GUIA DE LECTURA I DE RECURSOS SOBRE EL BOSC
Biblioteca Municipal
Ramon Llull
Imatge de la portada: Sous-bois (c. 1890). Paul Cézanne
Fotografies: Xesca Riera (pàgines 4, 7, 12, 20 i 33)
Edició: Biblioteca Ramon Llull. Servei de Biblioteques. Ajuntament de Palma. Març de 2023
1. Presentació
2. Observant els boscs: ciència i reflexió
3. El bosc inspira l’art
4. Literatura i bosc
5. Boscs de pel·lícula
6. Escoltar el bosc: documents sonors
7. Altres recursos: còmics, contes, documentals i webs
8. Els boscs de Mallorca: del passat comunal al nostre futur verd
Alzinar (Campanet, Mallorca). Fotografia: Xesca Riera
Del bosc ens arriben les pors i l’assossec. Vells mites i nous contes. Versos i silencis. La sensació de l’aire calent i la del fred de la humitat. El perfum. El bolet i el banyarriquer. El mart que quasi no veim i el ferrerico del qual escoltam el cant, com el repic d’un martellet en un obrador de culleretes: “Ferrerico, tico, tico...”.
Del bosc ens arriba el jo i el som. L’aquí i l’ara. No només: ens en cal la coneixença. L’astorament. Caminar-hi.
Cremam bosc de temps molt remots per a fer marxar els cotxes i cremam bosc d’ara per a fer lloc a altres explotacions que també embruten cels i sòls i aigües i, massa sovint, ànimes humanes. En un lloc molt llunyà, veu amenaçada l’existència l’Orang Hutan, l’home del bosc. De bosc, ja no n’hi queda. El foc arrauixat sotmet els nostres, els de més a prop.
En vells contes hi ha homes de molsa, ocults en la intimitat forestal, on tal vegada perviu la memòria del déu Pan, temut i menyspreat. Allunyau-vos-en discretament si un dia el trobàssiu adormit al peu d’un arbre, ajocat en el fenàs. És irascible.
A ca nostra els boscs són modests. Potser un capvespre hi percebreu, el sol ja cap a la posta, un brunziment de gent atrafegada: són els homenets i les dones de colzada. Tampoc els destorbeu.
Tenim aquí savinars, pinedes, alzinars. Redols esparsos de teix, boix, llorer i roure, relíquies quasi empegueïdes d’altres moments ecològics. Hom ha venerat l’arbre i n’ha fet símbols o rondalles: la figuera, l’olivera, l’ametler, el garrover, una gran alzina, un gran pi ver...
Diu Juan Ramón Jiménez: “Me detuve como un árbol / y oí hablar a los árboles.” Declara Costa i Llobera: “Mon cor estima un arbre!”. Parla d’un vell pi desafiant en els penya-segats amb la mar davall, bramadora. Des d’arbredes més exòtiques ens commou Bashô, poeta caminaire: “Mira aquest pi / bé sembla que ha crescut / sobre la boira.”
Bosc de na Costitxa (Mallorca). Fotografia: Xesca Riera
- Los árboles te enseñarán a ver el bosque. Joaquín Araújo. Barcelona: Crítica, 2020
- Els arbres mediterranis. Josep Gordi Serrat. Girona: Documenta Universitaria, 2011
- En busca del árbol madre. Descubre la sabiduría del bosque. Suzanne Simard. Barcelona: Planeta,
2021
- En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza. David George Haskell. Madrid: Turner,
2014
- Escrito en los árboles. La historia del mundo contada en anillos. Valerie Trouet. Barcelona: Crítica,
2021
- El futuro es vegetal. Stefano Mancuso. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2017
- Les hores noves. Julià Guillamon. Barcelona: Anagrama, 2022
- La muerte de los bosques. Francisco Lloret. Barcelona: Arpa, 2022
- Por los bosques. Lluís Vergés. Madrid: Alfabeto, 2021
- Shinrin-Yoku. Baños curativos de bosque. Yoshifumi Miyazaki. Barcelona: Blume, 2018
- Los últimos niños en el bosque. Richard Louv. Madrid: Capitán Swing, 2018
- La vida de los árboles. Francis Hallé. Barcelona: Gustavo-Gili, 2020
- La vida en los bosques. Edward Thomas. Madrid: Volcano Libros, 2021
Declarada Patrimoni Mundial per la Unesco aquesta superfície natural es troba situada entre les fronteres de Polònia i de Bielorússia amb una extensió de 141.885 hèctarees amb diferents figures de protecció ambiental. Es tracta de densos boscos antics de planícia representatius dels boscos originaris de l’Europa Central que aparegueren després de la darrera glaciació i que han romàs inalterats. La coberta arbòria és mixta de fulla caduca (freixes, roures, oms, til•lers, etc.) i de fulla mixta (coníferes), però també s’hi troben prats, zones humides i rius. Aquests ecosistemes són l’hàbitat d’un gran nombre d’espècies vegetals (són destacables les falgueres i molses), de bolets i d’animals, entre els que destaquen els bisons, els llops, els linxs, les llúdries, els cèrvols, els cavalls i els ocells de bosc.
https://bpn.com.pl/index.php?Itemid=1&id=104&option=com_content&task=view&lang=en
Amazônia. Sebastião Salgado. Colònia: Taschen, 2021
Andy Goldsworthy: En las entrañas del árbol: 2 octubre 07-21 enero 08: Palacio de Cristal, Parque del Retiro, Madrid. Rafael García Horrillo (coord.). Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina
Sofía, 2007
El bosc de Mondrian: setembre 2001, 13 gener 2002: espai cúbic. Joan Soler. Palma: Fundació Pilar
i Joan Miró a Mallorca, 2001
Giuseppe Penone: ouvrage accompagnant l'exposition présentée au Centre Pompidou. Catherine
Grenier. París: Centre Pompidou, 2004
Ibarrola: En el interior del bosque. J. Gandia Casimiro, comissari. València: Diputació, 1997
Land art. Michael Lailach. Colònia: Taschen, 2007
Land art y arte medioambiental. Jeffrey Kastner, Ed. Londres: Phaidon, 2005
Nuevas visiones de lo pintoresco: el paisaje como arte. Javier Maderuelo. Lanzarote: Fundación
César Manrique, 1996
Robert Smithson: Photo works. Robert A. Sobieszek. Los Angeles, CA : University of New Mexico Press, 1993
Un arte ecológico. Paul Ardenne. Buenos Aires: Adriana Hidalgo editora, 2022
Un equip d’artistes que posa el seu art al servei de reconstruir els boscs del planeta combinant la creació plàstica, escultòrica, fotogràfica, etc. amb les conferències científiques sobre la protecció de boscs amenaçats i sobre la necessitat de crear-ne de nous.
http://www.forest-art-project.fr/index.html
Selva d' Irati (Navarra). Fotografia: Xesca Riera
L’amant de lady Chatterley. D. H. Lawrence. Barcelona: Proa, 2008
El árbol. John Fowles. Madrid: Impedimenta, 2015
El bosc de les guineus. Arto Paasilinna. Barcelona: Edicions 62, 2005
El bosque animado. Wenceslao Fernández Flóres. Madrid: Anaya, 2002
El bosque infinito. Annie Proulx. Barcelona: Tusquets, 2017
El bosque de los urogallos. Mario Rigoni Stern. San Lorenzo de El Escorial: Volcano libros, 2019
El caballero del león. Chrétien de Troyes. Madrid: Siruela, 2001
El clamor de los bosques. Richard Powers. Madrid: Alianza, 2019
El claro del bosque. Marisa Madieri. Barcelona: Minúscula, 2002
El cor de les tenebres. Joseph Conrad. València: Sembra, 2017
La costa de los mosquitos. Paul Theroux. Barcelona: Tusquets, 1987
La crida del bosc. Jack London. Barcelona: L’Altra Tribu, 2020
Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri. Vladímir Arséniev. Barcelona: Símbol, 2019
De repente en lo profundo del bosque. Amos Oz. Madrid: Debolsillo, 2007
En el corazón del bosque. Jean Hegland. Madrid: Errata naturae, 2020
En los bosques de Siberia. Virgile Dureuil. Madrid: HarperCollins, 2021
Entre los bosques y el agua. Patrick Leigh Fermor. Barcelona: Península, 2004
La emboscadura. Ernst Jünger. Barcelona: Tusquets, 1988
L’emperador Jones. Eugene O’Neill. Barcelona: Edicions 62, 1984
Los habitantes del bosque. Thomas Hardy. Madrid: Impedimenta, 2012
El hòbbit: o viatge d’anada i tornada. J. R. R. Tolkien. Barcelona: La Magrana, 2012
L’home que plantava arbres. Jean Giono. Palma: Olañeta, 1998
El hombre que hablaba serpiente. Andrus Kivirähk. Madrid: Impedimenta, 2017
Indian Creek. Pete From. Madrid: Errata naturae, 2017
M/T y la historia de las maravillas del bosque. Kenzaburo Oé. Barcelona: Seix-Barral, 2007
La muerte llega a Pemberley. P. D. James. Barcelona: Bruguera, 2012
El muro. Marlen Haushofer. Madrid: Siruela, 1995
El nom del món és bosc. Ursula K. Le Guin. Barcelona: Raig Verd, 2021
Los ojos del bosque. Julien Gracq. Barcelona: Anagrama, 1984
País de neu. Yasunari Kawabata. Barcelona: Viena Edicions, 2009
Pan. Kanut Hamsun. Barcelona: Anagrama, 2006
Los pasos perdidos. Alejo Carpentier. Barcelona: Bruguera, 1982
La poda. Laura Beatty. Madrid: Impedimenta, 2021
El Poema de Gilgamesh. Lluís Feliu i Adelina Millet (tr.) Barcelona: Adesiara Editorial,
El poema del bosc. Alexandre de Riquer. Barcelona: Adesiara Editorial, 2020
Salvatge. Cheryl Strayed. Barcelona: Angle, 2013
El salvatge dels Pirineus. Pep Coll. Barcelona: Edicions 62, 2022
El secret del bosc vell. Dino Buzzati. Barcelona: Males Herbes, 2020
El silencio del bosque. Tana French. Barcelona: RBA, 2010
El somni d’una nit d’estiu. William Shakespeare. Barcelona: Televisió de
Catalunya, Vicens Vives, 1989
Sortir a robar cavalls. Per Petterson. Club Editor: Barcelona, 2016
Sota un bosc de cirerers plenament florit. Ango Sakaguchi. Barcelona:
Lapislatzuli, 2020
Los tiernos lamentos. Yoko Ogawa. Madrid: Funambulista, 2013
El trampero. Vardis Fisher. Valdemoro: Valdemar, 2019
Tres dies i una vida. Pierre Lemaitre. Alzira: Bromera, 2016
L’última nit a Twisted River. John Irving. Barcelona: Edicions 62, 2010
Un año en los bosques. Sue Ubbell. Madrid: Errata naturae, 2016
La vall de l’Issa. Czeslav Milosz. Barcelona: Edicions 62, 1998
Un viejo que leía novelas de amor. Luis Sepúlveda. Barcelona: Tusquets, 1998
Los viejos creyentes.Vasili Peskov. Madrid: Impedimenta, 2020
Walden o la vida als boscos. Henry D. Thoreau. Barcelona: Símbol, 2006
El bosc de Brocéliande: el misteriós escenari de les aventures de cavallers
La matèria de Bretanya; és a dir, les llegendes bretones o del cicle artúric, ha trobat en aquest bosc de Bretanya (França) un espai on la tradició les situa. Així. els personatges Artur, Viviane, Merlí, Ginebra, la fada Morgana, Lancelot o els cavallers de la taula rodona fressaren els camins que s’endinsaven en una boscúria de roures, falgueres i llacs.
Descobriu-ne les petjades al Centre de l’Imaginari Artúric:
https://www.broceliande-centre-arthurien.com/
i llegiu les seves històries:
Els cavallers de la Taula Rodona. Antoni Garcia Llorca (tr.). Barcelona: Teide, 2006
La fabulosa llegenda del Rei Artús. Jordi Sierra i Fabra. Barcelona: Edebé, 2008
Galvany i el cavaller verd. Lola Badia (tr.) Barcelona: Cal Carré, 2022
Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda.
Carlos García Gual. Madrid: Alianza, 1989
La llegenda del rei Artur i els seus cavallers. Antoni Dalmases. Barcelona: Combel,
2012
Perceval. Chrétien de Troyes. Lluís Maria Todó (adap.). Barcelona: Proa, 1990
El rey Arturo y sus caballeros. Howard Pyle (il.). Madrid: Anaya, 1996
Apocalypse now. Francis Ford Coppola (2001 )
Avatar. James Cameron (2010 )
Captain fantastic. Matt Ross (2016)
Defensa. John Boorman (2007)
Dersu Uzala. Akira Kurosawa (2020)
Dragonheart. Rob Cohen (2007)
Furtivos. José Luis Borau (2003)
Jungle Cruise. Jaume Collet-Serra (2021)
El manantial de la doncella. Ingmar Bergman (2008)
No dejes rastro. (2018)
La princesa Mononoke. Hayao Miyazaki ( 2010)
La selva esmeralda. John Boorman (2006)
Tasio. Montxo Armendáriz (2004)
Una amistat inoblidable. Luc Jacquet (2009)
Mi vecino Totoro. Hayao Miyazaki(1988)
Aquí pots escoltar els sons del bosc
Tree fm: una ràdio on es publiquen els sons enregistrats a boscs per persones d’arreu del món.
https://www.tree.fm
Sounds of the forest: projecte que du endavant la creació d’un mapa interactiu que permet seleccionar diferents boscs del planeta per a escoltar els seus sons. També organitza el Festival
Timber, en el qual els artistes convidats recreen els sons de la natura a les seves creacions musicals.
https://timberfestival.org.uk
Un còmic ambientat en un bosc a la Mallorca prehistòrica
El bosc negre: una aventura talaiòtica. Max. Pau Il·lustradors. Palma:
Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears : Govern de les Illes Balears, 2007
Els boscs somiats de la literatura infantil i juvenil
Las alegres ave
Blancaneu. Jac
La caputxeta vermella. Jacob i Wilhem Grimm. Barcelona: Cercle de Lectors: Aura, 2002
La casa del bosque. Laura Ingalls. Barcelona: Noguer, 2010
Contes de Grimm, Andersen, Perrault. Pau-Joan Hernàndez (tr.). Barcelona: Baula, 2010
Harry Potter i la pedra filosofal. J. K. Rowling. Barcelona: Empúries, 2001
He jugat amb els llops. Gabriel janer Manila. Barcelona: Bridge, 2010
El llibre de la selva. Rudyard Kipling. Barcelona: Baula, 2018
L’olivera d’en Rotget. Gabriel Sabrafín (adap.). Pollença: El Gall Editor, 2005
El poble aeri. Jules Verne. Barcelona: Adesiara, 2022
En Polzet. Charles Perrault. Barcelona: Edicions 62, 2005
El rei dels óssos. James Oliver Curwood. Alzira: Bromera, 1992
El secret de la fulla d’alzina. Miquel Rayó. Barcelona: La Galera, 1985
Los secretos del bosque salvaje. Tonke Dragt. Madrid: Siruela, 2009
Tarzán de los monos. Edgard Rice Burroughs. Madrid: Nórdica, 2022
Tobi Lolness. Timothée de Fombelle. Barcelona: Labutxaca, 2011
als Martí Boada podem recórrer, en capítols de vint-i cinc minuts, els diferents boscs de Catalunya (alzinars, fagedes, rouredes, pinedes, etc.) i conèixerne les característiques ecològiques i l'ús social.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/boscos/
Els arbres que conformen els boscs
Atles de les espècies forestals d’Europa
Aquesta és una publicació amb informació de rigor científic sobre les espècies d’arbres dels nostres
boscs alhora que una eina educativa i informativa sobre la riquesa forestal. Coneixeu-ne la distribució, preferències climàtiques, estratègies d’adaptació i expansió, singularitats, usos i amenaces.
http://forest.jrc.ec.europa.eu/european-atlas-of-forest-tree-species/
el 21 de març com a Dia Internacional dels Boscs encoratjant els estats membres a promoure activitats per a conservar-los i valorar-los.
https://www.un.org/esa/forests/outreach/international-day-offorests/index.html
Objectius de l'Agenda 2030
Pla estratègic per als b
Un pla marcat per qua degradació i la pèrdua de massa forestal, sinó també incrementar la fins a un 3% d'aquí al 2030. Això significa un increment de 120 milions d’hectàrees de bosc, una àrea com dues vegades la mida de França.
https://www.un.org/esa/forests/documents/un-strategic-plan-for-forests2030/index.html
Els boscos, el bosc, els arbres i l’arbre vistos des de les geohumanitats.
Enric Mendizàbal i Riera
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000255/00000062.pdf
El bosque: cobijo del arte y metáfora de regreso desde 1968.
Ana Esther Santamaría Fernández
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4684931
Brueghel el Viejo y los pintores de bosques
https://masdearte.com/especiales/brueghel-el-viejo-y-los-pintores-de-los-bosques/
Simbología y culto del árbol y el bosque en los inicios de la cultura europea. Marcos Yáñez Velasco.
https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/articulos-de-opinion/2018-06-marcos-yanez_tcm30450488.pdf
Association Francis Hallé pour la fôret primaire
Una iniciativa impulsada pel reconegut botànic francès Francis Hallé que pretén crear un gran espai de dimensions europees, amb una superfície d’almenys 70.000 hectàrees, en la qual un bosc evolucionarà de forma autònoma, desenvolupant i renovant la seva flora i fauna sense intervenció humana en un període de segles, per a arribar a obtenir un bosc primari.
https://www.foretprimaire-francishalle.org/
Rewilding europe
És possible la restauració de la natura salvatge al continent europeu? Aquesta associació ho defensa desenvolupant projectes de restauració de paisatges i d’hàbitats a indrets com el delta del Danubi, les muntanyes meridionals de la cordillera dels Carpats, els Apenins centrals o la vall del Côa a Portugal.
https://rewildingeurope.com
Organització cívica escocesa que treballa per la recuperació del bosc caledoni dels Higlands, combinant els procesos ecològics i la sostenibilitat de les accions humanes.
https://treesforlife.org.uk/
La Xarxa Forestal és una unió d’entitats de les Illes Balears que incideixen en el món forestal, la qual actua com un lloc de trobada, un laboratori d’idees i de recerca d’estratègies per a millorar la conservació i el desenvolupament sostenibles dels nostres boscs. Entre d'altres accions, promouen activitats de reforestació, prevenció d’incendis, exposicions, xerrades, tallers per a escolar i visites a boscs i a la Caseta del Bosc de Menut.
https://xarxaforestal.org/
Associació Banys de Bosc Illes Balears
Aquesta pràctica nascuda al Japó s’ha estès pertot arreu perquè la immersió conscient en el medi boscós ha demostrat ser una teràpia que aporta un benestar físic i emocional apreciable.
El Fòrum Internacional sobre Boscs de les Nacions Unides organitza un concurs internacional de fotografia de boscs al qual pot participar tothom. L’objectiu és captar visualment la connexió de la gent amb el bosc.
https://www.facebook.co /b d b ib/ competeixen, en diverses categories, en aquest festival de les Nacions Unides per a mostrar el valor i rld beneficis dels boscs, la seva vinculació amb els pobles o la seva degradació i els impactes de la deforestació.
Entrau a la pàgina per a veure les fotografies dels darrers sis finalistes.
https://www.un.org/esa/forests/outreach/fore
st-photographs/index.html
https://www.un.org/esa/forests/outreach/filmfestival/index.html
La UNESCO ha inclòs diverses masses forestals a la seva llista d’espais i béns declarats com a patrimoni de la humanitat. El seu conjunt abasta una superfície total de seixanta-nou milions d’hectàrees (dues vegades l mida d’Alemanya) que mereixen la màxima preservació pels seus valuosos ecosistemes, rics en biodiversitat i valors culturals.
Alguns casos coneguts són les selves de l’Amazònia central, les selves tropicals humides del Congo, la laurisilva de Madeira o els parcs de Redwood, al nord de San Francisco, coberts de sequoies. Altres de menys coneguts són els boscs verges de la taigà de la República de Komi (Federació Rússa), les grans extensions de fagedes dels Balcans centrals a Bulgària, el bosc pluvial de la Còlquida a Geòrgia, els bosos hircanians que s’estenen pel litoral meridional de la mar Càspia, a l’Iran, o els boscs de cedres del Líban.
Molts d’aquest boscs han romàs verjos gràcies a haver estat considerats sagrats i haver estat objecte de veneració i peregrinació per part de les poblacions del seu entorn. Un cas significatiu, resultat de les creences xintoistes, són els boscs sagrats de Japó. I un exemple és el bosc de coníferes sugi de l’lla de Yakushima. Per a la preproducció de la pel·lícula La princesa Mononoke s’hi identificaren escenaris que després foren plasmats en l’animació.
Si voleu saber més sobre el caràcter sagrat dels boscs consultau: Arbres i espiritualitat. Josep Gordi i Serrat. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2016
https://josepgordiarbresipaisatge.cat/presentacio/
El 1230 el rei En Jaume concedí als pobladors del Regne de Mallorca, mitjançant la Carta de Franquesa, l’usdefruit dels productes dels boscs i la caça. A pesar de ser molt apreciades per les comunitats locals, les comunes foren venudes o se n’apropiaren alguns senyors o l’Estat. A hores d'ara, però, encara podem gaudir d’alguns espais comunals o que ho foren temps enrere: la comunes de Bunyola, Caimari, Fornalutx i Lloret, el comú de Muro, etc.
A través dels següents enllaços us podreu documentar sobre la història dels béns comunals de Mallorca:
Boscos comunals dels Països Catalans
Ses comunes a Mallorca
Sa Comuna
Béns comunals i conflictes antisenyorials: les comunes de Muro i
Santa Margalida (s. XVI-XVIII) . Guillem Barceló i Ramis. BSAL, 53 (1997)
Els boscos municipals d'utilitat pública:origen històric i model de gestió actual. Joan Ignasi Castelló-Vidal. Quaderns Agraris (2017)
Alzina de Mossa. Arxiduc Lluís
Salvador d'Àustria
Després de segles de sobreexplotació forestal i d’algunes dècades d’abandó, els boscs de Mallorca es troben en un moment crucial que els pot dur a ser un nou valor dins l’economia insular, un agent valuós contra el canvi climàtic i un bé molt estimat per la població pels seus beneficis socials, lúdics i estètics.
Coneixeu més a fons els nostres boscs amb:
Guia dels boscos de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient i Territori i Xarxa Forestal
I sobretot visitau el bosc gaudint de tots els seus valors:
http://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/ca/paratge_natural_de_la_serra_de_tramunta na-21742/
http://ca.balearsnatura.com/
Palma compta amb un bosc públic de gran valor ambiental i històric. A més de passejar-hi podeu saber-ne més a:
El bosc de Bellver. Història i actualitat. Pere Galiana. Palma: Ajuntament de Palma, 2019
El bosc de Bellver: un balcó sobre Palma. Elisenda Boix; Antònia Boix. Palma: Ajuntament de Palma, 1990
O consultant el Pla d’ús i gestió del bosc de Bellver (2008): http://pmi.palmademallorca.es/infraestructures/pla_bellver/Us_Gestio_Bosc_Bellver_2008_CAT.pdf
