Llibret Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis 2020

Page 1



1

AMAZONES Llibret Associació Cultural Falla Arxiduc Carles – Músic Gomis Falles 2020

«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià»


2

CRÈDITS Edició

Associació Cultural Falla Arxiduc Carles Músic Gomis.

Direcció

Juan Céspedes Garrido.

Coordinació

Rafael Soler Sherpa.

Textos i entrevistes

Substantiu Abstracte, Inés i Ainara Amundarain Castellano, Marina Civera Moreno, Pepa Gómez Valle, Ángeles Hernández Graciá, Marina Puche Fabuel, Reyes Martí Miró, Paloma Roig Serra, Paloma Serra Cortés.

Disseny i concepte de portades Blauverd Impressors.

Versos Falleres Majors

Delegació de Cultura.

Explicació i guió falles Rafael Soler Sherpa Juan Céspedes Garrido.

Llistats i recompenses Secretaria.

Fotografies

Ajuntament d’Alacant, Arxiu fotogràfic de la Delegació de Mitjans de Comunicació, Cendra Digital, Moisés Domínguez, José Espolín, Fotofilmax, Pepa Gómez, Ángeles Hernández Graciá, Raúl Izquierdo Beltrán, Vicente Morató García, Paloma Roig Serra, Armando Romero, bdfallas.com, cadenaser.com, elperiódico. com, estudio64.es, fallas.com, ibanramon.com, manitasdeplata.es, todocolección.com.

Coord. Col·laboradors/es David Diana Soriano.

Col·laboradors/es

Joaquin Brox Román, David Diana Soriano, Miguel González Pascual, Alba Solaz Navarro, Rafael Soler Sherpa, Teresa Soria Yepes, Antonio Tena Escudero i Rafael Valls Escrihuela.

Maquetació i impressió Blauverd Impressors.

Depòsit legal: V-199-2020

La AC Falla Arxiduc Carles – Músic Gomis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats en aquest llibre, ni s’identifica necessàriament amb ella. Aquesta comissió ha rebut subvenció de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles 2020. Aquest llibret es pot consultar en versió online a través de isuu.com o mitjançat un enllaç disponible a la nostra pàgina de Facebook a partir de l’1 de març a: Falla Músic Gomis.


3

ÍNDEX INTRODUCCIÓ

Saluda President Saluda Fallera Major Saluda President Infantil Saluda Fallera Major Infantil Pròleg

LES FALLES

Esbós Falla Gran Explicació Falla Gran Esbós Falla Infantil Explicació Falla Infantil Procés Falla Gran Procés Falla Infantil Artistes, guionistes i dissenyadors

LLETRES FALLERES: AMAZÒNIQUES Marina Civera Moreno Paloma Roig Serra Ángeles Hernández Graciá La Cultura Pepa Gómez Valle Paloma Serra Cortés Entrevista a Marina Puche Fabuel Entrevista a Reyes Martí Miró Activitats infantils

4 5 6 7 8 10 12 14 15 18 19 20 22 25 28 30 33 41 44 49 54

COMISSIÓ MAJOR Poema Fallera Major Com ha crescut Clara Directiva Comissió Recompenses JCF

COMISSIÓ INFANTIL

58 60 61 62 66

Poema Fallera Major Infantil Com ha crescut Adriana Com ha crescut Hugo Comissió Recompenses JCF Recompenses de la falla

68 70 72 73 75 76

ANUARI

78

PROGRAMA DE FESTEJOS

100

COL·LABORADORS I COL·LABORADORES 104

Volem agrair la confiança que han depositat tots els anunciants per publicitar-se en el nostre llibret. Especialment als 24 que s’anuncien en llengua valenciana. Gràcies per estimar la nostra llengua.


4

SALUDA PRESIDENT Juan Antonio Villalobos Vita

Agrair, com no podia ser d’altra manera, de tot cor, en el meu nom i en el de tota la comissió, a la nostra junta directiva, a la meua junta directiva, el treball realitzat durant tot l’any de forma desinteressada en pro de la festa i en pro de la nostra falla, treball que moltes voltes es fa molt pesat i ells amb el seu bon fer fan que tot siga més fàcil i menys tediós. No em cansaré de repetir-vos-ho: sou un grup de persones increïbles, amb vosaltres al meu costat ha sigut molt més fàcil ser President. Gràcies una i mil voltes. Estimada comissió, falleres, fallers i amigues i amics de la Falla Músic Gomis. És un plaer i un orgull poder saludar-vos, dirigir-me a vosaltres novament a través d’aquest llibret. En primer lloc vull agrair-vos a tots el que hagueu confiat en mi un any més per tal de representar-nos, per estar al capdavant d’aquesta gran comissió, comissió de la qual cada any que passa em sent més orgullós de pertànyer. Gràcies a tots per la vostra confiança.

Abans de continuar, voldria que em deixareu que tinguera unes paraules per a les persones amb les que estic compartint enguany, els meus companys de viatge: a Clara, la meua xiqueta. Mai tindré suficients paraules per agrair-te tot el que m’has donat en aquesta vida, gràcies per ser tan especial, si no existires caldria inventar-te. A Adriana gràcies per ser un amor de xiqueta i tindre eixes dues paraules i eixa ingenuïtat la qual sempre et trau un somriure. A Hugo, el meu soci d’aquest any, el meu company de fatiga, gràcies per ser un

encant de xiquet i fer que moments que són molt avorrits tu els faces menys dels que són. Gràcies als tres per fer-me la tasca molt més fàcil. Vos demane a tots que feu passar als tres unes Falles inoblidables. Vos convide i vos vull fer partícips a tots, falleres i fallers, abonades i abonats, fallers i falleres d’honor, amigues i amics, familiars, veïnes i veïns i comerços del barri a vindre i gaudir de les Falles del 2020 perquè per això treballem tot l’any, espere que participeu en la nostra festa i sigueu partícips de tots els actes que anem a realitzar en aquesta gran comissió. Vos demane disculpes d’avant-mà pels possibles errors i equivocacions que puguem tindre, som humans. I ja per tal de finalitzar vull felicitar a tota la comissió de la Falla Arxiduc Carles – Músic Gomis per continuar sent, un any més, una falla de referència en la nostra festa fallera, una falla que any rere any es fa el seu lloc entre les comissions falleres més grans de València. Una forta abraçada del vostre President.


5

SALUDA FALLERA MAJOR Clara María Villalobos Abad

Volguts fallers i falleres, amics i amigues, és un plaer poder saludarvos des del llibret d’aquesta gran comissió com a Fallera Major. És un honor per a mi poder representar a la Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis, en la qual tinc un gran sentiment de pertinència ja que m’ha vist créixer des de ben menuda i on he passat moments molt emotius i bonics. Permeteu-me esmentar, en primer lloc, als meus companys de viatge en aquest any tan especial. Hugo,

gràcies per fer-me riure tant amb les teues bromes i per viure aquest any amb tanta alegria i deixar-me formar part d’ell. Adriana, ets una persona especial, estic molt feliç d’haver-te conegut més aquest any i del vincle que hem format les dos juntes. I per últim, però no menys important, el meu pare i President Wancho. Què puc dir-te que no sàpigues! Gràcies per l’esforç que estàs fent enguany per a que siga meravellós per a mi, i també gràcies per cada consell que em dones en cada moment. Estic segura que aquesta relació tan bonica que hem format els quatre no es trencarà mai. Voldria donar les gràcies a la junta directiva perquè feu que tot aquest somni siga possible i de forma totalment desinteressada. Sou un grup increïble, us estic molt agraïda per l`any tan fantàstic que ens esteu fent viure. No voldria acabar aquest saluda sense mencionar a la meua família, que és el meu motor i les persones que han fet possible que jo puga estar aquest any com a Fallera Major.

En especial la meua mare, que és la persona que està en tot moment per al que em faça falta i està vivint aquest any al meu costat sense parpellejar ni un sol moment. Seguidament volia agrair-vos a vosaltres, fallers d’aquesta gran falla, per l’oportunitat que m’heu brindat confiant en mi per a representar a questa comissió i per tot el suport que he rebut durant aquest regnat per la vostra part. Per últim m’agradaria convidar-vos a la setmana més especial per a un faller, la setmana fallera, i a més, gaudirem tot junts d’ella amb molta il·lusió i intensitat. Un bes per a tots i per unes bones Falles 2020.


6

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

Hugo Ballester Peris

Hola amics i amigues: Soc Hugo Ballester Peris, el vostre President Infantil per aquest exercici 2020. Crec que tots em coneixeu i sé que enguany segur que seran les millors Falles de la meua vida. Aquestes Falles vull que tots disfruteu molt amb mi i les meues Falleres Majors Clara i Adriana. Tinc la sort de compartir aquest exercici amb la meua amiga, ja quasi la meua germana Adriana, la millor Fallera Major Infantil que podia tindre. Gràcies Adriana per la teua complicitat en tots els actes. I amb Clara i Wancho que sempre estan pendents de nosaltres. Com tots sabeu des que vaig nàixer sempre he volgut ser President Infantil de la nostra comissió Arxiduc Carles - Músic Gomis, la millor del món, és una passada ser President! Us anime a tots a viure aquesta experiència. Com a representant de la comissió infantil us desitge unes bones Falles 2020. VISQUEN LES FALLES!


SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL Adriana Máñez Gallego

Hola a tots. No sé com explicar tot el que estic vivint. Coses que sempre he imaginat però gens comparat al que realment és. Moltes experiències increïbles que sé que mai oblidaré: actes, festes, berenars, premis… Vull donar les gràcies a la meua família i a tota la meua comissió per permetre’m viure tot això, dir-vos a tots que estic segura que seran unes falles inoblidables i que gaudirem cada minut. Estic molt orgullosa de representar a la falla que m’ha vist créixer i, sobretot, dels representants que estan al meu costat enguany: Hugo, Clara i Wancho. Anem tots junts a gaudir d’aquest any tan especial per a mi. ANEM A PER LES FALLES 2020!

7


8

PRÒLEG Benvolguda lectora. Benvolgut lector. Ací tenen el llibret de l’Associació Cultural Falla Arxiduc Carles – Músic Gomis 2020. Ell llibret és allò que ens queda després de cremar la falla, allò que passa a la història com un recurs per consultar. En aquesta primera aventura participant en els premis de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià teníem la voluntat d’aportar, amb humilitat, un punt de vista crític i propi. Després de viatjar entre les pàgines de meravellosos llibrets fallers, excepcionals articles d’investigació i recerca i maquetacions exquisides... Una pregunta va assaltar les nostres ments: i les dones? Sí, trobem a molts llibrets on col·laboren dones en els seus articles, en alguns de manera quasi igualitària, però desgraciadament la tònica general és un marcat predomini masculí. Això, voluntari o no, és molt descriptiu de la nostra cultura festiva i de la nostra societat a l’any 2020 respecte a la igualtat. Hem volgut traspassar la barrera igualitària i hem decidit anomenarlo Amazones. Les amazones, segons la tradició grega, eren una tribu de guerreres que habitaven al Peloponès però, en aquest llibret, no fem referència a les dones gregues, sinó que està dedicat a la vessant amazònica, a la versió femenina sud-americana, aquelles dones que s’enfrontaren contra Orellana per atacar les seues terres.

El motiu de l’elecció ve amb els textos que llegiran, doncs els articles estan escrits exclusivament per dones. Elles són les que agafen la paraula i expliquen, mostren i s’endinsen en els seus pensaments per tal de mostrar la situació i el paper de la dona en les diferents localitzacions de la festa fallera, així com la seua lluita personal i continua. Són una recopilació menuda del gran poder femení de les Falles al no poder donar-li veu com es mereixen totes. A aquest sentit de la paraula amazones li afegim un altre: l’estètica. Hem volgut jugar amb el doble significat de la paraula: si els escrits estan relacionats amb les dones guerreres, en el disseny del llibret predominen elements de la flora característics de la selva amazònica, el pulmó del planeta, tal i com s’observa a les portadelles amb el seu nom científic. Amb aquesta fusió d’idees ens hem proposat retre un homenatge a les dones que treballen dia rere dia per millorar una festa que, encara que s’enaltisca la figura femenina, el micromasclisme i el patriarcat continua predominant en la nostra festa popular com a reflex de la societat valenciana. Trobarem a Marina Civera, FM de València 2019, explicant el que hi ha darrere d’eixe càrrec per a continuar, després, amb l’article de Paloma Roig i esbrinar l’actual paper que té la Cort d’Honor. Descobrirem a què

s’enfronta una Fallera Major, major, tal com diu Ángeles Hernández. Passarem a llegir a un Substantiu Abstracte que ha pres la paraula per fer-nos arribar la seua situació i, de seguida, coneixerem la trajectòria de l’actual vicepresidenta de JCF, Pepa Gómez. Paloma Serra, jurat de falles amb experiència, ens relatarà el paper de la dona dins d’aquest món. En forma d’entrevista coneixerem a Marina Puche, artista fallera i dibuixant; i a Reyes Martí, la primera dona pirotècnica en dirigir la seua empresa familiar. Finalitzarà l’apartat de Lletres Falleres: Amazòniques diferents activitats per als xiquets i xiquetes realitzats per Inés i Ainara Amundarain. Abans d’aquestes experiències podran conèixer la falla, l’epicentre de la nostra festa i el motiu pel qual podem realitzar aquest llibret, i coneixeran a Músic Gomis, als seus representants i integrants gràcies a l’anuari fotogràfic de l’exercici 2020. Estimada lectora. Estimat lector. És un orgull que vostès estiguen llegint aquestes paraules que són l’esforç, l’orgull, el treball de tot un any faller que amb l’arribada de març té la seua èxtasi. Per a nosaltres és un honor fer aquest homenatge a totes les dones que són el motor que fan funcionar i respirar la nostra festa. Gràcies per començar les Falles del 2020 llegint aquest llibret. Gaudisquen-les! Ja són una realitat.


9

Eucharis amazonica

S E L L A F S LE


10

Falla 316 Arxiduc Carles - Músic Gomis Secció 2a A Artista Faller Ernesto Cimas Ribera Dissenyador Toni Reyna Lema Ah, no cal plorar que la falla és... Tropical! Guió Rafael Soler Sherpa i Juan Céspedes Garrido.


11

LA FALLA GRAN Amb el ritme sabrosón del carnestoltes de Celia Cruz: Aiiii no cal plorar, que la falla és... Tropical! Tot és riure i criticar, oh! Aiiii no cal plorar, que la falla és... Tropical! Dels ninots fins al remat, oh! Canta ella amb animals acompanyada, bona festa tropical tenen muntada! Pels decibelis els músics ni es preocupen, ja estem els fallers per a que ens multen. Toquen amb ritme, sonen els instruments i el cos tremola amb alegres moviments. Sàtira fem amb les cagades de governants, polítics i borinots. A ritme de samba seran criticades. les ximpleries dels trompellots!

Colors tropicals Pintem el camaleó amb colors tropicals, reivindiquem que a la fi tots som iguals. Este camaleó, com qualsevol societat, el trobaràs ple de colors i diversitat. Cap maltractament a l’escola, la tolerància sí que ens mola. Amb violeta no pararem de pintar: la violència de gènere per eradicar! L’arc de Sant Martí ha dibuixat per amar sense por i amb llibertat. Collons si zumben estes mosques: no paren d’exaltar idees fosques!


12

Fàstic de plàstic Als tròpics la situació és alarmant per tot el que estem contaminant. Molt més plàstic que peix, últimament a la mar creix. Ja tot desbordat de plàstic, no teniu prou de fàstic?! El canvi climàtic és una emergència, a vore si tots agafem consciència.

Supervivents Els alcaldes del canvi en Supervivents hauran de pactar... Fins els aliments! El alcaldes al reality han participat, i ningú pel públic volia ser fulminat. Manuela Quepena fou l’expulsada, el pacte del trifachito l’ha jubilada! El públic a Joan Bribó li renovà l’ofici, ja voràs quina fartà de nous carrils bici! Allà Joan Bribó a l’illa està perdut, i ací només que volen ser el seu substitut. Ada Colada ja es veia desnonada, i de carambola de nou fou triada. Ada Colada, bona alcaldessa equilibrista, mai aclara si és espanyola o independentista.

Encara podem salvar al planeta si ho fiquem com la nostra meta!


13

Un congrés de mescles Festa per un Congrés dels Diputats, que resulta ser... Agitat i ben barrejat! Han creat un cocktail per cada partit, per reflectir un Congrés molt dividit. Agafaran els flamencs bona borratxera, si per cada partit beuen la copa sencera. Seran els ingredients de cada combinat prou diferents segons el partit triat.

En busca del Dorado “El Dorado” busca Trump l’explorador, perquè vol tornar a ser el guanyador! Les eleccions afronta fent piulades i totes resulten ser bones cagades! Donald no tanca mai la boca, sap que sempre ens provoca. Un Impeachment troba al camí, sembla que no serà el seu fi... Mai oblide eixe ritme amb assssúcar : Aiiii no cal plorar, que la falla és... Tropical! Dels ninots fins al remat, oh!

Aiiii no cal plorar que la falla és... Tropical! I les penes es van cremant, oh!


14

Falla 316 Arxiduc Carles - Músic Gomis Secció 2a Artista Faller Vicente Gomar Vidal Dissenyador Paco Camallonga Lema Imaginatio Guió Rafael Soler Sherpa i Juan Céspedes Garrido.


15

LA FALLA INFANTIL Tot al voltant d’Arxi i Carla després de dir la paraula màgica es va tornar fosc, fins que una llum poc a poc va il·luminar una espècie de bosc...

Es queden perplexos els xiquets amb el parlament, no saben com ni en quin moment. El gos, de sobte, comença a córrer ràpid sense parar: – Deixa de lladrar, para’t! On vas Babalà? Amb la teua força el meu monyo es desfà! El gos no callava, bramant continuava, a una llanda mòbil que un robot semblava. Carla, sorpresa, no creia el que veia: un robot havia trobat en una clariana tombat. Jugava, entre les mans, amb alguna cosa i ella li va preguntar ben curiosa:

Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic... – Sona un rellotge, passen els segons, en no res els xiquets ja sereu majors. El temps s’esgota, és una advertència, per no perdre de la imaginació l’essència. Cal aprofitar els moments que teniu d’adolescents pot ser que us avorriu. No és un bosc sinó un esser humà! I es presenta com la terra i el temps personificat. Tempus, amb semblant d’home major, avisa al xiquet que atresore tot moment perquè tal i com avance, tal i com cresca, deixarà de costat la seua infantesa.

– Amb què està jugant, senyor robot? Té molta brutícia i diria que és un pot. – Arreplegue les llandes, pots i plàstics perquè em van crear amb un ús pràctic. La nostra Terra està molt contaminada per això la netege i recicle amb gana. Missatges d’esperança al medi ambient per deixar als xiquets un món més net.


16

El gos es va calmar i Carla va aprendre, que si no curem la nostra llar molt prompte ens penedirem. Més val deixar la Terra neta o no caldrà esperar molt per veure morir al planeta. Dalt de Tempus, a la llunyania es divisava, com al seu llom una figura es menejava. Una espècie d’elfa de conte semblava, i amb regadora un curiós hort banyava. – Baix la terra tinc el meu tresor, el protegisc amb molta il·lusió. Bona collita, respectuosa i natural ací tinc un hort ecològic i especial. Les hortalisses amb l’aigua cobren vida i així desperten la seua ànima dormida. De la terra, de sobte, va sorgir un animal, que amb closca portava una casa fenomenal. Poc a poc va anar fent camí i deixant enrere el seu destí. Ràpid com mai cap dels dos havia vist, era real tota la fantasia o estaven embogits? – Els cargols no som com altres animals, som uns mol·luscos molt personals. Hora és d’un altre lloc buscar, i sempre porte amb mi la llar. Una olor els va arribar, així com de pollastre... Abrasat! És un drac el motiu de l’olor i és que està menjant d’un pot ple de pollastre rostit: voleu un poc, estimats amics? En l’aire, com un pardal, Arxi va contemplar una espècie d’humà que volava sense parar. De colors molt singulars, ben clar s’escoltava el seu cantar:


17

– El meu somni ja s’ha fet realitat tinc els núvols sempre al costat. Lliure com el vent, lliure com la mar, amb les ales jo tot el cel puc tocar. Tempus els convida a explorar cada racó i trobaran a una formiga que al mercat els convida, un mercat en miniatura on treballen en molta cura. Però de sobte, ràpid com un raig i negre com la nit, una por els agafa alhora i els deixa encollits. Un record del seu present que és una trista història. Quin horror en aquest món on tot pots imaginar, el teu pitjor temor també està! No tot serà sorpresa, emoció i felicitat, les nostres pors poden fer-se realitat. Les pors a voltes imaginem però entre tots les vencerem! L’assetjament a l’escola per a molts és una realitat, a l’escola volem xiquetes i xiquets plens de felicitat. Una flor majestuosa els donava ara la benvinguda, una delicada flor humana que amb un pardals jugava. Tranquils xiquets, la por ja ha passat, i gaudiu d’aquest món que vos deixarà bocabadats. Un soroll de sobte els dos van sentir, un soroll a claus rovellades van distingir. I allà estava un xicotet ser màgic, guardià del llibres més fantàstics. Acosteu-vos xiquets i vos donaré la pista, per no perdre mai la imaginació vista:

– Els llibres donen en els seus fulls, un món fantàstic als nostres ulls. Entre llibres podem trobar mil històries que contar. La lectura és la fantasia que ens allibera dia a dia. Aquesta falla als menuts vol conscienciar, que la lectura per tots s’ha de fomentar. No és el final sinó el principi d’aquesta gran aventura del món de la lectura. Arxi i Carla ho tenen ben clar, faran la seua imaginació volar. I tu? Vols visitar aquest món imaginari? Vols imaginar el teu propi món? Doncs ací tens les paraules màgiques: IMAGINATIO


18

PROCÉS FALLA GRAN


PROCÉS FALLA INFANTIL

19


20

Artistes

ARTISTES, DISSENYADORS I GUIONISTES

Dissenyadors

Ernesto Cimas

Guionistes

Toni Reyna

Juan Céspedes

Nascut a Xàtiva, ve d’una família amb gran vocació per l’ofici d’artista faller. En el taller del seu germà va ser on a poc a poc va anar creixent fins a aplegar a plantar la seua primera falla en solitari. Sis anys després d’aquest fet, i sent el quart a la nostra demarcació, tornem a confiar en ell i el seu equip. Nosaltres continuem encantats de tindre’l a la nostra plaça, per molts anys més!

I ja són dotze. Dotze anys consecutius gaudint de les falles de Vicente Gomar Vidal en la nostra demarcació. Una relació que ja traspassa l’àmbit professional entre artista i comissió. Un binomi fructífer, tant artístic com personal on hem pogut assolir primers premis i pòdiums tant de falla infantil com d’enginy i gràcia. Lluny queda aquell 1994 on va plantar la seua primera falla infantil per a la seua comissió: la Falla El Castell de la Pobla Llarga.

Toni Reyna porta més de 15 anys en la indústria de l’entreteniment com a dissenyador de joguets i de personatges per a molts estudis d’animació. Ha treballat en produccions i contribuït dissenyant projectes 3D i en processos de producció. La seua carrera ha estat entre Regne Unit i Espanya en estudis d’animació i videojocs com Sony Computer Animation i Disney entre altres. Enguany s’estrena com a dissenyador de falla de la mà d’Ernesto Cimas.

Tres anys des de la primera vegada que va realitzar un disseny amb Vicente Gomar, Paco torna a ser el dissenyador i desenvolupador de el 3D de la nostra falla infantil. Dissenyador prolífic en el món faller, col·labora en diversos projectes tant infantils com majors. Arquitecte per la UPV va decidir canviar de terç a allò que sempre li havia agradat: el còmic, el dibuix i les falles.

Vicente Gomar

Paco Camallonga

Fallers d’Arxiduc Carles – Músic Gomis enguany junten les seues mans i idees per a realitzar el guió i la crítica d’aquesta comissió. Tots dos junts es van estrenar a Dénia, a la Falla Diana, al 2019 i la cosa no va eixir malament, triomfant en els premis de crítica de les falles del 2019. Aquest binomi s’enfronta amb ganes i il·lusió a aquest repte amb sàtira, crítica i humor on no esperen deixar indiferent a ningú.

Rafael Soler


: S E LER

LLET

RES

FAL

Victoria amazonica

21

AM

AZ Ã’N

IQ

UE

S


22

L’altra cara de la Fallera Major de València Marina Civera Moreno

Fallera Major de València 2019.

Tots ens hem preguntat alguna vegada, com seria ser Fallera Major de València. Ens hem preguntat què és el que no vèiem, com serà des de dins i com canvia realment la vida d’eixa dona. Jo mateixa m’he fet eixa pregunta durant 24 anys de la meua vida. Me la he fet encara que ho vaig poder viure més a prop com a Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València en 2006, i veient a la meua germana Paula ser Cort d’Honor de la Fallera Major de València 2011. Estes experiències no feren més que fer créixer la meua admiració pel seu paper al món de les Falles, la grandesa del seu càrrec, i totes les coses que encara no coneixia que suposen portar eixa desitjada banda.

Dia de la dona treballadora 8 de març 2019. Font: Moisés Domínguez.

La incertesa i la fascinació va continuar tota la meua joventut i els últims anys. Pareixia una inquietud que mai podria resoldre, fins al dia que em vaig trobar desfilant per la passarel·la de la preselecció en els jardins del riu Túria un 7 de juliol de 2018. Allà vaig trobar una cosa nova. Quan va sonar el meu nom al ser triada pel jurat, va aparèixer una nova oportunitat per a mi, de, pot ser, descobrir el que realment significava ser Fallera Major de València i els secrets que l’envolten. Des d’eixe dia ja no vaig parar d’esforçar-me per intentar aconseguir-ho. No era la primera vegada que m’enfrontava a aquest repte, i en el qual no vaig arribar a la Cadira d’Or. Però de vegades, pot ser per les estrelles, pot ser el destí, o per una deïtat, però crec que algú en algun lloc, volia que resolgués per fi eixe misteri que tants anys m’havia acompanyat. El 10 d’octubre vaig despenjar la telefonada més important de la meua vida, i vaig donar entre llàgrimes les que serien les meues primeres paraules de tantes al món faller. No tardaria ni cinc minuts en començar

a crear els primers records i viure les primeres experiències úniques d’una Fallera Major de València. El timbre de casa va sonar quan encara no havia ni penjat, i als pocs minuts un incontrolable número de persones de Protocol de JCF, de l’Ajuntament, periodistes, càmeres, etc., havia envaït el meu saló de casa. Em centellejaven els ulls de tants flashos, em xiulaven les orelles de tanta gent cridant el meu nom alhora, no parava de donar-li voltes al cap, pensant en eixa sensació impensable d’haver-ho aconseguit per fi, i de l’escena de batalla campal que hi havia a la meua casa. Eixe va ser el precedent del que vindria durant 365 dies més. L’avantsala de tants estímuls desconeguts i incomparables que coneixeria, i quantes sorpreses increïbles més viuria. I així va ser. De la meua maleta d’aprenent vaig tindre que traure moltes coses que no m’acompanyarien durant aquest any: hores de son, flocs de cabell, plans amb els meus amics, anar a la meua falla, estudiar, treballar i moltes coses més. També li vaig afegir


23

De la meua maleta d’aprenent vaig tindre que traure moltes coses que no m’acompanyarien durant aquest any. moltes coses noves: ficar l’alarma a les 5:30 h del matí constantment; el dolor de peus; les marques i moradures en el maluc; la irritació de la pell del clatell i el corticoides en crema; els discursos sorpresa i sense avisar; el dormir només 3 hores; les discussions tontes per estrès; no arribar a provar el menjar en cap acte per les interrupcions de la gent; posar i posar i posar i posar per a fotografies; la invasió de burros de trages de fallera, rams de flors, quadres, plaques, escultures, llibres... Per tota la casa. En fi, una llarga llista de coses que ningú et conta i que estaran en el teu dia a dia com a Fallera Major de València. La veritat és que seria molt fàcil allargar aquesta llista, perquè el que la gent no sap quan veu arribar a la Fallera Major de València en el cotxe oficial, tota preparada y perfecta, és que darrere hi ha hores de preparació i situacions que l’han portat fins allí. Ha fet alçar-se al pobre perruquer a les 6 del matí, pot ser també a la

maquilladora, i sinó, és d’eixos dies que juga a ser Margaret Astor, i fica en pràctica tots els intensos mesos de maquillatge, i vol provar “a veure què tal ho fa hui”. Tot i que té els ulls unflats d’haver dormit 4 hores, per arribar tard anit dels actes, i haver de quedar-se fins a més tard encara acabant un discurs que li demanaren la vesprada anterior, i com no havia passat per casa per a poder escriureho, no l’havia començat. Sa mare, que ha demanat una excedència en el treball per a poder vestir-la, ajudar-la i acompanyar-la tots el dies, li prepara el cancan, les sabates, el vestit, l’adreç i la banda. La vist després de què ella es prepare el maletí per al cotxe, i quan inclús no han acabat el ritual de vestir-la, ja està sonant el timbre que dona l’avís que el cotxe oficial i el Vicepresident que l’acompanya hui ja estan baix esperant-la. Agafes el mantó, un últim bes abans d’entrar a l’ascensor i comença el dia (i només són les 8:45 h del matí). Quan els fallers la veuen arribar al seu acte o casal, pot ser ja vinga de dos o tres actes més; pot ser ella sàpiga que hui és un d’eixos dies on no menjarà res pràcticament; no podrà quasi ni parlar amb les Corts d’Honor perquè estarà asseguda en taules lluny d’elles, trobant-les a

faltar; que tindrà que aguantar els ulls oberts com una valenta quan apaguen les llum durant algun acte de la son que té; que la faran parlar per sorpresa en dos actes d’eixe dia. Que veurà a les xarxes socials que un dels seus trages que ha estrenat li pareix horrorós a @pepitafallera82; que els seus amics han tornat a quedar a sopar i ella no pot anar i fa més d’un mes que no els veu; que ha triat mal el model de sabata i li està fent mal el dit menut, però encara li queden 12 hores de dia per davant i els té que aguantar. Com veu que queda poquet per al dia de la cridà i vol repassar-la, però no sap quan tindrà temps i això la fica nerviosa; com pot ser parle hui amb més de cinquanta desconeguts, i com sap que demà, despús-demà, i tots el dies que vinguen després, seran com aquest.

Discurs de benvinguda de la FMV 2019 en el congrés de connectivitat aèria AviaDev en València al desembre de 2018. Font: Armando Romero.


24

Però sobretot, les ganes que té que arribe demà i poder ser la Fallera Major de València un dia més. Però no vos espanteu, perquè junt a totes aquestes coses també sap que demà estrena per fi eixe trage que ha estat provant-se tot el mes i que li pareix el més preciós de la seua vida; que no ha parat de somriure des que ha eixit del portal perquè la Fallera Major Infantil anava també en el cotxe i estarà amb ella tot el dia cantant i dient tonteries; que li han parlat amb una estima i afecte extraordinari en tots els actes als que ha anat hui; que una xiqueta de 7 anys li ha cridat “Marina te quiero” mentre desfilava; que ha conegut fascinada la història centenària de tres falles hui. Com ha donat un premi orgullosa i entre llàgrimes a un faller de 80 anys per la seua trajectòria fallera; com les xiques de la Cort d’Honor li fan cares per a fer-la riure des de l’altre costat del saló en el dinar; com @juliamartinez_ fallera i altres 5 persones li han enviat un missatge privat llarguíssim dient-li quant l’admiren i que estan orgullosos de la seua representant. Com veu que la mira sa mare desfilar per la passarel·la encara no podent

creure que això és real; que no pot assimilar que ja porta 5 mesos al front d’aquest càrrec, si pareix que va ser ahir quan va sonar el telèfon; per això s’alegra de no portar rellotge, i així no saber que en només dos hores ja s’acaba un dia més d’aquest somni i la portaran trista a casa. Però sobretot, les ganes que té que arribe demà i poder ser la Fallera Major de València un dia més. Són moltes les coses que la gent no podrà veure de la Fallera Major de València, però el que més importa són les coses que aquesta boja experiència li han fet sentir, i això sí que mai es podrà descriure del tot amb paraules. Per això, gràcies València.

Homenatge a Marina Civera com a FMV. Font: Armando Romero.


Un ramell de roses

25

Paloma Roig Serra

Ex adjunta de Relacions Públiques de JCF i fallera de la falla Santa Maria Micaela – Martí l’Humà.

Les Flors són un element molt present a la nostra benvolguda Terra i Festa Fallera, poden arribar a simbolitzar moltíssimes coses. Malgrat la diversitat què hi existeix en aquestes, són les roses, les flors amb més significats. Tants significats com les possibles Corts d’Honor i Falleres Majors de València hi ha. És per això que, a continuació m’agradaria traslladar-nos a una floristeria, a una paradeta de flors de la majestuosa plaça de l’Ajuntament de València, per tal de confeccionar el nostre propi ramell. Començarem amb les Roses Roges, les quals simbolitzen l’amor, la passió i el foc. Tres de les qualitats que haurien de tindre les Falleres

Corts d’Honor desfilant en la mascletà. Font: Fotofilmax.

Majors de València i les seues Corts d’Honor per tal de ser unes bones representants de la nostra Festa. Amor per València, els seus carrers i places, els seus monuments, la seua llengua, els seus costums i tradicions. Passió per les Falles, per la indumentària, per la música i pels bunyols o xurros amb xocolata. Passió per una bona paella. I Foc. Han d’estimar, conèixer i valorar la pólvora en tots els seus àmbits: despertades, mascletades i castells. És molt sovint, trobar-nos amb components de les Corts d’Honor què no saben molt de València, de les seues tradicions i molt menys de la nostra estimada Festa Fallera. És una llàstima que no s’interessen com caldria per tot allò que envolta a la Festa o si ho fan, és per un moment específic i puntual, com si es tractara d’una entrevista amb el jurat o mitjans de comunicació. És per això, què m’agradaria trencar una llança per les falleres de bressol, les quals han nascut amb les Falles baix el braç. Aquestes són aquelles que viuen la Festa Fallera els 365 dies, participen en totes o quasi totes les activitats del

món faller i, sobretot, les que realitza la seua comissió, defenen la nostra llengua als seus discursos i al seu dia a dia, coneixen els artistes fallers que planten a les comissions, s’interessen per anar a veure Falles en les diferents nits de rodà, i són capaces de no dormir durant cinc dies, per no perdre detall de la tan esperada gran setmana. Per tant, les Roses Roges són indispensables per confeccionar el millor ramell de flors que València podria tindre. D’altra banda, tenim les Roses Blanques i les Roses Roses, les quals simbolitzen la innocència i la bellesa. És ací on podríem situar a la Cort d’Honor Infantil. Aquestes tenen poca, molt poca o cap representativitat al món faller. És més, ací només interessa si són boniques, com van vestides i pentinades, qui és el seu o la seua indumentarista fallera, on es compren els vestits de particular... Inclús, si es fiquen coloret, rímel i pintallavis claret per tal de donarli llum a la cara. En resum, la innocència i la bellesa de les Roses


26

Blanques i Roses, fa que les més petites de la Cort, i de vegades les més grans per allò del cànon de bellesa, pareguen nines de porcellana. El color dels supersticiosos el representen les Roses Grogues. Amb elles podem relacionar l’enveja que comença a sorgir quan una dona, senyoreta o xiqueta no és una de les 26 afortunades, i sobretot, cap de les dues màximes representants. Quan una senyoreta o una dona no ix escollida com a candidata, és quan venen les crítiques, els falsos rumors, i el boca a boca en contra de la resta. Intenten amargar l’existència a les afortunades.

Cort d’Honor i FMIV 2019. Font: Armando Romero.

El mateix ocorre amb les més menudes, on ací entren en joc les famílies d’aquestes. Quin perill!! Les famílies són capaces de tot, fins de crear-se un compte fals en qualsevol xarxa social per difondre rumors sobre les proves de preselecció, el jurat, els endolls, les xiquetes que han eixit... Si jo fora florista estic ben segura que no voldria Roses Grogues al meu ramell. Les Roses Taronges, estan relacionades amb l’èxit aconseguit. En aquest ramell, simbolitzen els endolls que tant donen a parlar a tots els àmbits del món faller, sobretot quan es tracta de la Cort d’Honor i de les Falleres Majors de València. Quan comences a tirar del fil... Sempre traus alguna cosa! Que si la xiqueta és la néta d’un famós president d’Agrupació, que si coneixien a tots els membres del jurat, que si ha eixit per ser la filla d’un membre de JCF, que si sa tia és la de la tenda d’indumentària X, que si sa germana o qualsevol familiar varen estar a la Cort fa uns anys... Poques vegades no trobem cap relació que ens porte a malpensar. Malgrat el canvi d’elecció dels jurats,

El paper de la dona no ha evolucionat el necessari per a tindre més representativitat i ser més lliure a l’hora de fer i desfer. continuen havent-hi endolls, més clars, si es cau. Tireu la vista enrere, obriu bé els ulls i mireu... Sempre hi ha alguna relació. Els fallers i les falleres som capaços i capaces de fer qualsevol cosa per aconseguir el nostre objectiu, en aquest cas, arribar al més alt de la nostra Festa Fallera, donant-nos igual a qui xafem, com ho fem i què hem d’oferir per aconseguir l’èxit tan desitjat. Fins ací puc parlar. Jo tampoc voldria aquestes roses al meu ramell... Un altre tipus, són les Roses Blaves, aquestes fan referència al sentiment de llibertat, qualitat molt controlada i regulada a les Corts d’Honor i les Falleres Majors de València. Us recordeu del famós escrit de normes a complir per elles de fa un parell d’anys? Doncs bé, les coses continuen igual. Malauradament, el paper de la dona no ha evolucionat el necessari per a tindre més representativitat i ser més lliure a l’hora de fer i desfer.


27

Perquè no donem més representativitat a les components de la Cort d’Honor i no cal anar tots en comandilla? El protocol, de vegades, és molt estricte. Tant, que ha arribat un punt on s’ha de deixar a banda la naturalitat i l’espontaneïtat per passar a ser robots, amb un somriure estàtic i sense expressió. Podríem parlar aleshores d’un control cap a la dona innecessari a conseqüència d’un vessant masclista de la nostra Festa Fallera. El verd és el color de l’esperança, i per això comptarem amb Roses Verdes al nostre ramell. Aquestes estan poc vistes, malgrat la seua importància. Per nosaltres simbolitzen el fet de saber estar i la calma, qualitats indispensables per formar part de la Cort d’Honor i per ser Falleres Majors de València. Al llarg de l’any, van a tants actes, que han de saber comportar-se. Uns requerisquen la seua presència, com per exemple les Exaltacions de les FFMMV, la Crida, la setmana fallera, les gales de la cultura... Però hi acudeixen a altres que, moltes vegades, els resulten avorrits

i innecessaris. Inclús en alguns d’aquests, s’ha vist com badallaven, ficaven cara de sèpia, no aplaudien o preguntaven quan quedava als seus i les seues acompanyants. Per tot això jo em pregunte: si volem que acudeixen a tots els actes de les diferents comissions de la ciutat i de les juntes locals, perquè no donem més representativitat a les components de la Cort d’Honor i no cal anar tots en comandilla? Així, estic ben segura, que no s’avorririen tant, no tindrien tants actes, podrien descansar més... Senyores i senyors, no ens oblidem que les Corts d’Honor i les Falleres Majors de València són persones i com a persones tenen unes necessitats vitals. Per concloure el meu ramell de roses, m’agradaria fer la següent reflexió: Nosaltres, els fallers i les falleres, volem un ram de roses de diversos colors, on la majoria estan relacionades amb aspectes a millorar del paper de la dona a la Festa Fallera, representat per les Corts d’Honor i les Falleres Majors de

València? O seríem més valents i ens agradaria confeccionar un ramell de flors de diferents tipus per crear una festa més plural, oberta, diversa, igualitària, respectuosa, lliure i tolerant? Jo ho tinc clar. A les nostres mans tenim la resposta.

Cort d’Honors i FMV 2019. Font: Armando Romero.


28

Sobrequalificació Ángeles Hernández Graciá

FM Falla Cadis - Retor Femenia - Puerto Rico.

Dia de la proclamació d’Ángeles com a FM de la Falla Noscarmientas el passat 16 de novembre. Font: Ángeles Hernández.

Quan aconseguim llevar tots eixos tòpics i li donem la importància i el paper que realment té deixarem de fixar-nos en l’edat

Soc una Fallera Major, major. Amb experiència, diuen estos tirant d’eufemisme. A mi m’agrada dir Fallera Major sobrequalificada que sona més modern. La veritat és que mai, quan tenia l’edat que se suposa que té una Fallera Major, se’m va passar pel cap ser-ho. Sóc molt fallera, teatre, presentació, tot tipus de saraus, fer falla, baixar al casal, anar a uns altres, estar clavada en tot, no obstant això quan dic que soc Fallera Major el comentari és “si no et vistes de fallera”. De debò és l’únic requisit? La meua idea de Fallera Major d’una falla sempre ha sigut molt nostàlgica, eixa dona que un any la seua falla decideix homenatjar, a la qual per un any li donen l’honor de capitanejar, agitar, unir a una comissió. I en això l’edat no compta. Ser Fallera Major és més que passejar-se, fer-se fotos, creuar passarel·les i somiar amb ser de la Cort. Quan aconseguim llevar tots eixos tòpics i li donem la importància i el paper que realment té deixarem de fixar-nos en l’edat, l’aparença i fins i tot el sexe. Això d’homes Falleres Majors


29

Eixes falleres, les que assumeixen el seu paper amb les seues circumstàncies d’edat, pes, raça, sexualitat, ideologia, eixes són les meues falleres

té més a vore amb altres temes, diuen que tradició no obstant això tradicionalment els presidents han sigut homes i ara hi ha dones, poques, però hi ha. Té a veure més amb què veure a una dona en el rol d’un home sembla que l’ascendeix,

no obstant això veure a un home en el rol d’una dona encara hi ha persones a les quals els resulta ridícul, sembla que el rebaixa. I això té un nom. Afortunadament eixa mentalitat caduca i masclista sembla que es dissol i cada vegada són més els homes i les dones que des de dins de les falles estan per damunt d’eixes coses. Hi ha falleres que ja es planten i no consenten que les infantilitzen o cosifiquen. Ja hi ha fallers que no valoren a les falleres pels vestits que porten. Ja hi ha falleres que deixen el paper de florer per a prendre el d’ambaixadora. Homes i dones que són conscients del segle en què el viuen i viuen les Falles com a llocs de convivència que no perden la seua personalitat pel paper que els toque i que no intenten assumir una imatge que no és real. Eixes falleres, les que assumeixen el seu paper amb les seues circumstàncies d’edat, pes, raça, sexualitat, ideologia, eixes són les meues falleres. Eixos fallers que veuen en elles companyes amb les quals compartir i no a les que cuidar,

eixos són els meus fallers. Eixos fallers i falleres que quan veuen un quadre d’honor tenen curiositat per conèixer eixa falla i no veuen vestits de valencians amb peus, els fallers i falleres que construeixen amb la ment oberta, són els meus. Les Falles sanes, alegres, que aporten, que comparteixen, que ens fan créixer. Eixes són les meues Falles i afortunadament ja són ací. Ens fa falta mostrar-les.

Gala de la Cultura 2020. Font: José Espolín.


30

...perd la identitat La Cultura

Estic esglaiada. Estic decebuda. Preocupada pel que està ocorrent amb mi. Estic abandonada, meu deixat de costat i no sé el perquè. Amb tantes alegries que us he donat, amb tota la saviesa que vos he entregat sense demanar res a canvi i em tracteu d’aquesta forma, desprestigiada per aquells que abans m’estimaven. Què ha passat? Què ha sigut el que he fet per merèixer aquesta actitud cap a mi? Per què? Per què? Per què? No escolteu els meus crits de desesperació? Quin ha sigut el problema! Sempre vos he donat tot allò que em demanàveu, totes les consultes, totes les peticions que em fèieu vos les he concedit a tots els que treballeu les arts que estan al meu abast i meu pagueu així? Desprestigiant-me. Per què? Digueu-me el perquè? Jo que sempre he estat al vostre costat per tal de dir-vos la veritat, per tal d’obrir-vos nous mons i ensenyarvos allò que no sabeu, de ser realista i participar en la millora del vostre món, del vostre temps... Doncs he vist com la gent s’aprofitava d’aquells que no em podien tindre enganyant-

los i explicant-los mentires pel seu aprofitament únicament per tindre un bon ús de la paraula, de la verborrea. I encara així jo he continuat al vostre costat. Al 2012 quan els vostres governants em van apunyalar vint-i-una vegades a l’esquena ningú va fer res per ajudar-me, per curar-me... Sí, està clar que moltes persones reconegudes de diversos àmbits es van manifestar en esdeveniments públics donant-me el meu suport, que sense mi no hi havia res, però de què va servir? De res perquè no féreu res, no us vau manifestar per mi, no isquéreu al carrer per protestar en contra d’aquest assetjament, d’aquest assassinat que van fer contra la meua entitat. Açò va passar després que m’actualitzés amb el pas del temps perquè m’ho exigíreu quan jo preferia allò de sempre: sentir com em clavava dins del vostre cap a través de la melodia envaint el vostre espai personal... Com em vèieu amb ganes, amb passió i brollaven els vostres sentiments amb el somriure, la por, la intriga o la tristor amb els

vostres ulls; o quan em teníeu entre les vostres mans, m’agafàveu amb estima i amb ganes, em despullàveu, poc a poc em tocàveu i m’oloràveu amb ganes de passar una bona estona... Però alguns van preferir substituir el meu cos per un de més fred i actual, per una màquina

Abecedari artesà de José Gallego. Falla infantil Convent de Jerusalem Matemàtic Marzal (2017).


31

Al 2012 quan els vostres governants em van apunyalar vint-i-una vegades a l’esquena ningú va fer res per ajudar-me rectangular que no sentia res i jo... Jo no vos vaig defraudar perquè el que importava no era la meua forma sinó que jo continuava al vostre costat. Però això es va acabar al 2012 quan em vau encarir i ja no vaig ser tan assequible per a tots. Ahí va ser la primera gran decepció que em vau donar. No podia creure que els vostres governants em vengueren com morralla i aquells que tant em defenien, tant que deien que sense mi el país no continuaria, no tingueren la poca decència de defendre’m, de parlar per a que aquest crim no fora real. Em vau vendre per trenta monedes de plata. Durant dos anys em vaig veure immers en un mar de tempestes, fins al 2014 on algunes ferides van sanar per complet i poc a poc vaig recuperar-me. Al 2017 vaig tornar a tindre la força i la meua essència al complet però encara així la situació em va passar factura, com sol dir-se. Si em centre en un aspecte on concretament ho he patit molt més ha sigut amb vosaltres, falleres i fallers, perquè el que es va cometre

fóreu una associació festiva de festes que se celebren a març sense tindre res a veure amb el que sou a dia de hui.

Eterna seducció de Julio Monterrubio. Falla l’Antiga de Campanar (2017).

contra mi va afectar d’una forma sobrehumana a la vostra festa, especialment als artistes fallers però entre tots, fallers, artistes, les institucions socials i administratives, amb la vostra unió vau fer la força suficient per a que em llevaren les cadenes i poguera sobreviure i respirar més tranquil·la al mateix temps que vosaltres. Junts trencàrem algunes cadenes que m’ofegaven. Però encara així en la vostra festa, en les vostres Falles veig com em doneu l’esquena en molts àmbits quan la vostra tradició sense mi no seria res. El nucli per excel·lència de la festa és la falla, eixe cadafal amb mil formes construït per fusta i/o suro i de caràcter efímer que durant un any està ideantse la seua imatge, construint-se per tindre un enginy, una gràcia, una sàtira i crítica en forma de ninot. I li doneu l’esquena, a ella i a mi. Per què? És el centre de la festa i sense l’existència de la falla, sense ella, no serieu fallers! Si la falla no existira no vos anomenaríeu falleres ni fallers, tal volta... Tal volta

I no sols vull referir-me al desprestigi que alguns, perquè no sou tots, li feu a la falla (amb les paradetes tapantla, les llums del seu voltant que no la deixen contemplar ben bé, les publicitats que apareixen per darrere i més coses) sinó també moltes activitats que realitzeu durant tot un any com per exemple l’anomenat #teatrefaller. Teniu en les vostres mans el concurs de teatre en llengua valenciana més nombrós de tot l’estat i no li doneu importància. Per què? On està el problema si és un concurs on l’assistència és gratuïta. Pot ser jo tinga la resposta: la no coneixença d’aquest concurs entre tots vosaltres. Sí, existeix per aquells que participen o fa temps que el coneixen però i la resta? Per què no es divulga o es fa una bona publicitat per xarxes socials? Perquè no la fan les institucions? I què? Si no valoreu el que teniu ni li doneu la importància que necessita ningú, ni les institucions administratives, ni l’organització (la part de més alt) ni la resta de la vostra ciutat sabrà que existeix un concurs de teatre (tan gran com infantil) nombrós a l’abast de tothom. Sou vosaltres, els fallers i les falleres, les persones que heu de fer-li la promoció al concurs perquè si vosaltres li doneu repercussió, si


32

No hi ha major fracàs de la societat, d’una societat festiva com la vostra, que donar-li l’esquena a la cultura.

Cartell del concurs del Teatre Faller de les Falles 2020. Font: falles.com.

tots ho feu l’administració veurà que és una carta segura i que cal fer-lo més gran. Teniu la gallina dels ous d’or. No li doneu més l’esquena. I en altre àmbit també passa el mateix. Quina és l’única forma que teniu per poder guardar i mantindre en el record i la història tot allò que ha succeït en un any? Té un format xicotet, un sense fi de pàgines on la paraula es transforma en històries, aprenentatges, articles on s’aprén sobre qualsevol tema, on la poesia agafa protagonisme, on la sàtira, la crítica i l’humor prenen protagonisme per explicar la falla. El llibret. Eixe quadern que és un

tresor, una prova que tots estem vius i participem i realitzem un fum de coses en la vostra festa. En ell no sols apareixen aspectes de caràcter literari on la funció del llenguatge és expressiva, referencial, poètica, metalingüística i demés... Sinó que trobem un recull de imatges per recordar, unes il·lustracions i dissenys que li ajuden a tindre valor, a ser una mostra més d’art però, a diferència, perpetu en el temps. Heu de valorar més açò i no denigrar-lo perquè siga una forma d’ingressos extres (encara que sí, he d’admetre que estic a favor de la col·laboració dels xicotets comerços que hi col·laboren perquè sense ells, sense la seua desinteressada participació molts llibrets no veurien la llum del dia). Doneu-li importància, valoreu que esteu creant una obra literària que serà el vostre record i la vostra font de consulta en cas de necessitar qualsevol informació sobre eixe any. Però em decebeu. M’esgoteu i no puc continuar deixant que feu el que vos done la gana amb mi. No. Per això us deixe aquesta declaració per veure

Mostra interna del llibret de la Falla Corona 2019. Font: ibanramon.com.

si d’una maleïda vegada vos adoneu i feu el que siga per no deixar-me de banda per peinetes, pel protocol, per la festa alcohòlica i em torneu al lloc que em correspon perquè sense res d’açò i sense el que he dit i moltes coses més no serieu fallers, no hi hauria falles ni em preocuparia com ho faig per vosaltres. Hi ha tantes coses de les que m’agradaria parlar però no trobe l’alé per a continuar. Meu esgotat, heu esgotat la meua paciència i no puc assimilar el que heu i esteu fent. Espere que el futur siga molt millor i vos adoneu del que us he dit. No hi ha major fracàs de la societat, d’una societat festiva com la vostra, que donar-li l’esquena a la cultura. Diu Raimon que “qui perd els origens perd la identitat” però jo la faré meua i la parafrasejaré amb aquest pensament intern: qui perd la cultura perd la identitat.


Història d’una interessada

33

Pepa Gómez Valle

Periodista. Delegada de Sector Botànic - La Petxina. Vicepresidenta de Cultura, Arxiu i Documentació, Censos i Biblioteca i Publicacions de Junta Central Fallera.

Nàixer dona no és una elecció. Visc amb la característica però no amb la condició, perquè no ho és i no deu ser-ho. Tenim la sort de viure a una societat democràtica, que a poc a poc pren consciència de la necessitat de ser responsable, conscient i justa amb el passat i el futur. Viure este present és un privilegi i molt interessant en infinitat de sentits. Altres persones van obrir camí, ens ha tocat la part més senzilla. Vivim ja amb drets guanyats. No obstant això, tenim una part complicada i dura: el deure de no perdre’ls ni deixar que ningú confonga amb mentides i por a qui ve darrere. A esta societat li queda molt recorregut en el diàleg, en la generació de realitats a força d’hàbits i consolidar referents a força de talent, constància i creativitat. No de gèneres, de culpes ni deutes. Tot això que pareix no tindre res a veure amb les Falles, en té tot. Perquè les Falles, composades per persones que es relacionen en xarxa mitjançant associacions culturals, dins d’unes arrels folklòriques, artístiques, de costums i tradicions, són part de la societat. I no té cap sentit plantejar-nos cap cosa fóra d’on vivim i com ho fem.

I com nàixer dona no és una elecció jo no he volgut permetre que cap moment, lloc, paraula o persona em menyspreara pel fet de serho com a punt d’eixida. compartim, millorar les normes i adaptar-les a les noves realitats, fer ús dels drets democràtics i gaudir dels drets humans... Tot és part indispensable del ‘pacte’. I si ho traslladem a les Falles, ‘del pacte’ de ser faller o fallera. Sessió de fotografies. Font: José Espolín.

Nàixer dona no és una elecció. I fer a la gent diferent per la genialitat és una completa estupidesa. Les oportunitats han de donar-se a la societat sencera perquè pugam dir que en realitat el que composem és això, una societat. Conviure, sumar en conjunció, aspirar al que cada individu necessite i vullga en igualtat de condicions, respectar les lleis que

En el meu camí, que no ha sigut curt, m’he trobat amb moltes coses. I quasi tot ha sigut meravellós perquè el que importa és el balanç. El que ens fa millorar i avançar, a banda de les bones persones, la confiança posada i les capacitats personals, és precisament tot allò que és lleig, roín i injust. No seré jo qui justifique ningú ni cap acció, pensament o paraula que ha pogut enfonsar-me - com a mi a qualsevol altra persona -. Però sí qui admeta que he hagut d’aprendre a desenvolupar eines per


34

a no abandonar en un àmbit o altre del món de les Falles. En cada punt he trobat un motiu per a deixar-ho, però - i ahí està la clau - sempre altre per a no fer-ho. Cadascú és com és i jo soc forta i febla a parts iguals, amb llums i ombres a parts iguals, com les cares del teatre, encara que sone pretensiós... Les Falles, per tant, m’han fet créixer, definir-me, reinventar-me, perdre i guanyar (projectes, il·lusions, relacions i persones) una i mil vegades. I com nàixer dona no és una elecció jo no he volgut permetre que cap moment, lloc, paraula o persona em menyspreara pel fet de ser-ho com a punt d’eixida. Ara soc vicepresidenta de Junta Central Fallera, una qüestió totalment puntual, una oportunitat meravellosa per a moltes coses per la qual estic molt agraïda, però només es tracta d’una circumstància temporal que no defineix ningú, el seu present, abans ni després. No vull llevar-me cap mèrit pel qual l’actual president de Junta Central Fallera va poder fixar-se en mi, però tampoc engrandir-ho. Hi ha qui dirà, diu i ha dit que soc una elecció per quota, potser per dona, potser per jove, potser per Delegada de Sector, potser per mediàtica o per totes estes característiques alhora. No renegue perquè soc tot això, individualment i en conjunt. Però

tots i totes sabem que la majoria de gent no sap qui soc, l’edat que tinc, quins càrrecs he tingut i a què em dedique. Però ni de mi, que no soc ningú ni de tu, que lliges, ni d’aquell o aquella que és nom conegut en el món endogàmic dels rogles de la gestió fallera però en cap altre àmbit. A molta, moltíssima gent que fa possible les Falles, fallers i falleres de casal que estan al seu dia a dia a la comissió o de setmana fallera en setmana fallera, no li importen els mecanismes interns de la institució que els engloba, si hi ha una assemblea de presidents i presidentes, si es fan més o menys concursos o la crisi al sector de la pirotècnia o la indumentària o la falla o si els barris es divideixen per sectors en què es reparteixen les comissions i per cadascú hi ha tres representants electes que es diuen delegats per a treballar a Junta i fer d’enllaç i comunicació. I és normal i és lícit. Massa informació, massa desinformació, massa àmbits, inquietuds, activitats, estructures, finalitats… De fet, quants pensem cada mes o setmana o dia que tant de bo no estar clavat en esta part de la festa i viure amb més tranquil·litat i la innocència dels tecnicismes? I en estos pensaments, què importa tindre vagina o penis o sentir-se home o dona o cap de les dues coses? El que ha d’importar

realment és que tot funcione i que funcione perquè hi ha amor i passió posada per damunt dels interessos, humanitat i cultura per damunt del poder i els amiguismes. No fallar a les Falles, en definitiva, que sobreviuran a etapes, polítiques, contextos, paraules i persones. L’anàlisi de la realitat té tanta profunditat i tantes vessants des que mirar-la que reduir al gènere una evolució se’m fa curt, insignificant i fins i tot insultant. Correm el risc de simplificar tant el debat a força de tòpics que no el fem avançar. Però el cert és que la reflexió la faig des d’un punt de vista igualitari molt interioritzat, sent conscient de les moltes faltes que arrossegue d’una educació eminentment masclista encara que subtil respecte a altres generacions anteriors i malauradament pareix que

Amb sa tia Amparo (Amparo Gómez, indumentarista), vestint-la en el seu any com FM.


35

també futures. Per tant, qualsevol pensament i conversa que supose que arribe el dia que deixem de parlar i detectar determinades situacions de desigualtat d’oportunitats la veig benvinguda i sempre participaré d’elles quan m’ho demanen o jo trobe necessari, a les planes d’un llibret, una taula redona, una conversa a un banc amb desconeguts o a la cuina de ma casa amb la família... Nàixer dona no és una elecció. I ho soc. I potser per dona, perquè algú va pensar en mi en diferents moments d’un temps a esta part i espais per a formar part de la visibilització de les dones, he pogut fer cert camí fins ací. Però iniciar eixe recorregut, persistir i creure no ha sigut del tot fàcil. En part per ser jove (cada vegada ho soc menys), en part per ser dona (en la mateixa quantitat que fa 37 anys). I destaque estes dos característiques perquè en segons quins moments i àmbits ser jove ha sigut pertànyer a una minoria; ser dona, també; i ser jove i dona alhora, més. Però amb estes condicions sempre han anat de la mà de moltes altres com ser periodista, politòloga, creativa, riallera, fallera d’una comissió de barri catalogada majoritàriament com ‘de rojos’ amb les seues connotacions positives o negatives segons qui s’enganye, fer 1,68 d’alçada i mai tindre suficient en

general. Sempre en moviment, amb caràcter - del bo i del roín -, el monyo rull, ulleres i més tirant a grossa que a prima de tota la vida.

vida hi ha d’estos dos tipus de gent també, nous noms, cares i cossos, però rerefons comuns. Mateix gos amb diferent collaret, ja saps...

Hi ha qui es permet amb les persones del costat, d’enfront o de lluny opinar sense mesura, catalogar sense conèixer i dilapidar per sentiment d’inferioritat, por, enveja o, simplement, imbecil·litat. I cap de nosaltres està fora de perill, de patirho ni de fer-ho. Ací ningú és millor que altre pel fet de ser, sinó, en tot cas, pels seus fets. És per això que ni a les Falles ni al club de petanca cap persona deu ni té dret a fer de menys ningú ni dir que altre no és capaç o no té res a aportar. Sempre he cregut en mi i no per tindre vagina. I he tingut la sort de conèixer gent que m’ha deixat crear només per tindre cap. També he tingut la sort de trobar-me amb gent que volia fer-me fora i m’han impulsat sense adonar-se o en contra de les seues pretensions a quedar-me. Ara per ara en la meua

Quan vaig decidir ser Fallera Major, amb 33 anys, ja havia fet un recorregut faller. Fallera des que vaig nàixer i des de 2010 desenvolupant càrrecs de responsabilitat a la comissió. Esta part, que per a mi és la més important a hores d’ara, a molta gent no li interessa tindre-la en compte quan parla per parlar. I des d’ací reivindique la importància dels anys a la foscor d’un casal que enlluernen l’experiència i l’evolució de qualsevol persona de base a una falla. És molt important passar per tants punts i llocs d’una comissió com estimes i sentes necessitat d’aportar capacitat, treball i talent. És l’única forma de saber quant costa ser faller o fallera, tirar endavant cada dia i exigir-te la millor versió de tu i d’un projecte del què probablement no tinguen coneixement mai més de 50 persones, però que per sí mateix és únic, especial. Això són les falles en l’essència i el que suma, dona forma i sentit al Patrimoni.

Pepa Gómez junt a Sebas, el seu president, al 2016. Font: Pepa Gómez.

Dona, vicepresidenta de Cultura a la meua comissió i Fallera Major vaig aprofundir en el món de les Falles al costat d’un dels meus referents fallers, creatiu, lluitador, somiador, feminista i home. De la seua mà vaig conèixer


36

el sector, participar d’assemblees, fer falla, formar una federació d’Innovadores, fer literatura i cultura, enamorar-me del que mou i remou el dia a dia de la festa i empoderar-me per a donar un pas més enllà, malgrat que encara no podia ni sospitar-ho. El principi del meu present impagable. Però abans d’això vaig sentir-me: “És massa major esta, no sé on pensa que va”. Va ser molt prop, al meu barri, al meu carrer, al meu casal... I on vaig anar va ser amb goig a presentacions, sopars, xarrades, exposicions, recollida de premis, tertúlies i rogles on hi havia de tot! Cremades aquelles falles vaig voler més i creure’m capaç de molt i vaig alçar la mà a una junta i proposar-me com a presidenta de la meua comissió. La primera a la meua falla, va resultar. I vaig haver de sentir-me: “Esta no sap deixar la pinta”, molt propet... Al meu barri, al meu carrer, al meu casal. I una cosa va trencar-se dins de mi i encara, per molt recorregut, no s’ha tornat a recompondre. Una de moltes frases que estarien per vindre i m’acompanyen encara que no ho pretenga i em fan posar els peus a terra sempre, sobretot per a no desconcentrar-me amb els falsos afalacs... I em vaig adonar que no era capaç de moltes coses, com per exemple gestionar una comissió sense un equip fort, valent i lleial ni tampoc fugir de paraules nècies i entorns

vampírics. I això està de vegades molt bé, però d’altres és un total suïcidi. M’he immolat infinitat de vegades! També vaig adonar-me que en este racó del món, fent Falla, qui més i qui menys si estàs embullat en alguna cosa, has de tindre punt masoca… “Clar, fadrina, amb eixa edat, què vols? A saber que fa i amb qui...”, vaig sentir-me també en eixe punt. Frase que va ofendre’m però que ara jugue jo mateixa, combatent maldat amb ironia.

Junt les cadires per fer la falla del 2018. Font: Pepa Gómez.

No baixa perquè no vol enfrontar-se al que comporta estar ací al peu del canó”. Molt propet... al meu barri, al meu carrer, al meu casal...

Com a presidenta de Borrull - Socors junt la seua FM en l’arreplegada dels premis. Font: Pepa Gómez.

En un any molt intens d’aventures i unes quantes decepcions, un 16 de març de 2017 vaig caure malalta de pneumònia. Molt. Fins el punt de no eixir al carrer fins dos mesos després. Me vaig perdre les Falles i el que és pitjor, les Falles com a presidenta per primera vegada, amb la barreja de frustració i pena, davant la responsabilitat i l’autoexigència. I vaig haver de sentir-me: “No baixa perquè no vol enfrontar-se al que comporta estar ací al peu del canó”. Molt propet... al meu barri, al meu carrer, al meu casal... Bé, en este cas, fins al meu mòbil. Però de les cendres d'aquella falla, que vaig idear al meu cap i es va fer realitat i plantar amb molt poquetes mans, també vaig ressorgir. I vaig apostar per segon any per ser presidenta, amb un equip minvat, però amb un primer tatuatge a la pell que em recorda des d’aleshores que tinc ales per a volar sempre encara que siga tota sola. En les dates següents vaig ser jurat de la falla municipal infantil representant les falles innovadores i vaig interpretar, en la primera composició de l’elenc de la


37

Companyia de Teatre Estable Faller de Junta Central Fallera, una paper al Teatre Romà de Sagunt. Novament presidenta de la meua comissió ja m’acompanyava un quadre d’honor meravellós, un dels tresors més grans que me’n porte per sempre. I vaig haver de sentirme: “Però no has tingut prou? Què se t’ha perdut ahí? Què has de fer tu a les nits en un rogle de tios?”. Molt prop, al meu barri, al meu carrer, al meu casal, a casa... Amb menys recursos humans vaig encapçalar un exercici en què donàrem passos a les falles experimentals, al teatre, al llibret, a la creativitat, l’activitat interna i mediàtica i a la germanor del casal. I vaig tornar a imaginar una falla que va convertir-se en un projecte molt gran que va implicar a una comissió sencera i destacar per primera vegada dalt del pòdium. I tota esta nova aventura va donar-se al mateix temps que en la meua vida professional em proposaven crear, produir i presentar un programa de televisió de Falles. Un nou repte en un àmbit a priori molt tancat en què vaig sentir-me alguna coseta també: “Esta d’on ha eixit?” i “És família de...” i “S’ha tirat a...”. Vaig callar-me totes les respostes. També per a aquelles persones que propet, donaven per fet que “ho deixaria tot empantanat, en mans d’altres”. Millor fets que paraules. Es a dir, li

vaig tirar un parell de coll… d’ovaris! Clar, sent dona... En passar les Falles del 2018, en què vaig ser jurat de carrers il·luminats no sense polèmica, a banda del programa de televisió, m’encarregaren crear, produir i presentar altre de ràdio, també de Falles. I vaig tindre la inquietud de continuar sent presidenta, però no va ser possible. Es quedaren gravats a tinta dos tatuatges nous que m’acompanyen i em recorden persones i fets d’esta etapa… I en este nou terreny desconegut de cap a on tirar, vaig haver de sentirme: “Ja en tens prou, estaràs molt ocupada… Deixa, deixa”. Molt propet, al meu barri, al meu carrer, al meu casal... Amb fam de continuar sabent, creixent, aportant, aprenent, vaig pensar presentar-me a delegada de sector. Ens presentàrem dos persones: un home, experimentat, ex president de falla, ex president d’Agrupació, estimat i valorat per pròxims i llunyans - jo entre elles - i jo. Només hi havia una plaça i tot apuntava que jo no tenia res a fer. Jo no veia més diferència entre els dos, més enllà de l’experiència i el coneixement de les persones, els rols i el context. Res que no fora superable amb temps i bona voluntat. Però me vaig adonar que este procediment res tenia a veure amb simplement tindre la possibilitat

de presentar-te i fer-ho. Vaig tindre la sensació passades les hores i els dies després d’aquella votació que havia de sentir-me avergonyida i penedida d’haver-me plantejat ser persona apta per a ocupar este lloc contra del meu company. No entenia res, no m’esperava determinades reaccions, comentaris, fets… No vaig demanar cap vot, només vaig fer un vídeo amb quatre fotos i textos simpàtics - a mi m’ho pareixien - amb una app del mòbil en dos minuts i enviar-ho a només 12

Com integrant de JCF i Delegada de Sector del Botànic-La Petxina. Font: Pepa Gómez.


38

persones, 12 presidents/es del sector. Potser molta gent pensara que no tenia res a fer o que estava fent el ridícul, però jo no vaig ser conscient en cap moment de cap de les dues coses. A unes hores del moment de l’elecció un dels delegats de sector en actiu va prendre la decisió de retirar-se i, de sobte, hi havia dos places i érem dos candidats per a la plaça restant. Els 14 presidents votaren comptar amb els dos i no perdre cap representant i, per tant, vam entrar ambdós, jo per dos anys i el meu company, per tres. Eixa nit vaig fer-me més major de sobte, efecte de l’impacte del que vaig viure i sentir: “D’haver sabut la retirada, ens hauríem presentat altres”, “Junta ha contravingut les regles per tal de col·locar a esta”, “eres una il·legal”. I al dia següent: “Deuries tindre la vergonya i renunciar”, “Tu ho sabies i te vas aprofitar”, “Ens l’han colat els rojos de mXXXa”, “Te creus el melic del món?”... Tot al meu voltant, a l’esquena i a la cara. I va córrer per les xarxes el vídeo en clau de burla. Qui el va passar? Ni idea. Per què? Estava clar. Alguns ‘titulars’ ho demostraren. Durant l’exercici, coneixent Junta Central Fallera, vaig treballar formant part de la delegació d’Infantils i Joventut i fent costat a

Festejos quan se’m requeria, amb la mateixa il·lusió i entrega que tenia al casal. I en els primers contactes com a treballadora de Junta i informadora del sector vaig trobar grans persones, dins i fora de la meua agrupació en este nou rol. Pagava la pena este nou pas després dels primers impactes. Vaig fer camí a televisió i ràdio fent les coses com només sé fer-les, implicant-me al cent per cent amb la màxima exigència professional. Del resultat, per a gustos, colors. I en este camí, una falla veïna va depositar en mi la confiança de presentar un esdeveniment que podia haver eixit molt malament, on es dona

cita cada any tot tipus de persones, pensaments, ideologies i càrrecs del món faller. I era complicat perquè havia de fer jo, pseudojove, dona, presentadora de dos programes de falles a tele i ràdio de dilluns a divendres, delegada de sector i a banda, en el meu, amb moltes pressuposicions bones i no tant bones als meus muscles, havia de fer de mestra de cerimònies en un local clandestí de burlesque, sense tabús de cap tipus... Amb un antifaç. Havia de jugar amb les paraules i les persones. Un repte que va resultar “un èxit” em diuen encara hui i va produir-se un altre abans i després en la meua vida fallera. I va ser així per la disposició de totes les persones presents a jugar, trencant prejudicis. Mesos abans circulava el meu nom gratuïtament adornat de tot tipus de comentaris per whatsapps alguns m’arribaven - com a possible vicepresidència de Junta, però no hi havia cap veritat en això tampoc. Cap! Ni el president de Junta Central Fallera es posà mai en contacte amb mi ni jo mai havia tingut cap ambició ni pensat que jo fóra una possible candidata.

Presentant l’acte de la falla Sanchis Bergón – Túria. Font: Pepa Gómez.

A la delegació de Infantils vaig tindre l’oportunitat de conèixer mecanismes de la casa, realitats de la festa que hi ha a altre lloc, treball a l’ombra perquè tot funcione,


39

persones amb talents, persones amb enveges, persones amb inquietud, persones esgotades, persones amb tasques, persones amb pins… De tot i de totes ha sigut dia a dia un aprenentatge impagable. I entre els molts privilegis, ser la primera dona en fer la narració del tancament de l’Ofrena per la voluntat d’un gran home, vicepresident aleshores de Festejos. L’experiència, que va ser un poc fosca perquè altre home va voler i fer per posar l’última paraula amb la seua veu, va ser un nou repte i un somni que mai havia tingut, viscut i bategat amb tot el meu respecte. Va ser un exercici meravellós en què a més vaig tindre l’oportunitat de lluitar a la jungla del balcó de l’ajuntament des de l’inici de març i durant la setmana de Falles, entrevistant a gent de tot tipus i complint altre somni professional que mai havia tingut! A estes altures del recorregut ja tenia clar que de vegades pareix que el món en Falles també s’acaba, però mai passa; i que es diuen autèntiques barbaritats i falsedats i quan es descobreix que no són veritat no passa res tampoc, ni cap persona normalment es disculpa o ix esguitada... I al poquet vaig gravar en tinta negra a la meua pell altre concepte, una frase que me dic molt des que vaig conèixer certa llegenda.

Una frase que uns mesos després cobraria un significat inesperat i molt significatiu. Potser una marca del destí, si algú creu en ell... A principis de juliol me demanaren que presentara l’acte d’exposició pública dels esbossos de les falles municipals de 2020 i el títol del cadafal gran justament es titula com el meu tatuatge. Encara pense en este tema i m’aborrone, incapaç d’entendre del tot. Vaig continuar al meu dia a dia i de sobte, una nit de juliol, el President de Junta Central Fallera me va telefonar. Mai ho havia fet. I jo alguna volta com a periodista per a entrevistar-li. Eixa nit em va fer un regal, encara que era el seu aniversari i no el meu. Me va proposar ser vicepresidenta de Cultura i després de l’impacte d’uns segons li vaig dir que estava molt impactada i agraïda, que volia dir-li sí, però no podia ferho fins que parlara amb altre dels meus referents professionals i fallers, la meua cap. També ho ha sigut com a persona perquè ha lluitat com a poques dones per trencar sostres i també estereotips, superant insults i clixés i tirant endavant amb una força amb que no es naix ni tampoc es tria. Ella em va donar alè, em va dir que jo podia fer tot el que em proposara i que a la meua casa professional podia triar fer el que volguera, que no podia dir no a la vicepresidència. I amb el seu impuls

Junta directiva de JCF on Pepa és Vicepresidenta. Font: fallas. com.

anímic vaig acceptar i comunicar al president. En els dies següents a l’anunci de la nova directiva vaig haver de sentir-me: “Ja me contaràs què has fet, que porte ací molts anys i a mi no m’han cridat” i que havia qui deia que s’havia gitat amb mi dins de la gran casa fallera. Algunes persones me saludaren com el que sempre havia sigut per a elles, una companya més; altres me deixaren de saludar; altres em saludaven per primera volta. Va haver companys de premsa que em preguntaren si podien apropar-se, fins i tot! El meu lloc a la directiva és quinta vicepresidenta, un lloc més, vaig pensar, acabava d’arribar i mai havia pensat en fer-ho. Però me vaig sentir: “Saps que la quinta és la pitjor, no?”. Jo l’únic que sabia aleshores és el mateix que sé ara, amb l’experiència impactant del primer any en este costat: soc una privilegiada. Vaig tirar mà de la meua antecessora, altre referent humà, artístic i faller. I vaig respectar les seues recomanacions per a composar equips de les àrees que heretava.


40 I m’he trobat diversitat de situacions i personalitats insospitades, en molts sentits. Com sempre, balanç positiu, espectacular, diria jo. Amb rols interns, vicis, amistats, complicitats... De tot. I m’he trobat en alguns punts i moments amb la sensació - i comentari entre línies -: “Tu estàs de moda ara i de pas prompte, bonica”. He de dir que a cada pas, en cada nou paper m’he trobat còmoda, com si cada moment i lloc arribara en el moment exacte i jo estiguera preparada per a emmotllar-me, aprendre i donar més. En este sentit, la vicepresidència és molt gran, amb equips i projectes grans, però trobe que tinc bona base per a continuar investigant dins i aportant! Ara m’envolten persones que em diuen que “els faré volar”, que “crega en mi perquè mai una decisió és una equivocació”, que “traga la part taxativa i ferma que porte dins”, que “aprenga a disfrutar” i “pense menys”, que “puc amb tot”, que “si jo salte, salten amb mi”, que “el que hi ha al meu cap encara no ha trobat el sostre”, que “confien en mi”, que “es pot amb tot”, que només cal “creure en el que portes dins”. Dir per tant que el que he viscut de bo i roín ha sigut per ser dona és injust i irreal. Que algunes situacions s’han vist condicionades per part de les meues característiques, sí. Igual que l’errada està en qui té

els prejudicis respecte a qualsevol i l’impedeix avançar. Recorde que en 2016 només volia mantindre les meues tasques a la comissió sent Fallera Major i en 2020 soc vicepresidenta de Junta Central Fallera. Si ho reflexione, intens, frenètic. Una trajectòria concreta i circumstancial per la qual estic agraïda, orgullosa i expectant. A la fi, me pregunte si totes estes coses literals que he repassat perquè m’acompanyen, les haurien dit d’un i a un home. Reconec que pense massa i soc de les persones que queden marcada més per una cosa dita amb mala intenció que per 50 pirops, dramàtica i intensa... No dic noms perquè a la fi esta és la meua versió de la meua història i la vida en cada moment ha sigut compartida amb altres que potser tinguen altres visions i versions. Reflexions per tant que mai he fet en veu alta ni de seguit amb ningú. Per la qual cosa agraïsc a la Falla Arxiduc Carles - Músic Gomis este espai. La conclusió de tot és agraïment i consciència. Per tant, tirant mà de l’esperit faller, vos dic: si heu d’acusar-me d’alguna cosa, tireu d’estereotips, per favor. Soc una dona molt interessada i maliciosa, perquè m’he aprofitat de les Falles i les persones, de les bones i les roïnes, ho confesse! Per a créixer

Al balcó de l’Ajuntament, un dia qualsevol de mascletà, preparada per fer el seu treball. Font: Pepa Gómez.

com a persona, per a conèixerme, per a ser millor, per a donar el que porte dins, per a deixar-me la pell per projectes i sentiments, per contribuir a la nostra festa, per cuidar dels detalls i de qui m’envolta, per participar del debat que fa créixer la democràcia, la societat i la memòria, per a patir i per a ser feliç, per a fer cultura, per creure en la nostra festa per damunt de tot. Ser dona no és una elecció i crec que, a estes altures, ser i sentir-se fallera, tampoc. Però no feu cas, que el tema de les dones està sobrevalorat i només és el que soc jo, no?


Dona tenia que ser

41

Paloma Serra Cortés

Jurat en actiu i fallera de la Falla Santa Maria Micaela – Martí l’Humà.

Enguany tornaré a presentar la meua candidatura com jurat de Falles. Si em tornen a elegir, esperaré la cridada de JCF amb la mateixa il·lusió i emoció que ho vaig fer el primer dia. Eixe primer dia que va començar quan jo era molt jove. Tinc el record i la immensa sort que el meu primer contacte amb les Falles es va produir en la meua infància quan, ja de ben menuda, veia a mon pare enfrontar-se als pinzells per a dibuixar i composar els cartells que anava a presentar a concurs, i també quan eixia amb els meus pares i el meu germà menut només apareixien els primers plàstics al carrer. Eixíem, tots ben abrigats, per la nit en el cotxe familiar a veure les primeres peces, els remats, a veure falles, en definitiva, a veure tot el que era la Plantà que era el que més ens agradava a tots nosaltres. Recorde que era fantàstic parar-nos darrere d’una tanca i veure com l’artista dirigia al seu equip, com barrejava colors, com anava composant les escenes o com es col·locaven els cartells mentre mon pare ens explicava afectuosament tot el procés creatiu. Cada any era una

cita familiar ineludible eixir la nit de la Plantà. Eixe va ser el meu precoç inici en el món faller. Si a açò afegim un segon ingredient, tindrem el guisat preparat. I aquest no és altre que vaig tindre la immensa sort que el meu germà major, Armando, es dediqués a les Falles, i que de la seua mà poguera recórrer un fum de tallers, coneguera als grans artistes d’aquells anys, escoltara conversacions, xafara molts casals i visquera esta festa d’una manera que molts no podien fer. Apuntaré doncs que el verí faller, inoculat per ambdues vies, m’acompanya tota la vida. Gràcies a aquest bagatge adquirit, i malgrat la meua joventut, em donaren l’oportunitat, per mediació del meu germà, de ser jurat de Falles. No m’ho podia creure! Quina responsabilitat! Comence a eixir, sempre en baixes categories, amb grans artistes, amb grans mestres que em permetien seguir enriquint-me, amb grans personalitats del món de les Falles que obrien els meus horitzons, i començar a absorbir i aprendre d’ells, tenint sempre present els eixos

Pel fet de ser jove i ser dona, els nomenats “taurons” que anaven molt orquestrats cap a determinada falla, van intentar manipular-me d’actuació que el meu germà em va transmetre des del primer moment: l’objectivitat, el respectes cap a l’artista i el seu taller, al igual que cap a la comissió, l’honradesa i l’ètica personal, els eixos que continue tenint molt presents a dia de hui. He d’apuntar que mai m’he sentit relegada en un món majoritàriament masculí, però sí és cert que, en moltes ocasions, pel fet de ser jove i ser dona, els nomenats “taurons” que anaven molt orquestrats cap a determinada falla, van intentar manipular-me, però jo, com tot en la meua vida, vaig mantenir el meu criteri i vaig reivindicar la meua independència. Respecte a açò, com anècdota, puc contar que en una ocasió, en una secció baixeta, un artista faller de renom amb innumerables falles plantades a la Secció Especial i en la plaça de l’Ajuntament, no és que


42

va plantar la falla sinó que, més bé, va deixar caure-la com el cos li va suggerir “allò” que pretenia ser una falla, amb el ganxo de dalt sense llevar, mal pintada... I els meus companys de jurat, tots homens, es van passar tot el dia insistint-me en que a fulanito no se li podia deixar sense premi, que era un gran artista. Jo em vaig negar. A l’hora de donar els premis va tindre que vindre el secretari general perquè érem l’única secció que quedava per firmar, al que vaig al·legar que els meus companys estaven tractant de donar un premi únicament pel nom de l’artista. Al cap i a la fi aquesta falla no s’endugué cap premi. Crec que aquest fet em va donar seguretat i va fer que el meu nom en el món de les Falles sempre anara lligat al dels valors d’objectivitat i independència. Respecte als meus inicis com a jurat, puc contar que el que sí vaig notar

Jurat infantil integrat per una sola dona. Falles 2018, secció 2a. Font: Arxiu fotogràfic FACMG.

alguna volta, sobretot al principi, d’alguns companys de jurat va ser que al veure’m eixir es pensaven que era una “joveneta” més que venia a viure una nova experiència o a passar un dia de falles i, evidentment, per a mi eixir eixe dia de jurat era molt especial i encara segueix sent-ho doncs és per a mi un dels dies més importants de la festa fallera. És una oportunitat de conèixer el panorama faller, de veure projectes diferents i artistes que emergeixen, de conèixer com es viuen i interpreten les falles en diferents barris, de conèixer l’estima i l’afecte de la comissió cap a la seua falla, de com la cuiden, com et reben, com te la conten, con te la transmeten o bé al contrari, de com no hi ha ninguna persona per rebre’t, de com està a mig plantar, de com ja estava trencada, espatllada, o plena de trossos de coets de la primera despertà quan arribes a valorar-la, de com la cartellera no corresponia amb allò plantat, de com aquest artista ha plantat açò... I gràcies a aquesta visió tan ampla i contraposada de fets i vivències comences a adonar-te que hi ha dues cares de la festa, independentment de la secció on et trobes, i d’aquí sorgeix la meua postura per defendre per damunt de tot, la falla. Altres anècdotes, també molt divertides o, al menys, curioses, va ser el desconcert que es va produir

quan li donàrem el primer premi a la falla invisible, a una falla que no tenia falla! O quan tinguérem que tornar a veure les cinc millors valorades perquè no teníem primer premi ja que la qualitat era ínfima; o l’emoció que vaig sentir, desbordada entre llàgrimes, quan m’anomenaren jurat de la Secció Primera d’infantils, anava a valorar a les primeres espasses! En contraposició, eixa negativa experiència amb una jurat (el mèrit faller del qual era ser dona de) que s’hi va negar a baixar del taxi perquè deia que “això” no era una falla; o les pressions per a premiar

La temptació d’Alfredo Ruiz. Falla Plaça del Pilar (1974). Font: todocoleccion.net.


43

una falla pel nom de l’artista o de la pròpia falla; o els comentaris, a posteriori, d’algun president al quedar-se sense premi sobre que “no tenia ni idea de Falles”. Fa únicament tres anys que vam coincidir tres dones com a jurat, inclòs la taxista era dona i va ser divertit veure les cares de certs fallers quan vam baixar del taxi i ens aproximàvem a la falla. Era tot un poema. Allò de “i estes què sabran?” es veia reflectit en les seues expressions masclistes. Si parle sobre la composició del jurat... No estic d’acord amb la paritat com a fi, però sí com un objectiu previ a aconseguir, encara que gràcies a això hem aconseguit visualitzar a la dona en la festa. El sexe no és garantia alguna de res.

He sigut bombardejada per aquest motiu per a complir amb la joiosa paritat Com he explicat anteriorment, el meu amor per les Falles res té que veure amb el fet de ser dona. En aquest àmbit, tinc l’amarga sensació que, en l’actualitat, aquelles seccions que elegeixen al jurat, busquen a la dona pel fet de ser-ho i no del seu saber faller. Personalment, tinc la sensació que en els últims anys he sigut bombardejada per aquest motiu per a complir amb la joiosa paritat. Hui en dia, hi ha molta dona que sap moltíssim de falles i sobretot en les noves generacions que no es cenyeixen únicament en la falla, sinó que abasten tot l’espectre relacionat amb la festa, des de la indumentària, la pólvora, els guionistes, la música, el peineteo, la història, el teatre... Un clar exemple d’això el tinc amb la meua filla, que també ha exercit de jurat de Falles.

es defineix per ser valenta, honesta i independent en el seu criteri i que sempre s’inclina per donar premi a falles que aposten per l’enginy i la gràcia (per mi no deu ser una mida compensatòria), per la seua originalitat, crítica o proposta innovadora. Vull, també, mostrar la meua satisfacció perquè, al igual que jo vaig heretar un enorme bagatge faller que va fer que m’apassionaren les falles, junt al meu home (també jurat des de l’any 91) hem administrat eixa meravellosa poció que té fortament enverinada a la nostra filla. La seua professió i les Falles són la seua passió i el nostre orgull.

Respecte a les meues Falles favorites on tinc els més grans records van des de la meua falla preferida, La Temptació d’Alfredo Ruiz en el Pilar (1974), a la meua súper falla favorita en l’actualitat amb Batalla de Colors de Vicente Martínez en Malvarrosa (2010). Batalla de Colors, de Vicente Martínez. Falla Malvarrosa - Ponz - Cavite (2010). Font: cendradigital.com.

Per finalitzar, crec que la millor definició que es pot fer de mi com a jurat de falles és la d’una persona que

Paloma junt a Jose i Paloma, home i filla, a les falles del 2019. Font: Paloma Roig.


44

Entrevista a: Marina Puche Dibuixant i artista fallera

Marina Puche Fabuel és una dibuixant, tal i com li agrada dir, i artista fallera. És neta i filla d’artistes fallers i forma part d’una família amb molta història i una gran trajectòria en el món de les falles però, també, en el món artístic ja siga en forma d’il·lustració o en joieria on ha aconseguit ser, junt la seua germana, un referent en aquest àmbit gràcies a les seues línies. Despege el telèfon, marque els seu número i em dispose a realitzar-li l’entrevista en un dia molt plujós. En primer lloc gràcies per realitzar aquesta entrevista en aquest moment. És un plaer parlar amb tu i poder escriure i parlar d’una família com és la teua. La primera pregunta és: pesa molt el cognom Puche? Home... Clar que pesa. Si veus tota la trajectòria de la meua família clar que pesa el cognom, però m’encanta formar part d’aquesta generació on mon pare m’ha ajudat i ensenyat molt sobre el que sé. Formar part d’aquesta família és una sort i un honor.

Ells em digueren de col·laborar junts per fer la falla de Quart – Palomar, perquè s’ho havien proposat, i ells acceptaven si jo participava amb el disseny. I així va ser Com et vas endinsar en aquest món tan boig? Jo vaig estudiar Belles Arts i al mateix temps em passava hores al taller amb mon pare. Ell feia falla i jo pintava els meus quadres, els treballs de la facultat. En aquell moment a mi m’agradava molt pintar i per circumstàncies de la vida em van tocar per telèfon Paco i Jose Luís (Ceballos & Sanabria), companys de carrera, per fer una falla junts. Érem molt amics i, també, eren seguidors del treball de mon pare i a l’assabentar-se que jo era la filla de Puche doncs clar... Ahí començàrem a parlar de les falles i ens férem amics ràpidament. Ells em digueren de col·laborar junts per fer la falla de Quart – Palomar, perquè s’ho havien proposat, i ells acceptaven si

Esbós de la primera falla que va dissenyar Marina amb Ceballos & Sanabria a la falla Quart - Palomar (2011). Font: estudio64.es.

jo participava amb el disseny. I així va ser: ells la modelaren i jo la vaig dissenyar i pintar. Em va encantar l’experiència. Allà va ser on vaig emprar els mateixos materials que utilitzava per pintar però en la falla: llapiseres, retoladors... Va ser una falla molt xicoteta, no teníem molt diners, érem amics i no vaig patir res. Em vaig endinsar. Va ser una transició molt fàcil, valenta també però fàcil perquè estava molt ben acompanyada.


45 Què feia Marina quan estava al taller del seu avi o en el taller de son pare? Quan estava a la facultat i tenia que fer els treballs, estos els feia en el taller de mon pare i treballàvem els dos junts. Sempre estava al taller. I sí, també l’ajudava: empaperava, m’ensenyava a rascar, li donava la base de color als ninot... Sé molt de l’ofici però no m’he ensenyat com altra gent que sempre ha estat al taller. Ajudava i realitzava els meus quadres. Feia un mix. Creus que aquesta vena artística que tens és innata o te l’han inculcat la teua família? Jo crec que ve de les dos coses. De xicoteta m’agradava molt pintar, de fet quan els meus pares anaven de sopar jo sempre em duia els colors per a pintar. És innat. També

Pare i filla a l’exposició Els Puche, arrels de falles, que es va realitzar al Museu Faller.

influeix tindre una família que motiva la via artística. De menuda ja m’encantaven les Falles, fèiem diferents rutes, em comprava El Turista Fallero, anàvem a veure-les i això, lògicament, ajuda... I si li sumes anar al taller, veure les falles del meu pare des que tenia 9 anys.. Doncs sí, ho portes dins. Què va ser primer: l’estima al disseny o a les falles? Si tinc que parlar m’agrada més la falla, encara així està tot molt relacionat. No era disseny sinó dibuixar... Jo el que faig no pense que siga disseny, jo pense que dibuixe, pinte... El que passa és que la falla té un component molt especial, és molt xulo, té molta màgia, tens llibertat per a treballar i això enganxa... Però jo crec que tot és el mateix, tot és artístic. Eres dona i sabem moltes voltes com es comporta el món laboral amb les dones. T’has vist menyspreada com a artista fallera en algun moment? Entre companys o amb les mateixes comissions o, inclús, entre els i les falleres i fallers. No. La veritat és que no. En el meu cas no. Sempre he dit que jo he estat tractada entre cotons. La gent sempre s’ha portat bé amb mi allà on anava. Pense que els problemes que he tingut els haguera tingut

Aquest treball és molt satisfactori però, al mateix temps, hi ha que saber parar. igualment fora xic o xica, els que crec que he tingut. Tu que has sigut artista fallera o continues sent artista fallera, com penses que està aquest ofici a dia de hui? Vens d’una família que ha estat en aquest gremi molt involucrada i d’alguna forma ets una persona indicada, al meu parèixer, per tal de veure i contar les diferències que hi havien abans i ara. Conta’ns... És veritat que l’ofici d’artista faller/a està en decadència? Crec que, tal com em contava mon pare i allò que he viscut, abans es tenia molt de respecte a l’artista. Eixa era la meua impressió. Actualment sí, també se li té respecte a les maquetes, als artistes... Però això sembla més faràndula que altra cosa... No sé com explicar-ho. Eixe respecte que se li ha tingut a l’artista, la llibertat que ha tingut sempre per a treballar al taller... Abans es respectava molt més que ara. Les coses sí que han canviat un poquet a pitjor, per exemple, amb la quantitat de ninots que es col·loquen a la falla. Amb els pressupostos que n’hi han es fica un volum exagerat


46 és que una comissió fallera cal que li done llibertat absoluta a l’artista i no l’estretisca per a que fique més ninots. Ficar més és el que fa que n’hi haja molt de treball pels diners que es fa. No està compensat. Sí, volem falla però volem falla que estiga compensada perquè tots els fallers estan molt acostumats a que cada any es fique molt més. I nosaltres ens ofeguem.

Algodón de azúcar, primera falla que va plantar sota el seu nom en la falla Exposició - Misser Mascó - A. Baca (2012). Font: bdfallas.com.

Continuant amb l’entrevista... Què és més fàcil: ser dissenyadora de falles o artista fallera?

Què penses, a dia de hui, del moviment “Volem falla”? Ha servit per alguna cosa o simplement ha sigut una cosa passatgera?

Està tot un poquet relacionat. La gent que dibuixa més i no li vaja el taller li agradarà més ser dissenyador/a de falla i si t’agrada també estar al taller... En veritat són dos treballs diferents. Què és més fàcil? Segur que hi ha gent que agafa un dissenyador perquè prefereix fer falla... I també hi haurà gent que li agraden ambdues coses. A mi sempre m’ha ajudat molta gent al taller perquè hi ha un fum de coses que jo, encara, desconec. És molt xulo estar amb l’equip, gaudir de l’ambient del taller, veure com avança la falla... És una cosa inexplicable, cal viure-ho.

Realment no he estat molt implicada, m’ha agafat en els anys en els que no he fet falla. Però pense que el que importa, independentment del moviment,

És cert que hi ha gent que no li agrada dibuixar. Jo estic, ara, dibuixant per a Latorre i Sanz i ells ho estan fent realitat... Tinc que confessar-te que també tinc ganes

i d’això els artistes, crec, que en tenim culpa. La competència s’ha tornat més forta perquè les falles ara busquen un artista que li col·loque per una quantitat de diners un determinat número de ninots amb un volum. Aquest treball és molt satisfactori per tota la dedicació i passió que li fiques però, al mateix temps, hi ha que saber parar.

d’anar al taller i ajudar-los. Depèn de les circumstàncies de la vida. Les dues coses són boniques. I ara sí... Perquè vas deixar de plantar falles? Tinc un treball paral·lel on no estic assoles, i també per circumstàncies personals estic en un moment de la meua vida en el que si vull fer falla i gaudir de la vida al mateix temps doncs... No podria fer-ho. Però també està Manitas de plata i tinc que estar. Ara he tornat a pintar retrats, saps? La vida pega moltes voltes, jo espere tornar a fer falles. No dic que no! Sempre vull estar vinculada amb el món de les falles perquè m’encanten. Actualment ets “Manitas de plata”, una dona que ha creat una empresa i que ha llaurat una marca amb uns dissenys molt personals... Com has arribat a fer-ho realitat? La marca és amb la meua germana major, som les dos. La cosa va eixir poc a poc... Com si jugàrem. Com si et ficares a dibuixar. Em vaig ficar amb el corró a fer coses, fent ximpleries, fermalls pels amics i poc a poc vam anar creixent. Més tard va entrar el meu germà en la part comercial. Jugant, jugant va eixir Manitas de plata. T’has obert pas dins del món de la joieria valenciana introduint també altres productes com


47 tasses, plats i il·lustracions, tot amb una gran popularitat entre les xarxes socials i fins i tot en el mercat internacional perquè, si no m’enganye, us heu anat fins Milan... Sí, nosaltres sempre fem la fira d’Itàlia. ... I tot pel teu disseny... Et consideres, aleshores, dissenyadora? Jo mai m’he considerat dissenyadora. Em considere més dibuixant, pintora de quadres... Em considere més creativa, si es pot cridar així. Clar, al cap i a la fi és disseny perquè tens que dissenyar uns productes, però el nostre és més artístic. Es dibuixen damunt de peces, són xicotetes il·lustracions o xicotetes escultures figuratives amb un estil naif... Es pareix molt al que feia en la falla, el tipus de dibuix, però aplicats a altres

Marina amb una de les seues coleccions de Manitas de Plata. Font: manitasdeplata.es.

Justament el sector de la il·lustració està format, en la seua majoria, per dones. objectes: és una il·lustració duta a un altre format, com quan pinte murals o em diuen de fer... Jo que sé, qualsevol cosa. Estic oberta a tots els aspectes artístics que es puguen portar al capdavant. Aleshores no sols utilitzes la ceràmica, veritat? Com a material principal, vull dir. Nosaltres el que portem actualment més gran sí que és ceràmica però hi ha voltes que puc dir, com va passar fa no molt, de fer unes bosses de pell que portaven una peça de ceràmica. Igualment costa però també els podria haver pintat... I per què la ceràmica? Doncs... No sé. En realitat vaig començar a jugar amb el corró, també vaig anar a fer la beca Leonardo a Alemanya. Buscava eixir i fer alguna cosa relacionada amb l’art i vaig trobar un xicotet taller a Alemanya i me’n vaig anar. Allà va ser on vaig començar a pintar. Al principi fèiem coses molt tècniques però em van deixar fer, jugar, crear... Aleshores em va agradar i supose que va influir, al igual que mon pare treballara també en la porcellana. Al final ha sigut un conjunt d’influències.

Il·lustració de la col·lecció d’Alícia. Font: manitasdeplata.es.

És fàcil ser, ja no diré més dissenyadora, sinó dibuixant... És fàcil ser dibuixant i dona? És a dir.. Se t’obrin les mateixes portes que si fores home dins d’aquest món? A veure... Pense que justament el sector de la il·lustració està format, en la seua majoria, per dones. Coneguem il·lustradores com María Herreros, Paula Bonet, Laura Castelló... Diria que la il·lustració està en el punt més àlgid amb les dones. És un sector més femení. Parlant del teu ofici... Què és ser dibuixant? Què significa dissenyar? En què es bassa la teua tasca? La meua tasca es bassa, quasi sempre, en pensar. És una tasca de pensament. El cap en tot moment va a mil per hora perquè estàs creant i sempre has de traure allò oportú, és una tasca de moltes idees, de pensar molt, ser creatiu i això també amb el temps es va exercitant.


48

Com és el teu disseny? Com són eixes línies i colors que utilitzes? Jo trobe que són senzills, subtils. Delicats amb colors bàsics com els meus quadres, no sé si coneixes cap quadre meu però són pintures descriptives amb un fum de colors... En canvi la part de la il·lustració és molt més concisa. Ho vec com un llenguatge molt més senzill i això és el que vull, que siga senzill i delicat, al igual que quan he fet falla. On trobes eixa font d’inspiració per aconseguir plasmar totes eixes idees que es passen per la teua ment? Doncs... Moltes voltes la inspiració m’arriba de coses quotidianes que em criden l’atenció. Per exemple, en Manitas de plata intente fer tots els divendres una il·lustració i pot ser la faça d’alguna cosa que m’haja passat a mi, als meus amics... O tinc eixe divendres un acte o algo especial i el dibuixe. També agafe inspiració de pel·lícules, però la font és la quotidianitat. Sempre que vec qualsevol il·lustració teua no puc deixar d’imaginar-mela com a falla... Aleshores vaig a reformular la pregunta perquè sé que estàs tornant a dissenyar falles, amb Latorres i Sanz com has dit, però t’agradaria tornar a plantar falles? No teu planteges?

Fragmento, Nicole, quadre retrat de Marina Puche. Font: @marinapucheart.

Sí, sí, ja et dic que ara mateixa, pel que t’he dit, no puc però sí que meu plantege. Clar que sí. Espere que en un futur siga així i poder tornar a tope. Què hauria de fer una comissió per a que Marina Puche tornara a plantar falla i amb eixa comissió? Home, ja veus tu que tampoc he fet comissions... Bé, algunes molt mítiques però tampoc han sigut falles que... Dona, però per on passes has deixat la teua petjada, jo recorde la falla de Tinc el cor content on el ninot de l’exposició era una passada... Ai, gràcies. Però perquè tu ho veus tot amb molt bons ulls. Es que jo i molts et tenim en el top d’artistes fallers/eres i que ens agrades molt (riem els dos de nou). Doncs moltes gràcies... Moltes voltes he estat jo buscant falla perquè algun que altre any no hi havia forma de fer-ne però, tornant a la

Ninot infantil de la falla Regne de València - Císcar amb el lema Tinc el cor content (2018).

pregunta, el que demane és que es donen unes bones condicions, que es porten bé. Busque comissions que no estiguen molt allunyades del centre de la ciutat ja que, com plante poc, vull que el treball s’aprecie molt bé. Si és bona comissió, que els veges bona gent, que sàpiguen el que fas, que els agrades... Realment un artista no demana més... Que tinguen il·lusió al igual que tu. Depenen moltes coses. També depén el temps que tingues però el que és fonamental és que tinguen il·lusió i gaudisquen del teu treball. Moltes gràcies per deixar-me fer-te aquestes preguntes, per deixar endinsar-nos en el teu ofici, conèixer-lo i també a tu i a la teua tasca. Et desitge tota la sort en aquest camí ple de color, de tinta, de fang i d’imaginació. Gràcies per aparèixer en la vida de tantes persones i haver mostrat el teu estil que encisa i deixa emmudits a molts. Gràcies a tu.


Entrevista a: Reyes Martí

49

Pirotècnica

Reyes Martí posant amb una traca. Font: elperiódico.com.

Reyes Martí Miró és la primera dona pirotècnica valenciana al capdavant d’una empresa i la primera dona en disparar una mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València, a la plaça dels Estels d’Alacant i al carrer Rosa María Molas de Castelló. Borrianenca de naixement és una dona treballadora, valenta i enamorada de la pólvora. Reconeguda en diversos premis pirotècnics, la seua trajectòria es destacada dins de les empreses valencianes dedicades a l’art de la pólvora. Mediàtica per raons forçades, tots la coneixen per ostentar el títol de trencar un univers masculí. Senyora pirotècnica, que comence l’entrevista. Abans de res, gràcies Reyes Martí per realitzar aquesta entrevista.

Per regalar-nos el teu temps, és un plaer poder parlar amb una pirotècnica valenciana de rellevància i que s’ha obert camí en un entorn laboral ocupat íntegrament per homens. Volem donar un poc més de llum al teu treball amb aquest encontre, comencem pels inicis, quin és el teu primer record relacionat amb la pólvora? El primer record que conserve es de quan tenia 4 anys, omplint les carcasses del 70 amb mon pare, que era pirotècnic. Quan vas decidir dedicar-te professionalment a la pirotècnia? Doncs... Quan tindria sobre 18 anys, en eixe any vaig decidir dedicarme a la pirotècnica de manera professional. Com va rebre la família que en la cinquena generació de l’empresa familiar una dona estiguera al capdavant ? A veure, jo anava al taller perquè era el negoci familiar fins que vaig deixar d’estudiar... Allà jo pujava i això es veia normal perquè les dones ajudaven en l’elaboració. El que passa és que clar, després em

case amb Bernardo, el meu home, i ell s’incorpora abans de casar-nos al taller i a l’empresa. Però mon pare volia jubilar-se i aleshores ens plantegem que fer en la vida. El meu home en eixe moment em va donar l’espenta per tirar endavant, perquè als dos ens agradava el treball. I aixina va ser. El meu pare es va jubilar i el meu home es va incorporar junt amb mi i va acceptar una cosa que no és gens fàcil: anar un home sempre a l’ombra de la seua dona. A qui consideres el teu mestre o mestra dins del mon de la pólvora? Be... Primer a mon pare, perquè ell m’ha ensenyat moltíssimes coses... I una persona que jo he admirat sempre moltíssim és a Luis Brunchú perquè era un artiste, era un mestre amb lletres majúscules. Les dones sempre han estat lligades treballant als tallers pirotècnics, de fet ja hem comentat que és un sector laboral on treballen moltes dones, perquè estes es queden en l’ombra i son ells les cares més visibles? Jo crec que és perquè a l’hora dels muntatges una dona té que estar ben preparada ja que es necessita molt d’aguante, es molt dur. En


50

fàbrica tu més o menys ho tens tot ja esquematitzat, el que tens que fer, el que no, com ho tens que fer, el temps de descans... En canvi quan te’n vas fora tens que improvisar i quan tires un dispar tu no saps les condicions climatològiques que pots trobar-te, les condicions d’on vas a disparar, ni res... Ni les hores que estaràs muntant definitivament... Si fa fred t’aguantes i si fa calor, encara més. Eixa exigència del muntatge marcava fins ara la diferència. Has sigut la primera dona en disparar a la plaça de l’Ajuntament de València i a la plaça dels Estels d’Alacant, en fer la Cremà de les Falles Municipals de València o la Nit del Foc i la Magdalena de Castelló. Ningú pot ja oblidar l’avís de “Senyora pirotècnica, pot començar la mascletà”. Penses que has obert un camí cap a la igualtat que no es podrà esborrar?

Jo crec que sí. Això espere, la veritat és que ara n’hi han cada volta més empresàries que també volen que se les reconega com a pirotècniques. La primera dona al capdavant d’una empresa pirotècnica valenciana de renom, la quinta d’una generació de pirotècnics, a quin reptes has tingut que afrontar-te en els inicis dins del món de la pirotècnia? Uf! A moltes coses, fins a comentaris com “on va esta, amb els xiquets per ahí... Estaria millor clavà a casa cuidant-los” i més comentaris com estos. La gent no acceptava que el meu home i jo anàrem a disparar als puestos amb els xiquets. També crec que he tingut que demostrar molt més que on estava no era per mera casualitat, sinó que jo havia treballat un muntó per estar on estava. I ho continuem treballant. En cap moment ha contat que jo fora de la família Martí, el problema per alguns ha vingut en el fet de ser dona, i també de ser de la província de Castelló. M’ha costat moltíssim fer-me un hueco dins d’este món. Aleshores, alguna vegada t’has sentit discriminada pel fet de ser dona al món laboral...

Amb la Bellesa del Foc d’Alacant abans de tirar una mascletà a la Plaça dels Estels. Font: Ajuntament d’Alacant.

Moltíssimes vegades, moltíssimes. Perquè inclús la gent no ho fa tres o quatre voltes, sinó que insisteix

diria que em desacrediten a mi i a la meua feina pel fet de ser dona i de no ser home. La majoria de comissions volen contractar a homens. i sents com es dirigeixen a tu com “ixa”, “mira ixa”... Utilitzant esta paraula de manera despectiva. O t’arriben a les orelles comentaris d’algú de les comissions per a les que treballes, comentaris com “mira es que fulanito ha dit que millor...”. Es que a les comissions sempre pots tindre a algú que es refereix a tu com “ixa” i jo sempre els he dit “mireu, jo no soc ixa, jo sóc Reyes, però vosaltres feu el que vullgueu”. Sobretot és un poc... no diria que menyspreu, no és aquesta paraula, sinó que diria que em desacrediten a mi i a la meua feina pel fet de ser dona i de no ser home. La majoria de comissions volen contractar a homens perquè sempre s’ha vist a l’home al capdavant de la pirotècnia i no volen dones... Com recordes el primer treball del que vas ser la responsable? Quina sensació va donar-te? Vas quedar satisfeta? Ui, això fa tants anys ja... (Riem els dos)... Això fa tants anys però bé... Jo trobe que el primer que recorde amb molta satisfacció va ser la mascletà de Castelló a l’any ’98. Era el primer acte gran que fèiem, l’estrena a la Magdalena i la veritat és que, una volta allà,


51

jo estava molt nerviosa. Tenia els nervis a flor de pell, nerviosa com un dimoni! Era també la primera volta que ens presentàvem a un concurs i va i eixa primera vegada... guanyem. Ens emportàrem tots els premis importants: el premi del públic, el del jurat i l’altre que era el de la Colla A Mitges, els tres. Va ser una gran experiència. Després altre moment va ser anar a la plaça de l’Ajuntament de València, i al mateix any, als Estels d’Alacant... Són sense dubte els tres punts claus en la meua vida i ho continuen sent, al igual que els nervis continuen estant i la responsabilitat ara és més gran, perquè cada any tots esperen que els sorprengues més. Què va suposar per a tu disparar el 8 de març a les falles de València? Fins que jo no vaig disparar a la plaça de l’Ajuntament el Dia de la Dona estava ahí però tampoc hi havia tanta consciència ni en eixe dia ni en l’ambient de la plaça. I sense adonar-me conter i al disparar el dia 8, amb el pas dels anys es va anar creant el moviment que actualment hi ha eixe dia a la plaça de l’Ajuntament de València en Falles. Van començar a haver manifestacions a la plaça, les dones anaven més si cap a la mascletà eixe dia... Sense voler crec que he sigut la que ha obert un poc una altra porta,

Mascletà del Dia de la Dona (2019). Font: cadenaser.com.

una porta per veure este món d’una altra manera. I com empresària què va suposar disparar el 8 de març? Va ser positiu? Per suposat. Va ser un punt d’inflexió perquè es va passar de disparar una empresa valenciana a ser l’empresa Reyes Martí, la que dispararà en el Dia de la Dona a la plaça de l’Ajuntament. Dins de l’ofici de la pólvora com és la relació amb la resta de professionals? T’has sentit discriminada pel fet de ser dona o l’acceptació ha sigut bona? Discriminació en part fa molts anys, ara mateixa no, soc una més i punto. Jo m’enrecorde al principi d’anar a les reunions de Pirovalencia que deien “eh! A vore que conteu, què hi ha una dona!” i jo els contestava “no patiu, jo com si fora invisible” perquè ells estaven acostumats a ser tot homens i clar, a l’arribar una dona a les reunions de Piroval... era una novetat. Poc a poc ells ja s’obrien

més. Diuen que ”dos dones i un pato, mercat” però quan els homes estan assoles... deixa’ls estar eh. A Piroval vaig veure com poc a poc anaven acceptant-te com una més, com un d’ells i em respecten. Creus que gràcies al teu treball, trencant murs i donant visibilitat a la dona pirotècnica, podrem veure més dones visibles en el món de la pirotècnia? Possiblement. Jo el que voldria que es fera és el següent: que quan et contracten per a disparar a la plaça no porten a les dones que tenen per dir “mireu, nosaltres també tenim dones”, sinó que les porten perquè realment volen i van a treballar. No que se les exhibisca, que hi han empreses que també fan això. Com veus l’ofici de la pirotècnia valenciana al 2020? Fotut. Molt fotut està l’ofici. El barco está tocado y casi hundido. Està molt tocat. En primer lloc pel tema pressupostos perquè han baixat prou en les contractacions; un altre motiu pel tema de concursos que cada volta fan més i l’únic que s’aconsegueix és que ens piquem entre nosaltres; i un altre motiu, que en no res el tenim al cantó, és que per maig del 2020 tenim que tindre ja els tallers adaptats segons el reglament del 2015 i la veritat és que és un desembolso


52

La Fallera Major va dir allò de “Senyora pirotècnica” perquè li vaig demanar que canviara la frase, ja que jo de senyor no tinc res.

de diners molt gran. Ens obliga el reglament i això cal complir-ho, però costarà molts diners. Si no el que no el tinga fet, tancarà. Una trajectòria plena de premis en festivals nacionals i internacionals, quin premi ens destacaries? Quin encara no has guanyat i t’agradaria obtindre? Llevat del que ja he mencionat de Castelló del ’98... El del 2006 quan ens presentàrem al concurs de pirotècnia de Sant Sebastià per primera vegada i ens vam emportar la Concha de Bronze i medint-nos amb Ricardo Caballer i Vicente Caballer. Participàvem els tres i qualsevol espectacle era digne guanyador, però com nosaltres no érem coneguts ens van donar el tercer, però molt contenta per haver sigut reconeguda! Al 2008 ens vam portar la Concha de Plata, el jurat popular i el jurat jove. I quin m’agradaria obtindre? Home, la Concha d’Or i anar a Canadà i guanyar el premi Júpiter... hi han molts premis internacionals però... Darrere de l’uno, va el dos. De l’extensa trajectòria realitzada, amb quin treball realitzat et quedaries i perquè ?

Saludant des del balcó de l’Ajuntament de València després de la mascletà (2019). Font: Armando Romero.

El que més recorde i va ser molt emotiu... La primera volta que vam disparar a la plaça de l’Ajuntament de València. Té un trosset molt emotiu per a mi. Viure el que vaig viure eixe dia no se m’oblidarà mai el 13 de març del 2001. Va ser increïble eixa primera mascletà. No esperava l’acollida que vam tindre. Tot va anar perfecte. Érem els novatos en la plaça, així que ens vàrem assessorar ràpidament ja que ens ho van dir en una setmana. Ens vam preparar de seguida (es tractava d’una substitució) i va estar tot molt bé. Va ser la primera volta que la Fallera Major va dir allò de “Senyora pirotècnica” perquè li vaig demanar que canviara la frase, ja que jo de senyor no tinc res. Va donar l’inici amb la frase i ja es va quedar sempre així. Com definiries una mascletà teua ? Ho tinc clar: és una simfonia de sons. Per a tu quines emocions ha de despertar un bon espectacle pirotècnic?

Pues que a un li agarren cosquerelles, que es fique molt nerviós, que un tremole, que s’emocione, que més vols que et diga? Un espectacle quan aplega a la gent... Esta s’emociona, inclús plora... Són moltes emocions en una. Eixos sentiments demostren que és un bon espectacle. Les noves tecnologies poden obrir nous horitzons a la pirotècnia valenciana o per contra són una amenaça al treball artesanal? A veure... A la pirotècnia l’artesania no es podrà llevar mai, perquè la pirotècnia té moltíssima artesania i això no es pot substituir. Entonces, les màquines poden fer coses i cada vegada s’està intentant que facen més, però el ser humà en la pirotècnia és necessari perquè una màquina no pot saber si té més volum o no, tampoc pot nugar... Les mans tenen una sensibilitat única i necessària per a la pirotècnia. Les màquines son una ajuda però no un substitut. Has tingut alguna volta problemes a l’hora de realitzar una contractació pel fet de ser dona? Sí que n’he tingut, perquè hi han hagut moltes ocasions com he comentat abans que per ser dona no em volien, volien contractar a un home.


53

Jo mai he volgut tindre un comercial perquè si ens contracten vull que ens contracten perquè som qui som. No perquè un comercial els venga la burra Preparació de la mascletà de la plaça de l’Ajuntament. Font: fallas.com.

I com anàveu a fer la contractació? Anaves tu assoles o amb el teu home? Nosaltres sempre solem anar els dos, però clar com la persona visible soc jo pues anar amb el meu home donava igual moltes voltes, perquè la cara de l’empresa era jo. Al final això et crema. Jo mai he volgut tindre un comercial perquè si ens contracten vull que ens contracten perquè som qui som. No perquè un comercial els venga la burra, per dir-ho d’alguna manera. Retornant al tema del teu home... Com ha sigut el poder viure amb la teua parella i desenvolupar el treball?

Molt difícil, molt difícil perquè si ell diu negre jo dic blanc o a l’inrevés. (Riu.) Ha sigut molt difícil separar el que ha sigut la nostra faena de l’entorn familiar, perquè tots els problemes es porten a casa... Fins que hem aprés que no. Que sempre s’ha de separar família i treball i ha costat però ho hem aconseguit. Però bé, a l’hora de dissenyar els espectacles i tot... Sempre cal tindre paciència, tant l’un com l’altre. Si parlem de l’àmbit familiar... Els nostres fills sempre han vingut darrere de nosaltres per tots els costats, la conciliació familiar resultava impossible. Un desig per al 2020? Ai... Que tot isca de categoria i que el sector es recupere un poc perquè els palos que estem tenint per tots els costats no són poquets. Eixe seria el meu desig.

I per últim... On podrem veure’t disparar a les Falles del 2020? On? A més de la plaça de l’Ajuntament, estem molt pel barri de Russafa: a la falla Mercat de Russafa, a Tomassos i a Regne de València – Sant Valero. També a Iecla – Cardenal Benlloch, també a Vicente Sancho – Tello, en Císcar – Borriana, en Fontanars Pio XI i en la falla Vivons. També en altres localitats com Borriana, que tots els dies tenim mascletà, o Algemesí, Alzira, Picassent... En una setmana anem a disparar trenta així que imaginat com de distrets estarem. Doncs ja està, moltíssimes gràcies Reyes pel teu temps i dedicació en aquesta entrevista. Gràcies també per transmetre la teua estima sobre la pirotècnia, el teu treball i la teua força i valentia. També per reivindicar-te i fer-te valdre com a una dona i pirotècnica. Sempre bona lluitadora de la pólvora, ens veiem ben segur en Falles a la plaça de l’Ajuntament.


54


55


56


57

Ă“ I S S I COM R O J A M

Anthurium andreanum


58

CLARA MARÍA VILLALOBOS ABAD

Fallera Major 2020

que vius, Segona volta sentiràs ràs i t’emociona a les falles nt. a representa com a màxim flama, Per tu corre la verd t en l’antic broda il·lusió despertant la len. e et contemp d’aquells qu terreta nvolten, Amant de la arrels que t’e s le e d sa o ll orgu somrient, ra, sempre de ca a marinera ci per la Valèn nia, la Mediterrà banyada per el sol. il·luminada p Ets jove, alegre, , de ment lliure valenta e viure amb ganes d osat. i lluitar, uir allò prop g se n co a s n lluitar fi

a d’estima, Estàs rodejad , a o la família ja siga la fall gojaràs i aquest març , de la música pólvora de la sonora nunciarà. que la festa a s, Sola no estarà o veuràs h i mira enrere rius perquè si tu tots riem. I si tu plores, plorarem. Clara, amor gaudeix de l’ i l’estima a omis et brind que Músic G Major. com a Fallera


59


60

COM HA CRESCUT CLARA

Podràs trobar contingut exclusiu per a conèixer més als nostres representants accedint al present codi QR.


61

DIRECTIVA President

Juan Antonio Villalobos Vita

Vicepresident 1r (àrea econòmiques) J. David Diana Soriano

Vicepresident 2n (àrea festejos) Antonio Tena Escudero

Vicepresident 3r (àrea infantils) Francisco Ariza Gil

Vicepresident 4t (àrea cultura) Rafael Soler Sherpa

Secretaria

Inés Amundarain Castellano Ainara Amundarain Castellano

Tresorer

Ximo Brox Román

Comptadoria

Clara Mª Abad Sánchez

Sotcomptadoria

Diana Casas Uguet

Delegats de festejos

Ximo Brox Román Sergio Sabater Gómez Jorge Silvestre Burgal Alba Solaz Navarro

Subdelegats de festejos

Alejandro Molins Sancho Christian Martínez Serrano

Anna Cosin Bau Jose Cosin Bau David Sarmiento Saludes Javier Paricio Santaeulalia José Coné Chilet Rafael Simó Caballero Lucía Guzmán Martínez Mónica Díaz Salcedo Lorena Valero Ortiz Paula Gallardo García Paula Kemkes Pérez Raquel Kemkes Pérez Ana Ramírez García

Delegada de cultura

Juvenils

Lorena Valero Ortiz Paula Kemkes Pérez

Laura Tena Cubero Aitana Diana Domingo Arancha Barragán Márquez Marta Rambla Aguilar Laura Bau Piera Yaiza Martínez Crespo Irene Cañada Benlloch Silvia Morató Romero

Delegats d’infantils

Gonzalo Cañada Benlloch Fanny Villegas Martín

Subdelegats d’infantils

Eva Navalón González Bárbara Jiménez Rubio Sara Boix Palmero Claudia Mora del Burgo Jesús Jiménez Rubio Alejandro Sánchez Rubio

Teresa Soria Yepes

Delegada de balls Chelo Bau Requeni

Delegat de falla

Juan Céspedes Garrido

Delegat de teatre

Vicente García Patón

Delegades de mitjans de comunicació Delegat de pirotècnia

Domingo Torralba Pérez

Subdelegat de pirotècnia Jesús Jiménez Rubio

Delegats de casal

Domingo Torralba Pérez Javier Paricio Santaeulalia

Delegat de bar

Agustín Ballester Botella

Delegades de femenines Anna Cosin Bau Alba Solaz Navarro Lucía Guzmán Martínez

Abonats

Mª José Rubio Calatayud


62

COMISSIÓ Abad Sanchez, Clara Mª Aguilar Juan, Mireia Albaladejo Navalon, Raquel Alcaraz Diaz, Lorenzo Alcaraz Moya, M. Dolores Alcaraz Moya, Raul Alegre Fernandez, Cristina Amundarain Castellano, Ainara Amundarain Castellano, Ines Andres Castellote, Inmaculada Andujar Grao, Pablo Aparicio Sanz, Veronica Argente Barberan, Andrea Ariza Gil, Francisco Javier Arroyo Ruiz, Cynthia Ballester Botella, Agustin Ballester Rubio, Oscar Ballester Rubio, Victor Barragan Marquez, Arancha Bartolome Navarro, Jose Bastida Arboleda, Tamara Bau Araix, Vicente Bau Piera, Laura Bau Requeni, Consuelo Belert Gimeno, Maria Belmonte Ponce, Antoni Benitez Arcos, Sergio Berga Colera, Diego Berges Martinez, Ramon

Blasco Asensio, Mª Sandra Blasco Hervas, Manuel Blasco Hervas, Vicente Blasco Jorge, Manuel Blasco Peiro, Mª Pilar Blasco Plazas, Sofia Bogalo Inarejos, Reyes Bogalo Vidal, Monica Bogalo Vidal, Veronica Boix Palmero, Sara Bondarenko, Kateryna Brox Roman, Joaquin Burgal Esteve, Mª Concepcion Butiña Cuenca, Mª De Los Llanos Calabuig Andres, Jose Miguel Calomarde Donate, Pilar Calvo Oñate, Mª Amparo Campos Casado, Andrés Campos Lopez, Elena Campos Pons, Susana Canepa Manera, Carolina Cañada Benlloch, Gonzalo Cañada Benlloch, Irene Capilla Fernandez, Mª Dolores Capilla Fernandez, Vicente Carrascosa Almarche, Clara Eugenia Casañ Maeso, Cristina Casas Uguet, Diana Castilla Aguilera, Elena

Cavero Garcia, Noelia Ceron Lopez, Josefa Cervera Perez, Jorge Cervera Saez, Hector Céspedes Garrido, Juan Chust Ruiz, Mª Esther Cone Chilet, Bibiana Cone Chilet, Eliseo Jose Cosin Bau, Alicia Cosin Bau, Ana Cosin Bau, Jose Cosin Rodriguez, Jose Vicente Cozar Bonilla, Sonia Cremades Rochina, Pilar Crespo Menor, Carmen Crespo Menor, Josefa Crespo Menor, Mª Antonia Cristia Femenia, Ivan Cubas Herrero, Lorena Cubero Arquero, Ana Cuenca Peña, Raquel De Luis Sangüesa, Patricia Descalzo Añon, Cristina Diana Domingo, Aitana Diana Soriano, Jose David Diaz Cabañas, Maria Jose Diaz Cano, Antonio Diaz Garrido, Jose Mª Diaz Salcedo, Monica


63

Domingo Perez, Patricia Domingo Perez, Salvador Domingo Perez, Sonia Dominguez Boza, Mª Isabel Dueñas Garcia, Maria Epila Navarro, Teresa Escobar Martinez, Mercedes Fernandez Bernabeu, Encarnacion Fernandez Gonzalez, Rafael Ferrer Jordan, Olga Folgado Delgado, Hector Folgado Delgado, Marta Fonfria Barbera, Vanesa Frias Calvo, Asier Frias Calvo, Leyre Frias Villegas, Gerardo Galarza Martinez, Mªelsa Gallardo Garcia, Paula Gallego Sobejano, Laura Garcia Ceron, David Garcia Garcia, Ana Isabel Garcia Guimera, Vicente Garcia Jimenez, Agustin Garcia Martinez, Cristina Garcia Martinez, Irene Garcia Montoro, Beatriz Garcia Patón, Vicente Juan Garrido Montero, Cecilia Giner López, Claudia

Gonzalez Beltran, Silvia Gonzalez Dominguez, Irene Gonzalez Moragon, Jesus Gonzalez Pascual, Miguel Gonzalez Sanchis, Maria Gonzalez Sanchis, Nuria Gonzalez Soria, Miguel Angel Grao Garcia,Maria Gresa Peiro, David Gresa Peiro, Teresa Guardia Martinez, Unai Guardia Zaragoza, Joaquin Manuel Guzman Martinez, Lucia Hernandez Carmona, Ramon Hernandez Escudero, Ana Hervas Lladro, Mª Dolores Hervas Sanz, Marta Homedes Sole, Jose Maria Homedes Soler, Alejandro Homedes Soler, Maria Huerta Amores, Laura Iglesias Benito, Begoña Izquierdo Beltran, Raul Izquierdo Descalzo, Oscar Izquierdo Jover, Fermin Jimenez Rubio, Barbara Jimenez Rubio, Jesus Jimenez Tena, Raul Jimenez Yagues, Virgilio

Kemkes Perez, Paula Kemkes Perez, Raquel Kemkes, Eelco Landete Sánchez, Gemma Llacer Enguix, Sergio Llago Barbens, Claudia Llago Garcia, Sandra Llorens Hernandez, David Llorens Mico, Hector Lopesino Feito, Mª Carmen Lopez Domingo, Rafael Lopez Funes, Jessica Lopez Martinez, Edgar Lopez Ramirez, Sergio Lopez-Amor Salelles, Mª Carmen Mañez Garrido, Manuel Guillermo March Arnao, Cristina Marchuet Montes, Sandra Marilina Manera, Sandra Martin Aguilera, Laura Martin Corredera, Mª Carmen Martin Navarro, Beatriz Martin Villaescusa, Ana Isabel Martinez Aparicio, Lorena Martinez Calomarde, M ª Angeles Martinez Casal, Israel Martinez Cervera, Mercedes Martinez Crespo, Yaiza Martinez Gascon, Raul


64

Martinez Martí, Elena Martinez Navarro, Conrado Martinez Navarro, Rocio Martinez Perez, Raul Martinez Serrano, Christian Martinez Serrano, Javier Martinez Serrano, Sandra Martinez Verdeguer, Jesus Martinez Vila, Nieves Mauri Balaguer, Jose Moix Verdugo, Angel Molins Sancho, Alejandro Monfort Ponce, Silvia Montero Rinaldi, Paula Mora Del Burgo, Claudia Morató Garcia, Vicente Morató Romero, Silvia Moreno Martinez, Diego Moya Avila, Rosa Moya Fernandez, Carmen Muñoz Arevalo, Estrella Navalon Gonzalez, Eva Navarro Alcazar, Amparo Navarro Higuera, Nieves Nuevalos Sales, Javier Ortega Carmona, Emilia Ortiz Alarcon, Manuel Ortiz Piqueres, Monica Ortiz Sancho, Begoña

Ortiz Sancho, Inmaculada Ortiz Sancho, Manuel Ortiz Tarin, Alejandro Palechor, Ana Carolina Pardo Tello, Francisco Javier Paricio Santaeulalia, Javier Pariente Garrido, Paola Pastelero Butiña, Miguel Peidro Ferrer, Manuel Peiro Gomez, Rosa Pilar Peiró Silva, Irene Perez Barrachina, Alfredo Pérez Del Barco, Lydia Perez Del Barco, Rocio Perez Real, Esther Perez Real, Marta Maria Pérez Rodriguez, Dolores Perez Rodriguez, Jorge Perez Ruiz, Daniela Peris Belloch, Aurora Peris Belloch, Mª Pilar Peris Belloch, Raul Francisco Perpiña Pascual, Ana Picó Gonzalez, Rafael Piera Olivares, Alicia Pinel Navalon, Paula Polo Ribera, Maria Querol Ordoñez, Maria Rambla Aguilar, Marta

Ramirez Garcia, Ana Ramirez Martinez, Maria Ramon Navarro, Francisco Javier Ramos Palomares, Hernando Rando Llopis, Veronica Requena Cañizares, Sandra Ricarte Martinez, Ana Mª Rico Piqueras, Raquel Rodrigo Lozano, Ivan Rodriguez Iñigo, Cristian Rolando Estruch, Ainhoa Romero Fandos, Juana Romero Mateo, Daniel Ros Prats, Yolanda Rozalen Diaz, Marta Rubio Calatayud, Maria Jose Rubio Carcedo, Alejandro Rubio Garcia, Julia Ruescas Castillo, Joaquin Ruiz Lorente, Mª Rosario Ruiz Utiel, Mayte Sabater Andres, Lucia Sabater Garcia, Andrea Sabater Garcia, Paula Sabater Gomez, Enrique Sabater Gomez, Laura Sabater Gomez, Sergio Sahuquillo Martinez, Lorena Sahuquillo Orozco, Jose Luis


65

Salazar San-Lucas, Hector Salcedo Tudela, Mª Carmen Sales Navarro, Maria Salvador Martinez, Daniel Sanchez Castello, Cristian Sanchez Rubio, Alejandro Sancho Ponce, Paloma Sancho Rubio, Concepcion Sanfeliu Arandiga, Salvador Sanz Navarro, Mª Amparo Sanz Peris, Eduard Sanz Sanchez, Roberto Sarmiento Saludes, David Sebastian Bau, Mireia Segurado Macias, Teresa Segurado Muñoz, Marc Serrallet Jimenez, Francisco Javier Silvestre Burgal, Beatriz Silvestre Burgal, Javier Silvestre Burgal, Jorge Simó Caballero, Rafael Sola Ponce, Sergio Solaz Garcia, Vicente Francisco Solaz Navarro, Alba Solé Orts, Jana Soler Marin, Mª Amparo Soler Sherpa, Rafael Soria Yepes, Mª Teresa Taravilla Carrascosa, Luisa María

Tena Cubero, Laura Tena Escudero, Ana Maria Tena Escudero, Antonio Tenorio Jimenez, David Terrada Rubio, Alba Terrada Soler, Antonio Terrones Muro, Antonio Tordera Lazaro, Isabel Tormo Gomez, Juan Luis Torralba Perez, Domingo Torrecillas Garcia, Francisco Javier Urda Perez, Mª Elena Valera Madrero, Yvonne Valero Faubell, Juan Valero Ortiz, Lorena Valero Palacios, Fernando Valiente Fernandez, Daniel Valls Escrihuela, Rafael Valls Gonzalez, Lorena Varea Montesinos, Laura Varea Montesinos, Silvia Ventura Mañez, Mª Carmen Vera Garcia, Sandra Verdeguer Crespo, Beatriz Verdeguer Perez, Leonor Vidal Marti, Lali Vidallach Bayón, Iñaki Vilar Martinez, Joan Vicent Villalobos Abad, Clara Maria

Villalobos Vita, Francisco Villalobos Vita, Juan Antonio Villegas Martin, Fanny Vivó Martinez, Arantxa Zacares Real, Eva Mª

Abonats

Bau, Amparo Bau, Vicente Clerigues, Jose Olmos, Carmen Ortiz, Ana Pico, Delfín Prieto, Julián


RECOMPENSES JCF

Argent

Gonzalo Cañada Benlloch Patricia De Luis Sangüesa Cristina Descalzo Añon Encarnación Fernández Bernabeu Raúl Izquierdo Beltrán Raúl Jiménez Tena Raquel Kemkes Pérez

Or

Mireia Aguilar Juan María Belert Gimeno José Miguel Calabuig Andrés Alicia Cosin Bau Lorena Cubas Herrero Irene González Dominguez María Homedes Soler Bárbara Jiménez Rubio Eelco Kemkes Sandra Marchuet Montes Christian Martínez Serrano Javier Martínez Serrano Javier Nuévalos Sales Sergio Sabater Gómez Cristian Sánchez Castelló Yolanda Ros Prats

Fulles

Vicente Blasco Hervás Clara Carrascosa Almarche Marta Hervás Sanz Conrado Martínez Navarro Rosa Pilar Peiró Gómez Esther Pérez Real María José Rubio Calatayud Julia Rubio García

Josefa Cerón López

Elena Martínez Martí Javier Paricio Santaeulalia Ana Perpiñá Pascual Ana Ramírez García Ana Mª Ricarte Martínez Mª Rosario Ruiz Lorente María Sales Navarro Jana Solé Orts Lorena Valero Ortiz Daniel Valiente Fernández

Sonia Domingo Pérez

Andrea Argente Barberán Arancha Barragán Márquez Diego Berga Colera Ramón Berges Martínez Kateryna Bondarenko Pilar Calomarde Donate Carolina Canepa Manera Mª Esther Chust Ruiz Antonio Díaz Cano María González Sanchis Unai Guardia Martínez Óscar Izquierdo Descalzo Sandra Marilina Manera Yaiza Martínez Crespo Ángel Moix Verdugo Diego Moreno Martínez Mónica Ortiz Piqueres Alejandro Ortiz Tarin Fco. Javier Pardo Tello Daniela Pérez Ruiz Paula Pinel Navalón Marta Rambla Aguilar Daniel Romero Mateo Joaquin Ruescas Castillo Lucía Sabater Andrés Lorena Sahuquillo Martínez Alejandro Sánchez Rubio Laura Tena Cubero Silvia Varea Montesinos Laura Varea Montesinos

Brillants

Manuel Ortiz Alarcón

Coure

Juan Antonio Villalobos Vita

66


67

IN

Ó I S S I M CO

IL

NT FA

Bromelia Guzmania


68

ADRIANA MÁÑEZ GALLEGO Fallera Major Infantil 2020

ol d’alegria, Jugar és símb s, amb els amic de divertir-se t se sense senti de disfressarsense fi. i d’estimar-se has envoltat Entre coets t’ lenta sigues: encara que va nt la representa enguany ets ts. n fa mis i els in de Músic Go

stre cor ernant el no u ll n e s e tr n E cià, del sol valen com la llum or d és la resplen el teu mirar diferència. que marca la era viuràs De la primav a, teua arribad i anunciarà la melodia la música serà a. acompanyad per sentir-te

s a on gaudirà Una setman ts n rs i visita ; d’amics, falle ràs el braç balla amb Hugo d ts. s als semblan pintant rialle ca sonant Sent la músi nitat; desfila la sere nc, regina, vestida de bla na fadrina. et veus tota u

c i la pólvora Amant del fo març, s el denou de rà d n ce n e e qu lla alhora esclatant la fa nden un abraç. t bri amb la que e l teu voltant Alça’t, mira a llera de cor, sé que eres fa ó uses sensaci per on vas ca r. jo a M Fallera Adriana com


69


70

COM HA CRESCUT ADRIANA

Podràs trobar contingut exclusiu per a conèixer més als nostres representants accedint al present codi QR.


HUGO BALLESTER PERIS President Infantil 2020

71


72

COM HA CRESCUT HUGO

Podràs trobar contingut exclusiu per a conèixer més als nostres representants accedint al present codi QR.


DIRECTIVA President:

Hugo Ballester Peris

Vicepresident 1r:

Adrián Serrallet Bogalo

Vicepresident 2n:

Rubén Sanfeliu Alegre

Secretària:

Irene Mañez Ortiz

Tresorer:

Sergio Llago Meseguer

Comptadoria:

Marta Bracho Nuñez

Delegades:

Lucia Silvestre Alcaraz Paz Berges Galarza

73

COMISSIÓ Ajado Rius, Sandra Alcaraz Blasco, Eva Alfaro Valera, Martina Alfaro Valera, Paula Andujar Grao, Luis Ariza Diaz, Celia Ariza Diaz, Javier Azorin Corral, Carlos Ballester Perez, Aymara Ballester Peris, Hugo Ballester Peris, Oscar Benitez Rando, Julen Benito Gascueña, Marina Berges Galarza, Antonio Estanislao Berges Galarza, Mª Paz Biesa Montes, Hugo Blasco Aguilar, Ares Blasco Aguilar, Enzo Blasco Frias, Aimar Blasco Frias, Diego Boix Villalobos, Laura Bosch Carrasco, Aitor Bosch Fabra, Marta Bracho Nuñez, Marta Burgos Monleon, Gonzalo Burgos Monleón, Irene Burgos Monleon, Lucia Caballero Vivas, David Calabuig Perez, Adriana Calabuig Perez, Pablo Campos Fernandez, Andreu Campos Tarraga, Irene Campos Tarraga, Sergio Campos Vivó, Nerea Campos Vivó, Zaira Cantador Castro, Carla Cañizares Cañete, Nerea Cárdenas Galvan, Pau Carrillo Ricarte, Miquel

Cendrero Gresa, Ines Cendrero Gresa, Nuria Chirivella Belloch, David Chirivella Belloch, Miriam Civera Domingo, Alba Civera Domingo, Lucia Claramunt Gonzalez, Javier Cone Vivo, Carla Cristia Iglesias, Noa Cuesta Juarez, Pau Dasi Aparicio, Ivan Dasi Aparicio, Marc De Dios Nacher, Nicolas De Dios Nacher, Sofia Lucia Diaz Martinez, Cristina Diaz Salcedo, Izan Domingo Belert, Carla Domingo Belert, Carmen Dueñas Garcia, Martin Escribano Ferrer, Pablo Fernandez Cuenca, Pablo Fernández Lame, Daniel Fernandez Lame, Sofia Fernández Sánchez, Ahram Flaquer Torralba, Gabriel Flaquer Torralba, Marc Flores Esteban, Sara Frias Cozar, Amaia Frias Cozar, Vega Gabino Sancho, Raúl Garcia Guzman, Nora Garcia Marti, Mª Teresa Garcia Martinez, Mireia Garcia Martinez, Neus Garrote Muñoz, Cristina Garrote Muñoz, Noelia Garrote Muñoz, Santiago Garulo Ortega, Javier Genoves Gonzalez, Carla


74

Genoves Gonzalez, Marc Gijon Terrer, Nayra Gil German, Carla Gil German, Paula Giner Gonzalez, Carolina Giner Gonzalez, Victoria Gonzalez Carrascosa, Adrian Gonzalez Carrascosa, Shalma Guijarro Capel, Dafne Guijarro Capel, Vega Halcon Galvan, Alex Hernandez Perpiña, Raul Hernandez Perpiña, Vera Hristov Slavov, Cristian Iglesias Mora, Joan Iglesias Mora, Pau Izquierdo Epila, Hugo Izquierdo Epila, Leire Lafuente Ferruz, Carmen Leiva Crespo, Hector Lizan Terrones, Antonio Llago Barbens, Samuel Llago Meseguer, Sergio Lopez Sales, Daniel Lopez Sales, Martin Mañez Gallego, Adriana Mañez Ortiz, Irene Mañez Ortiz, Ivan Martín García, Juan Pedro Martin Lopez, Sheila Martinez Descalzo, Luis Martinez Martinez, Leo Martinez Martinez, Lucas Martinez Sahuquillo, David Martinez Sahuquillo, Nerea Martinez Vera, Diego Martinez Vera, Marta Martos Perez, Paula Masso Llago, Sofia Mauri Villegas, Ainhoa Medina Cone, Antonio Vicente

Melero Pino, Cristina Moix Verdugo, Ana Isabel Moragon Zacares, Karen Moragon Zacares, Ruben Moreno Bógalo, Andrea Nieto Ventura, Hugo Nieto Ventura, Miguel Ortiz Ruiz, Elena Ortiz Ruiz, Lucia Palomar Urda, Diana Palomar Urda, Marcos Paz Garrido, Alicia Peidro Cremades, Sara Perez Varea, Hector Peris Palechor, Andres Peris Palechor, David Pinel Navalon, Patricia Pitarque Gimeno, Quim Polo Rubio, Clara Polo Rubio, Ian Pujol Piera, Marti Ramon Garcia, Marta Ramos Martínez, Gonzalo Ramos Martinez, Jimena Rodrigo Martinez, Ivan Rodriguez Campos, Sofia Rolando Estruch, Vanessa Roz Benedito, Ainhoa Rubio De Luis, Dafne Rubio De Luis, Gala Sabater Andrés, Miguel Sahuquillo Cubas, Arnau Sahuquillo Cubas, Pau Saiz Ibañez, Alba Saiz Ibañez, David Salazar Gallego, Alejandro Salcedo Escobar, Daniel Samblancat Febrer, Carolina Sanchez Romero, Gadea Sanchez Terrada, Carlos Sanchez Terrada, Maria

Sanchez Valverde, Marc Sanfeliu Alegre, Ruben Sanz Fonfria, Ainhoa Sanz Fonfria, Naiara Sarmiento Casas, Adriana Sarmiento Casas, Naiara Sarrion Fernandez, Alejandro Serrallet Bogalo, Adrian Serrallet Bogalo, Izan Serrallet Bogalo, Yulian Silvestre Alcaraz, Aitor Silvestre Alcaraz, Lucia Silvestre Alcaraz, Martin Simó Martin, Daniela Simo Martin, Martina Sola Arroyo, Daniel Soler Sherpa, Sofia Soler Sherpa, Victoria Taberner Gonzalez, Jorge Tomas Margeli, Sofia Tormo Cavero, Blanca Tormo Cavero, Paula Torrecillas Ventura, Javier Trigger Mendiola, Cora Trigger Mendiola, Naren Urtasun Gil, Arancha Urtasun Gil, Hector Valero Arquero, Aray Valero Ortiz, Andrea Valiente Valera, Guillem Valiente Valera, Joan Vazquez Garcia, Angela Vazquez Garcia, Manuel Vergara Margeli, Ivan Vidallach Benito, Joan Vila Belmonte, Julia Vila Belmonte, Lucas Vilar Escobar, Joan Vilar Escobar, Marta Zamora Garrido, Marcos


75

Raul Gabino Sancho

Julia Vila Belmonte

Jimena Ramos Martinez

Aray Valero Arquero

LA XICALLA

RECOMPENSES JCF Coure

Carlos Azorín Corral Aymara Ballester Pérez Noa Cristia Iglesias Raúl Gabino Sancho Cristian Hristov Slavov Hugo Izquierdo Epila Leire Izquierdo Epila Juan Pedro Martín García Luis Martínez Descalzo Marta Martínez Vera Diego Martínez Vera Paula Martos Pérez Cristina Melero Pino Miguel Nieto Ventura Marcos Palomar Urda

Ian Polo Rubio Clara Polo Rubio Jimena Ramos Martínez Vanessa Rolando Estruch Pau Sahuquillo Cubas Arnau Sahuquillo Cubas Gadea Sánchez Romero Aray Valero Arquero Marta Vilar Escobar Joan Vilar Escobar Marcos Zamora Garrido

Argent

Antonio Berges Galarza Zaira Campos Vivó Nerea Campos Vivó

Nuria Cendrero Gresa Inés Cendrero Gresa Hugo Nieto Ventura Ainhoa Roz Benedito Gala Rubio De Luis María Sánchez Terrada Gadea Sánchez Romero

Or

Marta Bosch Fabra Sergio Campos Tárraga Carla Cantador Castro Izan Díaz Salcedo Héctor Leiva Crespo Izan Serrallet Bógalo Andrea Valero Ortiz


76

RECOMPENSES DE LA FALLA

10 anys majors Héctor Leiva Crespo

Sergio Sabater Gómez Concepción Sancho Rubio

Mireia Aguilar Juan María Belert Gimeno José Miguel Calabuig Andrés Eelco Kemkes Lorena Martínez Aparicio Ana Ramírez García María Ramírez Martínez Cristian Sánchez Castelló

Lorena Valls González

Alicia Cosin Bau

Izan Serrallet Bógalo Andrea Valero Ortiz

Guillermo Mañez Garrido

Marta Bosch Fabra

25 anys majors

Izan Díaz Salcedo

10 anys infantils


77

ANUARI

Rafflesia arnoldii


78

ApuntĂ

Benvinguda fallers infantils nous


Benvinguda fallers nous

DansĂ infantil

79

Dia de la Verge


80

ProcessĂł CamĂ­ Nou de Picanya

Besamans Mare de DĂŠu dels Desemparats

Primer dinar juvenils

Berenar candidats


Swimming Pool a Alzira

Sant Joan

81


82

Sant Joan

Nomenament

Preselecciรณ

Berenar entrants i eixints sector Patraix


Berenar entrants i eixints sector Patraix

Proclamaciรณ

Tornada al cole

83


84

Proclamaciรณ

Renovaciรณ artistes fallers

Halloween


85

Presentaciรณ


86

Presentaciรณ


87

#teatrefaller La memòria


88

#teatrefaller La memòria

II Festival Balls al Carrer

Animació marató


II Festival Balls al Carrer

Recollida premi betlem

Betlem

89


90

Nominacions #teatrefaller

Visita directiva a la falla

Expojove

Visita Pare Noel


Reis Mags

91


92

Gala Cultura 2020


Presentació d’esbossos

93


94

Betlem Tradicional Després d’un any de descans, l’equip del betlem es va endinsar en un projecte nou i fresc per tal de treballar aquest monument tradicional dels nostres Nadals 2019. Tornàrem al casal per poder treballar en una nova proposta de naixement on des de finals de juny el grup format per Teresa, Mari, Bartolo, Vicente, Miguel, Rafa i moltes més persones que han estat col·laborant de forma desinteressada, van estar llaurat un magnífic betlem amb la següent descripció: a la part de l’esquerra trobàvem una muntanya on sorgia, en forma de cascada,

un riu on trobàvem un pescador i unes ovelles perdudes amb els seus cabrers. Baix de la muntanya teníem l’anunciació als pastors on, a través d’una cova, arribàvem a Betlem. Amb un pont que eixia des de dins la muntanya els Reis Mags aplegaven a la ciutat després del seu llarg viatge. En el cim, coronant el cel i protegit per muralles, Herodes vigilava. Poc a poc, baix del castell, la vida transcorria de forma normal entre els ciutadans dins de les cases o en la plaça, on destacava l’escena de l’anunciació. Al avançar cap a la dreta observàvem diferents escenes

fins arribar al naixement on el xiquet Jesús era adorat pels pastors envoltat per Sant Josep, la Verge, l’àngel anunciador, la ruca i el bou. Per finalitzar, al costat dret, entre piràmides, palmeres i nòmades, vèiem la fugida a Egipte. L’alegria ens va arribar el passat 9 de desembre quan es van fer públics els premis de Modalitat Tradicional B del XLV Concurs de Betlems de JCF on ens van atorgar el 4t premi d’aquesta categoria. Un any més hem gaudit amb aquest grup d’artistes que ens han portat una nova alegria en aquest exercici faller.


Danses l’Alqueria

95

El grup de danses l’Alqueria està format per un grup de falleres de qualsevol edat, representant a la falla i promocionant-la amb els balls populars de la nostra terra. Enguany el grup s’ha ampliat amb falleres que tots els dilluns per la nit assagen al casal passant una estona divertida i agradable i on aprenen noves danses i perfeccionen tècniques apreses. En la vesprada del dimecres, en dos torns d’assaig, arriba l’hora de les més menudes. Les seues actuacions han omplit i amenitzat actes de la comissió com ara l’exaltació de les Falleres Majors o la setmana fallera. També han portat les nostres tradicions per nombrosos festivals i mostres com Pedralba, Almàssera, o festivals de diverses comissions falleres, i per descomptat en el Balls al Carrer, a la Plaça de la Verge, que organitza la Del. de Cultura de JCF. A més a més, cal destacar que el passat 1 de desembre, a la nostra Plaça Músic Gomis, es va realitzar el II Festival de Balls al Carrer organitzat per la Del. de Balls i Cultura on van passar una vesprada plena de tradició i balls amb la participació de diferents comissions falleres de València i d’Almàssera. Sense dubte es va gaudir d’una vesprada plena de danses.


96

L’Alqueria Teatre l’obra i també la meua direcció. I també eixe miracle que ens va portar agost: Ángela com a ajudant de direcció.

Des d’un primer moment érem conscients del desafiament d’aquesta adaptació teatral. Tenia clar la història que volíem contar, no tant com fer-la arribar al públic. Volíem fer el nostre propi muntatge, deixar volar la creativitat i crear un concepte nou del text. Desenvolupar una història que ficava en l’epicentre de l’obra la identitat d’un poble.

Concurs de teatre faller de JCF

LA MEMÒRIA – Categoria Principal NOMINACIONS I PREMIS Millor representació guanyant el 1er premi. Millor director a Rafael Soler guanyant el saragüell. Millor actor principal a Juan Céspedes guanyant el saragüell. Millor actriu principal a Yolanda Ros guanyant el saragüell. Millor muntatge guanyant el 1r premi. Millor actor de repartiment a Vicente J. García.

No volíem una obra amb massa connotacions polítiques tot i que l’obra parla de la història contemporània i actual del país, simplement no eren necessàries, sinó que es recolzaria basant-se en les arrels i orígens de les persones, en els records quotidians, en xicotetes càpsules del temps donantli a l’adaptació eixe nom triat per tots, “La memòria”. L’Alqueria Teatre començava un nou any teatral amb les il·lusions i ganes de treballar intactes, la direcció era sense dubte el repte teatral més important al que mai m’havia afrontat, però per sort no estava a soles. Els actors, els músics i tècnics i tot l’equip de falleres i fallers que han estat darrere han fet possible

L’obra necessitava molta implicació emocional per part de l’actor, un gran control del text perquè tinguera ritme, un torrent d’energia, una dicció i volums adequats, interpretacions orgàniques, naturalitat... Quasi res. Dihuit escenes amb diversos personatges per actor i actriu en diferents èpoques, que segons els nostre plantejament, implicaven canvis constants de vestuari en molt poc temps. Tot sumat al repte del desig d’una escenografia canviant segons l’escena, amb transicions trepidants per no avorrir a l’espectador. Era una bogeria però altra volta gràcies al meravellós equip, tot va començar a agafar forma. Sempre recordaré aquell diumenge on vàrem omplir el casal de taules per fer la selecció del vestuari i començàrem a fer muntons com si del mercat setmanal es tractara amb tota la roba que s’havia aconseguit o que les falleres i fallers havien aportat. Ara ho recorde i no puc evitar riure, quina autèntica bogeria. Una risa que no va estar present quan els actors descobriren que alguns canviaven de vestuari fins a 12 voltes durant l’obra... Mitjançant la cadira es va canalitzar el significat de l’obra donant-li


97

prejudici o estigma, i si algú encara pensa el contrari el convide a gaudir de les obres que ofereix el concurs de setembre a desembre de manera gratuïta.

veu a eixe objecte que sempre ha estat present a la història de l’ésser humà. Així que l’estiu, a banda dels intensius assajos, es va convertir en una mena d’estoreta velleta per València, arreplegant cadires que la gent deixava al carrer o de fallers que ens les regalaven. Gràcies a eixes cadires plenes d’històries l’escenografia va agafar forma, gràcies també a Bartolo que va fer eixa magnífica obra de fusteria que suporta desenes d’històries de quatre potes. Era moment de perfilar la música i les llums i encara que era un poc arriscat per la possible lectura de la seua trajectòria política personal, es va apostar per la inclusió de les cançons del cantautor valencià Raimon, que per altra banda ens resultaven indispensables la força de les seues lletres per connectar amb

l’espectador. Teníem molt clar que “Jo vinc d’un silenci” era la banda sonora de “La memòria”. A més vam tindre la sort que Raquel ens prestara la seua veu en directe, baix els acords d’Ernesto, tot en regal. Manolo es va encarregar que les vint i pico músiques i sorolls restants entraren quan tocava, com un rellotge donant les campanades de cap d’any. Ángela va defensar a la perfecció el paper de tècnica de llums, ja que al disseny d’il·luminació plantejàvem diversos canvis generals. Un paper difícil de defensar al no tindre un assaig tècnic, perquè al teatre La Rambleta entres i muntes tot només tres hores abans de l’espectacle. Això sí que és una bogeria en un concurs de teatre en valencià on la qualitat és l’objectiu de la representació. Perquè al cap i a la fi el teatre faller és teatre fet per fallers, sense cap

La il·lusió, els nervis, els assajos setmanals es multiplicaven i cada volta la data de l’estrena estava més a prop. Per si amb una obra no fora suficient, la casualitat va fer que el meu estiu es plenara de nits de teatre, compaginant la direcció amb els amics d’Andreu Piles – Salvador Tuset a la categoria Promoció. Estrenaren a octubre i ací faré spoiler: obtingueren la nominació d’Eva a millor actriu novell, muntatge i com a feliç sorpresa per a mi, millor direcció. A la Gala de la Cultura el saragüell a millor actriu novell va dormir a Benicalap. I arribà la tardor i l’obra de Músic Gomis creixia i a cadascú li arribava l’oportunitat d’un repte personal: per a Esther el repte d’enfrontar-se al teatre faller per primera volta; a Elena mantindre l’energia i la concentració dins i fora d’escena; a Vicente tindre els personatges més antagonistes de tota l’obra; per a Yolanda tindre un gran volum de canvis de registre; i per a Juan afrontar un monòleg decisiu per al resultat final de l’obra. El repte per a mi era desenvolupar la tasca d’actor sense perdre la visió de la direcció, però el més fonamental era aconseguir precisament que tots guanyaren els seus reptes.


98

L’estrena era imminent i la idea del cartell de l’obra va passar per fer un collage i Sandra es va encarregar de donar vida a la imatge de l’obra, un cartell composat pels diferents elements que composen cada historia de l’obra: una rosa, una càmera de fotos, un gos, una poma, una sardina...

Cinc meravellosos premis per a tancar una nit i un any teatral que passarà a la història (i als comptes bancaris) d’Arxiduc Carles – Músic Gomis i de l’Alqueria Teatre amb permís del 2017 i d’altres anys on també hem pogut acariciar a les mans els saragüells, els premis teatrals de les falles.

Arribà el gran dia per a l’Alqueria Teatre, la gran nit per eixir sobre les taules i gaudir damunt de l’escenari en una catarsis de tots eixos mesos d’emocions i treball. Treball, clau indispensable d’una bona estrena. Fou una nit amb moltes anècdotes, plena de rialles i alguna llàgrima d’emoció per arribar al cim del desafiament que ens havíem imposat. Gràcies a totes i tots els nombrosos espectadors que ens oferireu el vostre suport i el millor pagament per a qualsevol actor, l’aplaudiment.

Gràcies a totes i tots els que han fet possible que hui puguem celebrar l’èxit de l’obra, un equip de falleres i fallers incansables, d’amics i familiars que si no esmene nom a nom és perquè sabem i saben qui són i no vull deixar-me cap nom en bambolines sense eixir a escena. Així que des d’aquestes línies no puc més que agrair a totes i cadascunes de les persones que en els 13 anys

Després de l’estrena, l’obra obtingué una meravellosa acollida, tant per part del públic com finalment del jurat, acollida que es va transformar en 6 nominacions al concurs de Teatre Faller de JCF per a Arxiduc Carles – Músic Gomis. Arriba el 2020 i amb ell la Gala de la Cultura al Palau de Congressos de València on vàrem alçar 3 saragüells i dos estendards, un a millor muntatge i altre amb el desitjat primer premi d’obra a la categoria Principal.

de participació al Teatre Faller han estat implicats o implicades d’alguna manera amb el grup de teatre i ens han fet arribar fins ací: ja siga actuant, dirigint, apuntant, cosint, pintant o descarregant eixa furgona que sempre arriba al teatre plena de trastos, plena d’il·lusions, de rialles, de llàgrimes, d’emocions.... I de ganes de fer teatre i falla.


99

FES TEJ

DE

R G O R P

OS

A M A

Heliconia rostrata


100

PROGRAMA DE FESTEJOS

Dissabte 15 de febrer

17:30 h Berenar de carnestoltes. 21:30 h Sopar. 23:00 h Carnestoltes i discomòbil.

Diumenge 16 de febrer

16:30 h Visita a l’exposició del ninot.

Dissabte 22 de febrer

12:00 h Marató de truc i campionat de parxís. 14:30 h Pausa per tal de menjar oferida per als participants. 21:30 h Sopar i pausa del marató. 22:30 h Inici del “Campionat de Parxís” i continuació del marató de truc.

Dissabte 29 de febrer

17:00 h Berenar infantil i entrega d’insígnies als fallers nous i coure de JCF. 21:30 h Sopar d’entrega d’insígnies als fallers nous, fallers de 10 anys, coure, plata i or de JCF.

Diumenge 1 de març

14:00 h El casal romandrà obert per a totes aquelles persones que vullguen menjar. 17:30 h Concentració al casal amb brusa i mocador per anar a la Crida de les Falles 2020.

Dissabte 7 de març

10:30 h Replegà. 17:30 h Jocs infantils. 21:30 h Sopar per a falleres i fallers. 23:00 h Macrodiscomòbil.

Diumenge 8 de març

08:00 h Macrodespertà junt a les falles del sector. 12:00 h Concurs de paella solidari amb les dones maltractades de l’associació ALANNA. 14:30 h Entrega de la paella al jurat. 17:30 h Actuació per a la comissió infantil.

Del dimecres 11 al dissabte 14 de març

22:00 h Sopar de pa i porta. La falla ficarà l’aperitiu i la beguda.

Divendres 13 de març

20:30 h Tour ”València en Falles”. Anirem en bus a visitar les falles de la Secció Especial. L’hora de tornada serà, aproximadament, a les 0:30 h.


101

Dissabte 14 de març

12:00 h Gala de playbacks infantils a la nostra carpa. 13:00 h Comença la plantà de la falla infantil 2020 amb el nostre artista Vicent Gomar amb el lema “Imaginatio”. 17:30 h Eixida per anar a recollir el ninot infantil de l’Exposició del Ninot 2020 a la Ciutat de les Arts i les Ciències. 20:00 h Sopar de plantà infantil oferida per la Fallera Major Infantil 2020, xiqueta Adriana Máñez Gallego. Al finalitzar s’imposaran les insígnies als fallers de 10 anys de la falla i de plata i or de J.C.F. 23:00 h Macrodiscomòbil.

Diumenge 15 de març

08:00 h Visita del jurat de falles infantils en hora a determinar. 09:30 h Xocolatà per als xiquets i xiquetes. 10:30 h Concurs de dibuix infantil. 11:00 h Inici de la plantà major de la falla 2020 amb el nostre artista Ernesto Cimas amb el lema “Ah, no cal plorar que la vida és... Tropical!”. 14:00 h Paella per als més menuts. 16:45 h Cavalcada de disfresses infantils pel nostre barri. 17:30 h Recollida del ninot gran de l’Exposició del ninot 2020 a la Ciutat de les Arts i les Ciències. 18:00 h Berenar infantil oferida pel nostre President Infantil Hugo Ballester Peris.

19:30 h Al casal escoltarem el veredicte del jurat dels Premis de les Falles Infantils 2020. 22:00 h Sopar de plantà oferit per la nostra Fallera Major, Clara María Villalobos Abad. Al finalitzar entrega d’insígnies de 25 anys a la falla i de fulles i llorer i fulles amb llorer i brillants de J.C.F. 00:00 h Nit de la plantà. Tota la comissió finalitzà la plantà de la falla gran 2020. En acabar s’oferirà una xocolatà a totes les persones que participen.

Dilluns 16 de març

08:00 h Macro despertà de tota la comissió. 08:00 h Visita del jurat de falles en hora a determinar. 09:30 h Xocolatà per als xiquets i xiquetes. 12:00 h Cercavila per tota la demarcació. En acabar les FFMM imposaran els corbatins commemoratius en els estendards. 14:00 h Primera mascletà. La carpa romandrà oberta per a dinar. 17:30 h Recollida de premis de la comissió infantil, abillats amb la indumentària regional fins la Plaça de l’Ajuntament. A la tornada els xiquets i xiquetes tindran berenar. 21:30 h Sopar a la carpa oferit per la falla. 22:30 h Entrega dels premis dels campionats de parxís i truc de la falla. 23:00 h Discomòbil.


102

Dimarts 17 de març

10:30 h Recollida de premis de la comissió major abillats amb la indumentària regional fins la Plaça de l’Ajuntament. En acabar cercavila fins al nostre barri. 13:00 h Breu cercavila incorporant a la comissió infantil. 14:00 h Mascletà. La carpa romandrà oberta per a dinar. 17:30 h Berenar infantil. 18:30 h Gimcana infantil esportiva. 22:00 h Sopar a la carpa oferit per la falla. 23:00 h Discomòbil.

Dimecres 18 de març

12:00 h Cercavila per la nostra demarcació. 13:15 h Actuació d’exhibició oferida, per a tot el barri, pel nostre grup de balls regionals l’Alqueria. 14:00 h Mascletà. La carpa romandrà oberta per a dinar. 17:45 h Cercavila per a recollir a les nostres FFMM i concentració al casal de tota la comissió per anar a l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. El sector de Patraix començarà la desfilada a les 20:15 h des de la Plaça de Sant Agustí. Després majors i infantils tornarem en autobús. 23:00 h En arribar de l’ofrena discomòbil.

Dijous 19 de març

11:00 h Cercavila pel nostre barri i Missa en honor al nostre patró Sant Josep. Al tornar al casal s’oferirà, al voltant de les 14 h, un vi d’honor per tal de brindar per les Falles del 2020 amb la comissió i el barri. 15:00 h Última mascletà. 16:30 h Unflables per a la comissió infantil. 18:30 h Berenar per a la comissió infantil. 22:00 h Castell de focs d’artifici i, a continuació, cremà de la falla infantil 2020. 23:00 h Sopar a la carpa oferit per la falla. 00:00 h Nit del Foc amb castells d’artifici que donaran pas a la cremà de la falla gran 2020. Després tota la comissió, junt als nostres màxims representants, brindarem a la carpa per la fi de les Falles 2020 i pel començament de les Falles del 2021.


103

I

S R O D A R O B A L ¡ L O C

R O AB

O D A

L ¡ L CO

Brassavola martiana

S E R


104


105


106


107


108


109


110


111


112


113


114


115


116


117


118


119


120


121


122


123


124


125


126


127


128


129


130


131


132


133


134


135


136


137


138


139


140


141


142


143


144


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.