Page 1

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

12, 13, 14 i 15 de maig de 2014

39

Sota les llambordes hi ha el ventall Isaac Camps Geòleg i editor científic

L

es cinc ciutats més poblades de Catalunya són Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell. Per què aquestes i no unes altres? Tenen algun punt en comú que ho hagi determinat així? Si ho pregunteu a un científic social probablement us donarà arguments històrics, econòmics, socials… però jo us remetré a un fet radicalment pretèrit, a un factor geològic anterior a l’existència dels primers pobladors: les cinc ciutats estan edificades sobre ventalls al·luvials. Un ventall al·luvial, o con de dejecció, és un cos de sediments constituït pels arrossegalls transportats per un curs d’aigua torrencial. El curs alt d’una riera, a la muntanya té un pendent elevat que dóna a l’aigua prou energia com per transportar en massa grava, sorra i argila. Quan arriba a la plana, el pendent disminueix, l’aigua perd força i diposita la seva càrrega formant una extensa rampa de sediments. Gran part de Barcelona, L´Hospitalet i Badalona estan edificades sobre la coalescència de petits ventalls al peu de Collserola i la Serralada de Marina. Terrassa i Sabadell són sobre el ventall de la riera de les Arenes, un con de dejecció allargat que té l’àpex a Matadepera i que arriba fins a Ripollet. Els ventalls tenen una topografia bastant suau, oberta i uniforme, només alterada per riuades de menor entitat que els travessen longitudinalment. Fundar sobre ells una ciutat té avantatges i inconvenients. Conformen territoris fèrtils fàcils de conrear, pasturar i comunicar. Poden expandir-se sense obstacles topogràfics remarcables i per això les ciutats més grans de Catalunya estan sobre ventalls. Però paguen dos preus molt cars: el risc de rierades i que en una plana és més difícil defensar-se de l’enemic. A Barcelona ho van resoldre edificant la ciutat romana sobre el Mont Tàber, un petit turó de roques antigues que sobresurt com un

Dipòsit legal: B-25860-2013

La topografia dels ventalls és suau, oberta i uniforme, només alterada per rieres petites que l’atravessen. Foto: Redacció

illot uns pocs metres per sobre del pla de Barcelona. Al pla de Terrassa també hi ha dos petits illots de materials antics que sobresurten sobre el ventall de la Riera de les Arenes: el Turó de l’Argila (al cim del quan hi ha Can Colapi) i el Puignovell (on hi ha la CECOT). Però els dos nuclis històrics de la nostra ciutat, Ègara i la Vila del Palau de Terrassa, van obviar aquestes atalaies i van seguir una altra estratègia vàlida: assentar-se entre dos torrents que els feien de fossat naturals. La confluència del torrent Monner i el torrent del Vallparadís conforma una mena de proa. Aquí es fundà el poblat ibèric d’Ègosa. El segon cas és molt més interessant perquè la transformació urbanística ha esborrat els antics torrents i no és evident. Sembla ser que durant el neolític

President i CEO: Serafí Gàzquez i Moya Sotspresident i dir. financer: Amadeu Cazador Puig Resp. d’institucions, partits polítics i universitats: Jordi Dueso Almirall Adjunta a direcció: Mireia Guerola Carbó Direcció comercial: Marc Campins Coach: Joan Carles Folia Torres

ja hi havia algun tipus d’assentament a l’entorn del l’actual plaça Vella, entre la riera del Palau (la rambla d’Ègara) i el torrent del Rossinyol (o de Can Santllehí). El Torrent del Rossinyol naixia al pla del Bonaire, passava per l’actual camp del Terrassa FC, la plaça Rosa Mora (on es poden veure restes del seu talús en els patis de les cases del costat oest), el passeig de les Lletres (davant de la Bct es pot observar el desnivell de l’antiga riba est), el carrer Pantà, el carrer Gavatxons, pel costat oest de la plaça Vella, el carrer Mosterol… i més enllà. Aquest assentament va perviure i créixer amb el temps, fins arribar al s. XIII en què trobem un recinte fortificat amb muralla i fossat. Les excavacions dels anys 90 en han donat un visió bastant acurada de com era el fossat i el seu probable

Direcció de redacció: Rosa Sariñena Iborra Cap de tancament: Mireia Prat Duran Cap de NEWTdigital: Xavi Calvó Mazorriaga Periodistes: Mercè Folch Titó, Laura Alastruey Arnan, Zuriñe Martín Cazorla, Mireia Prat Duran La contra: Montse Puig i Jorge Flores Entreteniments: Josep Hierro i Ubach

traçat. Tenia una amplada de 5-6 m i una fondària mitja de 3,5 m, tenia un traçat més o menys trapezoïdal, bastant irregular, i probablement, no donava tota la volta a la muralla. I és aquí on entra de nou la geologia per explicar-nos algunes coses. El tram sud del fossat anava més o menys per sota les cases del carrer del Vall (d’aquí el nom), i connectava el torrent del Rossinyol amb la riera del Palau, on presumiblement s’acabava. El tram nord del fossat discorria pel raval de Montserrat. En arribar al carrer de la Unió girava cap el sud, i davant de l’antiga FECSA tornava a gira en angle recte de nou per anar a acabar a la riera del Palau. El tram est era una mica sinuós i anava de l’antic Ajuntament de Terrassa, per sota les cases del cos-

Col·laboradors: Marc de la Torre, Oriol Marcet, Artur Martínez, Andrés Aragoneses, Isaac Camps, Toni Hernández, Joseba Quevedo, Andreu Enrich, Iñaki Bustínduy, Lluís Garrido, Daniel Ollé, Javier de Agustín, Isaac Meler, Cristina Mora, Final de Trajecte: Núria Casanovas, Anna Fernández, Anna Brullet. Il·lustracions: Dani Zarzuelo

tat oest del carrer Gavatxons, la plaça Vella (al paviment de la plaça s’ha simulat el traçat del fossat, la torre sud del portal i, mitjançant unes fustes, el possible pont per salvar el fossat) i sota les finques de la banda oest del carrer de l’Església. És a dir, que hàbilment es va aprofitar el tàlveg del torrent del Rossinyol per construir la defensa. D’aquí la seva sinuositat. Però el que era bo per una banda era dolent per una altra. És sabut que al nostre país un torrent pot baixar sec durant anys i de cop volta fer una ensulsiada. Els veïns de Terrassa estaven obligats, sota multa, a mantenir el fossat lliure de sediments i deixalles. Però arribà un punt en què la muralla i el fossat eren un obstacle pel creixement urbanístic de la ciutat. El segle XVI el rei Carles I concedí el privilegi d’aterrar la muralla i reblir el fossat. Les excavacions arqueològiques demostren que abans d’omplir-lo passà un període de temps en què els vilatans deixaren de netejar-lo i la natura feu la seva. Els trams estudiats del fossat est mostren que abans dels abocaments humans hi ha una capa de sediments del tipus debris flow, això és, una colada de fang amb còdols suspesos dipositada a gran velocitat. Aquest tipus de material és propi d’una rierada sobtada i violenta que va ser canalitzada pel propi torrent del Rossinyol que reclamava la seva antiga llera. Però com havien fet acabar el torrent en un cul-de-sac, l’aigua s’hi estanyava. La prova d’això és que sobre la colada de fang hi ha una capa de troncs i branques en estat de semicarbonització, un dipòsit típic dels ambients palustres. I per sobre, terres i runes abocades Aquests sediments contrasten amb els que es dipositen contemporàniament al fossat del Raval, on pràcticament no es troben materials naturals i com a molt, entre abocament i abocament de runa, hi ha petites capes de sorra i fang decantats, típics dels bassals que es formen després d’una pluja. Seria més romàntic trobar-se sota una platja sota les llambordes. Però un ventall al·luvial no és menys interessant.

Ressenyes: Oriol González, Cesc Llaverias, Synusia, Abacus Terrassa. Casa del llibre. Correcció lingüística: Berta Homs i Corbera Fotografia: Marta Balaguer Comas, Lydia Cazorla Maquetació: Mireia Alcaraz Disseny editorial: Julio Estrela Arenas Distribució: MarinaBCN Distribucions

Profile for Bloc de Camp

Sota les llambordes hi ha el ventall  

Article aparescut al nº53 del NewT.cat

Sota les llambordes hi ha el ventall  

Article aparescut al nº53 del NewT.cat

Advertisement