Fitxa club de lectura novel·la res no s'oposa a la nit

Club de lectura Biblioteca GABRIEL FERRATER 2016-2017 Fitxa de lectura: RES NO S’OPOSA A LA NIT L'AUTORA Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt, França) és una novel·lista francesa. Actualment viu a París.

Va créixer en una família «difícil» cosa que va afavorir que es refugiés en la lectura. Després de diverses feines de poca importància, va ocupar a Alfortville un lloc d'executiva en un institut d'enquestes. Més tard va reprendre els seus estudis; una llicenciatura i un màster en recursos humans i comunicació interna. És mare de dos fills i des del 2007 viu de la seva ploma.

La seva primera novel·la, Els dies sense fam, en què explicava la seva lluita contra l'anorèxia, va aparèixer el 2001 sota el pseudònim de Lou Delvig. Va continuar escrivint sota el seu veritable nom i la seva novel·la, No i jo (No et moi, 2007), es va convertir en un best-seller que va rebre el Premi dels llibreters i va ser portada a la pantalla per Zabou Breitman en 2010.

Les hores soterrades (Les heures souterraines, 2009), que parla de l’assetjament en el lloc de treball, va tenir una gran acollida crítica i molts lectors, va figurar en la llista d'obres seleccionades per al Premi Goncourt i va obtenir el Premi dels lectors de Còrsega. Res no s'oposa a la nit (Rien ne s'oppose à la nuit, 2011), ha obtingut el Premi de novel·la FNAC, el Premi de novel·la de les Televisions Franceses, el Premi Renaudot dels Instituts de França, el Gran Premi de la heroïna Madame Figaro i el Gran Premi de les Lectores d'Elle. Ha tingut un èxit aclaparador a França, on ha superat el mig milió d'exemplars, només en les primeres edicions i ha estat durant molts mesos en el rànquing de les novel·les més venudes. Ha estat publicada en nombrosos països i no para de ser traduïda a nous idiomes cada any que passa. “Res no s’oposa a la nit”, s’ha convertit en tot un fenomen literari, posant d’acord a la crítica especialitzada i al gran públic. És una lectura intimista i emotiva que commou i emociona el lector.

En la seva darrera novel.la “Basat en una història real” obté els premis Renaudot i el Goncourt des Lycéens, Delphine de Vigan s’aventura en un thriller psicològic, protagonitzat per dues dones, tot fent d’equilibrista per la fina línia que separa la realitat de la ficció. Una manera d’abordar la literatura de la qual ella n’ha fet la seva especialitat.

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI •

•

• •

• •

•

•

• •

La novel·la “Res no s’oposa a la nit” és un treball rodó, un viatge que acaba on comença, amb una estructura interessant i perfectament definida per l’autora. Parlem de què pretén un escriptor quan revela el desenllaç de l’obra en les primeres línies.

Ens sedueix la forma en que explica les pròpies intimitats. Una obra tant propera, tan íntima que ens la creiem des de l’inici. La realitat s’imposa a la ficció però n’utilitza les claus d’aquesta i dobla l’interès del lector. De tota manera, podria ser només una perfecta ficció ben tramada... Ho és?

En ocasions s’assimila el jo narratiu al jo de l’autora. Que aconsegueix Delphine de Vigan amb això?

El llibre està estructurat en tres parts que corresponen a tres períodes narratius diferents: 1a. part. Pròleg: Descobriment del cadàver de la mare, punt de partida i d’arribada. Abarca la infantesa i la joventut de “Lucile” dins d’una família nombrosa sacsejada per diverses tragèdies. 2a. part Records d’infantesa de l’autora. La soledat sentimental i la desempara infantil. Provoca dolor i desassossec. 3a. part: A partir del naixement dels fills de l’autora. L’escriptora madura, porta les regnes de la seva vida.

Ha superat, aparentment, el dolor i la desempara de la infància.

El llenguatge és senzill i molt directe. Apel·la directament als sentiments per això commou. Ha esta una lectura dura?

Fonamentalment l'autora utilitza els verbs en pretèrit perfecte simple i en imperfet, no obstant això en alguns moments utilitza el present, amb tota la intenció i el valor simbòlic que això li confereix. La narració s'intensifica i emfatitza notablement, des del punt de vista dramàtic.

Escriure és semblant a parlar, pot resultar terapèutic si s’utilitza en moments emocionalment molt intensos. Escriure ajuda a ordenar les idees, a prendre decisions i minimitza l’estrès. És aquesta d’alguna manera una novel·la terapèutica? Penseu que va ajudar l’autora a exterioritzar i superar el dolor enquistat per la mort de la seva mare o per la seva pròpia infància?

A més de la història dramàtica que la novel·la ens ofereix “Res no s’oposa a la nit” ens permet ficar el nas en la rebotiga de la creació literària i el patiment que comporta per als autors. A partir de fets reals l’autora reconstrueix la història familiar, portant-la a un estrat superior, transcendint-la a un nivell literari i artístic.

“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, Ludwig Wittgenstein, filòsof lingüista austríac. Què relaciona aquesta cita amb l’obra que comentem?

Quins són els missatges que ens envia l’autora. Els explícits i els implícits. Per exemple, pressentim una por soterrada a que la història de trastorns i malalties (psicosi, alcoholisme, incest, suïcidi...) de la família es perpetuï en les generacions noves?

CONFLICTE ENTRE MARE I FILL (O FILLA) i altres simbolismes Montserrat Roig, L’hora violeta (1980) El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L'hora violeta. La investigació sobre el passat és el punt de partida, quan Natàlia vol reconstruir la història de la seva mare, la Judit, i de l'amiga de la seva mare Kati. Aquest intent de reconstruir la història maternal serà un intent de reconciliació post-mortem amb ella, ja que, com la mateixa protagonista ens diu en la novel·la, va arribar a odiar la seva mare. Conseqüentment, el rebuig que Natàlia sent per la maternitat així com els models de conducta associats amb l'acte maternal deriven de l'odi de la Natàlia cap a la seva mare.

Angelika Schrobsdorff, Tu no ets una mare com les altres (1992)

Aquesta és la vibrant història d'una dona singular i assedegada d'independència en els «bojos anys 20», nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín però alliberada dels prejudicis del seu temps. Else serà mare de tres fills fruit de les seves relacions amb tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home a qui estimés. La seva història és la història de tota una època que acabarà amb la Segona Guerra Mundial i les seves manifestacions prèvies: el nazisme, el cabaret, els conspiradors, els espies, els falsificadors... El Gremi de Llibreters de Madrid l’acaba de premiar com a millor llibre de l'any. Es publica rt en català aquest novembre, en Edicions La Campana.

Tahar Ben Jeloun, Mi madre (2008) Escriu l’autor: “Mi madre ha estat escrit a partir de retalls de records que la meva mare em va revelar en les seves confessions. Em van permetre reconstruir la seva vida a la vella ciutat de Fes dels anys 30 i 40 del segle passat, imaginar els seus moments d'alegria, endevinar les seves frustracions.

Una i altra vegada vaig haver de inventar les seves emocions i llegir -o per ser més exactes- traduir els seus silencis. Mi madre és en realitat una novel·la, ja que és el relat d'una vida sobre la qual jo no sabia res, o pràcticament res”.

Soledad Puértolas, Con mi madre (2009) Aquest és un llibre autobiogràfic que s'inicia quan al gener de 1999 mor la mare de l'autora que, per no sentir-se desbordada pel dolor, ha escrit sobre la seva mare, sobre el que per a ella ha significat la seva vida i la seva mort, sobre els records de tota una vida: Saragossa, Madrid, la infància, els estius, les cartes, les trucades telefòniques. Segons paraules de la pròpia autora, amb aquest llibre «busco veritat i consol, busco poder viure amb l'absència de la mare. Viure tractant d'aconseguir que el respecte i l'amor s'imposin sobre l'enyorança i el dolor». Una obra bella i emocionant.