Contribució al coneixement de l'estructura del bloc de Roques Blanques

Contribució al coneixement de l’estructura del Bloc de Roques Blanques Isaac Camps i Gamundi ADENC

Resum Aquest treball té com a finalitat presentar la cartografia geològica dels terrenys fonamentalment triàsics del Bloc de Roques Blanques (Terrassa i Matadepera) i així contribuir a un millor coneixement de l’estructura de la serralada Prelitoral en aquest sector.

S’ha pogut constatar l’existència de quatre sistemes de fractures. El primer de tipus direccional NO-SE és una gran fractura que isola el Bloc de Roques Blanques com a unitat pròpia diferenciada de la resta de Serralada Prelitoral que aflora al sector de Sant Llorenç del Munt.

El segon, de tipus compressiu NEE-SOO, correspon a una primera fase d’escurçament tectònic. El tercer sistema, en direcció NEE-SOO, a una segona fase compressiva que se superposa a l’anterior i per últim, un quart sistema N-S de tipus distensiu i menor entitat.

Paraules clau Bloc de Roques Blanques, serralada Prelitoral, conca de l’Ebre, Triàsic, falla de la riera de les Arenes, Sant Llorenç del Munt, tectònica

Resumen Contribución al conocimiento de la estructura del Bloque de Roques Blanques Este trabajo tiene como objetivo presentar la cartografía geológica de los terrenos fundamentalmente triásicos del Bloque de Roques Blanques (Terrassa y Matadepera) y así contribuir a un mejor conocimiento de la estructura de la cordillera Prelitoral Catalana en este sector.

Se ha podido constatar la existencia de cuatro sistemas de fracturas. El primero, de tipo direccional NO-SE, es una gran fractura que aísla el Bloque de Roques Blanques como unidad propia diferenciada del resto de la cordillera Prelitoral aflorante en el sector de Sant Llorenç del Munt. El segundo, de tipo compresivo NEE-SOO, corresponde a una primera fase de acortamiento tectónico. El tercer sistema, en dirección NEE-SOO, a una segunda fase compresiva que se superpone a la anterior, y por último, un cuarto sistema N-S de carácter distensivo y menor entidad.

Palabras clave Bloque de Roques Blanques, cordillera Prelitoral Catalana, cuenca del Ebro, Triásico, Sant Llorenç del Munt, falla de la riera de les Arenes, tectónica

Abstract Contribution to the knowledge of the structure of the Roques Blanques block The purpose of this work is to present the geological cartography of the chiefly Triassic terrain of the Roques Blanques block (Terrassa and Matadepera) and thus contribute to a more thorough knowledge of the structure of the Precoastal Range in this sector.

Four fracture zones have been discerned. The first, oriented in a NW-SE direction, is a large fault and serves to isolate the Roques Blanques block as a differentiated unit from the rest of the Precoastal Range that outcrops in the Sant Llorenç del Munt sector. The second is a compressive fault in an ENE-WSW direction corresponding to an early stage of tectonic shortening. The third system is also oriented ENE-WSW and is a result of a later compressive stage superimposed on the earlier one, and lastly there is a less important N-S expansion system.

Keywords Roques Blanques block, Precoastal Range, Ebro basin, Triassic, Riera de les Arenes fault, Sant Llorenç del Munt, tectonics

V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Monografies, 35

Barcelona, 2002

173

Introducció El massís de Sant Llorenç del Munt-serra de l’Obac es troba a cavall de la conca de l’Ebre i la serralada Prelitoral.

Els característics dipòsits conglomeràtics d’edat paleògena corresponen a la conca de l’Ebre. Les estructures corresponents a la serralada Prelitoral conformen una franja de materials cambroordovicians, triàsics i paleògens en direcció NE-SO, de coll Cardús a Castellar del Vallès.

L’orogènesi herciniana originà grans fractures direccionals (falla del Llobregat, del Congost o de la riera de les Arenes) ortogonals al traçat general de la serralada Prelitoral. Aquestes fractures exerciren cert control tectònic de la sedimentació durant el mesozoic i es reactivaren durant l’orogènesi alpina.

L’orogènesi alpina ha actuat en dues etapes sobre la serralada Prelitoral. La primera, de caràcter compressiu tingué lloc durant el Paleogen, i la segona, distensiva, s’inicià durant el Neogen i perdura. Gràcies als efectes de la primera etapa, els materials cambroordovicians del sòcol hercinià constitueixen els mantells d’encavalcament de Castellar-les Pedritxes-la Pineda (Ubach, 1984). Aquests materials encavalquen materials coetanis i posteriors, tant triàsics com paleògens, intensament plegats i arrossegats (Guimerà i Santanach, 1978). L’etapa distensiva comportà la formació de la Depressió Prelitoral i la individualització de la serralada Prelitoral (fig. 1).

Figura 2. Situació geogràfica de l’àrea estudiada tramada en gris.

s’explotaven les calcàries de l’M1 (fig. 3). Al sud, un rosari de petits turons com el de Can Candi (469 m) marquen el límit amb la depressió Prelitoral.

Estratigrafia Els materials que afloren en aquesta finestra són d’edat paleozoica, triàsica i paleògena (fig. 4).

Paleozoic: Considerat d’edat cambroordoviciana. Està constituït per un mínim de 10 m de metapelites i metapsammites vermelloses. Afloren força rubefactades i cobertes per sediments quaternaris. Ressegueixen una estreta franja als peus del turó de Can Candi i molt puntualment al llit de la riera de les Arenes a l’altura de la Urbanització Verge de Montserrat.

Triàsic: Reposa discordant sobre el cambroordovicià.

Està constituït per les fàcies Buntsandstein i Muschelkalk inferior, mitjà i superior.

Figura 1. Esquema estructural del sector sud del massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. S’indica amb una fletxa el Bloc de Roques Blanques (cartografia de les escates paleozoiques a partir d’Ubach, 1984).

La riera de les Arenes ha obert una finestra en els mantells d’encavalcament exhumant una franja de materials paleozoics, triàsics i paleògens que aniria del Collet de Sant Joan a la Pedrera Vallsallent i que està clarament afectada per les etapes de deformació abans esmentades (Camps i Suárez, 2000). En el present treball s’exposa l’estudi cartogràfic i estructural del sector del Bloc de Roques Blanques (uns 4 km2), entre el marge oest de la riera de les Arenes i el Collet de Sant Joan (fig. 2) i a cavall dels termes municipals de Terrassa i Matadepera. El cos principal del Bloc està constituït pel turó de Roques Blanques (589 m) del qual tradicionalment i fins a final del 1980 174

Figura 3. Vista del vessant est del turó de Roques Blanques des del turó de Calderols. Cal ressaltar la franja de roques clares del cim que correspon a l’M1 invertit. La rasa de l’esquerra correspon a la pedrera de Can Torrella, també de materials de l’M1 en posició normal. La zona cremada està constituïda per materials de l’M2 fortament replegats en el nucli d’un plec tombat.

V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Monografies, 35

Barcelona, 2002

Conglomerats de St. Lloren : Conglomerats polig nics Formaci Can Ferrer: Bretxes de cairells paleozoics Formaci Cairat: Bretxes de cairells mesozoics M3: Calc ries i dolomies M2: Gresos i pelites M1: Calc ries i dolomies

Cuisi -Priaboni Cuisi -Biarritzi Ilerdi -Cuisi Muschelkalk Superior Muschelkalk Mitj Muschelkalk Inferior Buntsandstein

Ferrer constituïda per 15-20 m de bretxes de cairells paleozoics que progressivament van adquirint el caràcter poligènic dels conglomerats de Sant Llorenç del Munt. L’edat d’aquests dipòsits ha estat atribuïda a un període que comprendria el Tanetià-Ilerdià-Cuisià (Anadón et al., 1979).

B: Gresos i pelites B0: Conglomerats quarc tics S col: Metapelites i metapsammites

Buntsandstein Cambroodovici

Descripció de l’estructura Figura 4. Columna estratigràfica dels materials del Bloc de Roques Blanques.

La base del Buntsandstein (B) està constituïda per uns 5 metres de quarcirudites. Segueixen uns 50 m d’arenites vermelloses. Cap al sostre s’observa un augment de les intercalacions llimoses. La sèrie finalitza amb uns 10-15 m de pelites amb intercalacions d’evaporites, carbonats, arenites i nivells pedològics.

El Muschelkalk Inferior (M1) està constituït per uns 40 m de micrites laminades fosques, calcàries noduloses, calcàries bioturbades amb cherts i construccions algals.

El Muschelkalk Mitjà (M2) està format per uns 50 m de materials molt similars als del Buntsandstein, sovint indistingibles.

El Muschelkalk Superior (M3), gairebé incomplet o absent pel seu contacte erosiu amb el Paleogen, està constituït per un màxim aproximat de 20 m, en conjunt, i les seves característiques són molt similars a les de l’M1.

Paleogen. Reposa discordant sobre l’M3 o l’M2. Els primers 25-30 m corresponen a la Formació Cairat, formada per bretxes grolleres de cairells de M3 amb intercalacions d’argil·lites rogenques. Segueix la Formació Bretxes de Can

En la IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac presentàrem el sector a l’est de la riera de les Arenes, i enguany, l’oest. La cartografia ha estat realitzada sobre una escala 1:5.000 i posa de manifest quatre sistemes de fractures de significat diferent (fig. 5).

Sistema de tipus direccional NO-SE. Aquest sistema el desglossarem en dos, un de gran rang i un de petit rang. El primer, de dimensions quilomètriques queda emmascarat pels dipòsits quaternaris, però una visió global de la cartografia de tota la finestra oberta per la riera de les Arenes posa un cop més de manifest la probable existència d’una fractura direccional dextrogira que desplaça l’escata paleozoica de Castellar respecte la de les Pedritxes-la Pineda.

Així mateix l’existència d’extensos dipòsits al·luvials a l’alta conca de la riera de les Arenes, l’alineació de les possibles facetes triangulars molt desgastades, dels careners del Gabí i dels carrers de Ferreres, Rossinyols i Esquirols i altres indicis encara no prou contrastats suggereixen el traçat de l’esmentada fractura i la formació lligada a aquesta d’una conca transtensiva de separació (pull-apart basin).

Aquesta hipòtesi planteja un interessant tema de recerca en la geologia de Sant Llorenç del Munt (fig. 1).

Figura 5. Mapa geològic del Bloc de Roques Blanques (original de l’autor).

V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Monografies, 35

Barcelona, 2002

175

Graves, sorres i argiles (Quaternari)

Conglomerats polig nics de St. Lloren (Cuisi Priaboni )

Bretxes de cairells paleozoics de la Formaci Can Ferrer (Cuisi -Biarritzi )

Bretxes de cairells mesozoics de la Formaci Cairat (llerdi -Cuisi )

Calc ries i dolomies (Muschelkalk Superior)

Gresos i pelites (Muschelkalk Mitj )

Calc ries i dolomies (Muschelkalk Inferior)

Gresos i pelites (Buntsandstein)

Conglomerats quarc tics (Buntsandstein)

Metapsammites metapelites i metavulcanites (Cambroordovici )

Figura 6. Tall geològic del Bloc de Roques Blanques. Els materials més incoherents de l’M2 estan fortament replegats i dificulten una representació adequada.

Les fractures direccionals de petit rang queden representades per tres falles d’ordre hectomètric situades a l’est del turó de Can Candi, tallant dues fractures compressives d’escàs relleu.

Primer sistema compressiu NEE-SOO. Es tracta d’un encavalcament amb plegament sobreposat; la traça del qual passaria per Can Torrella de Baix, el cim del turó de Roques Blanques i l’antiga pedrera de Can Candi. Aquest encavalcament pren com a nivell de desenganxament els nivells pelítics de Buntsandstein i llisca sobre la Formació Cairat. Si entenem aquests materials com a sinsedimentaris, això ens permetria indicar l’Iledià-Cuisià com a moment d’activació de l’encavalcament.

Segon sistema compressiu NEE-SOO. El bloc superior i inferior originats pel primer sistema compressiu estan invertits i l’anticlinal del front d’encavalcament aixopluga materials de la Formació Cairat i Sant Llorenç. El pla d’inversió està en un sinclinal tombat generat durant l’emplaçament de les escates paleozoiques (fig. 6). Si considerem la Formació Bretxes de Can Ferrer coetànies a l’emplaçament de l’encavalcament de les Pedritxes, aquesta segona etapa compressiva cal situar-la dins el Cuisià-Biarritzià.

Sistema de tipus distensiu N-S. Es tracta de fractures normals d’ordre hectomètric a l’est del turó de Can Candi i entre la Pedrera de Can Candi i la masia de Can Candi. Se superposen a la resta d’estructures i caldria interpretar-les com a associades a l’acomodació dels materials més rígids de l’M1 durant la segona etapa compressiva.

Discussió i conclusions El Bloc de Roques Blanques és un turó que forma part de les estructures corresponents a la serralada Prelitoral al sector de Sant Llorenç del Munt. Està constituït majoritàriament per materials triàsics (B, M1, M2 i M3) i en menor mesura, paleozoics i paleògens.

L’orogènesi alpina ha actuat sobre la serralada Prelitoral en dues fases successives. Una de caràcter compressiu durant el Paleogen i una de distensiva essencialment neògena. Les estructures cartografiades reflecteixen bàsicament la primera etapa, i com aquesta es desenvolupa com a mínim en dues fases principals.

176

Durant la primera fase compressiva s’activa la falla de la riera de les Arenes, present en el sòcol hercinià i que individualitza el Bloc de la resta de materials triàsics. Paral·lelament s’originen un encavalcament de direcció NEE-SOO i un avançament NO que pren con a nivell de desenganxament els trams pelítics del Buntsandstein.

El bloc superior i inferior d’aquests encavalcament està invertit. Aquesta deformació està ocasionada per una segona fase compressiva que emplaçà els encavalcaments superiors del sòcol paleozoic (Castellar-les Pedritxes-la Pineda) sobre la conca de l’Ebre. Cal observar als peus de la Pedrera de Can Candi un sinclinal tombat com a eix d’inversió de tot el conjunt.

Per últim, la fase distensiva es manifesta en l’aparició d’algunes fractures N-S d’ordre hectomètric i lligada a l’acomodació dels materials rígids de l’M1 a la segona etapa d’inversió.

L’estructura del Bloc de Roques Blanques és coherent a la dels blocs de Calderols, Pujol i Feixa Llarga de Can Torres (Camps i Suárez, 2000), essent més similar a la d’aquest darrer, ja que en ambdós casos es pot observar un encavalcament invertit.

Bibliografia Anadón, Pedro et al. (1979). «Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides», Acta Geológica Hispánica.

Homenatge a Lluís Solé i Sabarís, t. 14; pàg. 242-270.

Camps, Isaac; Suárez, Juan Antonio (2000). «Contribució al coneixement de l’estructura del Triàsic de St. Llorenç del Munt i l’Obac». IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies núm. 29; pàg. 55-59.

Guimerà, J.J.; Santanach, P.F. (1978). «Sobre la compresión alpina en el sector central de las Cadenas Costeras Catalanas». Acta Geológica Hispánica, t. XIII , núm. 2; pàg. 33-42.

López, M.; Piña, J. (1997). «Itinerari geològic per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i la rodalia: Matadepera-el Pont de Vilomara». III Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Monografies. núm. 25; pàg. 63-68.

Ubach, Joan (1984). «Els terrenys pre-carbonífers de les Pedritxes-La Pineda-Castellar del Vallès». Cerdanyola.

Tesina de llicenciatura. UAB.

V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Monografies, 35

Barcelona, 2002