BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº160
OCTUBRE 2015
LA GUERRA A SÍRIA Durant les últimes setmanes hem sentit molt a parlar sobre la guerra de Síria i sobre els refugiats. Per això, L’Indiscret d’aquest mes el volem dedicar al conflicte siri. La primavera àrab La primavera àrab va començar a finals del 2010, quan molts ciutadans es van llençar al carrer per demanar llibertat i democràcia. Tal com explica Ignacio Álvarez-Ossorio a Informe sobre las revueltas árabes, els països àrabs compartien diversos factors que van provocar les revoltes: els règims autocràtics que es perpetuaven, la corrupció endèmica i la imatge d’una democràcia falsa, que ocultava la dictadura. Tahar Ben Jelloun ens dóna una altra perspectiva al seu llibre La primavera árabe, en el qual fa un recorregut per les revoltes de cada país i mostra la revolució social dels joves. Tot i així, al cap de dos anys, aquesta revolució acabava
amb la victòria de l’islamisme polític a les urnes. Què va passar? El llibre ¿Por qué se rebelan?, de Sami Naïr, tracta de posar llum sobre la fi d’aquest moviment i les seves conseqüències. La guerra civil a Síria Aquestes conseqüències no van tardar en aparèixer. Davant l’augment de les manifestacions, el govern siri va respondre violentament; això provocà que una part de la societat civil, junt amb alguns sectors de l’exèrcit, s'aixequés i comencés així la lluita armada. A l’inici del 2012, els grups rebels ja dominaven algunes localitats del país i al llarg de l’any van continuar els combats. A Cuadernos de Homs, l’escriptor Jonathan Littell explica en primera persona l’inici de la guerra, quan va passar dues setmanes als barris dels oposats al Règim. Allà va viure la rebel·lió de la ciutat d’Homs i les atrocitats de les forces del govern.
Més que una guerra Per entendre millor la complexitat del conflicte, s’ha de conèixer la complexitat geopolítica d’Orient Mitjà. La Primera Guerra Mundial va provocar la desaparició dels grans imperis: el rus, l’austrohongarès i l’otomà. Els àrabs es van dissoldre en 22 estats, entre els quals estava Síria. Després d’independitzar-se de les colònies, les nacions àrabs van intentar agrupar-se, però va ser en va. Ara, Aràbia Saudi, de majoria sunnita, i Iran, de majoria xiïta, lluiten per liderar Síria. Ha esclatat de nou el conflicte sunnita-xiïta. El avispero sirio, de Javier Solana, analitza aquest conflicte que ara és ja més que una guerra civil.