BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº 181
SETEMBRE 2017
JAZZ El lligam entre la música i la literatura és molt fort i no és diferent en el cas del jazz. La relació és molt variada: les referències musicals a algunes novel·les, l’aparició de clubs i de músics a la trama o, fins i tot, l’adopció d’un estil similar al del jazz, d’improvisació i escriptura espontània, són alguns exemples. A L’indiscret d’aquest mes us convidem a sentir el jazz a través de les novel·les que us proposem.
Improvisar L’estil d’escriptura que trobem en algunes obres literàries s’assimila a l’estil d'improvisació del jazz. Un exemple és Rayuela de Cortázar, per l’escriptor aquest gènere musical simbolitza la llibertat, la espontaneïtat, l’alliberació de l’estructura, i ho trasllada al text de la novel·la. Rayuela narra la vida d’Horacio Oliveira, un intel·lectual argentí que viatja a Paris i que, a més, durant els primers capítols visitarà el club de jazz Serpiente. Un altre exemple d’estil jazzístic és Los subterráneos de Jack Kerouac, que utilitzava l’escriptura espontània per deixar fluir les idees. El tema central de Los subterráneos és la relació de l’escriptor amb Mardou, Alene Lee a la vida real. A través d’aquesta Kerouac ens mostra com eren els beats i
l’ambient en el que es movien: clubs de jazz, alcohol i drogues.
Els crims del jazz A l’actualitat el jazz i els seus clubs són sinònim d’elegància, però els seus inicis a Harlem van coincidir amb un dels episodis més violents de la història dels Estats Units. Toni Morrison ens transporta amb Jazz al Harlem real d’aquella època, a la delinqüència, les drogues i el sexe. Morrison explica la història d’una parella d’afroamericans que deixa el treball als camps per marxar a Nova York, buscant la llibertat. Però allà la seva vida quedarà marcada per la criminalitat que assola el barri.
Els jazz i les drogues La passió pel jazz de Cortázar no només es fa palesa a Rayuela, sinó també a El perseguidor, un relat sobre un saxofonista addicte a la marihuana i l’alcohol, basat en la figura de Charlie Parker. Per la seva banda, Quincy Troupe, amic de Miles Davis, ens apropa a la figura del músic a Miles y yo. Des d’una perspectiva molt personal, ens parla dels problemes de Davis amb les drogues i del racisme que va partir dins del negoci musical.