BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
ABRIL 2018
Nº 188
PER SANT JORDI, DRACS ... El drac es troba present en gairebé totes les cultures del món. Aquests éssers fantàstics són forts, astuts i veloços i aquests atributs els han convertit en l’emblema dels poderosos. Però també poden ser un element negatiu i pertorbador pel seu elevat potencial destructiu.
Aquests models hagiogràfics inspiraren molts relats seculars on el drac encarnava la brutalitat i les forces del Mal i contra les quals un cavaller havia de lluitar per salvar una princesa, o alliberar tot un poble, com ens narra El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes.
Aquest mes, celebrem Sant Jordi i dediquem L’indiscret a explorar algunes facetes d’aquestes criatures fabuloses.
El drac aliat
El drac guardià En moltes històries que provenen de l ’Antiga Grècia o de l’Orient Mitjà el drac solia ser el guardià encarregat de protegir un paratge prohibit, un temple ignot o un tresor ocult. Aquesta funció de vigilància es consolidà en alguns relats de l’Edat Mitjana en els quals el drac custodiava un castell o una princesa. Els hereus moderns d’aquesta categoria de drac són, per exemple, l’Smaug, d’El Hobbit (J.R.R. Tolkien) o el drac que protegeix el banc dels mags a Harry Potter i les relíquies de la Mort (J.K. Rowling). La bèstia malèfica El drac pot encarnar una bèstia terrible i devoradora d’homes. Alguns personatges de la mitologia clàssica com Apol·lo, Hèrcules, Cadmo o Perseu, es convertiren en herois quan aconseguiren vèncer un drac similar. Durant els primers segles del Cristianisme, en canvi, el drac es convertí en el símbol de les forces satàniques i del pecat, que calia combatre aferrissadament. Per això, a l’Edat Mitjana, se’l representava als peus de Sant Jordi, de l’arcàngel Sant Miquel o de Santa Margarita d’Antioquia.
En la literatura de ficció moderna, l’aliança entre herois i dracs resulta avantatjosa a l’hora de combatre els enemics. En algunes ocasions, el drac adopta un rol benefactor, és fa amic de l’heroi i n’esdevé un guia, un conseller o un mestre. Aquesta mena de dracs se solen representar com éssers sensibles i intel·ligents, fidels i nobles, simpàtics i entranyables, com els de La historia interminable (Michael Ende), d’Eragon (Christopher Paolini), de Canción de hielo y fuego (George R. R. Martin) o d’El dragon de su majestad (Naomi Novik). El drac màgic La influència de la mitologia nòrdica impregnà l’imaginari medieval d’elements fantàstics i meravellosos. Sigfrid, per exemple, a El Cantar dels Nibelungs, es tornà gairebé invulnerable després de banyar-se en la sang d’un drac. Aquests elements perviuen encara avui en dia en moltes narracions, per això, molts dracs moderns són descrits com criatures de l’inframón. Representen les forces tel·lúriques i els seus poders són sobrenaturals i misteriosos. Alguns d’aquests dracs, fins i tot, són capaços d’adoptar una aparença humana, com ara la bruixa Malèfica, de La Bella Dorment (Walt Disney) o l’Eustace, de La Travesía del Viajero del Alba (C.S. Lewis).
… I UN POMET DE ROSES
La rosa, per la seva bellesa, ha estat una flor que ha assumit significats diversos al llarg dels segles. L’art i la
L’Eros i la rosa
literatura han perpetuat aquests simbolismes en l’obra
Els clàssics empraren la rosa per representar l’amor i
de molts creadors. Amb motiu de la festivitat de Sant
l’erotisme i el convertiren en l’emblema de Venus-
Jordi, L’indiscret us convida a gaudir d’una mostra de
Afrodita.
lectures en les quals el motiu de la rosa hi és present de
A l’Edat Mitjana, en canvi, la rosa esdevingué un símbol
manera simbòlica. Feliç diada a tots i a totes!
marià, però, en la literatura secular, perdurà com a emblema de la dama casta, de la noia pura, o
La rosa i la Joventut En la Grècia i la Roma antigues la rosa simbolitzava la Joventut estroncada. Aquest motiu s’ha emprat des d’aleshores per representar metafòricament aquells que moren prematurament, especialment quan es tracta de noies, tal i com ho il·lustra el títol Las Trece rosas (Jesús Ferrero).
de l’amant, en l’obra dels grans creadors de l’Amor Cortès o de les novel·les de cavalleria Ara bé, des d’aleshores ençà, les seves espines passaren
a
expressar
el
dolor
d’aquells
que
no
són correspostos en el terreny amorós o que es deixen endur per passions turbulentes i obsessives. Rosas sin espinas (Nora Roberts) o Una
La rosa i el Transcendent La rosa pot representar la victòria sobre la mort i tot allò que perviu després de l’efímer. És l’emblema de l’amor i de la fidelitat eterns, com planteja el tràgic desenllaç del Romanç de Tristany i Isolda, units per un roser més enllà de la mort. Però també, seguint el mestratge de Guillerm de Baskerville a El nom de la Rosa, representa els ideals de Perfecció, d’Innocència i de Bellesa incorruptibles, la necessitat d’aferrar -se a alguna cosa, a una il·lusió, per sobreviure, encara que es tracti d’un autoengany, com en el cas de la protagonista de l’obra dramàtica La Rosa tatuada (Tennessee Williams). La rosa i la resistència Però la rosa també pot ser el símbol d’allò que sembla impossible d’assolir, la resistència al dolor, la fermesa contra l’opressió, l’horror o la barbàrie. Un exemple d’aquesta dimensió del motiu el trobem a Las Rosas de Stalin (Monika Zgustova) i a Rosas negras en Kosovo (Jesús Cortés)
rosa en invierno (Kathleen Woodiwiss) són dues novel·les que exploten aquesta dimensió dramàtica de l’amor i on la rosa esdevé l’emblema del dolor que esquinça el cor dels qui se senten rebutjats, d’aquells que han perdut tota esperança de retrobar l’ésser estimat o que han hagut de renunciar per sempre més a l’amor de la seva vida.
La rosa i la introspecció Finalment, en d’altres obres, la rosa esdevé la imatge de la introspecció, de la recerca interior, de la maduresa assolida progressivament. Qualsevol viatge iniciàtic té un alt poder transformador que desemboca en la descoberta de valors essencials i en l’assoliment d’un profund coneixement de si mateix. Les protagonistes de Rosa del desert (Rosa Torrent) o Rosa càndida (Audur Ava Ólafsdóttir) experimenten un periple vital similar a través d’unes vivències i d’uns mons absolutament diferents.
ACTIVITATS DESTACADES
CONSULTORI DE LA DRA. BRONDEERI
BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER
Benvolguda Dra. Brondeeri, Del 10 al 20 d’abril Exposició: Llibre Gegant Org : Comissió Llibre Gegant
Fins fa poc, el meu marit estava molt orgullós de la seva feina. Però l’empresa va plegar, i sembla que li costa encaixar en qualsevol altra ocupació. Estic preocupat perquè se’l veu molt ensopit i m’agradaria engrescar-lo a afrontar aquesta nova
etapa
de
la
seva
vida
sense
complexos.
Em
pot ajudar? Estimat lector,
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat
TEATRE
Gabriel Calderón (Uruguai, 1982) és un actor, director i dramaturg, la trajectòria del qual sempre ha estat vinculada al món del teatre. L’any 2005 va crear, junt amb Martin Inthamoussú, la companyia d’arts escèniques COMPLOT amb la qual ha realitzat i col·laborat en més 30 espectacles.
Dissabte 28 d’abril a les 12h Hora del conte en anglès : Gina Ginger & Charlie Chives A càrrec de Kids & Us School of English
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL MARTA PESSARRODONA
AGENDA
Aquesta és una situació molt freqüent avui en dia i és cert que no tothom està preparat per afrontar els canvis, tot i que són una oportunitat per fer-nos créixer com a persones. El principal entrebanc a l’hora d’assumir-los, sol ser emocional, per això us recomano que us llegiu Si tu m’escoltes de la Coia Valls, una novel·la que planteja una situació similar a la vostra i en la qual el protagonista descobreix la manera de superar les seves mancances per remuntar tant personalment com professionalment.
Dijous 5 d’ abril a les 17.30h BiblioLab : Disseny de videojocs RPG A càrrec de Tangencial
Dimarts 24 d’abril a les 19.30h Cicle Poe2ia : Joan Vigó i Josep R. Bach
BIBLIOTECA VOLPELLERES MIQUEL BATLLORI Dimecres 11 d’abril a les 18.30h Càpsula TIC: Recupera els teus fitxers perduts de l’ordinador A càrrec de Daniel Escofet Places limitades. Cal inscripció.
Com a dramaturg, ha escrit més de 20 obres de teatre, premiades tant al seu país com a nivell internacional. Les seves obres han estat representades a SudAmèrica, Estats Units i Europa. Ara, arriba a Barcelona amb Que rebentin els actors, una comèdia escrita i dirigida per ell mateix, que podreu veure al TNC del 5 al 29 d’abril.
https://bibliomil.wordpress.com/raco-de-teatre/
Dissabte 21 d’abril a les 11.30h Conte i taller: Enigma a Vilagallina (+ 4 anys)
Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat
La Florentina a l’aguait Alexander Steffensmeier
I* Ste M’acabo de llegir La Florentina a l’aguait i m’ha agradat molt perquè té uns dibuixos molt divertits. Va d’una vaca que fa la guitza a un carter i, cada vegada que ve per portar una carta a la pagesa, la Florentina l’empaita per la granja i ho trenca tot.
Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat
Però resulta que un dia la vaca aixafa la bicicleta al carter i ell ja no pot venir més. Aleshores la Florentina el troba a faltar molt... Al final la vaca es fa amiga del carter i espera que passi cada dia per ajudar-lo a repartir el correu! He rigut molt, amb aquest conte, per això el recomano a tothom! Biel, 7 anys
ET VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE ET PROPOSEM? Si després de les vacances de Setmana Santa, encara no us heu empatxat amb tanta mona i tanta llaminadura, sabeu que podríeu fer? Doncs anar al Museu de la xocolata, que és gairebé tan emocionant com visitar la fàbrica d’en Willie Wonka!
bibliomil.wordpress.com
Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
Biblioteques Sant Cugat @bibliomil
Allà, hi trobareu tot de meravelles: hi ha una exposició de figures gegants i molts personatges coneguts fets amb xocolata! I també hi podreu aprendre moltes coses, com ara, com es fan les mones, quantes menes de xocolata hi ha al món, d’on ve el cacau.... I, si sou bons minyons, us deixaran participar en algun taller i fer una bona xocolatada! Mmmmmm! Quina temptació més dolça! Us animeu a anar-hi? Sí? Doncs... vet aquí l’adreça! Museu de la Xocolata Carrer Comerç, 36 08003 Barcelona I, per aquells que sou més mandrosos, també tenim un pla B. Doneu una ullada a aquest llibre, el tenim disponible a les biblioteques de Sant Cugat! Mi pequeño gran libro del chocolate de Sarah Khan (I663.9 Mi p).
issuu.com/ biblioteques_santcugat