més, s’agenolla sobre les dos potes del darrer i amb molta pena diu sanglotant: - Sóc la vergonya de la Sabana, tots es riuen de mi.

55

#ab100s #pre100s #inNO100s El pobre Serafí plora de manera desconsolada. Nela, Camil·la, fins i tot Clotilde i Matilde, senten molta llàstima pel lleó i corren a abraçar-lo i donar-li consol. Nela s’aparta un poc del grup, i fa la següent reflexió en veu alta: - Tots nosaltres som alhora iguals i diferents. Tenim dos ulls, un nas, una boca. A tots ens agrada cantar, ballar, jugar. Que no plorem tots quan ens fan mal? Camil·la és una friqui de la tecnologia i té unes ratlles supermolones, a mi m’agrada el rock and roll i quan l’escolte no puc parar, i Clotilde? i Matilde?, tenen un parlar que m’apassiona, m’apassiona. I tu, Serafí, ja no estàs sol, pots comptar amb mi!

- I amb mi- diu Camil·la - I amb mi- diu Clotilde - I amb mi- diu Matilde

56

M’imPortes!

- Company Serafí- continua Nela- tots nosaltres marxem a l’illa grega d’Ìtaca, anem cap allà buscant la felicitat. Si vols, pots vindre amb nosaltres. Al nostre atifell de viatge hi tens lloc.

- Saps, tens una veu molt bonica- diu Camil·la al temps que busca un video en el youtube- No has pensat mai de fer-te cantant?

- Jo, cantant?- Diu pensatiu el lleó De la tableta de Camil·la comencen a escoltar-se els primers acords de guitarra de Highway to Hell d’ACDC. Nela s’emociona, és la seua cançó preferida i comença a imitar els moviments d’Angus Young. Clotilde i Matilde es deixen portar per la màgia del moment, cadascuna amb un pal colpeja una improvisada bateria. Serafí que s’havia amagat entre els arbres, torna a aparéixer totalment

57

#ab100s #pre100s #inNO100s transvestit, porta sabates de taló, minifalda estreta de cuir, una boa rosa de plomes envolta el seu coll, i..., comença a cantar: No trobava amb qui jugar Tots es burlaven i em feien plorar Tu ets perfecte, tan diferent Ets especial i que s’entere la gent...

Tranquil, tu pots comptar amb mi Tots junts farem el camí Pots comptar amb mi Tots junts és més divertit...

Els nous amics es passen molta estona cantant i ballant. A poc a poc, cansats, es van quedant adormits dalt de l’atifell que es posa a funcionar, les llumenetes s’encenen i l’atifell comença a enlairar-se amb la lluna com a testimoni.

Amb els primers raigs de sol l’atifell es deté a una platja, sembla una platja tranquil·la, mediterrània, s’escolta el piulet de les gavines i un far a la llunyania mostra el camí als navegants - Ítaca, últims bitllets, per a Ítaca, l’illa de la felicitat, no els deixeu escaparCrida una veu a la llunyania.

La colla d’amics, mig endormiscats, comença a badallar.

- Ítaca, últims bitllets? -Repeteix NelaÍtaca, Últims bitllets?- De sobte se n’adona del significat d’eixes paraules i crida emocionada: - Eh, amics heu escoltat. Estam a punt d’aconseguir el nostre destí!

La resta d’amics vota d’emoció. Un home vestit amb pantaló negre, samarreta de ratlles, faixa roja i mocador al coll es va 58

M’imPortes! apropant, al temps que va dient: - Ítaca, últims bitlles per a Ítaca, l’illa de la felicitat Nela s’apropa molt ràpidament i li demana a l’home: - Eh amic, cinc bitllets per a Ítaca, per favor!

- Cinc?- respon l’home del mocador al coll- Ho sent, només en pot vindre un de vosaltres.

La resta haurà d’esperar.

- Esperar?- diu Nela- Quant?

- No sé companya, un any, dos, tres. Qui sap? Si desitges una cosa, no la deixes escapar, mai sabem quan tornarem a tindre una altra oportunitat.

- Però, els meus amics...

Camil·la, Clotilde, Matilde i Serafí que han estat pendent de la conversa saben perfectament el que han de fer.

- Nela, ves-hi tu. És el teu somni.

Nosaltres esperarem el proper vaixell- diu Camil·la.

- Sí, sí, ves-hi, ves-hi- diu Clotilde - Sí, sí, ves-hi, ves-hi- diu Matilde - Sí, has d’anar, és el teu destí- diu Serafí Nela dubta, per fi ha trobat amics de veritat que l’accepten tal i com és, però Ítaca, la felicitat, està tan a prop que ja quasi la pot tocar. Des que començà el viatge l’objectiu sempre ha estat Ítaca, sentia que per primera vegada en la seua vida havia d’aconseguir l’objectiu marcat.

Plorosa s’acomiada dels amics i marxa amb el senyor del mocador al coll.

La colla d’amics intenten fer el cor fort, dissimulen les llàgrimes, però quan Nela marxa comencen a plorar

59

#ab100s #pre100s #inNO100s desconsoladament.

- Estarà bé. És el que ella volia- diu Camil·la.

- Estarà bé- diu Clotilde - Estarà bé- diu Matilde - Sí, però jo la trobaré molt a faltar!sanglota Serafí Els quatre amics s’abracen i es consolen mútuament. La tristesa i les llàgrimes dels ulls han fet que no s’adonaren de la tornada de Nela. Camil·la és la primera en veure-la: - Nela? Què fas aquí - Ítaca?- diu Clotilde - Ítaca! - diu Matilde - Sí, l’illa de la Felicitat?- diu Serafí.

- Sabeu?- diu Nela- vaig començar aquest viatge buscant la felicitat i pel camí m’he trobat amb vosaltres, és amb vosaltres que he conegut el vertader significat de l’amistat i he comprés que, malgrat les nostres diferències, podem ser amics. Tal vegada la felicitat estiga en Ítaca, però jo vull ser on esteu vosaltres.

AMPA del CEIP Eliseu Vidal “Compta amb mi”, és un conte escrit pel GRUP DE DRAMATITZACIÓ DE L’AMPA DEL CEIP ELISEU VIDAL de la Ciutat de València.

Aquest Grup és una iniciativa que pretén dinamitzar la participació de les famílies i canalitzar tota la creativitat de les mateixes en el procés d’ensenyament aprenentatge dels fills i filles. És un grup obert i permeable on tots i totes hi tenen cabuda. És un projecte fet realitat que naix de la il·lusió col·lectiva i de la profunda estima a l’Escola Pública, l’Escola de totes i tots.

60

M’imPortes!

Nico, el cuiner.

Juani Moya

61

#ab100s #pre100s #inNO100s Any 1922, Nico era un xiquet de 9 anys que vivia amb els seus pares en una xicoteta aldea que es deia Borrull Socors. Aquesta aldea no tenia molts habitants, a soles eren 90, però es caracteritzaven per ser molt familiars, estaven molt units i sempre que algú tenia algun inconvenient s’ajudaven de manera incondicional. Eren l’enveja de totes les aldees de la contornada.

Nico jugava amb tots els xiquets i xiquetes de l’aldea, sense importar l’edat que tenia cadascú, o si eren xics o xiquetes. Es duien genial.

Es justaven tot sovint en un xicotet casalet per organitzar activitats durant tot l’any, fonamentalment per a la setmana on celebraven les festes de la xicoteta aldea, unes festes molt conegudes per tota la regió, que va tindre el seu origen feia un any, en el 1921, les Falles.

Nico era un xiquet molt actiu, i molt curiós, li agradava dependre coses noves i per això hi havia trobat una de les seues grans aficions: la cuina.

Des de ben xicotet es fixava com la mare cuinava, sempre l’ajudava i aprofitava qualsevol estona lliure per a llegir noves receptes i posar-les a la pràctica.

62

M’imPortes!

Sempre convidava als seus amics per a mostrar-li tot el que hi havia deprés, i els amics anaven sempre encantats a casa de Nico, per degustar tot el dinaret que amb tanta delicadesa, amor i esforç havia elaborat.

A més tenia una gran mestra de l’ofici, la iaia Nati, la qual estava encantada amb les grans habilitats que havia desenvolupat el seu estimado net.

Un dia mentres Nico havia eixit a passejar, va vore a un home que estava penjant un cartell que deia: Si ets xica i t.agrada cuinar, vine a viure la experiencia de la teua vida a Mastcuiner.

Per a mes informacio pots passar per l’aldea Intolerant.

Al vore aquell cartell es va emocionar i va pensar que encara que ficara ‘xica’ de segur que podria participar.

Quan va arrivar a casa va contar a la seua familia tot emocionat el que havia passat, i els seues pares i la iaia al vorelo amb tanta emocio, varen pendre la decissio de anar al dia seguent a l.aldea Intolerant per a solicitar mes informacio.

Aquella nit, Nico no va poder dormir, era tanta la emocio que la seua imaginacio el transportava a un lloc en el que el seu somni es feia realitat.

63

#ab100s #pre100s #inNO100s Pel mati, despres de desdejunar varen empendre la marxa cap a la famosa aldea.

Quan varen arrivar a l.aldea Intolerant varen presentarse directament al casalet que havia organitzat aquest event.

Un home amb cara de pocs amics, amb mirada profunda i gest serios es va quedar mirant sense parpadejar.

En el mostrador hi havia una xiqueta d.uns once anys, estava d.esquenes i no s.havia adonat de les persones que hi havien entrat.

Quan el pare de Nico es va aproximar per solicitar informacio per a inscruirelo, la reaccio d.aquell home va ser desmesurada, faltant el respete, i acusant-lo de si era un xiquet amargat, que allo era cosa de xiquetes i no de xiquets, i que lo que tenia que fer es apendre l.ofici del camp.

Nico molt apenat per lo que havia presenciat, va vaixar el cap i es va ficar a plorar.

En aquell moment la xiqueta que hi havia en el casalet es va alarmar per els grits i quan se va adonar conte va vore que era el seu gran amic Nico.

Ella era Rocio la fallereta major del casalet de la aldea Borrull Socors.

Quan va vore el que havia ocurrit, va trencar la inscripcio que ella havia cumplimentat i va dirigirse a Nico per a ferli una proposta.

64

M’imPortes!

Nico va pegar una abraçada a la seua amiga i varen eixir d.aquell lloc fosc, en el que la intolerancia i la discriminacio inundava per tot arreu.

Varies setmanes despres, va tindre lloc en el casalet de la aldea de Borrull Socors un concurs de cuina per a xiquets i xiquetes.

Rocio i Nico, junts varen aconseguir un patrocini per a que el guanyador/a tinguera un premi de ensomni: un curs didactic de cuina Esta idea innovadora va sorgir vaix el lema: #pre100s No a soles Nico es va presentar, hi hagueren mes xiquets que participaren en aqueste projecte.

Desde aquell moment aquella xicoteta aldea es convertiria en una de les mes pioneres lluitadores de la igualdat, i en general de la perspectiva de genere.

Que qui va guanyar? Qui penseu?

Juani Moya i Montañez, fallera de Borrull Socors i orgullosa mare de la FMI 2019

65

#ab100s #pre100s #inNO100s Valors joguets sexistes? rols establits?

66

M’imPortes!

La importància de ser. Cristina Martínez 67

#ab100s #pre100s #inNO100s

El meu nom és Pol i tinc cinc anys.

Visc a una casa que té molta llum, amb la meua germana major, Alicia, que té set anys, un altre germà de deu anys, Marcos, el meu gos Mike i els meus pares: Pau i Paula.

L’altre dia vam treballar a l’escola les aficions i les professions d’una forma diferent. La mestra ens ensenyava moltes imatges en les quals apareixien doctors, bombers, cuiners, pilots, futbolistes, policies, jardiners, jutges i també els que netegen la ciutat (que ara no recorde el nom); mestres, ballarines, nadadores, infermeres, senyores de la neteja... i eixes dones que, com deia la mestra, s’encarreguen de la casa. Em va resultar prou curiós que en quasi totes les fotografies isqueren xics, perquè tots sabem que les dones també treballen.

Molts dels meus companys i companyes estaven d’acord amb les imatges dels homes treballadors, perquè -deien-, els seus pares, iaios, oncles, germans, cosins i amics, eren doctors, futbolistes, policies o bombers; i també amb les altres que eixien dones, perquè algunes mares, iaies, ties, germanes, cosines o amigues, eren dones de la neteja, ballarines, mestres, infermeres... Però jo em vaig quedar molt pensatiu, perquè en la meua casa, les coses són diferents.

68

M’imPortes!

Vaig recordar de seguida, que el meu pare és una de eixes dones -que deia la mestra- que s’encarreguen de la casa, perquè s’alça prompte, però no per a anar a treballar sinó per a fer-me el desdejuni a mi i als meus germans.

També m’ajuda a triar la roba quan no sé bé quina posar-me, així que supose que també és dissenyador de roba. És també pilot de cotxes, perquè ens porta a l’escola amb ell. És veritat que quasi sempre anem caminant perquè diu que és més saludable que anar en cotxe, que podem veure els arbres i els pardals pel matí, que l’aire fresc ens ajuda a despertar-nos i d’aquesta manera ningú s’enfada per escollir lloc a la porta. Però, si a vegades Marcos fa tard cordant-se els botons de la camissa, aleshores sí ens porta amb cotxe.

Crec que podria dir que el meu pare també és cuiner. Nosaltres ens quedem a dinar al menjador del col·legi, però quan és cap de setmana o vacances d’estiu o Nadal, el pare sempre prepara dinars molt rics com macarrons, paella o unes amanides molt especials.

A vegades també prepara magdalenes o pastissos, i les portem a casa dels iaios perquè puguen provar-les; i tots els dissabtes li ajude a preparar el desdejuni, perquè així puc aprendre a fer coses diferents.

El pare també és senyor de la neteja, perquè a vegades em taque la roba amb retolador o xocolate, i ell fa que la taca desaparega. També lleva les arrugues del 69

#ab100s #pre100s #inNO100s

meu xandall del col·legi, i neteja la casa i el pols quan està un poc bruta. És també jardiner, perquè li posa sempre aigua i terra a les plantes i flors de la mare.

Pense que també és un poc futbolista, perquè sempre juga amb la meua germana Alicia al futbol per a ajudar-la a entrenar (perquè ella és professional). I també és un poquet pintor, perquè ajuda al meu germà Marcos a triar els colors perfectes per als mapes que li demanen a classe.

Una cosa que m’agrada molt, és que també és mestre, perquè m’explica molt bé la suma i la resta i m’ajuda a aprendre noves paraules que pense que són complicades, però després no ho son tant. I em llig molts contes i històries.

A més, també és policia i infermer, perquè quan anem pel carrer, defensa als bons dels roïns, i, si ens fem alguna ferida, de seguida ens cura.

El meu pare no té un treball com la mare, per això està tant de temps amb nosaltres, però ara m’he adonat que ell té tots els treballs.

La mare l’ estima molt, perquè li ajuda a tindre més temps per fer de la millor forma possible el seu treball. Podria parlar-vos també de la mare i de totes les professions que te, encara que passa

70

M’imPortes!

poc temps en casa perquè és cirurgiana i salva moltes vides. Per això crec que allò que millor la defineix és que és una super heroïna, com els meus personatges favorits. Perquè, encara que tinga moltes coses importants de les que ocupar-se, sempre està quan la necessites i et salva.

Crec que tinc molta sort perquè els meus pares són totes eixes professions i aficions que ens va ensenyar la mestra a classe, i, a més, m’ensenyen valors molt importants i em diuen que, si entenc allò que els demés volen ser, jo també podré ser allò que vulga.

Igual un dia sóc pilot, futbolista, ballarí, doctor, policia... però crec que preferisc quedar-me con ser qui ensenya a tots ells a ser el que són, igual que el meu pare i la meua mare, que m’ensenyen a ser qui jo sóc.

Aixina que, de major...

Seré mestre.

Cristina Martínez i Fernández, mestra i fallera de Borrull Socors

71

#ab100s #pre100s #inNO100s

Perquè no deixem que jugue la imaginació amb l’embolcall, en lloc de delimitar-la en el contingut?

72

L’Artur i La Clementina.Adela M’imPortes!

Turín(Eduard Gisbert)

73

#ab100s #pre100s #inNO100s Un bonic dia de primavera, l’Artur i la Clementina, dues joves i boniques tortugues roses, es van conèixer al bord d’un estany.

I aquella mateixa vesprada descobriren que hi eren enamorades.

La Clementina, alegre i despreocupada, feia molts projectes per a la seua vida futura, mentre passejaven els dos a la vora de l’estany i pescaven qualsevol cosa per al sopar.

La Clementina deia: -Ja veuràs què feliços serem. Viatjarem i descobrirem altres llacs i altres tortugues diferents, i trobarem una altra classe de peixos i altres plantes i flors a la ribera.

Tindrem una vida meravellosa! Hi anirem, fins i tot, a l’estranger... Saps una cosa?

Sempre he volgut visitar Venècia.

I l’Artur somreia i deia vagament que sí.

74

M’imPortes!

Però els dies transcorrien iguals a la vora de l’estany. L’Artur hi havia decidit pescar ell a soles per als dos, així la Clementina podria descansar. Arribava a l’hora de dinar amb cullerots i caragols i preguntava a la Clementina: -Com estàs, tendror? Ho has passat bé?

I la Clementina sospirava: -M’he avorrit molt! Tot el dia a soles, esperant-te!

-AVORRIT! –cridava l’Artur indignat-. Dius que t’has avorrit? Busca qualsevol cosa que fer. El món hi és ple de ocupacions interessants. Només s’avorreixen els ximples!

A Clementina li donava molta vergonya ser una ximple i haguera volgut no avorrir-se tant, però no podia evitar-ho.

Un dia, quan l’Artur tornà, la Clementina li va dir: -M’agradaria tindre una flauta; aprendria a tocar-la, inventaria cançons i això m’entretindria.

Però, a l’Artur, aquesta idea li va semblar absurda.

-TU! Tocar la flauta, tu?

Si ni tan sols distingeixes les notes! Ets incapaç d’aprendre; No tens oïda.

I aquella mateixa nit, l’Artur va comparèixer amb un bonic tocadiscos, que va lligar bé a la casa de la Clementina, mentre li deia: -Així no el perdràs... Ets tan distreta!

La Clementina li va donar les gràcies.

75

#ab100s #pre100s #inNO100s Però, aquella nit, abans de dormir-se, va estar pensant per què havia de portar a sobre aquell tocadiscos tan pesat, en lloc d’una lleugera flauta, i, si era cert que no coneguera les notes i que, a més, siga distreta.

Però desprès, avergonyida, va decidir que havia de ser així, ja que l’Artur, tan intel·ligent, ho afirmava.

Va sospirar resignada i es va adormir.

Durant uns dies, Clementina va escoltar el tocadiscos; desprès es va cansar.

Tot i això hi era un bonic objecte i es va entretindre rentant-lo i abrillantant-lo.

Però, al poc temps, tornà a avorrir-se. I un capvespre, mentre esguardaven els estels, a la vora del silenciós estany, la Clementina va dir: -Saps, Artur?, de vegades veig algunes flors tan boniques i de tan estranys colors, que em donen ganes de plorar...

M’agradaria tindre una caixa d’aquarel·les i poder pintar-les.

-Vaja una idea més ximple! Es que penses que ets una artista? Quina ximpleria! I reia, reia, reia...

Clementina va pensar: -Vaja, ja he tornat a dir una bajanada.

Hauré d’anar amb molta cura o Artur va a cansar-se de tindre una dona tan estúpida...

I es va esforçar en parlar el menys possible, però, l’Artur, es va adonar de seguida, i afirmà: 76

M’imPortes!

-Tinc una companya avorrida de veres; no parla mai i quan ho fa, no diu més que disbarats.

Però l’Artur hauria de sentir-se un poc culpable i, als pocs dies, es va presentar amb un gran paquet: -Mira, he trobat un amic meu, pintor, i li he comprat un quadre per a tu. Estaràs contenta, no? Deies que l’art t’interessa, puix ací el tens. Lliga-te’l bé perquè, com hi ets tant distreta, acabaràs per perdre’l.

77

#ab100s #pre100s #inNO100s La càrrega de la Clementina augmentava a poc a poc. Un bon dia se li va afegir una florera de Murano: -No deies que t’agradava Venècia?, ací la tens. Lliga-la bé per a que no et caiga; ets tan descurada!

Un altre dia arribà una col·lecció de pipes austríaques dins d’una vitrina.

Desprès una enciclopèdia, que feia sospirar a la Clementina: -Si almenys sabera llegir!

I arribà el moment en que fou necessari afegir un segon pis a la casa de Clementina.

Clementina, amb la casa de dos pisos a les seues esquenes, ja no podia ni moure’s. L’Artur li duia el menjar i, això, li feia sentir-se important: -Quina cosa faries tu sense mi?

-Clar, -sospirava la Clementina-. Quina cosa faria jo sense tu?

A poc a poc, la casa de dues plantes quedà també absolutament plena. Però ja tenien la solució: tres més s’afegiren ara a la casa de Clementina.

Feia molt de temps que la casa de la Clementina s’havia convertit en un gratacel, quan un bonic matí de primavera va decidir... ...que aquella vida no podia continuar per més temps. Va eixir en silenci de sa casa i es regalà un passeig. Va ser molt bonic, però molt curt. L’Artur tornava a casa per al dinar i havia de trobar-la esperant-lo.

Com sempre.

78

M’imPortes!

Però, a poc a poc, el petit passeig es va convertir en un costum i la Clementina es sentia cada vegada més satisfeta de la seua nova vida. L’Artur res no en sabia, però sospitava que alguna cosa hi era passant: -De quins nassos et rius? Sembles una bajoca –li deia.

Però Clementina, aquesta vegada, no es va preocupar en absolut. Ara eixia de casa només l’Artur girava l’esquena.

I l’Artur la trobava cada colp més estranya, i trobava la casa dia rere dia més desastrada, però la Clementina començava a ser feliç, i les petites renyes de l’Artur ja no li feien res.

I un dia, l’Artur es va trobar la casa buida.

Es va enfadar moltíssim, no va entendre res i, anys més tard, continuava contantlos als seus amics: -En realitat hi era una desagraïda la Clementina. No li faltava res. Vint-i-cinc plantes tenia la seua casa, i totes plenes de tresors!

Les tortugues viuen molts anys, i és possible que la Clementina continue viatjant feliç pel món. També és possible que toque la flauta i que pinte meravelloses aquarel·les i flors.

Si trobes una tortuga sense casa, intenta cridar-la: Clementina, Clementina!

I, si es gira, com a resposta, segur que és ella.

Adela Turín i Nella Bosnia, 1976 Editorial Lumen. Traducció: Eduard F. Gisbert i Sampedro

79

#ab100s #pre100s #inNO100s

Este joc tambĂŠ suposa un repte per als xiquets en cada tirada?

Estaran tan concentrats i entretinguts que sempre demanaran una‌ o diverses rondes mÊs.

Valors

80

M’imPortes!

Per què jo?.Miquel Blanco

81

#ab100s #pre100s #inNO100s

Miquel Blanco i Hipolito,faller de la comissiรณ infantil de Borrull Socors

82

M’imPortes!

Claudia..., que bé!.

Francesc Català

83

#ab100s #pre100s #inNO100s A 31 de gener de 2030 Des que va entrar en l’escola del CEIP Cervantes, propera a sa casa del carrer Borrull, Claudia es va trobar amb una mestra d’infantil que apostava fort per la coeducació, i on les diferències entre xiquetes i xiquets eren, simplement, les propies de cada u com personetes amb el seu caràcter i la seua forma de ser, i no derivades de la seua raó de gènere.

Claudia, òrfena de mare als pocs anys de nàixer, i pare, viatjant de comerç, amb el que no va poder compartir tot el temps que necessitara en la seua infància, havia sigut criada, per dir-ho d’alguna manera, i havia viscut des de sempre, amb la seua iaia Carme, dona avançada a la seua època, que es va fer càrrec de Claudia i els seus dos germans majors i va procurar, des del primer moment, en què no es convertira en la criada de ningú a pesar de ser la xicoteta; en un ambient majoritariament masculí, on la convivencia quotidiana amb el seu iaio, els seus dos germans i la presència del pare, de vegades, feia probable i predicible que allò poguera ocórrer.

L’àvia Carme, amb molta abnegació, saviesa i bon fer, va saber dirigir les regnes de la casa i tirar endavant els seus néts, als que sempre va exigir i va ensenyar una exquisida igualtat, des de les accions més domèstiques, com ara col·locar la taula, fer el fregue, guardarse la roba, planxar quan arribara el moment convenient, a les més exigents i pròpies de la joventut.

84

M’imPortes!

D’esta manera, Claudia, va tindre la sort de compaginar, des de xicoteta, un magnífic bagatge educatiu a casa amb un magnífic bagatge educatiu en l’escola, ja que per sort, i en la línia habitual del col·legi públic a què assistia, la majoria dels successius i les succesives mestres que va tindre en l’escola, seguien la línia que començarà amb la seua primera mestra d’infantil. A pesar que, sempre recordaria un fet que va ocórrer quan tenia deu anys i que, d’alguna manera, li va fer prendre partit i, va comportarli, el no baixar mai la guàrdia en estes qüestions. Es pot dir que aquell fet, aparentment anecdòtic, va ser el que va contribuir que prenguera partida, de forma activa i amb consciència plena, de què era allò que es denomina coeducar i coeducació.

Recordava ara, en plena possesió del seu nou càrrec, quan en quint de primària, el nou professor de música, els obligara, per a l’actuació de l’audició de final de curs, a portar faldes a les xiques i cóm un murmuri de rebuig va recórrer la classe. L’endemà seria precisament ella, la que en nom de les seues companyes, i sobretot, representant-se a si mateixa, va dir que no estaven d’acord amb aquella decisió i que si els obligaven a anar vestides així, no participarien en el festival. Que allò era una qüestió d’elecció i li va dir al mestre que donara la oportunitat per a que cada una poguera lliurement decidir. El silenci en la classe es tallava en un fil, més va esclatar en carcallades i crits quan va proposar que, 85

#ab100s #pre100s #inNO100s si el mestre volia faldes, anaren tots d’escocesos i així els xics també sabrien el que era portar faldes, inclòs, podria estar graciós i divertit que la portara el professor dirigint el cor. Als xics, és clar, no els va fer gens de gràcia la proposta i al professor encara menys.

La cosa no es va resoldre fins a l’últim dia, quan va intervindre la directora del col·legi per a mediar, ja que estava clar que les xiques pensaven portar el boicot de les faldes fins a les últimes conseqüències; recolzades, ja inclús, per alguns pares i mares més conscienciats i algún que altre company. I així va ser quan es va arribar a un estadi intermedi i es va deixar lliure elecció per a anar amb pantalons o amb faldes.

El dia del festival, cada un dels alumnes i cada una de les alumnes de la classe de quint, va poder eixir vestit com va voler, amb falda o amb pantaló vaquer.

La gran majoria de xiques van optar per anar amb pantalons vaquers amb alguna que una altra excepció. El que va ocórrer va ser que l’excepció va tindre la seua molla: va ser Claudia, una de les poques que van vestir falda; simplement perquè li resultava molt còmoda la seua falda vaquera i al mateix temps li agradava portar-la. El professor la va mirar amb cara d’espant i li va recriminar el numeret, segons ell, que havia muntat.

Ella li ho va explicar, dient-li que no havia entés res; que el que les xiques de la classe havien volgut, simplement, donar a entendre era que no volien que se’ls obligara a vestir amb falda per ser xiques, però si els abellia per gust o capritx; per què no fer-ho ? Això sí, i 86

M’imPortes! canviat de tema, l’actuació va agradar molt i aquelles veus mixtes van sonar magnífiques i van triomfar artísticament baix la batuta d’aquell magnífic professor de música que, no obstant això, també havia aprés una xicoteta lliçó.

Aquella xiqueta inquieta i desimbolta, se’n va anar fent major i quan ja adolescent anava a l’Institut, va continuar amb el seu esperit reivindicatiu i lluitador.

Seria, no obstant en els seus últims anys d’Universitat, on va destacar com delegada de classe i en les seues reivindicacions perquè les taxes universitàries estigueren a l’abast de les classes més humils i mitjanes, colpejades per la crisi de l’època, quan va viure un nou episodi en la seua vida que marcaria la seua trajectòria com a dona conscienciada i rebel. Claudia havia sigut fallereta des de sempre en el seu barri i li encantava des de ben menudeta el món de les falles. Però d’un temps ençà, havia pres consciència de la contradicció que vivía en el fet d’amar el món de les falles, la festa, la pólvora, la música... sent fallera de la comissió de la falla del seu carrer i la realitat d’allò que tantes vegades escoltara i que havia pogut comprobar i que era algo més que una frase feta i que deia que “el món faller era conservador i involucionista”. Perquè el més trist era que aquell comentari no deixava de ser cert: l’havia viscut de

87

#ab100s #pre100s #inNO100s xicoteta en les seues pròpies carns i en el seu propi casal amb els esteriotipos vigents, però era ara, ja dona jove, quan plenia consciencia i es donava compte i l’assumia com un fet cert i real, donat el fet que li acabava de succeir.

Per aquells dies en la seua comissió es debatien dos postures contràries; les d’aquelles i aquells que optaven, com estava succeint en altres comissions, per que no es no portara la banda de fallera en els diferents esdeveniments fallers per considerar que no era necessari i a més, anava en detriment del realç del trage de valenciana que lluïa millor, i en tota la seua esplendor, sense aquell complement; i d’un altre, la d’aquells i aquelles que consideraven havia de seguir-se la tradició i, per tant, continuar portant aquella banda, agradara o no. El President de la seua falla i la majoria de la seua Junta Directiva eren partidaris de l’ús de la banda i van decidir l’ obligatorietat de portar-la per part de les falleres de la Comissió a pesar de les protestes dels que, com Claudia, s’oposaven i objectaven que igual que molts fallers havien eliminat el faixí o desfilaven per exemple amb el pantaló ratllat de jaqué que no es correspon amb la tradició i ningú els amonestava o sancionava per això, també les xiques que volgueren tenien el dret a prescindir de la banda; i que el seu ús o no ús fora, simplement ,una opció personal, sense que mediaren per això pressions,

88

M’imPortes! desaires o amenaces d’expulsió, ni cap tipus de votació ni imposició; si no que es puguera manifestar la llibertat individual de les falleres de decidir en cada moment que fer. Al cap i a la fi, éra el mateix que feien els fallers.

La proposició de Claudia i algunes de les seues amigues ni es va discutir ni es va tindre en compte. Tot el món havia de passar per la pedra i la decisió del President va ser fer de la banda estendard.

Aleshores, a Claudia se li va plantejar un dilema amb dos opcions contraposades: ser coherent amb si mateixa i,per tant, fidel a les seues pròpies idees o eixirse d’aquell món faller majoritàriament masclista, on la dona moltes vegades, com ara era el cas, no deixava de tindre més que un paper simbòlic no executiu; o seguir en ell, intentant canviar-lo des de dins; clar està, sempre que haguera altres xiques i dones com ella que pensaren de forma semblant. En este dilema es trobava, a punt de desfullar la margarida per on eixir-se del món faller que tant volia, quan uns dies abans de les festes falleres, per mitjà d’una molt bona amiga que coneixia pertanyent a la falla de la comissió de la falla Borrull-Socors, va asistir a un acte, organitzat per la dita comissió, amb la presencia i participació de diverses dones com a personatges claus per les seues trajectories personals i interesants dins del món de les falles.

89

#ab100s #pre100s #inNO100s Fent honor al lema de la falla BorrullSocorrs, aquelles dones van ser presentades com les valquíries modernes d’un possible món faller més igualitari i menys sexiste per esdevindre, i ja, com elles mateixes estaven demostrant, amb un incipient caldo de cultiu a punt de revolucionar-ho. Aquella nit, Claudia escoltaria inquieta, expectant i il.lusionada, els testimonis de totes aquelles dones que unien les seues condicions de dones amb les seues experiències cotidianes i personals en els diferents mons de la política, la societat, el treball… amb vivències molt concretes i serioses en el món de les falles. En aquell col·loqui van participar entre altres la que fóra, no feia massa temps, primera dona vicepresidenta de la Junta Central Fallera; també la que fóra primera presidenta d’una falla de la Secció Especial i una altra presidenta de Falles en funcions. Igualment van participar dos dones diputades de les Corts Valencianes; una regidora d’Ajuntament; una exfallera major de València guapa, progressista i que damunt sàvia parlar molt bé en valencià; una mestra i artista fallera, una valenta pirotècnica i una mare de una de les sagues dels millors artistes fallers que hi ha hagut.

Aquelles dones amb les seues diferents vivencies personals, però totes apegades en algun moment al món de les falles, li van encisar primer i desprès, li van convéncer i li van dictar que la perseverança, la pròpia satisfacció i l’amor propi eren el motor que farien possible el canvi per a millor en la festa de les Falles. I de fet, es va donar compte 90

M’imPortes! que el canvi ja estava rodant sense que ella s’haguera adonat fins aquella vesprada.

Les falles d’aquell any de 2012, les va disfrutar com mai i, al acabar, per a sorpresa de tots els seus coneguts, es va presentar voluntària a ocupar la vicepresidència que havia quedat vacant en la seua comissió. La seua disponibilitat, esperit obert i bon quefer va ser molt apreciat per la majoria dels fallers i falleres i va ajudar a fer que la falla prenguera uns aires més innovadors i que amb el treball de molts fóra cada dia un espai cada vegada més alegre, acollidor, emprenedor i festiu.

La vida va continuar, fins a arribar a l’any 2027, any en què Claudia s’anava a convertir en la primera dona en la historia de les falles que arribara a ser Presidenta de la Junta Central Fallera. Per a llavors, moltes coses havien canviat per a bé en el món de les Falles.

Per aquells temps, el nombre de falles experimentals, progressistes, verdaderament assembleàries, en les seues decisions, havien augmentat de forma considerable; igualment les guionistes de llibrets i les artistes falleres que muntaven falles no eren mera anécdota. Les dones pirotècniques es van obrir pas de forma notable, fins al punt que seria una d’elles, la que recuperara la tradició del trons de bac, desapareguda anys darrere, després del tancament de la seua fabricació per l’últim pirotècnic que les fabricava, davant de les dures condicions exigides per a la seua 91

#ab100s #pre100s #inNO100s fabricació. Precisament seria una sonora despertá amb trons de bac, l’acte amb què Claudia va voler celebrar la seua condició d’haver eixit democràticament triada per votació de tots els fallers i falleres com a primera Presidenta en la història de la Junta Central Fallera. Allò es va convertir en un acte multitudinari que va recórrer els carrers del centre de València i que seria molt recordat inclús fins a hui.

Ja moltes coses, des de feia uns pocs anys, havien canviat, afortunadament, per a bé, en alguns temes polèmics com la Cridà, l’Ofrena o la representació en cárrecs de les dones en el món faller.

I una desfilada enorme de bandes de música arribades de molts pobles que havien recuperat les ganes de tocar i les subvencions perdudes va prendre aquell dia la ciutat. Per cert, no hi ha malament que cent anys dure, i encara que tard, en aquell moment nous aires més progressistes de la ciutadania havien canviat el signe de poder en l’Ajuntament de la Ciutat i en el Consell. Saba fresca, democràcia renovada i sana alegria era el que es respirava en aquell moment per els carrers de la ciutat. I mentres els més majors recordaven els temps antics de principi de la democracia en què havien viscut quelcom paregut; els més jóvens ho vivien per primera vegada i van entendre allò que qualsevol temps passat sempre va ser pitjor.

Per cert, en les escoles, una de les matèries fortes i obligatòries tornava a ser aquella desapareguda en els anys 92

M’imPortes! de la barbàrie i el desficaci; l’Educació per a la Ciutadania, que parlava entre altres temes de Coeducació, Copacifismo, Cooperació, Col·laboració, Coparticipació, Coexistència, Igualtat de Gènere. No era matèria avaluable; cada u com a persona era prou responsable per a avaluar-se a si mateix sobre estos temes. Solien ser les classes on els alumnes es mostraven més participatius, receptius, involucrats i somiadors. En aquell moment, feia ja uns anys que el país havia deixat d’ocupar els últims llocs en l’informe PISA. S’havia notat i molt la inversió i els canvis en l’educació amb els nous temps de la segona transició.

Com deia aquell que no sabem qui és, a vegades la ficció supera a la realitat. Tant de bo puga ser cert lo que ací s’ha contat, amb la il.lusió que vinguen aires frescs de participació del món femení, de llibertat per a tots i de democracia real per a les falles i per a la ciutat.

Frances Català i Gorgues, mestre i amic de Borrull Socors (ABS)

93

#ab100s #pre100s #inNO100s

Valors

Serà xixa, serà xic?

Serà persona jugant...

94

M’imPortes!

Representants de la comissio Borrull Socors 2020.RocĂ­o Perona

95

#ab100s #pre100s #inNO100s

96

M’imPortes!

97

#ab100s #pre100s #inNO100s

Valors

Xic o xica, asiàtic, africà o de l’Europa?

Persones!

98

M’imPortes!

Dones i música.Jose Vicente Gil

99

#ab100s #pre100s #inNO100s Les dones, les falles i la música.

La paraula música té el seu origen en l’antiguitat grega, concretament vol dir l’art de les muses. Hui, més que mai, este significat pren tot el seu sentit.

Durant segles les dones han estat apartades de la primera línia de les històries de la música. Inclús la situació va molt més enllà en alguns moments del nostre passat en els que algunes dones compositores no podien signar les seues pròpies obres i estes eren signades per germans, pares, amics... Tota una vergonya que poc a poc es va coneixent però que mai acabarem de conèixer del tot.

Afortunadament, en els darrers anys la situació ha canviat, s’estan refent les històries de moltes dones oblidades pel masclisme imperant durant segles i l’accés a la música, en les diferents besants és pràcticament igualitari, i ho és pràcticament perquè encara n’hi ha llocs i institucions que segueixen marginant per ser dona.

Però quin sentit té tot açò en el món de les falles? El sentit té a vore amb la relació de la música i la festa. No hi ha cap dubte que no podríem entendre les falles sense música, però tampoc la nostra història, els nostres barris, pobles...la música és un eix que ajuda vertebrar la nostra societat.

Les dones cada vegada han anat accedint més als estudis musicals, a la tasca de professores, de compositores, d’artistes...i en Borrull-Socors en tenim 100

M’imPortes! bons d’exemples. No cal anar molt lluny per trobar una fallereta major a la que la música li fa gaudir d’allò més, a Rocío li encanta tocar l’oboè i compartir esta afició amb amigues i amics. Però l’ importància d’ açò, que ja afortunadament és d’allò més normal, és que esta afició li ve gràcies a sa mare, altra fallera de Borrull-Socors que des de que era menuda va adonar-se’n que la música li omplia més que qualsevol altra cosa, i va transmetre la seua filla eixe amor per la música i per eixe instrument tan nostre, l’oboè. Hui, moltes vegades toquen una al costat de l’altra. Rocío i Juani gaudeixen de fer art, sense tenir que amagar-se ni patir vergonya, amb il·lusió i passió, són les veritables muses, fan música, fan l’art de les muses.

Sense dones valentes i artistes mai no podríem ser el que som, i amb elles en serem molt més, de segur…

Juan Vicente Gil i Fuentes, professor de Secundaria de Didactica de la Musica en Magisteri i professor d’Oboe de Rocío (FMI19).

101

#ab100s #pre100s #inNO100s

Des de fa ja diversos anys, alguns educadors i psicòlegs han advertit de la necessitat de regalar joguets que no fomenten estereotips en els xiquets en funció del seu sexe. No obstant això, moltes vegades les famílies continuen perpetuant estos rols en regalar nines a les xiquetes i armes o camions als xiquets. En el passat Nadal, una companyia de joguets va llançar una campanya publicitària unisex per a acabar amb aqueixes diferències.

Deuen els xiquets i les xiquetes jugar amb joguets de qualsevol tipus independentment del seu sexe, o és millor tindre joguets diferenciats?

Valors Serà unisex o plurisex?

102

M’imPortes!

La perspectiva

103

#ab100s #pre100s #inNO100s Este estudi té com objectiu principal fer una diagnosi de les Falles de la ciutat de València des d’una perspectiva de gènere, i avaluar fins a quin punt les dones i els homes fallers participen en condicions de igualtat tant als actes del ritual, com als diferents àmbits d’organització i gestió de l’entramat faller.

Este document és un pre-informe, és a dir, un avançament de la recerca, on s’analitzen dades quantitatives i el material arreplegat durant diferents observacions a les Falles 2018 de la ciutat de València.

Als últims anys del segle passat, diferents ciutats van emergir a la llum pública per haver-se encetat conflictes socials als seus espais festius. Estes es van iniciar quan les dones van reivindicar la seua voluntat de participar de manera igualitària a les festes.

Escaneja el codi per accedir al pre-informe complet en la web de104 l’Ajuntament de València

PRE-IN

VALÈ

M’imPortes!

RE-INFORME D'ANÀLISI DE LES FALLES DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA DES D’UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE

Centre d’Estudis sobre la Cultura, el Poder i les Identitats Departament de Sociologia i Antropologia Social Universitat De València Direcció i coordinació del projecte: Verònica Gisbert Gracia i Joaquim Rius Ulldemolins (Universitat de València). Juliol, 2018

105

#ab100s #pre100s #inNO100s

in

106

r

an

s

s lle fa

f a n tils i

g

M’imPortes!

107

#ab100s #pre100s #inNO100s

Pla d’activitats infantils

108

M’imPortes!

Diumenge 24 de febrer 10:00 h. Visita a l’Exposició del Ninot 14:00 h. Dinar al casal 20:00 h. Anem a la Crida Diumenge 3 de març 13:30 h. Dinar dels ABS a la plaça de Sant Sebastià.

Entrega de xapes, mocadors i credencials.

Diumenge 10 de març 10:00 h. Esmorzar popular(***) 14:00 h. Dinar dels #ab100s Dijous 14 de març 09:00 h. I si acabem de fer la falla?

14:00 h. Dinar dels #pre100s 10:00 h. Esmorzar popular(***) 18:00 h. Arreplegà del ninot infantil de l’Exposició 18:30 h. Inauguració del parador infantil, a càrrec de la nostra Fallera Major Infantil Rocío Perona i Moya i, lliurament de recompenses infantils.

20:00 h. Plantà de la falla infantil.

109

#ab100s #pre100s #inNO100s

Divendres 15 de març 09:00 h. Xocolatà i recepció del jurat de la falla infantil. Jocs en la falla.

10:00 h. Esmorzar popular(***) 14:00 h. Dinar al parador(*) 18:00 h. Berenar i Gimcana per les falles veïnes.

21:00 h. Espectacle de màgia per a la comissió infantil.

Dissabte 16 de març 10:00 h. Esmorzar popular en honor a les falles plantades(***) 11:00 h. Tallers infantils 14:00 h. Dinar al parador(*) 16:00 h. Arreplegà del premi infantil (si en tenim) 18:00 h. Berenar de la Fallera Major Infantil.

20:00 h. Got Talent infantil 21:30 h. Sopar al parador(*)

110

M’imPortes!

Diumenge 17 de març 10:00 h. Esmorzar de la falla.

11:00 h. Tallers infantils 14:00 h. Dinar al parador(*) 18:00 h. Berenar, Karaoke i Just Dance infantil.

21:30 h. Sopar a la carpa(*) 22:00 h. Concentració al casal per anar a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Dilluns 18 de març 10:00 h. Esmorzar popular(***) 11:00 h. Tallers infantils 14:00 h. Dinar al parador(*) 21:30 h. Sopar al parador(*) 22:00 h. Playbacks infantils

111

#ab100s #pre100s #inNO100s Dimarts 19 de març 10:00 h. Esmorzar popular(***) 11:30 h. Missa en honor a Sant Josep a la Parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià.

A continuació homenatge al Palleter.

14:00 h. Aperitius per Sant Josep.

14:30 h. Dinar al parador(*) 18:00 h. Berenar de la presidència infantil.

18:30 h. Jocs i globotà.

22:00 h. Cremà de la falla infantil 22:30 h. Últim sopar al parador(*) 00:00 h. Cremà de la falla gran i, posterior brindis d’inici de l’exercici 2020, amb els tradicionals pastissets del president.

Divendres 22 de març 21:30 h. Junta d’exercici nou. Elecció de la presidència 2019/20.

112

M’imPortes!

ComissiĂł dels carrers Borrull Socos

113

#ab100s #pre100s #inNO100s

L’equip Presidència: Sebastián Marín i Martínez Secretaria: Ana Juan i Nicolás i Ernesto Ferragud i De Diego Directiva: Pepo Moreno i Castelló, Marina Marín i Peiró, Cristina Oliva i Nieves, David Oliver i Huerta, Mar Molina i Navarro, Nieves González i García, Carmen Marín i Peiró i, Juan Carlos Perona i Rubio.

Vocalies: Fernando Vela i Vela, Juan Mateo i Miquel 114

M’imPortes!

Comissió infantil: Celia Arregui i Trinidad Ximo Arregui i Trinidad Emma Belda i Garcia Malena Blanco i Garrigues Mara Blanco i Garrigues Julia Blanco i Hipólito Miquel Blanco i Hipólito Paula Doyague i Vizcaíno Blanca Esteban i Castelló Maria Linares i Duran Rocio Perona i Moya Carla Prósper i Gómez Carla Ramiro i Matías Lucía Ramiro i Matías Pau Ramiro i Matías Verónica Tormo i Monzó

115

#ab100s #pre100s #inNO100s

Malgrat les nombroses campanyes per a fomentar la igualtat en els anuncis de joguets ‘Este Nadal regala igualtat’ (Esta Navidad regala igualdad), la majoria d’aparadors i d’espots nadalencs continuen mostrant distincions entre xiquets i xiquetes que poden influir-los.

A les xiques li les sol identificar amb tons roses, nines, bellesa i labors de la llar i als xics amb tons blaus,vehicles, superherois i ninots d’acció.

No obstant això, cada vegada més pares i organismes reivindiquen la igualtat de tots dos sexes.

Fem alguna cosa?

116

M’imPortes!

La porta d’un exercici diferent 117

#ab100s #pre100s #inNO100s

118

M’imPortes!

119

#ab100s #pre100s #inNO100s

120

M’imPortes!

121

#ab100s #pre100s #inNO100s

122

M’imPortes!

123

#ab100s #pre100s #inNO100s

124

M’imPortes!

125

#ab100s #pre100s #inNO100s

126

M’imPortes!

127

#ab100s #pre100s #inNO100s

128