BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
MAIG 2019
Nº 200
CATEDRALS Qui més qui menys gairebé tothom ha lamentat l’espectacle tremebund d’una Notre Dame en flames. I és que, un dels edificis més emblemàtics d’una ciutat és precisament la seva catedral, una joia arquitectònica que li atorga personalitat, carisma i l’enriqueix patrimonialment. Les catedrals, amb el pas del segles, es convertiren en l’eix vertebrador de moltes urbs. És a partir d’elles que s’expandiren les ciutats i assoliren una projecció inconfusible arreu del món. Per això, a banda dels tour operadors, també la literatura i el cinema en tragueren un gran rendiment. Alguns autors recrearen com va ser el dia a dia d’aquells que es dedicaren a alçar-les pedra a pedra (Ken Follet a Els pilars de la terra; Ildefonso Falcones a La catedral del Mar, o Cesar Mallorquí a La catedral). La façana, la silueta retallada sobre l’horitzó, el claustre, el campanar o les gàrgoles, es convertiren també en el decorat més explotat de força escenes romàntiques. Però va ser l’interior d’aquests edificis allò que inspirà més intrigues als creadors. La catedral és convertí en casa, refugi o cau de personatges tèrbols i ambivalents, com Quasimodo (Nostra Senyora de París : 1482, de Victor Hugo); però també en l’escenari de fets sacrílegs i escabrosos.
Sota les seves voltes s’han desfermat tota mena de passions quan els protagonistes s’han deixat endur per la luxúria, per les rancúnies o l’ambició, com Fermin de Pas (La Regenta, de Leopoldo Alas) o Josafat (vegeu l’obra homònima, de Prudenci Bertrana); L’interior de la seu ha estat representada també com un cadafals on han trobat la mort personatges de gran transcendència moral i política (Asesinato en la catedral, de T.S. Eliot). També ha estat concebut com un marc que propicia un assassinat misteriós dins d’una intriga policíaca (Asesinato en la catedral, d’Edmund Crispin); Però les catedrals també s’han convertit en un dels enclavaments més importants dins l’itinerari de fabulosos viatgers. Ho palesen obres que han desvetllat alguns dels seus grans secrets (Las Rosas del sur o Las rosas de piedra de Julio Llamazares o La luz y el misterio de las catedrales, de Peridis). Per últim, no podem oblidar que les naus i les rosasses d’aquestes colossals construccions inspiraren també els versos formidables. Consulteu, si no, l’obra poètica de Luis Cernuda (Atardecer en la catedral) o de Jose Luis Borges (La catedral). NOVA GUIA LITERÀRIA! A TOT GAS! Disponible a l’adreça : https://bibliomil.wordpress.com/publicacions/