Issuu on Google+

Club de lectura de la biblioteca GABRIEL FERRATER Fitxa de treball: UN HOME QUE SE’N VA Curs 2016-2017 L’AUTOR Vicenç Villatoro i Lamolla neix a Terrassa el 22 de gener del 1957. Es llicencia en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. A disset anys, comença a treballar en premsa escrita al diari local Tarrassa Información (avui Diari de Terrassa) i s’estrena literàriament en el camp de la poesia. Als vint-i-dos anys guanya el Premi Martí Dot de poesia i als vint-i-quatre el Premi Sant Jordi de narrativa. La seva vocació literària és inqüestionable. La carrera periodística de Vicenç Villatoro és llarga i plena de responsabilitats. Primer com a cap de la secció cultural d'El Correo Catalán. Al 1991 s'incorpora com a director adjunt del diari Avui i del 1993 al 1996 n'és el director; al mateix temps que col·labora amb articles i escrits d'opinió en diversos diaris i revistes, com ara El Periódico de Catalunya, El País, El Temps, Serra d'Or i Revista de Catalunya. La seva trajectòria en el món de la cultura i els mitjans audiovisuals s’enlaira a mitjan anys vuitanta, quan és nomenat cap de cultura de TV3 (1984). A la televisió pública dirigirà i presentarà diversos programes, entre els quals Trossos, dedicat a la cultura i Crònica 3, programa especialitzat en entrevistes, reportatges i debats. Ocupa el càrrec de director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000). També en aquest període Villatoro exerceix la funció política com a diputat de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya (1999-2002). L'any 2000, és nomenat director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dirigeix la Corporació fins a l'any 2004, tot i que hi continua vinculat posteriorment participant en diversos programes radiofònics i televisius. Al Canal 33 va presentar Mil·lenium i la tertúlia literària televisiva De llibres (2005-2006). És col·laborador habitual en programes i tertúlies radiofòniques (Catalunya Ràdio, COM Ràdio). Tot i aquest vessant periodístic, no deixa mai la seva tasca d'escriptor; Vicenç Villatoro sempre ha compaginat les dues dedicacions que han conformat la seva trajectòria professional i vocacional. Inicialment és la poesia qui protagonitza gran part de les seves publicacions, però de mica en mica l'autor va centrant la seva producció literària en la novel·la i l'assaig, sobretot el polític i l'històric. Novel·la autobiogràfica, de ficció amb estètica de videoclip, bèl·lica, històrica, juvenil, memorialista... Com s’observa, el registre de l'escriptor abraça diferents tipologies novel·lesques. La llengua, la política i la cultura catalanes són l'eix central dels seus assaigs, així com la qüestió jueva.


Villatoro té a la seva butxaca una bona col·lecció de premis: el Martí Dot de poesia, el premi Recvll (1980), el Sant Jordi de narrativa (1981), el Sant Joan (1983), el Documenta (1991), el Ciutat de Palma (1996), el Prudenci Bertrana (2001), el Carlemany (2004). Membre del grup literari Ofèlia Dracs, també ha escrit guions per a televisió i cinema, sovint en col·laboració amb Antoni Verdaguer, Jaume Cabré i Jaume Fuster, i lletres per a cançons. En l'àmbit editorial, Villatoro ha exercit la tasca de director de la Fundació Enciclopèdia Catalana durant els anys 2000 a 2002; i en l'àmbit docent, ha estat professor de Gèneres d'Opinió a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. Vicepresident, i president a continuació, de l'Institut Ramon Llull (2011-2013), i president del Consell d'Administració d'Informació i Comunicació de Barcelona des de 2013. El 2014 ha estat nomenat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA DE L’AUTOR Narrativa breu •

1983 — Passeu, passeu

Novel·la • • • • • • • • • • • • • • • • •

1981 1982 1984 1986 1987 1987 1990 1992 1996 1997 1997 2001 2004 2005 2010 2011 2014

— — — — — — — — — — — — — — — — —

Papers robats que cremen Evangeli gris País d'Itàlia Els anys a ciutat Les illes grogues: tres novel·les romàntiques Entre batalles Titànic Hotel Europa Memòria del traïdor La claror del juliol Tres dies de glòria La ciutat del fum La derrota de l'àngel La dona a la finestra Tenim un nom Moon River Un home que se'n va (Proa)

— — — — —

Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist Les banderes, tampoc Els arbres vora els marges Cartografies Sense invitació

Poesia • • • • •

1974 1978 1981 1988 2011

No ficció


• • • • • • • • • •

1989 — A l'inrevés (dietari) 1998 — L'ofici de mirar: dietari 1989-1997 2000 — De part del pare 2004 — Catalunya després del tripartit 2005 — Crear Europa, reconstruir Occident 2005 — Els jueus i Catalunya 2007 — L'engany. El segon tripartit o la desnacionalització de Catalunya. 2012 — Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades, amb Francesc Torralba 2012 — Llibre d'actes (1998-1999) 2016 — El retorn dels Bassat

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI •

Un home que se’n va és una obra complexa que barreja diversos gèneres literaris i propòsits: novel·la, llibre de memòries, assaig d’interpretació històrica, viatge existencial?... Quin gènere predomina? Al voltant de què s'aconsegueix la homogeneïtat de l’obra?

Observem el nivell textual i l’estil. La majoria de les vegades, directe, sobri, reflexiu, testimonial i, per moments, notarial. Frases curtes i directes, excepte en comptades ocasions en les quals es deixa anar i emergeix el poeta que l’autor porta dins. Què busca l’autor amb aquest estil?

Un home que se’n va és una història particular que acaba donant explicació a una història universal, la de la immigració. En paraules de l’autor “La història d’un home qualsevol és la història de tots”.

L’obra està molt documentada, hi ha una feina d’investigació periodística important al darrere, de manera que també es converteix en un documental d’autor. En una obra tan extensa és oportú fixar-nos en la relació que hi ha entre la part documental i la part de ficció. Quina arrossega l’altra o si estan equilibrades?

L’obra, en tant que ficció, no n’extreu conclusions, però l’autor en un article periodístic sobre Un home que se’n va ens en proposa algunes:” Primer, per l’edat de la persona que se n’anava, la recerca d’un lloc somiat, que se somia millor, es fa més amb la perspectiva del futur del fill que del propi futur. Segon i principal, l’emigració andalusa dels anys cinquanta i seixanta no seria explicable sense la guerra. Per entendre’ns, la vida que es vol deixar enrere, el món viscut que es vol canviar per un de somiat, ha quedat marcat profundament per la guerra, pels desastres de la guerra i de la postguerra.”

A propòsit del títol: “Un home que se’n va”, podem determinar on vol posar el focus de lectura l’autor a on i en què ens convida a reflexionar. Hi ha obres en les quals el títol es fonamental perquè pràcticament ens dóna la clau de lectura. És aquest un dels casos?


Vicenç Villatoro és un escriptor amb molt de bagatge a sobre. Els seus 60 anys (els compleix aquest any) han donat per a molt i això es reflecteix molt i molt bé en la tria dels temes de les seves obres de ficció. Una ficció que construeix, sempre, amb retalls de realitat i que trufa de sentències pròpies carregades de significat. “El món sempre és més complicat que els esquemes”. “La memòria no és la memòria de les coses, sinó de la percepció de les coses”.

Ens faltaria alguna cosa sinó afrontem en el comentari d’aquest llibre, el tema de la immigració, la pròpia, en el passat i en el moment actual, i la aliena que compartim cada dia a través dels mitjans de comunicació i que tanta vergonya social està generant. Com es viu la immigració i com la emigració? Dues cares de la mateixa moneda.

Una immersió en la història familiar té molt de catàrtica, de teràpia personal... Posar negre sobre blanc les qüestions que la humanitat no aconsegueix aclarir: Qui som? D’on venim? A on anem? Sovint és un “saber... encara que faci mal”, acceptant contradiccions que es dibuixen molt més enllà del nostre propi control i sobretot dels nostres desitjos. Bussejar en la història familiar és sempre un risc que l’autor assumeix i enfronta en cada capítol.

LA MEMÒRIA NOVEL·LADA Pablo Escobar, mi padre, Juan Pablo Escobar (2014) Les històries familiars són històries de silencis i només el pas del temps li dóna un espai a la veritat. Fins ara crèiem que s'havia dit tot sobre Pablo Escobar, un dels pitjors criminals d'Amèrica Llatina, però sempre han estat versions explicades des de fora, mai des de la intimitat de la llar. Vint anys després de la mort del cap del càrtel de Medellín, Juan Pablo Escobar viatja cap a un passat que no va triar, per mostrar una versió inèdita del seu pare, l'home capaç d'arribar als pitjors extrems de crueltat, alhora que professava amor infinit per la seva família. Aquest no és el llibre d'un fill que busca redempció per al seu pare, sinó el relat esfereïdor de les conseqüències de la violència.


La liebre con ojos de ámbar, Edmund de Waal (2010) Més de dues-centes figuretes de fusta i ivori, cap d'elles més gran que una capsa de llumins, són l'origen d'aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d'aventures, de guerra, d'amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d'una família, la història d'Europa en els segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d'ulls d'ambre que es barreja en una butxaca amb les monedes, i acaba, com tot autèntic viatge, amb la descoberta d'un mateix. Edmund de Waal (Nottingham, 1964) és ceramista i les seves obres s'han exposat en diferents museus i col·leccions, entre ells el Victoria & Albert Museum i la Tate Britain. És professor de ceràmica a la Universitat de Westminster i viu a Londres.

Honrarás a tu padre, Gay Talese (1971) Una plujosa nit d'octubre de 1964, dos gàngsters van segrestar al famós cap mafiós Joseph Bonanno, i al matí següent la policia novaiorquesa va informar que estava mort. Un any després, Bonanno va reaparèixer de forma misteriosa, i la seva tornada va desencadenar una sagnant disputa entre famílies mafioses. Aquesta obra monumental, que es llegeix com una trepidant novel·la -plena de detalls íntims i fruit d'una brillant tasca periodística-, es va convertir en un best-seller des de la seva publicació el 1971, i va ser portada a la pantalla televisiva en minisèries de la CBS; després inspiraria Els Soprano. Cap altre llibre ha contribuït tant a desvetllar els secrets, l'estructura, les guerres, les lluites de poder, les vides familiars i les personalitats fascinants i aterridores de la màfia. El primer llibre de no-ficció que va revelar els secrets de la Màfia i va posar en risc la vida del seu autor, que va viatjar a Sicília i es va infiltrar en la intimitat dels Bonanno durant sis anys.

Els Güell, Andreu Farràs (2016) Eren capaços d’entrar a les residències dels reis espanyols sense demanar permís, perquè eren grans d’Espanya, de donar suport a la Lliga Regionalista de Catalunya o de pagar els deutes de Primo de Rivera perquè pogués fer el cop d’estat. Això només és un tast de l’enorme influència política que ha tingut la família Güell durant decennis. Tothom n’ha sentit parlar, sobretot perquè foren els mecenes d’Antoni Gaudí i van impulsar algunes de les obres més grans del modernisme català. Però qui eren? D’on els prové la fortuna? I sobretot, com van arribar a esdevenir un dels llinatges més poderosos de la història recent de Catalunya i Espanya?

La casa de los espíritus, Isabel Allende (1982) Primera novel·la d'Isabel Allende que ens narra la història d'un poderosa família de terratinents llatinoamericans. El patriarca Esteban Trueba ha construït amb mà de ferro un imperi privat que comença a trontollar arran del pas del temps i d'un entorn social explosiu. Finalment, la decadència personal del patriarca arrossegarà als Trueba a una dolorosa desintegració. Atrapats en unes dramàtiques relacions familiars, els personatges d'aquesta portentosa novel·la encarnen les tensions socials i espirituals d'una època que abasta gran part d'aquest segle. Amb tendresa i impecable factura literària, Isabel Allende perfila el destí dels seus personatges com a part indissoluble del destí col·lectiu d'Amèrica Llatina, marcat pel mestissatge, les injustícies socials i la recerca de la pròpia identitat.


Fitxa club de lectura novel·la un home que se'n va