Què sobre la ciència?
Febrer 2016. Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley.
VIDA ARTIFICIAL
L'home sempre ha somiat amb crear vida en un laboratori. Des del Frankesnstein de Mary Shelley fins el Jo robot d'Isaac Asimov, la vida artificial és un clàssic de la ciència ficció. Els avenços tecnològics de l'últim segle donen lloc a nous projectes, a través de l'enginyeria genètica i la biologia sintètica. En 1953, Stanley Miller va recrear en un laboratori les condicions de l'atmosfera primitiva de la Terra. Intentava crear vida artificial per explicar com aquesta es va originar. Va obtenir nombrosos aminoàcids bàsics per a la vida. Són el pas previ a l'origen de la vida. Però res més. En 2010, el Craig Venter Institute va aconseguir crear en laboratori un bacteri amb un genoma artificial. Es tracta de la Mycoplasma mycoides, un bacteri molt simple amb un codi genètic molt senzill. Es va aïllar l'ADN propi del bacteri i es va substituir per un altre fabricat al laboratori. El bacteri va començar a funcionar amb el nou ADN, i ho va transmetre al reproduir-se. Encara que no és estrictament vida artificial, ja que el bacteri ja existia. L'única cosa artificial és el seu nou ADN. Els animals clònics són un altre intent de crear vida artificial. Els experiments van començar a 1997, amb l'ovella Dolly.