Itinerari geològic pels volcans de sant iscle de colltort

Page 1

22

Ù Ì ¦ ʽʦ®

/ƟŶĞƌĂƌŝ ŐĞŽůžŐŝĐ ƉĞůƐ ǀŽůĐĂŶƐ ĚĞ ^ĂŶƚ /ƐĐůĞ ĚĞ ŽůůƚŽƌƚ͕ KůŽƚ͕ 'ŝƌŽŶĂ /Ý ÃÖÝ ' ÃçÄ ®;d ÙÙ ÝÝ Ϳ

ǡ carem la imatge icònica dels volcans garrotxins de Santa Margarida, el Croscat o el Montsacopa, la punta de l’iceberg d’un fenomen geològic més extens que no sembla. Al nostre país hi ha pel cap baix una vuitantena de volcans o restes d’aparells Ö ǡ sorprendre però que s’explica en part perquè els ± ǡ Ã ǯ Selva, es troben entre bastant o molt erosionats i/o parcialment coberts per sediments, amb la qual ϐ Ö À Ǥ Ö ° Àϐ ǡ Ö Ǥ Tornant a la xifra anterior, si us sembla alta cal dir que la llista no es pot donar per tancada, doncs en els darrers 25 anys s’han descobert ben bé una vin ϐ Ǥ pioner ȋ Àǡ ͳͻͺͳȌ ϐ ͵ͷ Garrotxa, mentre que la Ö (ICGC, 2007) en llista ͸͵Ǩ ±

cosa tant petita com per passar desapercebuda i com pot ser que encara ara se’n descobreixin de nous. Les raons són variades: per una banda les ϐ ǯ ϐ ǡ ǯ Ǥ ǯ ° ϐÀ hi ha volcans ocults sota erupcions posteriors, com per exemple, al Montsacopa. Algunes descobertes importants, com en el cas del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella), són fruit de la reinterpreta × ǯ ϐ Ǣ ǡ com un dels que veurem en aquest article, la Tuta ǡ × × ϐ ± ϐ (avui, amb les dades LiDAR en obert, qualsevol mortal pot veure tot allò que amaga el bosc!). Així doncs, l’objectiu d’aquest article es convidar ° enclavat a la capçalera de la Riera de Sant Iscle (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa), un espai de gran valor paisatgístic fora dels circuits més turístics i

ƐƋƵĞŵĂ ŝ ƉĂƌĂĚĞƐ ĚĞ ů͛ŝƟŶĞƌĂŝ͘ ,Ž ƉŽĚĞƵ ůŽĐĂůŝƚnjĂƌ ĂƋƵş͗ ŚƩƉƐ͗ͬ​ͬŵŝŶĞƌĂƚůĂƐ͘ĐŽŵͬůŽĐĂƟŽŶͬϯϬϵϵ W͘ WăƌƋƵŝŶŐ͘ ϭ͘ sŝƐŝſ ŐĞŶĞƌĂů ĚĞ ůĂ dƵƚĂ ĚĞ ŽůůƚŽƌƚ ŝ ĚĞƐĐƌŝƉĐŝſ ĚĞů ƐƵďƐƚƌĂƚ ŽĐğ͘ Ϯ͘ ZĞůůĞƵƐ ĞŶ ĐŽƐƚĂ͕ ĚŝăĐůĂƐŝƐ ŝ ĨĂůůĞƐ͘ ϯ͘ ĂƐƚĞůů ĚĞ ŽůůƚŽƌƚ͗ ǀŝƐƚĂ ƉĂŶŽƌăŵŝĐĂ ĚĞ ϭϴϬǑ ĚĞ ůĂ s'͘ ϰ͘ sŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͗ ǀƵůĐĂŶŝƐŵĞ ĞƐƚƌŽŵďŽůŝă ŝ ĚŝƉžƐŝƚƐ ƟƉƵƐ ƐƉĂƩĞƌ͘ ϱ͘ sŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͗ ĚŝĐ ƐĞŵŝĂŶƵůĂƌ ďĂƐăůƟĐ͘ ϲ͘ sŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͗ ĚŝƉžƐŝƚƐ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐƐ ĚĞ ĐĂŝŐƵĚĂ ŝ Ě͛ŽŶĂĚĂ͘ ϳ͘ sŽůĐă ĚĞ ĂŶ dŝă͗ ĚŝƉžƐŝƚƐ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐƐ ƐŽďƌĞ ƉĂůĞŽƐŽů͘ ϴ͘ sŽůĐă ĚĞ ĂŶ dŝă͗ ƚƌĞƐ ƟƉƵƐ ĚĞ ĚŝƉžƐŝƚƐ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐƐ͘ ϵ͘ sŽůĐă ĚĞ ĂŶ dŝă͗ ĐƌăƚĞƌ ƟƉƵƐ ŵĂĂƌ͘ ϭϬ͘ sŽůĐă ĚĞ ůĂ dƵƚĂ ĚĞ ŽůůƚŽƌƚ͗ ƵŶ ǀŽůĐă ĂơƉŝĐ͘ ĂƐĞ ĐĂƌƚŽŐƌăĮĐĂ ĚĞ 'ŽŽŐůĞ ĂƌƚŚ͘ INFOMINER - 69, 2/2017

Ù Ì ¦ ʽʦ® ϐ Ǥ × ca que des del Castell de Colltort es té de gairebé volcans amb trets poc habituals en el context de ǣ ǡ ȋ Ȍ sorprenent Tuta de Colltort. Possiblement els tres estiguin genèticament relacionats. En el quilòmetre 61,5 de la carretera C-65 entre ǯ ǡ ϐ Sant Iscle de Colltort. Deixem el nucli de cases a la ϐ ­ Sant Iscle. Al cap d’un km, cal agafar el trencall a l’esquerra cap a Mas Colltort. Al cap de poc hi ha uns camps on cal deixar el vehicle (P) i continuar a Ǥ ǯ ϐ corriol pel bosc que passa per sobre de la masia; no us equivoqueu, doncs si agafeu el camí que va al Ǧ Ǧ Ǥ Just després del mas, el camí arriba a un coll (1) on la vegetació s’obre i ens permet contemplar el ves Ǥ ǯ ǯ ͳͻͻ͹ polèmica inicial, fruit de la impossibilitat de trobar ϐ ǯ

vegetal. La Tuta («cova») conforma una depressió ovalada, esbocada cap al sud-oest, de 100×130 m ͸Ͳ Ǥ ± ± bon punt per observar els gresos calcaris eocens que formen el substrat de la carena on s’assenten els volcans. Si mireu amb atenció, es poden trobar restes d’equinoderms, entre altres fòssils. Àǡ ± ǡ × ϐ arribar a la Collada de Colltort. En aquests punt deixem el camí principal que baixa del dret al Pla de Sacot i prenem un corriol carener (2) cap a ǯ ͳͲ ϐ Castell de Colltort. ± (3) més interessants i completes del Parc Natural Ǥ A primer cop d’ull es reconeixen els icònics volcans de Santa Margarida i el Croscat. Just a sota del cas ȋ ǡ gons l’autor) i a l’esquerra del Santa Margarida, el Ǥ ǯ conus hi ha els camps del Pla Sacot, una depressió endorreica que s’inunda en cas de fortes pluges. ± ï des d’aquí. A l’esquerra, en el límit de la Carena

>ĞƐ ǀŽƌĞƐ ĚĞů ĐƌăƚĞƌ ŝ ůĞƐ ƉĂƌĞƚƐ ; Ϳ͕ ŐĂŝƌĞďĠ ǀĞƌƟĐĂůƐ͕ ĞƐƚĂŶ ĨŽƌŵĂĚĞƐ ƉĞƌ ŐƌĞƐŽƐ ĐĂůĐĂƌŝƐ ŝ ƉĞƌ Ăŝdžž ŚŽŵ ƉĞŶƐĂǀĂ ƋƵĞ ĞƐ ƚƌĂĐƚĂǀĂ Ě͛ƵŶ ĞŶĨŽŶƐĂŵĞŶƚ ĐăƌƐƟĐ͘ ů ƐĞƵ ĨŽŶƐ ĠƐ ƉůĂ ŝ ĐŽďĞƌƚ ƉĞƌ ƵŶ ĞƐƉğƐ ĂůnjŝŶĂƌ ;ǀĞƵƌĞ ƉĂƌĂĚĂ ϭϬͿ ƋƵĞ ŶŽŵĠƐ ƉĞƌŵĞƚ ŽďƐĞƌǀĂƌ ĂůŐƵŶƐ ƌĞƚĂůůŽŶƐ ĚĞ ĚŝƉžƐŝƚƐ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐƐ ŵŽůƚ ĐŽŵƉĂĐƚĂƚƐ͕ ĨŽƌŵĂƚƐ ƉĞƌ ĨƌĂŐŵĞŶƚƐ ĚĞ ŵŝĚĂ ŵŝůͼůŝŵğƚƌŝĐĂ͘ WĞƌ ƐŽďƌĞ Ě͛ĂƋƵĞƐƚƐ ĚŝƉžƐŝƚƐ͕ ŝ ĚĞƐ ĚĞ ůĂ ďĂƐĞ ĚĞů ĐƌăƚĞƌ͕ Śŝ ŚĂ ƵŶ ĂŇŽƌĂŵĞŶƚ ďĂƐăůƟĐ Ě͛ĂƐƉĞĐƚĞ ŵĂƐƐŝƵ ŝ ƋƵĞ ŶŽŵĠƐ ĂŇŽƌĂ ĞŶ ĂůŐƵŶƐ ŵĂƌŐĞƐ ĚĞ ůĞƐ ĨĞŝdžĞƐ ƋƵĞ Ɛ͛ĞƐŐůĂŽŶĞŶ ĚĂǀĂŶƚ ůĂ dƵƚĂ͕ ŵŽůƚ ƌĞƚƌĞďĂůůĂĚĂ ĂŶƚƌžƉŝĐĂŵĞŶƚ ŝ ĞŶǀĂŢĚĂ ƉĞƌ ĨĂůŐƵĞƌĞƐ ; Ϳ͘ /ŶŝĐŝĂůŵĞŶƚ ĞƐ ƉĞŶƐĂǀĂ ƋƵĞ ĞƌĂ ƵŶĂ ƉĞƟƚĂ ĐŽůĂĚĂ ŝ ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ Ɛ͛ŝŶƚĞƌƉƌĞƚĂ ĐŽŶ Ă ƌĞƐƚĞƐ ĚĞ ůĂ džĞŵĞŶĞŝĂ Ž ŶĞĐŬ͘ Foto: Agnès Peiró. INFOMINER - 69, 2/2017

23

24

Ù Ì ¦ ʽʦ®

ů ĐĂŵş ƚƌĂŶƐŝƚĂ Ăů ĐĂŝƌĞ ĚĞ ůĂ ĐƌĞƐƚĂ Ě͛ƵŶĂ ĐĂƌĞŶĂ ƋƵĞ ĠƐ ƵŶ ƌĞůůĞƵ ĞŶ ĐŽƐƚĂ ƚƌĂǀĞƐƐĂƚ ƉĞƌ ĚŝăĐůĂƐŝƐ ĞŝdžĂŵƉůĂĚĞƐ ƋƵĞ conformen passos molt estrets. Foto: Isaac Camps.

ǯ ǯ ǡ ǯ presa de la colada del Croscat que barra el pas dels torrents que baixen de la muntanya. En la verda uniformitat de la Fageda sobresurten dos petits ǣ ȋ Ȍ els dos cons siamesos del volcans de Cabrioler. ϐ cis cònics units per la base que destaquen per les ǣ ǡ al NE. ± ϐ ± Ǥ ǯ Serra, amb suau pendent vers Olot. Es tracta d’una ǯ ͹ͷ ° × ȋ × Ö ǯ Ȍ ϐ ± ϐ ǯ ȋ ° ȌǤ Amb una datació d’uns 250.000 anys, es consi × ± zona. Si teniu temps, us recomano completar el dia ϐ × mica des del punt oposat. Per últim, a l’est, es distingeix Olot, rodejat dels seu tres volcans: el Montsacopa, la Garrinada i el Montolivet.Desfem camí i tornem a la Collada de Colltort. Continuem carenant, ara vers llevant.

Volcans: 1 sŽůĐă ĚĞ ůĂ 'ĂƌƌŝŶĂĚĂ͘ 2 sŽůĐă ĚĞů DŽŶƚƐĂĐŽƉĂ͘ 3 sŽůĐă ĚĞ DŽŶƚŽůŝǀĞƚ͘ 4 sŽůĐĂŶƐ ĚĞ ĂďƌŝŽůĞƌ͘ 5 sŽůĐă ĚĞů WƵŝŐ :ŽƌĚă͘ 6 sŽůĐă ĚĞ WƵũĂůſƐ͘ 7 sŽůĐă ĚĞů ƌŽƐĐĂƚ͘ 8 sŽůĐă ĚĞů WƵŝŐ ^ĂĨŽŶƚ͘ 9 sŽůĐă ĚĞů WƵŝŐ ĚĞ DĂƌƟŶLJă͘ 10 sŽůĐă ĚĞ ^ĂŶƚĂ Margarida. 11 sŽůĐă WƵŝŐ ĚĞ DĂƌ͘ 12 sŽůĐă ĚĞ ZŽĐĂŶĞŐƌĂ͘ 13 sŽůĐă ĚĞ WƵŝŐ ^Ƶďŝƌă͘ 14 sŽůĐă ĚĞ ŽŵĂĚĞŐĂ͘ 15 sŽůĐă ĚĞů WƵŝŐ de la Costa. Colades principals: A ůƟƉůă ĚĞ ĂƚĞƚ ĚĞ ůĂ ^ĞƌƌĂ ;ǀŽůĐă ĚĞ WƵũĂůſƐͿ͘ B &ĂŐĞĚĂ Ě͛ĞŶ :ŽƌĚă ;ǀŽůĐă ĚĞů ƌŽƐĐĂƚͿ͘ C ŽƐĐ ĚĞ dŽƐĐĂ ;ǀŽůĐĂŶƐ ĚĞ ĂďƌŝŽůĞƌ Ž ǀŽůĐă ĚĞů WƵŝŐ :ŽƌĚăͿ͘ Conques endorreiques: a Pla de Sacot. ď WůĂ ĚĞů ĂƐĂůƐ ; ŽŽƉĞƌĂƟǀĂ >Ă &ĂŐĞĚĂͿ͘ c WůĂ ĚĞů sŝůă͘ d ĂƐƐĞƐ ĚĞ ĂŶ :ŽƌĚă͘ e WůĂ ĚĞ >ůĂĐƐ ;&ŽŶƚ DŽŝdžŝŶĂͿ͘ &ŽƚŽ͗ :ƵĂŶ DĂƌơŶ͘ INFOMINER - 69, 2/2017

Ù Ì ¦ ʽʦ® ϐ (4) on el paisatge canvia. El terreny conforma un petit i suau collet on la fageda s’esclarissa i convi À Ǥ Ǥ ϐ ǡ ± través, ascendint frontalment i deixant el camí a la ǡ ± Ǥ ϐ à un caos de blocs irregulars semisoldats (spatter) que corresponen als materials típics que s’acumulen prop de la xemeneia d’un con estrom Ǥ À continuar-lo en direcció est. Notareu com el traçat ϐ Ö Ǥ ǯ ǡ del camí, trobareu un muret de basalt que corres Ʋ del parc (5): un dic semianular (a Catalunya i ha un ǡ Öǡ ± ǣ Puig de la Garrinada).

ǡ ± ǡ només en té mig. En arribar al Collet de Fontpobra, un corriol descendeix abruptament vers la surgència de la Font Ǥ ǡ Ö Ã per pedruscall relliscós de fragments de greda.

^ƉĂƩĞƌ ĚĞů &ŽŶƚƉŽďƌĂ͘ &ŽƚŽ͗ >ůƵşƐ DĂƌƚŽƌĞůů͘

1. ŝƉžƐŝƚƐ ĚĞ ĐĂŝŐƵĚĂ ĞƐƚƌŽŵďŽůŝĂŶƐ͕ ďăƐŝĐĂŵĞŶƚ ŐƌĞĚĞƐ͘ ŽŶƐƟƚƵĞŝdžĞŶ Ğů ĐŽŶƵƐ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͘ 2. 'ƌĞĚĞƐ Ăŵď ĨƌĂŐŵĞŶƚƐ ůşƟĐƐ ƋƵĞ ĚĞŶŽƚĞŶ ĂĐƟǀŝƚĂƚ ĨƌĞĂƚŽŵĂŐŵăƟĐĂ͘ ŽŶƐƟƚƵĞŝdžĞŶ Ğů ĐŽŶ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ ůĂ dƵƚĂ͘ 3. 'ƌĞĚĞƐ Ăŵď ĨƌĂŐŵĞŶƚƐ ůşƟĐƐ ƋƵĞ ĚĞŶŽƚĞŶ ĂĐƟǀŝƚĂƚ ĨƌĞĂƚŽŵĂŐŵăƟĐĂ͘ ŽŶƐƟƚƵĞŝdžĞŶ Ğů ĐŽŶ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ ĂŶ dŝă͘ 4. DĂŶƚĞůů ĚĞ ŐƌĞĚĞƐ ďĞŶ ĐůĂƐƐŝĮĐĂĚĞƐ͕ Ě͛ŽƌŝŐĞŶ ĞƐƚƌŽŵďŽůŝă Ăŵď ĂůŐƵŶĂ ŝŶƚĞƌĐĂůĂĐŝſ Ě͛ŽŶĂĚĂ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐĂ͘ WƌŽĐĞĚĞŝdžĞŶ ĚĞůƐ ǀŽůĐĂŶƐ ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ ŝ ĚĞ ĂŶ dŝă͘ 5. ŽůĂĚĂ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐĂ Ě͛ŽƌŝŐĞŶ ĨƌĞĂƚŽŵĂŐŵăƟĐ ĂƐƐŽĐŝĂĚĂ Ăů ǀŽůĐă ĚĞ ĂŶ dŝă͘ Ɛ ƚƌĂĐƚĂ Ě͛ƵŶ ŵĂƚĞƌŝĂů ƉŽĐ ŚĂďŝƚƵĂů ĞŶ ů͛ăŵďŝƚ ĚĞů ǀŽůĐĂŶƐ ŽůŽƟŶƐ͘ 6. EĞĐŬ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͘ 7. EĞĐŬ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ ůĂ dƵƚĂ ĚĞ ŽůůƚŽƌƚ͘ 8. ŝĐ ďĂƐăůƟĐ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ ;ŶŽ ǀŝƐŝďůĞ ĞŶ ůĂ ŝŵĂƚŐĞͿ͘ 9. ŽůĂĚĂ ďĂƐăůƟĐĂ ĚĞůƐ ǀŽůĐĂŶƐ ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ ŝ ĂŶ dŝă͘ 10. ůŽĐƐ ŝ ďŽŵďĞƐ ƐŽůĚĂƚƐ ƉƌŽĐĞĚĞŶƚƐ Ě͛ƵŶĂ ĞƌƵƉĐŝſ ĮƐƐƵƌĂů ;ƐƉĂƩĞƌͲĐŽŶĞͿ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͘ Ŷ ǀĞƌŵĞůů ůĂ ǀŽƌĂ ĚĞůƐ ĐƌăƚĞƌƐ͘ Ŷ ŶĞŐƌĞ͕ ůĂ ĨĂůůĂ ƉƌŝŶĐŝƉĂů͘ ů ŐƌŽĐ͕ ƵŶ ŝƟŶĞƌĂƌŝ ĐŝƌĐƵůĂƌ ƌĞĐŽŵĂŶĂƚ͘ ĚĂƉƚĂĐŝſ ĚĞ ůĂ ĂƌƚĂ ǀƵůĐĂŶŽůžŐŝĐĂ ĚĞ ůĂ ŽŶĂ sŽůĐăŶŝĐĂ ĚĞ ůĂ 'ĂƌƌŽƚdžĂ ;/ ' ͕ ϮϬϬϳͿ ƐŽďƌĞ ůĂ ďĂƐĞ ĐĂƌƚŽŐƌăĮĐĂ ĚĞ 'ŽŽŐůĞ ĂƌƚŚ͘

INFOMINER - 69, 2/2017

25

26

Ù Ì ¦ ʽʦ®

ŝĐ ƐĞŵŝĂŶƵůĂƌ ĚĞů ǀŽůĐă ĚĞ &ŽŶƚƉŽďƌĂ͘ ,Žŵ ŝŶƚĞƌƉƌĞƚĂ ĂƋƵĞƐƚ ƟƉƵƐ Ě͛ĞƐƚƌƵĐƚƵƌĞƐ ĐŽŵ Ă ƵŶĂ ŝŶƚƌƵƐŝſ ĚĞů ƉƌŽƉŝ ďĂƐĂůƚ ƋƵĞ ĂůŝŵĞŶƚĂ Ğů ǀŽůĐă͕ ƌĞĨƌĞĚĂƚ ĂďĂŶƐ ĚĞ ƐŽƌƟƌ Ă ůDzĞdžƚĞƌŝŽƌ ŝ Ă ĨĂǀŽƌ ĚĞ ĨƌĂĐƚƵƌĞƐ ĚŝƐƚĞŶƐŝǀĞƐ ƉƌŽƉĞƌĞƐ Ăů ĐŽŶĚƵĐƚĞ ǀŽůĐăŶŝĐ͘ Foto: Isaac Camps.

ŝƉžƐŝƚƐ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐƐ ;ůŽĐĂůŵĞŶƚ͕ ŐƌĞĚĂͿ ĚĞ ĐĂŝŐƵĚĂ͘ ,ĂƵƌşĞŵ ĚĞ ƌĞƐƉĞĐƚĂƌ Ğů ŶŽƐƚƌĞ ƉĂƚƌŝŵŽŶŝ ŐĞŽůžŐŝĐ ŝ ĞǀŝƚĂƌ ĂĐƚĞƐ ǀĂŶĚăůŝĐƐ ĐŽŶ ĨĞƌ ŝŶƐĐƌŝƉĐŝŽŶƐ ŝ ĂƌƌĞŶĐĂƌ ŵĂƚĞƌŝĂů ĞŶ ƵŶ ƉĂƌĐ ŶĂƚƵƌĂů͘ &ŽƚŽ͗ /ƐĂĂĐ ĂŵƉƐ͘

En arribar a la font, cal baixar per la pista en direcció sud deixant uns camps a l’esquerra. Al llarg ǯ À ϐ greda (6ȌǤ Ö Ǥ × ǡ ± ǡ fragments de lava eruptats s’han projectat vers l’atmosfera on s’han refredat i han caigut, sòlids, a terra per projecció balística o per decantació gravitatòria d’un núvol de cendres i lapil·li. Aquests tipus de piroclasts es caracteritzen ° ϐ × ȉ ϐ Ǥ ±ǡ ϐ × de greda tenen laminació i creua altres estructures més pròpies dels sediments detrítics. Aquest nivell correspon a curts episodis molt explosius on els piroclasts no s’enlairen vers l’atmosfera sinó que surten projectats a gran velocitat arran de terra format una onada roent. El camí arriba a la Collada de Fontpobra on trobem una pista forestal. Cal agafar-la cap a la dreta, en × ǡ Ǥ ϐ ǡ À ȋ8), mostra com entre el substrat de gresos eocens, els piroclast van fossilitzar i “torrar” la capa sòl que aleshores ocupava el bosc. INFOMINER - 69, 2/2017

ů ŶŝǀĞůů ĞŶ ĨŽƌŵĂ ĚĞ ĨĂůĐĂ ĚĞů ƚĞƌĕ ŝŶĨĞƌŝŽƌ ĚĞ ůĂ ŝŵĂƚŐĞ ĐŽƌƌĞƐƉŽŶ Ă ƵŶ ĚŝƉžƐŝƚ Ě͛ŽŶĂĚĂ ƉŝƌŽĐůăƐƟĐĂ͘ Foto: Isaac Camps.

El camí avança i en arribar davant de la masia de × ǯ ǯ Ǥ ǯ ϐ d’uns 10 m de potència on s’hi reconeixen tres tipus de materials. A la base hi ha uns 6 m d’escòries molt bastes i ǡ ϐ ×Ǥ nivell de mig metre constituït per capes molt ben ϐ ǯ del substrat eocè.

Ă™ÂƒÂ‘ĂŒ —› Œ›Ê½ĂŠÂŚÂŽÂƒ

ĹŻÄ‚ Ć‰Ä‚ĆŒĆš Ć?ĆľĆ‰ÄžĆŒĹ?Ĺ˝ĆŒÍ• ÄšĹ?ƉŞĆ?Ĺ?ĆšĆ? Ě͛ŽŜĂĚĂ ƉĹ?ĆŒĹ˝Ä?ĹŻÄƒĆ?Ć&#x;Ä?Ä‚Í• ÄšĹ?Ć?Ć&#x;ĹśĹ?Ĺ?Ä?ĹŻÄžĆ? Ć‰ÄžĆŒ žŽĆ?ĆšĆŒÄ‚ĆŒ ƾŜÄ‚ ÄžĆ?ĆšĆŒÄ‚Ć&#x;ÄŽÄ?Ä‚Ä?Ĺ?Ĺż ĹľÄ Ć? Ć‰ĆŒĹžĆ‰Ĺ?Ä‚ ĚĞ Ć?ĞĚĹ?žĞŜƚĆ? ÄšÄžĆšĆŒĹ&#x;Ć&#x;Ä?Ć?͘ Ć?ŽƚĂ͕ ĚĞ Ä?ŽůŽĆŒ Ĺ˝Ä?ĆŒÄžÍ• Ğů Ć?Şů ƋƾĞ Ĺ˝Ä?ƾƉĂǀĂ Ğů Ä?Ĺ˝Ć?Ä? anterior a la deposiciĂł dels piroclasts. Foto: Jos Margenat.

‡” ‹Â?ÇĄ Š‹ Šƒ —Â? †‹’Ö•‹– †‡ …‘Žƒ†ƒ ’‹”‘…ŽÂ?•–‹…ƒǤ “—‡•–ƒ •‡“ò°Â?…‹ƒ ‡Â?• Â?ƒ””ƒ Žƒ ÂŠÂ‹Â•Â–Ă–Â”Â‹Âƒ †‡Ž ˜‘Ž…Â? †‡ ƒÂ? ‹Â?Ǥ ÂŽ Â?‹˜‡ŽŽ ‹Â?ˆ‡”‹‘” ‡Â?• †‹— “—‡ ‡Ž ˜‘Ž…Â? ˜ƒ tenir una primera fase estromboliana que conformaria un conus tĂ­pic. El segon ens diu que, en una fase posterior, el Â?ƒ‰Â?ƒ ƒ•…‡Â?†‡Â?– ‹Â?–‡”ƒ……‹‘Â?Â? ƒÂ?„ ÂŽÇŻÂƒÂ‹Â‰Â—Âƒ †‡Ž subsòl produint un tipus d’erupcions anomenades ˆ”‡ƒ–‘Â?ƒ‰Â?Â?–‹“—‡• “—‡ ƒ””‡Â?“—‡Â? Â?ƒ–‡”‹ƒŽ †‡Ž substrat (d’aquĂ­ que abundin els fragments de gres ‹ …ƒŽ…Â?Â”Â‹ÂƒČŒǤ ƒ †ƒ””‡”ƒ ˆƒ•‡ ¹• •‡Â?„ŽƒÂ?– ƒ ÂŽÇŻÂƒÂ?–‡”‹‘”ǥ però la interacciĂł aigua-magma tinguĂŠ lloc a mĂŠs ˆ‘Â?†Â?Â”Â‹ÂƒÇĄ ˆ‘— Â?¹• ˜‹‘Ž‡Â?–ƒ ‹ …‘Â?’‘”–Â? Žƒ †‡•–”—……‹× –‘–ƒŽ †‡Ž …‘Â?—• ‡•–”‘Â?„‘Ž‹Â? ’‡” †‘Â?ƒ” ŽŽ‘… ƒ ÂŽÇŻÂƒÂ…Â–Â—ÂƒÂŽ ˜‘Ž…Â? †‡ ƒÂ? ‹Â?ÇĄ †‡ –‹’—• Â?ƒƒ”Ǥ

Per observar bĂŠ com ĂŠs un maar val la pena accedir ’‡” —Â? …‘””‹‘Ž ƒ Žƒ Žǯ‹Â?–‡”‹‘” †‡Ž …”Â?–‡” Č‹9). Ž• ˆ‘Â?• ¹• ’Žƒ ‹ –¹ —Â?• ʹ͚Ͳ Â? †‡ †‹Â?Â?‡–”‡ ‹ —Â?• ʹͲ Â? †‡ ˆ‘Â?†Â?”‹ƒ Â?Â?š‹Â?ƒǤ Ž• Â?ƒƒ” Â?‘ –‡Â?‡Â? ˆ‘”Â?ƒ †‡ conus abrupte; mĂŠs aviat sĂłn com una anella. Això es deu a que sĂłn fruit d’una explosiĂł molt violenta amb focus al subsòl (com un assaig nuclear subterrani) i, aleshores, el terreny col¡lapsa i el material surt projectat ran de terra formant una colada roent que mĂŠs o menys circula encaixonada per les depressions del terreny. És com una mena Â†ÇŻÂ‡Â•ÂŽÂŽÂƒÂ˜Â‹Â•Â•ÂƒÂ†Âƒ Ď?Ž—‹†ƒ ‹ •—’‡”•ÖÂ?‹…ƒ ƒ ƒŽ–ƒ –‡Â?’‡”ƒ–—”ƒ ˆ‘”Â?ƒ†ƒ †‡ ‰ƒ• ȋ„Â?•‹…ƒÂ?‡Â?– Š‹ Šƒ Â?‘Ž– ˜ƒ’‘” d’aigua evaporat sobtadament del subsòl), lava i fragments de roca dels substrats. Â? …‘’ ˜‘”‡Œƒ– ‡Ž …”Â?–‡”ǥ ‡Ž …ƒÂ?Ă€ ’‘”–ƒ ƒ —Â?ƒ ’‹•–ƒ ƒ•ˆƒŽ–ƒ†ƒ “—‡ ’ƒ••ƒ ’‡” †ƒ˜ƒÂ?– †‡Ž ˜‘Ž…Â? †‡ Žƒ —–ƒ de Colltort (10), des d’on tenim una perspectiva ˆ”‘Â?–ƒŽ Â†ÇŻÂƒÂ“Â—Â‡Â•Â– ˜‘Ž…Â? Œƒ †‡•…”‹– ƒÂ?–‡”‹‘”Â?‡Â?–Ǥ BIBLIOGRAFIA

- FERRÉS, D. et. al. Ž• Â?‘—• ˜‘Ž…ƒÂ?• †‡ †‡Ž ƒ”… Â?ƒ–—”ƒŽ †‡ Žƒ ‘Â?ƒ ‘Ž…Â?Â?‹…ƒ †‡ Žƒ ƒ””‘–šƒǤ Revista de Girona n. 188. DiputaciĂł de Girona. Girona. 1998. - MALLARACH, J. M. El vulcanisme prehistòric de Catalunya. DiputaciĂł de Girona. Olot. 1998. - MARTĂ?, J. et. al. ÂŽ ˜—Ž…ƒÂ?‹•Â?‡Ǥ —‹ƒ †‡ …ƒÂ?Â’ †‡ Žƒ ‘Â?ƒ ‘Ž…Â?Â?‹…ƒ †‡ Žƒ ƒ””‘–šƒ. Parc Natural de la ‘Â?ƒ ‘Ž…Â?Â?‹…ƒ †‡ Žƒ ƒ””‘–šƒǤ Ž‘–Ǥ ʹͲͲͲǤ - PALLĂ?, L. ÂŽ ˜—Ž…ƒÂ?‹•Â?‡ †‡ Ž‡• …‘Â?ƒ”“—‡• Gironines (mapa). Girona. 1981. - VV. AA. ƒ”–ƒ ˜—Ž…ƒÂ?Â‘ÂŽĂ–Â‰Â‹Â…Âƒ †‡ Žƒ ‘Â?ƒ ‘Ž…Â?Â?‹…ƒ †‡ Žƒ ƒ””‘–šƒǤ ICGC, Barcelona. 2007 Isaac Camps Gamundi blocdecmap@gmail.com

'ĆŒÄžÄšÄžĆŒÄ‚ ĚĞ Ä‚Ĺś dĹ?ă͘ Ć? ǀĞƾĞŜ ĞůĆ? ĆšĆŒÄžĆ? ĹśĹ?ǀĞůůĆ?Í— ĞůĆ? Ĺ?ĆŒĆŒÄžĹ?ƾůÄ‚ĆŒĆ?Í• ĞůĆ? ƋƾĞ Ä?ŽŜƚĞŜĞŜ ĨĆŒÄ‚Ĺ?žĞŜƚĆ? ĚĞ ĆŒĹ˝Ä?Ä‚ ĚĞů Ć?ĆľÄ?Ć?ĆšĆŒÄ‚Ćš Ĺ? Ğů Ćšƾč͘ &ŽƚŽ͗ >ĹŻĆľĹ&#x;Ć? DÄ‚ĆŒĆšĹ˝ĆŒÄžĹŻĹŻÍ˜

/ĹśĆšÄžĆŒĹ?Ĺ˝ĆŒ ĚĞů Ä?ĆŒÄƒĆšÄžĆŒ ĚĞů Ç€ŽůÄ?ă ĚĞ Ä‚Ĺś dĹ?ă͘ &ŽƚŽ͗ /Ć?Ä‚Ä‚Ä? ĂžƉĆ?͘ INFOMINER - 69, 2/2017

27

Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.