Fitxa club de lectura novel·la 2016/17 la costa de los mosquitos

Club de lectura GABRIEL FERRATER Fitxa de treball: LA COSTA DELS MOSQUITS L'AUTOR Paul Edward Theroux és un escriptor nordamericà conegut com a escriptor de llibres de viatges, que també ha destacat com a autor de ficció. Algunes de les seves novel.les, com Saint-Jack (1973) o La costa dels mosquits (The Mosquit Coast), de 1981, han estat adaptades al cinema per directors importants.

De pare franc-canadenc i mare italoamericana, va néixer a Medford, Massachusetts, l'any 1941. Va estudiar a la Universitat de Maine, a Orono (1959-1960) i la Universitat de Massachusetts Amherst, on es llicencià en Literatura Anglesa el 1963. En acabar va viatjar primer a Itàlia i després a Àfrica, on va exercir la docència a Malawi formant part del Peace Corps. Theroux va ajudar a un oponent polític del primer ministre Hastings Banda a escapar a Uganda.

Per aquest motiu va ser expulsat de Malawi i va ser declarat persona non grata per Banda. Es traslladà al país veí, Uganda, on va continuar la tasca docent. A partir de 1968 ensenyà a la Universitat Nacional de Singapur durant 3 anys. A principis dels anys setanta es va establir al Regne Unit, on residiria durant disset anys. Theroux va publicar la seva primera novel·la, Waldo l'any 1967, amb un èxit moderat. Poc després El gran basar del ferrocarril (1972), relat del seu èpic viatge entre Gran Bretanya i Japó, travessant Europa, Orient Mitjà i el sud i l'est d'Àsia fins a arribar a la destinació i tornant a través de Rússia, el va catapultar a la fama i constitueix un clàssic del gènere. En la dècada de 1980 va viatjar en tots els trens més importants de la Xina, alguns fins i tot de vapor. El resultat del viatge va ser el llibre El gallo de hierro, viajes en tren por China (1988). Sense pudor i amb una prosa reflexiva i visió crítica, ens inicia en els secrets d'un poble desencantat, a la Xina acabada de sortir de la Revolució Cultural. El 2008 Theroux torna sobre els seus passos, a través de l'est d'Europa, l'Índia i l'Àsia, per desvetllar l'onada de canvis que ha escombrat els continents amb el llibre Tren fantasma a la estrella de oriente: tras las huellas de El gran bazar del Ferrocarril.

Entre la resta de la seva prolífica obra, destaquen títols com els recomptes viatgers El viejo exprés de la Patagònia (1979), Las columnas de Hércules (1995) i El safari de la estrella negra, desde El Cairo hasta Ciudad del Cabo, i llibres de ficció com El carrer de la mitja lluna ( base del film homònim), Kowloon tong (1997, origen de la pel·lícula La caixa xinesa) i Hotel Honolulu (2001). L'any 1999 va generar controvèrsia la crònica de la seva truncada amistat de tres dècades amb el Premi Nobel V.S. Naipaul, publicada amb el títol La sombra de Naipaul. Els seus relats apareixen de forma periòdica en prestigioses revistes com The New Yorker i col·labora freqüentment en Talk i Mens Journal.

En l'actualitat reparteix el seu temps entre Cape Cod i Hawaii, on es dedica professionalment a l'apicultura. Ha publicat innombrables articles i desenes de llibres de crònica i de ficció inspirats en les seves travessies.

La costa de los mosquitos va rebre el James Tait Black Memorial Prize.

ELS LLIBRES DE VIATGES

FOTOGRAMA DE LA COSTA DELS MOSQUITS

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI

Paul Theroux explica l'origen de la novel·la: "Me moría de ganas de hablar con los misioneros, pero estaban muy ocupados consigo mismos, los diez, en una mesa alargada. En Costa Rica, en la costa de los Mosquitos, había encontrado el decorado para ambientar una historia de marginados; allí, al otro lado de la sala de ese hotel de Colombia, vi quienes podían ser esos balas perdidas. Dios los había enviado hasta allí. " El viejo expreso de la Patagonia.

La novel·la s'estructura en cinc parts, de desigual extensió: El barco bananero (capítols 1 al 9); La casa de hielo de Jerónimo (capítols 10 al 20); La laguna de Brewer (capítols 21 al 25); Remontando el Patuca (capítols 26 al 30) i per últim La costa de los mosquitos (capítol 31).

Com avança la història i com s'enfronten els personatges als reptes del seu recorregut per Centreamèrica?

La geografia real on se situa la narració permet fer un viatge apassionant sobre el mapa. Quins aspectes de novel·la d'aventures cal assenyalar en La costa de los mosquitos? D'altra banda, quins trets identificatius del gènere de viatges es poden identificar?

Característiques de la família que protagonitza la novel·la. Quins són els diferents rols que exerceixen el membres?

Per què no es pot considerar una família convencional?

El pare té una personalitat arrasadora: Carismàtic, intel·ligent, visionari. De quina manera i amb quina finalitat utilitza els seus coneixements?

Quines estratègies fa servir per imposar-se sobre els altres, especialment la seva família? Destaqueu les seves qualitats i els seus defectes. D'altra banda és el promotor del viatge: "Nadie piensa nunca en irse de este país, ¡Yo, Charlie, lo pienso todos los días (...) y soy el único que lo hace porque soy el último hombre".

Quin objectiu té, el viatge?

El pare és la veu crítica de la forma de vida contemporània, la American way of life.

Quines de les seves idees poden ser compartides pels lectors?

Fins a quin punt la seva proposta pretén reviure el mite del bon salvatge? Com es presenta l'oposició entre ciència i natura? Sobre què sustenta la seva utopia?

Quin paper se li adjudica a la mare? Canviarà, al llarg de la novel·la?

Quines són les relacions entre els germans? Quines rivalitats i aliances estableixen i per quin motiu? Relacionat amb això, penseu en el campament de El Acre (paradís infantil), contraposat a Jerónimo, on s'estableix la família.

Quins aprenentatges assoliran els fills en aquests llarg viatge?

El narrador és el fill gran, que des de bon començament declara la seva admiració per la figura paterna: "Me crié en la creencia de que el mundo entero le pertenecía, y de que todo cuanto decía era cierto."

Al llarg del viatge es va modificant la seva percepció del pare. Com conclou finalment?

Assenyaleu els diferents personatges secundaris i la seva funció. Com es relacionen amb el pare i la resta de la família?

Quina presència té el paisatge de la selva i com determina les condicions de vida?

Quin possible significat metafòric tenen "los carroñeros"?

Què en penseu, del desenllaç de la novel.la? És just, versemblant, adequat?

LA FIGURA PATERNA Franz Kafka, La metamorfosi (La transformació), (1915) Gregor Samsa, un comerciant de teles que viu amb la seva família a la qual ell manté amb el seu sou, un matí, en despertar-se, es troba convertit en un enorme insecte. Després de la metamorfosi, Gregor es troba incapacitat per treballar, i això obligarà al seu pare, la seva mare i la seva germana, a treballar per sustentar-se. Gregorio patirà la incomprensió per part de tota la seva família, que a poc a poc aniran menyspreant més i intentant veure-ho com a un insecte i no com al seu familiar. Obviament, aquesta transformació és una matàfora genial de Kafka. L'obra, breu i complexa, ha donat peu a múltiples interpretacions.

Joyce Carol Oates, Qué fue de los Mullvany? (1996) Oates és una de les grans veus de la narrativa nord-americana actual. Autora d'una obra molt extensa on sovint apareix el tema de la família (La hija del sepulturero, Mama, Memorias de una viuda), destaquem aquest títol. Els Mulvaney són un exemple com cal de família feliç, acomodada i ben pensant.

El pare és un home ben plantat, treballador i assenyat; la mare, una dona encantadora i els nens -tres fills i una criaturades són el colofó d'un matrimoni idíl·lic, digne d'aparèixer a les pàgines centrals d'un full parroquial. Tots viuen a High Point Farm, una granja de somni que serà el seu infern a partir del dia de Sant Valentí de 1976, quan un fosc succés canvia per complet la vida de Marianne, la germana, i els Mulvaney inicien el seu declivi, especialment per l'orgull ferit del pare. El narrador de la història és Judd, el més petit dels fills, qui revela la veritat de la seva família i d'un país sencer. Història íntima i alhora èpica de l'Amèrica dels anys setanta.

Lolita Bosch, La família del meu pare (2004) Aquesta és a la vegada una obra de ficció i una reconstrucció dels orígens familiars de l'autora, des del seu besavi Rómulo Bosch i Alsina (l'exalcalde de Barcelona que va obrir la Via Laietana), fins al seu pare i ella mateixa.

També és una passejada per la Barcelona del segle XX. Lolita Bosch fa una relectura molt personal dels seus avantpassats i de la ciutat on han viscut.

Explica al lector la família del seu pare, però sobretot se l'explica a si mateixa, per entendre, per conèixer, per entendre's, per conèixer-se i reconciliar-se amb el passat.

Karl Ove Knausgård, La mort del pare (2009) Primer volum del sextet La meva lluita, una obra intensa i ambiciosa d’una honestedat aclaparadora, de l'autor noruec. A La mort del pare, Karl Ove Knausgård explora les seves frustracions quotidianes i la relació amb la seva família i amb el passat: la infantesa, els anys de l’adolescència, la descoberta del sexe i de l’alcohol, la relació amb la mare, sovint absent, i amb el pare, distant i imprevisible. També parla sobre la seva passió per la música i les seves inseguretats constants, i s’enfronta per primera vegada al dolor i al trasbals provocats per

+ la mort prematura del pare, alcoholitzat i sol.

.