Issuu on Google+

BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT

GENER 2017

Nº174

VIDES REBELS Desobedients i indomables incompleixen les normes i desafien l’autoritat; són vides rebels. Aquest mes L’indiscret el dediquem als rebels i les rebels que busquen el seu lloc al món alhora que el qüestionen.

Joves rebels Dimas Ricardell és un jove que fuig d’una Catalunya immersa en la dictadura franquista, intentant trencar amb el seu passat. El protagonista d’Oferiu flors als rebels que fracassaren, d’Oriol Pi i Cabanyes, emprèn un viatge iniciàtic cap al Nord d’Europa. Allà viurà a Amsterdam en comunes, coneixerà el port de Marsella i trobarà altres rebels com ell. Un altre jove que du a terme un viatge a través dels Estats Units, allunyant-se del somni americà, és Jack Kerouac, el qual relata la seva experiència a la novel·la autobiogràfica A la carretera. Un llibre referent de la generació beat, la qual va fer sotragar els fonaments de la societat americana als anys cinquanta.

Inconformistes El descontent amb les normes i amb els va-

lors establerts fan que moltes persones no es vulguin adaptar a les convencions socials; són inconformistes i es mouen fora de la ruta establerta. Aquest és el cas de Holden Caudfield, el protagonista de El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger, un jove de setze anys, de família rica, que ha estat expulsat un cop més de l’institut on està intern. Però aquesta vegada decideix fugir i vagar per la ciutat de Nova York durant dos dies. A la seva novel·la, Salinger ens mostra un jove perdut, que rebutja el món dels adults.

Dones lliures Moltes dones han hagut de desafiar les convencions per poder conquerir el seu dret a ser lliures. Un clar exemple és Leonora Carrington, la vida de la qual ens explica Elena Poniatowska al llibre Leonora. Rica hereva d’un empresari, l’artista va enfrontar-se a la seva família i a la societat, vivint una turbulenta història d’amor amb el pintor Max Ernst. Desprès d’això, va poder fugir a Nova York, encara que, finalment, s’instal·la a Mèxic, on va seguir dedicant-se a la creació artística i literària.


LES VEUS DE L’HOLOCAUST El dia 27 d’aquest mes se celebra el dia internacional en memòria de les víctimes de l’holocaust. Per aquest motiu, recuperem les veus d’alguns dels testimonis d’aquest terrible fet històric a través dels seus relats autobiogràfics.

Els supervivents Una de les novel·les més conegudes sobre els camps de concentració nazis és Si això és una home, de Primo Levi. Quan Paul Steinberg, supervivent d’Auschwitz, la va llegir, li va sorprendre que el llibre relatés el dia que ell va apallissar un ancià per no aixecar-se del llit. Va ser llavors quan es va decidir a explicar la seva experiència en menys de 200 pàgines titulades Cròniques d’un altre món. Deportat amb només 17 anys, narra la seva lluita per la supervivència i la perversitat d’un sistema que els va deshumanitzar completament. Un altre supervivent va ser el polac Chil Rajchman, deportat l’octubre de 1942 a Treblinka. L’agost del 1943, Rajchman es va unir a la revolta d’alguns presos i va ser un dels pocs que va aconseguir escapar viu. Després de trobar asil a casa d’un amic, va escriure la història dels deus mesos que va passar en aquell infern, Treblinka. Més de cinquanta anys després va ser publicada, com a última voluntat de l’autor.

La infància robada Molts infants van patir la dura vida dels guetos i l’horror dels camps de concentració. Un

dels testimonis més coneguts és el Diari, d’Anna Frank, però hi ha altres relats similars que s’han donat a conèixer a través de la seva posterior publicació. Dos exemples són els diaris que van escriure dues joves polaques, amb només 14 anys: El cuaderno de Rutka i El diario de Rywka Lipszyc. Rutka, que vivia al gueto de Bedzin (Polònia) al 1942, ens parla al seu quadern de les condicions de vida sota l’ocupació nazi, a més de descriure les càmeres de gas dels camps de concentració, ja que tenien coneixement dels horrors que es patien allà. Al 1943 va ser deportada a Auschwitz on es creu que va morir. Rywka va viure al gueto Lodz, també a Polònia, on va començar a escriure el seu diari entre 1943 i 1944, explicant els horrors dels quals va ser testimoni. Va ser deportada a Auschwitz, després va passar per altres dos camps: Gross-Rosen i Bergen– Belsen, alliberat l’abril del 1945. Molt malalta, va ser trasllada a l’hospital de Niendorf on morí. Una doctora russa va trobar els seu diari, que publicà anys desprès de la tragèdia.

L’amor A Joseph Bau, el presoner 69084, no el van enviar a les càmeres de gas perquè era útil per traçar mapes i senyals. Fent rètols als barracons es va enamorar i, fins i tot, es va casar en secret amb Rebecca, la qual va aconseguir escriure el seu nom a la famosa llista de Schindler. A les seves memòries El pintor de Cracòvia, narra com l’amor el va salvar de l’horror.


ACTIVITATS DESTACADES

CONSULTORI DE LA DRA. BRONDEERI

BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER

Benvolguda Dra. Brondeeri, Tinc 30 anys i estic soltera. Sempre que em reuneixo amb la meva família, em pregunten insistentment quan em casaré. Per a ells és molt important i veuen un problema en el fet que jo no tingui parella. Em sento malament i ja no sé què fer. Cristina M.

Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat

POESIA El maridatge entre poesia i música ve de lluny, té una llarga tradició. De fet, una gran part de la poesia aspira a la musicalitat de les paraules. Una cosa, però, és posar música a un poema, i una altra convertir poema i música en una sola obra, en una veu única, indestriable. Això només ho han aconseguit uns quants artistes. Hi ha músiques que representen o acompanyen, però n’hi ha que van més enllà i confonen els dos elements, lletra i música, en una sola obra. A la secció Publicacions del nostre blog podreu consultar la guia de lectura Poesia i música: una sola veu, amb diferents àlbums on trobareu poesia musicada. https://bibliomil.wordpress.com/raco-de-poesia-2/

Dissabte 21 de gener a les 12h Hora del Conte: La bruixa endrapatot Amb Sherezade

BIBLIOTECA DE MIRA-SOL MARTA PESSARRODONA

AGENDA

Benvolguda Cristina M., Et recomano una pel·lícula per reflexionar sobre la influència de certs models tradicionals, La boda de Muriel. Muriel és una noia obsessionada amb els casaments, tant és així que es dedica a col·leccionar catàlegs nupcials. Però la seva vida donarà un gir que li farà descobrir quelcom important: la seva felicitat no està directament relacionada amb el matrimoni.

Fins el 28 de gener Exposició: Nines del món Amb Kim Manresa i Ada Parellada

Dimecres 4 de gener a les 12h Taller infantil: Nines del món Amb Maite Santamaria, Mariana Roviras i Marta Civil i Serra

Dimecres 11 de gener a les 18h i a les 18.45h Hora del Conte: La casa dels sons Amb Sandra Rossi

BIBLIOTECA VOLPELLERES MIQUEL BATLLORI Dijous 12 de gener a les 19h Club de lectura: Ciència-ficció Amb Júlia Baena

Dimarts 24 de gener a les 18h Hora del Conte: Cérvol Cervató Amb Lídia Clua

Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/


El Petit Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat

Tina superbruixa i l’aventura espacial Knister I** Kni

La Tina superbruixa és una nena que fa màgia. Un dia va amb la seva classe al planetari i troba una roca de la Lluna, ella l’agafa per fer màgia i aconsegueix fer un salt fins arribar a la Lluna. Allà veu que també hi ha gent, coneix uns extraterrestres i viu moltes aventures. M’agrada aquesta història perquè la Tina viu moltes aventures i surten extraterrestres. Anna Bosch, 8 anys.

ET VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM? Aquest

mes

et

detectius de Nuria Pradas. A El

una

gran llibre dels detectius de Pi-

la

erre Lecarme també trobaràs

qual has de tenir

algunes lliçons en les quals expli-

molta

ca els accessoris que necessita-

proposem activitat

bibliomil.wordpress.com

Biblioteques de Sant Cugat del Vallés

Biblioteques Sant Cugat @bibliomil

issuu.com/ biblioteques_santcugat

per

imagina-

ció, una memòria

ràs.

d’elefant i un gran olfacte per

Si ja estàs preparat o prepara-

les pistes: fer de detectiu. T’atre-

da, pots provar amb 101 casos

veixes a intentar-ho?

(extraordinarios) para resolver

Si vols saber

en 5 minutos

cóm

buscar

de Jaime Pai-

pistes, cóm fer

no, que t’ani-

interrogatoris i

ma a unir-te a

cóm

utilitzar

uns detectius

codis secrets,

experts i resol-

pots llegir Curs

dre

per

misteris.

a

joves

alguns


Indiscret gener 2017