Club de lectura NOVEMBRE 2014 Fitxa de treball: CAPITANES DE LA ARENA
L’AUTOR
Jorge Amado és un dels escriptors brasilers més reconegut i popular. Va néixer en la Hisenda de Auricídia, propietat del seu pare, situada al municipi d'Itabuna, al sud de l'estat de Bahia, l’any 1912. Quan tenia un any la seva família es va establir a la població d'Ilhéus, al litoral de Bahia, on Jorge va passar la seva infància. Va fer els estudis secundaris a la ciutat de Salvador, capital de l'estat. En aquest període va començar a treballar en diaris i a participar de la vida literària i va ser un dels fundadors de l'anomenada “Academia dos Rebeldes”, un grup de joves que juntament amb els de “Arc i Fletxa” i “Samba” renovaren las lletres bahianes. Jorge publicà la seva primera novel · la, El País del Carnaval, en 1931, als 18 anys. Es va casar amb Matilde García Rosa dos anys després, i amb ella va tenir una filla, Lila, que va néixer el 1933, any en què va publicar la seva segona novel · la, Cacau. Es va graduar a la Facultat Nacional de Dret a Rio de Janeiro el 1935. Quan s’implantà el règim autoritari anomenat “Estado Novo” pel President Getúlio Dornelles Vargas a imitació de l’imposat a Portugal per António de Oliveira Salazar, Jorge Amado, militant comunista, va ser obligat a exiliar-se a Argentina i Uruguai entre els anys de 1941 i 1942, període en què va fer un viatge per Amèrica Llatina. Capitanes de la arena fou escrit el 1937, justament l’any en que s’inicià la dictadura i violentament anticomunista. Per tant, el problema es percep - i exemplars del llibre van ser cremats a la plaça pública de Bahia per representants de la dictadura. En tornar al Brasil es va separar de Matilde García Rosa. En 1945 va ser electe membre de l'Assemblea Nacional Constituent pel Partit Comunista Brasiler (PCB), sent el diputat més votat de l'estat de São Paulo. Com a diputat va ser autor de la llei que assegura la llibertat de culte religiós. En aquest mateix any es casa amb la també escriptora Zélia Gattai. El 1947, any en què va néixer João Jorge, el seu primer fill amb Zélia, el partit va ser declarat il · legal i els seus membres van ser perseguits i capturats. Jorge va haver d’exiliar-se novament, aquest cop a França, on es va quedar fins 1950. La seva primera filla, Lila, va morir el 1949. Entre 1950 i 1952 va residir a Praga, on va néixer la seva filla Paloma. En tornar a Brasil, en 1955, Jorge Amado es va distanciar de la militància política i es va dedicar íntegrament a la literatura. Va ser electe el 6 d'abril de 1961 a l'Acadèmia Brasilera de Lletres. Va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per diverses universitats. També va rebre el títol de Obá de Xangô de la religió Candomblé. Entre les seves novel·les més importants cal destacar Gabriela, clavo y canela (1958), Doña Flor y sus dos maridos (1966) i Tieta de Agreste (1977), totes tres amb protagonistes femenines de gran potència. Aquestes i d’altres han estat adaptades al cinema, al teatre i a la televisió, i també han estat tema de diversos treballs d'escoles de samba al Carnaval brasiler. Els seus llibres estan traduïts a 49 idiomes i publicats en 55 països. El 1987 es va inaugurar al Largo do Pelourinho, a la ciutat de Salvador de Bahia, la Fundació Casa de Jorge