BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº176
MARÇ 2017
LA POESIA D’ANTÒNIA VICENS Per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes cada any demana a un autor que escrigui un poema original. Aquest any ha estat escollida l’escriptora Antònia Vicens, guanyadora del Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any passat.
Santanyí Antònia Vicens va néixer a la vila pagesa i marinera de Santanyí, a Mallorca. L’ambient rural i les històries del poble on va créixer van influir en la temàtica de les seves novel·les. Amb poc més de vint anys va marxar a treballar a un hotel de Cala d’Or, on inicià també un curs de català. Ben aviat començarà la seva trajectòria literària amb Banc de fusta (1965), un recull de narracions guanyador del Premi Cantonigrós. A aquest li seguirà, dos anys més tard, 39º a l’ombra, novel·la amb la qual guanyarà el premi Sant Jordi l’any 1967 i que la farà mereixedora del reconeixement del sector.
Palma L’any 1971 es casa i es muda a Palma de Mallorca, on continuarà escrivint i treballant al sector turístic. No és fins el 2009, ja jubilada, que farà la seva primera incursió en el gènere poètic amb el llibre Lovely, molt ben rebut per la crítica i pels lectors. Quatre anys més tard escriurà el poemari Sota el paraigua, el crit, al qual li seguirà Fred als ulls el 2015.
Poesia La paraula per Antònia Vicens és un espai de llibertat i això es tradueix en una poesia molt personal. El seu primer poemari Lovely és una exploració del cos, de “la pell dels records”, de la seva infantesa i la seva família. En contraposició, el segon llibre Sota el paraigua, el crit, és l’ànima, la gent que ha passat per la seva vida i ha marxat, i les dificultats a què ens enfrontem en aquest món. Finalment, el tercer, Fred als ulls, és la vellesa. Amb cert to pessimista i trist, retrata la vellesa, i la saviesa que suposa haver viscut.
No t’esforcis a cosir-te els descosits, a plantar flors, a deixar el jardí bonic. Tot s’acaba i ja està bé.