Libro de las Fiestas Patronales de La Pobla del Duc 2019

Festes Patronals 2019 La POBLA delDUC

Els festers del 2019 volem agraïr la participació dels següents nombrats en la col laboració de les otografies del llibre: César Guerrero a i arc a @elracofotografic Llanos Part Elio Calatayud

SUMARI 4 Divina Aurora 5 Sant Blai

6 Satintíssim Crist de l’Empar 7 SSMM Els Reis d’Espanya

8 Alcalde la la Pobla del Duc 9 Rector

10 Noms i Malnoms dels Festers

10-11 Plànol d’ubicació dels festers 12-13 Junta de festers 16-37 Festers

38-45 Així erem… de menuts 46-49 Festers en acció

50-51 Viatge a Benidorm

53 Regina y President 2018

54-60 Programa d'Actes

61-63 Concurs de Portades 64-75 Moros i Cristians

76 Regidora de festes 77 Sants de la Pedra

78-79 Concurs de Carrosses 2018

80-136 Associacions locals i col·laboracions literàries

137-224 Guia comercial

Atut R O R n A AUa Jove

4

ID aVtrINona de l P

LaPOBLA delDUC19

5

c I A l Du e L d NT B obla

StrAรณ de la P

Pa

6

T S I R IM C

S S par Í m T E ’ SAN de l

LaPOBLA delDUC19

7

SS.MM. els Reis d’Espanya

D. Felipe VI i Letizia

8 Sempre és un moment especial poder escriure unes paraules com a Alcalde en este llibre de festes i celebrar amb vosaltres les nostres Festes Patronals i de Moros i Cristians.

La responsabilitat de fer unes festes per al nostre POBLE que va assumir esta Junta de Festers, junt amb la Regidoria de Festes, marcarà les seues vides, faran amics per sempre i, sobretot, disfrutaran i ens faran disfrutar del resultat del treball i de l’esforç que suposa una tasca com esta.

Comença en estes festes una nova legislatura, que afrontem des de l’equip de govern amb molta il·lusió i que, com sempre, farà que siguen unes festes especials. Una satisfacció per al nostre poble, per a les famílies i per a tota la gent que ens visita en estes dates.

El programa de festes d’este any és un programa molt heterogeni que alterna molts tipus d’activitats, tant cíviques com religioses, un programa que fa possible unes festes participatives i diverses, en les quals queden reflectides les arrels més tradicionals i innovadores d’un poble com el nostre. Visquem la festa com sempre ho hem fet, i amb devoció a la Divina Aurora, a Sant Blai i al Santíssim Crist de l´Empar.

Vull donar, especialment, l’enhorabona a la Regina de Festes de 2019,Júlia Garcia , al President de Festes, Eloi Ferri ,a la Junta de Festers i a la totalitat dels festers i festeres d’aquest any per la seua dedicació. A més, vull agrair a la Capitania d’enguany el seu treball, i a totes les comparses mores i cristianes la seua participació. I gràcies també a tots el veïns, associacions i comerços que ha ajudat i col·laborat perquè les nostres festes siguen una realitat. A més, vull agrair a la Capitania d’enguany Comparsa Cordoveses el seu treball, i a totes les comparses mores i cristianes la seua participació.

Disfrutem i participem totes i tots d’eixos dies de festa!

LaPOBLA delDUC19

Vicent Gomar i Moscardó

ALCALDE

9 Un año más, nos disponemos a celebrar nuestras queridas y esperadas, fiestas patronales, de esta Villa de la Pobla del Duc, en honor a la Divina Aurora, al santísimo Cristo del Amparo y a nuestro santo Patrón San Blai.

Este tiempo, es especialmente propicio, para intentar sacar lo mejor que hay en cada uno de nosotros y para ponerlo a disposición de los demás. De tal manera, que seamos capaces de olvidar todo lo negativo y ofensas que durante en el transcurso del año, hayamos hecho a los otros, o hayamos sufrido de otros,

Nuestro Señor, nos ha regalado un “tiempo”.

A nosotros nos toca decidir cómo “gastar” ese tiempo. Siendo portadores de un deseo de concordía, de paz y de comprensión con todos aquelllos que no piensan como nosotros. O tal vez, continuar con las mochilas cargadas de discordias y heridas: producidas o sufridas.

Pablo Bohigues Giner

RECTOR

Las fiestas patronales, nos ofrecen esa posibilidad, de darnos cuenta, que aunque cada uno de nosotros seamos Únicos e irrepetibles, lloramos, sufrimos y anhelamos lo mismo. Lo cual, quiere decir que no somos tan diferentes. Lo que pasa es que muchas veces nos equivocamos de camino y de deseo.

Pidamos de corazón y con sinceridad a la Divina Aurora, que nos renueve la Esperanza, como un nuevo Amanecer.

Al Santísimo Cristo del Amparo, que nos libre y proteja en los momentos dificiles que nos toque vivir. Pero sobre todo, que nos ayude a todos a crecer en Caridad.

A Nuestro Santo patrón San Blai, que nos ayude a hablar, siendo oportunos y constructivos. Y a callar, para poder escuchar mejor a quienes nos rodean.

Sólo me queda, desearos a todos, unas felices y entrañables fiestas.

Vuestro Párroco Pablo Bohigues Giner La Pobla del Duc 11 de julio de 2019

10

1. AGNÉS MOSCARDÓ SOLER La del cine

2. ÀLEX ALBIÑANA MOSCARDÓ El del casino

3. ANA MOSCARDÓ BATALLER La Xurra

4. BELÉN MIÑANA BLASCO La de Miñana

5. BORO CUCÓ ARANDA El net de Rigo

Noms i FESTERS Malnoms

6. CARLA ESPINOSA ORTOLÀ La neta de la Pintora

7. CARLA GARCIA FAYOS La filla de Serra

8. CARMEN GUARNER GINER Filla de Mª Carmen Giner

9. ELIO CALATAYUD MARTÍ

El net de Blai el de la Blanca

10. ELOI FERRI SEGUÍ

El net del tio Enrique Barretes de Conill

11. JÚLIA GARCIA MOMPARLER La neta de Pepica la Manzana

12. LARA NADAL BRAVO La neta del Moreno

13. LUIS TORMO ALONSO El del forn

14. MÓNICA BORDERIA GARCIA La del carreró

15. VICENTE FERRER TAVIRA El net de Vicente Rosari

16. VÍCTOR RODRÍGUEZ PART El fill de Llanos

17. XIMO GARCIA MIRALLES El fill de Vicent Cantí

18. ZAIRA FAYOS LORENTE

La neta d’Alejandro Sevilla

LaPOBLA delDUC19

11

18 16  13 

811 17

6

10



5 2 3  1 15

12



14



9

4



7

12

Benvolguts poblatanes i poblatans:

Arriba l’estiu i com cada any s’aproximen les festes del nostre poble, aquesta vegada seran més especials, perquè som nosaltres els protagonistes.

En primer lloc, agraïm la gran col·laboració de tot el poble, especialment als abonats i aquelles empreses que han participat. Tant amb la rifa dels pernils, de les cistelles, dels sopars, com amb el patrocini de camises, loteries i aquest llibre de festes.

No ens podem oblidar de les nostres mares i dels nostres pares, que han realitzat un gran esforç econòmic, a més de brindar-nos els millors consells possibles en tot moment.

A pesar de no ser un grup molt nombrós, hem format una gran família. Hem creat un ambient de confiança i seguretat, que molts envejarien. Entre tots nosaltres ha sigut molt més fàcil solucionar els problemes que ens sortien al llarg del camí.

No hi havia comboi al que no assistírem, ni festa que se’ns resistira.

Després de tant de treball i esforç també mereixem gaudir del nostre any i esperar amb ànsia l’arribada de les nostres festes.

Perquè si no hi ha festa, ens la inventem!

VISQUEN LES FESTERES I ELS FESTERS DEL 2019!

Júlia Garcia Momparler Regina Eloi Ferri Seguí President

JUNTA2019

Mónica Borderia Garcia Presidenta Ana Moscardó Bataller Secretaria Ximo Garcia Miralles Secretari

Belén Miñana Blasco Tresorera Luis Tormo Alonso Tresorer

LaPOBLA delDUC19

de FESTERS

13

JUNTA FESTERS

Ací recopilem alguns dels millors moments de l’any

#quivaferlodelasal? #quitelaclaudelocal? #caxorreeets #canvialacançò #passalabrida #onestàelpendeltechno #noquedabeguda #vicenteobrielsulls #victorfesllomello #espinoseta #enelportaldebelén #alexdeixadelligar #ximogossa #bebesitaaaa #caliiiii #zairavinealafesta #mónicadeixaelbuitral #CarlaG #presivinealajunta #queteta #laravinealscumpleaños #ahquexulo #anamotivà #júliaixida #agnésnoxilles #luisdiuquelaloteriajaestàenl’administració #boroquitatelacamiseta #elioportaalagunaplanteta

14

FESTERS 2019

LaPOBLA delDUC19

15

16

Eloi Ferri

Seguí

PRESIDENT de FESTES 2019

Estimats poblatanes i poblatans:

Com cada any, s’arrimen les dates més esperades per tots els veïns, les festes del nostre poble. Aquest any, són els Festers del 2019 els protagonistes de disfrutar d’esta celebració, ja que han realitzat un gran treball, un i cadascun d’ells per tal d’organitzar unes festes que de segur seran innoblidables.

Tot i això, tant jo, com la resta de Festers valorem tot el suport per part de l’Ajuntament, matitzant així, tota l’ajuda de la nova regidora i l’exregidor de festes, Casandra García i Dani Martí, ja que han sigut una gran ajuda per a nosaltres i ens han facilitat molt, tota la llavor realitzada durant aquest any. També, és important destacar a totes les persones i establiments que han fet posible realitzar aquest llibre i les següents festes a través de loteries, rifes o publicitats.

Al meu paper, com a President de les festes d’aquest any, vull agrair el suport transmés de totes i tots els festers per posar-me les coses d’una manera més senzilla des del primer instant.

Ja per últim, vull convidar-vos a disfrutar de tots els actes realitzats en companyia d’aquesta colla de festers amb plena devoció i molta alegría.

BONES FESTES I VISQUEN LES FESTERES I ELS FESTERS DEL 2019.

LaPOBLA delDUC19

17

18

Júlia Garcia

Momparler REGINA de FESTES 2019

Estimades veïnes i veïns del meu poble,

Com un altre any, però amb cares noves, un grup de joves ens proposem fer festa per al poble i per a nosaltres, és clar.

Esperem que tot l’esforç i dedicació d’un any, per part de la Junta i de la resta de les festeres i festers, siga fruit d’omplir el nostre poble d’alegria i il·lusió.

A vosaltres festers, pocs, però molt bons; que minut a minut i colze a colze, heu fet possible tot el que vorem reflectit les pròximes setmanes. Som com una gran família que ha permès tenir-nos els uns als altres, i quina sort la nostra poder compartir alegries i penes, preocupacions i triomfs!. Ja que tots sabem que el caos, els problemes, les llàgrimes i les cares llargues es poden arreglar amb un “soparet i quatre cervesetes.”

Ara entre els carrers que ens han vist créixer gaudirem com mai, farem disfrutar i contagiarem de felicitat a tothom, del poble o foraster, menuts o grans, fent el que millor sabem, festa i diversió.

Pel que a mi respecta, intentaré representar-vos el millor possible, i encara que a ulls del poble seré la regina, se que entre vosaltres sempre seré una més.

Per al poble, només tinc paraules d’agraïment. Als abonats, que setmana darrere setmana sense queixa ninguna ens recorden que “xiquets, la festa es fa entre tots”. Gràcies també als participants en rifes i propagandes i a les empreses i institucions col·laboradores, pel seu immens suport econòmic. Sense oblidar-nos dels nostres referents: les nostres mares i pares, que ens han recolzat en tot moment, sense pensar-s’ho. Gràcies per mantenir-nos els peus al terra i donar-nos l’oportunitat de gaudir de les pròximes dates.

I crec que parle en nom de totes les festeres i els festers quan afirme que sense aquesta incondicional ajuda per part de tots, les festes no s’hagueren pogut dur a terme.

I ara que ja està tot llest per començar, com bé diríem nosaltres, “el que hi ha juga”.

Cuidarem del poble i ens cuidarem entre nosaltres.

BONES FESTES I QUE VISQUEN LES FESTERES I ELS FESTERS DEL 2019!

LaPOBLA delDUC19

19

20

Eloi & Júlia rri ELOI Fe

Seguí

JÚLIA Ga

rcia Mon p

LaPOBLA delDUC19

arler

21

22

Luis Lara &Carla o LUIS Torm

Alonso

ravo

dal B a N A R A L

CARLA G

arcia Fa

LaPOBLA delDUC19

yos

23

24

Víctor & Belén iñana BELÉN M

Blasco

VICTOR

LaPOBLA delDUC19

Rodrígue z

Part

25

26

Boro Carmen &Zaira รณ Aranda BORO Cuc

ner

ner Gi r a u G N E

CARM

ZAIRA Fa

yos Lore n

LaPOBLA delDUC19

te

27

28

Ximo & Ana ller

rdรณ Bata a c s o M ANA

XIMO Ga

rcia Mira

LaPOBLA delDUC19

lles

29

30

Elio & Agnés er

ó Sol d r a c s o AGNÉS M

ELIO Cal

atayud M

LaPOBLA delDUC19

artí

31

32

Àlex & Mónica eria d r o B A C ÓNI

M

Garcia

ÀLEX Alb

iñana M

LaPOBLA delDUC19

oscardó

33

34

Vicente & Carla pinosa ARLA Es

C

OrtolÃ

VICENTE

LaPOBLA delDUC19

Ferrer Ta v

ira

35

FESTERS 2019

38

Així menuts

LaPOBLA delDUC19

erem... de

39

40

LaPOBLA delDUC19

41

42

LaPOBLA delDUC19

43

44

LaPOBLA delDUC19

45

46

en Festers

acciรณ

LaPOBLA delDUC19

47

48

LaPOBLA delDUC19

49

50

a

Viatge Benidorm

LaPOBLA delDUC19

51

52

LaPOBLA delDUC19@elracofotografic

53

President de Festes 2018

Christian Sanjaime Sanz Regina de Festes 2018

Iris Català Benavent

Estimats poblatans i poblatanes:

Com cada any, donem la benvinguda a les festes patronals, unes festes que tots esperem amb gran il·lusió i moltes ganes.

Ja fa un any de les nostres festes i seguim molt agraïts als Festers 2018 pel fet que confiaren en nosaltres per a representar aquests càrrecs. Així tancarem aquesta etapa tan bonica.

Ara ja dirigint-nos a vosaltres, Festers 2019, oblideu-vos de tots els maldecaps i gaudiu cada moment. Gaudiu en la vostra família i amics aquests dies tan especials, ja que les festes passen molt ràpidament. Des de la nostra experiència, dir-vos que estem convençuts de què gràcies a la vostra constància i dedicació, aquestes festes seran màgia, i vosaltres brillareu més que mai.

Júlia i Eloi, encarregats d’ocupar els càrrecs de Regina i President de 2019. És tot un plaer compartir aquests moments amb vosaltres. Estem molt orgullosos que dues personetes com vosaltres ens relleven en el càrrec. Sabem que no és fàcil el paper que esteu duent a terme, però ja veureu com tot el gran esforç ix a la llum i tot eixirà com heu previst.

A més a més no ens podem oblidar d’agrair a l’Ajuntament tot el suport que ens va donar, i agrair la seua implicació perquè les festes patronals isquen el millor possible. D’altra banda, agrair també als veïns i veïnes d’aquest poble que any rere any ens ajuden de manera desinteressada en cada acte i activitat que fem.

Així sols ens queda desitjar de part nostra i dels nostres festers i festeres que passeu unes bones festes.

VISCA LA POBLA DEL DUC I VISQUEN LES NOSTRES FESTES!

PR

A N I G E R I ESIDENT8 201

54

PROGRAMA d'Actes LaPOBLA delDUC19

55

56

DIMECRES 14 D'AGOST

Proclamació de festes i IV Ruta de Tapes 19.30 h. Proclamació de les Festes 2019 en el Centre Social. Presentació del llibre de festes, del programa d’actes, dels emparellaments dels festers, de les comparses de moros i cristians i de la Capitana de Festes 2019.

20.00 h. IV Ruta de Tapes de Festes acompanyats per una xaranga pels bars adherits (refresc o quinto més tapa, 2€). Finalment, xaranga i discomòbil en la Plaça de l’Església. Durant tota la vesprada es podrà fer la ruta.

DISSABTE 17 D'AGOST XVIa Volta a Peu

19.00 h. Volta a Peu Infantil a la Pobla del Duc. El recorregut s’iniciarà en el carrer Carles Canut, enfront de les escoles municipals.

20.00 h. Volta a Peu d’Adults a la Pobla del Duc.

DIUMENGE 18 D'AGOST Farolet i Parc aquàtic cina.

flabl

a

i

dintre de la pis-

22.30 h. El farolet pels carrers de costum. Eixida des de la Plaça de l’Església. Entrega d’obsequis als xiquets/es participants.

DIJOUS 22 D'AGOST l’Olla falsa

23.00 h. l’Olla falsa a càrrec de les comparses de moros i cristians des de l’avinguda Constitució, passant pel carrer Ausiàs March, Plaça Lluís Guarner, carrer Sant Francesc, plaça Independència, carrer Soriano, plaça Vila i arribada a la plaça de l’Església.

LaPOBLA delDUC19 @elracofotografic

00.30 h. Actuació del grup musical “Músics al carrer” i a continuación dj “Xat” en la plaça Lluís Guarner.

57

DIVENDRES 23 D'AGOST

Presentació de la Comissió de festes de 2019 21.00 h. Cercavila en què els festers arreplegaran a les festeres.

23.00 h. Presentació dels Festers del 2019 en el parc Carles Canut. La mantenidora serà Rita Cabañero Mompó i a continuació, es cantarà l’himne de la Comunitat Valenciana a càrrec del senyor Eduardo Forés Miñana. En acabar la presentació gaudirem de una discomòbil en el parc Carles Canut.

DISSABTE 24 D'AGOST Entrada de Moros i Cristians

19.00 h. Entrada de Bandes de Música i aba

ra .

19.30 h. Entrada de Moros i Cristians pels carrers de costum. En acabar l’entrada, Sopar de la Capitania en el parc Carles Canut. r Carles Canut.

ra i a i i i o

bil en el parc

DIUMENGE 25 D'AGOST

V Concurs de Carrosses i Concurs de Paelles 17.30 h. Concentració de carrosses participants en els carrer Sant Cristòfol i carrer Nou. 18.00 h. V Concurs de Carrosses a la plaça de l’Església.

21.30 h. Concurs de Paelles en el parc Carles Canut.

Les paelles que entren en concurs deuran estar fetes a les 22.30 hores. En el sopar es faran públics els premis de les carrosses i de les paelles. i o

bil.

@elracofotografic

58

DILLUNS 26 D'AGOST

Campionat de Pilota i Bous al carrer 17.30 h. 2a partida Femenina de Pilota Valenciana a la Pobla del Duc en el carrer Óscar Durich.

18.30 h. Campionat de Festes de Pilota Valenciana en el carrer Óscar Durich.

23.30-02.00 h. Bous al carrer. Recorregut per la plaça l’Església, plaça Vila, plaça Independència, carrer Soriano i carrer Sant Cristòfol.

DIMARTS 27 D'AGOST

Aqualàndia, Campionat de Pilota i Bous al carrer i el carrer Carles Canut.

al

ia en

18.00 h. Campionat de Festes de Pilota Valenciana en el carrer Óscar Durich.

22.30-02.00 h. Bous al carrer. Recorregut per la plaça l’Església, plaça Vila, plaça Independència, carrer Soriano i carrer Sant Cristòfol.

DIMECRES 28 D'AGOST

Campionat de Pilota, Bous al carrer i Cordà 18.00 h. Campionat de Festes de Pilota Valenciana en el carrer Óscar Durich.

21.00-00.00 h. Bous al carrer. Recorregut per la plaça l’Església, plaça Vila, plaça Independència, carrer Soriano i carrer Sant Cristòfol. or a càrrec de l’associació “Amics del Coet” de la Pobla del Duc en la Ronda Nord. i o

LaPOBLA delDUC 19 lio alata

bil en el parc Carles Canut.

59

DIJOUS 29 D'AGOST

Mundolàndia, Festa Cívica, Concert de la banda i Correfocs 11.00-14.00 h. i 16.30-18.00 h. Parc Infantil de ol ia al carrer Ausiàs March i plaça Lluís Guarner.

19.00 h. Festa Cívica. Concentració de participants en la Plaça de l’Església i eixida fins la Plaça Doctor Gomar acompanyats per dolçainers i tabaleters d’Ador.

20.00 h. Xafada del raïm i actuació del grup de Danses “Espart i Veta”.

20.30 h. Entrega de premis i refrigeri per a tots els assistents en el carrer Ausiàs March.

o r a rr la i i al a obla l amb la col·laboració de “Chocolat!” en la Plaça de l’Església.

00.30 h. Correfocs a càrrec de la colla de dimonis i cabuts ARMIDAM amb la col·laboració de l’Associació “Amics del Coet” de la Pobla del Duc. Eixida des del carrer Ausiàs March fins la plaça de l’Església. Qui vulga participar cal que porte roba adequada. i o

bil en el Parc Carles Canut.

DIVENDRES 30 D'AGOST Divina Aurora ia a a

rr

l

oro i ri ia

.

12.00 h. Missa en honor a la patrona de la Joventut, la Divina Aurora, cantada per la Coral Parroquial. Al finalitzar, homenatge als nostres majors en el Centre Social. bai a a

ora en la Plaça de l’Església.

20.30 h. Ofrena a la Divina Aurora en el Parc del Convent. A continuació processó. a ll o ters en la Ronda Nord. o r Plaça de l’Església.

or

ar ifi ial a càrrec dels fesr

l a

r ra a i a i la i o conmigo en el parc Carles Canut.

en la

bil Baila @elracofotografic

60

DISSABTE 31 D'AGOST Santíssim Crist de l’Empar

08.00 h. Despertà a càrrec de l’Associació “Amics del coet” i missa primera a l’honor al Santíssim Crist de l’Empar.

12.00 h. Missa en honor al Santíssim Crist de l’Empar cantada per la Coral Parroquial. Al finalitzar es dispararà una mascletà a càrrec de la Junta del Santíssim Crist de l’Empar. glésia.

bai a a ri ia a en la Plaça de l’Es-

20.30 h. Processó en honor al Santíssim Crist de l’ Empar.

23.30h. Vetlada amenitzada per Javi a la plaça de l’Església.

01.00 h. a ro i o bil Ba a ali en el parc Carles Canut.

lio

DIUMENGE 1 DE SETEMBRE Sant Blai

12.00 h. Missa en honor al nostre patró Sant Blai cantada per la Coral Parroquial.

18.30 h. Cercavila en què les festeres arreplegaran als festers.

21.00 h. Processó en honor a Sant Blai.

a ll o ar ifi ial a càrrec de l’Ajuntament en el Parc del Calvari.

LaPOBLA ladelDUC o 19 art

61

XXXII Concurs de Portades

PORTADA GUANYADORA

1r Premi: Iana Malynka

62

2n Premi: Rubén Gómez Eslava

3r Premi: Carmen Gomar Gomar Carmen Vallés Climent

3r Premi: Carmina Moscardó Llario 3r Premi: David García Navarro LaPOBLA delDUC19

63

Iván Sanchis Machirant

Llanos Part Jornet

Paula Ferrando Climent

Rubén Gómez Eslava

Aroa Estornell Ibáñez

Moros i Cristians

@elracofotografic

66

Junta Central de Moros i Cristians de La Pobla del Duc

Festes en la Pobla del Duc i ja estan preparades un any més les comparses de moros i cristians. Des de la Junta Central es van coordinant els actes per aquests dies de festes en les quals la convivència entre comparses, poblans i visitants deu ser especial perquè aquests dies siguen com la pobla es mereix.

A la Junta Central s’està treballant per a les festes de la Pobla amb el fi de obtindre els millors resultats possibles, «Mig any de festes», «L’olla falsa», «Entrada de Moros i Cristians», «Ambaixada Mora i Cristiana», «Diana» i actes nous que anem preparant amb entusiasme, com aquest any el «Tardeo», perquè amb la participació de tots (membres de les comparses, festers i festeres, veïns de la Pobla, gent que ens visita) es consolidi l’ambient que les festes del nostre poble es mereixen i que ja s’està aconseguint amb tant èxit.

Aquest any donem la benvinguda a la nova comparsa mora Al-Jaleum, composta per gent jove del nostre poble on ens aportaran grans moments amb la seua «frescura i personalitat».

En el seu conjunt englobem mes de casi 200 persones com a components de les diferents comparses.

BÀNDOL CRISTIÀ:

Guerrers del Duc, 21 Contrabandistes, Cordoveses, Pirates del Missena i Cabuts.

BÀNDOL MORO: Al-Jaleum, Tuaregs, Moliners d’Uganda i Bufalifes.

Des de la Junta Central i en representació de totes les comparses de la Pobla, agraïm a la Junta de Festes del 2019 la seua invitació a participar en aquest programa d’actes, saludem a tots els festers i festeres i en especial al seu President i Regina de Festes.

El nostre agraïment també a l’excel·lentíssim Ajuntament per la seua col·laboració a la Junta Central de Moros i Cristians, i una salutació a tota la Pobla i gent que ens visite en les festes.

LA JUNTA

LaPOBLA delDUC19

67

Cordoveses Mamen Mengual Cortés Presidenta Mavi Gomar Gomar Tresorera Tania Pellicer Ortolà Secretaria Patricia Mengual Cortés Vocal Amparo Bataller Durà Vocal Susana Mengual Cortés Amparo Català Pérez

Bàndol Ana Català Cogollos Tere Bataller Soler Paz Tormo Murillo Amelia Esteve Montaner Maria José Climent Fayos Capitana 2019

Arriba el moment de gaudir de les Festes Patronals de La Pobla del Duc en honor al Santíssim Crist de L´Empar i, com a part d´aquestes celebracions, també gaudir dels i amb els Moros i Cristians.

L´any 2013 decidírem emprendre un projecte, que era nou per a totes i cadascuna de nosaltres, creant la comparsa de les Cordoveses de La Pobla del Duc. Tanmateix, això feia que cada moment l´aprofitàrem al màxim, el vivíem com si fos únic. Malgrat tot, treballant sempre i rebent la col·laboració de forma desinteressada de tots els nostres familiars, veïns, amics i coneguts, per tal que cada any poguérem participar de les festes de Moros i Cristians i sobretot aquest en especial.

A més a més, el 2019, és tan especial per als festers

CRISTIÀ

ÌÌÌÌÌÌÌÌÌ

com per a nosaltres, la comparsa de les Cordoveses. Llavors, per a nosaltres, ha arribat el moment de viure una nova experiència: representar el bàndol Cristià, amb la Capitania i, per a vosaltres, festers, poder viure per fi, un moment molt simbòlic i ple d´energia com és representar la vostra quinta i compartir bons moments amb el vostres.

Per tot això, desitgem que passeu bones festes, que aprofiteu cada moment i recordeu que el temps passa molt de pressa, així que no el malgasteu en allò que no us pot aportar res al vostre desenvolupament com a persones joves que sou.

Enhorabona a tots el festers del 2019 i als familiars d´aquests.

Desitgem bones festes a tots els veïns .

Les Cordoveses de La Pobla del Duc

68

21 Contrabandistes Miguel Gomar a Maria Alcaraz Mª José Català Gema González Dolores ferrer a Núria Bataller Beatriz Molina Laura Pla Ángel Garcia

a ra

a ra

Jairo Gomar Junta Central Aina Fayos Cristina Fayos Àngela Garcia Tania Mahiques Àngela Navarro Junta Central Empar Navarro Ivan Català Sergio Herrero

Bàndol CRISTIÀ

ÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌ

LaPOBLA delDUC19

69

Guerrers del Duc Alba Perelló Presidenta David Canet Vocal Raquel Canet Secretaria Hector Miñana Vocal Fuen Bellvís Tresorera Isabel Fayos Vocal Lucia Tolsá Ángela Perelló Nerea Català Elena Oltra Corina Gomar

Nadia Bataller Nadia Montagut Alba Gomar Andrea Miñana Casandra Garcia Maria Llacer Maria Pla Santi Ferrando Thais Gomar David Pastor

Bàndol CRISTIÀ i ca la o la el c i e el fe ter i i e el oro i ri tia

ÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌ

70

Pirates del Missena a

ira

l

i

a

Amb les últimes pinzellades del caloret s’apropa una data molt important per a tots els poblatans les festes patronals i de moros i cristians. Aquest any és diferent per a nosaltres, sense adonar-se’n ja fa 10 anys que estem gaudint de la nostra festa i el nostre poble.

Passats 10 anys ja podem dir que tenim experiència en el món de la festa però sense perdre el més important per tots,la il·lusió, la nostra forma de sentir, la nostra forma de desfilar sempre acompanyats de la marxa que ens fa alçar les veus al cel amb l’ambaixador cristià. Sempre que l’escoltem per qualsevol lloc se’ns dibuixa un somriure per els grans moments que hem viscut, gràcies a eixos compassos inigualables.

Vam començar 13 valents, el primer dilema que va sorgir entre nosaltres, va ser trobar el nostre nom. Com es dirà la comparsa?

Perquè el que sí que teníem clar és que volíem ser cristians. Entre tots acordarem que el nom hauria de fer referència a alguna senya d’identitat de la Pobla. Així doncs, pensarem en utilitzar el nom d’una partida del terme, com per exemple: cavallers de rafalgani, guerrers de sarient fins que algun component va dir: per què no pirates del missena? a tots ens va sonar tant autèntic que oficialment passarem a ser pirates del missena. Poc a poc hem anat creixent fent la família pirata més gran on cada nou component va aportant noves idees i donant més il·lusió. Tots junts fem un gran equip.

Ara més que mai podem cridar “AVANT PIRATES AVANT”

LaPOBLA delDUC19

Bàndol CRISTIÀ

ÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌ

71

Cabuts Blas Fayos Alarte Cristian Pocovi Bataller Dario Fayos Alarte Dionis Màs Calabuig Esteban Boscà Morant Jose Vicente de la Cruz Català Juan Enrique Boscà Bataller Vicent Tormo Murillo Nicolàs Gonzàlez Climent

Bàndol Juan Emilio Ferrer Soler Pedro Fayos Alarte Jose Vicente Fayos Alarte Salvador Climent Ferrando Rudi Pellicer Fayos Senent Boscà Robledo Vicent Andres Moscardó Jose Pons Montoro

CRISTIÀ

ÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌÌ

72

Al-Jaleum Francesc Benavent Gil Ernesto Montero Sandiego Jordi Garcia Català Eloi Mompó Navarro Ruben Miñana Blasco Gabriel Gomar Garcia Borja Perelló Soler Aitor Talens Martínez Salvador Navarro Juan Isidro Gomar Garcia Carles Soler Pellicer Carlos Millet Cardona Diego Barranca Kalabuig Vicent Soler Pons Bruno Navarro Micó Francesc Gomar Bataller Ruben Climent Marquez Carlos Bermejo Mompó Carlos Català Benavent Dani Martí Fayos

LaPOBLA delDUC19

ºººººººººººº

Dani-el Vargas Naranjo Oscar Gomar Gomar David Català Gomar Ion Solonari Arnau Gironés Garcia Guillem Climent Maronda Miguel Bataller Alonso Ivan Bataller Alonso Dani Bermejo Mompo Dani Garcia Iváñez Toni Tavira Fayos Salvador Mahiques Miñana Héktor García Ferrer Vicent Bataller Carrascal Xema Calatayud Sandiego Ivan Bataller Pozo Tino Garrido Micó Kevin Lorente Camarena Ruben Ferrando Tavira

Bàndol MORO

ºººººººººººº

º

73

Tuaregs Mavi Bataller Inma Bataller Asunción Benavent Zaira Boscà Andrea Boscà Amparo Climent Enedina Fayos

ºººººººººººº

Marian Garcia Rasa Lileikyte Tere Martínez Ana Miñana Carmen Moscardó Chelo Soler Inma Vidal

Bàndol MORO

ººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººº

74

Moliners d’Uganda Paco Gomar Soler Juan Carlos Bataller Hernández Amadeo Boscà García Pepe Fayos Soler Rafa Cuquerella Sanchís Salva Bataller Soler Segis Benavent Gil

ºººººººººººº

Carlos Gomar Francés Antonio Miñana Bataller Miguel Sanjaime Ferrer Héctor Benavent Gil Blai García Pons Primi Moscardó Moscardó

Bàndol MORO

ººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººººº

LaPOBLA delDUC19

75

Bufalifes Lucas Perelló Juan Vte. Miñana Vocal Junta Central Salvador Santosjuanes Amadeo Gomar Antoni Ramírez Juan Micó President Domingo Perelló

ºººººººººººº

Ramón Bataller Roberto Moscardó César Guerrero Modesto Fayos Javier Bataller Eduardo Climent

Bàndol MORO

ººººººººººººººººººº

76

Casandra Garcia Bataller

REGIDORIA DE FESTES

Una vegada més, es el moment de donar la benvinguda a les nostres Festes Patronals. Una festivitat organitzada per un col·lectiu de joves de 18 anys, els quals assumeixen la responsabilitat de planificar i suportar part de les despeses d’aquestes. Aquest any, seran els festers del 2019 els que faran possible que gaudim d’uns dies plens d’alegria i d’emoció, ja que des de la junta de festers han aconseguit uns resultats impecables.

Destacar també la importància dels moros i cristians, que any rere any, des de la Junta Central treballen per mantenir la tradició i dinamitzar les festes tant esperades. A més de totes aquelles associacions que col·laboren durant els dies festius per engrandir els actes.

Es per això, que cal agrair, a tots els anteriorment nombrats ja que fan possible les nostres Festes Patronals; sense oblidar-nos de les famílies, treballadors i membres de l’Ajuntament que ajuden a garantir que tot funcione el millor possible.

No voldria oblidar-me del meu company Dani Martí Fayos, el qual ha treballat constantment, ens ha orientat i ha estat a la nostra disposició sempre. Hem tingut un gran Regidor de Festes, on la perseverança l’ha caracteritzat.

Sense menys preàmbuls, desitjar als veïns i veïnes i forasters que gaudisquen de les Festes 2019.

Bones festes.

LaPOBLA delDUC19

77

A R D E P A NTS DE Lteres 2019

SAFesters i Fes

Els Festers dels Sants de la Pedra 2019 volem agrair als Festers 2019 l’oportunitat que ens heu brindat de poder escriure al vostre llibre de festes.

De FESTERS a FESTERS, com vosaltres digueu al nostre llibre, dir-vos que gaudiu de cada acte, la presentació, les arreplegades, els moros i cristians, paelles, misses, processons,..., perquè són únics i irrepetibles. Són moments que recordareu sempre, i que d’ací a trenta-dos anys, quan sigueu Festers dels Sants de la Pedra, com nosaltres, reviureu altra volta, recordant les anècdotes viscudes al llarg de tot l’any.

Per a nosaltres també ha sigut un any molt especial, perquè ens hem retrobat després d’uns quants anys, hem viscut moltes emocions junts i hem recordat bons moments de la nostra infantesa i joventut, en especial els viscuts a les festes de setembre de l’any 1987.

Hem estat organitzant les Festes dels Sants de la Pedra amb molta il·lusió i ha sigut l’excusa perfecta per tindre moments de rialles, alegries i records, que sempre formaran part de les nostres vides.

També cal dir que quatre de nosaltres som pares/mares de festeres del 2019, per això aquest any ha sigut molt més especial, si cap.

Desitjar-vos que gaudiu al màxim de les festes, que tant heu treballat al llarg de l’any i que ompliu amb la vostra joventut el Poble d’alegria, somriure i festa.

78

LaPOBLA delDUC19

CONCURS2018

de CARROSSES

79

80

ASSOCIACIONS locals i COL·LABORACIONS literàries LaPOBLA delDUC19

81

@elracofotografic

82

ELS COMEDIANTS DE LA POBLA DEL DUC

Grup de Teatre

A

profitant l’ocasió que ens dona el llibre de festes, la qual cosa és un privilegi poder escriu-re unes línies que ens fan visibles al poble i que deixen constància d’uns fets presents que pel temps acaben sent registres històrics.

Volem compartir amb el poble i amb el nostre “Club de fans” i seguidors d’aquest art com és la interpretació, les il·lusions i emocions que patim gustosament a l’hora d’actuar per a vosaltres poblatans i poblatanes.

Que sigueu conscients que cada un de vosaltres quan s’assenteu a la butaca per vore a Els Comediants de La Pobla del Duc sou el més important per a nosaltres, perquè els comediants s’alimenten dels bons moments que vosaltres passeu.

Per validar aquesta veritat vos deixem un llistat de totes les obres que hem interpretat així com alguna escrita per nosaltres per al nostre públic poblatà.

• Una Picadeta molt especial.

• El tres porquets

LaPOBLA delDUC19

• Llega el circo • Assalt al convent • El dia de la comarca • La consulta del Dr. Chicote • Colombaire de profit.

• Festa en la Vall de Mossa • La Sede • L’ Averia • El mega-bitxo • L’Atracador • La loteria del Cristo.

I ara per acabar una nova, El grup de teatre “Els Comediants de La Pobla del Duc” té previst en preu traure una publicació en format llibre on estarà de manera adaptada totes les nostres obres representades, és un projecte ambiciós de la nostra directora Imma Climent, esperem que prompte vega la llum.

I ara sí, VISCA ELS FESTERS DEL 2019! VISCA LA POBLA DEL DUC!

Immaculada Climent Directora del Grup de Teatre Els Comediants de La Pobla del Duc

83

25 ANYS

Festers - Quinta del 76 Estimats veïns i veïnes, festers i festeres!

N

osaltres, la quinta del 76, fa 25 anys que vam ser festers i volem aprofitar aquesta oportunitat per recordar aquelles festes de 1994, que amb tanta il·lusió vam viure.

Vam nàixer a l’any 1976, quan començava la democràcia al nostre país. Ja vam coincidir en el bateig i vam compartir guarderia i escola fins als 14 anys. En complir els 14, cadascú va continuar el seu camí, segons interessos laborals o d’estudi. Alguns vam anar a poblacions com Albaida o Xàtiva per continuar estudiant.

En arribar a la majoria d’edat, ens vam reunir per preparar les festes patronals de 1994, on anàvem a ser protagonistes. En eixa edat era el somni de molts. Així que ho vam fer realitat: vam passar tot un any de preparatius, loteries, reunions i tot el que va caldre per celebrar i oferir unes bones festes al poble, i així ho recordem.

Des d’aquell any, la vida ens va separar de nou per estudis i treball, alguns vam anar a estudiar

a València, altres a Gandia. Però les ganes d’ajuntar-se no van desaparèixer i uns anys després vam començar a quedar almenys una vegada a l’any, és molt important no perdre les arrels.

Fer-nos costat ha sigut la nostra línia i, en moments durs, en primer lloc la nostra quinta Juani Boscà Madrid i després el nostre quinto Jorge Bataller Sesplugues, ahí hem estat, arrimant el muscle. També hem hagut de lamentar la pèrdua de familiars, doncs la vida sempre ens recorda que és finita i hem de viure cada dia.

Animem a les quintes a ajuntar-se, a viure bons moments i a compartir cada any aquesta festa de 25 Anys de Festers a la plaça de l’església.

Nosaltres la vam celebrar el passat 13 de juliol i vam viure moments de molta il·lusió, alegria i emoció tots junts. En definitiva: va ser un dia per recordar!

Volem desitjar bones festes a tot el poble, i en especial als Festers i Festeres de 2019. Esperem que aquest any ens oferiu unes festes inoblidables i que les disfruteu moltíssim!

84

YRIUS

Associació d’Ames de Casa

L

es festes de la Pobla del Duc ja estan a punt de començar i des de l’Associació d’Ames de Casa Tyrius volem aprofitar aquest espai per desitjar-vos uns dies de diversió per a gaudir amb els amics i la família. Amb un breu escrit el que intentem d’una manera o altra és mostrar a tots i a totes i fer-los partícips, any rere any, de la nostratasca.

En primer lloc, dir-vos que les associacions d’ames de casa són nuclis de mobilització que representen i donen vida als pobles i haver mantingut viva aquesta entitat durant més de 40 anys dona una idea de fortalesa i dedicació que tenen totes les components de les Tyrius de la Pobla, que són un exemple a seguir.

En segon lloc, ens agradaria indicar-vos algunes de les activitats que hem realitzat al llarg de l’any com ha sigut la participació en la fireta gastronòmica, eixida a Aielo de Malferit on vam poder gaudir de la visita al museu de Nino Bravo, la fàbrica de licors J. Mompó i el Puente de la Arcada. A més a més, el 21 de març vam fer una excursió a València a veure el manto de flors de la mare de Deu, visita guiada al casc antic de València, i, en acabar, vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars de la posta de sol de l’albufera on el sol es fon pràcticament en l’aigua.

Per últim indicar-vos que vam dur a terme uns cursos de reciclatge que anaven dedicats al plàstic i a l’alumini on vam poder aprendre de primera mà de quina manera podem fer un bon ús dels productes i objectes que utilitzem a diari.

Tan sols ens queda fer una crida a totes aquelles dones que vullguen apuntar-se a l’associació. De segur, que us agrada, fem activitats i eixides molt divertides i, a més, és una manera de relacionar-se i conviure.

Per finalitzar, voldríem felicitar als festers i festeres del 2019 i a les seues famílies, especialment al President i a la Regina. Gaudiu al màxim, són unes festes úniques i inoblidables per a vosaltres i el vostre entorn. BONES FESTES!!!

LaPOBLA delDUC19

85

DONES PROGRESSISTES

Associació

U

n any més i aprofitant l’oportunitat que ens donen els festers, volem des d’aquestes pàgines dirigir unes paraules a tot el poble.

Dia a dia, la nostra associació va consolidant-se i augmentant el nombre de sòcies. Continuem treballant per tal d’organitzar noves activitats amb les quals totes les sòcies i la gent en general, puga participar i gaudir de bons moments.

Algunes de les activitats que hem realitzat aquest any han sigut: la participació a la Fira Comercial i Gastronòmica del poble, el berenar de Nadal per a les sòcies on es realitza un concurs de dolços nadalencs per a celebrar l’arribada d’aquesta data, les cassoles de Carnestoltes, les VII Jornades de les Dones Progressistes amb l’excursió a Villena, la concentració del dia 8 de març per a commemorar el Dia Internacional de la Dona, el bingo literari o els contes per a adults titulats “Contes d’amor amb ulls de dona”.

Des de la nostra associació continuarem programant noves activitats, les quals esperem que siguen del gust de tots i totes a fi que les persones que vullguen, participen i les compartixquen amb nosaltres.

Per últim volem felicitar a totes les festeres i festers, a les seues famílies i especialment a la Regina de festes i al President.

Us desitgem que passeu uns dies inoblidables i que gaudiu al màxim d’aquesta experiència que serà irrepetible i única per a tots vosaltres.

I a tot el poble desitjar-vos que passeu unes BONES FESTES!!!

86

FEM VIDA!

Associació Contra El Càncer

U

n any més a la Pobla ja estem en festes i de nou aprofitem l’espai que ens ofereixen els festers per a poder dirigir-nos a tots vostés.

La nostra associació, des de fa anys, treballa per la lluita contra el càncer, malaltia del nostre segle. Totes les activitats han perseguit el mateix fi, recaptar per la investigació, amb la intenció de que en un futur pròxim aconseguir erradicar-la del tot. Com associació estem plenament satisfets d’haver participat en el sopar popular que l’associació “Espart i Veta”, va organitzar en setembre, per a celebrar la “XLI Festa de la Dansà de la Vall d’Albaida”, acte multitudinari i de gran repercussió comarcal que afiança la vivesa de la nostra cultura.

Volem agrair i donar les gràcies, a totes les persones i entitats del poble, que han col·laborat de manera altruista, en la nostra associació, formant part de totes les activitats que hem realitzat a lo llarg de l’any i a l’Ajuntament per la seua llavor tan necessària per a portar-ho tot endavant.

Les activitats realitzades han segut: la Fireta gastronòmica, la postulació, l’esmorzaret i el “Run” càncer, el teatret realitzat per l’ escola de primària “Ramón Esteve”, que per cert els nostres menut van fer un alard del seu bon fer artístic satisfent el gust de l’audiència; al “Run”

LaPOBLA delDUC19

càncer infantil promogut per l’escola “Ramón Esteve” i l’IES de secundària “Josep de Rivera“ igualment les loteries realitzades al llarg de l’any. No s’oblidem dels nostres associats, sense la seua participació no som res.

A continuació els oferim un menut resum de la recaptació que hem obtés en les diverses activitats al 2019: Recaptació Fireta 2018.

Incloses quotes

2.125 €

Loteries, esmorzar i Run Càncer

2.881 €

Run Càncer Solidari Infantil, de l’escola “Ramón Esteve” i l’IES “Josep de Ribera”

1.875 €

Recaptació vidrioles Postulació

Teatre solidari de l’escola “Ramón Esteve”

TOTAL recaptat i enviat a l’AECC de València fins a juny de 2019

179 €

1.890 €

475 €

9.425 €

Sols ens queda desitjar salut per a tots i gaudir de unes molt bones festes 2019.

87

CENTRE DE TRANSFUSIÓ

de la Comunitat Valenciana

E

LA POBLA DEL DUC “CAMPEON A” EN DONACIÓN DE SANGRE

l Centro de Transfusión de la Comunidad Valenciana (CTCV ) quiere, antes que nada, agradecer la fidelidad de La Pobla del Duc con el Centro de Transfusión, ya que todos los años solicitan unas palabras nuestras para su tradicional y estupendo Libro de Fiestas. Es tod o un honor no faltar a la cita y una gran oportunidad de dirigirnos a todos sus vecino s. Digo una gran ocasión porque ... que mejor lugar para escribir con mayúsculas la CALID AD humana, la SOLIDARIDAD mo strada y la COLABORACIÓN que siempre se despre nde de todos los habitantes de la Pob la del Duc. Por ello no nos cansaremos de agradecer públicamente a todos y cada uno de los donantes de sangre su labor y su dedicación a los demás.

Consecuencia de esta actitud es su índice de donación que sup era con mucho al de la Comarca de La Vall d’Albaida.

La Pobla del Duc tiene más de 70 donaciones cada mil habitantes y la Comarca se que da en 55 por cada mil habitantes . Así, aunque se trata de una zona muy donante, vuestr a localidad muestra un fuerte compromiso con la donación de sangre, es sin lugar a dud as toda una “CAMPEONA”.

El pasado año 2018 en las 4 cam pañas de donación que se rea lizaron, se obtuvieron 116 unidades de sangre. De est as, cinco, fueron gracias a la inc orporación de nuevos donantes. Es importante que los más jóvenes se animen a donar.

Se trata de una encomiable tradición que puede pas ar de padres a hijos, ya que con el ejemplo se consigue sensibilizar realmente el valor que tiene donar y se hereda una actitud altruista. La sangre es insustituible, no se pue de fabricar de forma artificial, est á en nosotros mismos y es absolutamente necesa ria en multitud de procesos mé dic os, para la curación de muchos pacientes. Por tanto, donarla, perder un rato de tiem po, decidirse a ayudar resulta fundamental para el fun cionamiento de los hospitales.

Hoy en día se necesita que unas 650 personas en tod a nuestra comunidad, de forma dia ria, pongan su brazo para el buen funcionamiento de la sanidad valenciana. Se trata además de una responsabilidad ciudadana porque nun ca sabe uno si podrá necesitar la algún día.

Deseamos que disfruten de sus maravillosas fiestas y no nos can saremos de aplaudir su GENEROSIDAD, cada año se sup eran y estaremos encantados de continuar compartiendo tardes de donación con tod os ustedes. Muchas gracias de corazón.

Un abrazo a todos.

Cristina Arbona, Directora del Centro de Transf usión de la Comunitat Valenciana

88

AFIDUC

Associació

D

es d’AFIDUC (Associació de Fibromialgia i dolor crònic) de La Pobla del Duc volem desitjar als festers i festeres d’aquest any, als seus familiars i amics que passen unes festes inoblidables, que segur recordaran tota la vida. També volem donar gràcies a l’Ajuntament per l’ajuda que ens donen any rere any.

Vos deixem una mostra de les manualitats de patchwork que fem a la nostra Associació.

Bones Festes!!

LaPOBLA delDUC19

Rosa Maria Bataller Presidenta d’Afiduc

89

JUBILATS I PENSIONISTES (UDP)

Associació

P

er primera vegada ens dirigim a tos els poblatans i poblatanes, ja que des de gener, som un grup d’amics que hem passat a formar part de la nova junta directiva de l’associació de jubilats i pensionistes.

Volem començar manifestant el nostre reconeixement a Paco M., Paco I., Juan, Ximo i Blai pel seu treball realitzat al capdavant d’aquesta

associació al llarg dels últims anys. Nosaltres intentarem continuar la tasca que ells van començar amb la mateixa il·lusió que ells han mostrat demanant com sempre la col·laboració i participació de tothom per realitzar les diferents activitats programades.

Algunes de les activitats que hem realitzat al llarg d’aquests primers mesos al davant de l’entitat han estat: dinar de germanor (Carnestoltes), xocolatada de falles, excursió a Bétera (Fundació Tatay) i València (Església de Sant Nicolau), representació teatral a càrrec del grup teatral El Palmeral de Benigànim i viatge a Pedreguer-Dénia.

Agrair a l’Ajuntament la seua col·laboració, facilitant-nos la realització de les activitats programades.

Per últim, volem felicitar a tots els festers i festeres, així com, a les seues famílies i amics, desitjant que passen uns dies inoblidables i que gaudisquen al màxim de les festes 2019.

JUNTA 2019

Viatge a Bètera / València

90

Dinar de germanor per Carnestoltes

Xocolatada en Falles 2019

LaPOBLA delDUC19

Viatge a Bètera / El Puig

Teatre

91

AMPA

CEIP Ramón Esteve i IES Josep de Ribera Secció La Pobla del Duc Benvolguts i benvolgudes veïns i veïnes de la Pobla:

U

n any més els festers i festeres ens donen l’oportunitat de participar en el llibre de festes i pensem que és molt important explicar tot allò què fem des de l’Associació.

L’AMPA, ens ajuda amb la compra de llibres de text i ens regala l’agenda del curs.

També ens subvenciona part de les Activitats Extraescolars de la Jornada Contínua que començarà el proper curs 2019-2020.

Organitza i col·labora en les activitats programades al llarg del curs: halloween, nadal, carnestoltes, cursa solidària, tallers solidaris, festa i sopar de fi decurs, i altres activitats socials del poble, com rutes nocturnes, festa Vicent Andrés Estellés.

Col·labora en material per a l’alumnat de la nostra escola com ara una caseta per al pati d’educació infantil o aparells per millorar la seguretat de l’alumnat.

Ajuda econòmicament en el viatge fi de curs de 4t d’ESO. Elabora les orles que dóna en finalitzar cada etapa educativa i una emmarcada per al centre.

Ens podeu trobar a la pàgina web www.ampalapobladelduc.org o a Facebook Ampa La Pobla del Duc.

Finalment, no volem acomiadar-nos sense desitjar-vos a tots i a totes que passeu unes bones festes 2019, especialment als xics i xiques que ens representen aquest any al poble, dies que de segur no oblidareu mai.

Salutacions, l’AMPA

92

PERSONES ADULTES

Centre de Formació

U

n any més l’Escola d’Adults de La Pobla del Duc, vol agrair l’oportunitat que ens donen els festers de 2019 de desitjar a tots els veïns, especialment als festers, unes bones Festes Patronals.

Aquest any volem aprofitar per a recalcar la importància que hui en dia té l’obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària (GES), ja que permet l’accés als Cicles Formatius amb els quals es pot aconseguir una millor formació i qualificació professional.

Per a nosaltres, el professorat de l’Escola d’Adults, és un motiu d’orgull comprovar com, any rere any, els nostres alumnes han aconseguit gràcies al seu esforç; primer el títol de GES, el qual els ha permés l’accés als Cicles Formatius; després a llocs de treball més qualificats, i fins i tot, en alguns casos, un títol universitari.

Per tant, animem tota la gent interessada tant en obtindre el títol de GES com en la resta de cursos que oferim, vinguen a matricular-se al nostre centre.

Vos deixem l’oferta educativa per al curs 20192020. La matrícula es realitzarà a partir del 9 de setembre a la biblioteca municipal.

OFERTA EDUCATIVA 1r. Cicle:

- 1r. Nivell - Alfabetització - 2n. Nivell - Neolectors - 3r. Nivell - Educació de Base

2n. Cicle:

- 1r. Nivell - Graduat en Educ. Secundària

Programes Formatius:

- Curs de Valencià. Preparació per a les proves de la JQCV, EOI i CIEACOVA, nivells B1, B2, C1 i C2 adaptats al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECRL).

LaPOBLA delDUC19

- Curs d’anglès. Nivell de Batxillerat i nivells B1/B2 preparació Escola Oficial d’Idiomes - Curs Història de la nostra localitat, de la Comunitat Valenciana i universal.

- Curs de llengua per a immigrants. (Valencià i Castellà)

Tallers d’informàtica per a adults:

- Curs iniciació a la informàtica bàsica.

- Curs internet Bàsic i correu electrònic.

- Curs utilització tauletes tàctils, telèfon mòbil i llibres electrònics.

93

SANT BLAI

Cofradia

Un any més les Festes Patronals ja estan açí plenes d’actes que sumen novetats i tradicions.

Al llarg de la història tot ha anat canviant, no vestim igual, ni pensem, ni ens comuniquem com els nostres avantpassats però interiorment a tots ens ha guiat l’estima per la nostra terra i l’orgull pel nostre poble. Des d’aquells primers avantpassats, passant pels homens i dones que van fer posible alçar el nostre campanar, i fins les actuals generacions, tots i totes hem sigut i som necessaris, així com és important comptar amb el recolzament mutu , per aixó la Cofradia de Sant Blai aprofita per a donar les gràcies a totes les persones que han recolzat les activitats que s´han fet amb molta il.lusió per la nostra part.

Ara ja és temps de festa i toca viure-la, recordant a qui no ens acompanya per diversos motius. Volem felicitar als festers i les festeres agraint l’esforç que junt a la familia han fet durant tot l´any.

Salut, Alegria i Bones Festes Patronals.

94

AIKIDO

Associació Cultural de La Pobla del Duc

L’

Associació d’AIKIDO de la Pobla del Duc fundada en 2016 (encara que molt abans ja es practicava esta disciplina en el poble) està formada per un grup de persones que compartim la pràctica i el foment dels valors que suposen l’exercici de l’art marcial de l’Aikido, una de les tècniques marcials creada pel mestre japonés Morihei Ueshiba a principis del segle XX, hereu de les antigues arts de lluita secretes dels samurais i conegut pels aikidokes com a Ō sensei.

L’ Aikido és un art de combat que permet defendre’s sense l’ús de les armes contra un o diversos adversaris armats o desarmats. La diferència fonamental respecte d’altres arts marcials és que l’ Aikido cerca, primordialment, dissuadir i neutralitzar l’adversari, més que derrotar-lo.

L’Art marcial de l’Aikido busca en tots els seus moviments l’equilibri, l’estabilitat i la naturalitat, d’esta manera provoca en l’adversari el trencament del seu equilibri, la qual cosa permet immobilitzar-lo. Està inspirat en la fi-

LaPOBLA delDUC19

losofia de la no-violència, d’ahi que el principi bàsic de l’Aikido és no oposar resistència. Els atacs són esquivats amb moviments circulars que fan que la força de l’adversari, per la pròpia inèrcia dinàmica es torne en contra, provocant un desequilibri que és aprofitat per l’aikidoka per a immobilitzar-lo sense causar-li danys o lesions severes.

Este art implica més que força física o esperit agressiu, una gran precisió de moviments, qua-

95

litat i rapidesa de reflexos que s’adquirixen i es perfecciones amb la pràctica diària. El propòsit de l’Aikido és entrenar la ment i el cos de manera cabal i sincera.

L’Associació Aikido de la Pobla està encapçalada pel mestre José Miguel Mira Moscardó, Cinturó Negre 2º Dan, que alliçona un grup de majors i un altre de xiquets i xiquetes. Com que és una pràctica marcial no agressiva és molt recomanable per als xiquets en el sentit que l’Aikido ajuda al seu desenvolupament motor, mental, afectiu i social.

Els xiquets i xiquetes aprenen autodisciplina així com a valorar les seues accions. També aprenen a resoldre conflictes sense actituds agressives, alhora que desenvolupen destreses per dissuadir les agressions i els conflictes. Des d’esta forma d’entendre l’Aikido hem de dir que estimula la cooperació amb els companys del Dojo, com també un respecte de cara als altres.

L’ Aikido no és un esport, no hi ha competicions i, per tant, no hi ha campions ni derrotats, un valor més afegit. Encara que és una pràctica formativa que es realitza per parelles, l’objectiu no és véncer l’adversari, sinó millorar i

perfeccionar-se, amb la intenció de controlar i immobilitzar el contrari sense causar-li danys a fi que se n’adone de l’error de la violència.

En l’Associació Cultural d’Aikido hem organitzat un grup anomenat AIKI-BOX que, seguint les directius generals dels principis de l’ Aikido, està enfocat a la defensa personal. L’objectiu és ensenyar tant a homes com a dones les tècniques més eficaces per a resoldre situacions d’agressions amb violència en les quals una persona es pot vore involucrada en la seua vida quotidiana, cosa bastant comú en la societat de hui en dia. A més, les sessions d’Aiki-Box servixen per a millorar la forma física, desenvolupar l’instint de defensa i perquè no dir-ho, combatre l’estrés i el ritme de vida tan accelerat a què estem acostumats a dur.

Aprofitant que estem en període festiu volem desitjar a tot el poble unes bones festes patronals, especialment als festers i festeres i les famílies que estos dies representen el colofó de tot un any de treball. ¡Enhorabona a tothom!

96

LOCOS X LA MOTO

C

om cada any, ens trobem per celebrar les Festes Patronals del nostre poble, unes festes esperades amb molta il·lusió per tots.

Per això, els membres de LocosXlaMoto volem aprofitar estes línies per donar-vos les gràcies a tots i en especial als festers, pel treball i l’esforç realitzat durant l’any per dur a terme les nostres festes.

També volem aprofitar esta porta oberta per agrair la col·laboració dels veïns en tots els nostres actes, que amb molta dedicació i il·lusió preparem any rere any.

Locos X la Moto vos desitja unes BONES FESTES

LaPOBLA delDUC19

97

ESCOLETA INFANTIL

Crist de l’Empar

L’

educació és un dels factors més importants per a la vida d’un ser humà ja que a través d’ella es transmeten un conjunt de coneixements i valors que ens ajuden a construir una societat més justa i igualitària.

Gràcies a l’educació creixem com a persones i aquest fet es pot comprovar en la formació que rebem, una formació que ha de començar a casa i continuar en els centres educatius.

Un dels centres escolars que tenim al nostre poble és l’escoleta infantil “Crist de l’Empar”, la qual escolaritza xiquets i xiquetes entre els 0 i els 3 anys. El centre compta amb tres aules dotades amb els recursos necessaris per a poder atendre de manera adequada al nostre alumnat, una aula de psicomotricitat per a realitzar jocs i activitats de manipulació i experimentació i grans patis, reformats recentment, on els menuts desenvolupen activitats a l’aire lliure. A més, també ofereix el servici de menjador escolar, l’hora matutina i la gratuïtat per a l’aula de 2-3 anys.

Les docents que treballem en l’escoleta plantegem activitats lúdiques, atractives i motivadores adaptades a les necessitats i interessos del nostre alumnat, i a través de les quals transmetem un conjunt de sabers i coneixements que els seran de gran ús per a la vida diària. Entre aquestes activitats, vull destacar el treball d’hàbits i rutines que permet als xiquets i xiquetes adquirir una progressiva autonomia; el desenvolupament del llenguatge mitjançant converses, cançons i narracions de contes; la interacció social, afavorint la relació entre els companys; el contacte amb la natura a través de diferents eixides; la transmissió de la nostra cultura, celebrant festivitats com les falles o el dia del llibre; o el desenvolupament de xicotets projectes que permeten apropar a l’alumnat al món real.

Tractant-se d’una escoleta municipal, no puc oblidar-me de l’Ajuntament al qual agraïm la seua col·laboració i el suport que ens dóna en gran part de les nostres actuacions.

Finalment, sols em queda desitjar a tot el poble, a les comparses de moros i cristians, i especialment als festers i festeres que gaudisquen d’unes festes inoblidables plenes d’alegria i il·lusió.

Lucía Tolsá Gomar Directora de l’escoleta infantil Crist de l’Empar

Falles 2019

Mural realitzat al recinte de la piscina per part de l’alumnat que ha finalitzat l’escoleta infantil en aquest any 2019 Pati reformat recentment en maig de 2019

98

UNIÓ MUSICAL

de la Pobla del Duc

L

a música és allò que plena de vida els carrers del nostre poble i la protagonista en tots els actes de les festes però també ens acompanya en qualsevol moment de la nostra vida. Quan volem relaxar-se posem música tranquil·la, quan vivim un moment d’alegria busquem musica amb un ritme més energètic, també l’utilitzem quan estem sols i volem sentir que algú ens acompanya, i en moments de felicitat amb altra gent per a celebrar algun esdeveniment o donar rellevància a un acte.

El passat mes de novembre vam viure una experiència única i inoblidable per a tots els components de la unió musical de la pobla del duc, vam realitzar un concert al palau de la música de Valencia acompanyats per la nostra gent més fidel, els nostres poblatans i amants de la nostra música. Per a nosaltres no fou un concert més ja que considerem que el palau és el temple musical valencià per on passen i passaran músics de nivell internacional. El plaer de veure la gent del teu poble sumat a la gent que assisteix al palau assíduament tots els diumenges per escoltar música de banda i que al finalitzar et reconega que vam fer una gran interpretació i que tenim un director magnific no té preu.

LaPOBLA delDUC19

Per altra banda, a tots els pobles que anem de la geografia valenciana deixem impregnada l'essència de la la banda de la pobla del duc on ens esforcem per transmetre els valors musicals que més ens identifiquen. Algun companys de altres bandes ens diuen que tenim un estil peculiar i diferent de veure la música, i ens tenen batejats com a «tempo di pobla».

Per últim, aquest any per al concert més esperat per a tots nosaltres el concert de festes tenim una proposta diferent, ens acompanyaran músics de molt alt nivell amb una composició pròpia i amb la que esperem que disfruteu tant com nosaltres.

Vos esperem el proper 29 d’agost a la plaça del crist de l’empar a les 23:00 al concert de Chocolat! amb la Unió Musical de la Pobla del Duc.

99

SOCIETAT DE CAÇADORS

La Pobla del Duc

C

om cada any s’acosten les festes patronals, eixes festes que els festers esperen amb tanta il·lusió i alegría, degut a que les han estat preparant durant tot l’any.

Cada any l’ajuntament ens brinda l’oportunitat de poder escriure unes línies en el llibre de festes, i nosaltres ho agraïm degut a que així podem brindar el nostre suport als festers.

Com ja fa anys la població pateix una “plaga de conills” que va començar farà uns deu anys, però que poc a poc anem combatint, per aquest motiu agraïm a tots els nostres socis l’esforç que fan durant tot l’any i els animem a que seguixquen col·laborant d’aquesta manera.

Volem recalcar que caçar per a nosaltres és un hobby com qualsevol altre i no una obligació com molts pensen, setmana a setmana realitzem els partes que els llauradors realitzen quasi sempre costant-nos diners de la butxaca ja que no tenim cap tipus d’ajuda.

Finalment destijem als festers i al poble en general que gaudixquen de les festes.

100

ESPART I VETA

Grup de Danses

H

a passat un any i ja estem ací novament, a punt de començar aquestes festes patronals tan destacades per al nostre poble.

Fent memòria de tot el que ha passat des de les festes de 2018, podem afirmar que el Grup de Danses Espart i Veta ha viscut un any ben complet.

Com ja veníem anunciant, el mes de setembre passat vam celebrar la XLI Festa de la Dansà de la Vall d’Albaida a la nostra localitat. Tot i que vam haver de superar el contratemps de les pluges, que ens van obligar a ajornar la festa i, per tant, molta gent no va poder acudir, va ser una festa multitudinària que va comptar amb molts actes: vam organitzar una classe mestra de balls de les terres de Castelló impartida pel ballador de Vila-real Àlex Torres i destinada a tot aquell que n’estiguera interessat; i vam muntar una exposició de fotos que repassaven la història de la dansà a la Pobla del Duc i, en particular, la trajectòria del Grup de Danses, com a xicotet homenatge a Felip, sense el qual, segurament, no estaríem ací a hores d’ara. Finalment, va arribar el dia de la festa, i els dansadors i les dansadores aplegats de tota la comarca van anar mostrant-nos els seus balls més propis per uns carrers engalanats que donaren vida i color al nostre poble. Només ens queda agrair a tota la gent que va fer possible aquest esdeveniment tan bonic, ja sigaperquè van donar un colp de mà o bé, amb l’assistència com a públic.

Acabem el balanç de l’any amb un repàs de les actuacions que són ja cites ineludibles del grup: hem inaugurat i clausurat la Fira Gastronòmica,

hem celebrat Santa Llúcia al voltant de la foguera i compartint roses, cacaus i mistela amb els veïns del poble, hem ballat en els Gojos de Sant Blai, hem mostrat tots els balls apresos durant l’any en les festes dels Sants de la Pedra, hem dansat al carrer de les cases barates, com fem cada any per a fer germanor els membres del grup, i acabarem el curs aquestes festes, amb la participació en la processó cívica. Tot això és possible gràcies a l’esforç i la motivació dels dansadors i les dansadores, però sobretot, gràcies a l’ànima del grup que són els nostres menuts. Comptem en l’escoleta de danses amb una quarantena de xiquets i xiquetes entre 4 i 15 anys que dediquen temps i ganes a aprendre i passar-s’ho bé i que omplin les nostres actuacions d’alegria. Agraïm a les seues famílies l’esforç i l’interés per acompanyar-nos en aquest camí, el de mantindre el patrimoni que ens és propi.

Volem agrair a l’Ajuntament de la Pobla del Duc, que sempre compta amb nosaltres i ens dona el suport que necessitem per a continuar avançant. I, com no, moltes gràcies a la gent que acudeix a les nostres actuacions i admira el nostre treball, ja que els seus aplaudiments són l’aliment que manté viu el grup. Aprofitem aquestes línies per a animar-vos a tots a formar-ne part, us garantim bons moments en bona companyia.

Per acabar, desitgem als festers i les festeres que tinguen una festa immillorable que podran guardar en el record.

SALUT I MOLT BONES FESTES A TOTS I TOTES!

101

LOS VIEJOS PARAÑEROS

L

os tuvimo delante no hace mucho tiempo.

Expectantes y atentos, diligentes y esperanzados. El salón de la Caja Rural San José repleto hasta la bandera, todos a la espera de ansiadas nuevas. Buscando atisbar una luz que disipara el negro temporal que se cernía sobre ellos. Ojos ojerosos, cabellos nevados y alopecias de largos años. La piel cetrina y arrugada pero sensibles los poros.Las manos encallecidas y toscas, pero amasadoras de ternura. Son viejos y cansados. Son libros abiertos doctorados por la UDLV (Universidad De La Vida). Han sufrido mucho. Hijos de un tiempo ingrato de guerra y posguerra. De carencias y hambrunas, de ternuras ocultas y sempiternos reclutas del ordeno y mando. Trabajos ingratos de sol a sol, en eneros de lluvias y frío. Veranos agostados de sudores y gavillas de mies, de algarrobas mal pagadas y almendros ruinosos. Vendimias con sabor a clarete picado o champaña doméstica.

Aceitunero sin altivez, pero mimetizado en su querido paisaje de siempre. Huertano pertinaz en hortalizas y tandas de riego. Todo esto y más, fuera de su horario de trabajo diario en el turno fabril o el oficio artesano.

Cuando se prometían una jubilación dulce, cuando se creían supervivientes tras mirar hacia atrás; y ver a tantos y tantos de otras quintas criar malvas en el camposanto, llegó la maldita crisis arrasándolo todo. Pensión corta y mísera que da aún para milagros como mantener a los hijos en paro. Con la perola a la lumbre, o auxiliando en la temible hipoteca bancaria, firmada alegremente en años de vacas gordas. Y pendientes de un hilo, ante la cruel amenaza del ruin desahucio. Son hijos de un tiempo perdido y olvidado en la historia. Niños de la guerra, acostumbrados a la cartilla de racionamiento, al estraperlo, desterrados de la escuela, trabajadores en la pubertad de sol a sol, el mismo sol que quema terrones de arcilla en las eras y agosta sus sueños rotos.

Estos seres han sido forjados de una materia especial, de la que ya no queda ni rastro. Son hombres y mujeres duros y aún, honestos; que creen en la raza humana. Valores que les inculcaron desde niños, sin pararse a pensar la maledicencia de tanta alimaña como anda suelta, buscando el beneficio propio a costa de la inocencia y confianza de los otros.

102

Llegan los albores del otoño. Maduran los membrillos y los madroños enrojecen por los bancales de matorral mediterráneo. La aceituna ennegrece entre las ramas gris plata del añejo olivo. Su reloj biológico les incita a salir al campo con sus aperos de siempre, diligentemente guardados durante un año. Buscan afanosos un abundante pájaro viajero. Ese que vuela en migración hacia terrenos cálidos y amables. Anhelan su encuentro estacional, como herencia cultural legada de padres a hijos, en el mismo lugar de siempre. Al alba de siempre, aunque no haya dos albas iguales. Sacrosanto entorno, que cobija reliquias físicas y recuerdos intangibles de la saga familiar desde siglos. Mismo cielo, mismos bancales, mismos árboles, mismo horizonte que pintaría con los ojos cegados. Es su casa, su hogar, su museo, su santuario. Es tierra sagrada. Venera aquello que le transmitieron sus viejos, como un peregrino fiel al ritual de un consueta jamás escrito. Escudriña la última luna llena del verano, y le retornan someras vibraciones, aquellos sonidos de maulladores mochuelos en nostalgia y delirios perdidos.

Sin mochuelo, no hay tordos. Sin tordos no hay proteínas para la prole, ni cuatro duros extra para ir al colmado. ¿Qué fue de aquellos tiempos? Tiempos, donde el hombre y la naturaleza formaban un conjunto perfecto. El resoeto de quien se sabe de paso, quien conserva y explota la heredad con moderación y tino, pensando en su inminente traspaso a la generación siguiente. Ese fue su aprendizaje, como siempre habría sido, hasta ayer mismo. Pues el hoy, es dramático e incierto. Tanto, que ya no hay relevo. No están los tiempos para sufrir tanto, para humillarse en vano. Para aguantar lo inaguantable ante tanto esperpento. Todo está al revés, salen de rositas los maleantes y paga el hombre honrado. Leyes y más leyes para aplicar al antojo de las modas, o del que domina y más grita e incita. O puede mover el sillón al trémulo y acomplejado político de turno. ¿Dónde quedaron la gallardía, la cordura y el sentir añejo del pueblo? ¿Dónde

LaPOBLA delDUC19

el sentido común, que es el más común de los sentidos, al parecer desterrado?

Los tuve delante de mis ojos. Inquietos, esperanzados, ansiosos. Soñadores del zorzal en vuelo, emblema de sus ancestros. Arquitectos de la piedra seca y de paredes, maestros. Botánicos del secano en imposibles injertos. Labradores de tierra apelmazada, segadores de infaustas aliagas y cortafuegos de incendios.

Podadores con elegancia del porte arbóreo, veros maestros. Estercolando tierras calizas de ingrato cultivo, abancalando colinas de imposible construcción a la vertical, ganándole palmos al yermo. ¡Ay, viejos paranyeros, si supierais cuánto os admiro y cuánto os respeto! ¡Si supierais suánto sufro por veros heridos, ante tanta injusticia y desconcierto! Recuerdo las palabras de uno, uno de tantos, uno cansado de aguantar lo inaguantable y de asumir insultos y quebrantos.

“Si me quitan el “parany”, me muero”. Frase lapidaria esculpida por muchos en su fuero interno, aunque es cosecha propia de José el Cochero.

Los tuve delante de mis ojos. Honestos, rudos y sinceros. Esperanzados y ansiosos de poder invocar a sus antepasados. Siempre venerados porque de ellos heredaron la vida y este sutil veneno. Esa licuada ambrosía que fluye entre perchas y espartos. Jaulas y reclamos. Entre lunas menguantes, vientos y hielos. Y es que la pasión mueve la vida. Y pasión es aquello que se ama con delirio, y no se explica con retahíla de palabras ni oratorias al uso. Tampoco con manidos argumentos, sino con honda emoción e irrefrenables requiebros. No desmayéis mis viejos, sufridores del tiempo y del destino, que para todo habrá remedio. En ello estamos y por ello aguantamos este insoportable sufrimiento. Y por cierto, José el del Hispano, ese icónico paisano que de no fallecer, también hubiera estado presente, delante de nuestros ojos, ufano, bonachón y jocoso, ilusionado y como siempre, amigable y conversador, todo un catedrático. Y solo un maestro puede sentenciar aquello de: “Ubi concordia, ibi victoria”.

VICENTE ALBARO

103

AMICS DEL COET

La Pobla del Duc

U

n any més s’acosten les Festes Patronals que tots i totes esperem amb gran il·lusió. L’Associació Cultural Amics del Coets de la Pobla del Duc volem aprofitar aquesta oportunitat per agrair als festers l’esforç i treball realitzat per a organitzar les festes, així com desitjar-los a ells, als seus familiars i a tot el poble unes bones festes que siguin inoblidables per a tots.

Al llarg d’aquest any hem organitzat diversos actes pirotècnics; correfoc, despertades cordaes i la coetà infantil que es va realitzar a Sant Antoni.

Aquest any volem seguir fent més actes pirotècnics per a gaudir tots.

Aprofitar també per agrair a tot el poble la seva col·laboració en els nostres actes Bones festes

Amics del Coet de la Pobla del Duc

104

LA ESTOCADA

Peña Taurina de la Pobla del Duc

U

n any més estem a punt de gaudir d’unes noves festes, les festes de 2019, aquestes nits màgiques taurines es viuen de forma intensa i participativa per part de socis, amics, aficionats i públic en general, formant part dels actes festius de les nostres festes patronals.

Enguany continuarem amb la celebració de molts moments que quedaran gravats com a grats moments de diversió, com la celebració de tallers Taurins per a xiquets i majors, el muntatge d’un “cadafal” en aquestes nits de solta de vaquetes, ja que té demanda i acceptació, així com la participació de socis i amics en les fires taurines de Algemesi, Bocairent, Alacant i València.

També estan programats actes de homenatge a algunes figures del toreig que estan molt arrelades al nostre poble, a de mes de capees i algun viatge taurí.

La penya taurina ha arribat a un acord per formar part de la Junta directiva de la Federació Taurina Valenciana.

Anem augmentant gradualment el nombre de socis, amb l’afany d’obrir a la participació, donar suport i fomentar els espectacles Taurins, des d’asi animem a la gent del nostre poble a que entre formar part com a soci d’aquesta Penya taurina, que és una de les mes antigues de la Comunitat Valenciana.

Volem des d’aquestes línies que ens brinden, desitjar unes bones festes a socis, amics i públic en general, però sobretot als Festers 2019 que gaudisquen intensament de les seues festes.

La Junta Directiva

Èxit al cadafal en les ultimes festes de vaquetes

LaPOBLA delDUC19

105

Participació en la Fira Gastronòmica

Tallers taurins a l’Stand de la Penya Taurina

Photocall de la Penya Taurina

Correguda de bous a València

Amb el President i el Vicepresident de la Federació Taurina Valenciana

Dinar de germanor de penyes el dia de la correguda de bous de Bocairent

Amb els mestres Ricardo de Fabra i Vicente Ruiz el Soro, arribant a acords per a la Penya

106

SANTÍSIMO CRISTO DEL AMPARO

Cofradía

A

nte las próximas fiestas patronales, solo recordar el motivo que nos une como pueblo durante estos tres intensos días. Bajo el concepto patronal, nos vemos obligados a referirnos a las tres principales advocaciones que celebramos, La Divina Aurora, San Blas y El Santo Cristo del Amparo, que aunque cada uno tiene su fecha designada en el calendario litúrgico, se reunen en estos tres días, que tradicionalmente se celebraban el 4, 5 y 6 de Septiembre, siendo el orden, San Blas, El Santo Cristo del Amparo y La Divina Aurora. En un momento determinado, se decidió variar el mismo, dejando el que tradicionalmente hemos conocido durante los últimos 50 años, los dias 3,4 y 5. Finalizando con la fiesta del Santo Cristo del Amparo, que no siendo el patrón del pueblo, es la fecha que más participación de poblanos y poblanas convoca, desde la misa del Trasalado, pasando por la misa Mayor, en las que niños y mayores hacen cola respetuosamente, para llegar hasta los pies de la venerada imagen y poder rendirle un respeto de cariño, devoción, agradecimiento o favor, y finalizando con la solemne Procesión que recorre las calles de La Pobla. Esta tradición mantenida a lo largo de los años, se decidió democráticamente, pasarla al fin de semana anterior, más próximo al 5 de Septiembre.

Como todos sabemos en La Pobla celebramos en enero la fiesta conocida como el Cristo de Invierno, que da comienzo en la noche del dia 2 con una hoguera en la plaza del Cristo, celebrando entre los días 3 y 11, un solemne novenario, que tiene su colofón el día 11, con una secuencia de actos que dan comienzo a las

LaPOBLA delDUC19

siete de la mañana, finalizando por la tarde, con una procesión por las calles festeras y la clausura del novenario.

Si nos centramos en las Fiestas Patronales de verano, vemos que la conmemoración del 5 de Septiembre como festividad del Cristo del Amparo, se pierde en el tiempo, existe documentación escrita haciendo referencia a la misma, a finales del siglo XVIII y principios del XIX, pero no se tiene una fecha exacta, de cuando se empezó a celebrar el 5 de Septiembre.

107

De los títulos del Cristo Podemos decir que nuestro Santo Cristo del Amparo, sufrió una especie de olvido, desde que su imagen aparece milagrosamente un 4 de Diciembre de 1624, pasando por el Altar de las Benditas Almas del Purgatorio, después al altar que había debajo del antiguo órgano, lo que le valió el nombre de Cristo de Bajo del Órgano (sic), así paso el tiempo, hasta que un 6 de Junio de 1742, en que encontrándose realizando una visita pastoral a esta villa el ilustre Arzobispo de Valencia Señor Andrés Mayoral, recomendó al entonces Cura Dn. Francisco Pons, se destinara otro altar mejor a la imagen del Cristo. Se aprovecho una de las capillas nuevas que se habían hecho (donde estaba el antiguo campanario), y ya que el nicho de este altar se cerró con cristales, el pueblo la designo con el nombre de Santo Cristo de la Vidriera.

Parece ser que vistos los beneficios dispensados por su mano, un tal Padre Antonio Agustino, que según cierta versión, pertenecía a la Orden de Mínimos del Convento de La Pobla, tuvo la inspiración de invocarle con el titulo de Cristo del Amparo, siendo rápidamente asumida por todas las gentes.

De los portadores del Cristo Parece ser que era tradición por la gran veneración que se le profesaba, que la imagen del Santo Cristo, procesionaba a hombros de sacerdotes y bajo palio. Esta costumbre no presentaba problema alguno, mientras que en la localidad abundaba el clero. Pero con el paso del tiempo, esta práctica se volvió más difícil, ya que se tenía que acudir a los pueblos vecinos a buscar sacerdotes jóvenes que difícilmente se encontraban. A este problema se añadía el de poder iluminar adecuadamente la imagen para la procesión. Ante este dilema en el año 1853, el vecino de esta villa Dn. José

Llinás y Donat, se ofreció para llevar en andas al Santo Cristo, dando de su bolsillo una limosna de veinte reales, esta idea fue aceptada por el cura párroco, sumándose tres vecinos más de La Pobla con la misma idea, aportando el mismo donativo cada uno de ellos.

Una vez se acabo la festividad aquel año, el mismo Sr. Llinás, propuso que en lo sucesivo se otorgara el derecho de llevar la imagen a hombros, a todos los que contribuyeran con una peseta anual para su iluminación y culto, y que se sorteara entre ellos el honroso privilegio, y como fueron varios vecinos los que sumaron a tan feliz idea, nació la Asociación del Santísimo Cristo del Amparo.

Como podemos ver en estos tiempos en que tanto se quiere recuperar tradiciones y costumbres del pueblo, aquí tenemos un magnífico ejemplo en el que un suceso que aparece de la noche a la mañana, va calando en el sentimiento de los habitantes de esta villa, y generación tras generación se ha mantenido ese cariño y amor hacia el Santo Cristo del Amparo, de acuerdo que vivimos nuevos tiempos y tenemos que hacer un esfuerzo para adaptarnos a lo que esta sociedad nos demanda, pero no seamos tan convencionales y materialistas que solo veamos la parte cómoda, pensemos en nuestros ancestros y antepasados, y tengamos ese respeto a la memoria de un pueblo que sabemos reclamar para cosas menos profundas.

Bibliografía: El Santísimo Cristo del Amparo de La Pobla del Duc. José Mª. Capsir y Banquells Dietario de Manuel Miquel. Manuel Miquel Felices Fiestas!

108

CAMBRERES

del Crist de l’Empar i Verge Dolorosa. 2018-2019

E

n primer lloc volem agraïr als festers 2019 l’oportunitat que ens han brindat al deixar-nos escriure unes paraules al llibre de festes.

Aquest any ha sigut per a nosaltres un any ple d’emocions, on hem treballat de valent per fer la festa de la Verge Dolorosa i hem col·laborat també en la Festivitat del Santíssim Crist de l’Empar junt a tots els membres de la Confraria.

Quant vam començar pensàvem que hi havia poca faena que fer però ara, després de fer balanç de tot l’any, podem afirmar que hi ha molt a fer i que si volem, podem amb tot, perquè sols hem sigut quatre xiques les que hem representat la Confraria de la Verge dels Dolors, i amb el nostre “lema” que es “poques però bones” ho hem portat tot endavant.

Però tot no ha sigut bo, hem tingut moments trists, el més trist va ser en setmana santa, quant el mal temps va impedir que es feren les processons i per tant no van poder eixir els Sants de l’església i alguns actes religiosos van tenir que anul·lar-se, però malgrat açò, hem gaudit de tots els actes al màxim, ens hem retrobat entre nosaltres, ens hem conegut millor,

hem anat i participat en els actes religiosos, hem fet les lectures de les misses, participat en processons, ofrenes, “via crucis” comarcal, hora santa, hem conegut a les sòcies cofrades, dones de gran devoció, hem baixat a la Santa del seu “camerí” i li em posat la roba de gala, l’hem vestida al nostre gust, i ho hem passat molt be. Ha sigut una experiència molt gratificant que, per suposat implica faena, però que tot esforç te la seua recompensa, i per això volem desitjar als festers que tota eixa feina que estan fent preparant les festes també es reflexarà positivament en les seues vides i en les festes patronals de 2019.

Per últim volem agraïr al nostre retor D. Pablo la seua ajuda, les seues paraules de suport i el seu “saber estar” en cadascuns dels actes celebrats. I no ens podem oblidar de les nostres famílies, que ens han ajudat i recolçat en tot.

Agraïr també a la Confraria del Crist, l’Ajuntament, veïns i veïnes del poble la seua col·laboració. A tots i totes moltes gràcies.

Als festers 2019, esperem que gaudiu de la festa i que viviu cada acte al màxim. BONES FESTES A TOTS!

LaPOBLA delDUC19

109

LLEGENDES OBLIDADES:

Tres relats llegendaris de la Pobla del Duc (Segles XVII-XIX) Jacob Mompó Navarro

@elracofotografic Les llegendes han format part de la memòria de les diferents civilitzacions al llarg del temps.

Moltes han passat a engrossir la llista de materials historiogràfics amb què els diferents cronistes d’èpoques passades confegien les seues cròniques; llegendes, aquestes, sovint tractades com a veritats històriques. D’altres, segurament pel seu abast més localista, no van tindre el mateix tractament i no es preservaven, per tant, en aquests escrits cronístics d’àmbit més general; ara bé, passaven de pares a fills, generalment de manera oral, com un exponent més de la transmissió de la cultura popular. La majoria d’aquestes llegendes folklòriques locals s’han esvaït amb el pas del temps, oblidades –pels motius que siguen– per la gent dels pobles on aquestes històries llegendàries havien gaudit d’una certa importància, almenys, local. En aquest article recuperem tres llegendes

que, segurament, haurien gaudit de popularitat al nostre poble, tot i que la transmissió oral d’aquestes històries, com moltes altres, s’ha acabat perdent amb el pas del temps.

El fragment que transcrivim en primer lloc, per bé que ha caigut de la memòria oral del nostre poble, en canvi, sí que s’ha conservat en diferents materials historiogràfics, com és el cas de l’obra hagiogràfica que va redactar Josep Vicent Ortí, estampada l’any 1750 amb el títol Pasmosa vida, virtudes y milagros del venerable padre Fr. Gaspar de Bono, provincial de los Mínimos en la provincia de Valencia. El mateix passatge de la vida del beat, tot i que més breu, el recollia també anys després, en 1783, el Compendio histórico de la vida del beato Gaspar de Bono, del Orden de Mínimos (Puimayor y Budar, 1783: 231-234).

110

Episodis més o menys llegendaris, com el viatge del pare Gaspar Bono a la Pobla, responen a l’afany del cronista que recull l’anècdota d’exalçar les virtuts del personatge biografiat en qüestió. Certament, el beat Gaspar Bono va ser un personatge important que va gaudir de popularitat a la València del Barroc. Una mostra d’aquesta popularitat van ser les festes que la ciutat de València va dedicar a fra Pere Nicolàs Factor i a fra Gaspar Bono l’any 1787, amb motiu de les seues respectives beatificacions.

La majestuositat de les celebracions, a què la ciutat de València va destinar 4.000 lliures, va quedar reflectida en la publicació de Miguel Serrano Belezar, de l’any 1788, Valencia regocijada por las beatificaciones de Pedro Nicolas Factor, y Fr. Gaspar de Bono del Sagrado Orden de San Francisco de Asis y San Francisco de Paula o Relacion de las fiestas que en esta Ciudad con tan plausible motivo se hicieron en 1787.

Suposem que la visita del provincial de l’orde dels Mínims a la nostra localitat deuria haver causat, almenys, certa expectació; i l’empenyorament d’un quadre de la Mare de Déu seria motiu més que suficient de converses al poble. En efecte, la figura de fra Gaspar va ser important durant molt de temps i, per bé que actualment no gaudeix d’aquella devoció antiga, els seus contemporanis poblatans haurien de conèixer les afamades virtuts de fra Gaspar, més encara si tenim en compte que, al voltant de 1603, a les darreries de la seua vida, el beat va contribuir a l’establiment de l’ordre dels Mínims al nostre poble (Calzado Aldaria & Fayos Bataller, 2010: 74). Malgrat tot, en aquest cas, no s’ha conservat cap indici que aquell episodi cristal·litzés a l’imaginari col·lectiu poblatà: L’AUSTERITAT DE FRA GASPAR BONO

Con la noticia de la necesidad que padecían los Religiosos del Convento de la Puebla del Duque (pues llegava su incomodidad a tal extremo que dormían o sobre algunas cañas o sobre el suelo) dio

LaPOBLA delDUC19

orden para que se comprassen algunos colchones que sirviessen solo para el descanso preciso, no para el regalo del cuerpo. Y como la caridad no se contenta en dar las providencias para el reparo y socorro si por sus ojos no ve aplicado el remedio, quiso ir personalmente a llevarlos en compañía del padre Sanz, quien al tiempo de la partida le dixo: –Padre, mire vuestra reverencia, que está enfermo y avemos de poner dos jornadas. Somos vuestra reverencia, yo y el criado, con tres cabalgaduras, y es menester algún dinero.

Díxole que tomara doze reales, pues con ellos le parecía lo suficiente. Y aunque le replicó diciendo que para tantos sería muy limitada la prevención: –Calle, padre, –le respondió– no le dé esso pena, que harto tenemos, pues el ser yo provincial no me quita el ser un pobre Frayle.

Quedáronse en Alzira aquella noche, viendo que el piadoso Gaspar se hallava enfermo y en tan avanzada edad, que tenía casi setenta y tres años. No fue possible al día siguiente proseguir su viage por causa de que aquella noche se movió una furiosa tempestad de vientos y lluvia, que aun permaneció parte del día inmediato, cuya novedad les precisó a quedarse en el mesón. Al anochecer le dixo el padre Sanz muy afligido: –Padre nuestro, ya no ay dineros para gastar esta noche. Mire vuestra reverencia lo que se deve hazer.

Pero nada alteró esta noticia el ánimo del siervo de Dios; antes bien, con suma serenidad y aun con extraordinario gozo de verse con necessidad, buelto al criado, le mandó traxesse una Imagen de Nuestra Señora de lienço que llevava para el convento de la Puebla. Y dixo a la Mesonera:

111

–Hermana, estamos con necessidad y nos ha faltado el dinero para proseguir nuestro viage. Hágame caridad de gastar lo que fuere necessario, y en prendas tenga esta imagen de Nuestra Señora, que mañana, con el favor de Dios, llegaremos a medio día al convento de la Puebla y bolverá el criado por la imagen con los dineros que se deverán.

Cumplió este ofrecimiento al día inmediato. Entregó el mozo a la muger el dinero y se bolvió a la Puebla con la imagen.

Mantúvose en aquel convento algunos días providenciando lo que convenía; y, reconocida la pobreza, no permitió para la buelta recibir más que doze reales. Pareció al padre Sanz que esta prevención era muy corta y le dixo:

–Espántome que para jornada y media no reciba más vuestra reverencia que doze reales. ¿Quiere que nos veamos en el mismo trabajo a la buelta que a la venida?

–Ea –respondió– padre, caminemos, que yo sé que esta vez no nos faltará, pero es cierto que nos sobrará.

Sucedió que, aviendo hecho noche en Algemesí, hurtaron la grupera de uno de los vagajes. Al día siguiente se bolvieron a Valencia y, a medio día, quando se hallavan cerca del convento de San Sebastián, dixo muy alegre nuestro venerable: –¿Ve, padre, como dixe yo que no fataría el dinero?

–Pues a fe, padre provincial, –respondió su confessor– que yo no sé cómo no nos ha faltado.

Pero a esto respondió:

–Dios es poderoso en remediar a los pobres, como es razón lo seamos, y quiere que florezca tanto en nosotros esta excelente virtud, que para que nada nos sobre, con dos reales que le quedan, se compre la grupera.

Tan intensamente apreciava esta virtud como los avarientos la abundancia, por saber que es mucho mejor lo poco, si va acompañado con el santo temor de Dios, que la abundancia de grandes e insaciables tesoros. ¿De qué le sirvió al rico avariento su abundancia, sino para una interminable pena? ¿Pero qué gloria no alcanzó por su miseria y mendiguez el pobre Lázaro? Mayor riqueza que la de Midas no la puede igualar otra, pues se le convertía en oro quanto tocaba. pero si lo que avía de comer passava a ser metal rico, no aprovechándole para su alimento, en su misma riqueza halló su muerte.

(Ortí i Major, 1750: 92-95).

El següent text que transcrivim sí que recull totes les característiques d’una llegenda pròpiament dita. No obstant això, tal com ocorre amb l’exemple anterior, l’impacte de la llegenda no ha sobreviscut al pas del temps, almenys no s’ha conservat de manera decidida en la tradició oral poblatana. La llegenda la recull el frare caputxí Juan Bautista Joaquin de Murcia a la seua obra pietosa Patrocinio del glorioso patriarca el señor D. Joaquin, impresa a València l’any 1712. El volum narra amb devoció diferents aspectes de la vida i miracles de sant Joaquim, pare de la Verge Maria. Dins d’aquesta obra votiva, el seu autor convé d’incorporar una curiosa llegenda que té com a protagonista Damián Gomar, rector de la Pobla del Duc en 1709, any en què transcorre aquesta història: LA LLEGENDA DE L’ESTAMPETA DE SANT JOAQUIM

Concluyo este Capítulo con un caso del año 1709, en que se verá, es del agrado del Señor San Joaquín, el que le veneren los fieles con el exercicio de su Novena. El Doctor Damián Gomar, cura de la Villa de la Puebla del Duque, en la Vall de Albayda, Reyno de Valencia, acos-

112

tumbrava todos los años [a] hazer en su Iglesia el Novenario del Señor San Joaquín (por especial devoción que le tiene) a toque de campana, concurriendo casi todo el Pueblo. Solía dar principio a dicho Novenario, día proprio del Santo a 20 de Marco.

Sucedió, que el año 1709 le difirió para después de Pasqua, a ocasión que la Semana Santa entrava quatro dias después del santo; y por lo funesto, y ocupaciones d·estos días, no podía hazerle con la refulgencia piadosa que pedía su devoción. Passó la Pasqua de Resurrección, y cosa de dos semanas más, y aun no avía puesto en execución su Novenario, aunque de ello tuvo varios recuerdos; empero siempre con intentos de celebrarle, sin determinar el quando.

Sucedió, pues, que una noche, en la hora de su mayor quietud y descanso, en profundo sueño, se desprendió una Estampa de San Joaquín, que tenía el dicho cura cerca de su cabecera, pendiente de un clavo. Era la estampa de cartón, su guarnición pequeña y ligera; y con ser todo tan de poco peso, dio al caer tan grande golpe y ocasionó tan terrible estruendo, que se despertaron todos los de la familia, y juzgavan aver caído parte de aquella estancia. Levantóse assí el Cura, como lo[s] demás de la familia asustados, encendieron antorchas, llegan al puesto de donde conocían aver retumbado el eco, (aquí agora lo maravilloso) hallaron la dicha estampa en tierra, sin aver recibido lesión alguna, y sin averse rompido el lazo que la sostenía, como ni tampoco averse salido de su lugar el clavo de que pendía. Y admirado el dicho cura del sucesso, que ocularmente advertía, creyó (y con fundamento) ser aquel un recuerdo y aviso de San Joaquín, para que pusiesse en execución la celebridad de su Novena, que por tantos días iva dilatando; como lo hizo el domingo inmedia-

LaPOBLA delDUC19

to, quedando más aficionado al Santo, ya porque assí le reprehendió su descuido, y ya porque dava con esto a entender, ser muy de su agrado el que los fieles le veneren con solemnes novenarios (De Murcia, 1712: 217-220).

L’última de les llegendes que incorporem en aquest escrit va ser producte, molt probablement, de la tradicional costum dels pobles, en general, i dels pobles valencians, en particular, de malparlar dels seus veïns. Si atenem al fet que, a la llegenda, els habitants de la Pobla no ixen del tot benparats, suposem que la llegenda no va nàixer al si del nostre poble, sinó, més bé, s’hauria gestat en alguna localitat propera a la nostra. En qualsevol cas, la llegenda la recull Joaquim Martí Gadea a l’obra Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Gè, publicada l’any 1906. Anys després també se’n faria ressò de l’anècdota llegendària Manuel Sanchis Guarner (1983: 205) al seu Els pobles valencians parlen els uns dels altres: LA BALENA DE LA POBLA DE RUGAT (O DEL DUCH) D’este animal marí, tan raro y escàs hui·n dia asta en lo Gran Oceani, que·s a hon sempre ha habitat, es conten moltes anècdotes, filles unes de imaginacions exaltades y altres de les excursions que alguns d’eixos cetaceis [sic] han fet al Mediterrani, obligats per les tempestats y altres causes. Y una de tantes és la que·n la Vall d’Albayda apliquen burlescament a la tal Pobla.

Y susuí, segons conten, eixe cas en un gran temporal d’aygües que féu en atre temps, en el que, havent-se embasat les inmediacions del poble, fon tant lo que s’asustaren els veïns al saber per mitj de l’alcalde y de l’aguacil, que fon el primer que s’asomà a vóre-u, que tots estaven atemorisats, creent que la tal

113

balena anava a menjar-se-los vius. Així és que ningú s’atrevia a eixir de casa de por, cuant l’autoritat féu un pregó, manant que tots els hòmens ixqueren armats d’escopetes, així que les aygües amainaren, a matar aquell animalot. En efecte varen eixir, quant en lloch d’una balena veren una albarda de burro que anava nadant per damunt de l’aygua. De bades, al vore’s jasquejats, procuraren ocultar este jasco; no faltà qui ho escampà per tota la vall, y desde entonces la Balena de la Pobla es la regifla de tots els que ho saben, lo qual encara prenen molt a mal els d’eixe poble. Y per això nosatros, al vore que·s prou jusco este cas, a fi de que nos perga sa memòria, l’ham volgut anotar así com una antigalla, y cantar-li esta cansó: La balena de la Pobla és gistosa perque sí; que no ho prenga a mal el poble, pues mes grans gistes hi a así.

Y si mal de molts és consuelo de tontos, com diu un dijo o refrany, al vore que no som nosatros a soles, riem-se uns dels atres y tots quedarem igual (Martí Gadea, 1906: 18-19).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Calzado Aldaria, Antonio & Fayos Bataller, Antonio. (2010). El convento de los Santos Médicos a través de su historia: la Pobla del Duc, 16031989. La Pobla del Duc – València: Ajuntament de la Pobla del Duc – Diputació de València.

De Murcia, Juan Bautista Joaquin. (1712).

Patrocinio del glorioso patriarca el señor D. Joaquin: devocion utilíssima a sus cinco especiales prerogativas. València: junto al molino de Rovella.

Martí Gadea, Joaquim. (1906). Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del Gè. València: Imp. Antonio López. V. 3: pp. 18-19.

Ortí i Major, Josep Vicent. (1750). Pasmosa vida, virtudes, y milagros de el Venerable Padre Fr. Gaspar de Bono, Provincial de los Mínimos en la provincia de Valencia. Valencia: por Joseph Tomàs Lucas, impressor.

Puigmajor i Budar, Félix. (1783). Compendio histórico de la vida del beato Gaspar de Bono, del Orden de Mínimos. València: por Joseph Estevan.

Sanchis Guarner, Manuel. (1983). Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent.

Serrano Belezar, Miguel. (S.D.). Valencia regocijada por las beatificaciones de ... Pedro Nicolas Factor, y Fr. Gaspar de Bono del Sagrado Orden de San Francisco de Asis y San Francisco de Paula o Relacion de las fiestas que en esta ciudad ... se hicieron en 1787. València: en la oficina de Joseph Estevan i Cervera.

114

DOS NOTES

sobre els últims anys de la Restauració a la Pobla Antoni Ferrando Francés Universitat de València

Llanos Part

Els historiadors donen el nom de Restauració al període comprés entre 1874 i 1931. Es diu Restauració perquè, després de la I República espanyola, es va tornar a restablir la monarquia borbònica en la figura del rei Alfons XII (1874-1885), fill de la destronada Isabel II. La Restauració s’acabà el 14 d’abril de 1931, quan el fill i successor d’Alfons XII, Alfons XIII (18861931), hagué de fugir d’Espanya en haver guanyat les forces republicanes les eleccions municipals celebrades aquell dia.

La Restauració tingué un primera etapa de relativa prosperitat econòmica i d’una notable estabilitat política, que va fer crisi a partir de la primera dècada del segle XX a causa dels conflictes socials, de la guerra del Marroc, de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i dels problemes econòmics. El 1917 havia triomfat la revolució comunista a Rússia, i això va tindre les seues repercussions a Espanya: s’hi van escampar el moviment socialista i els grups anarquistes. La situació política i social es va complicar de tal manera que el general Miguel Primo de Rivera, amb l’aval d’Alfons XIII, va

LaPOBLA delDUC19

pegar un colp d’estat i instaurà una dictadura militar entre 1923 i 1930. Però, el 1929, la borsa de Nova York va fer fallida i va provocar un gran trasbals econòmic i polític en tot el món.

A Espanya, en concret, es va produir la caiguda del general Primo de Rivera i la substitució de la seua dictadura militar per un règim de transició a la democràcia. La primera conseqüència de les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931 va ser la proclamació de la II República espanyola (1931-1939).

¿Què va passar en la Pobla els últims anys de la Restauració? El 1910 es va produir la gran plaga de la fil·loxera, que va arruïnar totes les vinyes.

Hui encara recordem la devastació de l’any 10 amb l’expressió “això pareix l’any 10”, aplicat a qualsevol situació desastrosa. Com que la Pobla vivia quasi exclusivament de la vinya, això va provocar fam, misèria, emigració i la crisi econòmica dels grans propietaris agrícoles, alguns dels quals eren forasters o no vivien en la vila. Els propietaris mitjans eren pocs. La major part de la població depenia del jornal eventual.

Les condicions econòmiques dels assalariats

115

no eren precisament les millors. Per això entre estos sectors majoritaris de la població anaren estenent-les les idees socialistes i anarquistes, que també tendien a l’anticlericalisme, sobretot després de la revolució russa de 1917, ja que solien identificar explotació econòmica i connivència –sincera o de conveniència– amb el clero.

La Pobla tardà quatre anys a refer-se, però res ja no va ser com abans de 1910.

***

No coneixem molt bé la història concreta de la Pobla d’aquells anys, però he pogut localitzar una informació publicada al Diario de Valencia, el 14 de novembre de 1918, firmada per un anònim “corresponsal”, que expressa molt bé la preocupació d’alguns sectors de la dreta culta local per l’expansió de l’anarquisme i del republicanisme i que al mateix temps manifesta una dura crítica contra els principals cacics locals, és a dir, contra els grans propietaris que manipulaven, per compra o per falsificació documental, els vots dels ciutadans i els explotaven amb sous de misèria.

La crònica periodística, apareguda dins la secció «Región», amb el títol de “Puebla del Duc”, va dirigida al governador de la província, i fa així: Para el señor Gobernador:

Desgraciadamente, los frutos de esta baja y apasionada política de campanario están recogiéndose en este tranquilo pueblo.

Ya no se contentan los mozalbetes y algunos otros que no lo son en obsequiarnos con sus destempladas serenatas corales, semejantes a los rebuznos de manada de jumentos, seguidas de horribles blasfemias, sino que en plena luz, a las doce del día, repìten su bien estudioada canción: “No quermos coronas./Queremos un presidente./Muera el rey y viva la República”, sin que haya nadie que se atreva a reprenderles ni a hacerles comprender lo subversivo de sus gritos y el ningún derecho que tienen de molestar al vecindario, porque los denuestos e improperios se lanzarían sobre el honrado

ciudadano que a tal se atreviese. Esto nos obliga a pensar en que sí disfrutarán de la benvolencia de las autoridades, porque ni alcalde, ni juez, ni guardia cicil, se sabe que hayan llamado la atención de estos sujetos, castigádoles como merecen.

Tal vez, señor Gobernador, aduzcan la pueril disculpa de la ignorancia; pero ello no debe ser para vuencencia objeto de crédito, ya que nadie desconoce los hechos, que denunciamos, y menos aquellas autoridades cuyas ocupaciones les impiden salir de la población.

Confiamos en que la superior autoridad de vuecencia se encargará de poner coto a las demasías de la genta ignara, protegida, tal vez, por el odioso caciquismo, haciendo ver a las autoridades locales que, por encima de las luchas bastardas que origina la política de covacha, está la moralidad, la tranquilidad y el bien del pueblo.

El corresponsal.

El corresponsal pareix ser natural de la Pobla, o devia ser bon coneixedor de la vila, ja que fa referència a les “ocupaciones” dels membres de la corporació municipal que “les impiden salir de la población”, és a dir, al·ludix a la seua condició d’agricultors. Podria ser un llicenciat en Dret, perquè coneix bé el llenguatge jurídic castellà, com quan parla de la “superior autoridad de vuecencia” per a dirigir-se al governador. I devia ser persona afecta a la religió i a la monarquia borbònica, perquè assimila les “horribles blasfemias” dels “mozalbetes y algunos otros que no lo son” amb les consignes republicanes.

En tot cas, no formava part del sector social que ell batejava com a “odioso caciquismo”.

La referència als “mozalbetes” suggerix que era sobretot entre la gent jove que s’escampaven les ideologies que portarien a la proclamació de la II República espanyola. Una manera de difondre-les era a través de “serenatas corales”, una forma de divertir-se la joventut en aquells anys, en què encara no s’havia difós la ràdio ni

116

el telèfon i en què la premsa a penes arribava a molt poques persones de la població. Una altra manera d’exercir la crítica política era publicant composicions burlesques en fulls volanders.

La indignació del corresponsal del Diario de Valencia, que no estalvia un llenguatge agressiu (“rebuznos de manada de jumentos”; “las demasías de la gente ignara”), s’adreça sobretot contra unes autoritats locals que són incapaces de posar orde públic i d’assegurar el respecte als sentiments religiosos.

Gràcies a la documentació que obra en poder de l’Arxiu de la Diputació de València (La Pobla del Duc, Acta de alistamiento, 6-I-1918) i al Libro de Matrícula de l’Arxiu Parroquial de la Pobla corresponent a 1911, sabem que el 1918 era alcalde Juan Bautista Abargues Fayos (nascut el 1869), regidors José Ramón Fayos Gomar (nascut el 1859), Daniel Sanz Cortés (nascut el 1870), Vicente Fayos Ferrer (nascut el 1865), José Gomar Bort (nascut el 1887), José García Blasco (nascut el 1876), Juan Bautista Soler Semper (nascut el 1872), Blas Gomar Ferrer (nascut el 1865) i Herminio Martínez Fayos (nascut el 1871), i jutge José Llinás Llorens (nascut el 1888). L’alcalde i altres membres de la corporació eren de considerable edat per a aquella època. Sembla que la majoria pertanyia al Partit Conservador. Va ser a principi de 1920 que s’imposaren els liberals –el partit dels Guarner– en les eleccions municipals, que van ser guanyades per Josep Francés Pastor (1880-1957).

***

En el llibre de festes de l’any passat, La Pobla del Duc. Festes 2018, vaig publicar una col·laboració titulada “Josep Francés Pastor, alcalde (19201923) i regidor (1934-1936) de la Pobla del Duc. Notes històriques i records personals del seu net”. Quan el vaig redactar, vaig escriure: “Segons tradició familiar, Josep Francés Pastor fou alcalde dos vegades. La documentació de l’Arxiu de la Diputació de València només permet constatar que fou alcalde “constitucional” permanentment entre febrer de 1920 fins a la darreria de 1923”.

La tradició familiar correspon de fet al que m’havia contat ma mare, Ana Francés Martínez, sobre

LaPOBLA delDUC19

son pare. Quasi tota la documentació de l’Arxiu Municipal de la Pobla anterior a 1935 va desaparéixer o va ser cremada l’estiu de 1936, com a conseqüència de les reaccions contra l’alçament militar del general Franco.

Insatisfet davant la contradicció entre la documentació manejada i el que m’havia trasmés ma mare, vaig continuar escarbant documentació en l’Arxiu de la Diputació i vaig comprovar que, efectivament, el meu iaio va tornar a ser alcalde de la Pobla entre 1930 i 1931. Això em va dur a revisar i ampliar l’article del programa de festes de la Pobla de 2018 i a publicar-ne una nova versió en les pàgines 180-192 del número XXXIV de la revista Almaig, d’Ontinyent, amb el títol de “Josep Francés Pastor, alcalde (1920-1923 i 1930-1931) de la Pobla del Duc. Notes històriques i records familiars i personals del seu net”. En el text publicat a Almaig es van corregir algunes errades que van aparéixer en el llibre de festes. Ara només em referiré a les notícies que vaig documentar sobre el segon mandat de Josep Francés Pastor com a alcalde de la Pobla, que no figuren en l’article del llibre de festes.

Josep Francés Pastor, alcalde “constitucional” de la Pobla entre 1920 i 1923, va ser destituït en octubre de 1923 com a conseqüència del colp d’estat del general Primo de Rivera i, per designació del governador civil, va ser substituït per Francisco Climent Savall. Després de la dimissió del general Primo de Rivera, el 30 de gener de 1930, el nou governador civil de València, Luis Amado, cessà, el març de 1930, Francisco Climent com a alcalde i designà per al mateix càrrec Rafael Lluesma Gras, que llavors només tenia 29 anys d’edat.

No sabem si en aquell març de 1930 es va oferir a Josep Francés la reposició del càrrec d’alcalde de la Pobla o si el mateix Josep Francés va declinar una possible oferta de nomenament.

El fet és que, el mes d’octubre del mateix any, el governador Amado cessà Rafael Lluesma com a alcalde de la vila i designà com a tal Josep Francés Pastor, en un gest que sembla una

117

restitució de la legalitat constitucional suspesa per Primo de Rivera. No en coneixem les raons ni tampoc si esta reposició obeïa al criteri del governador civil o a una proposta de les forces vives de la vila, que haurien trobat en Josep Francés una persona susceptible de ser ben acceptat davant la creixent “contestació” política a la monarquia d’Alfons XIII. El seu primer edicte com a alcalde de la Pobla per segona vegada, publicat en la pàgina 8 del Boletín Oficial de la Provincia de Valencia (BOPV), núm. 273 (14-XI-1930), porta data del 3 de novembre.

El desprestigi de la monarquia i dels sectors polítics i socials que van col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera era tal, que el republicanisme s’anava imposant arreu, i també a la Pobla. L’agost de 1930, els partits republicans espanyols es van unir i es van conjurar a aconseguir la caiguda de la monarquia (Pacte de Sant Sebastià). De fet, la dictadura del general Primo de Rivera i la dictablana del seu successor, el general Berenguer, havien enfonsat no sols la monarquia, sinó també tot el sistema caciquil de la Restauració i el sistema autoritari de la Dictadura. En eixe context, la reposició de Josep Francés com a alcalde era una oferta enverinada per a ell: la situació política i social era crítica. En tot cas, si acceptà, coneixent el seu caràcter bondadós, no ho va fer per ambició personal o política.

La crisi política general es va aguditzar amb el fallit intent d’alçament militar republicà de desembre de 1930. Els canvis polítics i socials se succeïen ràpidament. La monarquia d’Alfons XIII tenia els dies comptats. A la Pobla, els principals terratinents començaren a vendre unes finques de vinya que no els eixia a compte. Ho ha estudiant detalladament Josepa Cucó en el llibre La tierra como motivo. Propietarios y jornaleros en dos pueblos valencianos (València, Institució Alfons el Magnànim, 1982).

La desaparició dels Libros de Actas de l’Ajuntament de la Pobla i l’absència de documentació dels anys 1930 i 1931 sobre la Pobla a l’Arxiu de la Diputació de València ens priven d’uns informacions mínimes sobre el segon mandat de Jo-

sep Francés Pastor, que, vistes les cicumstàncies polítiques i socials, no degué ser gens fàcil. Segons consta en el Padrón municipal de los vecinos domiciliados (presentes y ausentes) y transeuntes que se inscribieron en este término el día 31 de diciembre de 1930 –un dels pocs documents conservats a l’Arxiu Municipal de la Pobla, guardat concretament en la caixa 219–, Josep Francés el signà l’11 de febrer de 1931. El BOPV publicà el 5 de març de 1931 l’últim edicte conegut de l’alcalde Francés, datat el 27 de febrer. No he pogut saber res més de la seua acció de govern.

El 18 de febrer de 1931, dimitia el general Berenguer. El nou cap del Consell de Ministres fou l’almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, que convocà per al 12 d’abril unes eleccions municipals.

El clima electoral presagiava un canvi polític molt important: la victòria de les forces d’esquerra. El centredreta de la Pobla no presentà cap candidatura per a les eleccions municipals.

Fetes les eleccions municipals, a la Pobla les guanyà, com en la major part d’Espanya, una coalició republicano-socialista. En aplicació de l’article 29 de la llei electoral llavors vigent, s’assignà a la coalició guanyadora tots els escons de l’Ajuntament. La majoria socialista elegí com a alcalde el líder local del Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA), Honorat Jornet Boscà, un ric propietari agrícola de centreesquerra amb bon olfacte polític. Josep Francés Pastor cessava i la nova corporació municipal en prenia possessió el 15 d’abril de 1931. El dia anterior s’havia proclamat la II República espanyola i el rei Alfons XIII s’exiliava. La notícia es va escapar ràpidament gràcies a la ràdio.

Noves investigacions potser ens donaran més notícies de la vida social, política i econòmica de la Pobla durant les dos etapes en què en va ser alcalde Josep Francés Pastor. Ara per ara, sí que podem dir que va ser l’últim alcalde “constitucional” de la Pobla del període que es coneix com la Restauració (1874-1931), primerament, durant més de tres anys i mig, entre 1920 i 1923 i després, durant quasi mig any, entre 1930 i 1931.

118

HISTÒRIA DE LES DONES (II) La congregació de les Filles de Maria Immaculada: c.1881

Antonio Calzado Aldaria Cronista Oficial de la Pobla del Duc Per a José M. Vidal Colomer In Memoriam

Al Llibre de Festes Patronals de l’any passat, començàrem una sèrie d’articles que pretenen visibilitzar històricament a la dona de la Pobla a través de les seves associacions específicament femenines, sempre que la documentació conservada ho permeta, ja que constitueixen exemples, com assenyala la historiografia, d’”espais autònoms” de la tutela o vigilància patriarcal.

La segona associació femenina documentada de la Pobla de Rugat, pràcticament simultània cronològicament a la Congregació de Sant Vicent de Paül, correspon a una devoció tradicional de l’Església Catòlica: les Congregacions

LaPOBLA delDUC19

Marianes de les Filles de Maria Immaculada.

Encara que provenen almenys des del segle XII, la formulació més coneguda i depurada està relacionada amb l’esperit fundador de la Companyia de Jesús, considerades com “les primeres associacions femenines juvenils modernes” (FULLANA, MONTERO, 2003-2004, 36). La seva fundació s’inscriu en un vast moviment de recristianització juvenil a Espanya iniciat principal, però no exclusivament, per la Companyia de Jesús el 1814, tot i que amb un creixement exponencial a partir de la Restauració (1874) a través de les congregacions marianes de joves homes (els “lluïsos” en honor

119

a Sant Lluís Gonzaga) i de dones. Es tractava d’organitzacions basades en la concepció de Sant Ignasi de Loyola de l’apostolat concebut com una milícia: joves amb una espiritualitat sustentada en el pietisme sentimental propi de la reforma del catolicisme proposada pel Concili de Trento, tant en la seva vida privada com també a partir d’un apostolat públic a través de manifestacions de pietat de masses (processons, Via Crucis, rosaris...). En el cas que ens ocupa, una pràctica devocional relacionada amb el culte i valors corresponents a la Mare de Déu i al “misteri de la seua Concepció”.

Segons el seu Reglament de 1886, les sòcies havien de ser solteres i haver complert els 14 anys si bé també se’ls podia inscriure al naixement. Habitualment presentava aquest senzill organigrama: un director (rector); una Presidenta; una Secretària, una Tresorera, 4 Cambreres dedicades a la cura de la capella de la Puríssima (amb la seva respectiva imatge i altar) i 8 Zeladores que dirigien “els cors” o grups d’associades destinades a percebre les quotes. Tot i que es va expandir per tot el territori espanyol, el seu creixement per Catalunya i València va abastir a bona part de les seues parròquies. Segurament també tindrien un estendard i una medalla o escapulari (amb la Puríssima de Murillo). Les medalles, de bronze o metall platejat, també amb l’efígie de la Puríssima i l’anagrama de Maria.

La primera dada documental de la seua existència a la Pobla de Rugat ve des de gener de 1881, amb motiu de la celebració d’una Santa Missió dirigida pel jesuïta Vicente Vallés durant la qual es va celebrar una processó dedicada al Crist de l’Empar en la qual es cita a les:

[…]doncellas de hijas de María que lucían ya el honroso Distintivo de las medallas[…]1

Dos anys després, amb motiu d’un “Novenari d’Ànimes” i uns Exercicis Espirituals propiciats per la Conferència de Senyores de Sant Vicent de Paül, apareixen novament les Filles de Maria: […]En el penúltimo día de ejercicios celebrarose comunión general para las socias a las que se agregaron las jóvenes que forman la Congregación de Hijas de María[…]2

I el 22 de maig de 1893, el metge Francisco Climent, comentava la romeria del convent de Sant Vicent Ferrer d’Agullent: […]Asistió el prelado de la diócesis. Era incalculable el número de romeros.[…]

Figuraban entre los más numerosos Onteniente, Bocairente, Benejama. La de las Hijas de María de esta población (Puebla) era la más lucida y agradable por la corrección, en los trajes, como por la elegancia y muy bien parecidas. (MOMPÓ, 2015, 69)

A principis del segle XX es poden establir amb major precisió els actes religiosos que realitzaven les Filles de Maria de la Pobla. Segons la Visita Pastoral de 1902: 4ª Congregación de Hijas de María con ejercicio el cuarto Domingo de cada mes y fiesta anual con sermón y procesión el día de la Purísima.3

1 s.a.: “Santa Misión cumplida en esta parroquia de Nuestra Señora de la Asunción de Puebla del Duque en 1881”, Arxiu de la Parroquia de la Pobla del Duc (APPD), Curiosidades y Efemérides 1871-2007, sig. 2.1.1., f.44-50v, esp. p. f. 48v.

2

s.a.: s/t, APPD, Vario ss. XIX-XX, s/p.

3

s.a.: “Copia del expediente de S.P. Visita de la Iglesia Parroquial de Ntra. Sra. De Puebla de Rugat”, APPD, Sig. 2.2-04, f. 3.

120

De nou, la fragmentació de la documentació ens remet a una dècada després. En concret, durant una Santa Visita Pastoral celebrada a la tardor de 1912 que va congregar al mateix temps a tres missioners de la Congregació Sacerdotal per dirigir una Comunió General. L’extracte hemerogràfic reflecteix l’època: […]la Comunión general, que recibieron todas las autoridades, la guardia civil y Banda municipal, puestos de uniforme, y hasta 1.100 almas[…]4

Amb el padrinatge de l’alcalde Aurelio Fayos Climent i de Trinitat Sena Pérez, esposa del Jutge Municipal Eduardo Guarner Espí, es va procedir a la Confirmació de 1.125 joves. El poble es va decorar per rebre els visitants i aquesta iniciativa ens ofereix una dada precisa: […]llamando la atención los magníficos arcos levantados por el Ayuntamiento, dicho D. Emilio Fayos y las Hijas de María, este último dirigido por la señorita doña Carmen Gomar[…].5

Anys després, el 1915, una nova pinzellada. La Congregació estava presidida per Teresa Soriano Corredor, pertanyent a una de les famílies amb més poder econòmic i la seua tresorera era Maria Machirant. Aquest any, l’associació va presentar una comptabilitat positiva amb uns ingressos de 177,25 ptes. enfront dels 137,45 ptes. de despeses. La majoria dels ingressos, 95,50 ptes, procedia d‘”una rifa de un corderito”. Així mateix, que els únics actes organitzats consistien en “Dobla y procesión” a la festes de la Puríssima de desembre i del mes de maig, el “mes de Maria”. En aquest moment se situa l’encàrrec finalitzat d’una imatge de la Puríssima com es pot llegir en l’extracte de premsa.

FONT: s.a.: “Nota de Arte”, Diario de Valencia, 20 de maig de 1916, p. 2.

Les següents notícies se situen en l’ambient de restauració religiosa de la postguerra, amb el moviment de recuperació o reimplantació de les imatges i cultes que havien estat destruïdes preferentment en l’estiu de 1936. El 1941, la Congregació va adquirir una nova imatge de la Immaculada que […]fue puesta en un nicho provisional, de forma de garita, hecho construir por el expresado Sr. Ecónomo. Es imagen de pasta de madera. No tiene ningún valor artístico. (CAPSIR, 1951?, 37)

El 1942 els ingressos havien suposat una major diversitat afegida a la tradicional loteria, com la venda de medalles, la rifa “de un juego de mimbre” o la recollida de donatius en un rosari públic vespertí. La Tresoreria correspondria a Maria Climent, almenys entre 1942 i 1954. Més tard, el 8 de desembre de 1952, amb motiu de la festivitat de la Immaculada d’aquest any, es va beneir l’altar valorat en 14.000 ptes. costejat per la Congregació i do-

4

s.a. “SANTA PASTORAL VISITA. Puebla de Rugat”, Diario de Valencia, 19 de octubre de 1912, p.2.

5

Ibíd

LaPOBLA delDUC19

121

natius particulars, obra de l’escultor valencià José Casanova Casen. L’altar que puguem veure a l’Església Parroquial: Consta de tres cuerpos: el de bajo, con la urna para la imagen yacente de Nuestra Señora de la Asunción, titular de la Parroquia; el de en medio, con el nicho para la Inmaculada; y el superior, liso y disponible para aplicarle el día de mañana el lienzo pintado que se desee.

La imatge, obra de José López, es trobava al domicili de Natalio Gomar Fayos (carrer Màrtirs, nombre 13) persona que l’havia comprat i donat a la parròquia. Segons el document signat pel propi Natalio Gomar: Fueron padrinos de la bendición de la imagen de la Virgen de la Asunción, el joven Francisco Giner Gomar y Dña. Amparo Climent Gomar, esposa de D. Ramón Esteve Girbes, maestro nacional de esta villa. Los padrinos de la bendición del altar de la Purísima, fueron D. Jesús Pastor Pastor, Concejal y la Srta. María Amparo Albalat Bataller, costeando dicho Sr. Pastor el alumbrado fluorescente del nicho de la Inmaculada; y la madrina Srta. Albalat dos hermosas arañas y un par de apliques eléctricos, de dos luces cada uno, para ornamentos del repetido altar, esplendido regalo de exquisito gusto. Por la tarde hubo solemne procesión, muy concurrida, con las dos imágenes, que, como en los demás actos reseñados fue realzada con la asistencia del Ayuntamiento y Autoridades.- La Junta de la Congregación de Hijas de María, que bajo el natural asesoramiento del Rvdo. Párroco, gestionó y llevó a felix término la aportación y recaudación de fondos para la erección del altar, estaba constituid como sigue: Presidente, Srta.

Elia Bataller Bataller; Vice Srta. Adela Bataller Ferrer, Secretaria provisional,

Dña. Purificacion Juan Iborra; Vice Srt. Pepita Bosca Soler; Tesorera Srta. Maria Climent Bataller; Vice. Srta. Conchita Vidal Esteve; Vocal 1ª Srta. Remedios Gozalbo Santamaria; 2ª Srta. Lolita Bataller González; 3ª Rosita Sanjuán Sanjaime; y 4ª Srta. Carmen Ferrer Ferrer. (CAPSIR, 1951?, 49-49v)

La documentació parroquial acaba amb sengles notícies referides al càrrec de Tresoreria, ocupat per María Fayos per 1956 i Carmen Ausina el 1959. Ara, aproximant-nos a, com a mínim, 140 anys d’història d’aquesta associació, noves dones poblatanes del segle XXI volen insuflar un nou alè i noves iniciatives. Felicitats! i molt d’ànim!

BIBLIOGRAFIA

José Maria CAPSIR: Efemérides. Parroquia de Puebla del Duc, Manuscrit,1951?

Jacob MOMPÓ NAVARRO: Memòries de Francisco Climent Pons (1885-1946), metge de la Pobla de Rugat: Aproximació biográfica i edició dels seus dietaris, Uno Editorial, Madrid, 2015.

Pere FULLANA, Feliciano MONTERO: “Los modelos educativos juveniles del movimiento católico en España (1868-1968)”, Historia Educativa, 22-22 (2003-2004), pp. 33-51.

FONTS

Arxiu Parroquial de la Pobla del Duc

122

Guillem Llin Llopis

EL POBLATÀ JUAN BATALLER, de republicà i deportat, a dinamiter i cavaller de la Legió d’Honor en la Catalunya Nord

Juan Bataller Abargues.

Supervivent del Camp de Concentració de Buchenwald

Ara fa més o menys un any, va aparèixer el llibre La derrota perpètua, que recollia els deportats als camps nazis de la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés. Com a un dels autors del llibre, vaig fer els deportats de la Vall. Van ser 18 infortunats (17 homes i una xiqueta), dels quals en van morir 12 i en van sobreviure sis.

Entre els supervivents estaven els tres nascuts en la Pobla del Duc. Metafòricament, se me va quedar una punxa estacada amb la publicació de l’obra. Perquè dels morts als camps d’anihilació estava

LaPOBLA delDUC19

clar. I dels sis que havien eixit amb vida, havia aconseguit reconstruir la vivència vital de cinc d’ells. Me’n faltava un, de qui no hi havia forma de saber res des de que va eixir en llibertat del camp de concentració de Buchenwald l’11 d’abril de 1945: Juan Bataller Abargues, de la Pobla del Duc.

Per dues vegades vaig sol·licitar informació als arxius del ministeri d’Antics Combatents i Víctimes de la Guerra i en van dir i repetir que no constava a l’esmentat arxiu el nom de Juan Bataller. Fins i tot, per si s’havia quedat

123

jo buscava: Baptiste Bataller, nascut a la Pobla del Duc. O eren bessons o era ell. Era ell, perquè, recordem, li deien Bautista, Blas i Juan. Els tres noms.

13rue: Casa on va viure Juan Bataller

al gran París (hi ha dues zones d’influència on els deportats es van quedar bàsicament. Un era el gran París, tota vegada que els alliberats els van conduir a París a fer-los els reconeixements i registrar-los i, l’altra, prop de la frontera amb Espanya, en la Catalunya Nord) vaig escriure al consorci dels cementeris de París (són 21 i estan tots ells interconnectats) per si s’havia mort a partit de la dècada dels 90 del segle passat, quan es van informatitzar els decessos, per si apareixia. Però la resposta, demanant diners per mantenir els cementeris i res de facilitar informació, va ser d’allò més surrealista.

En octubre de 2018 es va fer la presentació del llibre a la Pobla del Duc. Vaig dir allí que a pesar d’haver eixit el llibre, seguia buscant i que estava segur que al final apareixeria. Vaig parlar d’un any o dos com a període per a trobar-lo. Evidentment, era una previsió molt conservadora. Perquè aleshores havia decidit ampliar la recerca per altres mitjans. No és fàcil trobar un ciutadà entre 70 milions de francesos. Vaig entrar en contacte amb l’associació d’ex-deportats Buchenwald Dora et ses Kommandos. Segons ells, hi havia una referència arxivística que, potser, es referia a l’home que

Amb el número dela referència, en vaig tornar a dirigir a l’arxiu del ministeri d’Antics Combatents i Víctimes de la Guerra demanant un expedient concret. Era tot l’informe per cobrar una indemnització de haver segut combatent en la Resistència de l’interior contra els alemanys i posteriorment ser deportat a un camp de concentració. Val a dir que tot el procés dels tràmits s’havien fet, lògicament, amb posterioritat a acabat la guerra mundial.

Gràcies a la documentació rebuda vaig saber que fou arrestat pels invasors en el restaurant La Parre, de Prades, com a integrant del maquis de Mosset, on portava fent boicot als alemanys des de feia més de dos anys, des de l’1 d’abril de 1942.

El 23 de juny l’apressa la Milícia de Perpinyà, junt Juan Arias, qui vivia a Prades. Està internat a la presó de Perpinyà del 23 de juny fins el 21 de juliol de 1944. Entre mig, el dia 14 de juliol, el Tribunal col·laboracionista de la Milícia, amb seu a Perpinyà, el jutja i el veredicte és condemna a mort “pour actes de Resistence”. Però no executen. Perquè el 21 de juliol es transferit de la presó de Perpinyà a la de Noe, al sud de Tolosa, on el deixen incomunicat fins el 30 de juliol de 1944, en que

Banyuls sur Mer: Indicació del poble.

També s’anomena Banyuls de la Marenda

124

ix en tren en direcció al camp de concentració deBuchenwald. Arriba el 7 d’agost de 1944 i està fins el 4 de maig de 1945, tot i que les tropes americanes havien alliberat el camp de concentració el 12 d’abril de 1945.

Acabada la deportació i la guerra, s’estableixen un primer moment en la localitat de Banyulssur-Mer, també coneguda per Banyuls de la Marenda, en la Catalunya Nord, a 13 quilòmetres de la frontera, per la carretera de PortBou, per la costa.

En els anys 50 del segle passat segueix vivint allí, en l’hotel Miramar (hui en dia ha desaparegut parcialment, perquè ho han fet apartaments per llogar als turistes) i la seua faena aleshores és la de peó. Per ara, primers anys de la dècada dels cinquanta, demana una partida de bateig a l’església de la Pobla del Duc i es quan s’aprecia que, en el moment de nàixer, se li va oblidar al rector fer constar un nom, Juan.

I es ara quan l’embolic es desfà, amb l’oportuna intervenció de l’arxidiòcesi de València.

Juan Bataller s’havia quedat viudo abans de la Guerra Mundial. No sabíem com es deia la seua esposa ni d’on era. I tenien dos fills, Natalia, nascuda en 1934, i José, al voltant de 1936. Sabem per la documentació recollida que la carta de la deportació li ve aprovada el 5 de novembre de 1947, molt aviat després del decret per als resistents de l’interior de França, el qual es promulga el 9 de setembre de 1947. És a dir, únicament tres mesos abans.

Malgrat tot, en la primera revisió que presenta, amb data 4 d’abril de 1950 en Banyulssur-Mer, li rebutgen la indemnització al cap de dos anys, en 1952, a la que té dret per haver estat deportat a un camp de concentració, i no és fins la segona, dos anys després, quan li ve aprovada. Mentrestant, de 1950 a 1954 ha estat vivint en Banyuls-sur-Mer. Ja no era buscar una persona entre prop de 70 milions que té França, sinó entre 4.500 persones, els habitants del poble. Podia dir-se que, sense trobar-lo, s’havia localitzat.

LaPOBLA delDUC19

Després d’escriure una carta en perfecte francès a l’alcalde de la localitat en la qual, després d’explicar-li tota la història, li demanava ajuda, no va contestar. Era previsible i esperable. Res nou.

Així doncs, només quedava una solució: anar allà.

Aprofitant que els primers dies de febrer d’enguany es complien 80 anys de la Retirada (nom com és coneix a Franca l’exili republicà) i on fan cada aniversari un bon grapat d’activitats, amb uns amics van agafar el camí del nord per l’autopista A-7, eixa que per circular per ella, has de pagar una vegada més una via que està pagada una i cent vegades.

Vam arribar a Banyuls de la Marenda després d’agafar la carretera de la costa. És una via tan meravellosa com lenta i trencadissa. Al passar per Port Bou bufava el característic vent de tramuntana. Característic i fort vent. Supose que el consum de paracetamol deu ser molt elevat al poble, per lluitar contra la ventada, que fa que t’agafe un mal de cap que t’invalida, encara que els natius deuen estar acostumats. Des d’ací, vam anar fent esses i baixant, baixant i fent esses, tretze quilòmetres, fins arribar aBanyuls de la Marenda, que es una delícia entre la costa i la muntanya, espaterrat, amb nuclis diversos.

Com a població costanera és turística, solament que en febrer, devíem ser quasi els únic turistes del poble, que anàvem a la recerca d’un pobletà.

Al hotel que es vam hostejar, vam ser els únics en les tres nits. I això que el preu era imbatible, 20 euros ara, en febrer, quan costa 150 euros la nit en temporada alta.

Com a població prop de la frontera, amb tres llengües, i amb molt descendent d’exiliats espanyols (els exiliats s’han mort ja, per llei de vida, però queden els seus fills i néts) crec que Banyuls-sur-Mer és una d’eixes ciutats que no se sorprèn davant res. El català, el francès i el castellà, estan a l’ordre del dia, amb predomini, lògic, del frànces. I, després, diria que hi ha una quarta llengua, un patuès que es, senzillament, la mescla de les altres tres llengües amb l’entonació típica del lloc i de tota Occitània. La veritat és que per un valldalbaidí és fàcil entendre’s.

125

Porta d’entrada del Cementeri. El panteó que es veu en primer terme, és el de Juan Bataller.

Panteó on està soterrat Juan Bataller

El primer recurs fou anar a l’Ajuntament. Què té en les seues dependències el Registre Civil.

Bon començament, tot i tenint a l’altre costat de la carretera que passa per davant de la casa del poble, la plaïa i el mar, d’un dia sorprenentment bo, a diferència del dia anterior.

Detall de la làpida de Juan Bataller

Juan i la seua segona esposa

Però com no hi ha res perfecte, enseguida van aparèixer els imponderables del tractament secret de les dades. En França és igual que ací.

Vas a un lloc, i per assumptes legals, no poden dir-te ni piu. Altra cosa es després que una multinacional compre d’una tacada les dades de tots els veïns el poble, deixant-los despullats davant el capitalisme.

Hi havia que anar a la contra. No podíem demanar dades, doncs demanem si les dades estan o no. Natalia va morir el 16 d’abril de 2013, segons el diari líder en la zona, L’Independant.

També al diari Midi Libre. Aleshores, el germà (el fill de Juan Bataller) deu seguir viu. Ens confirmen que sí, que segueix viu, però en el cens electoral, no apareix a Banyuls de la Marenda. Complicat.

126

Fàbrica de dinamita on va treballar. A hores d’ara s’ha reconvertit fent una construcció semblant a l’antiga

Com està junt l’Ajuntament i el Registre Civil, demanem una acta de defunció de Natalia, a veure si hi ha qualsevol indicació que ens done una pista a la que poder agafar-se. Perquè no sabent la data de la mort de Juan Bataller, tampoc la podem demanar. En l’acta de defunció de la filla, apareix Nathalie Jacques, nascuda Bataller, amb domicili en el carrer Mansard, número 13. Era cosa de consultar el mòbil i veure, amb GoobleMaps, on es trobava el carrer. A l’anar-se’n, la funcionaria que ens va atendre es va quedar sorpresa que amb allò tingueren suficient, després de tota l’explicació que li havien fet i el paperet que ens havia donat. Solament això?

Solament això. Perquè amb l’acta de defunció vam saber més coses. Com que havia nascut a la població catalana de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès), que havia vingut al món en el 34, sinó el 25 d’agost de 1933, i que el nom de la mare, i primera esposa de Juan Bataller, li deien Josefa Estrada. Era evident que en l’any 1939, en la Retirada, se’n van anar a l’exili l’home, la dona, la filla i el fill, tots dos ben xicotets.

Patiment i sofriment. A cabassos. I es van quedar al país veí, a França.

LaPOBLA delDUC19

El carrer Mansard es troba en terra de ningú.

Amb zones costerudes, prop de la muntanya, però sense arribar a ella. És un carrer curt, amb cases a un costat i, a l’altra part, un mur. Tant és així, que els números de la part de les cases van correlatius. Vam cridar el timbre de la porta del número 13. Semblava no tindre energia elèctrica. Vam trucar a la porta. Ningú no la va obrir. La casa era evident que portava un temps deshabitada. Probablement alguns anys.

Vam cridar a la porta del costat, al número 12.

No va obrir ningú. Vam tornar a tocar. Vam esperar. Però la porta no es va obrir. Doncs bé.

Provem en la porta número 11. El cert és que el carrer està ple de cotxes. Poden ser d’alguna altra via, però no sembla probable. Toquem i toquem. No es sent cap soroll dins de la casa.

Doncs al número 10. Que és la primera del carrer. Si no hi ha ningú, haurem de veure a l’altre costat de la casa, que hi ha un solar i, després, habitatges. Toquem al timbre de la porta. Escoltem unes passes com s’acosten. Bingo! Hi ha algú. Obri un home menut que passa dels cinquanta anys. Bona senyal. Ens presentem i diem el que busquem. L’home, ens comenta

127

que li diuen René Ballester, i que son pare era un republicà exiliat que va eixir en el 39, de València ciutat. I ens diu que Baptista (o Juan) Bataller va viure allí, en el número 13, fins que es va morir, feia 25 o 30 anys, no recordava. Però que ell l’havia conegut i havia parlat moltes vegades amb ell.

En la casa buida havia viscut la filla, fins que va morir. I la néta, solament que feia un parell d’anys se’n havia anat a viure a Perpinyà. Per això estava tancada. Ens va contar que Juan Bataller s’havia tornat a casar... amb la filla d’un republicà i que ella també era exiliada com ell.

Vas pel sud de França, o per la Catalunya Nord, i el reguitzell d’exiliats de la maleïda guerra s’encontra un a cada moment, en tots els llocs, en totes les converses, en tot...

René ens va contar que ell no havia conegut a Juan Bataller treballant de paleta. Perquè sempre l’havia conegut com a operari de la fàbrica de dinamita que hi havia entre Banyuls de la Marenda i Port-Vendres, que es una població que està a tocar Cotlliure, on està soterrat el poeta Antonio Machado i on en temps de la Retirada hi hagué un penal (el castell o fortalesa) molt famós per seua extrema brutalitat respecte als republicans.

Però no ens despistem. La fàbrica de dinamita es deia de Paulilles, i estava a quatre quilòmetres del poble, de Banyuls i a quatre de Port-Vendres. En 1870, arran de la guerra franco-prussiana (la més important entre les lluites de Napoleó i la Primera Guerra Mundial), els francesos van voler donar un cop d’efecte amb la nova arma, la dinamita, descoberta pel suec Alfred Nobel, tres anys abans, i que creia que amb aquell invent s’havien acabat les guerres. Perquè la gent s’espantaria de les conseqüències que feia la dinamita i correrien a signar la pau. Error. Inversors francesos van contactar amb Paul François Barbe, el soci d’Alfred Nobel, per proposar-li crear una empresa a mitges. Nobel va acceptar i així es com la fàbrica de Poulilles es va posar en marxa a correcuita. A mitjan camí entre Banyuls-sur-Mer i

Port-Vendres. Necessitaven munició contra els alemanys, o contra el regne de Prússia.

És segur que Juan Bataller va entrar a treballar donades les seues circumstàncies de dominar els explosius. En el camp de concentració de Buchenwald, el van traslladar al kommando de Weferlingen a fer un túnel per en el seu interior poder seguir la fabricació de motors d’avió, que així quedarien a cobert dels bombardejos aliats. Va treballar allí Bataller fins que es va jubilar. Quan? No ho sabem. Perquè els combatents contra els alemanys durant la guerra mundial podien jubilar-se, si volien, a partir dels 50 anys.

Posteriorment, la fàbrica passaria a la història.

En juliol de 1991 va tancar. I en l’any 1998, van vendre el terreny a l’empresa pública francesa Conservatoire du litoral, qui es dedica a comprar els paratges susceptibles de caure en mans de promotors immobiliaris per guanyar ells diners i fer el medi natural tot pols. En l’any 2000, l’organització europea Natura 2000 va rehabilitar tot l’entorn com una xarxa ecològica. Darrere quedaven 130 anys d’història feta per a matar, diversos accidents mortals en la pròpia empresa, un d’ell, en 1882, que costà la vida a 20 treballadors, i el lloc on Juan Bataller va trobar la tranquil·litat després d’una vida de sobresalts.

Com hem dit abans, s’havia casat en la dècada dels 50 amb Encarnación Asensio, nascuda en 1904 i qui li sobreviuria. Juan va morir en 1992, sent cavaller de la Legió d’Honor. Encarnación va traspassar en 2001.

Com en una de les voltes i revoltes que havíem donat per Banyuls de la Marenda vam veure el cementeri, li vam preguntar a René on estava soterrat: “Com estan tots en panteons, no té pèrdua. És el primer a l’entrar. Se’l trobareu encara que no vullguereu veure’l”. En efecte.

A l’entrar en el cementeri, el primer panteó de tots és el de la família Bataller. Allí està Juan, Bautista i Blas Bataller Abargues, nascut en 1907 en un poble que es diu la Pobla del Duc, en aquell temps, Puebla de Rugat, municipi de la Vall d’Albaida.

128

Antonio Calzado Aldaria Cronista Oficial

FA 80 ANYS Aproximació als combatents de la Pobla del Duc morts durant la Guerra Civil: 1936-1939

La “memòria col·lectiva” es construeix amb esdeveniments que es recorden generació rere generació com a grans desastres naturals (per exemple, la “riuà” de 1957); epidèmies (la grip de 1918) o guerres. Entre aquestes últimes, molt especialment les civils, ja que s’enfronten a veïns, amics i familiars. Si recordem, l’expressió “abans o després de la guerra” constituïa un referent cronològic vital. Per contra, la “memòria històrica” és sempre una construcció cultural que es realitza des dels problemes o debats del present i les esperances del futur. Per això, sempre

LaPOBLA delDUC19

129

és canviant i sempre és plural. Per exemple, la “memòria històrica” de la Guerra Civil no és igual per a anarquistes, socialistes, comunistes, republicans o nacionalistes catalans i bascos. I, per desgràcia, en aquesta construcció intervé escassament la investigació acadèmica històrica i prima la memòria, el periodisme, la literatura o el cinema.

En la formació de la “memòria històrica” de la Guerra i la seva continuació com a resultat del seu desenllaç com va ser el franquisme, la centralitat, com es pot seguir en els debats i polèmiques mediàtiques, segueix girant al voltant de l’eix de les víctimes mortals dels assassinats polítics-ideològics, socials i culturals. Com va escriure al segle XIX l’intel·lectual rus AleksandrHerzen: “El hombre se distraemirando el pasado y jugando en supropiocementerio”. Tot i la intensitat i excel·lència d’estudis i publicacions sustentats per la ciència històrica, la utilització política i per part dels mitjans de comunicació de la violència i la repressió política han convertit aquest capítol de la història contemporània espanyola en un espai de confrontació molt allunyat d’un consens bàsic, com succeeix en altres països que han viscut conflictes semblants.

Com afirma Javier Rodrigo, un dels especialistes més importants d’aquest període, la investigació històrica desapareix davant la premissa de “Tirarse los muertos y los libros a la cabeza”.

Aquesta centralitat ha oblidat a la resta de víctimes mortals de la Guerra com les ocasionades pels bombardejos contra objectius civils o, principalment, a les esdevingudes en els fronts de combat. Una part de l’acadèmia ha oblidat que la Guerra Civil, va ser, també o sobretot, una guerra. I també que, a més o al costat dels convençuts ideològicament, una bona part dels soldats de tots dos exèrcits van ser obligats a combatre. És per això que des de l’últim lustre cada vegada es presta més atenció a la història social de la guerra, a les vivències quotidianes dels nostres avantpassats en un context extraordinari d’exaltació de la violència com va ser la contesa civil.

Aquest article només pretén ser una primera aproximació als combatents de la Pobla que

van morir en els fronts de combat a causa d’accions bèl·liques prenent com a referència que fossin quintats a la localitat o que partissin des d’aquí com milicians voluntaris. Segurament no apareixeran en la seva totalitat. El vergonyós estat del nostre sistema arxivístic i la seva inadequació a la societat digital del segle XXI compliquen en gran manera, com signifiquen la totalitat d’estudis publicats en altres pobles o comarques, la possibilitat de visibilitzar de manera absoluta amb els seus noms i cognoms a aquestes víctimes de la guerra, de dotar-los d’una dignitat pública que fins ara havia estat en les seves famílies i en un record cada vegada més borrós. Víctimes que encara en moltíssims casos també descansen en fosques fosses comunes sense que els seus familiars hagin tingut l’ocasió d’opinar sobre el seu destí final. Siguin aquestes línies un record per a tots ells i un motiu de reflexió per a la nostra societat espanyola i europea actual sobre el bé suprem de la pau, la resolució pacífica dels conflictes i les conseqüències dels discursos de l’odi.

Les fonts per a l’elaboració d’aquest article han consistit en la reconstrucció d’un trencaclosques sustentat pel Diari que l’intel·lectual José Mª Capsir va seguir durant els anys de la guerra; els minsos fons conservats a l’Arxiu Municipal, una altra branca més destruïda del patrimoni històric local; l’Arxiu Judicial amb la seva Secció Tercera “Defuncions” del Registre Civil i la incompleta base de dades “Morts i desapareguts de l’Exèrcit de Terra de la II República (1936-1939)” del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca en la qual es pot consultar i obtenir el document expedit per la Pagadoria Secundària de l’Exèrcit de Terra en el qual es notificava la defunció, desaparició que no sempre és sinònim de òbit (com ha succeït amb set dels soldats documentats) o declaració d’inutilitat dels soldats i oficials.

No hem trobat cap combatent mort en l’Exèrcit franquista per la qual cosa totes les víctimes mortals fan referència a les milícies o l’Exèrcit Popular de la República.

130

1. Les milícies: juliol 1936-març 1937 El fracàs relatiu del cop d’estat del 17 de juliol de 1936 al no aconseguir derrotar el govern compost exclusivament per republicans de centre-esquerra va dividir Espanya en dos territoris en els quals variades columnes formades per les restes de l’Exèrcit i de les forces de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt i Carrabiners) al costat de voluntaris ideològics coneguts com a milicians (falangistes, carlins, socialistes, republicans, comunistes, nacionalistes bascos i catalans, anarquistes) es van enfrontar en escaramusses de tipologia guerrillera i en combats cos a cos. Als anys trenta, Espanya era un menut i endarrerit país i no posseïa una suficient indústria armamentística per sustentar una veritable guerra moderna del segle XX. La guerra de columnes d’aquests primers mesos es va convertir en una veritable guerra amb els seus respectius exèrcits a causa de la intervenció exterior. I amb ella, la transformació d’una guerra interna en un país sense rellevància política en el context mundial, en una guerra internacionalitzada.

Primer amb l’ajuda militar i financera de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista des de l’inici de la guerra dirigida únicament a un dels generals revoltats, el general Franco. Així, el 29 de juliol Hitler envia els seus primers avions i Mussolini el dia següent. Abans d’acabar el mes d’agost, Franco havia rebut 89 aparells (48 italians i 41 alemanys) mentre que la República havia comprat 19 a França, desarmats i sense pilots.

Aquesta col·laboració explica en bona manera les ininterrompudes victòries i conquestes territorials fins a les portes de Madrid, capital de la República, interrompudes des del mes d’octubre de 1936. En segon lloc, amb la venda d’armes de la Unió Soviètica al govern republicà, que va propiciar una segona fase definida per l’equilibri de forces present en les batalles de Madrid (Jarama, Guadalajara i Brunete). L’obertura d’arxius (Alemanya, Estats Units, França, Gran Bretanya, 1

Itàlia i de l’espai exsoviètic) del període de la guerra ha fet possible el coneixement gairebé mil·limètric de la internacionalització de la contesa espanyola (veure Annex I i II).

Així doncs, fins a la primavera de 1937 el protagonisme de la guerra va correspondre a les milícies. A la zona republicana, a partir del mes de març, aquestes milícies van acabar el procés de militarització per iniciar la construcció de l’Exèrcit Popular. Aquest context explica que les primeres víctimes mortals poblatanes corresponguessin especialment a milicians, excepte Joaquín Soler: “Fins ara [juliol de 1937], els quatre morts i els dos ferits que han quedat inútils, d’aquí de la Pobla, són voluntaris”. I se situen a la zona amb major densitat d’operacions bèl·liques com l’avanç franquista cap a Madrid (Toledo), els fronts de combat al voltant de la ciutat i la batalla de Brunete (Madrid). El primer documentat apareix a l’entrada del Diari de José Mª Capsir, que sembla correspondre al dia 20 de juny de 1937, es recull:

La Puebla, hasta ahora, tiene dos muertos, a saber: Paco, hijo de Paco el Molinero, panadero que era de Nazaret –Valencia-; y el hijo del Miger, que se hizo guardia de seguridad y lo mataron en el frente de Toledo con una bomba de mano que le voló la cabeza.1

Del primer, creiem per testimonis orals, que es tracta de Francisco Sebastià Talens, fill de Francisco Sebastià Boscà i de Victòria Talens Expósito, de malnom “Moliner”, que va ser donat per mort en acció de guerra encara que va sobreviure.Pel que fa al segon, correspon a Joaquín Soler Boscà, fill de Joaquín Soler Micó i de Teresa Boscà Seguí, que el 1935 vivien al carrer Sant Cristòfol número 15 i que havia ingressat a la Guàrdia Nacional Republicana, successora de la Guàrdia Civil a la zona republicana. També en aquestes dates moria a les proximitats de Madrid Blas Boscà Lluna, fill de José (o José Ramón) Boscà Fabra i Mª Teresa

José Mª CAPSIR: La Guerra (2), “20 de junio de 1937”, Recuperat d’internet (jmcapsir.blogspot.com).

LaPOBLA delDUC19

131

Lluna Tarrazona, habitants del carrer Xàtiva, núm. 58. Blas va combatre al principi en la valenciana Columna Uribarri, en honor al seu creador, capità de la Guàrdia Civil.

Les següents dues víctimes mortals van tenir lloc al voltant de la Batalla de Brunete. No es pot precisar si un dels dos joves combatents poblanos morts que recull José Mª Capsir entre el 17 i el 26 de juliol era Vicente Gomar Caplliure, fill de Vicente i Rosari que, encara que no consta al Padró d’Habitants de 1935 ja que vivia a França al iniciar-se a guerra, va ser quintat a la Pobla i, com a tal, s’inclou en la documentació de Quintes com habitant del número 44 del carrer Xàtiva en la que vivien en 1935 les germanes Joaquina i Amparo Fayos Fayos; Regina Fayos Tarrazona i Salvador Santacatalina Fayos.Pel que fa al segon, pot tractar-se de Juan Fayos Miralles, nascut a València, fill de Francisco Eliseo Fayos Fayos que en 1910 vivia al Molí de Sant Pau de Campanar al costat de la seva mare, la seva esposa Vicenta Miralles Iruretagoyena i els seus tres fills. Hem optat per incloure-ho encara que pot ser (la documentació existent no permet assegurar-ho) que no estigués quintat a la Pobla.

Hoy hemos sabido que de las operaciones de estos días han resultado cuatro o cinco heridos de la Puebla, uno de ellos un tal Pu [pseudònim, sic], que está grave. […] El herido Pu ha muerto en el frente de Madrid.2

Se rumorea que el hijo menor de Eliseo el Nano ha sido muerto en el frente de Madrid. […] Se confirma la muerte en campaña del hijo menor de Eliseo el Nano. Ha sido en el Pardo. Se ha sabido por carta particular.3

2. Una llarga guerra de desgast: l’abandonament de l’objectiu de Madrid (Batalla de Brunete) i les batalles d’Aragó (estiu-hivern de 1937)

2 3

La batalla de Brunete va significar la fi del cicle de grans combats al voltant de la conquesta o la seva resistència de Madrid iniciat amb el seu assalt a principi de novembre de 1936 i continuada amb les ofensives per aconseguir el seu aïllament (batalles de Jarama i Guadalajara). Des del mes de maig de 1937 el general republicà Vicente Rojo (natural de la Font de la Figuera) va dissenyar una estratègia defensiva conscient de la inferioritat quantitativa i de regularitat de subministraments així com d’efectius humans.

Des d’aquest moment les grans operacions republicanes van seguir un esquema similar: ofensives gairebé sempre nocturnes en territoris allunyats dels combats principals i del gruix de l’exèrcit franquista que, després d’un fulgurant avanç, l’esgotament de les seves tropes de maniobra paralitzava els èxits inicials a causa del predomini aeri franquista. Per exemple, les batalles de Belchite (estiu de 1937) o Terol (desembre de 1937-febrer de 1938), la primera gran batalla “total” de la guerra.

En aquest període moririen tres joves més. Els dos primers en la retirada de l’Exèrcit Popular a finals de juliol al front d’Albarracín (Terol): José Montaner Pons, fill de Bautista Montaner Gomar i Delfina Pons Bataller, domiciliat al carrer Sant Cristòfol, 13 i Juan Ferrando Seguí, que vivia al costat del seu pare José Ferrando Prats i el seu germà Hilario al número 9 del carrer del Forn de Dalt. Entorn de la cruenta i despietada, per les condicions meteorològiques, batalla de Terol (l’única capital de província que l’Exèrcit Popular va aconseguir conquerir), moria a la pròpia ciutat Vicente Moscardó Ferrer, fill de Vicente Moscardó Talens i Mª Teresa Ferrer Gil, habitants al carrer Sant Josep, 27.

3. Les grans batalles de 1938

Al llarg de l’aquest any es van desenvolupar les dues batalles més importants de la guerra:

José Mª CAPSIR: La Guerra (2)…, “Sábado, 17 de julio de 1937” i “Sábado, 23 de julio de 1937”, respectivament.

Ibid., “Domingo, 25 de julio de 1937” i “Lunes, 26 de julio de 1937”, respectivament.

132

l’Ofensiva de Llevant (23 d’abril-25 de juliol), fins fa poc menystinguda i gairebé desconeguda però transcendental ja que la conquesta de València i la costa valenciana haurien determinat segurament la fi de la guerra i, posteriorment, la batalla de l’Ebre (25 de juliol-16 de novembre), sense cap dubte la més coneguda i l’exemple més depurat de l’esquema esmentat anterior en què la superioritat aèria franquista (662 avions contra els 260 republicans) va decidir el seu final. Totes dues van suposar la culminació destructiu de la contesa civil a causa de la massa de combatents (per exemple, amb la contribució en sang de la “Quinta del Biberón”), mitjans artillers i aeris que van convocar els dos exèrcits. És per això que seria l’anualitat més mortífera de la contesa.

A principis de 1938 moria a Madrid Juan Bautista Sanfélix Lorente, un milicià (Columna valenciana Eixea-Uribe) que va continuar combatent a l’Exèrcit Popular, fill de Bautista Sanfélix Expósito i de Teresa Lorente Grau, domiciliats al carrer Gandia, 27. Cronològicament li seguiria a la zona d’Albarracín, el soldat José Bataller Tormo, fill de Pascual Bataller Gomar i Mª Teresa Tormo Pérez, veïns del número 26 del carrer Gandia. A l’abril moria a Guadalajara AndrésMontón García, fill de Mariano Montón Domingo i Casilda García Sánchez, veïns i propietaris de la Casa Sarient i recentment emigrats des Toril i Masegoso (Terol). Al mes de maig, Blas Fayos Bataller que vivia al costat del seu pare Eliseo Fayos Talens i Inés Bataller Marin al carrer Convent, 12. Al juny, José Vallés Sala, fill de Juan Bautista Valls Llobell i Ana Mª Sala i empadronat amb el seu pare i germans al carrer Gandia, núm. 5. En el mes de setembre, dues víctimes mortals més: Miguel García Ferrer, fill d’Asunción Ferrer Ortolà i veïns del número 20 del carrer Sant Cristòfol, domicili del metge Francisco Climent. Aquest és un altre dels casos de milicians inicials (en concret, 4

a la columna valenciana anomenada “Chola”) que havien continuat combatent a l’Exèrcit Popular i que s’ha pogut conèixer gràcies al testimoni de José Mª Capsir: La mujer que sirve a don Paco Climent, el médico viejo, es viuda y tenía un solo hijo, que se fue voluntario al comienzo de la guerra. Ese hijo ha muerto en campaña.4

També José Bataller Gomar, fill de Roque Bataller Gomar i Remigia Gomar Gandia, veïns del carrer Francisco Rubio, 53. Finalment, Vicente Fayos Gomar, fill de Vicente Fayos Cervera i Asunción Gomar Gil, habitants del número 3 del carrer de Sant Josep. Ferit en la contraofensiva republicana de principis del mes de novembre contra Nules, va ser traslladat a un hospital de València en el qual moriria.

4. Epíleg d’una guerra massa llarga: la batalla de Valsequillo

La historiografia especialitzada en la història militar de la Guerra Civil encara no ha renovat l’estudi de l’última gran batalla de la contesa coneguda com la batalla de Peñarroya o Valsequillo, al front d’Extremadura. Es va tractar d’una ofensiva republicana enquadrada en la revolucionària concepció logística del “Pla P” de Vicente Rojo consistent en un atac a Extremadura simultani a un desembarcament amfibi a Motril (Granada) per tallar la zona franquista en uns territoris significadament esquerrans.

Només es va dur a terme a Extremadura, per intentar detenir l’avanç franquista a Catalunya.

Es va iniciar el 5 de gener de 1939 i es va perllongar fins al 4 de febrer, seguint l’esquema general exposat anteriorment. En aquests dies moria l’últim combatent de la Pobla segons la documentació disponible fins a la data. Es tracta de Vicente Gomar Gandia, fill de Vicente Gomar Pons i Natàlia Gandia Bataller, veïns del número 5 de la Plaça Lluís Guarner.

José Mª CAPSIR: La Guerra (5)…, “Viernes, 14 de octubre de 1938”.

LaPOBLA delDUC19

133

QUADRE núm. 1

RELACIÓ DE COMBATENTS DE LA POBLA DEL DUC MORTS EN COMBAT, 1936-1939 Nom i Cognoms

Data de naixement5

Unitat

Lloc de la mort

Data

Blas Boscà Lluna

16/01/1913 c. 24 Anys

Caporal Milicià

Casa Eulogio (RivasVaciaMadrid)

1937?6

Vicente Gomar Caplliure

21/08/1916 c. 21 Anys

Caporal Milicià

Hospital Sanitat Militar núm. 9 (Madrid)

19/03/1910 c. 27 Anys

97 BM

Sector AlbarracínTermeSaldón (Terol)

Caporal 84 BM

Tallers de l’Estació de Terol

Joaquín Soler Boscà

“(…) el hijo menor de Eliseo el Nano” Juan Fayos Miralles?

José Montaner Pons Juan Ferrando Seguí

Vicente Moscardó Ferrer Juan Bautista Sanfelix Lorente

06/12/1907 c. 30 Anys

s/d

01/08/1910 c. 27 Anys

05/04/1913 c. 24 Anys

19/09/1916 c. 22 Anys

46 BM

Milicià

87 BM

21 BM81 BM

Ajofrin (Toledo)

19-5-19377

14-7-19378

El Pardo (Madrid)

Abans del 26 de juliol de 19379

Sector AlbarracínTermeSaldón (Terol)

30-7-193811

“En campaña” (Madrid)

30-7-193710

27-12-193712 ¿6-1-1938?13

5 Segons el Padró d’Habitants de 1935. Arxiu Municipal de la Pobla del Duc (AMPD), Padrons d’Habitants 1930-1960, Caixa 219.

6 Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH), Base de Dades “Muertos y desaparecidos del Ejército de Tierra de la II República (1936-1939)”, (BD-MDEJR), PS-SeccióˍMilitarˍPSET, C. 35, F.99.Aquesta documentació no havia arribat al momento d’entrega d’este article.

AMPD, Llibre Registre d’Eixides de Documents (LRSD), Llibre 40/1, Caixa 40, 1936-1952, Nº Ordre 172, 26 de maig de 1937; José Mª CAPSIR: La Guerra (2)…, “20 de junio de 1937”.

7

Brunete en la Memoria 1937: “Base de Datos” con 35.000 combatientes de ambos ejércitos”, en Natalia Lemos Geddo: https:// www.combatientes.es, Recuperat d’internet. Actualitzada el 22 d’abril de 2019. Documentació aportada pel seu Nebot Vicent Gomar Mompó.

8

Ibid., “Domingo, 25 de julio de 1937” i “Lunes, 26 de julio de 1937”, respectivament.CDMH, BD-MDEJR, PS-SeccióˍMilitarˍPSET, C. 58, F. 443.

9

Arxiu Judicial de la Pobla del Duc (AJPD), Secció Tercera-Registre Civil (ST-RC), Inscripció núm. 19 del 29 de maig de 1943, f. 22v; Tomo 20, 1-2-1942/30-6-1945.

10

AMPD, LRSD, Nº Ordre 269, 24 de setembre de 1937. Amb els familiars de José Montaner Pons manifesten la seua desaparició. La defunció està testificada per testimonis familiars.

11

Benjamín J. Iseli Andrés (Mayor Jefe Accidental de la 84 BM): “Certificado”, 18 degener de 1938; AJPD, ST-RC, Tomo 20.

També José Mª CAPSIR: La Guerra (3)…, “Miércoles, 2 de febrero de 1938”.

12

13

AMPD, LRSD, Nº Ordre 25, 24 de gener de 1938.

134

Nom i Cognoms José Bataller Tormo Andrés Montón García Blas Fayos Bataller José Vallés Sala

Data de naixement5

Unitat

Lloc de la mort

Data

17/03/191414 c. 24 Anys

s/d

Terme de Gea d’Albarracín (Terol)

24-3-193815

98 BM

“Frente de Levante”

18-5-193817

“Hospital”

20-9-193819

Hospital de València

9-11-193821

03/11/1916 c. 22 Anys

70 BM

30/10/1911 c. 27 Anys

191 BM

17/10/1916 c. 22 Anys

José Bataller Gomar

12/07/1915 c. 23 Anys

129 BM

Vicente Fayos Gomar

08/09/1905 c. 33 Anys

s/d

Miguel García Ferrer

Vicente Gomar Gandia

07/2/1911 c. 27 Anys

16/02/1912 27 Anys

22 BM

225 BM

Esplegares (Guadalajara) “Castellón”

“En Campaña”

Hospital del VIII Cosd’Exèrcit (Pozoblanco)

5-4-193816

10-6-193818 22-9-193820

3-2-193922

FONT: Elaboració pròpia a partir de les fonts exposades amb anterioritat. En negreta, inscrits en el Registre Civil de la Pobla. BM = Brigada Mixta; s/d=sense dades; c= circa (“prop de”). Les dates de defunció són, habitualment, indicatives i poden diferir del dia exacte.

Conclusions

En definitiva, la documentació consultada permet quantificar com a màxim que uns 16 poblatans van morir en els camps de combat de la contesa civil de 1936-1939. Uns defensant les seves idees sobre l’ésser humà i la societat.

14

D’altres, la majoria, com reclutes forçosos, per més que tots ells tindrien la seva visió personal sobre el conflicte. Excepte Joaquín Soler i Vicente Fayos, cap arribava als 30 anys. Ells, al costat dels seus pares, germans i germanes, núvies o esposes, fills que van quedar orfes,

Segons la Inscripció del Registre Civil.

15 AJPD, ST-RC, Inscripció Nº 12 del 12 d’agost de 1941, f. 39, Tomo 19, 6-6-1939/28-1-1942; José Mª CAPSIR: La Guerra (3)…, “Lunes, 2 de mayo de 1938”.

16

CDMH, BD-MDEJR, PS-SeccióˍMilitar_PSET, C. 70, F.323.

17

CDMH, BD-MDEJR, PS-SeccióˍMilitar_PSET, C. 58, F.440.

18 CDMH, BD-MDEJR, PS-SeccióˍMilitarˍPSET, C. 82, F.221; José Mª CAPSIR: La Guerra (4)…, “Lunes, 6 de junio de 1938”.

19

CDMH, BD-MDEJR, PS-SeccióˍMilitar_PSET, C. 52, F.64.

20

José Mª CAPSIR: La Guerra (5)…, “Viernes, 14 de octubre de 1938”. AMPD, LRSD, Nº Ordre 603, 23 de novembre de 1938.

21

Testimonis familiars.

22

Documentació facilitada perla seua neboda Rosario Gomar procedent del CDMH.

LaPOBLA delDUC19

135

amics i amics encara són les víctimes “oblidades” en la majoria de discursos, meta-relats i narracions de la Guerra Civil. Ara, 80 anys després, mereixen ser recordades.

PD: He donat la documentació disponible a l’Arxiu Municipal per facilitar l’accés públic a invesANNEX I

tigadors-es i familiars. L’autor també es posa a disposició de qualsevol persona interessada en trobar més informació sobre aquests combatents. Alhora, que realitza una crida pública per esmenar possibles errors o per completar, si és el cas, aquesta relació de combatents morts.

VOLUNTARIS INTERNACIONALS A LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA, 1936-1939 REPÚBLICA

FRANQUISTES 7.000/10.000 “Viriatos” de Portugal 70.000 Rifenys. Protectorat espanyol de Marroc 4.000 Diversos països

31.369/34.111 Brigades Internacionals

Brigades Internacionals: Procedien d’uns 53-55 països. Majoritàriament francesos però també d’Eritrea, Xina, Nova Zelanda o àrabs. Predomini de comunistes (60%-80%) però sense control de la Internacional Comunista. Sense ciutadans soviètics, a causa de la prohibició de Stalin. Per primera vegada en la història combatre conjuntament blancs i afroamericans dels Estats Units.

“Viriatos”: Feixistes i militars professionals atrets per la perspectiva d’escalar en l’escalafó.

Rifenys: Mercenaris.

Diversos: Feixistes, catòlics radicals, “russos blancs” anticomunistes. Els únics grups organitzats van ser la Legió de Sant Patrici (650 irlandesos) i la Bandera Joana d’Arc (500 francesos).

ANNEX II

UNA GUERRA INTERNACIONAL: 1936-1939 Alemanya (nazi-feixista) Cos Expedicionari

Legión Cóndor

Tropes

19.000

Aviació Artilleria Metralladores Fusells Tancs

593-708 737

3.026

207.306

Vehicles

111 s/d

Italia (feixista)

URSS (comunista)

CorpoTruppeVolontarie (CTV)

Operación X

1.801

455 (80 de 1870- 1880)

78.474 759

3.436 s/d

157

6.791

Quantificació absoluta durant els tres anys de la guerra.

FONTS: Bibliografia citada.

Legión Còndor: Principal, però no exclusivament, força aèria.

2.000 623

15.009

379.645 (c. 26.000 de 1870-1880 amb munició per a 3 dies) 391 s/d

136

CTV: Militars professionals, voluntaris feixistes (Camises Negres), soldats de reemplaçament.

Operació X: Assessors militars, aviadors i tanquistes, NKVD (policia política) FONTS

Arxiu Municipal de la Pobla del Duc (AMPD) Arxiu Judicial de la Pobla del Duc (AJPD)

Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH) Agraïments: Alumnat del Taller d’Història del CFPA; Lina Bataller (Arxivera de la Pobla del Duc); Amparo Bataller, José Antonio Fayos, Hilario Ferrando, Vicent Gomar, Rosario Gomar, Vicente Sanfélix, Reyes Bataller, Brenda Ferrando i Blas García.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Antony BEEVOR: La Guerra Civil española, Barcelona, Crítica, 2005.

David ALEGRE LORENZ: La batalla de Teruel.

LaPOBLA delDUC19

Guerra total en España, Madrid, La Esfera de los Libros, 2018.

Edelmir GALDÓN CASANOVES: La batalla por Valencia, una victoria defensiva, València, PUV, 2010.

Fernando PUELL DE LA VILLA: “Nuevos enfoques y aportaciones al estudio militar de la Guerra Civil”, Studia Histórica-Historia Contemporánea, 32, 2014, pp. 95-110.

Gabriel CARDONA: Historia militar de una guerra civil: estrategias y tácticas de la guerra de España, Barcelona, Flor del Viento, 2006.

James MATTHEWS: Soldados a la fuerza: reclutamiento obligatorio durante la Guerra Civil, 1936-1939, Madrid, Ed. Alianza, 2013.

Per al context internacional, Ángel VIÑAS: La soledad de la República (El abandono de las democracias y el viraje hacia la Unión Soviética); El escudo de la República (El oro de España, la apuesta soviética y los hechos de mayo de 1937) i El honor de la República (entre el acoso fascista, la hostilidad británica y la política de Stalin), Barcelona, Crítica, publicats als anys 2006, 2007 i 2009, respectivament.

GUIA

Comercial

138

LaPOBLA delDUC19

139

GUIA COMERCIAL

140

LaPOBLA delDUC19

141

GUIA COMERCIAL

142

LaPOBLA delDUC19

143

GUIA COMERCIAL

144

LaPOBLA delDUC19

145

GUIA COMERCIAL

146

LaPOBLA delDUC19

147

GUIA COMERCIAL

148

Marbres i granits en acabat rústic i pulit Compactes artificials Bancades de cuina Escales Plats de dutxa Soculades Làpides Aplacats Paviments Etc.

camí del cementeri, 5 46726 llocnou de sant jeroni valència

LaPOBLA delDUC19

tel. i fax: 962 896 181 renaver.sl@gmail.com

149

CC EL TELER - ONTINYENT

962385106

GUIA COMERCIAL

150

LaPOBLA delDUC19

151

GUIA COMERCIAL

152

LaPOBLA delDUC19

153

PANADERÍA – BOLLERÍA

Mª JOSÉ ESPECIALIDAD EN DULCES CASEROS Y SEMIFRIOS Cl. Marxillent, 22 - Telf. 96 225 00 87

Cl. Romualdo Soler, 1 – Telf. 96 292 70 34 Cl. Gandía, 10 – Telf. 96 070 69 78 LA POBLA DEL DUC

Les desea felices fiestas

GUIA COMERCIAL

154

LaPOBLA delDUC19

155

GUIA COMERCIAL

156

LaPOBLA delDUC19

157

GUIA COMERCIAL

158

LaPOBLA delDUC19

159

GUIA COMERCIAL

160

LaPOBLA delDUC19

161

GUIA COMERCIAL

162

LaPOBLA delDUC19

163

GUIA COMERCIAL

164

CONSTRUCCIONES BOLUDA GARCIA S.L.

C/ Sant Josep Nº39 La Pobla del Duc 658 999 877 Blai Garcia Pons

Pressupost sense compormís

LaPOBLA delDUC19

165

GUIA COMERCIAL

166

LaPOBLA delDUC19

167

GUIA COMERCIAL

168

LaPOBLA delDUC19

169

GUIA COMERCIAL

170

LaPOBLA delDUC19

171

GUIA COMERCIAL

172

LaPOBLA delDUC19

173

GUIA COMERCIAL

174

LaPOBLA delDUC19

175

GUIA COMERCIAL

176

LaPOBLA delDUC19

177

GUIA COMERCIAL

178

Tienda especializada en trajes y complementos de novia, madrina, fiesta, comuniรณn y cualquier evento especial.

C/. Alzamora,39 (frente centro comercial) 03802 Alcoy LaPOBLA delDUC19

179

GUIA COMERCIAL

180

LaPOBLA delDUC19

181

GUIA COMERCIAL

182

La Cigüeña Xelo Morant

Boutique del bebé Puericultura

C/ P. Luis Esparza, 7 Tel. 96 221 52 16 - 663 580 025 46830 BENIGANIM (Valencia)

LaPOBLA delDUC19

183

www.transportespinedamorell.com

GUIA COMERCIAL

184

EVOLUCIÓN SALUD INTEGRAL

Carrer Nou n° 24, tlfno. 693437189

LaPOBLA delDUC19

185

GUIA COMERCIAL

186

LaPOBLA delDUC19

187

C/ LES MASES, 7-G 46725 RÓTOVA · · Tel. 96 062 73 67 - 663 666 426 - 675 199 311 - 621 217 241 info@saborscasolans.com · www.saborscasolans.com

sabors casolans

GUIA COMERCIAL

188

LaPOBLA delDUC19

189

C/ Xàtiva núm. 77 La Pobla de Duc (Valencia) 46840 622 71 70 83 Top tipus de llepolies, begudes, servici de Candy Bar, tartes personalizades, kits per a regalar i molt més.

GUIA COMERCIAL

190

LaPOBLA delDUC19

191

GUIA COMERCIAL

192

LaPOBLA delDUC19

193

GUIA COMERCIAL

194

- Instalación de toldos - Estructuras metálicas - Puertas automáticas - Carpintería de alumnio y hierro 697 279 136 618 379 211 96 284 31 34

LaPOBLA delDUC19

195

Tel. 96 221 58 77

C/. Sènies, 13

Mòbil 607 301 106

46830 BENIGÀNIM

lacasadelarrop@gmail.com

GUIA COMERCIAL

196

Llar de Jubilats Esmorsar populars Vesprades de tapeo Fem menjars per encarrec Events privats Natalicis, dinars, sopars de quadrilla

Vos esperem aquestes festes Tel. Reserves 645 797 770

LaPOBLA delDUC19

197

Pinturas y decoraciรณn

Ramรณn Mรณvil 616 646 231 Tel. 96 2927238 C/ Ausias March, nยบ27 46840 LA POBLA DEL DUC (Vcia)

PRESUPUESTO SIN COMPRIMISO

GUIA COMERCIAL

198

LaPOBLA delDUC19

199

GUIA COMERCIAL

200

LaPOBLA delDUC19

201

FARMACIA

GUIA COMERCIAL

202

LaPOBLA delDUC19

203

NOVIAS COMUNIÓN FIESTA FESTERAS C/ SALELLES,3 GANDIA 962870912 airegandia@yahoo.es Buscanos en instagram o Facebook @aires.denovia.1 aires_gandia_novias

GUIA COMERCIAL

204

LaPOBLA delDUC19

205

GUIA COMERCIAL

206

XÀTIVA

VALENCIA hombre

Av. de l’Oest, 50 W. 605 284 952 T. 963 511 891 valencia50@miquelsuay.com

Baixada de l’Estació, 20 W. 605 682 032 T. 962 271 920 xativa@miquelsuay.com

VALENCIA

GANDIA

mujer

Duc Alfons el Vell, 12 W. 605 284 910 T. 962 865 474 gandia@miquelsuay.com

Av. de l’Oest, 50 W. 678 637 528 T. 963 529 053 valencia52@miquelsuay.com

Pide tu cita

LaPOBLA delDUC19

207

GUIA COMERCIAL

208

LaPOBLA delDUC19

209

GUIA COMERCIAL

210

LaPOBLA delDUC19

211

Bellesa i Estètica

▪TOT TIPUS DE TRACTAMENTS (Láser, Dermatechpen, Mesoterapia, etc) ▪MAQUILLATGES (Festa, Moros i Crissans, etc)

PER A MÉS INFORMACIÓ CONTACTA AMB NOSALTRES Carrer del Mig, 12

46893 (Alfarrasí)

T. 962 297 282 M. 658 145 308

GUIA COMERCIAL

212

LaPOBLA delDUC19

213

960 45 38 10 - 634 37 54 16

629 83 77 67 @esteticanuriapastor

GUIA COMERCIAL

214

LaPOBLA delDUC19

215

DISTRIBUCIÓN DE GASÓLEOS A DOMICILIO. www.gasolben.es

962 215 127

-VENTA DE PELLET DE MADERABiocombustible natural para calefacción.

GUIA COMERCIAL

216

JOYAS HNOS. MATEU C.B.

C/. Isabel la Catรณlica, 8

Telf: 96 220 23 65

46850 L'OLLERIA (Valencia) joyasmateu@hotmail.es

LaPOBLA delDUC19

217

GUIA COMERCIAL

218

LaPOBLA delDUC19

219

GUIA COMERCIAL

220

LaPOBLA delDUC19

221

M É S E ST I L P E R R U Q U E R I A A N N A LOZ A DA MA RT Í C/ Jose Antonio Perelló 17 La Pobla del Duc - València 635 52 88 35

GUIA COMERCIAL

222

LaPOBLA delDUC19

223

GUIA COMERCIAL

224

Gisela 633 327 831

Mª ANGELES HOMBRE-MUJER

C/ San Gaietà,12 46650 CANALS (Valencia) Tel. 96 224 38 96 marapagar@gmail.com

Mari Angeles Hombre-Mujer

LaPOBLA delDUC19