Page 1


M’imPortes!

Borrull Socors 2019

M’imPortes Edita: Falla Borrull Socors Preu de venda: 16 €. Tirada: 1.200 exemplars Impremta: DiseÑarte. Novabernia Núm depòsit legal: V-424-2012 Publicació periòdica. Tots els drets reservats

Este llibret ha participat en els premis de les LLetres Falleres (www.lletresfalleres.info) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

3


#ab100s #pre100s #inNO100s

L’índex

Editorial#007 Saluda de Pere Fuset Regidor de Cultura Festiva#011 Saluda de Marina Marín. Fallera Major 2019#015 Saluda de Sebas Marín. President 2019#019 Explicació i relació de la falla#023

#pre100s Falles i Igualtat. Susana Gisbert#029 Vaig a intentar ordenar els meus pensaments. Amparo Martín-Villalba#033 Reivindica. #FallesRevolution#039 Els mitjans són fàbriques d’opinió i ens porten cap a una masculinitzada. Ana Cuesta#043 Ni absents ni pitufines. Encarna Sant-Celoni#047 Ja no tinc edat. Pepa Gómez#049 Porta a porta et porte el cor. Plena de seny#057 Sororitat. Pilu Soriano#059 Colors que dictaminen. Carmen Marín#063 Porta al cel. Plena de seny#069 I nosaltres, valentes. Pepa Gómez#071 Per unes Falles feministes. Gora Zaragoza#073 Violència de gènere. Sonia El Hakim#077 Els poders públics han de ser exemple. Marta Hortelano#081 Estic molt orgullosa de tindre un Faller Major. Gloria Martínez Amigó#085 Sóc fallera i sóc dona. Rocio Gil#089 Les portes de la meua vida. Pepa Gómez#093 Un llibre que arriba a temps. Marina Subirats#097 Oposta: Ornamet i Subversió. Reyes Pe#101 Veus de dones, concert solidari i igualitari. Rosa Benet#107

4


M’imPortes! #ab100s Borrull Socors, una alternativa a les Falles. #111Antonio López-Guitián (Tonino) Dones (presents) a l’obrador faller. #117Fernando Morales La diversitat en les Falles. #121Antonio Pla Les flames del perdó. #125L’Eduard Les dones i elteatre faller. #129Gaspar Zamora El rap de Marina. #131Sebas Marín El primer de l’any. #133L’Eduard Col·laboracions als llibrets del món #136Sebas Marín Vulguem o no vulguem, som diferents. #137F. J. Molins Reflexions al voltant d’una porta. #139Santi Mateu Les vacances d’Helena. #147L’Eduard La meua responsabilitat. #151Raul Martínez, Chucky La mirada curiosa d’una dama britànica. #157Ricard Català De proximitat. #163Sebas Marín Tres falleres que han marcat la meua vida. #167Vicent Sempere La meua filla va nàixer sent Fallera Major de #169València. Rafa Gil Noves masculinitats. #171Alberto Ibáñez La meua filla és presidenta. #173Pepe Gómez #inNo100s Pla d’activitats#175 Comissió fallera#181 Latorre 2019#186 La porta d’un any#187 Himnes#199 Nova imatge, mateixa identitat#204 Col·laboracions#205

5


#ab100s #pre100s #inNO100s

AGRAÏMENTS Marina Marín. Disseny de portades Freepik.es i la comissió. Imatges Encarna Sant-Celoni i Pepa Gómez. Correccions L’equip de falles. Redacció i explicació de la falla sBsmRn. Maquetació La comissió. Coordinació COL·LABORACIONS Pere Fuset, Susana Gisbert, Amparo MartínVillalba, #FallesRevolution,.Ana Cuesta, Encarna Sant-Celoni, Pepa Gómez, Plena de seny, Pilu Soriano, Carmen Marín, Gora Zaragoza, Sonia El Hakim, Marta Hortelano, Gloria Martínez Amigó, Rocío Gil, Marina Subirats, Reyes Pe, Antonio López-Guitián (Tonino), Fernando Morales, Antonio Pla, L’Eduard, Gaspar Zamora, F. J. Molins, Santi Mateu, Raúl Martínez, Chucky, Ricard Català, Vicent Sempere, Rafa Gil, Alberto Ibáñez, Pepe Gómez, Hugo Morte i Rosa Benet ANUNCIANTS Adela, Loteries El Buho, Restaurant La Fòrcola, Vegamar, Riu Rau, El baret de Javi, Restaurant ANOU, Flors Lliso, Fruiteria Olmos, Imprempta Bernés, Espinosa food +drink, Cafeteria Trànsits, La Bien Pagà, Espolín, Inselac, Transportes La Paz, Carns Selectes Navarro, Intecas, Llibreria Soriano, Fruiteria i alimentació Zaman, Artesania Llobe, García Domenech Manteniments, Monfort Bonell, Libreria 2000, PMC, Pescateria Germans Perona, Reformes Beas, Laboratori Dental Ciutat Vella, Taller de tapisseria Grimalt, Carpe Diem Bar Cafeteria, Electro agua València, Vieja escuela Tatoo, Tallers Alberotècnic, 5 sentidos centre de bellesa, Reparació de calçat Toni, Xaranga Tambòlica, Los Gómez taberna, Puerta del Mar restaurant, Vivers Vitis Penalba, Videsval, Motoketama, Consum, Caixa Popular i AMSTEL

6


M’imPortes!

Editorial.La comissió

7


#ab100s #pre100s #inNO100s

Un llibret, el llibret, nostre llibret. Any rere any estructurem el llibret en funció de la temàtica. Intentem donar-li coherència al contingut partint de la crítica de la falla. Un llibret és l’única cosa que ens queda després de la cendra. És allò que ens recordarà la falla plantada i cremada perquè volíem fer desaparéixer del nostre món les coses roïnes que ens envolten. En este, en el d’enguany, serà el maltracte, els menyspreus, la ridiculització cap a les dones. I ho fem amb tres apartats: #pre100s #ab100s #inNO100s. El llibret és una de les marques d’identitat d’esta comissió fallera, que lluita per la cultura valenciana, tal com marquen els seus estatuts. Així, la llengua del poble valencià (la dels #pre100s) i de les valencianes (la de les #ab100s) s’organitza en este llibret per gènere, sense que això determine cap discriminació. Nostre llibret, igual que la falla és una lluita contra la discriminació i les desigualtats. I, a més, una crida d’atenció per fer-nos veure que no sentim #inNo100s. Jugar amb el doble sentit dels innocents i el fet de no sentir ens ajuda a denunciar. Després de veure i viure tantes desigualtats... I no sents?

8


M’imPortes!

Al llarg de llibret podrem trobar portes que ens agradarien obertes per a camis tolerables, per triar l’opció correcta que ens farà viure en igualtat. Amb l’objectiu que es fonga l’iceberg del maltractament, cada article intenta obrir una porta a l’esperança. A més, proposem triar el camí correcte dels dos que sempre s’obrin en obrir la porta i, per això el pelut de cada casa haurà de convertir-se en la neteja dels mals vicis i, entrar en el món de la diversitat. Com cada any, en la falla i en el llibret ens fem ressò de l’actualitat i alcem la veu criticant el que volem fer desaparéixer amb el foc del dia de Sant Josep.

Un any més hem celebrat el Club de les Històries perquè unes bones persones ens parlarem de la temàtica de l’any. Dos dies inoblidables, un d’#ab100s on els homes prenguerem la paraula i altre de #pre100s on el ferem les dones. Al llarg d’este llibret podreu veure este logo dissenyat per Ortifus en aquelles persones que han participat al Club.

La comissió

9


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia alguna dona tria unl camí amagat, perquè esta societat ha triat el camí de la hipocresia!

10


M’imPortes!

Saluda del president de Junta Central Fallera.Pere Fuset 11


#ab100s #pre100s #inNO100s

Les comissions de falla són un punt de trobada de gent diversa i plural, que s’unix per posar en marxa projectes comuns amb un esperit emprenedor que es renova any rere any. Per això, repassar la trajectòria de la Falla BorrullSocors en els últims anys resulta un exercici ben interessant, perquè ens permet constatar com una comissió menuda ha sabut endinsar-se en un camí d’actualització constant de la festa en un camí ple de complicitats. No exageraríem si diguérem que la Falla BorrullSocors ha esdevingut un exemple d’allò que s’anomena responsabilitat social corporativa, però en este cas aplicada a les comissions falleres. Un responsabilitat social que els fallers i les falleres d’esta comissió posen en pràctica en àrees com el bon govern, el compromís amb el medi ambient i en l’acció cap a la comunitat. Ha sigut un camí constant i continuat al llarg dels darrers anys, amb una inquietud inicial per la solidaritat, que s’ha anat ampliant amb una conscienciació cap a la sostenibilitat i, en este exercici, cap a la perspectiva de gènere. Una aposta que s’ha vist reforçada amb la creació de tres àrees específiques en la seua junta directiva. Es tracta, doncs, d’una contribució activa i voluntària a la millora social que no es fa a través d’una inversió econòmica, sinó que es du a terme com els fallers i les falleres acostumem a fer: a través d’eixe capital humà i social que la festa genera i que és un dels tresors que aporta a la nostra ciutat. Això ho tenen molt clars els falleres i les falleres de Borrull-Socors, que aprofiten tots els recursos creatius que oferix la festa com a plataforma des d’on treballar de manera incansable. Començant per la falla, però també amb el teatre, fent de totes eixes activitats una oportunitat per a sacsejar les nostres consciències i promoure la reflexió col·lectiva.

12


M’imPortes! I, per descomptat, no hi podia faltar el llibret, un dels estendards d’esta falla, com reconeixen els diversos premis obtinguts en els darrers anys. Una publicació que també contribuirà a eixe objectiu de la comissió de treballar contra les discriminacions i per visibilitzar el paper de les dones en la festa i en la societat. Eixos són els valors intangibles de les Falles, la seua contribució al conjunt de la societat, allò que les fa útils i necessàries en un moment en què cal redoblar esforços en pro de la igualtat i la inclusió. Per això, vull agrair als fallers i les falleres de Borrull-Socors la seua aposta clara i decidida per fer de les Falles un instrument excel·lent per a construir una societat millor. Bones Falles i feu bondat!

Pere Fuset i Tortosa Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València

13


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia alguna dona tria un camí amagat, perquè esta societat ha triat el camí de la hipocresia!

14


M’imPortes!

Saluda Fallera Major 2019. Marina Marín i Peiró

15


#ab100s #pre100s #inNO100s

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” María Mercè Marçal (1952 - 1998) Jo agraïsc un més, ser fallera. Si bé ja és un gran honor viure des de dins la festa de les Falles, ho és encara més fer-ho en BorrullSocors, la meua Falla. Una Falla de barri, amb molts 100iments, i que fa les coses diferents. Ja fa una vida que sóc fallera d’aquesta falla, i des del començament han passat moltes coses, hem plorat, hem rigut, hem ballat i cantat, he sigut fallera major infantil, hem fet estoreta, cavalcades, però sobretot, hem fet falla, perquè fer falla va molt més enllà que fer un monument, que també l’hem fet, fer falla és viure la teua cultura, cuidarla i fer-la cada dia més gran. Fer falla és compartir el tresor que tenim en gent de fora, i que l’estimen com nosaltres ho fem. Fer falla és involucrar a les persones no falleres en la nostra festa, les nostres tradicions, fer falla no és més que viure intensament allò que ens han deixat els nostres avantpassats. I, quina forma de fer falla és representar a la meua comissió! I sobretot, amb aquest lema que tenim enguany, per al qual el poema de Maria Mercè Marçal va al pèl. Jo aposte per fer falla amb valors i igualtat i arribarà un dia, tant de bo, on totes les falleres seran falleres guerreres i no només falleres, seran modeladores del seus somnis, artistes de la seua pròpia falla, que no ho sabeu, però és encara més especial cremar un ninot que has fet tu, seran qui vulguen ser, sense prejudicis ni etiquetes.

16


M’imPortes! Per acabar, agrairé ràpidament a tota la gent que fa possible, dia a dia, els somnis de les falleres majors de Borrull-Socors, mon pare, ma mare, la meua germana, la meua tia Isabel, l’equip de directiva, els meus amics, els ‘felipes’ incondicionals, i totes les persones que cada dia sumen. I com no, a Cris i a Rocio, els meus exemples a seguir. Espere que passeu unes Falles 2019 meravelloses, i no parpellegeu molt, que les Falles passen en un bot, i vos les perdreu. Arribats a aquest punt només em queda demandar-vos una cosa més: deixem d’imaginar, i construïm entre tots i totes unes Falles amb perspectiva.

Marina Marín i Peiró, Fallera Major 2019, de la comissió de la Falla Borrull Socors

17


#ab100s #pre100s #inNO100s Fer un vers d’encàrrec a una Fallera Major, no és qüestió menor, ni per a mi cap descàrrec.

Sol passar molt a menut, que a ella no la conegues, i en fer la rima t’ofegues, quedant-te prou ben fotut. La xicona serà ben guapeta? Tindrà la mirada lluenta? Treballa o són pare la sustenta? I li paga els capritxos de fallereta? En escriure et fas preguntes, no saps si el vers li agradarà, quina talla de sabata calçarà, i el cap s’ompli de molts dubtes. M’han dit que és molt informal, sempre a l’hora de vestir està clar, quan la seua roba vol reivindicar, el xandall per a ella és fonamental. Però quan es vist de fallera, canvia com del cel a la terra, i totes les barreres esguerra, convertint-se en una nina de cera. Marina, Belles Arts ha acabat, amb un treball de cadires, que ho mires per on ho mires, a mi em va deixar bocabadat. És una gran esportista, juga a un joc de contacte, perquè el rugbi en efecte, no és per a gent de revista. Enguany passejaràs amb flors, lluint vestit, joia i mantellina, et sentiràs com una gran regina, en la comissió de Borrull-Socors. La meua pretensió aglutina, el que tingues un bon exercici, ple de comboi, alegria i desfici, guapa, gentil i dolça Marina.

18

Miguel Ángel Martínez i Tortosa, poeta i amic de Borrull Socors


M’imPortes!

Saluda del president.Sebas 19 MarĂ­n


#ab100s #pre100s #inNO100s

Potser enguany siga un exercici de transició o potser siga un acomiadament a una manera de fer falla. Potser, i només pot ser, la falla com la coneguem ara, no li quede ni l’ombra en uns anys. L’evolució cap al desconegut és essència de la vida i d’esta festa tan renovada. I dic renovada en l’essència mateixa de la festa, que cada dèneu de març es recicla, es regenera per a aflorar de les cendres amb nous projectes, noves idees. Parlar de les Falles és parlar d’evolució i de canvi, encara que alguns estiguen còmodes pensant que esta festa es bassa en les tradicions. També tenen la seua raó! La comissió, esta comissió, ja quasi centenària, actualment està en constant canvi i, es situa dins d’unes Falles inconformistes que es repensen cada exercici per trobar el seu lloc, enfront de les trescentes i moltes falles de la ciutat, o de les més de cinc-centes de la Comunitat Valenciana. Lloc que per ser destacable, caldrà que siga diferent si d’alguna manera volem sobreviure. Seria injust etiquetar esta comissió d’una manera o altra per esta dècada o com a molt els últims vint anys, enfront dels vuitanta restants. Una comissió centenària no es pot classificar pels últims anys, perquè en cada època s’ha treballat de valent i s’han assolit objectius que ens han fet destacar d’una manera o altra.

20


M’imPortes!

Cert és que, tornant a este exercici, la conjugació de persones jóven, i dones, amb altres no tan joves, ni tan dones, a la directiva de la comissió, ha causat revolució en els plantejaments, condicionant els objectius de l’exercici. Pot ser esta joventut ha prioritzat determinades accions per davant d’altres i, potser (altra vegada potser) les estructures bàsiques de la comissió hagen quedat en segon pla. Malgrat això, l’energia, visions diferenciades i perspectives oposades han fet valorar la comissió i plantejar canvis necessaris per a encaixar les diferents generacions en el mateix projecte. O almenys això intentem! Canvis necessaris per a situar Borrull Socors en el segle present, on la societat demanda, a les entitats socials, un posicionament. Enguany, els fallers de Borrull Socors hem fet història amb la realització del nostre particular Congrés Borruler. Un exemple de participació i convivència entre les persones de la comissió per convenir les regles del joc que ens permetran conviure en societat. Fruit d’este congrés han estat propostes innovadores i d’altres no tant, però que han perfilat la nostra identitat. Segur que tots i totes esteu pensant en la possibilitat què qualsevol persona de la comissió puga ostentar la màxima representació. Fet este, que fent història i, sent diferenciador de la resta de comissions (i més des del punt de vista mediàtic), no es considerarà com a senyal identitari, tant com el fet de destinar per normativa un percentatge mínim per a les falles, per allò que plantem. I, és esta la veritable identitat d’una comissió que vol apostar pel #VolemFalla, per l’essència de la festa. Per un saluda d’este exercici, potser, s’allargue massa en el temps, però hem de ficar el context per entendre esta comissió. Ja portem uns exercicis dedicant la temàtica de la falla a totes les activitats, dotant la crítica de sentit global. Per això des de l’any de la sostenibilitat, ens agrada plantar falles de fusta, des de l’any de la solidaritat destinem esforç a diferents ONG i, enguany, l’any #ab100s, #pre100s #inNO100s i de la lluita de gènere, no podíem deixar d’impregnar d’una perspectiva igualitària a totes les nostres accions.

21


#ab100s #pre100s #inNO100s

Com a president, no puc estar més orgullós de la meua directiva, dels fallers i de les falleres de la comissió i dels nostres representants. Ara, com a pare (potser massa caldós) vos dic que no podíem haver triat millor representant (Fallera Major) que enarbore els ideals de la perspectiva de gènere, de lluita, revolucionària, combativa i FALLERA. Ara bé, el complement ideal ho hem trobat enguany en l’encatadora Rocio, que acompanyada per Carla i Pau en la presidència, han representat la comissió infantil, demostrant que la coeducació no és un conte de l’escola, què és reial i ho apliquem a esta falla. Moltes gràcies i vos esperem per la vostra falla, bé siga d’ABS, d’Honor o fent-nos una visita.

Sebas Marín, president de la comissió de la Falla Borrull Socors 22 la ciutat de València de


M’imPortes! Explicació i relació de la falla.La comissió

A l’obrir esta porta la culpabilització de la dona s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere. 23


#ab100s #pre100s #inNO100s

No vull tindre’t, per a completar les parts buides de la meua mateixa vull estar completa jo sola Vull estar tan completa que poguera il·luminar una ciutat sencera i després vull tindre’t perquè els dos combinats la podríem calar foc. (Rupi Kaur)

Darrere de res begues vi, però de la falla sí. La punta d’un iceberg, no deixa veure el merder, que la societat d’este femer, ens maltracta sense voler. O sense voler, voldria, que d’això mai passaria. De tot el que podem sentir, veure, olorar o tocar, no és ni la vuitena part, d’una realitat per fer-nos patir. Som maltractades, esbiaixades, llevades de l’autoestima, i mil coses que no trobem rima, dels homes són les cagades. La porta de l’esperança la trobarem a esta falla, què de sempre, mai es calla, per criticar la matança. Matança de cementeri, de ment i de sentiment, amb loses grans de ciment, per ser mascle sense misteri.

La comissió 24


M’imPortes!

Esbós fallat Gran Secció: 7ena C Experimentals i innovadores Idea: La punta de l’iceberg. 25 Lema: #ab100s #pre100s #inNO100s


#ab100s #pre100s #inNO100s

26


M’imPortes! Expo Ninot Gran No hi han diners per a pagar-ho. Un #VolemFalla en tota regla. Podreu valorar els materials, però mai la idea, el concepte. Les dificultats d’una dona en el seu caminar diari. Idea: Original d’Imaginarium adaptat a la perpectiva de gènere.

27


#ab100s #pre100s #inNO100s

El nostre lema és #ab100s, #pre100s, #inNO100s, i va per les dones. Per totes. Per les que eren, per les que som i les que seran, per les que sofreixen cada dia, per les que viuen amb por, les que han mort, les que han matat, per les que lluiten el vuit de març, i per les que ho fan cada dia, per les guerreres que volen canviar el món, per les que trenquen els sostres de vidre, per les absents, les presentes i les innocents, les que no senten, i les que sí ho fan. Per totes i cadascuna. Hui en dia el masclisme és un tema molt present en la societat, sentim barbaritats a les notícies i menyspreus a peu de carrer, i és per això nosaltres creiem que necessitem un poc de perspectiva, que consciencie els nostres barris i els nostres carrers. Enguany hem triat altre element recollits del fem: la porta, amb la qual volem simbolitzar les múltiples formes de veure les coses. Hi ha tantes formes com portes té la nostra falla. Hi ha camins que són més fàcils, però moltes vegades, la porta de la tolerància està just al costat i, només has de desviar-te un parell de metres per entrar per ahí. Per altra banda, hem triat l’iceberg com a motiu per parlar de tot el que no es veu a simple vista però que sí està present. Volem donar una ullada cap enrere per recordar a totes les lluitadores que, sovint, oblidem. Volem fer visible l’invisible i a les invisibles.

28


M’imPortes!

Falles i Igualtat. Susana Gisbert

29


#ab100s #pre100s #inNO100s

M’han convidat a fer un monòleg -o el que vulgasobre les Falles i la igualtat, un binomi que no sempre casa bé, sobretot quan no es fa l’esforç suficient. I clar, davant esta proposta una no pot perdre l’oportunitat d’aportar un granet més en forma de paraules a alguna cosa pel que porte lluitant des que vaig nàixer, o, cosa que és el mateix, des del dia en què em vaig posar la pinta per primera vegada, allà quan els pentinats de fallera semblaven ensaïmades i les pintes amenaçaven amb ratllar els núvols de tan punxegudes. Quan vaig tindre l’immens honor de ser mantenidora de la Fallera Major de València de 2017, Raquel Alario -ho sent per les altres, però per a mi serà sempre la millor Fallera Major de la història-, després de comprovar que no es tractava d’una broma que m’havien gastat les meues amigues, vaig pensar que potser esta vegada era veritat que alguna cosa estava canviant. El fet que triaren a algú com jo, que porte anys tractant de convéncer al món que les Falles poden ser feministes, ja deia bastant que les coses estaven canviant. O era això, o era que a algú se li havia anat la pinça, que tot pot ser. La qüestió és que això de tractar de portar la igualtat al món faller ni és res nou ni requereix de grans gestos. Totes les persones podem fer alguna cosa des de les nostres comissions, per xicotets que semblen els gestos. Ja va dir Galeano això que moltes persones xicotetes fent coses xicotetes poden aconseguir canvis grans. I per això, he pensat portar un parell d’exemples d’eixes coses xicotetes que m’han passat en la meua vida fallera. La primera d’elles va succeir fa temps. Era el moment en què les falleres començàvem a formar part de les directives, i la nostra tasca en la Falla anava més enllà de vestir-nos de valenciana mentre érem joves i teòricament lluidores. Fins no feia molt, els fallers eren els homes i les dones, arribada una edat i creuant el límit de l’estat civil que diferencia entre solteria i matrimoni, passaven a engrossir la categoria de dones de fallers que solien acompanyar als seus esposos, anar als esdeveniments fallers i ajudar, sobretot en coses com l’elaboració de berenars i la confecció de vestits per a cavalcades i altres. En la meua falla, s’havia decidit que eixa categoria de dones de fallers tinguera un estatus

30


M’imPortes! propi, i així estaven les coses, fins que jo vaig plantejar una qüestió que els va deixar petrificats. Es tractava, ni més ni menys, de voler apuntar al meu marit com a dona de faller, ja que no hi havia una altra categoria on enquadrar-ho i en el nostre cas la fallera era jo i no ell. En principi, em van dir que no podia ser, perquè ell no era dona ni jo era faller. Vaig insistir, al·legant que teníem tant dret a aquell règim com qualsevol altre, i no se’ns podia privar perquè la fallera era jo i no ell, al que va haver-hi qui encara es resistia, i em deia que el que podíem fer era que fora ell qui s’apuntara a la Falla i que jo fóra dona de faller o ben fallera amb dret a quota reduïda en ser parella. Però hete tu ací que no es tractava d’una qüestió econòmica, sinó que a ell no li donava la gana d’apuntar-se ni a mi d’obligar-lo a això. Així que, després de molt discutir, es va acabar acordant que el que ell fóra dona de faller quedava estrany i es va canviar la categoria per la de col·laboradors, que és la que existeix en l’actualitat. Ara només mancada que es diguen persones que col·laboren per introduir el llenguatge inclusiu, però caldrà anar pas a pas. I el primer ja estava donat. El segon dels exemples fa referència a una altra cosa que em va passar en l’Ofrena que per primera vegada feia la meua filla menor. Com vulga que la meua xiqueta menjava molt bé i era d’una grandària important, portar-la en braços o en cistella com vaig fer en el seu moment amb la seua germana era inviable per a mi vestida de valenciana, que ja sabem que és un vestit que és tot menys còmode. Així que vaig personalitzar el seu carret amb senyeres, mantes morellanas i tots els ‘avíos’ que vaig trobar a mà, i me la vaig portar en ell. En aquells dies Junta Central Fallera havia decidit prohibir la desfilada de carrets en l’Ofrena, de manera que se suposa que en arribar al carrer de La Pau el carro havia de desaparéixer. Les opcions, una altra vegada, van anar que es vestira el seu pare de faller i la portara en braços o que ho fera un altre faller. Però, de nou, ni a ell li dóna la gana de vestir-se ni a mi d’obligar-lo, i menys encara que siga un altre qui porte a la xiqueta estant la seua mare allí vestida de valenciana. Així que vaig dir en la Falla que així ho faria i, arribat el moment, quan el senyor del faixí verd de Junta Central Fallera em va exhortar perquè deixara el carro, li vaig mirar

31


#ab100s #pre100s #inNO100s

als ulls i li vaig dir atrevisca’s a llevar-me’l i vaig accelerar la marxa fins a aconseguir les primeres fileres de la meua comissió davant l’esbalaïment d’aquell home. No es va atrevir, per descomptat, i jo vaig desfilar amb la meua xiqueta asseguda en el seu carro personalitzat més feliç que una perdiu. Com sabem, ja fa temps que Junta Central Fallera no posa obstacles als carros de bebé, així que estic segura que la meua xicoteta rebel·lió, que no degué ser la únca, va acabar donant els seus fruits. Estes són només dos casos dels que parlava, d’aquelles xicotetes coses del dia a dia faller que comprenen l’inici d’unes Falles en igualtat. I segur que se’ns ocorren molts altres exemples en el nostre dia a dia faller. Sense anar més lluny, si algú m’haguera dit fa anys que les Falles serien espai per a lluitar contra la violència de gènere o l’homofòbia des de l’Ajuntament, haguera pensat que havia begut massa. Ara és una realitat. I estic segura que s’uniran unes altres i altres més. Només hem de mirar avant i pensar que la igualtat és un edifici que es construeix dia a dia, i que la nostra festa és un marc òptim per a fer-ho. Així que, avant.

Susana Gisbert, fiscal, escriptora, fallera i mantenidora de la FMV 2017

32


M’imPortes!

Vaig a intentar ordenar els meus pensaments. Amparo MartĂ­n33 Villalba


#ab100s #pre100s #inNO100s

És que, a vore... la meua vida no és gens fàcil, val? Cada dos per tres, a cada tradició que analitze, a cada festa que visc, a cada pas que done se’m generen nous dubtes. O, tal volta, no dubtes, si no més be... reflexions contrapostes que, al ser igualment vàlides, no em deixen decidir si és millor una o l’altra. Si m’ho permitiu intentaré plasmar-les en lletres i paper a vore si trobeu les respostes o es torneu tan bojos com jo. Arriba Corpus, antiga festa major de la ciutat. Com a enamorada de tal festa, m’encantaria participar en ella. Fàcil, pensareu. T’apuntes a l’associació i ixes. O, donat que balles, balla. Clar, aixina també sé jo! El problema ve quan la màxima aspiració de la que escriu no és ballar la moma, com molta gent es pensa. És eixir en la degolla. I, en la degolla, no ixen dones. Puc eixir de matrona, d’heroïna de l’antic testament o espentant qualsevol part del bestiari. Que està molt be, eh? Que des que es va revitalitzar la festa les dones participen en això i en més, que fins llavors era impensable als membres de gènere femení, però hi ha portes que continuen tancades. El que passa és que els soldats d’Herodes que van degollar els innocents eren tots homes. Igual que els Reis Mags, Herodes mateix i Sant Josep. Els papers femenins en eixa història són les mares sofridores dels xiquets menors de dos anys. Igual que ballar. Als primers anys de restauració de les danses per part de Fermín Pardo no hi havien homes per a ballar les danses. Llavors, els pecats i nanos barrejaren masculí i femení sense cap de problema, igual que continua sent en molts pobles. La moma, però, sempre ha sigut home. Quan es van consolidar es van quedar totes les danses integrades per xics excepte els nanos, mixtes, i els arquets, només de xiquetes.

34


M’imPortes! Però clar... També està la part de la tradició. Que val, que sí, que totes les tradicions estan per a trencar-les, però si és tradició... Estàs recreant unes danses i una festa de l’època migeval i has de cenyir-te a la representació migeval. Igual que a molts els cortocircuita el cervell en pensar en que la màxima representació de la nostra festa (Fallera Major de València, per entendre’ns) puga recaure en un home, a molts ens produïx una mena de desconnexió neuronal pensar que la moma puga ser una dona. Juga perspectiva de gènere, juga tradició, juga estereotip, juga personatge, juga el misteri... I, entre tots, empaten. Juga que la gent pense, tal volta acostumada a vore xics des que el món és món, que no hi ha xics i ixen xiques com a últim recurs, que és, també, el que sol passar. Val, sí. En el món de la música i el ball tradicional (per favor, oblidem la paraula folclor) hi ha tanta manca d’homes com en qualsevol lloc. Es veu que el teu gènere o preferència sexual condicionen no sé molt bé quines coses en ple 2019, senyores i senyors. Mireu el Mistèri D’Elx. Declarat, en 2001 Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Tot xics. Tot. Els papers femenins, són interpretats per xiquets. I ja, si ens posem exquisits en l’explicació, tres d’ells (Déu Pare, l’àngel major de la rescèlica i Sant Pere) han de ser retors. I tots els participants han de ser oriunds d’Elx. Donat eixos requisits no seria més fàcil i més paritari obrir la porta a les dones? Segurament, sí. Que es pedria l’esència? Segurament, també. I l’UNESCO tal volta ha sabut vore alguna cosa que se’ns escapa.

35


#ab100s #pre100s #inNO100s

No és tan fàcil, veritat? I això que, en Espanya, les dones sí podien participar en el teatre laic, cosa que no passava, per eixemple, en Anglaterra. Gràcies a que travestir a xics per a fer de xiques es considerava més inmoral, però això és altra cosa. I casades en actors de la mateixa companyia, per a que estigueren controlades. El públic, això sí, sense barrejar, que l’església les aglomeracions les portava molt malament. En el laic, torne a dir. En les coses religioses, ni pensar-ho ni somiar-ho. Con la iglesia hemos topado, Sancho. Ara anem a vestir-nos de tradicionals. Anem a recrear, vestint, cantant i ballant, una determinada època. Recrear, molt entre cometes, però eixa explicació ocuparia més d’un article. Imagineu-vos. Elles, plenes de sinaigües i faldes, gipó de mànega llarga i mocador. Si recreem hivern, mocador de llana. Ells, en calçò i jupa, mocador al cap i capell. Al primer ball, un xic pot llevarse la jupa mentres que a les xiques ens queda suar i més suar. Sí, normalment ells tenen molta consideració, és de veres, però eixa diferència no deixa de ser molesta. És just? Ja vos dic que no. Però clar... Continuem en les contraposicions. Estàs representant, d’una certa manera, una època. No poden ballar dos xiques juntes, les parelles han de ser mixtes. Has d’anar vestit com toca. A vore, si vas a qualsevol poble on les danses són tradicionals no cap en cap cap que ballen dos persones del mateix gènere. I ja no en danses, si no en qualsevol lloc on estiga viu el ball tradicional. No obstant això, sempre estarà millor vist ballar dos dones que dos homes. Que actualment també, eh? Que som molt moderns per a lo que volem però continuem en les cavernes en moltes perspectives! Això sí, sempre parlem de la cap de dansa, perque sempre conta o la seua antiguetat ballant, o la seua edat, o símplement és un càrrec honorífic, però sempre, o quasi sempre, per a elles. A Biar es balla la volteta de la Reina on la seua parella és el rei però ni se’l nomena.

36


M’imPortes!

A Agost, les danses del rei moro molt de rei moro però la protagonista és la reina mora i són elles les que gasten un trage diferent per nit i es lluixen. A Ibi ells van símplement de tratge i elles són les que porten els vestits més curiosos i bonics. Igual que a les falles? O va més enllà a un reconeiximent a quan les dones només aspiràvem a eixos càrrecs festius i és, actualment, un enaltiment de la figura de la dona? I ara ve la polèmica amb la dansà a la Mare de Deu. Tots dient de tot per la condició de l’Ajuntament de que han de ser parelles mixtes. Sí, seria molt més fàcil ballar per a totes les balladores i podria participar més gent, però... seria correcte? Després, clar està, trobem el ballar per diversió, després de dinar o sopar al voltant, actualment, d’uns gintònics o espirotoses similars. Ahí pots ballar home amb home, dona amb dona, dona amb home, trios o quartetos. O tu a soles, si vols. Quan pugem a un escenari ho fem per diversió o hem de seguir una sèrie de regles? En fí... que no vull entrar en polèmiques ni decantarme per una o alta perspectiva perque ja vos dic que ni jo mateixa puc. Només busque expondre. Cadascú que traga les seues conclusions. Això sí, intenteu viure-ho sempre tot des de dins. Vos ho passareu molt bé, i la diversió no té gènere!

Amparo MartínVillalba, fallera de Quart Palomar

37


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algun home tria el camí de no fer-li la coleta a la seua filla i no concebix en el seu fill puga portar-ne, perquè esta s’ha triat el camí del micromasclisme!

38


M’imPortes!

Reivindica.Falles Revolution

39


#ab100s #pre100s #inNO100s

Fallera, reivindica! parla!

reivindica la teua figura, reivindica el teu llenguatge reivindicat els drets dels artistes reivindica el feminisme reivindica la

40

falla,


M’imPortes!

Falles Revolution #DigitalArt regarding The Falles Festival, the greatest ephimeral #urbanArt installations festival 41


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia alguna dona tria un camí que li porta a la mort, perquè algun descerebrat ha triat el camí del maltractament!

42


M’imPortes! Els mitjans són fàbriques d’opinió i ens porten cap a una masculinitzada.Ana Cuesta

43


#ab100s #pre100s #inNO100s

Sóc jove, dona i periodista. Una professió apassionant però que és difícil i ho és per a les dones. Us donaré unes dades: *En 2017, l’atur en el periodisme aconseguia un 64 per cent entre les dones. Hi ha una dada que em preocupa encara més, els llocs de direcció en els mitjans de comunicació: *En els escrits, només un 10 per cent estan format per dones. *En els audiovisuals, només un 7 per cent. Unes xifres baixíssimes i preocupants. Els mitjans de comunicació són fàbriques d’opinió i ens estan portant cap a una opinió masculinitzada i en certs aspectes pot arribar a ser perillós. Per això crec que cada vegada més hauria d’haver-hi més dones en els llocs de direcció dels mitjans de comunicació, és un compte pendent. Jo vaig començar estudiant en la Universitat de València i abans de començar ja feia pràctiques en la 97.7, en un programa de Falles. Em vaig estrenar fent falles. Quan vaig arribar, un 80 per cent dels periodistes eren homes, amb molt de recorregut. Només hi havia dues dones, a les quals vaig esmentar en el meu discurs de mantenidora de Rocío Gil perquè em van marcar. Eren Màbel Obrer, de Ràdio 9, i Ángeles Hernández, de Cadena Ser. Em sorprenia moltíssim, quan la perspectiva de gènere encara no es coneixia ni el que era, com es manejaven com un més en un món d’homes. I no només en els mitjans de comunicació, sinó a un àmbit d’homes. Les Falles estaven plenes d’homes i als qui se’ls posava el micròfon era a homes, excepte en el cas de falleres majors, evidentment dones. A mi em meravellava la naturalitat amb la qual elles es manejaven i fins i tot a vegades reien d’alguns comentaris masclistes que havien d’escoltar.

44


M’imPortes! Vaig passar després per Canal 9 i ara estic en la Sexta, un mitjà que defensa la igualtat de drets entre homes i dones. El passat 8 de març els carrers estaven replets de gent i gairebé es va paralitzar el món perquè les dones no van anar a treballar. En la Sexta ens plantegem què fèiem, en una plantilla amb un 70 per cent de dones, des de realització, edició, redacció, presentadores... Moltes persones pensaven que el millor era deixar la programació en negre. Unes altres, que això no era just, perquè igual hi ha gent en un poble que no té accés a xarxes socials, per exemple, i que està sofrint maltractaments i necessitava veure dones al carrer transmetent un missatge: endavant, totes som iguals. Ens va portar a pensar que havíem de treure un informatiu per a mostrar al món este fet. És curiós perquè tot això em va enxampar fora de vacances casualment, des de l’avió vaig poder connectarme i quan vaig veure l’escena dels carrers replets tintats de color morat, em vaig emocionar. És una lluita que ha començat, que és imparable i des de casals com este i el meu, en el barri de Russafa, fins a les institucions hem de continuar barallant perquè este missatge arribe a tot el món.

Ana Cuesta periodista de La Sexta, mantenidora de la FMV18 i fallera de Noscarmientas

45


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algun descerebrat decidix violar una dona, perquè ha triat el camí de pensar-se superior!

46


M’imPortes!

Ni absents ni pitufines. Encarna SantCeloni

47


#ab100s #pre100s #inNO100s

Sóc com l’illa que, ignorada, bat bressolada per arbres suculents –al centre d’un mar que no m’entén de no-res envoltada, sola només. GLORIA FUERTES El nom fa la cosa, sí, i també la cosa fa el nom si resulta que ets dona: pintora, música, caçadora, metja, escultora, sabatera, científica, il·luminadora, guerrera, llauradora, matemàtica, sastra, cuinera, sacerdota, bombera, escriptora, fustera, etc. Fa anys que em pregunte per què sorprén tant que les dones fem, si tenim –com ells– braços, cames i cervell... ¿Tan poquetes n’hi ha hagut?, ¿o és que, més aviat, llur obra ha sigut amagada, esborrada i/o llur nom suplantat pel de marits, pares, germans, deixebles o mestres?... I, com més arrere anem, pitjor. ¿Com pot ser que, sense cap màquina del temps, continue havent gent que s’atrevisca a afirmar qui feia què, per exemple, en la prehistòria?... Així és. #onsónlesdones ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui ¿Qui

va va va va va va va va va va va

encendre la primera foguera? coure el primer tall de carn? tallar la primera fletxa? dibuixar la primera mà? fer la primera vaixella? entonar la primera cançó? arredonir la primera pedra? cosir els primers pantalons? esculpir la primera dea? plantar la primera llavor? perfilar la primera lletra?

Encarna Sant-Celoni i Verger, escriptora i traductora.

48


M’imPortes!

Ja no tinc edat.Pepa Gómez

49


#ab100s #pre100s #inNO100s Una parella, home i dona, parlen en un sofà. Ell (B), amb actitud relaxada o tó irònic. Ella, més tensa i amb certa acceleració i implicació al parlar (ella es diu Leo, però al diàleg serà A). A - I un dia em vaig adonar que ja no tenia edat. B - Com? A - Sí, em vaig adonar que ja no anava amb mi fer-me un pírcing ací al capdamunt, en el cartílag (assenyalant amb els dits l’orella). Saps? B - I què vas fer? A - Doncs fer-m’ho B - On? A - Estàs bobo? Doncs ací, en el cartílag! B - Però no ho portes. A - Això no vol dir que no m’ho fera! B - Però si ja no tenies edat per a fer-t’ho llavors, tampoc la tens ara... A - I? B - Que per què no portar-ho ara? A - Eixa és una altra història... B - Quina? A - Una altra B - Me l’expliques? A - Mira, és molt diferent el que vols i el que tens. B - Et refereixes al pírcing? A - Em referisc a tu. B - Ara jo sóc un penjoll! A - No. La veritat és que pendent estàs poc... B - De què? A – De tot B - No de tu A - Precisament de mi B - M’he adonat que no portes el pírcing! A - No té mèrit! Tinc el forat. B - Com? A - Doncs perforat! B - No es pot tindre un forat perforat. El forat és la perforació. A- Et puc assegurar que quan estàs en un forat, encara pots caure en un altre més profund. B - Però hauràs d’eixir d’un per a entrar en un altre. A - No necessàriament. A voltes el sòl s’obri als teus peus. B - Una vegada jo vaig viure un terratrèmol A - Es va obrir la terra? B – No. A - Aleshores no val. B - No val el què? El terratrèmol? A - No com a exemple. B - Doncs esta anècdota funciona...

50


M’imPortes! A - Per a què? Per a obrir forats? B - Acabes de dir el que acabes de dir? A - Acabe de dir el que he dit. Però crec que alguna cosa no t’encaixa... B - Obrir forats, encaixar... Segur que és en l’orella on te vas fer el pírcing? A - Què vols dir? B - No, gens. Què és açò que no estic pendent del que dius i que un forat et porta a un altre? A - Efectivament, no estàs molt pendent. Jo no he dit que no estigues pendent del que dic. He dit que no estàs pendent de mi. B - Estic penjat de tu. Açò val? A - No. Açò val com a forat! B - I és molt profund? A - No ho sé. Depèn de tu. B - Però si tu eres el forat, com va a dependre de mi la teua profunditat! A - Cadascun tria l’infern en el qual es crema. B - Eres l’infern? A - Sóc el foc B - I açò què vol dir? A - No ho sé. Ho vaig llegir. Supose que res. O supose que tot. B - M’he perdut A - Ho veus? No estàs pendent de mi. B - Ja t’ho he dit, de tu estic penjat. A- No. Tu estàs penjat. Jo sóc l’excusa que passa ara per ací. B - En què quedem? Eres un forat o una excusa? A - A voltes quan et passes la vida buscant excuses, caus en un forat del que no saps eixir. Com una espiral, saps? B – No. A - Sí, sí saps. Hi ha una diferència entre voler estar en un lloc i estar en un lloc. B - Clar. Com estar en el treball o de vacances. A - Em referisc al fet que a voltes u viu una vida i per a viure una altra posa excuses en la seua vida. I genera una altra vida paral·lela a la qual no dóna vida perquè la seua altra vida, la vida d’abans, li lleva la vida. Però u pensa que la vida real és la vida antiga i pot viure en el present i futur la vida de sempre. Però la vida futurible es queda en el passat i mor. B - En el passat no es mor. Es mor en el futur. A - Tots morim cada dia en present. B – M’he perdut! A - No, no t’has perdut. Qui sóc? B - Leo. A - I qui més?

51


#ab100s #pre100s #inNO100s B - La xica de la qual estic penjat. A - Però què sóc per a tu? B - Ja ho he dit. A - No. Leo sóc per a tothom i la xica de la qual estàs penjat no ho sóc per a ningú. B - Ho eres per a mi. A - I quin paper m’atorga en el món açò? B - En quin món vols estar? No et val en este? A - Este és més que el teu món. És el meu món també. És un món que hi ha ací i ahí fóra. També quan tu no estàs, este món és món! B- Fa ja dos arguments que m’he perdut. Si vols que entenga què és caure d’un forat en un altre, ho estàs aconseguint... A - El trist és que no. B - És trist que no vulgues que caiga en un forat darrere l’altre? A - No. És trist que et perdes en el que dic. Perquè no dic més que la descripció de tu, de nosaltres, d’açò que no és res i que és tot. B -Tercer forat... A - Tu què vols? B – A tu A - No. Tu a mi no em vols. Què vols? B - Si tu ho dius... A - Contestes? B - A què? A - A què vols! B - Vull ser feliç A - Tu sempre dius que sempre eres feliç! B - Ho intente, sí! A - És impossible ser feliç sempre. B - Si tu ho dius. A - No. De veritat, parla amb mi! B – (per primera vegada es posa seriòs) És que sempre acabem igual. Comencem per alguna cosa nova, hui un pírcing, i acabes recriminant-me! A - Açò no és una recriminació. B - No, és el quart forat... A - Saps contar! B– (torna canviar el to) T’ho demostre cada vegada que recórrec les teues pigues. A - T’estic parlant de veritat... B - Jo també. Sé contar. Hi ha moltes maneres de demostrar que sé contar... A - Doncs explica’m què tenim B - Tenim el que tenim! A - Posa-li un nom! B - Vols limitar-nos? A - Jo no! B - Aleshores?

52


M’imPortes! A - Tu vols limitar-nos! B - Jo? Cinquè... A - Tu limites el que som sense posar-li nom i donant-li pocs moments. Hi ha una diferència entre voler alguna cosa i tenir-la, ja t’ho he dit! B - I jo a tu que com estar treballant o de vacances! A - I jo què sóc, el treball o les vacances? B - Doncs em costa molt treball seguir-te ara mateix, la veritat... A - I a mi quan estàs de vacances perquè mai és amb mi! B - No comencem, t’ho he explicat mil vegades! A - No sóc ximple. Ho he entès les mil vegades! B - Què te passa? A - Res. No em passa res mai! B - I per què perds el temps parlant? A - Parlar no és perdre el temps! B - Saps que em referisc al fet que els minuts passen, m’he d’anar ràpid i tries recriminar-me. A- Jo no trie recriminar-te. De fet jo no trie res mai. Jo espere i espere i quan estàs veig com s’accelera l’arena caent d’eixe rellotge que vaig comprar pensant que podria ser bonic tenir-ho en el pis imaginant que tu m’ho vas regalar. B - Tu sí tries. Tries esperar. Tries creure que el rellotge és meu i tries recriminar-me en lloc d’aprofitar el temps. A - No et recrimine, però açò igual sí és aprofitar el temps. B - En encabronar-nos? D’acord, si ho dius tu... A - Estic farta de les teues ‘si tu ho dius’. B - Està bé, no diré res! A - Has de dir alguna cosa! B - Què vols que diga? A - Alguna cosa que em faça resetejar açò, que em connecte amb el principi d’este forat en què estic, que m’arribe un altre raig de llum per a sobreviure fins que tornes una altra vegada a ferme començar de zero! B – (Canviant a actitut seriosa) No tinc res a dir. A - De veritat? B - De veritat. He de marxar (S’alça). A - Què té ella que no tinga jo? (S’alça darrere d’ell) B – Res (parlant d’esquenes a A) A - Dis-me la veritat. Què té? B - Res, ja t’ho he dit! T’ho he explicat mil vegades. Allí no estic malament! A - No estar malament no és estar bé. B - Allí estic bé!

53


#ab100s #pre100s #inNO100s A - Estar bé no és estar com millor pots estar. B – (torna a actitud més relaxada, irònica) Açò és cert! A - Aleshores? B – Res. A - No vas a descobrir-ho? (S’apropa a l’esquena de B) B - No ho sé. A - I quan ho sabràs? B - No ho sé. A- Mai saps res? (en la mateixa posició però amb to desesperat novament) B - Doncs no ho sé! A - Què vols? B - No vull res. A- Vaja! Fa una estona deies que em volies a mi... (d’esquenes a B) B - Fa una estona. A - Ja no? B – No. A - No perquè em queixe? B - Jo no he dit açò. A - No has dit açò ni dius res. B – Perfecte! A – (es gira a B, que continua d’esquenes) Perfecte forat del que no isc! B - Ho sent. A - No és veritat. No ho sents! B – (Torna a la tensió, girant-se cap a A) Bé, doncs no ho sent! A – (rebaixant el to de sobte, trista) No ho sents de veritat? B - Què més dóna, no te val res del que dic! A - Probablement em valga el que no dius! B– (Es gira novament) No tinc res més que dir! A - Fa estona que has dit açò! B - El temps és relatiu! A - I ja has d’anar-te! (i camina cap al sofà i es deixa caure) B– (Es gira i usa un to relaxat, sensual) Vols que me’n vaja? A – (Sense mirar a B, entrant al joc) Jo no he dit açò... B – (Apropant-se a A) Vols que me’n vaja? A – (Continua sense mirar a B) No ho sé. B - Ja no saps res? A - Sé tantes coses que ja no sé el que vull! B – (Li tendeix la mà a A) Doncs algú em va dir que hi ha una diferència entre el que es vol i el que es té. A - I saps el que açò significa?

54


M’imPortes! B – (Insisteix amb la mà) Doncs no m’ho va explicar... M’ho expliques? A - Tu em vols! B - Açò significa? A - Sí. Tu me penses, tu me trobes a faltar, tu me busques. Tu me vols, m’estimes! (B agafa a A i l’alça. Ella es gira en els seus braços. B abraça a A per l’esquena, sense deixar que es moga). B – Aleshores ja ho saps, per a què vols que ho diga! A - Sentir ajuda! B - Encara que no siguen les paraules d’un o encara que no es pense del tot el que es diu? A - No penses del tot que em vols? B - Jo no he dit açò. A - Vols dir que les coses que li dius a ella no són del tot certes però les dius? Ja, ja sé, ‘tu no has dit açò’ (...) Hi ha una diferència entre el que es vol i el que es té. Com hi ha una diferència entre on poder estar i on s’està. Tu amb mi ‘vols’ i amb ella ‘estàs’. I ‘estar’ no ho és tot. Potser que siga suficient per a tu, però no ho és tot. B - Ho sé. A – (Es gira cara a cara amb B) Jo no sóc suficient per a tu. B - Eres més que suficient! A - I per açò, te sobre! B - Jo no he dit açò. A - Has de marxar! (Tractant d’allunyar-se) B - Me fas fora? A – (Aconsegueix lliurar-se dels braços de B) És a punt de sonar l’alarma i de vindre a per tu la guàrdia pretoriana invisible però temible, repetint com un mantra el seu nom. (Es gira cap al sofà i parla d’esquenes a B) Amb eixe ritme hipnòtic perquè no se t’oblide i que et converteixen en un altre. Un altre que no és el que està amb mi. B - Estic ací amb tu. Ara. Valora-ho! A – (Es gira i parla a B cara a cara) I què faig en l’ara de després? B - Viure i ser feliç? A - Mentre tu eres feliç amb una altra? B - Mentre tu eres feliç amb tu. A - Has de marxar. Ja sent a la guàrdia de camí! B - Em dones un bes? (A li besa i torna al sofà). B - Gràcies. Demà et veig? A - No em faces preguntes per a les quals tinc respostes però no manera que es complisquen. Açò és cosa teua.

55


#ab100s #pre100s #inNO100s B - Val (...) (li dona l’esquena a A i torna a girar...) Per cert, compra’t una arracada, posa-te-la i pensa que és meua... A - Eixa droga ja l’he provada. Preferisc que tanque el forat a mantenir-ho obert amb un seudo record teu que he fabricat a soles... B - Sisè... A - Ja has tornat a perdre’t? B – (Camina ràpid cap a sofà i s’assenta novament al costat d’A) Des que et vaig conèixer estic perdut! A - Confons la brúixola. Amb mi ja estàs a casa! B - No era diferent voler i estar? (A i B es miren uns segons en silenci. A el trenca deixant de costat la decepció, respirant i cobrant nova actitud). A - Pregunta’m el pròxim dia pels tatuatges... B – (Alleujat, s’alça) No estaràs pensant a fer-te un altre? A - Què més te dóna! El meu cos és meu! B - Però segur que diràs que ho vas fer pensant que jo t’ho vaig demanar o et vaig ajudar a triarho i... A – (Torna a la tristesa i resignació) Ja m’ho has explicat mil vegades. I jo que hi ha marques que no es veuen, com la teua corretja al coll. I tu no estàs mal o sí estàs bé, que no és el mateix que estar el millor que es pot. B – Me’n vaig. (Pren camí) M’acompanyes a la porta? A - Fa temps que t’has anat. I acompanyar-te és vore com te marxes i em quede a soles. B – (Fa gest amb el cap de negació, somriu) Vinga, somriu! (Ix) A – (Sospira) El cas és que fa temps que em vaig adonar que ja no tenia edat per a açò. (S’apaga la llum).

Pepa Gòmez, fallera de Borrull Socors, vocal electa del sector Botànic la Petxina en Junta Central Fallera i, periodista presentadora de Levante TV i 97.7 Ràdio.

56


M’imPortes!

Porta a porta et porte. Plena de seny 57


#ab100s #pre100s #inNO100s

Porta a porta et porte el cor. Soporte amb port el que es pot. Tanques i em trenque. Aporte el toc del dol, flama ferida d’amor que no mor. Toc, toc, la porta sona. Es dona esta dona, dona’m, que sí pots. Pots si vols i saps que ho vols, però planeja l’empremta del passat que pesa i mata el que som. Porta equivocada per la que travesses dia i nit. Porta encertada, la del futur portador de tot el que necessites malgrat el teu poc valor. La vida, que es una, passa ràpid i no te compassió. Mirar enrere no projecta futur. Tanca eixa porta, construeix la nova de nou. Fusta, natura, realitat, comprensió. Tanca la porta a l’ordre imposat, a la inèrcia d’una vida encetada fa deu que fa vint anys. Tanca, que trenca tot el que t’aporta el que ja has trobat. Obri la que s’obre al teu davant. Soporte amb port el que es pot. Puc encara tot, menys del que puc, més del que creus que tu pots. El temps s’acaba, les portes tanquen i trenquen la veritat si no l’agafes fort. Tens la clau clau. T’espere a l’altre costat. Tria la porta.

Plena de seny, persona escriptora anònima i per tant, no sabem ni si és persona fallera o no. 58


M’imPortes!

Sororitat.Pilar Soriano 59


#ab100s #pre100s #inNO100s El passat 21 de desembre, la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola va acceptar com a nou terme en el seu diccionari la paraula ‘Sororidad’. Pocs dies abans, el 18 de desembre, Sororitat va ser triada neologisme de l’any, en un procés participatiu impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’Academia Valenciana de la Llengua no apareix al diccionari, però sí al Portal Terminològic Valencià. Els donarem una miqueta de temps, segur que estan treballant en això! Per descomptat, me quede amb la definició del nostre Portal Terminològic. La sororitat és el lligam estret establit entre dones, que es basa en el fet de compartir experiències, interessos o preocupacions. El terme apareix davant una necessitat: la necessitat de mostar eixa amistat entre les que han estat considerades en el món patriarcal com a enemigues, les dones. Es dona un posicionament ètic, polític i feminista, que pretén trencar eixe ordre. És una eina d’empoderament, que cerca relacions positives per a contribuir amb accions específiques a l’eliminació social de totes les formes d’opressió i el suport mutu per a aconseguir l’empoderament de cada dona. Sumar i buscar vincles. El passat 13 de gener vaig tindre l’honor de ser unes de les Magues de Gener: FraternitatSororitat, a banda de gaudir una barbaritat de la festa, havia de dirigir-les unes paraules des de el balcó de l’Ajuntament a les xiquetes i xiquets. Explicat tot això, a més del concepte semblat de fraternitat, es feia complex. Però sí que hi ha una paraula que pot aglutinar els dos termes i eixa és: Germandat. En relació a eixe valor, que és el que trenca els gèneres vaig parlar a les xiquetes i als xiquets. Elles i ells són el nostre futur, elles i ells són qui han de plantar cara al sistema que ens discrimina a les dones, elles i ells són les persones que han de viure com iguals. Vos deixe el discurs de la Maga FraternitatSororitat 2019. Xiquetes i xiquets! Sóc la Maga Fraternitat-Sororitat i vull compartir amb vosaltres la màgia de la germandat, la complicitat i el treball en equip!!!

60


M’imPortes! I això que vol dir? Això vol dir que els vostres dies han d’estar banyats de la màgia de la compressió, de la tolerància, de l’amistat entre les cultures, de pau i d’amistat universal. Els xiquets i les xiquetes teniu el dret, vingueu d’on vingueu, visqueu on visqueu, sigueu com sigueu, a que cap persona vos deixe de banda per estos motius. Lluiteu! Que no vos lleven estos drets, ni vos facen sentir malament pel color de la vostra pell, de la vostra procedència, ni que perquè una xiqueta tinga papallones a la panxa per una altra xiqueta. Ara bé, tampoc vosaltres heu de deixar a ningú a banda, no heu de fer sentir malament a cap xiquet o xiqueta per cap d’estos motius. El respecte, i més encara el respecte a la diversitat i a la diferència, és molt important per construir un món millor. Seguint estos consells, tindreu un fum d’amigues i amics a l’escola, a l’esport i al carrer. Molt important el carrer i els parcs! Perquè eixos espais són vostres, que no vos els lleven les persones majors, ni els cotxes! Ocupeu-los jugant, anant en bici i fent esport amb les vostres amigues i els vostres amics. No vos tanqueu a casa!!! Baixeu al carrer a jugar! Perquè jugar és molt important, jugar és aprendre a ser amiga i amic, jugar és aprendre a conviure. Jugar és construir el vostre món, el món que vos agradaria tenir. Heu de lluitar! Lluitar amb totes les forces i tota la vostra energia, sent molt conscients d’això perquè teniu un repte, una missió molt important, que es lluitar per el món que vos agradaria tenir. Xiquets i xiquets, feu bondat que el futur és vostre!

Pilar Soriano Rodríguez, fallera de Borrull Socors, Regidora de l’Ajuntament de València i Maga de la Fraternitat-Sororitat 2019

61


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia alguna dona tria el camí de l’acudit per riure’s d’un amic que es queda amb el fill de mainadera, perquè ha triat el camí del micromasclisme!

62


M’imPortes!

Colors que dictaminen. Carmen Marín

A l’obrir esta porta l’insult a les dones s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere.

63


#ab100s #pre100s #inNO100s

Extret del treball presentat en la pràctica de l’assignatura Organització de l’Espai Escolar, Materials i Habilitats docents Des que vaig veure la pel·lícula de Toy Story, per a mi, tots els joguets tenen vida, i així ho demostren cada nit. Tornar a la planta que tan feliç em feia de xicoteta em va fer recordar moltes coses de la meua infància, però sobretot adonar-me de moltes altres que m’haguera agradat que desaparegueren. Quan vaig pujar a la última planta d’El Corte Inglés1, on estaven els joguets, em vaig portar una gran sorpresa, tampoc sabia què era exactament el que pensava esperar-me, però per la meua reacció sé que no allò que vaig veure. És veritat, que feia molt de temps que no anava a veure una botiga de joguets, i molt menys em posava a examinar-la. Quan vaig arribar al lloc dels fets, em vaig trobar amb un cartell enorme que separava els diferents joguets segons allò que desenvolupaven cadascun, així com jocs de taules i puzles desenvolupen raonament, socialització i habilitat manual, o les disfresses desenvolupen imaginació, motricitat general i llenguatge. Em va sorprendre, perquè al meu entendre significa un gran desenvolupament en el món dels joguets, en un món fantàstic, creatiu i divertit que han convertit en un espai més de diferenciació de sexes, fent així que el nostre futur cresca amb etiquetes, que, segons la societat, hem d’estar catalogats per a ser acceptats per esta. Quan vaig veure el directori, el meu pensament va canviar, però per poc temps, i és que una vegada havia passat el racó de bebés preescolar, on vaig poder trobar tot tipus de joguets que després revelaré, em vaig trobar amb la sorpresa més esperada, i és que al fons de la planta es podia albirar una cantonada tota rosa. No vaig

1

El Corte Inglés és un grup empresarial espanyol, líder a Espanya i el desè grup de distribució a Portugal. Està format principalment pels 64 grans magatzems El Corte Inglés, que representen el 59 per cent del pes del grup.


M’imPortes!

poder evitar-ho i em vaig acostar precipitadament confirmant-me a mi mateixa que es tractava d’allò que tots sabem, i és que era el racó Baby Born, el racó de les xiquetes roses, el racó de les nines fantasia. Em va entristir veure aquell racó, però no em sorprenia, he sigut xicoteta no fa molt, i jo també he sigut víctima d’este etiquetaje que comentava anteriorment. És trist, però així com s’acostarà un xiquet a les nines? Com decidirà una xiqueta que no vol deixar de ser una xiqueta perquè el color rosa no li agrada? O per què vol jugar a una altra cosa que no siguen les nines fantasia? Com desenvoluparà un xiquet el sentiment de maternitat si ni tan sols li deixem que el desenvolupen? És trist, però que dolorós és veure com els colors dictaminen. I ja per si les coses no eren com esperava, em vaig trobar la secció construccions, van tindre una gran consideració posant el dels xics i el de les xiques (a veure si saps dir-me quin joguet és per a cadascun...). Al meu entendre, ja he descobert el pitjor punt negatiu a ressaltar, i que he ressaltat d’esta empresa tan coneguda, i el per què es descriu perfectament en estes cinc característiques que he trobat en la Guia de joguets Aiju, i que, per exemple, en El Corte Inglés, no podem trobar. Per què dieuen què esta guia és diferent? 1. Perquè som una entitat sense ànim de lucre i no tenim objectius publicitaris ni comercials. 2. Perquè provem els productes i només recomanem aquells que superen els nostres estàndards de qualitat. 3. Perquè és l’única guia basada en estudis amb xiquets i famílies. 4. Perquè som experts en joc i infància i ens ajuden a provar els productes els millors col·laboradors del país. 5. Perquè el nostre objectiu no és vendre productes, sinó que cada vegada es fabriquen productes de major qualitat, es trien millor i es valoren més.

65


#ab100s #pre100s #inNO100s Quan vaig arribar al lloc desitjat, vaig començar a fer moltes fotos, a mirar els joguets, llegir les etiquetes, descripcions... però no acabava d’entendre el funcionament de la secció, així que vaig decidir parlar amb una dependenta que em va servir de gran ajuda. Ella, molt amablement, em va comentar que, igual que amb la roba, anaven canviant els joguets de prestatges segons la temporada o l’època de l’any, perquè a l’estiu no es compren els mateixos joguets que per Nadal. Era una cosa lògica, però mai m’ho hauria imaginat, perquè a la roba ens solem fixar més quan som joves. Llavors, em va agradar molt més aquell lloc, començava a conéixer un poc més el seu funcionament, així que la meua motivació va augmentar, i em vaig recórrer tota la botiga. Vaig poder observar que la dictaminació dels colors sorgeix entre els 3 i els 8 anys, quan deixen l’etapa de bebés preescolar, i s’endinsen en el col·legi. És ací on les etiquetes de la societat comencen a desenvolupar-se i sorgeixen coses com la “secció rosa” o “cotxes per a xiquetes”. És ací on puc diferenciar els pitjors joguets de cada etapa escolar, encara que ha sigut una decisió difícil. - De 0 a 6 mesos; Considere, que este peluix tan xicotet, no compleix les funcions corresponents per a un xiquet tan xicotet. A simple vista, sembla un peluix, però és molt més dur que els altres, crec que amb este joguet no es desenvolupa, la motricitat global que és una de les funcions essencials de 0 a 6 mesos.

66


M’imPortes! - Per a 6 – 12 mesos Bob multiherramienta, és el joguet que pitjor es relaciona amb esta edat, pense que els joguets amb una història darrere, com són les sèries de televisió no li aporten res, i simplement volen nodrir-se de diners i més publicitat deixant arrere el desenvolupament de la motricitat global o la creativitat. - Per a 1 a 3 anys En la meua opnió, l’essencial en esta etapa és començar a gatejar i, este joguet, sens dubte no ho desenvolupa. És molt probable que aquelles famílies que compren este joguet, ni tant sols siguen les xiquetes i els xiquets les persones que enganxen els braços al cos, podent desenvolupar la motricitat fina. Així doncs, de què ens serveixen estos personatges articulats? - Per a 3 a 6 anys Sens dubte, Baby Born és el pitjor joguet entre 3 i 6 anys, on comencen a conéixer el seu cos i el seu rol en la vida. És ací on està el problema, ja que este ninot, comprat per xiquetes majoritàriament, ensenya que el rol de les xiques és cuidar dels bebés, tindre fills... És veritat, que pot arribar a desenvolupar la motricitat fina, la creativitat en inventar-se històries, però considere que el fet que t’ensenyen a cuidar del teus ‘fills’ trenca amb les característiques de joguet adequat.

Carmen Marín, estudiant de Magisteri i delegada d’Infantils de Borrull Socors

67


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida!

Cada dia algun descerebrat assassina una dona, perquè ha triat el camí del dominador!

68


M’imPortes!

Porta al cel. Plena de seny 69


#ab100s #pre100s #inNO100s

Em negaria tres vegades a mi mateixa. Crec que, de fet, ja he perdut el compte. Incompliria tots els meus manaments, fins a deixar de tenir-los. Tornaria a posar cada dia l’altra galta. I cada part del cos. Esquinçaria el costat amb la més punyent de les veritats. I cosiria els teus sense mentides que valguen. Ressuscitaria cada dia, si cada tres tu tornades. La passió sense sacrifici. Calor què dos només entenen. No qualsevol dos, el teu un i el meu. Divina sense providència. Omnisensible per omnipresència. Fe amb dogma i dogma sense fe. Oblit als llimbs i celestial en l’amor. Canviar la trinitat per ser tan sols el mateix, sense dreta ni esquerra d’este nostre nucli i centre. Sense coloms ni espies, tenint res per aconseguir-ho tot. Cadira del pare es passat. Porta al cel, futur ha de ser.

Plena de seny, persona escriptora anònima i per tant, no sabem ni si és persona fallera o no.

70


M’imPortes!

I nosaltres, valentes. Pepa GĂłmez

71


#ab100s #pre100s #inNO100s

Sempre ha sigut el temps de la dona Va començar en ser persona Hem de lluitar fent soroll No poses a terra un genoll No vull princeps, no vull senyors No vull bíceps, no vull polls Vull respecte, vull amor Vull afecte, vull passió Vull veritat, vull espai Vull igualtat, vull no haver de plorar mai No només una dona s’adona Que el futur és ja una ona Obri ments, obre braços Posa’t lents, lleva’t els llaços Dona, eres lliure, eres forta Fes el que vulgues, a ningú l’mporta Passeja, meneja’t, pensa, replica, respira Protesta, alça’t, perd, fuig i no li tinges por al rebuig No tot s’arregla amb abraços Els moments son fugaços Les mentides fan més que mal Si no sumes fes-te a un costat No soportes, no et lamentes No és no i nosaltres… valentes! Este és un món per a tots i totes Sempre Presents! Mai més absents! De tot abús son innocents!

Pepa Gòmez, fallera de Borrull Socors, vocal electa del sector Botànic la Petxina en Junta Central Fallera i, periodista presentadora de Levante TV i 97.7 Ràdio. 72


M’imPortes!

Per unes Falles feministes. 73 Gora Zaragoza


#ab100s #pre100s #inNO100s

Mai he sigut Fallera, per tant la meua visió partix de l’experiència d’algú que sempre ha vist la festa des de fora. Però sí que sent un profund respecte per les nostres tradicions, el nostre patrimoni artístic i cultural i, en definitiva, per tot allò que conforma la cultura valenciana. La nostra història, el nostre passat està compost per diferents ritus que representen a la cultura valenciana, i per tant als valencians. Parlen per nosaltres, ens diuen qui som i descriuen a la nostra terra. No solc parlar en masculí genèric, però és difícil no fer-ho quan es tracta de les Falles. Si el llenguatge representa la realitat, no se m’ocorre millor elecció que el masculí genèric per a parlar sobre les Falles. Perquè si les Falles són una representació de la identitat cultural dels valencians, el lloc en què deixa a les dones continua sent, per desgràcia, un reflex de la societat patriarcal, masclista en què vivim. Un fet irrefutable és el discurs masclista que acompanya a les Falles. Ja no només els propis ninots sinó també els textos dels cartels que acompanyen a les figures representen a les dones com a objectes sexuals, hipersexualizant als personatges femenins com a reclam sexual. El perillós és que, a més, en tractar-se d’un ninot que atrau especialment l’atenció del públic infantil, l’imaginari del qual es va nodrint d’estes imatges sexistes. Els defensors a ultrança de la festa es defensaran en la ironia, la ironia que busca posar el dit en la nafra en personatges públics, figures polítiques, etc. No obstant això, esta ironia que afecta a tothom no pot passar per cosificar a la dona, i menys quan la violència masclista junt l’assetjament, són xacres que maten a centenars de dones cada any. Hem de procurar que el nostre llegat siga el de tradicions que promogan la justícia i la paritat, no una imatge de la dona cosificada, exagerada, amb els pits fos i d’altres ofenses pròpies del destape. Les Falles, com a festa gran, haurien de bolcar el seu esforç per a reflectir i denunciar -des del respecte i la paritat- els problemes que afecten els valencians/ as i no per a promoure una imatge ridiculitzada de les dones.

74


M’imPortes!

Un lloc des del qual podríem partir és del llenguatge. Així, els cartels han d’evitar substantius com mamelles (les dones no som animals) i diferents apel·lacions com bombonet de licor pel seu tint racista que se suma al masclisme i, en suma, tota referència al cos de la dona. D’altra banda, els ninots haurien de deixar de situar o reduir a la dona a certs rols més que estereotipats, la dona sempre és representat com la mare (i sempre amb la ja gastada imatge de la lactància), la dominadora, la passiva, etc. Ja posats a corregir determinats reflexos lingüístics, m’agradaria animar a les institucions a reformar l’himne de València, un cant ja obsolet on també impera el masculí genèric. Si l’himne és el reflex musical del nostre patrinomi, l’himne parla en flagrant masculí a Valencians, germans i paladins, les úniques paraules en femení es refereixen a aquelles persones a les quals l’himne ret homenatge: València, la ‘senyera i la sultana (la verge), però són els homes els qui amb el seu paper actiu honren, barallen, glorifiquen la terra, la bandera i a l’església mentre que les dones només ocupen un rol passiu. El nostre himne té molt a veure amb la manera en què s’organitza i estructura la festa i del sostre de cristall que encara hui en dia existix en les Falles. Efectivament, el President de la Falla, fins fa molt poc, era sempre un home, però la Fallera Major i la Fallera Infantil són sempre dones, al més pur estil concurso de misses o dones florer que no decideixen res però figuren al balcó de l’Ajuntament per a ser contemplades, però on la capacitat de decisió i gestió sempre està a càrrec dels homes. Fins i tot quan l’encarregada d’una mascletà és dona, es refereix la Fallera Major en termes masculins: Senyor Pirotècnic. Per què no aprofitem l’abast de la festa per a promoure un discurs que s’adapte a les noves realitats on dones tenen càrrecs que antany es reservaven als homes? Com preservem termes com a cort d’honor més propis del segle XVIII francès, que promouen ideals d’injustícia i desigualtat?

75


#ab100s #pre100s #inNO100s Hem de reclamar la presència de les dones en les Juntes Falleres, i que no siguen només els homes els que donen els premis als artistes fallers que representen d’esta forma a les dones. Si la llengua és un reflex de la societat i avança amb la societat i es fa ressò de desigualtats, també les falles haurien de renovar-se i evolucionar en paral·lel als nous temps. Que la ironia i la sàtira no recaiga en la dona ni en els col·lectius LGTBiQ. Per contra, les falles haurien de servir com a nucli per a la defensa d’un llenguatge més inclusiu i la denúncia, no exaltació de determinats comportaments socials. Amb este al·legat per unes Falles feministes em sume al compromís de la falla Borrull-Socors, que el seu esperit compromès amb les dones, l’ecologia, la igualtat serveix d’exemple i s’estenga al conjunt de la festa fallera. I que totes i tots ens puguem veure representats, d’una vegada, de forma justa i equitativa.

Gora Zaragoza Ninet, professora contractada Doctora en el departament de Filologia anglesa i alemanya de la Universitat de València

76


M’imPortes!

Violència de gènere.Sonia El Hakin

77


#ab100s #pre100s #inNO100s La violència de gènere, exercida per l’home sobre la dona (violència física, psicològica o sexual), s’assenta en nombroses bases culturals (la societat patriarcal i masclista, la cultura androcèntrica,…). Però també té a veure amb factors més individuals. Si no, no s’explica perquè, socialitzant-se en la mateixa societat masclista, uns homes exerceixen violència sobre la dona i uns altres no ho fan. La violència de gènere es caracteritza per produirse en diferents fases. És a dir, no és freqüent trobarnos amb agressions físiques en els primers dies de relació. Solen anar cremant-se etapes, començant per xicotets detalls que la pròpia víctima no percep si més no, i es culmina amb els episodis d’agressió física i/o sexual. A més, si bé no hi ha un únic patró d’agressor en este tipus de violència, sí que podem parlar de determinades característiques que solen ser recurrents: la intel·ligència emocional (o millor dit, amb la deficient intel·ligència emocional), patrons agressius apresos i determinats trets de personalitat. En este article, que necessàriament manca d’exhaustivitat, ens centrarem en un d’estos factors individuals de la violència de gènere: la intel·ligència emocional, i quin reflex té en la conducta de l’agressor. Segons la catedràtica de Psicologia Social, Marisa Salanova, la intel·ligència emocional podria definir-se com l’habilitat per a controlar i gestionar els sentiments i emocions pròpies i d’uns altres. Encara que no es pot mai parlar d’un patró únic en este tipus d’agressors, l’emoció de gelosia sol aparèixer amb freqüència. Es tracta d’una emoció secundària, anticipativa, que és la suma de tres emocions bàsiques: la ira, la tristesa i la por. Encara hui dia, els adolescents (i, pitjor encara, les adolescents) veuen la gelosia com una mostra d’amor, quan no és així. La gelosia res te a veure amb l’amor; de fet, si dibuixem un mapa de les emocions, la gelosia estan en les antípodes amor. En l’origen més profund d’esta emoció podem trobar una falta d’autoestima de l’agressor.

78


M’imPortes!

Pensen que, en realitat, no mereixen a esta dona i que, en qualsevol moment, trobarà a un altre millor que ells i els deixarà. Sentir gelosia no és una mostra d’amor sinó de por i tristesa davant la possibilitat de perdre a algú que en realitat creiem que no mereixem, però que considerem nostre, la qual cosa provoca ira. Les conductes que reflecteixen la gelosia són per tant conductes de tendència negativa, encaminades a mitigar esta por, tristesa i ira. Ens trobem, per exemple amb l’excés de control exercit sobre la víctima, a través del control del mòbil (cridades, missatges, xarxes socials), de les amistats (si van caminant junts de la mà, de forma subtil estreny un poc més fort en veure als amics d’ella), dels horaris i activitats (què pot i què no pot fer), de la roba, fins i tot d’elements no verbals com el somriure (a qui somriu) o la veu (que no parli tan alt, perquè li avergonyeix) o el canal del tacte (que no abrace als seus amics ni deixi que li agafen d’esquenes...). També són característiques d’este tipus de violència les conductes encaminades a minvar l’autoestima de la víctima. En les primeres fases, poden ser xicotets comentaris sobre el físic o la intel·ligència de la víctima, però en fases avançades, és habitual observar com la víctima, despullada ja de la seua autoestima, adopta recurrentment postures submises, contretes (reflex d’esta falta d’autoestima però també reflex de la por). Sol ser llavors quan l’agressor, que fins aquell moment s’havia limitat a la violència psicològica, s’atreveix a exercir la violència física. I arriba la primera empenta i el primer cop de puny. Perquè en eixe moment, la víctima ja és vulnerable.

79


#ab100s #pre100s #inNO100s Una altra emoció que apareix habitualment després d’un episodi d’agressió és el penediment. Walker va definir el cercle de la violència de gènere en tres fases: .tensió (pot durar dies o anys, i es refereix al període d’escalada de la tensió, que l’ambient es va fent cada vegada més irrespirable), .agressió (quan es produeix un episodi greu d’agressió física, verbal o sexual) .remissió (també dita ‘lluna de mel’, quan l’agressor fa veure a la víctima que està penedit i li complimenta amb regals detalls). Este penediment sol ser simulat, és a dir, no és real. Així, ens trobem amb frases del tipus és que m’has posat molt nerviós (es responsabilitza a la víctima), els dos hem fet coses mal (es dilueix la responsabilitat), és un error que he comès (es minimitza l’agressió), quan un fa una cosa així, ho sent (distanciament emocional del fet). Les dones que creuen estar en una situació de violència de gènere no haurien d’esperar a estar en les últimes fases per a frenar al seu agressor. Davant el dubte, han de recórrer a la seua xarxa de relacions de confiança a la recerca d’ajuda i, per descomptat, al telèfon d’ajuda a les víctimes 016.

Sonia El Hakim, analista del comportament no verbal Núm. 170930001 pel Criminal Profiling Behavioral Analysis International Group

80


M’imPortes!

Els poders pĂşblics han de ser exemple. Marta 81 Hortelano


#ab100s #pre100s #inNO100s Des de Saló de Corts de la Generaliat, on sempre parlarà per telèfon quan vol intimitat, que li imposa moltíssim perquè és part de la nostra història. Quan em vau demanar que parlara sobre el que suposa per a mi tindre el càrrec que tinc, sent periodista, dona i jove, que és alguna cosa que xirria -Tinc la combinació perfecta! Dona, periodista i jove, i ara també, treball per al món de la políticaem vaig espantar. Em vaig preguntar, tinc alguna cosa que aportar a este debat? Però la veritat és que crec que tots, sobretot totes, tenim molt que aportar. No pretenc donar cap lliçó a ningú perquè tinc molt més que escoltar de vosaltres que vosaltres que escoltar de mi... Jo treballe en un món en què hi ha molts homes, encara que omplim les facultats som les dones. Però a l’hora de la veritat, estem prou a soles en el dia a dia de la nostra redacció, televisions, ràdios... encara que això ja està canviant bastant. Hui dia forme part del primer Govern de la Generalitat que és paritari, que hi ha el mateix nombre d’homes que de dones en el primer escaló. Estic molt contenta perquè els poders públics han de ser exemple perquè marquen un camí per a les empreses privades i les vides de cadascun i una a les seues cases. He passat d’escoltar una frase que, particularment em fa moltíssima ràbia, a l’hora de fer un equip i nomenar a companys i companyes, que és: fan falta dones, a estar súper contenta perquè ha canviat. És a dir, quan sempre s’han col·locat en els llocs de responsabilitat a homes, s’havia de fer el farciment amb dones. Últimament ja se sent fa falta homes per a emplenar. Que li ho diguen al president del Govern, Pedro Sánchez, que ha fet un Consell de Ministres, amb més ministres que ministres. Una expressió que ha escandalitzat a la part més rància de la societat del nostre país. Les ministres i els ministres, però que important és dirho! Però no solament això, ara en el meu treball també he viscut l’arribada de dues rectores a les universitats públiques, tinc moltíssimes companyes dones i el meu dia a dia... Us mentiria si us diguera que alguna vegada m’he sentit discriminada en el meu ofici, però he notat com a poc els caps que he tingut han anat canviant a caps.

82


M’imPortes!

Venia d’un periòdic en què hi havia una subdirectora, una cosa de la qual sentir-nos orgulloses. Ara tinc un cap, home, amb una sensibilitat especial per a les dones i ens tracta igual que als companys. Us mentiria si us diguera que alguna vegada he tingut un sostre de cristall perquè, afortunadament, he tingut el mateix sou que els meus companys. Però el nostre sou sempre és més baix perquè arribem a menys llocs i en el món del periodisme és molt difícil prosperar, millorar, progressar, promocionar... és molt complicat a l’hora de formar una família. He pensat tindre fills però ser mare impediria desenvolupar la meua faceta professional en els termes en què la desenvolupe, sona així de cru però així és. Igual anteriorment, quan treballava en la secció de política d’un periòdic. Però, en definitiva, crec que tot és possible i anem pel bon camí per a aconseguir-lo.

Marta Hortelano, directora general de Relacions Informatives de la Generalitat Valenciana

83


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia un home creu necessari explicar alguna cosa a una dona, sense que ella ho demane, només pel fet de ser dona, perquè s’ ha triat el camí del micromasclisme!

84


M’imPortes!

Estic molt orgullosa de tindre un Faller Major.Gloria MartĂ­nez 85


#ab100s #pre100s #inNO100s

Sóc Gloria Martínez i sí, estic molt orgullosa de tindre un Faller Major. Durant la setmana he rebut centenars de whatsapps i telefonades per a preguntar-me per la notícia. Ostres! Que no tinc novio i, això als meus 34 anys em preocupa més! Pel que veig, als fallers això no els importa, però sí que volen saber tot sobre el meu Faller Major: que si desfilarà en l’Ofrena, com una Fallera Major al final de la comissió, si exercirà el seu paper... M’han arribat a preguntar per si portarà banda... Que li ho pregunten a Estefanía de Juliol, que d’això ella entén una estona! En la meua falla som més de caramba per a lluir els nostres vestits. Així vaig convéncer a la comissió perquè s’estalviara la dinerada que es deixava en bandes. Un dia, allà pel 2008, era famosa, em preguntaven pel meu regnat i notava certa admiració. Em preguntaven, Gloria, com s’escolten els mascletaes des del balcó de l’Ajuntament?. S’escolten perfectament, contestava. Escoltaaaaaa, em deien. Faries un munt d’ofrenes i processons, sí, un munt. Hauria d’haver portat un mesurador de passos, andaaaa. I com es veu tot des de les Torres de Serrans en la Crida?”, Les vistes són impressionants. Miraaa. Portaves algun tipus d’amulet per a no quedar-te en blanc durant el discurs? Doncs sí, els vaig regalar a les meues amigues de la Cort d’Honor unes braguetes roses, colloooo... Bé, perquè qui vulga saber, ja sabeu, mentides amb ell. En les Falles tots volen opinar i dotorejar. I quan vaig ser elegida presidenta, mare meua! Que he sigut Fallera Major de València, no astronauta! Per què no podia ser presidenta? La gent es tirava les mans al capdavant. I una altra vegada a preguntar, portaràs banda, portaràs la joia de FMV, aniràs del braç de la teua FM...? Per favor... No vaig voler portar banda i em preguntaven, i per què no portes banda?, perquè preferisc caramba.

86


M’imPortes!

Vaig acompanyar a les meues falleres majors a un parell d’actes i la gent em demanava fer-se fotos amb mi, volien parlar i deixava de costat als meus representants, així que vaig decidir no tornar a vestir-me i enviar als meus vicepresidents en el meu lloc. Sent, que facen alguna cosa també! I llavors em preguntaven per què no em vestia i acompanyava a les meues Falleres Majors... No, si la qüestió és criticar! Faces el que faces, ja sabeu que en món de les Falles no està del tot bé... I en la meua falla, durant la primera plantà, els quatre representants sopem sobre un xicotet escenari però visible. Un faller se m’acosta i em diu: presi, presi, tenim una urgència. No hi ha paper en els banys, perquè molt bé, si fóra una urgència de debò m’hauries deixat ací mateix el paquet... I una Fallera Major que em pregunta el dia de la processó de la Verge: “Si esta vesprada continua plovent així, la processó es farà per dins de la catedral?... Us ho jure, presi per a tot! Este ha sigut el meu monòleg, que he volgut fer amb un poc d’humor, donant les gràcies a tota la comissió per esta gran iniciativa.

Gloria Martínez Amigó, presidenta Falla Blanquerías i FMV 2008

87


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algú decideix què al metge o de compres als iquets els acompanya la mare però l futbol van en el pare, perquè s’ha triat el camí del micromasclisme!

88


M’imPortes!

Sóc fallera i sóc dona. Rocío Gil

89


#ab100s #pre100s #inNO100s Quan parlem de perspectiva de gènere entenem que hem d’eliminar els motius que generen desigualtat, injustícia i jerarquització de les persones basades en la condició d’estes. I per a això hem de trencar amb estereotips de gènere, ja que estos aconsegueixen convertir-se en fets socials tan forts que arriben a acceptar-se com una cosa natural. No obstant això, hem d’entendre que els homes i dones són grups, com qualsevol altres, que tenen semblances i diferències socials, no considerant estes oposades en cap cas. I per a això, entenguem això exemplificat i així aclarint-ho. Si una dona fallera dóna a llum a una xiqueta, tots entenem que serà una futura fallera major infantil de la seua comissió, veritat?; i si, per contra, dóna a llum a un fill, probablement serà un president infantil. Fins ací tots estareu d’acord amb això, però per què ningú pensa en eixos moments que potser la seua filla no vol ser mai fallera major i sí presidenta de la seua comissió? Per això, i després d’esta reflexió, s’entén que és el moment d’intervindre, de construir un espai social més equitatiu, de pensar que les dones hem de liderar esta època. Nosaltres tenim a les nostres mans l’oportunitat del canvi i no hem de desaprofitar-la.

90


M’imPortes! Unim-nos totes, trenquem estereotips fallers fixats, vegem liderar a les dones en la nostra vida fallera, construïm una vida adepta a la identitat lliure, que cap persona es veja obligada o limitada a assumir determinades conductes per raó de ser dona o de ser home. Sóc fallera i sóc dona, embarcada en esta època, he sigut representant de la ciutat que amo i ambaixadora de la festa que viu, les Falles. Combinant la grandesa de la nostra festa i esta és la tradició i la modernitat, he pogut arribar lluny amb la paraula, i m’he valgut de la meua ostentació de Fallera Major de València per a donar suport a l’apoderament de la dona, però sobretot he considerat que som unes autèntiques privilegiades per ser les protagonistes de la nostra festa. Els que coneixem la seua figura i la seua labor és mostra de la societat que vivim, té veu i se li escolta, però fa falta més i ara només espere que les barreres es trenquen combinant la grandesa de la nostra festa donant-li visibilitat perquè la labor que exerceix la perceben també la resta de la societat fora de l’àmbit faller.

Rocío Gil, Fallera Major de València 2018

91


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algú pensa que és normal que els presentadors de televió siguen els àcids i divertits i, elles les bonique,perquè s’ha triat el camí del micromasclisme!

92


M’imPortes!

Les portes de la meua vida. Pepa Gómez

A l’obrir esta porta l’anul·lació de la dona s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva 93 de gènere.


#ab100s #pre100s #inNO100s La porta tancada de l’habitació de la meua germana, després de barallar-nos tan fort que pareixia que acabava el món amb només sis anys. La porta del món oberta als 36 i sense final a l’horitzó de l’esperança d’un futur per escriure. Porta i portal de l’últim adéu a una parella equivocada, finestra oberta d’un possible nou amor que potser mai picarà el telefonet ni pujarà un Nadal a casa. Porta vella que es converteix en testament mural i confident de sants pecats. Porta oberta a la llibertat quan ningú observa, quan una és més una que quan s’és com la societat espera.

94


M’imPortes! Porta al maltracte en totes les seues formes deformes, a qui alça la mà per a fer mal a colps i a qui la clava en la intimitat d’altres, qui vol posseir la voluntat i retorçar qui un altre és i sent, siga home o dona, filla o pare, ex o parella, amic o competència. Porta a qui no s’adona perquè la excusa de la inconsciència mai més serà disculpa. Portes tancades que empoderen per a obrir-se, si cal a destralades, a les decisions pròpies. Porta tancada amb cadenat i enfonçada a la mar i la clau llançada a l’espai exterior per a tota aquella persona que dona portada a qualsevol èsser humà que només necessita la llibertat de circulació, respiració, realització i vida. Porta als que donen porta sense importar si porta, importa, aporta o exhorta.

95


#ab100s #pre100s #inNO100s

Canvie de porta quan no protegeix el que sóc. Canvia de porta si de la clau qualsevol té còpia. Hi ha portes que tinc por sentir tancar perquè només una volta algunes no tornaran a obrir-se. Només una volta serà la que algú que t’importa ixca i no puga ja tornar. Porta a perdre el temps i a penedir-se després. Porta a no besar, no somriure i no dir t’estime sense inèrcies a qui te fa bateagar cada dia. Passa tu i tanca la porta, que entra el fred de cada minut que no estaves. Preferisc una i mil vegades que s’acabe ací i ara la meua història i se’m tanque la porta de futurs possibles amb temptadors lluentons, si no he de tindre al costat a qui a la vida va portar-me. Vull tancar els ulls, portes de realiat i quedar-me amb tu a l’altre costat, el de la imaginació on tot és com hauria de ser, on només dos coneixen el guió. Junts i vius. No hi ha millor bes que el que una porta, la nostra, guarde i cride a pulmó en silenci. Passa tu i tanca d’una vegada eixa puta porta.

Pepa Gòmez, fallera de Borrull Socors, vocal electa del sector Botànic la Petxina en Junta Central Fallera i, periodista presentadora de Levante TV i 97.7 Ràdio.

96


M’imPortes! Un llibre que arriba a temps.Marina Subirats

A l’obrir esta porta desvalorar la dona s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere.

97


#ab100s #pre100s #inNO100s Extret del Pròleg de Marina Subirats del llibre Gènero y Coeducación Gènere? Coeducació? Heus ací dos conceptes amb els quals moltes mestres i professores han portat anys treballant, pensant, imaginant, per a proposar un conjunt de canvis fonamentals en l’educació, per a fer-la realment igualitària entre xiquets i xiquetes, entre xiques i xics. Moltes vegades hem sentit: però, per què? L’educació ja és igualitària, ja van a les mateixes escoles, les xiques tenen millors notes…. Comentaris ben intencionats però mal informats, perquè nosaltres sabem que l’educació continua sent esbiaixada, pensada per als xics, portadora i transmisora d’uns gèneres estereotipats que perpetuen i naturalitzen diferències i desigualtats entre homes i dones. Ha arribat el moment de canviar sistemàticament l’educació. Per sort, no partim de zero. El treball callat de tants anys ha permés analitzar el com i per què es produeix la transmissió dels gèneres, i ha permés també crear models d’acció per a introduir i avaluar els canvis. És ja una llarga història: el diagnòstic està fet, almenys en gran part; les solucions estan pensades, només falta aplicar-les profusament. Tot això està en el llibre de Carmen Heredero, que porta anys dedicant-se a estudiar la coeducació, coneix a fons el llarg trajecte que va ser necessari perquè les espanyoles isquérem de la ignorància, els avanços i reculades, les lleis que van puntuar este camí, la situació actual. Tot això ens porta Carmen ja ordenat, madurat, pensat, llest per a passar a l’acció. Un llibre lluminós que arriba a temps, quan per fi sembla possible avançar decididament cap a una educació igualitària, quan més es necessita saber com actuar, què fer, en quina direcció moure’ns. Un llibre per a nous temps de l’educació, en els quals les dones no siguem ja les convidades de pedra en el coneixement i en la cultura.

98


M’imPortes! Género y coeducación Versió paper ISBN: 9788471129246 Núm. de pàgines: 150 Dimensiones: 170 x 240 mm Carmen Heredero de Pedro, Segòvia (1954). És doctora en Filologia i ha sigut mestra i professora de Llengua i Literatura en l’IES Matemàtic Puig Adam, de Getafe, Madrid.

Marina Subirats, sociòloga, gestora pública, política i filòsofa espanyola. Va ser directora de l’Institut de la Dona.

99


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algun home ajuda a les tasques de la llar, assumint què és treball de les dones, perquè s’ha triat el camí del micromasclisme!

100


M’imPortes!

Oposat.Reyes Pe

A l’obrir esta porta la humiliació cap a les dones s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere. 101


#ab100s #pre100s #inNO100s

Ornament. Allò que s’afegeix a alguna cosa per embellir-la o 102 adornar-la.


M’imPortes!

103


#ab100s #pre100s #inNO100s

Subversió. Alteració de l’ordre públic o destrucció de l’estabilitat política o social d’un país.

104


M’imPortes!

105


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algú decideix abusar sexualment d’una dona, perquè esta s’ha triat el camí de la supremacia micromasclista!

106


M’imPortes!

Veus de dones, concert solidari i igualitari. Rosi Benet

107


#ab100s #pre100s #inNO100s Discurs de benvinguda al concert solidari d’una falla amiga i amb temàtica pareguda i lluita comuna... Benvinguts i benvingudes a la II Gala Solidaria de l’Associació Cultural falla El Mocador, Veus de dones. Gràcies a totes les bones persones solidàries que directa o indirectament han col·laborat amb esta FESTA DE LA IGUALTAT. Donem la benvinguda a Mayte Lafuente, presidència de l’ONG AMIGAS SUPERVIVIENTES i una salutació molt especial a les valentes companyes de la resta de l’equip. Una forta abraçada a la nostra FM Sonia Caballero i la presidència de l’AC FALLA MOCADOR, Benja Alepuz. Benvingudes regidores María Giménez i Asun Moll i, regidors Pablo Abelleira i José Manuel Tarazona. Agrair la presència de Federaciò Junta Fallera de Sagunt. També donar la benvinguda a la presidència de les Falles I+E de València, el Sr. Jose Nicola. Benvingut, Sebas Marin, presidència de Falla Borrull Socors de València, i vicepresidència de la Federació de Premis de les Lletres Falleres. I com no... benvingudes i benvinguts a les músiques i músics, a la poetessa Begonya Mezquita i al director i compositor Josep Miquel Martínez, que dessinteresadament col·laboren amb aquest acte. GRÀCIES , GRÀCIES I GRÀCIES. Estimada gent, benvolgut públic , gràcies per vindre i per ser bones persones! Aquest 2019 han sigut mesos de dur treball, però molt il·lusionant. Triàrem com a eix vertebrador la música i les Falles: els monuments, gran i infantil, parlen de música; el llibret és música i tot el que fem, és al voltant de la música... Aleshores pensàrem que fusionar el nostre vessant cultural amb la part social del projecte era una bona combinació i hem organitzat un concert de música, com no podia ser d’una altra manera, una FESTA SOLIDÀRIA DE LA IGUALTAT. D’aquesta forma combinàvem tots els valors de la marca cultural i social d’El Mocador: solidaritat, igualtat i cultura.

108


M’imPortes! L’ONG AMIGAS SUPERVIVIENTES mereixia col·laboració i estima, perquè són valentes i lluitadores, perquè són dones i bones. Mereixen una FESTA POSITIVA d’alegria, on reconèixer la grandíssima labor que fan. En uns minuts elles ens la explicaran i comprovareu que estes paraules queden molt curtes per la magnifica tasca, que malauradament han de fer. Comptar amb la desinteressada col·laboració dels Germans Caballer i amics, i el quartet A Tota Corda i Andrés Tejedor, és un privilegi. A més, de la poetissa Begonya Mezquita amb el seu meravellós poema. I tot sota la direcció del mestre i compositor Josep M. Martínez i Giménez. Un equip de primeríssima magnitud. Sincerament... no cal anar-hi a cap lloc, no cal eixir de la comarca, a casa tenim als millors músics, artistes i poetes. Gracies amigues i amics. La igualtat i la solidaritat han sigut les banderes de Veus de Dones, acompanyades com no, de la música, la poesia, i la generositat. La gran festa solidària de la igualtat és tot un èxit gràcies al recolzament de tots vostès. Ser solidaris ens fa més feliços. La vida evoluciona, les Falles, la música, els llibrets i, com no, els projectes culturals d’una associació, han d’estar vius i evolucionar, amb l’objectiu de motivar els seus actius humans i adaptar-se al seu públic i a la societat, construint xarxa i fent societat civil. És el cas d’El Mocador, defensor de les tradicions, els costums i les lletres falleres i valencianes, amb una marca imminentment cultural, ha desenvolupat un vessant social amb les seues Gales Solidàries com a estendard del seu compromís amb les persones. Els antecedents han estat totes les accions socials en l’àmbit de la igualtat, la sostenibilitat i la solidaritat, marca Mocador, des de fa molts anys. Els reconeixements han sigut encoratjadors, ha sigut dues vegades la falla més sostenible del Camp de Morvedre i altres dues més la falla més igualitària. Malgrat açò, l’orgull màxim de la comissió és el reconeixement de les persones i la coeducació de la xicalla. Objectius únics i imaginables.

109


#ab100s #pre100s #inNO100s El precedent més important i punt d’inflexió fou l’any 2018 amb la subhasta solidària a favor de CIM Burkina, una ONG que treballava amb programes inclusius de la dona i l’escolarització d’infants al país de Burkina Faso. La seua presidència Llanos Rodríguez es mostrava molt emocionada i agraïda pels vora 1.500 € recaptats. Treballar amb esta ONG fou motivat perquè tot el projecte cultural, Falles-Setmana Cultural i SocialLlibret, girava al voltant de la literatura infantil i juvenil valenciana i el foment de la lectura entre els infants, i desenvolupàrem totes les accions amb estes idees, reforçat amb les campanyes #Llegim, on escriptores i escriptors de la Fundació Bromera llegien les seues col·laboracions en un vídeo, que després foren virals a les xarxes socials, i per altra part la campanya de recollida de joguets donats a Càritas #CapInfantSenseJoguet. La subhasta va comptar amb la col·laboració desinteressada d’il·lustradors i il·lustradores de prestigi nacional i internacional, tal com Paco Roca, Ortifus, Mariscal, Marina Puche, Rubén Fdez., Toni Cabo, Teresa Cebiran, Toni Colomina, Art al Quadrat i el nostre artista infantil Ricard Balanzà. Durant este 2019 han sigut setmanes (diria que mesos) de dur treball, però molt il·lusionant, hem triat, com a eix vertebrador de l’any, la música i les Falles en tot el territori valencià. El nostre projecte sociocultural es recull al llibret com a vehicle de comunicació en valencià. És apassionant llegir els articles, assajos, poesies i veure els reportatges gràfics, a més cal destacar l’extraordinari treball pedagògic de la Fundació Bromera en el llibret infantil, com ja sabeu, la xicalla és la nostra feblesa. Pensàrem que fusionar el nostre vessant cultural amb la part social del projecte era una bona combinació i hem organitzat un concert de música, com no podia ser d’una altra manera, en una FESTA SOLIDÀRIA DE LA IGUALTAT.

Rosa Benet, el cor del llibret de la falla El Mocador 110


M’imPortes!

Borrull Socors, una alternativa a les falles. Antonio LópezGuitián. “Tonino”

111


#ab100s #pre100s #inNO100s No és normal, encara que sí que ho és no hauria de ser-ho, que una setmana abans del 12 de març els teus amics estiguen preparant maletes per a fugir de València. I tampoc ho és escriure això, que ocorre cada any des de fa més de quinze, i sentir una mena de por perquè, en comptes d’apreciar-ho com una crítica o suggeriment, algú s’ho prenga a manera d’insult a la pàtria i envista contra tu tota la cort fallera, l’Agència Valenciana de Turisme, els comerciants del centre, la Federació Empresarial d’Hostaleria, la Conselleria de Cultura, el gremi de fallers, els teus veïns i el que et posa el café en el bar al matí. Perquè este article ni tan sols és una crítica sinó tot el contrari, però qui vulga pot prendre-ho com a un suggeriment, a vore si així és més fàcil de comprendre. Fa uns quatre anys varen vindre uns amics al que comunament es diu ‘vore les falles’ i que consisteix a passejar per la ciutat veient impressionants escultures plenes de colorit i enginy. Les primeres impressions són d’obrir molt la boca amb un llarg ‘Ahhhhh!’ que van disminuint en intensitat i freqüència a mesura que els monuments fallers es van sobreposant un darrere l’altre omplint fins al límit la capacitat de sorpresa de propis i estranys. Tornant al meu nou barri, perquè jo em vaig criar en la ‘finor’ del Pla del Remei abans d’establir-me en Extramurs, em va cridar l’atenció una estranya figura que representava a un cavaller medieval en un encreuament del carrer Borrull, i em vaig acostar a vore què era allò, seguit dels meus convidats. No semblava exactament una falla, i no obstant això, tenia la seua gràcia: davall del cavaller havien recollit una autèntica ‘estoreta’ tradicional acumulant objectes vells, inútils, d’aquells que abunden cada vegada més a les nostres cases, per a cremar-los en la falla. Com sempre havia sigut. Em va agradar la idea de recuperar l’autèntica tradició i, a més, la falla havia preparat alguns dies concerts de música molt agradables en alguna cosa que podria qualificar-se entre neotradicional-hipster o simplement, adaptada als temps i ajustada a l’entorn del barri.

112


M’imPortes!

A l’any següent la falla va ser més conceptual i van omplir el carrer, tan propera al Jardí Botànic, de siluetes d’arbres en fusta, cadascun personalitzat amb una història. Als voltants del carrer Borrull s’alcen diverses falles experimentals, sovint desconegudes i molt sovint poc abrigallades pel barri, que les deixa com aïllades estil ‘per si algú les vol vore’, però la falla de Borrull Socors abrigalla la seua falla amb tota la tradició que marca la Junta (desfilades, misses, cercaviles, visites, mantenidors, ofrena, etc) i amb totes les activitats, essencialment per a gent jove, xiquets i, per descomptat, adults no pesats, que puguen mantindre en el barri i fora d’ell. La falla semblava marcar bon rumb per a destacarse d’altres associacions falleres, almenys als ulls d’un escèptic com jo, però la pica a Flandes la van posar l’any passat amb una proposta artístic-fallera-tradicional que unia totes les idees anteriors: primer, obrir-se al canvi amb una tradicional estoreta però únicament de cadires, aqueix moble que acaba al carrer esperant que algú el reculla o li ho porte l’Ajuntament a un depòsit de fems, invisible, perquè ningú va saber que els fallers les recollien al llarg de l’any per a confeccionar la seua falla. Segon, conquistar un espai públic creant una falla amb centenars de cadires -recollides en el barrien una estructura cridanera, agradable de vore, muntada amb gràcia i trellat, visitable per dins i que responia, a més, als conceptes de reciclatge, de sostenibilitat, d’art, de denúncia i humor en el llibret. Tercer, plantar una falla infantil tan accessible per dins com la gran, on els xiquets s’amagaven, jugaven, trencaven a plaer objectes recollits o es muntaven les seues pròpies històries sense molestar a ningú mentre els adults parlaven entre ells i s’ho passaven en gran.

113


#ab100s #pre100s #inNO100s

Quart i no menys destacable, l’organització d’una carpa musical sense carpa, a l’aire lliure, en la plaça de Sant Sebastià. Un model diferent de festa, amb música en directe, de jazz tipus ‘swing’ que es podria ballar, dels huitanta amb una xicoteta orquestra, en un ambient relaxat i festiu com l’ix en les pel·lícules franceses o el que es respira en els romiatges del nord d’Espanya on la gent es reuneix a conéixer-se, menjar, ballar i beure sense baluerns, sense molestar els veïns, en pau. Vaig ser sol a la cremà de la falla de les cadires, perquè no vaig poder convéncer als meus amics que era una falla diferent, que no anava a ser aqueixa cerimònia desagradable que sembla un tràmit per a permetre els excessos previs a la nit de Sant Josep en la qual crema el poliespà en pocs minuts i desapareix el monument entre una fumera tan negra i apegalosa que et dol el cervell si la respires. Però em vaig trobar, també a soles, a una professora de Belles arts que opinava, com jo, que era l’única falla que li abellia vore cremar. Em vaig alegrar de no ser l’únic. Al voltant de la falla els veïns estaven emocionats i alhora molt relaxats, alguns abraçats entre si, uns altres mirant curiosos als quals no érem habituals. Semblava que un estava participant d’un cerimonial íntim d’amics en els quals tots aportaven, sense resultar ser molest com a convidat.

114


M’imPortes!

Em vaig acostar a dues falleres per a preguntar de qui havia sigut la idea de crear aqueixa falla i em va respondre “De tota la falla”. I em va contar com l’havien realitzada, els problemes, els premis rebuts dels quals estaven tan orgullosos i que no sabien com anaven a fer-ho millor l’any següent. Li vaig dir que li donara les gràcies a la directiva perquè per fi havien aconseguit que m’agradaren les falles de debò, i em va respondre amb un somriure: “Gràcies, li ho diré; bo, sóc la fallera major”. Com molts jo crec també que, lluny del retalla i pega habitual de la nostra festa, la falla és un art total, un moment per a expressar a través de la pintura, l’escultura, el disseny i el “happening” amb l’ajuda d’artistes, filòsofs, filòlegs, historiadors, dissenyadors, publicistes, psicòlegs, urbanistes i comunicadors, obert a totes les aportacions que vulguen sumar-se a la proposta. El meu avi va ser un dels primers catedràtics de Belles arts a principis de 1900 i mai va faltar l’aportació anònima de la seua habilitat i bon gust. La seua filla, la meua mare, va començar a apartar-se de les falles quan es van tornar més grolleres, es va prevaldre el fet de gaudir amb el soroll eixordador, els coets llançats a tort i a dret i la música amb cornetes i tambors. I sí, som d’aqueix tipus de gent que, sense ser melindrosos ni perepunyetes, ens abelleix més compartir el que és agradable que el soroll dels coets, ens agrada

115


#ab100s #pre100s #inNO100s

comentar més que tafanejar, i preferim la melodia al compàs. Creiem que el món cada dia és més sensible, sensible als canvis i a les molèsties que ocasionem als altres i al nostre entorn. I d’això no pot escapar ni tan sols la nostra festa i és al que ha d’aspirar qualsevol falla que s’emmarque en el segle XXI. Enguany, la cremà d’esta falla va ser espectacular. En primer lloc, els comentaris de la gent, “Xé, això tardarà moltíssim a cremar”, que demostraven el lluny que estem hui dia d’alguna cosa tan prodigiosa i habitual com és el foc. El foc de fusta, molts el recordaran, comença a poc a poc i després les llepades de les flames són imparables ascendint cap al cel amb lentes ondulacions hipnòtiques. La calor que desprén va pujant gradualment, sense l’explosió tèrmica que produeixen les falles de suro blanc. Les cadires, col·locades en una armadura corba, van resistir molt més temps del que la gent recordava, convertint el moment en una performance en tota regla. No va ser la celebració d’un autor o un dissenyador portat d’una altra esfera de la dels fallers, sinó tot un barri celebrant la seua pròpia festa amb la seua personalitat pròpia i trencant un cercle endogàmic que es dóna tan sovint a la nostra ciutat. La falla Borrull Socors no és una falla alternativa, és l’alternativa a una festa que, en cas de no canviar la seua mirada cap a la realitat, acabarà per devorar-se a si mateixa.

Antonio López-Guitián. ‘Tonino’, còmic, presentador de televisió i veí del barri.

116


M’imPortes!

Dones (presents) a l’obrador faller. Fernando Morales

117


#ab100s #pre100s #inNO100s Transcorria l’equador del segle XX, s’acabava d’obrir una nau fallera al barri de Benicalap, que es transformaria en la Ciutat de l’Artista Faller que ideà Regino Mas. La foto retratava a una colla de dones que treballaven amb delicadesa el cartró pedra: un material i un procés artesanals que hui estan a punt d’extingir-se. Elles omplien cada motle de escaiola per formar capes, les pells dels futurs ninots. Podria ser una imatge antiga apareguda a molts àlbums, fotografies recuperades per la memòria col·lectiva ara, quan estem tractant de visibilitzar a la dona en tots els àmbits on romania oculta, en la foscor. En el cas del procés artesà de creació fallera és paradoxal com la dona també ha patit un ostracisme sempre associat a la seua capacitat de treball. Quan precisament les dones han sigut tradicionalment una peça fonamental per a dur endavant les tasques dels obradors de falla, encarregant-se de funcions tan essencials com tirar el cartró pedra, cosir les peces de roba o donar acabats pictòrics. Precisament, són les parts del procés creatiu més obertes a l’art i la sensibilitat. En canvi, cap d’eixes dones va firmar cap contracte de falla, fins ben entrada la dècada dels 80. Les tiradores de cartró, de fet, era una funció prou habitual de les dones quan col·laboraven amb els artistes, i desenrotllaven una de les tasques més recognoscibles dels tallers fallers. Però, a efectes del públic, l’artista sempre era l’home: encarregat de firmar els contractes, dur endavant la gestió econòmica i artística del taller, i acreditar l’autoria que, en molts casos, no li pertanyia en exclusiva. Més rellevància encara tenia la presència femenina de les dones quan els ninots es vestien amb tela, perquè en molts casos les robes es feien ex professo per a vestir els ninots, i estaven cosits per modistes anònimes, que mai tingueren l’oportunitat de donar la cara. Mai aparegueren als crèdits de la producció fallera del taller, i per això ha sigut impossible recordar i catalogar el seu treball en l’actualitat; com sí que era el cas dels pintors, dissenyadors i escultors que col·laboraren en cada cadafal, i que guanyaven renom en el mercat de treball.

118


M’imPortes! Hui, de més de 200 membres censats al Gremi d’Artistes Fallers de València, només una desena són dones; i algunes d’elles no estan en actiu, o inclús són la parella d’algun artesà jubilat que vol seguir mantenint un taller faller obert. En el cas dels col·lectius professionals homònims en altres pobles, com Borriana, encara és més flagrant la desigualtat: de 75 artistes, només hi ha una dona exercint l’activitat. És paradoxal esta situació perquè obrint el ventall a la totalitat de tallers artístics, artesanals i estudis de disseny on es treballa fent falles, la presència de dones és més que habitual, i moltes d’elles destaquen fent treballs de pintura, modelatge, costures en tela i també des de l’àmbit de l’esbós i la producció artística. Noms d’artistes dones com Anna Ruiz, Marina Puche, Reyes Pe, Marisa Falcó, Eva María Cuerva, les germanes Pilar i María José Lluna, Ariadna González o Gio Torres són referents actuals de la creació fallera. La sensibilitat que transmeten els treballs realitzats per dones no deixen passar eixa manca històrica de protagonisme de la igualtat dins la producció artística fallera. Moltes d’elles, treballen també els materials que tradicionalment s’han associat a la capacitat creativa de les dones, com són les teles o el punt. És el cas de Reyes Pe, Marisa Falcó o Gio Torres, que en ocasions han vestit ninots i els han decorat amb complements com si es tractaren de xicotets personatges de joguet o monyiques, acostant-se molt a la cultura visual de la infància. Elles també projecten una visió crítica sobre estereotips de gènere. En el cas de Anna Ruiz, moltes de les seues falles han trencat el esquema arquetípic per obrir un ampli camí de llibertat sexual i afectiva, respectant totes les orientacions i identitats. Així ho va plasmar amb treballs com ‘El Banquet’ a la plaça de Mossén Sorell-Corona (2011), o a la falla ‘D’amors’ per a la comissió Lepant-Guillem de Castro (2017). Ambdues són un punt de partida per a parlar del discurs de gènere i trencar amb eixe humor de lectura masclista amb el que habitualment molts tallers han tractat la identitat de gènere. També ho han fet amb el tractament del cos humà, degenerant la imatge de les dones davant de la supremacia de l’home.

119


#ab100s #pre100s #inNO100s Tant és així que moltes de les figures que es continuen veient hui en dia a l’exposició del ninot, segueixen reflectint eixa perspectiva anacrònica; on la dona ocupa posicions de desprestigi social, il·lustrant en alguns casos el mercat de la prostitució, les treballadores domèstiques, o cosificades com a objecte sexual. En canvi, en poques ocasions esta visió de ridiculització genèrica s’oferix al dibuixar la figura de l’home en les escenes falleres. Contra esta mostra de notòria desigualtat, moltes artistes falleres també reaccionaren, com va ser el cas de les falles transgressores de Manuela Trasobares, que van alçar polèmica posant de relleu l’exageració del discurs faller, però des d’altre punt de mira. Ella va proposar una normalització estètica de la transsexualitat, i dibuixà el sexe femení com un element pop i divertit, donant-li la volta al bròfec i fent metàfores visuals amb els genitals. Com les fruites eròtiques que va fer per a la comissió Hort de Sant Valer-Avinguda de la Plata en l’any 2001, amb la falla ‘De València a Brasil només hi ha un fil’. Altres artistes dones sempre es preocupen perquè la sensibilitat i altra manera de disposar les idees aplegue a tots els públics. És el cas, també, de Marina Puche, filla i néta d’artistes fallers de reconegut prestigi, Marina va optar per plasmar una dolça caracterització més pròpia de l’animació i els còmics a les seues figures, tractant temes amb una tendresa que difícilment es podia trobar abans de la seua incursió en les falles infantils. Les formes ximples i orgàniques, les acompanya d’un caràcter animista que agrada a totes les edats i ha trencat una llança per obrir el panorama estètic de la falla cap a altres visions més contemporànies. En definitiva, el paper de la dona dins la festa de les falles no només es pot reduir a la seua representació honorífica, ni a la igualtat per a accedir a llocs de poder dins les comissions falleres i les directives de les associacions i organismes rectors de la festa. La dona té un paper actiu imprescindible com a creadora; i si fins ara ha estat amagada, és el moment de fer una discriminació positiva i donar a les dones artistes, estiguen agremiades o no, tota la responsabilitat per a dur endavant una producció artística fallera. Està demostrat que, quan ho fa, deixa una petjada de caràcter i valors fonamentals per a la correcta normalització de la festa i evolució per poder obrir-se a la societat valenciana del segle XXI.

120

Fernando Morales i Checa, periodista i membre de l’ADEF.


M’imPortes!

La diversitat en les falles. Antonio Pla

A l’obrir esta porta el xantatge emocional cap a la dona s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere.

121


#ab100s #pre100s #inNO100s

Bé, el tractar este tema en una Falla com Borull Socors és una cosa habitual dins del funcionament d’una comissió que és capdavantera en algunes de les seues iniciatives, i sobretot, a plantejar propostes avançades i dinàmiques en una societat canviant a colp de ‘Clik’. Una comissió que és capaç de proposar que un home puga representar la figura del Faller Major, és una proposta avançada en la nostra festa. Però no tot és igual en el món faller, no tot és igual d’una comissió a una altra; és un reflex d’una societat on existeixen persones i comissions més avançades en drets, en la igualtat en molts sentits, però sobretot, a aconseguir eixa igualtat entre components de la comissió siguen del sexe que siguen o el diverses que siguen. Hem de recordar que fins fa ben poc, en les falles no podien entrar les dones a les juntes o formar part de la junta directiva de la seua comissió .. i d’això no fa tant. Les Falles són tradició, cultura, són festa; però també són una eina de socialització, de generació de tendències, de moda, i en molts casos, un exemple a seguir. Des d’esta Delegació (la més jove de JCF, ja que fa escassos dos anys que ens constituïm com a Delegació de Participació Ciutadana i Solidaritat incloent a més l’àrea de la diversitat), pretenem avançar interna i externament en el foment de valors, de drets, d’integració, d’igualtat, en tots els sentits de la festa, i avançar com la societat avança i molt més, amb impuls cap avant no quedant-nos ancorats en el passat. Des del nostre naixement hem intentat assessorar les accions solidàries que estaven iniciades per les comissions, i impulsant noves accions aconseguint triplicar el nombre de comissions que han avançat en el camp solidari que aconsegueix el seu objectiu quan des de la festa es mira a les persones que necessiten suport, i visibilitzar les seues reivindicacions.

122


M’imPortes!

La solidaritat no és sinònim de caritat, i per això hem impulsat accions solidàries; visibilitzem les necessitats de persones o col·lectius que necessiten del suport directe a alguna acció, però sobretot, que siga coneguda la seua acció. Per això hauríem d’ajudar a usar eixa eina que sorgeix des del nostre interior, dels nostres valors, per a obrir les comissions a este tipus d’actes d’accions puntuals o projectes d’una major extensió, aconseguint així, que persones que no tenien cap intenció de pertànyer a una comissió fallera, puguen fer el pas a treballar des de la festa per causes solidàries o fomentant la diversitat. I què dir de Participació! Cal unir la tradició fallera amb l’entorn que ens embolica, ja que la comissió és una entitat socialitzadora, un element viu i dinàmic en la vida del barri amb una connexió amb els col·lectius ciutadans que projecten accions, sent les falles un lloc de trobada que es converteix en referència en el nostre àmbit d’acció més enllà de la festa. Participar, negociar, dialogar i en alguns casos, mediar, és un altre dels nostres objectius dins d’esta àrea. Perquè creiem que cal buscar el consens, l’acord i evitar el conflicte que, una vegada es produeix o es provoca, allunya qualsevol possibilitat de mantindre l’enteniment passant a l’acció judicial o de ruptura total.

123


#ab100s #pre100s #inNO100s I parlem de diversitat... buffff! quant queda per fer en la nostra societat i consegüentment, en les nostres comissions. Diversitat funcional, sexual, religiosa, de comuniación, cultural... Hi ha molt a fer, conéixer i respectar per a aconseguir una societat més igualitària i plural. I les Falles són un lloc ideal per a aconseguir eixa trobada ciutadana. Cal destacar que esta comissió, és un exemple d’eixa trobada, d’eixa diversitat social que ha contribuït al debat i a avançar en molts temes (alguns impossibles d’abordar fins i tot en el si d’algunes famílies). Però eixes conquestes o avanços socials encara hauran d’evolucionar molt més, però sense oblidar que pot ser que no siguen permanents, fins i tot que no puguen estar garantits per a tota la vida perillant eixes conquestes socials. Per tot això cal desenvolupar i impulsar propostes participatives, diverses, solidàries dia a dia i en cada exercici, i instar als nostres representants en la comissió i en les institucions, al fet que eixos valors siguen estendards inamovibles de la nostra societat, i com no, de les nostres comissions.

Antonio Pla i Piera, president de l’Associació veïnal Patraix i delegat de JCF de l’Àrea de Participació i Solidaritat

124


M’imPortes! Les flames del perdó. L’Eduard

125


#ab100s #pre100s #inNO100s

Maria del Perdó, fallera major d’aquella comissió de la zona obrera de l’Eixample valencià, pròxima al Jardí Botànic i a les Torres de Quart, plorava mentre les flames s’engolien la falla a la qual havia representat aquell any, amb un plor diferent, angoixant, profundament punyent, que va cridar l’atenció de Ximotorero, malnom amb què es coneixia el president de la falla, que hi era al seu costat, física i espiritualment, des del dia que va plantejar-li el seu desig de ser la fallera major per a eixe any. -Què t’ocorre, xiqueta? –li preguntà preocupat. –No, res, no passa res, estic posant la meua vida en ordre; estigues tranquil. Perquè el plor de Maria del Perdó no era el típic de fallera major; era diferent, un plany que eixia de cadascun dels porus del seu cos, arribant a omplir l’ambient de festa creat a l’encreuament d’aquells dos carrers de la València festiva.

126


M’imPortes! Maria del Perdó, fallera major d’aquella comissió de la zona obrera de l’Eixample valencià, pròxima al Jardí Botànic i a les Torres de Quart, aquella màgica nit, precursora de la primavera, havia decidit que les purificadores flames que havien de desfer per a tornar a fer, anaven a oferir-li el perdó –que no l’oblit- a tots aquells moments durs i execrables que havien definit la seua vida, pràcticament des del seu naixement. Perquè aquelles flames hi eren emportant-se el moment, quan comptava amb tres anys de vida, que sa mare el va descobrir a la cambra de les seues germanes, vestit amb la roba d’una d’elles, jugant amb les nines de drap que tant els agradaven. Aquelles flames s’emportaven el gest d’estranyesa i tristor de sa mare que no entenia com el seu únic fill, baró, Pasqualet, podia actuar així. Aquelles flames s’emportaven el record del seu pas, de la mà de sa mare, per unes quantes consultes de metges i psiquiatres per a intentar esbrinar quina cosa li ocorria al seu fill i trobar una solució a eixa estranya malaltia. El seu fill hi era normal i damunt d’ell s’havien posat un bon grapat d’esperances econòmiques i familiars; el que ocorria era que, en eixos moments, patia alguna malaltia que havien de superar entre tots. Aquelles flames s’emportaven totes les vegades que li havia implorat a sa mare que volia ser una xiqueta i tindre cotorreta, i que li tallara amb les tisores del peix aquell penjoll que anomenaven xufa, que tant li desagradava. I sa mare plorava i plorava i, fins i tot, anava a consultar amb el rector de la parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià, implorant una solució a tan greu problema. Aquelles flames s’emportaven la primera pallissa que li va donar son pare, el dia que vingué a casa més prompte del que és habitual, i el va veure al carrer, vestit de xiqueta, jugant al sambori amb unes veïnes de la seua edat; quasi em mata, el fill de puta, pensava ara la Maria del Perdó. Aquelles flames s’emportaven la primera, la segona, la tercera i totes les penetracions que li va fer el pare Ricard, el seu tutor de l’internat religiós on el va matricular son pare, quan es va assabentar de tot allò que li havia estat ocultat

127


#ab100s #pre100s #inNO100s per sa mare. La matrícula en aquella institució perseguia dos clars objectius: que feren d’ell un bon mascle, de cap a peus, i apartar aquella vergonya, aquella degeneració, aquell càstig de la vida, de la seua vista i del seu entorn. Ací, entre missa diària, classes de moral i visites a la cambra del pare Ricard, va romandre fins que la mort es va endur son pare a l’altre barri i va poder tornar a sa casa. Aquelles flames s’emportaven una inacabable relació d’hòsties, d’insults i de paraules malsonants, de fel·lacions obligades amb greus amenaces dels seus companys de curs i de més d’un professor, la retirada de la paraula a la seua família per la gent del seu voltant, i, també, el cap de la secció de Llar d’aquell Gran Magatzem, que li mantenia i renovava els contractes, previ pas pel seu llit, per a fer quantes aberracions li passaren pel cap, pel seu cap de cap de secció de gran magatzem. Aquelles flames s’emportaven tot això i molt més, puix el perdó, tal qual havia afirmat Nelson Mandela –l’últim dels mites que havia tingut al llarg de la seua vida-, era imprescindible per a poder ser lliures i poder viure en un estat de felicitat el més gran possible, però, també, a diferència de tot el perdonat, anaven a mantenir vives per a sempre un bon nombre de persones i institucions que l’ajudaren, des que va recórrer a elles, i li van donar suport per a assumir, repensar, avaluar i prendre decisions, la primera de les quals, molt abans de començar el tractament hormonal, va ser deixar d’anomenar-se Pasqual i començar a ser Maria del Perdó, nom elegit com l’únic amb el qual podria viure i conviure amb tots els records que, hui, anaven a passar a la paperera de reciclatge, per a començar a recórrer una nova vida, la vida que hi era esperant-la al quiròfan d’un hospital de renom, a la nostra ciutat, per a donar el punt final i l’inici. Demà. Sense falta.

Per a la família Marín Peiró. Per a Mar Navarro Molina. Per a Sefa Jorge Jorge. Per a Mar Molina Navarro Des del cor, amb molt d’afecte.

L’Eduard, faller de Quart Palomar, mestre jubilat i 128 (amics de Borrull Socors) ABS


M’imPortes! Les dones i el teatre faller.Gaspar Zamora

A l’obrir esta porta el control a les dones s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva 129


#ab100s #pre100s #inNO100s

Estic molt content perquè després de més de quaranta anys fent teatre faller i veient com les dones estaven per darrere, puc dir que la cosa ha canviat molt i per a molt millor i, fins al punt de ferse indispensable dins d’este món. Abans era simplement fer un paperet, ara fan papers importants, hi ha directores, autores... Els estereotips sempre ens han marcat, però darrerament la dona està prenent el seu protagonisme. Jo sempre que propose un treball nou, en la primera persona que pense es en una dona, amb la seua capacitat d’ordre, per a posar ordre en les idees, en la seua capacitat d’escriure... Junts fem més i millors coses.

Gaspar Zamora, actor i director de teatre faller

130


M’imPortes!

El rap de Marina.Sebas Marín 131


#ab100s #pre100s #inNO100s

Marina, tu no jugues hui, has triat ser la regina tu no viatges amb nosaltres, perquè hui en el cor portes la teua falla amb molta ilusió portes la innovació a coses de tota la vida No només, és la teua falla, és la teua lluita fas d’esta comissió pura dinamita I si algú lluita per la teu causa per a mi és un germà no importa la raza L’enveja solament una altra presó, jo sóc lliure d’escriure el que mix del cor i tu faller, eres lliure de sentir-me pero anrecordat del missatge de esta canso I sí, Marina representa, Marina representa hui ha triat ser la doneta, però no vos descuideu que ella… vos fa una maneta, ehe Mira enguany als de Borrull han volgut parlar de dones de morat un ull lluita, llibertat, esta gent és lo millor críticá, sàtirá millor falla del sector apliquen la perspectiva de gènere on xafen Si esperes luxe i poder, vas a ser cadàver No valen mentides de suro de merda, i Junta ho sap encara que no heu parega Fem sols falles per plaer, i de fusta o del pillem rebuscant pel fem. Desfem el que vem i despres el cremem mira enguany el premi se vingué. I sí, Marina representa, Marina representa hui ha triat ser la doneta, però no vos descuideu que ella… vos fa una maneta

Sebas Marín, president de la falla i, pare de Marina, Fallera Major 2018

132

Escaneja este codi, si vols sentir el rap interpretat per Mendo i David el dia de la Presentació de la nostra Fallera Major


M’imPortes!

El primer de l’any. L’Eduard

133


#ab100s #pre100s #inNO100s ...21 de març de... Fa dos dies finalitzà un any faller. Amb les mateixes característiques i remat que l’anterior: llàgrimes i flames. Ahir, començà un nou any. Amb les mateixes característiques que el passat: llàgrimes i esperança. I, si no espavilem, tindrà el mateix final que el que se n’acaba d’anar. Perquè, independentment de les llàgrimes, flames i tendres abraçades, hui, segon dia de l’any faller, ja tenim constància d’una víctima ingressada en un hospital, com a víctima de la violència masclista. Exactament el mateix, el mateix que l’any passat. I, si no espavilem, exactament el mateix que l’any que ha de vindre a continuació. Perquè eixa gent, la que assassina i actua violentament contra les dones, la gent que gestiona els pobles contra natura, la gent que viola constantment les normes de convivència, fins i tot les més elementals, no té ni la més mínima idea de quina cosa és l’amor; eixa gent, no sap amar.

134


M’imPortes! Perquè l’amor, sentiment del qual tant s’ha parlat, s’ha escrit i s’ha raonat al llarg de la Història, és, possiblement, el valor menys present en moltes societats que s’anomenen madures i avançades. Tots els problemes amb que compta no la nostra, sinó qualsevol societat del món que anomenem civilitzat, venen, precisament, per l’absència de l’amor. I, això, és difícil d’engolir. I, això, seria molt fàcil de resoldre. No fa falta realitzar grans inversions econòmiques, ni preparar costosos projectes compensadors. Simplement bastaria mirar-nos i mirar els demés, de la mateixa manera que el meu amic Manolo mirava la setmana passada la seua primeres néta, Vega, quan la tenia als braços, minuts desprès d’haver arribat a aquest món. Ara que hem trobat una solució, vos desitge que tingueu un feliç nou any faller, membres de la Comissió dels carrers de Borrull i Socors.

L’Eduard, faller de Quart Palomar, mestre jubilat i (amics de Borrull Socors) ABS

135


#ab100s #pre100s #inNO100s

Col·laboracions als llibrets del món En relació amb la nostra temàtica d’enguany com a president de la comissió m’han demanat diferents col·laboracions en diferents llibrets amb diferents temàtiques. I és que la presència mediàtica del tema del Faller Majors, del primer premi d’Experimentals o del llibret de l’any passat ens ha permés traslladar la nostra crítica lluny de les nostres fronteres. Col·laboracions pels llibrets de tota la Comunitat Valenciana on el nom de Borrull Socors estarà present com ara; En El Canet de Cullera, La Marina de Sagunt, Espanyoleto de Xàtiva, Barri del Crist de Gandia...

Dèsset falles per a impactar.

Falleres Molones (grup de whatsapp)

Fan més soroll dos que parlen que #100* que callen

Vinc a parlar del meu llibre

La por d’innovar a les nostres falles

136

Sebas Marín, president de la comissió i personatge mediàtic en ocasions


M’imPortes!

Vulguem o no vulguem, som diferents.F.J. Molins

137


#ab100s #pre100s #inNO100s Jo mai podré, per exemple, engendrar un xiquet en el meu ventre, per molta d’obstinació que li pose. Tanmateix, això es queda únicament en el pla biològic, i som molt més. Els humans hem construït un estrat social que va més enllà, que supera a la, ja complexa de per si mateixa, naturalesa. Si lluitem per la igualtat eixe estrat biològic, ens donarem sempre de cara, perquè les diferències són òbvies, no hi ha més que atendre el nostre aparell reproductor, no obstant això, el que hem d’aconseguir és la igualtat SOCIAL. Que homes i dones siguen vistos i tractats com a iguals en societat, amb els mateixos drets i llibertats, independentment de si existeixen diferències en gens, cervell, metabolisme, músculs o, en definitiva, en qualsevol aspecte biològic. Perquè cap d’estes diferències impedeix, per exemple, que una dona puga liderar una empresa, que un home puga agafar la baixa i cuidar al seu nounat, que una xica siga brillant jugant al futbol o que un xiquet vulga ser princesa Disney. No fan pitjor al món, no és pecat ni tan sols seria estrany, si no fora per l’òptica que ens brinda la cultura. Per sort, una cultura no és inamovible i no és que puga, sinó que deu, canviar. Perquè, vulguem o no vulguem, som iguals.

Fran Molins, psicòleg i instagramer @f.j.molins

(Escric per a no ofegar-me i, a vegades, el meu nado sembla poesia)

138


M’imPortes!

Reflexions al voltant d’una porta.Santi Mateu

A l’obrir esta porta la invisibilitat de les dones s’ha fos de l’iceberg de la 139 perspectiva de gènere.


#ab100s #pre100s #inNO100s Passejant pels carrers de la ciutat València em trobe de sobte amb un bosc urbà, ple de portes, em pare. Mire cap a un costat. Mire cap a l’altre. Mire al cel, i sense voler els meus llavis dibuixen un ample somriure. I és que no puc deixar de somriure silenciosament, per dins, sempre que escolte la paraula ‘porta’. La meua iaia (que podia ser la teua), m’esperava sentada al bancalet, i en arribar i situar-me davant d’ella, el ulls se li feien menuts, les arrugues de la cara es bellugaven suaument, mostrant-se crues, i amb el somriure a la boca m’interpel·lava: -Xiquet tu saps quina és la primera paraula que trobes quan arribes a casa? - Quina iaia? - Porta, la paraula és la porta. I no et cregues, es tracta d’un imperatiu, ja sigues home o dona, això afecta a tots per igual, el que has de fer és portar sempre quelcom a ta casa. És un imperatiu i això t’obliga a no entrar mai a mans buides. La casa es construeix dia a dia, i tots els dies. I sempre portant, sempre portant. Eixes amb les mans nues, i les has de portar plenes de coses amb trellat, no te n’oblides mai xiquet. No te n’oblides mai. - Així ho faré iaia - I un altra cosa has de tindre en compte, la casa d’un porta ha de ser, per què ‘Casa de dues portes es fa de mal guardar’ Es callava orgullosa, contenta, amb la satisfacció que dóna l’experiència senzilla de la vida acumulada, com el xiquet amb el deures fets. Recorde que tancava el ulls i dibuixava un somriure etern. La iaia va nàixer a l’any 19131 (com tants altres iaios), i fou filla de la seua època. Treballà com un ase de sol a sol, va viure i patir diversos conflictes armats, una guerra civil i una postguerra llarga i dura. I com molts altres va passar i patir fam. Però amb tot, i al final de tot, i junt al meu iaio van aconseguir tirar endavant una família de tres fills. Es van fer una casa, quasi quasi amb les seues pròpies mans. Una casa que amb la senzillesa més essencial esdevingué un llar complet.

1

140

Aquestes persones majors van existir de debò, i van viure a un menut poble del Camp de Morvedre anomenat Estivella, arrecerat a les faldes de la mítica muntanya del Garbí, cim emblemàtic de la Serra Calderona.


M’imPortes! Amb el pas del temps el record de la meua iaia s’ha anat esfumant i diluint, però moltes vegades em pregunte si hui per a mi encara val tot allò què deia la meua iaia? Té encara algun sentit? O ja ha deixat d’interpel·lar-me directament aquell imperatiu? Si més no, què és el que hauria de fer per no oblidar-me d’aquell consell de vida? Segurament hui no té cap sentit per a mi (ni per a tu, que com jo vius a la ciutat) portar tots els dies un garbell de brossa per als conills, ni portar un feix de llenya de taronger per cremar a la llar, ni molt menys portar un botxes per encendre l’estufa. Per què ni tu ni jo tenim, ni conills a casa, ni estufa de llenya, ni fumeral. La meua vida és urbana, allunyada de l’horta i la muntanya, i per tant sense possibilitat de portar cap dels fruits ni produccions de la natura, com feien ells tots els dies. Aleshores hauria de concloure que no és possible per a mi fer realitat aquella recomanació que tan orgullosament em feia la meu iaia. Tossudament em negue a acceptar que això siga així, i que les paraules d’aquella anciana hagen caigut en sac buit sense cap solució de continuïtat. Quasi amb un empeny religiós i metafísic refuse creure que els valors d’una vegada ja no ens servisquen com fita que ajuda a delimitar el territori, o indicació que ens porta per la justa drecera. Em veig per tant en l’obligació moral de reflexionar per actualitzar i donar-li sentit a aquella frase de la iaia. I per on començar? Aquesta és una bona qüestió. Imagine que el bon seny aconsellaria començar pel principi, que és per on haurien d’iniciar-se totes les coses. En el nostre cas aquest principi no pot ser altre que l’analogia de la porta, el joc polisèmic de paraules que tanta satisfacció donava a la meua iaia. Satisfacció que no amagava, i a la que segurament li havien precedit unes bones dosis de sacrifici, esforç i patiment. Recorde que la vida de la iaia era senzilla. La Senzillesa es veia per tot arreu. La roba amb la que vestia era senzilla. La casa era senzilla. No tenia molta decoració, el mobles de “tota la vida”. L’aparador, l’armari del rebost, la tauleta amb el 141 tapetet de punt de ganxo. La cuina era senzilla.


#ab100s #pre100s #inNO100s Una brancada de marbre blanc, un fogueret i el rebost de fusta. Perols i paelles, quatre plats, i altres tants gots. La vida de la meua iaia era, si més no, essencial. A vegades em pregunte si no seria interessant tornar a aquella senzillesa, on tot succeïa més espai, on el temps no era tan trepidant i la comunicació era molt més humanitzada que l’actual. Tot el que passava era real, no hi havia realitat virtual. Però clar, enrere no podem anar, o seria contradictori, amb tanta evolució científica, tecnològica i informàtica. Però el que sí podem fer és inspirar-nos en aquella senzillesa, intentar no deshumanitzar-nos més, recuperar l’autèntic valor i essència de les coses. Respectar-nos els uns als altres, i no deixar que depredació ens empente a convertir-nos en bèsties i alimanyes es guiats pel primari instint de la supervivència. Això senzill i elemental hauria de ser suficient per viure en pau. La societat, com la casa, s’hauria de construir poc a poc, amb les aPORTAcions de totes les persones que en formen part de la mateixa. De la mateixa manera que la iaia i el iaio, cadascú a la seua manera, construiren colze a colze la seua pròpia casa, la ciutadania d’una forma INTEGRAL i INTEGRADA, hauria de participar activament en la construcció de l’espai públic. La diferència, no existeix. Existeix la diversitat i la pluralitat. I la diversitat i la pluralitat són sens dubte algun riquesa, i més riquesa. I la riquesa ens ha de fer crèixer. I la història moltes vegades ens ho ha ensenyat, que junts creixem molt millor, junts som més fortes i forts. I junts és més fàcil ser solidaris. Sentir dins del cor el patiment dels altres, les injusticies dels altres fa que l’ajuda mútua siga més fàcil. No hi ha portes principals i portes secundàries per a les persones. Totes les persones hem de passar per la porta principal que està reservada per igual als homes i a les dones. Totes estem cridades a construir, partint de les mans nues.

142


M’imPortes! El que m’agrada dels meus iaios és que malgrat tot, (les seues condicions de vida no és que foren molt fàcils), ells eren, en una dimensió prou avançada, protagonistes de la seua pròpia existència. Aquest és un privilegi que hauríem de tindre totes les persones, HAURÍEM DE PODER SER ELS PROPIS PROTAGONISTES DE LES NOSTRES VIDES, els actors i les actrius principals de les pel·lícules de les nostres vides. Cap vida val més que altra. Cap vida val menys que altra. S’ha de rebutjar qualsevol situació de dominació. No volem més màrtirs. Volem tolerància zero amb la violència. I és que a vegades, no totes poden ser les protagonistes de les pròpies vides. Malauradament massa vegades eixes no protagonistes tenen rostre de dona. Les situacions de dominació, les situacions de violència vers les dones ocupen escatològicament massa espai en la nostra societat de hui en dia. El substrat d’un paradigma patriacal on la dona va ser relegada a les feines reproductives i els homes a les productives ha marcat a foc algunes generacions de ciutadans i ciutadanes. Seria molt llarg d’analitzar i tal vegada aquest no siga el moment, però podem afirmar que aquesta separació fou interessadament potenciada i perpetuada per un sistema econòmic Capitalista preocupat i ocupat en dividir i acumular 2 diferències, desigualtats, jerarquies i divisions . Les conseqüències d’aquestes intencionades divisions sexuals del treball han farcit de desigualtat i discriminació les principals estructures sobre les que es desenvolupa la societat i han contribuit a la de moment, perpètua segregació, de les dones en uns dels pilars de la ciutadania social, el treball. I aquesta situació és de cabdal importància per la transcendència i rellevància que té. Les dones continuen sent discriminades en el treball. Les dones són les principals portadores dels treballs donats, d’aquells que a l’esforç físic no acompanyen drets ni garanties. El treball domèstic, el de cura de nens i dependents.

2

Per aprofundir en aquest concepte de l’origen de la divisió sexual del treball i l’aculumació originaria del capitalisme s’aconsella llegir el llibre “Caliban i la bruja”, de Silvia Federici. Editorial Historia Traf. De Sueños.

143


#ab100s #pre100s #inNO100s

És cert, que en les darreres dècades l’avanç normatiu en matèria d’igualtat ha sigut considerable, tant és així que es podria afirmar que la societat actual compta amb a la configuració d’un marc jurídic que regula la igualtat3, i sanciona les discriminacions o el atacs a la igualtat que són flagrants, directes en diríem. Però també és ben cert, que la dona continúa patint eixa discriminació, si més no de forma indirecta. En les classificacions professionals, en l’estructura salarial, en la promoció, en les responsabilitats... Tota aquesta debilitat es tradueix en fragilitat. Massa dones continuen sent fràgils, massa dones continuen sent víctimes. I n’estic convençut que en aquest cas, la meua iaia diria: “ xiqueta ni t’ho penses. Veste’n per la porta de darrere, que per això està. En diuen falsa, però pe a tu serà la vertadera. Deixa’l. Si ho ha fet una vegada, ho farà un altra. No fa falta esperar, no fa falta repetir. Amb una ja hi ha prou. Ix correns per la porta de darrere. Fuig cap on estigues segura. Ningú mana de tu. Ningú està per dalt de tu”. Així seria per què per als meus iaios el respecte era la base de la convivència. Sense respecte no hi joc, solia repetir el meu iaio. Si no ens respectem, no juguem. “No patisques xiqueta, que quan una porta es tanca, se n’obri un altra” Repassant i reflexionant totes aquestes coses, me n’he adonat de l’AUTOEXIGÈNCIA i l’AUTORESPONSABILITAT amb la que vivien els meus iaios, i he arribat a la convicció de que aquests principis, aquestes valors són fonamentals per a poder viure i lluitar contra aquelles injustícies que contaminen la societat en la que visc. I la situació de la dona maltractada n’és una d’elles i molt greu. En una societat actual on sembla que els valors han sigut

144

3

PLa principal norma que regula la igualtat la trobem en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.


M’imPortes! passats per la liquadora, recuperar un valors amb fermesa i convicció sent autoexigents i autoresponsables, em sembla una bona actualització d’aquell consell que em donava la meua iaia. La superació de la dificultat, descobrir l’essència de la vida i participar a mans nues en ella m’empeny a una sensibilització no azarosa, si no més bé conscient. Recordar que cada vegada que entres a ta casa hi ha una paraula que t’espera, i que et recorda que depén de tu aportar alguna cosa per a convertir ta casa en una llar, per a construir una societat més justa, més igualitària, més integradora, més lliure, em permetrà fer reviure la memòria dels meus iaios i tindre’ls ben presents. I tot gràcies a un grapat de portes. Em sume així doncs a la reivindicació de la tornada als orígens. Em sume així doncs al camí de la pròpia creativitat, el treball fet amb les pròpies mans. Em sent, així doncs interpel·lat per aquell imperatiu.

Santi Mateu, professor d’IES i veí del carrer Dr Peset Cervera (el del casal de la Falla)

145


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algun home tria el camí de no fer-li la coleta a la seua filla i no concebix el el seu fill puga portar.ne, perquè esta s’ha triat el camí del micromasclisme!

146


M’imPortes!

Les vacances d’Helena. L’Eduard

147


#ab100s #pre100s #inNO100s Mentre esperava que isquera el cafè, Helena, seguda en una cadira de la cuina de sa casa, de la casa d’Agustí i d’ella, amb la mirada perduda, plorava. Sola. De dins del pis venien els incòmodes esbufecs de la seua parella i el suau murmuri del son dels seus fills, una parella de bessons que Agustí, son pare, els definia com dos per un: un polvo, dos xiquets. Però, tot i que eixos sons, un poc llunyans, d’alguna manera l’acompanyaven, es trobava sola, més sola que mai. Havien decidit Agustí i ella que cada estiu, per a reforçar el seu amor, un poc marcit ja per la convivència, un dels dos podria disposar d’uns dies de vacances on volguera, mentrestant, l’altre, es faria càrrec dels xiquets, que encara eren petits i no desitjaven deixar-los a l’atenció de ningú i, de les iaies, menys que ningú. Agustí va ser el primer, clar. Ella s’entenia millor amb els xiquets i, a l’any següent, que ja serien un poc més majors, seria ell qui es quedara amb ells. Helena, al principi, va sentir ganes de protestar, sempre havia de ser ella qui es sotmetera, però es va avindre a la decisió del seu company, en definitiva era per a reforçar el seu amor, segons havien acordat, per a donar-li nous impulsos a la seua passió que, després de sis anys de convivència (una autèntica eternitat), començava a debilitar-se. No va dir a on es dirigia, tal i com havien acordat, però tampoc li interessava molt a Helena saberho; no podia imaginar Agustí les secretes ganes que tenia la seua dona que arribara eixa curta separació, encara que fóra ella qui es quedara a casa; estava cansada de carregar amb el seu treball de 8 a 3, de dilluns a divendres, amb el de la casa, del qual ell es permetia el luxe de dir que l’ajudava tot el que podia, el molt desvergonyit, del pes de l’atenció als xiquets i, sobretot, més que res, d’ell, d’Agustí, de carregar amb el seu egoisme, amb la seua falta de sensibilitat, amb els seus estridents eructes en qualsevol moment i lloc i amb l’olor de carn que li eixia sempre per la boca. Desitjava perdre’l de vista, descansar d’ell, i la idea, proposada per ell, a saber amb quines intencions, li va encantar des del primer moment,

148


M’imPortes! encara que sabia qui seria el primer a anar. Podia ser meravellós: unes vacances sense eixir de casa, amb els xiquets, però sense ell. Prompte, l’endemà de la seua marxa, va descobrir en Agustí una cosa que tenia oblidada i que va renovar immediatament el que creia que no anava a recuperar: la passió per ell. Cada dia, al matí, Agustí li enviava al telèfon mòbil, tendres missatges d’amor, que produïen en ella sensacions quasi oblidades i li feien desitjar l’arribada del següent. Després, a mitja vesprada, li telefonava i li murmurava dolces paraules que complementaven les sensacions del matí. Agustí, de sobte, tornava a ser l’encantadora persona que la va captivar molts anys arrere. Va tornar Helena a notar-lo a faltar en la seua vida, va tornar a desitjar tindre’l al seu costat i mirava nerviosa el rellotge que, inexorablement, marcava els minuts, un darrere d’un altre, sense botar-se cap, esperant el so màgic que li anunciava que el seu Agustí acabava de redactar les més belles paraules, només per a ella. No sabia què havia pogut ocórrer, però no li interessava; havia recuperat el seu company de viatge i el com i el perquè no tenien gens d’importància per a ella. Agustí va tornar una setmana després d’anarse’n, després d’una bona sèrie de missatges amorosos, enviats des del tren, el taxi i el bar de la cantonada de sa casa, on va fer una última parada, només per a redactar-lo i enviar-lo: imagine els nostres cossos, amada meua, en siamesa unió, fosos. Ella l’esperava nerviosa; els xiquets feia un parell d’hores que dormien tranquils; sabien que el pare estaria prompte amb ells, però no podien esperarlo, eixa nit era per a la mare. Quan va sonar el timbre del porter electrònic, va llançar-se de la butaca on l’esperava, cap a la porta. Feta un manoll de nervis, va contestar, feta un manoll de nervis, va obrir la porta del pis i, finalment, feta un manoll de nervis, es va dirigir a l’ascensor per a rebre’l amb una apassionada besada que la va fer tremolar fins a l’última neurona del seu cos.

149


#ab100s #pre100s #inNO100s Van abandonar escampades, sense mirar, les seues robes i, sense deixar ni un segon de besarse i riure, es van dirigir al dormitori, a culminar el procés, a realitzar l’anhelat acte d’amor. Repetix-me’ls, amor meu, li deia pantaixant a l’orella. Què vols que et repetisca, estimada?, li va contestar ell, estranyat, fent sonar amb força els molls del matalàs. Els teus missatges, vida meua, torna a dir-me’ls, però en directe, fes-me tremolar amb les teues ardoroses paraules. Però cap vocable va eixir per la boca panteixada d’Agustí, possiblement perquè, de nou, es va presentar l’ejaculació precoç i, a continuació, eixint d’ella i apartant-la del seu costat, es va arrupir com sempre a la vora del llit i, soltant un potent rot, que va omplir l’ambient del pestilent aroma de l’entrepà de salsitxó pamplonés que s’havia menjat en el tren, es va adormir. Helena no entenia res. Tot tornava a ser com una setmana abans, però no podia fer res, almenys de moment; estava massa afligida i desenganyada. Havia actuat com una panoli adolescent de quinze anys i s’hi havia estrellat, de nou, contra aquell mur que cada dia se li feia més i més infranquejable. Plena de tristesa, es va alçar i es va dirigir a la cuina a preparar-se un café i a desfogarse plorant, fins que no li quedaren llàgrimes, per l’única cosa que tenia i a la qual no podia renunciar: la soledat.

L’Eduard, faller de Quart Palomar, mestre jubilat i (amics de Borrull Socors) ABS

150


M’imPortes!

La meua responsabilitat. Raúl Martínez ‘Chucky’

151


#ab100s #pre100s #inNO100s Vull explicar-te breument com la meua carrera com a artista faller prem un xicotet, però interessant, canvi de perspectiva en l’exercici faller 2014/15 que em permet desenvolupar el meu costat més solidari i artístic fins a hui. De com arribe a realitzar, al costat del meu equip, en este 2018/19 quatre projectes de falla amb especial responsabilitat social. Tot comença amb l’experiència personal, viscuda a casa. La meua iaia materna, Amparo, per desgràcia va patir la malaltia degenerativa més comuna en l’actualitat, l’Alzheimer. Ho vaig viure de prop perquè la vam tindre a casa de la meua tia i a casa de la meua mare. La meua iaia era la persona que m’havia criat de xicotet en les absències laborals dels meus dos pares. Alguna cosa realment especial en la meua vida. Nou llargs anys de malaltia a l’esquena et donen per a reflexionar molt, en els moments en els quals pensàvem que simplement ella estava despistada, en el moment en el qual la teua pròpia iaia no et reconeix o quan ja prostrada en el llit, amb prou feina, aconseguia menjar. Volia fer alguna cosa que donara suport a les persones que havien patit la malaltia i els que estan al voltant d’estos, que possiblement són gairebé les més danyades. Així que, després de donar-li moltes voltes, vaig decidir que el que podia fer amb més repercussió era una falla, focalitzarho en el meu propi treball. Dissenyaria una falla singular que poguera conscienciar a totes les persones que la veieren. I així ho vaig fer, em vaig posar a la feina per a crear un projecte que amb el suport de l’associació de malalts de Alzehimer de

152


M’imPortes! València AFAV, poguera plantejar-lo a una comissió perquè fora este el ‘leitmotiv’ el que moguera a la comissió durant tot l’exercici faller, culminant amb la pròpia falla plantada. Una vegada construït el negre sobre blanc i esbossats els primers traços de la idea, vaig presentar el projecte a la falla Bailèn-Xátiva (la Ferroviària), ja que en eixe moment portava treballant diversos anys enrere amb ells i era una demarcació perfecta. És una de les Falles amb més afluència de gent de València i en este punt estratègic, es donaria ressò amb eficàcia al missatge de conscienciació social. Per sort o per desgràcia, el president de la Falla en eixe moment venia d’un episodi familiar similar al meu amb la malaltia i esta va ser l’espurna que ens va unir. El projecte es posa en marxa amb el tìtol Memorandus. I ací comença tot... A partir que es va anunciar la iniciativa al públic i mitjans, la maquinària comença a moure’s. En el projecte intervenen 12 artistes de diferents branques artístiques sota la batuta del nostre Estudi Chuky. La comissió comença a realitzar accions donant suport a l’AFAV així com la difusió de la malaltia de l‘Alzehimer i les seues característiques. Els mitjans especialitzats en Falles es comencen a fer ressò, no només pel característic i singular del tema tractat, sinó pel plantejament solidari que porta darrere. I tot això va provocant una bola de neu que salta a mitjans no especialitzats, més generals, així com a les xarxes d’associacions de malalts d’Alzehimer de tota Espanya, fins i tot de l’estranger.

153


#ab100s #pre100s #inNO100s Comptat i debatut, una voràgine d’informació que ens il·luminava el rostre i l’ànima pensant que l’objectiu d’este projecte s’estava complint, més del que podíem imaginar inicialment. Sorprenia com un projecte de tan baixa categoria (parlant sempre de seccions de falles) podia tindre tanta presència i aportar tant. Després van vindre els premis, un primer en I+G i un quart de secció, genial, però el més important potser va ser el premi ONCE, a millor projecte solidari de València de primer any. Després gaudirem uns dies de Falles molt intensos i emotius... Fins que va arribar el foc i la cendra. Després de tot allò valia la pena parar-se a reflexionar. Pensar en el viscut i treure conclusions en fred. En eixe moment em vaig imposar com a meta plantar un projecte d’estes característiques a l’any, com a mínim, ja que la satisfacció de realitzar este projecte havia estat enorme i s’havien aconseguit els objectius marcats. Vaig descobrir la potència muscular de l’estructura fallera, el gran que pot ser una comissió quan treballen a una i amb il·lusió. El potencial comunicatiu que tenim els artistes i la responsabilitat que comporta quan les autoritats pertinents et donen l’oportunitat de lluir al carrer una obra teua uns dies sense embuts ni tallafocs. Així que afrontem un nou exercici. Dos són els projectes socials que aconseguim aixecar, SOS i COACTUS. El primer per a la falla gairebé veïna de la ferroviària, Castelló-Sogorb i el segon per a la pròpia Ferroviària que, com no, va voler repetir l’experiència. En este cas repetint la dinàmica portada en l’anterior projecte, parlar amb una entitat que treballe el tema o causa a tractar, assessorar-me tan bé com siga possible i tenir contacte amb el material humà del que volia parlar. En este cas, amb dues entitats estupendes com són PayaSOSpital i l’Associació de Malalts de Parkinson de València. Sense estendre’m més, diré que van mantindre un èxit similar quant a objectius marcats. I així acaba 2016. El següent exercici 2016/17 realitzarem altres dos projectes solidaris, un a Torrent, per a la falla de la Plaça, infantil, dedicat a l’autisme infantil i sota el títol Meunivers donats suport per l’Associació Valenciana Miram i seguim en la incondicional Ferroviària amb el projecte Afecte dedicat a

154


M’imPortes! l’Associació Mamás en acción. Només puc dir que va ser un any molt intens i molt dur en certs aspectes emocionals, ja que estos dos projectes tractaven sobre els més xicotets, d’una banda xicquets i xiquetes amb autisme i per un altre, sense llar i sense família que necessiten molt suport. Però d’altra banda van ser dos projectes molt gratificants, precisament pel mateix. Tornem a guanyar el premi ONCE a millor projecte solidari de València amb AfecteE per a alegria de totes les parts implicades. Sí que volia destacar que detectem este any les falles infantils no tenien el mateix potencial comunicatiu i immediat que les grans, ens va donar per a reflexionar molt, però arribem a la conclusió que és per un mer fet de visibilitat. Siga com siga acaba un exercici més amb la satisfacció plena d’haver donat suport a molta gent i haver desenvolupat una faceta artística creixent. En este punt, entra l’exercici 2017/18, i no vos enganyaré... estàvem esgotats física i mentalment. Després de tants projectes d’estes característiques necessites moments de descompressió mental, de relax i meditació, ja que comporten una càrrega emocional molt forta de la qual és difícil desprendre’s. Ens arribem a plantejar abans que acabara el propi exercici anterior, juntament amb les comissions, el no plantar un projecte amb responsabilitat social almenys durant eixe any. Però d’altra banda, com deia anteriorment, em vaig marcar la meta de plantar almenys un projecte anual. I crec que com si d’una estrella fugaç es tractara, va arribar la trucada de mà de la mateixa Creu Roja tant a nosaltres com a la comissió de la Ferroviària. Si hi havia dubtes de si plantar o no un projecte social, amb l’arribada de Creu Roja, es van acabar els dubtes. L’entitat es va fixar en el treball que vam fer anteriorment i volien incloure’ns dins de la campanya ‘En realitat no té gràcia’, una campanya que lluita per l’integració laboral de persones amb perfils de discriminació social. Un tema que realment havíem remenat en anys anteriors però no trobàvem camí per a ell. Esta campanya estava totalment treballada per artistes satírics de tota Espanya i de l’estranger, tota la campanya estava tenyida d’humor satíric per a fer reflexionar als que la veuen. Es podria dir que una falla, complia amb els requisits de la campanya. I ens vam posar a treballar sobre això, amb la mateixa dedicació i

155


#ab100s #pre100s #inNO100s obstinació que els anteriors anys. Plantem la falla dotada de més pressupost d’estos anys anteriors en la comissió i tornem a recollir les lloances. I de nou Foc i cendra. Ens plantem per fi en l’exercici 2018/19, i amb unes energies renovades i després del subidón de treballar amb creu roja l’exercici anterior, aconseguim que quatre comissions falleres adopten projectes de responsabilitat social. A més dos d’elles directament buscant que així siga de forma directa. Després de quatre anys enrere, este exercici plantarem quatre. Seguim amb la incombustible Ferroviària, que ja té l’etiqueta de #ComissióSolidària per mèrits propis, amb un projecte titulat ‘No et canve per ningú’ dedicat a la síndrome de Down i donats suport per la mateixa Asindown. La falla Mariano Benlliure-Acequia de Tormos Empalme ens ofereix l’oportunitat de treballar amb Avapace per a realitzar un exercici dedicat a la paràlisi cerebral, amb unes energies molt fortes donem forma al projecte Talcom. La falla Sevilla-Dénia amb la qual ja havíem treballat l’any anterior amb la reeixida falla #Crits, es pugen al carro responsable i decidim crear un projecte que, sincerament, portava temps al meu cap remugant ‘Amb elles’, donats suport per l’associació Valenciana Alanna i parlant de la violència de gènere en la nostra comunitat. I finalment, però no menys important, el projecte ‘=’ per a la falla García Lorca-Oltá, on treballarem la igualtat de gènere de forma didàctica i reflexiva amb una falla que segur que dóna que parlar per la seua forma. A treballar. Possiblement este és l’exercici més important per al nostre estudi, on estem esforçant-nos molt més del pensat inicialment per aconseguir que estos quatre projectes obtinguen els seus objectius complerts. On bolcarem totes les millores tècniques que hem estat afinant estos anys. Busquem estar més que satisfets amb el treball realitzat. Quan acabe, i el foc i la cendra tornen, tornarem a l’espai de la reflexió i les conclusions, sempre amb la intenció de millorar el nostre camí cap a unes falles més responsables. Ens veiem en les places. Una abraçada. #SolidaridadFallera #SolidaritatFallera #VolemFalla

156

Raúl Martínez ‘Chuky’, artista faller i, un dels promotors del #VolemFalla


M’imPortes!

La mirada curiosa d’una dama britànica. Ricard Català

157


#ab100s #pre100s #inNO100s La vigília de Sant Josep, la gent es diverteix amb un passatemps singular… (Lady Holland, 1803) Un dia de 2018... Aquell 14 de juny de 2018, va caure dijous. A la ciutat de València, quasi al capvespre es celebrava en un raconet del barri Botànic, una nova edició del Club de les Històries, un esdeveniment molt singular organitzat per una comissió fallera molt dinàmica i emprenedora: la Falla Borrull-Socors. Aqueix any, el Club de les Històries tractava sobre la perspectiva de gènere i eixa vesprada només parlaven homes davant un micròfon i durant uns breus minuts, explicant la seua experiència vivencial en relació amb dones, en diferents contextos i rols. La curiositat, com no podia ser d’altra manera, em va fer assistir a l’acte i vaig gaudir escoltant els microrelats dels que hi havien estat convidats. En un moment donat, un component destacat de la comissió fallera em va convidar, a mi també, a prendre la paraula, presentant-me en qualitat d’expert en la història de les tradicions valencianes, perquè diguera o expressara en relació amb la temàtica de referència. D’una manera improvisada, des del vessant històric, vaig reivindicar la presència i protagonisme de les dones en la construcció del relat històric de la festa de les Falles, des dels seus origens, una tasca que ja venia fent des de temps darrere, a través d’escrits en diferents mitjans, entre altres, algun llibret de falla. I en aquell moment, aquella vesprada, al casal faller de Borrull-Socors, vaig aprofitar l’oportunitat per fer visible a una dona britànica que hauria Per saber més sobre Lady Holland... Calvo, Antonio Juan (2004): “Elisabeth Holland: portavoz de los silenciados y cómplice de un tópico”, Cuadernos de Historia Moderna, 29, pp. 65-90. Casas, Mariano (2003): L’itinerari valencià de Lady Holland, València, Consell Valencià de Cultura (Sèrie Minor).

158

Català, Ricard (2015): «Visions sobre les Falles del XIX en les cròniques viatgeres», Revista d’Estudis Fallers, 20, pp. 67-89.


M’imPortes! d’incorporar-se, plenament, a la història de les Falles, a la seua cronologia més primigènia. Les referències sobre les dones són molt escasses i en molts àmbits, les Falles no són cap excepció. De les paraules que van quedar gravades passem ara a l’escriptura, la qual sedimenta allò dit, allò expressat i allò sentit. Però, no deixarem de parlar de mirades curioses. Un dia de 1803... Aquell 18 de març de 1803 va caure divendres. A la ciutat de València, al capvespre s’anava a botar foc algunes falles, tradició immemorial que es feia la vespra de la festivitat de Sant Josep. Entre les falles, dues d’elles ostentaven les figures de Venus i de Bacus, respectivament. Aquesta informació sobre les falles d’aquell any no suposa cap fantasia, ni fabulació. Ens trobem davant d’una de les primeres referències històriques sobre la festa fallera, ni més ni menys. I no correspon a cap cronista del cap i casal o tal escriptor afamat de l’època, ni a cap impressor o dietarista, ni tampoc està extreta de la premsa de l’època, ni tan sols podem afirmar que siga una ressenya anònima. Aleshores, com sabem que l’any 1803 es van plantar falles a la ciutat de València i, damunt, algunes representaven deïtats mitològiques? Doncs, gràcies a un testimoni recollit en un document singular, que durant molt de temps ha passat desapercebut. En aquest cas, la història ens ha fet un gest de complicitat, ja que hauria de ser una dona, una aristòcrata britànica amb esperit viatger, avançada al seu temps, imbuïda d’una curiositat il·lustrada i, a més, d’una mentalitat oberta, la primera que deixaria per a la posteritat aquesta gran notícia primigènia, datada en els albors del segle XIX. (2016): «Les Falles: De festa de barri a festa global», Caramella, 35, pp. 11-15. (2016): «L’origen i l’essència de les Falles: Des de la cultura del foc al patró dels fusters», La Traca, 24, pp. 14-15. (2018): “Curioses, emprenedores i cronistes de la Festa”, Llibret de Na Jordana, pp. 108-113. Holland, Elizabeth (1910): The Spanish Journal of Elizabeth Lady Holland (editat pel compte d’Ilchester), Londres, Longmans, Green & Co.

159


#ab100s #pre100s #inNO100s Cap a finals de desembre de 1802, la dama britànica d’alt llinatge va arribar a la ciutat de València, en companyia del seu marit i d’alguns dels seus fills, a més de tot un seguici de servidors, amb la intenció de romandre al cap i casal durant una bona temporada, fins l’inici del mes d’abril, l’estada més llarga de les diverses ciutats visitades. La noble senyora era Elizabeth Vassall-Fox (17711845), més coneguda com a lady Holland, per estar casada, en segon matrimoni, amb Henry Fox (1773-1840), el qual rebia el tractament de lord Holland. Ells dos formaven part de l’aristocràcia del seu país i, per tant, mantenien una alta posició social amb una gran influència en determinats estaments de poder. I a què es devia la seua estada a València? Doncs, la raó principal del seu viatge, a més d’altres interessos, quedava justificada per la delicada salut d’un dels seus fills, Charles Richard, que per recomanació mèdica va propiciar un canvi d’aires cap al sud d’Europa, en concret a les nostres terres. De totes aquestes dades i informacions, així com dels seus periples viatgers per diversos països europeus tenim notícia per la pròpia noble dama, ja que ho va ressenyar en uns diaris personals, més aviat diaris de viatges, on podem conéixer de primera mà, entre altres testimonis singulars, les seues impressions sobre les ciutats que va visitar, així com els costums i estils de vida. Uns diaris que es van editar cap a 1910, per iniciativa del comte d’Ilchester, al qual també haurem d’estar agraïts. Les vivències i les impressions durant la seua estada a València també van quedar reflectides al diari, clar que sí. Per això, descobrim informacions molt curioses i prou significatives sobre la societat valenciana d’aquell moment, entre altres aspectes els seus costums, entre els quals cal destacar algunes de les tradicions festives.

160

Schreiber, Charlotte (1911): Lady Charlotte Schreiber’s Journals (editat per Montague J. Guest), vol. 1, LondonNew York, John Lane – The Bodley Head.


M’imPortes!

Sobre el costumari festiu, la gran sorpresa que ens trobem en fullejar el diari de lady Holland és el registre d’una breu ressenya sobre les Falles de 1803, tenint en compte que en aquella època, encara només es podia considerar com un festeig ritual, quasi marginal, que formava part d’un seguit de celebracions en honor al patriarca Sant Josep, no obstant tindria l’oportunitat de veure aquell festeig en primera persona. Aquesta ressenya es converteix, mentre no sorgisca altra, en la primera referència escrita sobre la festa de les Falles d’autoria coneguda. I, a més a més, la primera informació sobre les falles de cadafal amb figures, alçades de dia i cremades de nit, tal com va quedar registrat en el diari. Per això, només per això, cal incorporar el nom de lady Holland a la història de la festa. Així mateix, la ressenya aporta la primera explicació escrita que hi ha sobre l’origen de la festa, això si, de manera fantasiosa, en considerar les falles una tradició que perpetuen els fusters de València, fent grans figures, al rememorar els joguets de fusta que bastia Sant Josep per al gaudi de l’infant Jesuset. També hi ha que dir que va preguntar per l’origen d’aquest costum i ningú va saber dir-li res, quan manifesta en el mateix diari i amb certa decepció, sobre la dificultat tan gran per obtindre la raó d’un costum antic, bé per ignorància de la gent, o bé per falta d’interès o desídia, fins i tot considerar quasi una extravagància mostrar inclinació per saber més. La condició de gent viatgera desperta la curiositat de saber i conèixer tot allò que ens puga cridar l’atenció i, més encara, si es viatja a un altre país amb uns estils de vida prou diferents. En la persona de lady Holland s’afegeix a la curiositat natural, indagar sobre l’origen i motiu de les tradicions d’un poble, trobar una raó històrica a unes formes de celebració festiva, aspecte gens estrany en viatgers il·lustrats com la nostra dama.

161


#ab100s #pre100s #inNO100s

Al cap i a l’últim, la mirada curiosa de la dama britànica ens ha proporcionat una de les primeres informacions sobre la festa de les Falles, el que vol dir també que ja seria un costum prou arrelat a la ciutat de València, almenys des del segle anterior. Contagiats d’aquella mirada curiosa, nosaltres ara també podríem pensar o imaginar sobre que voldria significar la figura de la deessa Venus en una falla de principis del segle XIX o la de Bacus. I també, amb la nostra fantasia, pensar sobre l’origen de les falles, més enllà de l’estoreta velleta. I pensant, imaginant, es podria crear, fins i tot, un premi específic de narració creativa sobre les Falles amb el nom de lady Holland. Ací queda la proposta.

Ricard Català Gorgues, docent i membre de l’ADEF

162


M’imPortes!

De proximitat.Sebas Marín

A l’obrir esta porta l’humor sexista s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere.163


#ab100s #pre100s #inNO100s

Extret de la revista EntreNosotros del soci-client de Consum. El concepte de productes de proximitat no només és per estar a prop de casa o, què estiguen cultivats en el territori, que també... Per a mi la proximitat també és tindre els mateixos valors, defensar els ideals semblants. Així, calia destacar en un llibret que tracta de la perspectiva de gènere una notícia que reivindica la mateixa lluita que enguany hi ha mamprés la falla. Consum reduirà un 20 per cent la bretxa salarial entre dones i hòmens gràcies al seu III Pla d’Igualtat. Esta diferència es deu a la incorporació recent de les dones a llocs de responsabilitat. Consum ha posat en marxa el seu III Pla d’Igualtat 20182022 amb el qual es compromet a reduir un 20

164


M’imPortes!

per cent la bretxa salarial entre hòmens i dones els pròxims 5 anys. La bretxa salarial, que es calcula amb una mitjana global entre el salari de dones i hòmens, es deu al fet que les dones han accedit més recentment a llocs de responsabilitat. Actualment, les dones ja suposen el 60 per cent de la direcció dels supermercats i el 30 per cent dels llocs executius. Amb este Pla, l’objectiu de la Cooperativa és continuar millorant la presència de les dones en llocs de responsabilitat mitjançant un model de pla de carrera. A més, es preveu aplicar una millora retributiva al personal operatiu, que també contribuirà a reduir esta bretxa. D’esta manera, la Cooperativa posa de manifest la seua implicació amb la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Dels 14.400 treballadors amb què la cooperativa va tancar l’any 2017, el 72 per cent són dones, amb una mitjana de 39 anys. Mitjançant este III Pla d’Igualtat, Consum assegura que tots els processos de selecció i promoció compten amb dones candidates que compleixen el perfil que se sol·licita. També es formarà el 100% de la cadena de comandament per a sensibilitzar en igualtat d’oportunitats i perspectiva de gènere. Així mateix, la Cooperativa té el compromís de sumar, almenys, una mesura més de conciliació a l’any, promoure l’accés d’hòmens a llocs de treball culturalment associats a les dones.candidates que complixen el prefil que se sol·licita. També es formarà el 100 per cent de la cadena de comandament per a sensibilitzar en igualtat d’oportunitats i perspectiva de gènere. Així mateix, la Cooperativa té el compromís de sumar, almenys, una mesura més de conciliació a l’any, promoure l’accés d’homens a llocs de treball culturalment associats a les dones.

Sebas Marín, president de la comissió i client del supermercat 165


#ab100s #pre100s #inNO100s

Dues portes, dos camins, dues opcions sempre en la vida. La presa de decisions entre diferents opcions per a resoldre diferents situacions. La vida! Cada dia algun cambrer serveix la beguda alcohòlica al xic i ll’altra a la xica sense preguntar, perquè s’ha triat el camí del micromasclisme!

166


M’imPortes!

A l’obrir esta porta el micromasclisme s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere.

Tres falleres que han marcat la meua vida. Vicent Sempere 167


#ab100s #pre100s #inNO100s

No ens plantejarem triar un home com a representant perquè rebérem 73 candidates. Si s’haguera presentat algun home, potser haguera passat Vull parlar de tres falleres que han marcat la meua vida: Susana Remohí, casualment és Fallera Major de València en 1998. Dic casualment perquè la vaig conéixer en el món periodístic i no en el faller. Allò era com un Gran Hermano, la redacció d’esports del cap de setmana, entràvem un divendres, a les 15 hores, i eixíem un diumenge, a les 00 hores, fins al 2013. La considere com una germana perquè parlem diàriament. La segona, Rocío Gil, FMV18, perquè vaig ser jurat. Isqué el meu nom com el perfil farandulers i em vaig sorprendre molt. Ara repetiria. Estic molt orgullós de la selecció que hem fet. Rocío és una persona meravellosa, guapa per fora i més guapa per dins. L’he conegut molt de prop, s’ha recolzat en mi durant el seu regnat i ja una amiga per a tota la vida. La tercera és la meua filla, Celia. Abans de nàixer mon pare ja l’havia apuntat a una falla, com iaio caldós. Va nàixer un 21 de març. M’agradaria que fora tan fallera com les altres dues falleres.

Vicent Sempere, Periodista i jurat FMV18

168


M’imPortes!

La meua filla va nàixer sent Fallera Major de València. Rafa Gil A l’obrir esta porta el llenguatge sexista s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere. 169


#ab100s #pre100s #inNO100s A la meua casa estic envoltat de dones i també en el meu treball, els meus suports professionals són dones. No he sigut conscient de l’evolució dels càrrecs fallers perquè en la meua falla les dones sempre han sigut les que han portat la veu cantant. Sí que és cert que els càrrecs fa molts anys es repartien entre els homes, però el treball i la labor que comporta els secrets de la falla el feien les dones. En quant a Rocío, puc dir que la meua filla va nàixer sent Fallera Major de València, amb eixa sang fallera dins d’ella, participant en la comissió des de xiqueta, participant en playbacks, sent fallera major infantil i més tard fallera major... I un somni que es veu molt llunyà va arribar un moment que semblava ser assolible. Desmentisc els bulos sobre que per a ser Fallera Major de València has de ser família o d’amiga de... hui en dia, no!. Rocío continua il·lusionant-se en vestir-se o de pentinar-se i viu i està orgullosa de ser la representant de totes les dones del món faller. En una ocasió em va demanar consell sobre com ser o comportar-se en este càrrec i li vaig dir que havia de retornar al món faller el que li estaven donant, el seu somriure, el seu afecte i el seu cor. I crec que ho ha fet prou bé. Rocío és molt tossuda, quan s’obstina en alguna cosa sempre ho aconsegueix. Té un potencial intern d’una magnitud que ella mateixa desconeix. Respecte la cort de 2018, està formada per 12 dones preparades per a viure en el segle XXI. No hi ha cansament, no hi ha avorriment, no hi ha excuses. Saben on està i per què estan i retornen l’agraïment en forma de força i entusiasme, sempre amb un somriure per a regalar.

Rafa Gil, pare de Rocio Gil FMV18 170


M’imPortes! Noves masculinitats. Alberto Ibáñez

A l’obrir esta porta la publicitat sexista s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere. 171


#ab100s #pre100s #inNO100s Ara es parla molt de les noves masculinitats, però en el rerefons, en realitat, les falles s’han eixit des de fa molt de temps de la masculinitat exemòinica, per exemple, preparant flors per a la Mare de Déu. I no ho hem posat mai damunt la taula com una qüestió de noves masculinitats o d’altres opcions. Ostras! Igual és que desconeixiem les falles i voliem mirar-les d’una forma fàcil, criticona... Aleshores en eixe punt vaig vore les meues contradiccions. Algunes les he solucionat, altres les continue tenint i no sé contestar a certes coses que pel meu càrrec em pregunten, com per exemple perquè hi ha coses que només pot fer-les 1 una dona com per exemple ser Fallera Major i és que segons ho planteges el pots vore bé o no... Quantes coses només poden fer-les els homes i encara no ho hem canviat! A lo millor le demanem a les falles el que no ens atrevim a demanar-li als homes! Contuaré amb contradiccions i amb això tampoc passa res... Més enllà de que hi ha coses que es deuen canviar i del molt que també s’ha avançat, la visibilitazació més important que hi ha ara mateix és la lluita contra la violència masclista i moltíssimes falles i entitats vinculades a la festa s’han implicat... No té sentit que la base principal de les falles siguen dones i les presidències continuen sent majoritariament dominades pels homes, com també passa amb altres percentatges a altres móns com a l’universitari, per exemple. Les falles han sigut tradicionalment masclistes perquè estan a una societat tradicionalment masclista, però també han sigut espais d’empoderament de dones des de figures diferents, de fallera major a presidenta de falla, i s’ha pogut utilitzar el càrrec per a visualitzar lluites o causes. Estem en una línia positiva i falles com Borrull Socors obrin un camí important. Hi ha molt que fer i flexibilitzar. No passa res per canviar les tradicions sempre que siga des d’un punt democràtic i preguntant a molts agents no només a les estructures.

Alberto Ibáñez, secretari autonòmic d’Igualtat 172

1

Este article ha estat escrit avans què es coneguera el nostre canvi d’Estatuts, on es permet la figura del representant Major, tant masculí com femení.


M’imPortes! La meua filla és presidenta.Pepe Gómez

A l’obrir esta porta l’ignorar a les dones s’ha fos de l’iceberg de la perspectiva de gènere. 173


#ab100s #pre100s #inNO100s

Em dic Pepe i sóc del barri. Cadascun heu parlat de la vostra aportació però que aporteu un poc més que he aportat jo. Pertany a una família en què la important era la meua mare, que va tindre tres filles, majors que jo. L’única cosa que jo feia era anar per la llet i pel vi per al meu pare. Les meues tres germanes han sigut Falleres Majors d’esta falla. I ara resulta que les meues dues filles, totes dues falleres de Borrull Socors i, la xicoteta ha sigut la primera presidenta d’ella. També fa teatre i ho escriu, com ho feia el seu iaio. El que és femení de les falles és només el nom i gràcies, perquè si no foren Falles serien Fallos i, millor no caure en això. La llei és l’ordenació de la raó encaminada al bé comú i promulgada per qui té a la cura la comunitat. I això s’ha de canviar en les Falles, en la vida, en el teatre i en qualsevol aspecte.

Pepe Gómez, pare de la primera presidenta de la Falla Borrull Socors

174


M’imPortes!

Pla d’activitats

175


#ab100s #pre100s #inNO100s Diumenge 24 de febrer 10:00 h. Visita a l’Exposició del Ninot 14:00 h. Dinar al casal 20:00 h. Anem a la Crida Diumenge 3 de març 13:30 h. Dinar dels ABS a la plaça de Sant Sebastià. Entrega de xapes, mocadors i credencials. Dissabte 9 de març 21:30h. Inauguració oficial del parador, per la nostra Fallera Major, Marina Marín i Peiró. 22:00 h. Sopar de gala de la Fallera Major amb la presència dels Fallers d’Honor. A continuació... música en directe. Mix de disjokeis en el Plà B Diumenge 10 de març 10:00 h. Esmorzar popular(***) 14:00 h. Dinar dels #ab100s

Dijous 14 de març 09:00 h. I si acabem de fer la falla? 14:00 h. Dinar dels #pre100s 10:00 h. Esmorzar popular(***) 18:00 h. Arreplegà del ninot infantil de l’Exposició 18:30 h. Inauguració del parador infantil, a càrrec de la nostra Fallera Major Infantil Rocío Perona i Moya i, lliurament de recompenses infantils. 20:00 h. Plantà de la falla infantil.

176


M’imPortes! Divendres 15 de març 08:00 h. I si acabem de fer la falla? 09:00 h. Xocolatà i recepció del jurat de la falla infantil. Jocs en la falla. 10:00 h. Esmorzar popular(***) 14:00 h. Dinar al parador(*) 18:00 h. Berenar i Gimcana per les falles veïnes. 18:30 h. Arreplegada del ninot gran de l’exposició. 21:00 h. Espectacle de màgia per a la comissió infantil. 21:30 h. Sopar de la plantà i lliurament de recompenses (Amb els tradicionals fesols preparats per Mar Navarro, ajudada per algun gènere de perspectiva per Rafa Molina) 23:00 h. Està plantaaaaà!! (que la planten!!) Pla B. - Tropical Night 22:00 - 23:00 Los Sonpáticos 23:15 - 00:15 Son d’Ací 00:30 - 02:15 Dj Quela + Dj Palo Santo 02:15 - 04:00 La Cumbia te cambia Late Otros Pintacaras - proyecciones - cocktails tropical - luz negra Dissabte 16 de març 10:00 h. Esmorzar popular en honor a la falla plantada(***) 11:00 h. Tallers infantils 14:00 h. Dinar al parador(*) 14:30 h. Concurs de paelles. 16:00 h. Arreplegà del premi infantil (si en tenim) 18:00 h. Berenar de la Fallera Major Infantil. 20:00 h. Got Talent infantil 21:30 h. Sopar al parador(*) 22:30 h. Nit de disfresses amb temàtica musical: La teua cara em sona. Pla B. - Urban Sounds 18:00 a 20:00 activitats infantils / la pajarita 20:00 - 21:00 Ding Dong System 21:00 - 23:00 Strange Boy 23:00 - 00:00 Herba Negra 00:15 - 01:15 Grison Beatbox 01:30 - 02:30 Machete en boca 02:30 - 04:00 Dj Plan B 177


#ab100s #pre100s #inNO100s

Diumenge 17 de març 09:30 h. Arreplega del premi (si en tenim) 10:00 h. Esmorzar de la falla. 11:00 h. Tallers infantils 14:00 h. Dinar al parador(*) 16:30 h. Torneig Fallera Calavera 18:00 h. Berenar, Karaoke i Just Dance infantil. 21:30 h. Sopar a la carpa(*) 22:00 h. Concentració al casal per anar a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. A continuació... FallerCheff.Primera edició Pla B. - Fiambre (**) 20:00 - 22:00 Vespre amb Bodegas Arraez + Hoppers Fusion València + Black Bottom amb Pool Jazz Swingtet 23:00 - 00:30 Eterno dj 00:30 - 01:30 Kika Lorace 01:30 - 02:45 Eterno dj / Priscila live 02:45 - 04:00 Miss Yuls dj Dilluns 18 de març 07:30 h. Macrodespertà per la demarcació. Agrupació de Falles del Botànic. 10:00 h. Esmorzar popular(***) 11:00 h. Tallers infantils 14:00 h. Dinar al parador(*) 16:00 h. Vespre(**) amb flamenc, ISRA Maldonado 18:30 h. Disfresses infantils amb cercavila i berenar-sopar(*) 21:30 h. Sopar al parador(*) 22:00 h. Playbacks infantils 23:00 h. La nit de Gustavo Paradaisse!! Pla B. - Oh Yes by DSK Pop 17:00 - 20:00 Activitats infantils 20:00 - 22:00 Vespre(**) amb Bodegas Arraez - Somos Son 22:30 - 23:30 Compakto Dj 23:30 - 04:00 DSK Pop Live con Ley Dj + Simone + David Van Bylen

178


M’imPortes! Dimarts 19 de març 10:00 h. Esmorzar popular(***) 11:30 h. Missa en honor a Sant Josep a la Parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià. A continuació homenatge al Palleter. 14:00 h. Aperitius per Sant Josep. 14:30 h. Dinar al parador(*) 17:30 h. Guerrilla Impro del vespre. 18:00 h. Berenar de la presidència infantil. 18:30 h. Jocs i globotà. 22:00 h. Cremà de la falla infantil 22:30 h. Últim sopar al parador(*) 00:00 h. Cremà de la falla gran i, posterior brindis d’inici de l’exercici 2020, amb els tradicionals pastissets del president. Divendres 22 de març 21:30 h. Junta d’exercici nou. Elecció de la presidència 2019/20.

(*) La comissió infantil disposa d’un menú gratuït per a dinar, berenar i sopar, durant tota la setmana fallera. Els majors hi hauran d’apuntar-se amb antelació i abonar 5€ per dinar o sopar. (**) No hem trobat la traducció per a la tendència actual del “tardeo” i per no inventar-nos la paraula anglosaxona afternooneo... (***) Els esmorzars seran populars i cal apuntarse la vesprada anterior (2€), malgrat que algun representant ens vulga convidar. Les amistats que ens acompanyen a dinar o a sopar algun dia esporàdicament, deuran fer-se càrrec de les despeses de taula (beguda, aperitiu, café) o, abonar-lo les persones falleres que conviden, per 5€. Heu d’estar pendents a les nostres xarxes socials per conéixer les modificacions, si n’hi haguera, perquè vos informarem al minut. Este programa és susceptible de canvis per motius d’organització.

179


#ab100s #pre100s #inNO100s

180


M’imPortes! Comissió dels carrers Borrull Socos

181


#ab100s #pre100s #inNO100s L’equip Presidència: Sebastián Marín i Martínez Secretaria: Ana Juan i Nicolás i Ernesto Ferragud i De Diego Directiva: Pepo Moreno i Castelló, Marina Marín i Peiró, Cristina Oliva i Nieves, David Oliver i Huerta, Mar Molina i Navarro, Nieves González i García, Carmen Marín i Peiró i, Juan Carlos Perona i Rubio. Vocalies: Fernando Vela i Vela, Juan Mateo i Miquel

Comissió

Celia Arregui i Trinidad Ximo Arregui i Trinidad Emma Belda i Garcia Malena Blanco i Garrigues Mara Blanco i Garrigues Julia Blanco i Hipólito Miquel Blanco i Hipólito Paula Doyague i Vizcaíno infantil:

Felipe Javier Acebron i Caballer Felipe Acebron i Cano Vega Aleo i Navarro Marcos Andreu i Natividad Ignacio Aznar i Saura Federico Bonell i Tortajada Marta Bonell i Tortajada Amparo Caballer i Úbeda Miquel Canela i Màrquez Noelia Castelló i Quinzá Manel Costa i Adrián Jorge De Torres i García Carlos Estal i Ballester Candela Esteban i Castelló Luis Miguel Esteban i Saz Borja Estellés i García 182

major


M’imPortes!

Blanca Esteban i Castelló Maria Linares i Duran Rocio Perona i Moya Carla Prósper i Gómez Carla Ramiro i Matías Lucía Ramiro i Matías Pau Ramiro i Matías Verónica Tormo i Monzó Comissió

Ernesto Ferragud i De Diego Maria Ferrando i Feliu Àngela Ferrando i Ramada Lorenzo Ferrer i Agudo David Ferrer i Pérez Mª Cruz García i Sanchis Almudena García i González Amparo Garrigues i Martínez Victoria Garrigues i Martínez Amparo Gómez i Belloch Encarna Gómez i Belloch Josefa Mª Gómez i Valle Juani Gómez i Valle Nieves Gonzalez i Garcia Blanca Gonzalez i Navarro Vicenta Gorrea i Ramos Giuseppe Grezzi Francisca María Hipólito i Bonet

183


#ab100s #pre100s #inNO100s

Sefa Jorge i Jorge Ana Juan i Nicolás Cristina Lagarde i Cabañero Manuel Latorre i Esteve Manuel Latorre i Gorrea Marina Marín i Latorre Sebastián Marín i Martínez Carmen Marín i Peiró Marina Marín i Peiró Cristina Martínez i Fernández Begoña Martínez i Llosa Yaiza Mascarós i Fernández Ana Martínez i Pedre Juan Manuel Mateo i Miquel Noelia Matias i Beltrán Carlos Florencio Mendoza i González Rafael Molina iI Mira Mar Molina i Navarro Alberto Monforte i Gómez Isabel Monzó i Albert Jose Maria Moreno i Castelló Juani Moya i Montañez Charo Navarro i Molina Mª Del Mar Navarro i Molina Patricia Nicolás i González

184


M’imPortes!

Lola Nieves i Losa Maria Ángeles Nieves i Losa Andrea Oliva i Nieves Cristina Oliva i Nieves David Oliver i Huerta Gonzalo Ortega i Castillo Encarna Ortín i Gómez Isabel Peiró i Orozco Marcela Peiró i Orozco José Luis Peralta i López Juan Carlos Perona i Rubio Juan Bta. Prósper i Lis Alejandro Quintero i Taberner Gonzalo Rico i Martinez Jose Vicente Ros i Gamón Irene Salavert i Rodriguez Maria Pilar Soriano i Rodriguez Andres Ten i Navalón Carolina Tormo i Monzo Aida Valero i Domínguez Fernando Vela i Vela Juan Manuel Viega i Correa Carles Vila i De la Plaza Carolina Vilaplana i Verdú Alba Vivó i Martínez

185


#ab100s #pre100s #inNO100s Latorre 2019

Els premis Latorre a la Trajectòria Fallera 2019 recau en Inma Guerrero i, en la categoria Contribució a la Cultura Valenciana d’enguany recau sobre el mestre Rafa Vizcaíno.

L’elecció de la vicepresidenta de Cultura de Junta Central Fallera (JCF) i fallera del sector Botànic La Petxina va tindre lloc durant la reunió del jurat dels premis, compost pel president de JCF, Pere Fuset, i els expresidents Félix Crespo i Paco Lledó. Enguany, en substitució de l’expresident de la institució Enrique Real, qui va faltar fa uns mesos, s’ha incorporat l’exsecretari general en la seua època, Evaristo García, com a membre del grup. ‘El jurat, què va arribar a una decisió final de forma unànime, ha destacat la gran tasca i entrega de la vicepresidenta, la seua vida fallera, contribució al món de les Falles des de la seua indiscutible estima per la cultura i proximitat a les comissions, fallers i falleres. Així com la seua lluita pel teatre amateur de les falles’ D’altra banda, conforme als estatuts dels premis, ha sigut la junta ordinària de la falla, la que ha triat el guardonat en la categoria de cultura fallera. Rafa Vizcaíno, director d’orquestra i compositor, té una àmplia trajectòria, molt vinculat des de fa anys al món faller. Director de Gayano Women,s Band de València (l’única banda exclusivament de dones d’Espanya) i, a més, mestre que va recuperar per a Borrull Socors l’himne de la seua comissió en 2018. ‘Vizcaino ens ha permés gaudir encara més de la nostra essència i recuperar part d’una il·lusió que creiem insalvable, gràcies al seu regal sorprenent i desinteressat. Motius pels quals sempre la nostra comissió l’estarà agraïda, formant part de la seua evolució i nou camí cap al centenari’ Ja estem en la quarta edició dels Premis Latorre, que van arrencar a l’exercici 2015, com homenatge al faller històric de Borrull Socors, qui ha dedicat tota la seua vida a les Falles, des de la base fins a la més alta de la institució de JCF. Fuset, Lledó, Crespo i Real van rebre una menció especial. Paco Yago i Reyes Martí al 2017, Pepe García Bosch i Amparo Gómez al 2018, sempre amb el patrocini incondicional d’AMSTEL i Espolín 186 Indumentària Valenciana. Suport al qual enguany s’incorpora Can Can en Pac.

La comisió


La porta d’un exercici diferent


M’imPortes!

Valencians, en peu...

199


#ab100s #pre100s #inNO100s

Com la flor del jesmil [Com la flor del gessamí] que en pura blancor [que en pura blancor] diu, Valencia es un jardí, [diu, València és un jardí,] ¡Valencia es lo millor! [València és el millor!] Es il·lusió molt cabal [És il·lusió molt cabal] de comissió tan fallera [de comissió tan fallera] tan sansera i formal (Bis) [tan sensera i formal] el ser sempre la primera. [ser sempre la primera.]

Himne de la C Borrull So

En germanor i al·legria [En germanor i alegria] fá falla que és admirá [fa falla que és admirà] i com sempre en harmonia [i com sempre en harmonia] un any mes está plantá [un any més està plantà] está plantá... está plantá [està plantà... està plantà] Entre estámpits de carcases [Entre estampits de carcasses] traques, música i foc, [traques, música i foc,] Sant Chusep dona les grasies [Sant Josep dona les gràcies] a Valencia i Comissió. [a València i comissió.] 200


M’imPortes!

e la Comissió ull Socors ¡Comissió!

[Comissió!] dels carrers Borrull Socós [dels carrers Borrull Socors] ¡Comissió! [Comissió!] dels carrers Borrull Socós [dels carrers Borrull Socors] Festa valenciana [Festa valenciana] festa nacional [festa nacional] festa de les falles [festa de les falles] festa inmortal [festa inmortal]

Lletra: Miguel V. Sarrión López Música: Mestre José Esteve Albelda

(La lletra és transcripció literal de documentació que obra en el nostre arxiu) Volem agraïr al director Rafa Vizcaíno (premi Larorre 2019), l’adaptació al segle XXI i l’enregistrament de l’himne en format digital.

201


#ab100s #pre100s #inNO100s

Himne oficial de la Com

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la Vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l’Art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fi nes. Brindes fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres...

202


M’imPortes!

a Comunitat Valenciana Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians, en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca!! Visca!!!

203


#ab100s #pre100s #inNO100s Nova imatge, mateixa identitat

L’exercici 2018-19 passarà a la història per varios motius, però un fonamental és el canvi d’identitat coorporativa, que va ser aprovada en el ‘Congrés Borruler’ d’octubre.

La nova imatge representa una comissió més moderna, més actual però sense perdre les identitats d’una comissió centenaria. Així l’escut històric de la comissió de la Falla Borrull Socors es manté per a dues casos excepcionals, i és el format per l’escut de la ciutat de València, sense la doble “L”, al costat dret de la qual i esquerre se situen un “tronaor” color gris i el “Micalet” marró embolicats amb les ales d’un rat penat “negre”, descansant tot això sobre una faixa blava on figura el nom de la falla que emergeix d’esquerra a dreta i en el vèrtex inferior de la qual se situen fulles de llorer i el màxim “Bunyol” en groc amb el qual està guardonada la Comissió. L’escut històric estarà present en l’estendard i la joia mentre que la marca d’identitat estarà en la resta de documents.

La marca d’identitat es compon quatre romboides col·locats simètricament formant un rombe més gran. Els romboides es corresponen amb una pinta de valenciana, la torre del Micalet, una fulla de llorer i la Reial Senyera. Al costat de la cantonada inferior d’este rombe apareix, centrat, el nom de la falla. Per utilitzar els elements per separat, que aniran sempre acompanyats del nom de la falla, una damunt de l’altra en ordre de grandària, situant-se la més gran baix. En els comunicats oficials de la falla s’inclourà la marca d’identitat en la part superior i centrat. Podrà acompanyar-se d’altres logos commemoratius d’aniversaris, a la dreta, en aquells comunicats que facen referència a actes de la celebració.

La comisió 204


Profile for Borrull Socors

LLibret Borrull Socors 2019 (A.gran)  

Dos llibrets en u. #pre100s #ab100s #inNO100s A. Prespectiva de gènefe (gran) B. Coeducació (infantil)

LLibret Borrull Socors 2019 (A.gran)  

Dos llibrets en u. #pre100s #ab100s #inNO100s A. Prespectiva de gènefe (gran) B. Coeducació (infantil)

Advertisement