Nunca me abandones juny 2016

Club de lectura

No em deixis mai De Kazuo Ishiguro

Juny 2016

Primera edició: 2005 La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupolosament protegits del món de fora, i se’ls educava en el convenciment que eren especials i que la seva integritat física era fonamental. Però ¿per què hi eren en realitat?

L’AUTOR Kazuo Ishiguro va 1954 a Nagasaki Bretanya, país al infantesa i del que en els anys 80. l'oceanografia.

néixer el 8 de novembre de (Japó). Va créixer a Gran qual va arribar en la seva va obtenir la seva nacionalitat El seu pare es dedicava a

Ishiguro va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Filosofia a la Universitat de Kent. Més tard va cursar escriptura creativa a East Anglia, un prestigiós centre universitari ubicat a Norwich.

La seva novel·la més coneguda és El que resta del dia (1989), llibre amb el protagonisme d'un lleial majordom que entaula una relació especial amb una mestressa de claus. Kazuo Ishiguro ha estat nominat quatre vegades als Premi Booker, sent el guanyador de l'edició de 1989 per aquesta novel·la. El diari The Times el va incloure dins una llista dels 50 millors escriptors britànics des de 1945.

Abans de publicar El que resta del dia Ishiguro havia escrit Una Pàl·lida vista dels turons (1982), novel·la sobre la memòria d'una dona japonesa resident a Anglaterra que recorda temps passats després del suïcidi de la seva filla, i Un Artista del mundo flotante (1986), història de postguerra amb centre en un pintor que rememora la seva vida.

Altres títols de la seva bibliografia són Els inconsolables (1995), novel·la que explica la història d'un pianista vivint estranys successos en un país d'Europa Central, Quan érem orfes (2000), llibre protagonitzat per un detectiu britànic anomenat Christopher Banks , o No em deixis mai (2005), novel·la de ciència-ficció distòpica que pren com a eix a tres amics les vides dels quals narren des de la seva estada a l'internat de Hailsham. Finalista del premi Man Booker el mateix any.

A Nocturns (2009) s'inclouen cinc relats curts amb protagonisme de diversos músics.

PERSONATGES Kathy – Narradora i principal protagonista de la novel·la, el seu eix biogràfic és el que articula totes les interaccions i totes les explicacions al respecte dels donants d’òrgans confinats en internats.

Kathy és una observadora atenta que presenta els records de la seva vida anterior, tot centrant-se en els detalls més petits però reveladors del comportament de les persones, aquest semblen indicar les seves motivacions i opinions internes.

Tommy – Millor amic de la Kathy i probable “amor platònic”, tot i que mai no acaba d’estar expressat de forma directa d’aquesta forma. Tommy centra aparentment tota l’existència de Kathy H, tot i allò que realment centra és l’eix dels seu records i és el motiu de l’expressió de la seva biografia, ja que Kathy explica les seves vivències després que en Tommy “completa”.

En Tommy és un nen assenyalat per les seves rebequeries i les seves reaccions amb mal geni quan li passa alguna cosa a l’internat. Tampoc és gaire destre amb l’expressió artística i això provoca un parell d’incidents amb la senyoreta Lucy. La creativitat dels alumnes a Hailsham els fa sentir millor considerats en la comprensió social de l’escola. A mesura que madura, Tommy es converteix en un jove que és en general tranquil i reflexiu. La joventut a les Cottages les passa com a parella de Ruth, una noia molt ben considerada que l’ajuda a inserir-se de forma més acceptada al grup. La vida en el moment de les donacions ja és més serena i tanca el cercle d’amor i amistat creat amb la Ruth i la Kathy.

Ruth – Personatge protagonista que articula totes les mirades i tots els records de la narradora. Ruth és aquella figura materna a la que es remeten les filles per construir la seva feminitat, el seu rol en relació a la construcció de Kathy H. com a dona és molt important. Es tracta d’una persona extravertida amb opinions fortes i a qui agrada ser el centre de l'activitat social en la seva cohort. Tanmateix, probablement no és tan segura com la narradora percep inicialment. Sembla ser una “alumna” que hi posava esperança per al seu futur, però les seves esperances són aixafades quan compren realment què és ser donant en els seus cinc anys de cuidadora. A les Cottages, Ruth pateix una transformació per esdevenir una persona més conscient, reflexiva. Les amigues de Ruth no mantenen un bon record. Ruth s’ha convertit en una donant profundament infeliç, que no vol recordar de cap de les maneres les seves vivències a Hailsham.

En el retrobament amb els seus amics, Tommy i Kathy, vol aconseguir que passin el major temps junts, segura que tot el que havia fet per mantenir-los separats.

Madame (Marie-Claude) - Una dona que visita Hailsham per recollir les il·lustracions dels nens i dur-les a la Galeria. Descrita amb gran misteri pels “alumnes” en Hailsham. Els veu com terribles criatures que s’han de cuidar amb la màxima cura i pulcritud. Recorda l’íntim moment de Kathy amb la cançó Never let me go.

La senyoreta Emily - directora de Hailsham, pot ser molt aguda segons la Kathy. Els nens pensaven que tenia un sentit especial que la permetia saber on eren. La senyoreta Emily explica tot el projecte científic de clonatge a Tommy i Kathy cuan aquests van a demanar un aplaçament.

La senyoreta Lucy – Es tracta d’una de les professores més joves en Hailsham, i li diu als estudiants molt francament que existeixen només per a la donació d'òrgans. És acomiadada pel que explica als estudiants.

TEMPS El temps de la novel·la és un temps biogràfic conduit pel record i la memòria. La narradora i protagonista principal, Kathy, explica des dels seus trenta un anys qui és al present, una cuidadora de donants d’òrgans i com havia estat la seva infantesa a l’internat de clons, Hailsham, i la seva primera joventut a les Cottages. Aquests dos períodes biogràfics expressats sempre des del filtre del record, s’organitzen en els capítols de les dues primeres parts de la novel·la. La tercera part pren el present més immediat dels tres protagonistes principals, Kathy, Ruth y Tommy que es retroben set anys despès de viure a les Cottages.

Kathy és cuidadora, però Ruth i Tommy ja són donants, després d’haver estat també cuidadors. La tercera part ocupa un parell d’anys, fins que arriba el moment en “completar” la seva vida de donant en Tommy.

Les llàgrimes finals de l’obra probablement ens han de tornar a situar a la confessió de la primera pàgina.

“El meu nom és Kathy H. Tinc trenta i un anys”: Ishiguro dibuixa una seqüència narrativa circular completa.

ESPAI

La descripció de l'escola i dels seus espais configuren un centre educatiu de característiques molt especials, però comuns a les novel·les d'internats, amb pavellons per a l'esport, sales per a la socialització dels alumnes, aules per dur a terme treballs artístics, espais vigilats i/o prohibits, etc. Però en No em deixis mai, per la naturalesa condicionada i finita dels seus alumnes, no hi prefigura una oposició entre l'espai escolar i l'espai familiar. De fet, tot l'espai és limitador perquè els alumnes que poden baixar al pavelló d'esports, o passejar pel sender, o besar-se d'amagat a les habitacions no poden sortir mai a l'exterior, no hi ha espai familiar en què poder refugiar-se o fugir de cap de les maneres. Hailsham amb la seva recòndita Galeria, la resta de col·legis, les Cottages, les petites àrees que representen els cotxes, les clíniques on resten els joves en els seus períodes de recuperació, etc ... Tots aquests llocs, sempre tancats o delimitats, conceptualment enfrontats als espais propis d'una vida "lliure", oberta ... Fascinant la creació de Norfolk, aquest curiós “lloc on anaven a parar totes les coses perdudes del país".

Les vivències reflectides dels personatges en espais tan altament condicionants suposa la base d'una reflexió sobre l'experiència del subjecte en la literatura.

La nostàlgia és molt important, insinua Kazuo Ishiguro, tot i que siguem clons amb els dies

DISPOSICIÓ NARRATIVA:

comptats.

Cal remarcar que l'argument de la novel·la planteja tot un seguit d'interessants qüestions de tipus ètic o moral. La naturalesa dels seus personatges i el desenllaç concret de la trama formada pels personatges de la Kathy, Tommy i Ruth poden fer sorgir preguntes, sens dubte alguna cosa pertorbadores, sobre la possibilitat de traslladar la ficció que ens planteja Kazuo Ishiguro a la vida real.

La seva força resideix en el to narratiu, a la suggestiva veu del narrador-protagonista, Kathy H., que ens va fent arribar a poc a poc les seves vivències i la seva evolució des de la innocent alumna de l'exclusiu col·legi Hailsham fins a la seva experiència final com a cuidadora al costat del seu amor de sempre, Tommy.

Tanmateix es repeteixen algunes idees de forma una mica innecessària i l'única perspectiva de la narració en el personatge de la Kathy H. (una veu tendra i bellament treballada des del plantejament de la revisió dels records, del repàs d'uns anys que ja se saben perduts) fa que no s'aprofiti prou les possibilitats del plantejament general de la novel·la: de la resta dels personatges (Ruth queda en un pla molt secundari -dins que és un personatge principal-, quan potser mereixem conèixer de forma més directa la naturalesa plena d'aquest personatge) i de la virtualitat dels espais on viuen els alumnes després de la seva sortida dels centres de formació, Hailsham, etc ..., així com de la possibilitat de sortir d'aquest destí predeterminat per part d'un altre alumne.

SUGGERIMENTS DE LECTURA:  La perspectiva del que succeeix als donants d’òrgans només la coneixem des del treball memorístic de la protagonista i narradora, Kathy. Llegiríem la mateixa història si en l’expliqués la Ruth o en Tommy? En què podria ser igual i en què podria ser diferent?  Creieu que és un encert que Ishiguro expliqui aquesta història des de la vivència biogràfica d’un personatge, des de la primera persona? Què seria diferent si un narrador en tercera persona i més aviat omniscient parlés de tots aquests donants d’òrgans?  Què penseu sobre l’especulació científica que planteja No em deixis mai, creació de clons humans per fer desaparèixer el càncer, les malalties neuromotores, o les cardíaques.  L’especial guarda mèdica i espiritual d’aquests clons fa que cap ni un es posés especialment malalt durant la seva infància i/o la seva joventut? Els virus no existien a Hailsham? Com veieu aquest factor des d’una figurada extrapolació a la realitat?  Podem comprendre la por dels cuidadors, que expressa la senyoreta Emily en la conversa de la tercera part de la novel·la?  Què penseu sobre la “teoria dels possibles”? Buscaríeu el vostre referent genètic si fóssiu un d’aquests clons?  A la novel·la no hi ha cap espai familiar en què es puguin refugiar els “alumnes”. Per marcar aquest condicionament, Ishiguro recrea “el racó perdut” d’Anglaterra, “el lloc on anaven a parar totes les coses perdudes del país”. Què us ha semblat la recreació de Norflok?  I què en penseu, de la primera sortida al “món real” des de les cottages?  La Madame, Marie-Claude, després de la visita d’en Tommy i la Kathy per demanar un aplaçament, encara s’acomiada d’aquests pensant-los com a “pobres criatures”. Què penseu sobre aquesta definició. Podem recordar la criatura creada pel doctor Frankenstein, de Mary Shelley.  Què penseu sobre l’estoica acceptació de l’existència que semblen mantenir els “alumnes”? Tornem a Frankenstein?

Biblioteca Volpelleres – Miquel Batllori – C/ Pau Muñoz i Castanyer, 3, local 1 – 0817 4 – SANT CUGAT DEL VALLÈS – Tel. 93 565 70 77