BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº172
NOVEMBRE 2016
SUD-ÀFRICA I L’APARTHEID Sud-Àfrica té una població de 51 milions d’habitants, amb 11 llengües natives i una gran diversitat cultural. La seva història va estar marcada per l’apartheid i la segregació, que van comportar una important desigualtat social. A l’Indiscret d’aquest mes coneixerem una mica més el país a través dels seus escriptors i escriptores.
Els premis Nobel Sens dubte, les lletres sudafricanes són conegudes arreu del món gràcies als seus tres premis Nobel: Nadine Gordimer, J.M. Coetzee i Doris Lessing, que ens ofereixen una visió personal del país i de la seva gent a les seves obres. A la novel·la Mejor hoy que mañana, Nadine Gordimer ens explica la història d’una família de Johannesburg i ens mostra la situació de Sud-Àfrica després de l’abolició de l’apartheid, fet que finalment no va provocar la desaparició de les antigues desigualtats econòmiques. Per la seva banda, Coetze ens descriu la Sud-Àfrica de la seva infància a L’edat de
ferro, en la qual la protagonista, una anciana malalta de càncer, ens relata la seva vida i, a través de les seves confessions, retrata la discriminació racial de la que sempre va ser un testimoni silenciós.
Relats personals Degut al desavantatge educatiu pels anys d’apartheid, trobem poca literatura escrita per la població no blanca. Amb la desaparició d’aquesta política de segregació van sorgir algunes veus, com la de Peter Abrahams, que no només va patir el racisme dels blancs, sinó també el d’algunes ètnies pel fet de ser un xhosa, com ens explica a Jo no sóc un home lliure, escrit a Londres, on emigrà. Caldria destacar també Llamadme mujer, de la parlamentària Ellen Kuzwayo, on narra la seva trajectòria abans d’arribar al càrrec: de mestra va passar a treballadora social, va estar a la presó per defensar els seus drets i va sobreviure a un marit que la maltractava, a canvi de no tornar a veure els seus fills.