Fitxa lectura Dora Bruder

Club de lectura GABRIEL FERRATER FEBRER 2016 Fitxa de treball: DORA BRUDER

L’AUTOR Patrick Modiano va néixer a BoulogneBillancourt, el 30 de juliol de 1945. El pare de Patrick, Albert Modiano (1912-1977), descendia d'una família de jueus italians que s'havien instal·lat a Salònica, des d'on van emigrar a París. La seva mare era una actriu belga, Louisa Colpijn, també coneguda com a Louisa Colpeyn. Tots dos es van conèixer durant l'ocupació alemanya de França; es van haver d'amagar, es van casar el novembre de 1944 i, l'any següent, va néixer Patrick, el primer fill.

La infantesa de Patrick Modiano va estar marcada per les absències contínues del seu pare, empresari que viatjava sovint, i de la seva mare, que feia gires. Patrick va estar molt unit al seu únic germà, Rudy, nascut el 1947 i mort als deu anys; aquesta mort va influir la trajectòria de Patrick, que va dedicar a Rudy totes les obres publicades entre 1967 i 1982.

Patrick va estudiar a l'École du Montcel, a Jouy-en-Josas, al Collège Saint-Joseph de Thônes, a Haute-Savoie, i al liceu Enric IV de París, institució on va rebre classes particulars de geometria per part de l'escriptor Raymond Queneau, amic de la seva mare. Va acabar el batxillerat a Annecy, però no va iniciar estudis superiors.

La trobada amb Queneau (cofundador del grup d'escriptura experimental OuLiPo i autor de Zazie dans le métro) va ser crucial per a la carrera literària de Modiano, que va publicar la primera novel·la, l'any 1968, a l'editorial Gallimard després que Queneau en llegís el manuscrit. Des d'aleshores s'ha dedicat només a l'escriptura.

El 12 de setembre de 1970 Modiano es va casar amb Dominique Zerhfuss, nascuda a Tunísia, amb qui ha tingut dues filles, Zina (1970) i Marie (1978).

Les tres primeres novel·les de Modiano, des d' El lloc de l'estrella (1968) fins a Els bulevards perifèrics (1972) han estat considerades una espècie de trilogia sobre l'Ocupació. La Place de l'Étoile, traduïda a l'espanyol com El lloc de l'estrella (on es perd, però, l'al·lusió a la Place de l'Étoile parisenca), està narrada en primera persona per un jueu col·laboracionista, Raphaël Schlemilovitch, i barreja personatges ficticis amb altres que van existir realment, entre ells els escriptors Louis-Ferdinand Céline, Pierre Drieu La Rochelle i fins i tot Marcel Proust. La seva següent novel·la, La ronda de nit (1969) està narrada per un agent doble que treballa al mateix temps per la Gestapo i la Resistència. I en Els bulevards perifèrics (1972) introdueix el tema, també molt present en l'obra de Modiano, de la recerca del pare.

El 1975, Modiano va publicar Vila Trista, ambientada al començament de la dècada de 1960, que suposa una ruptura amb la seva anterior línia narrativa. El narrador,

Victor Chmara, és un jove francès que s'ha refugiat en una ciutat balneària a prop de la frontera suïssa per evitar ser reclutat i enviat a Algèria; en aquest lloc, habitat per singulars personatges, viu una història d'amor amb una actriu anomenada Yvonne En 1978 va aparèixer la seva sisena novel·la, Carrer de les botigues fosques , dedicada al seu pare, que acabava de morir. L'acció es desenvolupa a mitjans dels anys 60. El protagonista és un detectiu amnèsic que intenta esbrinar la seva pròpia identitat ; les seves indagacions el porten , com és habitual en l'obra de Modiano , a l'època de l'Ocupació. La novel·la va ser guardonada aquest mateix any amb el prestigiós premi Goncourt . L'any 1997 va publicar Dora Bruder.

Ha estat guardonat amb nombrosos premis, com el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa (1972), el premi Goncourt (1978), per Rue des boutiques obscures i el premi Nobel de Literatura 2014, aquest últim atorgat, segons el jurat, per "l'art de la memòria amb què Modiano ha evocat els destins humans més inabastables i descobert el món de la vida de l'Ocupació" (durant la Segona Guerra Mundial). El secretari permanent de l'Acadèmia sueca, Peter Englund, va explicar que Modiano és un autor amb uns temes recurrents: la memòria, la pèrdua, la identitat, el temps.

També el tema del pare i de la paternitat és central en Patrick Modiano. D'entrada perquè constitueix l'epicentre d'una xarxa de temes secundaris variables (absència, traïció, herència...), però també perquè es tracta d'un element d'autoficció que determina la unitat del seu univers novel·lístic. Aquest tema està present en general com a teló de fons en els relats de Modiano, i més directament en la narració autobiogràfica Un pedigree. És fonamental, a més a més, a Dora Bruder.

Albert Modiano és un enigma en diversos punts, i l'escriptura permet a l'autor de desenvolupar-los lliurement. S'ignora gairebé tot de la seva joventut, llevat de la seva participació en alguns tràfics. Durant l'Ocupació, va viure en la completa il·legalitat i fa servir una identitat falsa (Henri Lagroux), que li va permetre no portar l'estrella groga. Però el més problemàtic es troba en un episodi en què, després d'haver estat pres en una batuda de policia, Albert Modiano és portat a Austerlitz en un convoi. Sorprenentment, serà alliberat ràpidament per un amic d'alta graduació. La identitat d'aquest individu és poc clara. Se suposa que es tracta d'un membre de la Gestapo francesa. Aquest episodi s'esmenta a Dora Bruder. És habitual de retrobar Albert Modiano en llocs molt sovintejats, com els vestíbuls d'estacions i hotels, i sempre està ocupat en afers misteriosos. Patrick decideix a l'edat de 17 anys no tornar-lo a veure, i sabrà de la mort del pare, ingressat a l' Hospital de la Pitié-Salpêtrière.

Quatre de les seves novel·les han estat portades al cinema. El 1981, el realitzador Moshé Mizrahi va portar a la pantalla Une jeunesse; Patrice Leconte va adaptar Vila Trista en la seva pel·lícula El perfum de Yvonne (1994), Manuel Poirier es va inspirar en Dimanches d'août per al seu film de 2001 Et vull i Mikhaël Hers va adaptar De si braves garçons en Charell (2006). El realitzador Benoît Jacquot projecta portar al cinema també La petite Bijou. Modiano ha participat a més, en l'escriptura del guió de diverses pel·lícules, la més important amb Louis Malle, en el guió de Lacombe Lucien (1974), que narra la vida d'un col·laboracionista a la França ocupada.

OBRA LITERÀRIA 1968: La place de l’etoile — premi Roger-Nimier i premi Fénéon 1969: La Ronde de nuit

1972: Les Boulevards de ceinture — Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia francesa 1975: Villa triste 1977: Livret de famille 1978: Rue des boutiques obscures — premi Goncourt 1981: Une jeunesse 1981: Memory Lane 1982: De si braves garçons 1985: Quartier perdu 1986: Dimanches d'août 1988: Catherine Certitude 1988: Remise de peine 1989: Vestiaire de l'enfance 1990: Voyage de noces 1991: Fleurs de ruine 1992: Un cirque passe 1993: Chien de printemps 1996: Du plus loin de l'oubli 1997: Dora Bruder 1999: Des inconnues 2001: La Petite Bijou 2003: Accident nocturne 2005: Un pedigree 2007: Dans le café de la jeunesse perdue 2010: L'Horizon 2012: L'Herbe des nuits 2014: Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI Es pot considerar Dora Bruder un compendi dels temes novel•lescos més estimats de Modiano tractats freqüentment en la seva extensa producció. No obstant això, no és estrictament una obra de ficció, ja que la protagonista va viure realment i l'autor va tenir notícia de la seva existència a través de la nota de France-Soir. També són certes les dades que aporta sobre la seva biografia personal. Podem parlar, doncs, d'autobiografia o autoficció. No obstant això, cal tenir en compte que aquest material narratiu està sotmès a un procés de literaturització. Això explica que no s'esmenti a la novel.la l'ajut inestimable en la recerca sobre Dora de l'historiador Serge Klarsfeld, President de l'Associació de fills i filles de Jueus deportats de França, que va desenvolupar conjuntament amb la seva esposa Beate una important tasca en la investigació històrica i la caça de criminals de guerra. És comprensible, però, que Klarsfels expresses el seu malestar per aquesta omissió. Establiu-ne els passos que segueix Modiano en la seva recerca.

Com sabem, el detonant de la recerca és la lectura de l'anunci dels pares de Dora.

Modiano és un gran coneixedor i estudiós de l'època de l'Ocupació, i ha esmentat en alguna ocasió l'important arxiu que sobre aquest tema ha anat bastint al llarg dels anys.

Respecte als temes, cal esmentar en primer lloc la qüestió de la memòria i la identitat. Modiano vol saber qui fou Dora, quina era la situació de la seva família, per què es fuga de l'escola catòlica on viu interna, quin va ser el seu destí. I mentre fa aquesta recerca, s'està interrogat sobre ell mateix, sobre el seu passat i molt especialment sobre la figura paterna. En efecte, és clau en l'autor francès el fet que els seus vincles familiars, especialment amb el seu pare, van estar marcats pel distanciament, el desamor i l'abandonament. Destaqueu en el text la informació que hi estigui relacionada i com s'entrellacen la història de Dora amb les dades personals de l'autor. D'altra banda, com apareix la figura paterna i quins sentiments desperta en l'autor? Per què ha estat un dels motius de la seva escriptura? Modiano va descriure detalladament al llibre Un pedigre (2004) les relacions amb els seus pares i els sentiments que li van inspirar la manca d'amor i atenció.

De quina manera s'articula la memòria col.lectiva i la individual?

"Dicen que los lugares conservan por lo menos cierta huella de las personas que los han habitado." (pág. 31) La ciutat de París, els seus carrers, les seves botigues, els seus edificis, les seves places, són un altre dels referents fonamentals en l' obra de Modiano. També i molt en la novel.la que ens ocupa. Es tracta d'una topografia urbana molt documentada, molt fidel a la realitat, que l'autor coneix directament, i que és sobretot una geografia sentimental i emocional. Fixeu-vos, a més a més, en el to elegíac amb que se presenta el París de finals del segle XX, amb la pèrdua de la seva identitat, la uniformitat, la desaparició de tot allò que li conferia el seu caràcter.

Això ens porta al següent tema que cal esmentar, el temps en què transcorre la narració, que ens remet als anys quaranta. Una part de l'obra de Modiano (així va ser, per exemple, als seus primers llibres, agrupats en la Trilogia de l'ocupació) se situa durant l'ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial. És, per l'autor, una època terrible i vergonyosa de la història de França, on la col.laboració amb el nazisme marcà indeleblement la població. Ell mateix es considera fruit d'aquesta època fosca, ja que va néixer l'any 1945. La seva mare va treballar per una companyia nazi i possiblement el seu pare, com ja hem dit a la biografia, un jueu de Salònica que no va declarar mai la seva condició, va realitzar tèrbols negocis amb els ocupants.

Feu una relació de les dates precises que s'esmenten, comproveu que no es presenta la narració en ordre cronològic i assenyaleu l'efecte que s'aconsegueix amb aquest tractament dels temps.

Donat que se presenta com una recerca personal de l'autor, l'obra està escrita en primera persona. Valoreu aquest narrador, què és el que sap, què són conjectures o dubtes, què és el que no arribarà a saber mai.

Quines conclusions podem extreure després de llegir la història de Ernest Bruder, que s'explica amb bastant detall?

Un dels grans valors de la literatura és recuperar la memòria d'aquells que no han tingut veu. Quina opinió teniu de la literatura testimonial? Quins temes són susceptibles de ser tractats? Podeu citar algun exemple que us hagi interessat especialment.

Per acabar, és important destacar l'estil literari de Modiano, caracteritzat pel minimalisme, l'art de l'economia narrativa, l'escriptura de menys paraules però de màxima ressonància. Segons la crítica, el minimalisme és també una opció moral, ja que la literatura és un espai ètic. S'ha destacat també la influència de l'escriptor belga Simenon, que el mateix Modiano admet. Observeu aquestes característiques.

LLIBRES

FILMS

DONES AL LAGER Liana Millu, EL FUM DE BIRKENAU (1947) No hi ha gaires testimonis literaris de l'Holocaust des del punt de vista femení: en les condicions del camp, la supervivència de les presoneres es feia doblement difícil. Però, al mateix temps, hi ha una mena de percepció de l'inhumà que solament es troba en els testimonis d'Anna Frank, Evgenia Ginzburg o Liana Millu. Com afirma Primo Levi a la introducció que va escriure per aquest llibre, El fum de Birkenau és un dels testimoniatges europeus més intensos sobre el camp de concentració». Liana Millu va néixer el 1914 a Pisa, en el si d'una família jueva. Educada pels seus avis materns i una tia , als disset anys va publicar els seus primers articles. Es va dedicar també a l'ensenyament, però les lleis racistes de l'estat feixista italià la van apartar del seu treball en 1938. A l'any següent, un nou decret li prohibia l'exercici del periodisme. El 1943 es va incorporar a la Resistència . Arrestada per la Gestapo al març de 1944 , va ser deportada a Auschwitz Birkenau . Miraculosament va sobreviure al camp. Va morir a Gènova , al febrer del 2005.

Margaret Buber-Neumann, MILENA (1963) Sincer homenatge cap a Milena Jesenská, el llibre es divideix en dues parts ben diferenciades. En la primera es relata la vida de Milena fins a la seva detenció a Praga en 1.939, els seus inicis en el periodisme i la política, la seva relació amb Kafka, bé a través de les pròpies confessions a l'autora, bé mitjançant la reproducció de la correspondència entre tots dos, així com la efervescència cultural de Praga. La segona part descriu la vida i la mort a Ravensbrück, la lluita per la supervivència en els diferents cercles de l'infern, ja que a la crueltat dels guardians i del règim carcerari, a la fam i les malalties, s'unia en molts casos el menyspreu que les presoneres comunistes, autèntiques kapos del camp, manifestaven per aquelles que com Milena havien abandonat l'ortodòxia temps enrere.

William Styron, LA DECISIÓN DE SOPHIE (1979) Considerada una de les millors novel.les nord-americanes del segle XX, té com a protagonista Sophie, una noia polonesa, que viu en una casa d'hostes de l'Brooklyn dels anys quaranta al costat d'Nathan, un jove jueu obsessionat pel passat, i Stingo, un jove procedent del Sud que arriba convençut que serà un escriptor d'èxit. Sophie adopta a Stingo com el seu confident i poc a poc, comparteix informació del seu passat a Polònia, on el seu pare i el seu marit impartien classe a la universitat de Cracòvia. Les idees antisemites del seu pare no van aconseguir salvar-li la vida quan els nazis van massacrar al cos docent de la universitat. Després de perdre al seu pare i al seu espòs, Sophie és reclosa a Auschwitz al costat dels seus dos fills per contraban de menjar. El seu domini de l'idioma alemany li permet obtenir una posició relativament privilegiada en convertir en l'assistent de Rudolf Höss, el comandant a càrrec. Sophie planeja seduir Höss perquè li permeti entrar en contacte amb el seu fill Jan i ajudar-lo a sobreviure mitjançant la seva inscripció en el "Lebensborn", un programa instituït per Himmler que promovia el creixement de la població ària mitjançant adopcions de nens racialment compatibles en famílies alemanyes. Encara Höss promet ajudar-la, és transferit d'Auschwitz sense que Sophie pugui descobrir el parador final del seu fill.

Jennifer Roy, ESTRELLA AMARILLA (2006) La història que s'explica és la que reflecteix en primera persona una nena petita, amb les seves pors i incerteses. Des d'una innocència esquinçadora assistim, sempre amb el seu punt de vista, al trasllat de la família al ghetto, a l'adaptació en les pitjors circumstàncies i a la por de ser enviats a un camp de concentració enmig del gana, els cops i la humiliació; a una vida quotidiana, en fi, l'única premissa de la qual es basa en la supervivència.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial Syvia Perlmutter vivia a Lodz, Polonia, i tenia quatre anys.Quan va acabar en tenia deu. Durant més de cinquanta anys, i igual que molts dels supervivents de l'Holocaust, la Syvia no va voler explicar a ningú les seves experiències. Però a mesura que es va anar fent gran es va adonar que havia arribat el moment d'explicar-ho tot. I per a això va escollir a la seva neboda, l'autora d'aquest llibre.

David Foenkinos,

CHARLOTTE (2014)

L'escriptor francès David Foenkinos s'inspira en Charlotte Salomon (1917-1943), pintora alemanya d'origen jueu, que abandona Berlín després d'una infància marcada per una tragèdia familiar (el suïcidi de la seva mare) i una relació amorosa que deixarà en ella una empremta definitiva, i posa rumb a França fugint dels nazis. Al sud de França l'esperen els seus avis, Allà comença a compondre el seu fascinant autobiografia a través d'una obra pictòrica única. En saber-se en perill confia els seus quadres al seu metge a qui confessa : "És tota la meva vida ". Charlotte mor als vint-i-sis anys a Auschwitz.

Anna Frank, DIARI (1947) Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines.

Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va ser enviada al camp de concentració d' Auschwitz el 2 de setembre de 1944 i més tard traslladada al camp de Bergen-Belsen, on va morir el 12 de març de 1945, tres dies abans que Holanda fos alliberada. El diari va ser publicat pel seu pare, únic supervivent, amb el títol La casa del darrere.

Hélène Berr,

DIARI (2008)

Entre abril de 1942 i març de 1944, Hélène Berr, estudiant a la Sorbona, va escriure un diari, un document intensament emotiu, íntim, commovedor i atroç, a més d'un text d'una maduresa literària sorprenent. Al principi, la seva amistat amb altres estudiants i professors, la música i la vida familiar conformen la imatge d'una dona feliç. Té vint-i- un anys, i la seva bellesa és equiparable al seu talent. Però som al París de l'ocupació nazi i la seva família és jueva. Encara que el seu pare està completament assimilat, comença a assaltar la preocupació. I just llavors s'ordena als jueus que portin l'estrella groga. Tot i la dificultat, Hélène segueix amb la seva rutina, i té cura dels nens de famílies jueves deportades. Finalment, al març de 1944, Hélène i la seva família són arrestats, i enviats a Auschwitz. Mor al camp de BergenBelsen(abril de 1945) dies abans de l'alliberament del camp. Acompanya el llibre un pròleg de Patrick Modiano.