Introducció El massís de Sant Llorenç del Munt-serra de l’Obac es troba a cavall de la conca de l’Ebre i la serralada Prelitoral. Els característics dipòsits conglomeràtics d’edat paleògena corresponen a la conca de l’Ebre. Les estructures corresponents a la serralada Prelitoral conformen una franja de materials cambroordovicians, triàsics i paleògens en direcció NE-SO, de coll Cardús a Castellar del Vallès. L’orogènesi herciniana originà grans fractures direccionals (falla del Llobregat, del Congost o de la riera de les Arenes) ortogonals al traçat general de la serralada Prelitoral. Aquestes fractures exerciren cert control tectònic de la sedimentació durant el mesozoic i es reactivaren durant l’orogènesi alpina. L’orogènesi alpina ha actuat en dues etapes sobre la serralada Prelitoral. La primera, de caràcter compressiu tingué lloc durant el Paleogen, i la segona, distensiva, s’inicià durant el Neogen i perdura. Gràcies als efectes de la primera etapa, els materials cambroordovicians del sòcol hercinià constitueixen els mantells d’encavalcament de Castellar-les Pedritxes-la Pineda (Ubach, 1984). Aquests materials encavalquen materials coetanis i posteriors, tant triàsics com paleògens, intensament plegats i arrossegats (Guimerà i Santanach, 1978). L’etapa distensiva comportà la formació de la Depressió Prelitoral i la individualització de la serralada Prelitoral (fig. 1).
Figura 2. Situació geogràfica de l’àrea estudiada tramada en gris.
s’explotaven les calcàries de l’M1 (fig. 3). Al sud, un rosari de petits turons com el de Can Candi (469 m) marquen el límit amb la depressió Prelitoral. Estratigrafia Els materials que afloren en aquesta finestra són d’edat paleozoica, triàsica i paleògena (fig. 4). Paleozoic: Considerat d’edat cambroordoviciana. Està constituït per un mínim de 10 m de metapelites i metapsammites vermelloses. Afloren força rubefactades i cobertes per sediments quaternaris. Ressegueixen una estreta franja als peus del turó de Can Candi i molt puntualment al llit de la riera de les Arenes a l’altura de la Urbanització Verge de Montserrat. Triàsic: Reposa discordant sobre el cambroordovicià. Està constituït per les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk inferior, mitjà i superior.
Figura 1. Esquema estructural del sector sud del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. S’indica amb una fletxa el Bloc de Roques Blanques (cartografia de les escates paleozoiques a partir d’Ubach, 1984).
La riera de les Arenes ha obert una finestra en els mantells d’encavalcament exhumant una franja de materials paleozoics, triàsics i paleògens que aniria del Collet de Sant Joan a la Pedrera Vallsallent i que està clarament afectada per les etapes de deformació abans esmentades (Camps i Suárez, 2000). En el present treball s’exposa l’estudi cartogràfic i estructural del sector del Bloc de Roques Blanques (uns 4 km2), entre el marge oest de la riera de les Arenes i el Collet de Sant Joan (fig. 2) i a cavall dels termes municipals de Terrassa i Matadepera. El cos principal del Bloc està constituït pel turó de Roques Blanques (589 m) del qual tradicionalment i fins a final del 1980 174
Figura 3. Vista del vessant est del turó de Roques Blanques des del turó de Calderols. Cal ressaltar la franja de roques clares del cim que correspon a l’M1 invertit. La rasa de l’esquerra correspon a la pedrera de Can Torrella, també de materials de l’M1 en posició normal. La zona cremada està constituïda per materials de l’M2 fortament replegats en el nucli d’un plec tombat.
V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Monografies, 35
Barcelona, 2002