Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 93.589.27.49 – bibliotecagf@santcugat.cat
NOVETATS
3/2017
TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES OBRES BUCHACA, MARTA. Una Família normal. T 833 Buc «De la meva infància abans d'aquell dia, en tinc imatges molt concretes. Sobretot, de la mare. Una nit que vam dormir juntes perquè el meu pare era de viatge i em va deixar menjar crispetes al seu llit mentre vèiem la meva pel·li preferida a la tele del menjador, que ella havia posat a la seva habitació. Un matí que vam agafar un patinet a Palamós tots quatre i ella es va tirar de cap més de vint vegades i no parava de riure, i m'agafava per la mà i ens tiràvem juntes de bomba i ens trencàvem de riure. La mama sempre reia. Al papa, des d'aquell dia, no l'he vist riure mai més.» CARNEVALI, DAVIDE. Actes obscens en espai públic. T 837 Car “Davide Carnevali ha acceptat l’encàrrec del Teatre Nacional d’enfrontar-se a la força trencadora del Teorema pasolinià amb l’ànim de qüestionar l’autèntica capacitat política – transformadora- del gest artístic i la renovació dels codis lingüístics. Carnevali ha reobert l’obra i l’ha posada en contacte amb les seves fonts, les escriptures sacres; procurant instaurar alhora un nou diàleg amb la contemporaneïtat. Això significa fer que l’obra parli una llengua plena, viva, actual: es tracta de polemitzar amb l’estètica i el llenguatge d’avui, tal com volia Pasolini per al seu Teorema fa cinquanta anys.” CEDÓ, CLÀUDIA. L'Home sense veu. T 833 Ced «La Cecília està a l'atur, té dos fills adolescents i un marit que viu escarxofat al sofà. En Tom Baxter és astronauta i viu aïllat, a la lluna, intentant enviar la seva veu a la terra. Sense ningú que el comprengui del tot, la Cecília i en Tom van tirant, com anestesiats, esperant que succeeixi alguna cosa que els connecti amb l'entorn i doni sentit a tot plegat. Però el cap de setmana que Cecília decideix substituir la seva amiga a la feina, les seves vides faran un tomb. L'home sense veu parla de la comunicació entre les persones, la soledat i la possibilitat de trobar un llenguatge comú, un traductor universal que ens serveixi per connectar amb els altres, encara que estiguin lluny.» CHRISTIE, AGATHA. La Ratera. T 841 Chr “L’obertura de la casa d’ostes de la Mollie i en Giles Ralston a Monkswell Manor no ha començat de la millor manera. La senyora Boyle es queixa de tot, ha caigut una nevada imponent que els ha deixat incomunicats, la ràdio dóna la notícia d’un assassinat a Londres, i, a l’últim moment, ha aparegut el senyor Paravicini, víctima de la nevada, que de seguida ha fet sentir incòmodes la resta d’hostes. L’arribada del sergent Trotter no ha millorat les coses: una nota trobada per la policia fa pensar que l’assassí de Londres ve cap a la mansió, disposat a cometre dos crims més. El pitjor, però, ha estat quan han descobert el cadàver i s’han començat a mirar de reüll els uns als altres. Perquè s’han adonat que no 1