GEMMA LIENAS
GEMMA LIENAS 1951-1959 La Gemma Lienas neix a Barcelona el 16 de gener de 1951. Filla d’un petit industrial català i d’una mestressa de casa francesa, ben aviat aprèn el valor irrepetible d’una llengua en veure’s immersa en el batibull lingüístic dels àpats familiars, que transcorren entre el català del seu pare catalanista, el francès de la seva mare tot terreny i el castellà de la seva àvia empordanesa però criada a Guadalajara. Després de la Gemma neixen tres nenes més: la Bibiana, la Mireia i la Laura, de manera que l’univers infantil de l’escriptora és eminentment femení. 1960-1969 Després d’una breu estada al Liceu Francès de Barcelona, la Gemma Lienas aterra en una de les escoles creades per la burgesia catalana com a resistència a la dictadura franquista. Allí, continua gaudint d’una infantesa peculiar, marcada per l’encreuament de llengües. En uns temps en què el català havia quedat relegat a l’àmbit familiar, ella l’estudia d’amagatotis a l’escola. Entra en contacte amb els clàssics i s’enamora per sempre de Tirant lo Blanc, mentre estudia el Segle d’Or castellà. La seva tia Maite la converteix en addicta a l’humor càustic de La Codorniz, mentre aprofita la biblioteca familiar per llegir els clàssics francesos. A més de dedicar-se compulsivament a la lectura, canta en una coral, estudia pintura i, sobretot, conrea l’amistat. L’Anna Ma. Casassas, la Montserrat Demestre, la Sessé Castells, en Bartomeu Cruells i en Miquel Caminal són els seus grans amics d’aquells temps, i ho continuaran sent passats els anys. Acabarà la dècada iniciant els seus estudis de Filosofia i Lletres a l’acabada d’estrenar Universitat Autònoma de Barcelona. 1970-1979 Anys d’afirmació. En l’àmbit professional, compagina la feina en un centre de psicologia —que determinarà de manera indeleble el seu interès pels secrets de la ment— i participa en la fundació de la primera escola per a nens borderlines, on treballa com a docent i on entra en contacte amb el conductisme. Més endavant treballarà com a professora de llengua i literatura. Pel que fa a la seva vida personal, es casa amb qui serà el pare del seu fill David (1972) i de la seva filla Lara (1975). L’any 1979 es separa en una Espanya encara dominada per les lleis franquistes, en la qual no existia el divorci ni, per descomptat, cap suport per a una dona que prengués una decisió d’aquesta mena. 1980-1989 Anys tumultuosos. Professionalment, canvia el món escolar pel món empresarial i treballa com a responsable d’edicions en l’acabada de crear editorial Grup Promotor, del grup Santillana. Després s’incorpora en la també acabada de crear editorial Cruïlla, del grup SM, per tornar més tard a Grup Promotor — Alfaguara, com a directora d’edicions. Estimulada pel seu amic Francesc Sales, a qui perdrà l’any 1985 per culpa d’una malaltia, comença a escriure els caps de setmana a Cadaqués. La seva primera novel·la, Cul de sac, dirigida al públic juvenil, aconsegueix un gran èxit de vendes. L’any 1987 guanya tres premis literaris: el Recull de Blanes, amb la narració El gust del cafè; l’Andròmina de València, amb la novel·la Vol Nocturn; i el Ramon Muntaner, amb la novel•la juvenil Dos cavalls. Del final d’aquest període és la seva novel•la juvenil Així és la vida, Carlota, que l’any 1990 guanya una Menció d’honor de l’IBBY (International of Books for Youth).
En l’àmbit personal, tot just comencen els 80, coneix l’Enric Banda, un físic dedicat a la investigació de la litosfera, que aviat es converteix en una persona central de la seva vida. 1990-1999 Anys de reflexió i de canvis profunds. En aquest període es gesten algunes de les seves futures novel•les, especialment a casa de la Tona Casanellas i en Joan Esteban, a l’Empordà. A principis de la dècada, una malaltia obliga la Gemma Lienas a deixar el seu lloc de responsabilitat editorial, temps que aprofita per instal·lar-se a Nova York. És el moment en què s’inicia la seva amistat amb la Isabel Ramírez. Quan retorna a Espanya es reincorpora al món editorial i viu a cavall entre Barcelona, on dirigeix les edicions de Cruïlla , i Madrid, on dirigeix les col·leccions juvenils de SM. En aquest període comença a col•laborar amb la Universitat de Barcelona com a directora tècnica i professora del postgrau de Tècniques Editorials. També col•labora amb columnes d’opinió per a diverses capçaleres de premsa i per a dues emissores de ràdio: Catalunya Ràdio i Com Ràdio. A finals dels noranta, la Gemma canvia el món de l’edició pel de l’escriptura a temps complet. S’instal·la a Estrasburg amb el seu company Enric, tot i que viatja freqüentment a Barcelona per veure els seus fills. Durant la seva estada a aquesta ciutat francesa són fonamentals no només l’amistat sinó també els consells literaris de la Marta Vilagut, en Javier López Facal i l’Octavi Quintana. El seu criteri li resultava d’allò més important per donar per acabada una novel·la. Fruit d’aquest període, entre altres, són les obres Bitllet d’anada i tornada, que va guanyar el premi L’Odissea 1999, El diari lila de la Carlota, pel qual rep la menció d’honor de la UNESCO 2003, la col·lecció de l’Emi i en Max i, sobretot, Anoche soñé contigo, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera literària. 2000-2009 Anys de consolidació. Gairebé a la meitat de la dècada, torna a instal·lar-se a Barcelona. S’involucra en la vida de la ciutat, especialment amb grups que treballen a favor de la igualtat de les dones: el Lobby de dones de Catalunya i Dones en Xarxa, de la qual n’és la presidenta fins al 2010. Dones amb les quals comparteix amistat i ideals són: la Sara Berbel, la Montse Boix, la Maricel Chavarría, la Lourdes Muñoz, la Consuelo Barea, la Maria Freiría, la Montse Minobis, la Carme Valls i Llobet, la Ruth Ribó i tantes altres. L’any 2008 el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid li atorga pel conjunt de tota la seva obra el I Premi “Participando creamos espacios de Igualdad” en la categoria d’Art i Cultura 2008. Col·labora com a tertuliana en diverses emissores de ràdio: Catalunya Ràdio, La Ser, Ràdio 4, i com a articulista a El Periódico de Catalunya, El Punt Diari i El País. També posa en marxa un postgrau d’escriptura creativa a la Universitat de Barcelona, del qual és professora durant dos anys. I és membre del Consell de Participació del Memorial Democràtic. D’aquest període són les obres El final del joc, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull 2003, els llibres d’articles Rebels, ni putes ni submises i Pornografia i vestits de núvia, l’assaig divulgatiu contra la legalització del comerç sexual Vull ser puta, la novel·la Atrapada al mirall, les novel·les juvenils El diari vermell de la Carlota i El diari blau de Carlota, nous títols per a la col·lecció juvenil Emi i Max i l’inici de dues noves col·leccions infantils La tribu de Camelot i La Fada Menta. També publica Us espero a taula, un llibre amb una bona part de les seves receptes de cuina. Per a moltes d’aquestes obres és fonamental la crítica i els consells d’en Marcelo Mazzanti i la Pilar Remírez. La nova dècada també porta sis nous membres a la família: neixen en Biel i en Jordi (2001), els bessons de la seva filla Lara, que més endavant viatjarà a Bolívia a buscar la seva filla Mariona (2003), a qui la Gemma dedicarà el seu llibre Busco una mare. El seu fill David també serà pare,
primer de la Itziar (2002) i una mica més tard de la Isolda (2005). L’any 2009 arribarà d’Etiòpia en Solomon, el tercer fill del David i el sisè nét de la Gemma. 2010Anys d’expansió. Les noves tecnologies revolucionen i convulsionen el món del llibre. A l’ull de l’huracà, encara sense saber com evolucionarà, la Gemma s’obre a noves formes de cultura i d’explicar històries. Inicia projectes amb diverses productores per iniciar-se en el camp dels dibuixos animats, dels llargmetratges, de les sèries i els programes per a televisió, dels videojocs… Col·labora en la secció d’opinió política d’El País i en el programa d’informació de Josep Cuní “8 al dia” de 8TV. D’aquest període són les obres El diari groc de la Carlota i El diari taronja de la Carlota. A més, la col·lecció La Tribu de Camelot s’amplia molt amb la publicació d’un nou llibre cada quatre mesos. L’any 2010 el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya li atorga la medalla Francesc Macià al Treball pel seu paper en la literatura catalana de finals del segle vint i inicis del vint-i-u i per la seva lluita feminista.
OBRA DE GEMMA LIENAS NOVEL·LA • • • •
• • • • •
Vol nocturn. València: 3i4, 1988; 1999. El final del joc. Barcelona: Planeta/Cercle de Lectors, 2003; Labutxaca, 2011. Atrapada al mirall. Barcelona: Empúries, 2007. Una nit, un somni [Anoche soñé contigo]. Barcelona: Labutxaca, 2010 (Trad. Gemma Lienas). Narrativa breu El gust del cafè. Barcelona: Pòrtic, 1989. Mirada líquida, dins Tancat per vacances. Barcelona: Columna, 2003. Tancat per vacances [et al.]. Barcelona: Columna, 2003. La síndrome del conill blanc, dins Condició de mare. Barcelona: Ara llibres, 2004. Barcelona, 1964, dins El llibre de la Marató de TV3. Vuit relats sobre les malalties mentals greus. Barcelona: Columna, 2008. Narrativa infantil i juvenil
• La lluna en un cove. Barcelona: Cruïlla, 1987; Empúries, 2009. • Així és la vida, Carlota. Barcelona: Cercle de Lectors/Ediciones SM, 1990; Estrella Polar, 2009. • Cul de sac. Barcelona: Cercle de Lectors, 1991; Empúries: 2003; Estrella Polar, 2010. • La meva família i l'àngel Barcelona: Cruïlla, 1992; Estrella Polar, 2011. • Ets galàctica, Carlota. Barcelona: Cruïlla, 1994; Estrella Polar, 2009. • Bitllet d'anada i tornada. Barcelona: Empúries, 1999. • Finisterre i els pirates. Barcelona: Cruïlla, 1999. • Finisterre i el missatger. Barcelona: Cruïlla, 1999. • El diari lila de la Carlota. Barcelona: Empúries, 2001. • Finisterre i els buscadors d'or. Barcelona: Cruïlla, 2001. • Emi i Max. El llac assassí. Barcelona: Empúries, 2002; La Galera, 2007. • Emi i Max. Els lemmings bojos. Barcelona: Empúries, 2002; La Galera, 2008. • Emi i Max. L'asteroide destructor. Barcelona: Empúries, 2003; La Galera, 2008. • Finisterre i la mòmia. Barcelona: Cruïlla, 2003. • El diari vermell de la Carlota. Barcelona: Empúries, 2004. • Emi i Max. La glacera verinosa. Barcelona: Grup Promotor, 2004; La Galera, 2011. • Busco una mare! Barcelona: La Galera, 2005. • El diari blau de la Carlota. Barcelona: Empúries, 2006. • Emi i Max. Les balenes desorientades. Barcelona: Grup Promotor, 2006; La Galera, 2009. • Un tió amb vista. Barcelona: La Galera, 2007. • La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del canari robat [La tribu de Camelot: Carlota y el misterio del canario robado]. Barcelona: Estrella Polar, 2008 (Trad. Gemma
• • • • • • • • • • • • • • • • •
• •
• • • • • • • • • • • • • •
Lienas). La Fada Menta. La meitat d'en Jan. Barcelona: La Galera, 2008. La Fada Menta. Un mirall al cor. Barcelona: La Galera, 2008. La Fada Menta. Sóc un monstre. Barcelona: La Galera, 2008. La Fada Menta. Mala sort o bona sort? Barcelona: La Galera, 2008. La Fada Menta. Es necessiten petons. Barcelona: La Galera, 2008. Emi i Max. Els elefants enfurismats [Los elefantes enfurecidos]. Barcelona: La Galera, 2009 (Trad. Gemma Lienas). La Fada Menta. Ja estic! Barcelona: La Galera, 2009. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del botí pirata [La tribu de Camelot: Carlota y el misterio del botín robado]. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Trad. Gemma Lienas). La Fada Menta. Música a la panxa [Música en la barriga]. Barcelona: La Galera, 2009. Emi i Max. Guia de supervivència . Barcelona: La Galera, 2009. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del passadís secret. Barcelona: Estrella Polar, 2009. Emi i Max. Els pous contaminats [Los pozos contaminados]. Barcelona: La Galera, 2009 (Trad. Gemma Lienas). 2 CV Barcelona: Estrella Polar, 2010. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del túnel del terror. Barcelona: Estrella Polar, 2010. El diari groc de la Carlota. Barcelona: Empúries, 2010. Emi i Max. L'amenaça del virus mutant [Emi y Max. La amenaza del virus mutante]. Barcelona: La Galera, 2010 (Trad. Gemma Lienas). La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri de la catedral gòtica [La tribu de Camelot: Carlota y el misterio de la catedral gótica]. Barcelona: Estrella Polar, 2010 (Trad. Gemma Lienas). El gran llibre de la Carlota. Barcelona: Empúries, 2010. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri de la casa encantada [La tribu de Camelot: Carlota y el misterio de la casa encantada]. Barcelona: Estrella Polar, 2010 (Trad. Gemma Lienas). La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri de la vareta màgica. Barcelona: Estrella Polar, 2010. El diari taronja de Carlota. Barcelona: Empúries, 2011. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri de l'estranya vampira. Barcelona: Estrella Polar, 2011. La Tribu de Camelot: La Carlota i el misteri dels gats hipnotitzats. Barcelona: Estrella Polar, 2011. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri dels missatges anònims. Barcelona: Estrella Polar, 2011. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri de les granotes encantades. Barcelona: Estrella Polar, 2011. La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri de les turqueses empolsegades. Barcelona: Estrella Polar, 2012. La tribu de Camelot: Els ocells embogits. Barcelona: Estrella Polar, 2012. La tribu de Camelot: La nit de Halloween. Barcelona: Estrella Polar, 2012. El Club dels Maleïts. Maleïda germana. Barcelona: Estrella Polar, 2012. La tribu de Camelot: El fantasma del Liceu. Barcelona: Estrella Polar, 2012. La tribu de Camelot: El drac de Sant Jordi. Barcelona: Estrella Polar, 2013. La tribu de Camelot: L'esquelet emparedat. Barcelona: Estrella Polar, 2013. El Club dels Maleïts. Maleïts brètols. Barcelona: Estrella Polar, 2013.
• El blog de la Malika. Barcelona: Estrella Polar, 2013.
CRÍTICA LITERÀRIA O ASSAIG • Condició de mare [et al.]. Badalona: Ara Llibres, 2004. • Rebels, ni putes ni submises. Barcelona: Empúries, 2005. • Vull ser puta. Contra la regularització de la prostitució [Quiero ser puta. Contra la regulación del comercio sexual]. Barcelona: Empúries, 2006 (Trad. Gemma Lienas). • Pornografia i vestits de núvia. Barcelona: Empúries, 2007. • Us espero a taula. Barcelona: Columna, 2009.
Font: Associació d'escriptors de llengua catalana. (2014). Associació d'escriptors de llengua catalana. Recuperat 28 de novembre 2014, des de http://www.escriptors.cat/autors/lienasg/obra.php
Els premis que li han estat atorgats a la Gemma Lienas al llarg de la seva carrera han estat: 1987 Premi Recull de Blanes per El gust del cafè. Premi Ramon Muntaner de Girona per 2 CV. Premi Andròmina de Valencia per Vol nocturn. 1988 Menció White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munich per 2CV. 1990 Menció d’honor de l’IBBY per Així és la vida, Carlota. Finalista del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil por Així és la vida, Carlota. 1998 Premi L’Odissea (Editorial Empúries, Grup 62) per Bitllet d’anada i tornada. 2003 Menció d’honor de la UNESCO per El diari lila de la Carlota. Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (XXIII edició) per El final del joc. 2006 Menció White Ravens atorgat por la International Youth Library de Munich per Busco una mare! 2008 I Premi “Participando creamos espacios de Igualdad” en la categoría d’Art i Cultura, atorgat pel Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid pel conjunt de tota la seva obra. 2010 Medalla Francesc Macià al Treball pel seu paper en la literatura catalana de finals de segle vint i inicis del vint-i-un per la seva lluita feminista.
Font: Gemma Lienas. (2014). Gemma Lienas. Recuperat 28 de novembre 2014, des de http://www.gemmalienas.com/premios-2