TESOMO-01-03
19/6/03
14:01
Página 55
Contribució al coneixement de l’estructura del Triàsic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Introducció Des d’un punt de vista estructural, el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac es troba a cavall de la conca de l’Ebre al nord i la Serralada Prelitoral al sud. Els característics relleus conglomeràtics paleògens de la conca de l’Ebre constitueixen el cos principal del massís. Les estructures corresponents a la Serralada Prelitoral conformen una franja de materials paleozoics, triàsics i en menor mesura paleògens en direcció NE-SW, del coll Cardús a Castellar del Vallès, d’uns 12 km de longitud i una amplada que oscil·la entre els 4,4 i els 1,6 km (fig. 1).
Juan Antonio Suárez Gálvez Isaac Camps Gamundi
Figura 1.
Aquest treball té com a finalitat presentar la cartografia geològica dels terrenys triàsics de Sant Llorenç del Munt compresos entre el marge E de la riera de les Arenes i els Rossos (Matadepera) i així contribuir a un millor coneixement de l’estructura de la Serralada Prelitoral en aquest sector. S’ha pogut constatar l’existència de quatre sistemes de fractures. El primer de tipus direccional N-S i el segon de tipus compressiu NEE-SWW correspondrien a una primera fase de tectònica compressiva. El tercer sistema, en direcció NEE-SWW, a una segona fase compressiva que se superposaria a l’anterior i per últim, un quart sistema E-W de tipus distensiu.
L’orogènia alpina ha actuat en dues etapes sobre la Serralada Prelitoral i la vora de la conca de l’Ebre en contacte amb aquesta. La primera, de caràcter compressiu tingué lloc durant el Paleogen, i una segona, distensiva, s’inicià durant el Neogen i encara perdura. Mercès als efectes de la primera etapa, els materials paleozoics del sòcol hercinià constitueixen els extensos mantells d’encavalcament de Castellar-les Pedritxes-la Pineda (Ubach, 1984). Aquests materials aixopluguen materials coetanis i posteriors, tant triàsics com paleògens, intensament plegats i arrossegats (Guimerà i Santanach, 1978). L’etapa distensiva comportà la formació de la fossa del Vallès-Penedès o Depressió Prelitoral i la individualització de la Serralada Prelitoral. L’erosió ha obert una finestra en els esmentats mantells d’encavalcament exhumant una estreta franja de materials paleozoics, triàsics i paleògens que aniria del collet de Sant Joan a la pedrera Vallsallent (uns 4,2 km) i que està clarament afectada per les anteriors etapes de deformació esmentades. En el present treball s’exposa l’estudi cartogràfic i estructural del sector central d’aquesta finestra, entre el marge E de la riera de les Arenes i els Rossos (fig. 2) i es deixa per a futures investigacions els sectors adjacents. 55