Fitxa bella edat

Club de lectura JUNY 2015 Fitxa de treball: BELLA EDAT L’AUTORA Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel lista i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, la va ajudar a veure el món d'una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudià Filologia Hispànica a la Universitat Central.

Els seus primers llibres són una revisió d'aquest univers rural, però amb una mirada crítica. Així, Pedra de tartera (1985), la història d'un desarrelament, que va rebre el premi Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985. Considerada una fita de la narrativa catalana contemporània, obre un cicle novel lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, integrat per Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). A poc a poc va abandonar els temes rurals per a situar les seves històries en contextos més urbans.

D'aquesta darrera època cal destacar les novel les Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).

Ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L'helicòpter (2000).

L'any 2001 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i, entre altres premis, també ha rebut el premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009). La seva obra ha tingut molt bona acollida per part de crítica i lectors i ha estat traduïda a diferents llengües: l'alemany, l'aranès, l'asturià, el castellà, l'italià, el francès, el portuguès, etc...

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI La novel la està estructurada en tres parts ben diferenciades. A la primera, un narrador en tercera persona ens presenta els personatges protagonistes i l'àmplia galeria de personatges secundaris. A la segona assistim a les reflexions íntimes de Fidel Sala, en primera persona en forma de dietari, durant un període de temps que va del 12 de febrer al 27 d'octubre, tot coincidint amb una experiència crucial del personatge. Per últim, a la tercera part torna el narrador en tercera persona i assistim al desenllaç de situacions plantejades. Comenteu si us ha semblat escaient aquesta manera d'organitzar la matèria narrativa.

El tractament del temps és lineal, però amb forces evocacions del passat.

Quin significat té el temps passat en aquesta obra?

La novel la comença amb el retorn a Vilanova d'un escriptor que ha fet la seva carrera als Estats Units. Comenteu els trets més característics de Fidel Sala, el motiu de la seva tornada i la vida que aconsegueix bastir malgrat les dificultats.

L'altre personatge masculí, Alexandre Perís, és un professor de literatura, estudiós de l'obra de Sala. Fixeu-vos en com està caracteritzat i compareu-lo amb el Fidel.

Els personatges femenins són força variats. La protagonista és Simoneta Vega. Quins aspectes en destacaríeu? Quina experiència vital la marca per sempre?

Al voltat seu, la mare i la filla, cadascuna preocupada per la seva imatge.

Quins problemes tenen? Penseu que l'autora vol denunciar a través d'elles la tirania de la bellesa a la qual estan sotmeses les dones?

El tema de la bellesa, present ja al títol de l'obra, apareix tangencialment relacionat amb Elionor, la neboda de Sala, i amb el protagonista Alexandre Peris. De quina manera? Podrien ser les dues cares d'una mateixa moneda?

VEUS DE DONA IMMA MONSÓ

(Lleida, 1959)

La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb la publicació del llibre de contes Si és no és, premi Ribera d'Ebre, i la novel la No se sap mai (1996). A partir d'aquests dos llibres passa a ser considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Tot això es confirma l'any 1998 amb la novel la Com unes vacances, Premi Prudenci Bertrana i Premi Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa. El 2001 publica la novel la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció, amb Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2003). Continua la seva producció literària amb les novel les Un home de paraula (2006), premi Salambó i Maria Àngels Anglada, Una tempesta (2009) i La dona veloç (2012), que rep el Premi Ramon Llull. És reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura del 2013. (http://www.escriptors.cat)

CARME RIERA

(Palma, 1948)

Narradora, guionista i assagista. Autora d'una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel la de 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull de 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla de 1994 per Dins el darrer blau, novel la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l'Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa. La Generalitat de Catalunya li concedeix, el 2000, la Creu de Sant Jordi. L'any 2013 és escollida Membre de la Real Academia Española. (http://www.escriptors.cat)

CARE SANTOS

(Mataró, 1970)

Autora que publica en català i en castellà, s’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una notable projecció amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos (1999, premi Ateneo Joven de Sevilla), Hot Dogs (2001, premi Gran Angular 2000), La lluna.com (2003, premi Edebé), Un camí dins la boira (2006, Premis Literaris de GironaRamon Muntaner) o No em preguntis qui sóc (2014, premi Joaquim Ruyra). Inicià l’obra per a adults amb la novel la Habitacions tancades (2011), seguida de L’aire que respires (2013) i Desig de Xocolata (2014), amb la qual guanyà el premi Ramon Llull.

ISABEL-CLARA SIMÓ

(Alcoi, 1943)

Des que l'any 1978 guanya el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre, És quan miro que hi veig clar, ha publicat una cinquantena de títols en gairebé tots els gèneres: novel la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia, guions radiofònics i televisius, reculls d'articles, assaig, memorialística… Ha estat guardonada amb el Premi Sant Jordi, el Premi de la Crítica Serra d'Or, en quatre ocasions amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, amb el Premi Andròmina de narrativa, el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, la Medalla d'Or d'Alcoi i el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, entre molts d'altres. (http://www.escriptors.cat)

Cristina Fernández Cubas (Arenys de Mar,

1945)

Es va donar a conèixer l'any 1980, quan publicà en castellà Mi hermana Elba. Conrea especialment el conte fantàstic i ha obtingut un gran èxit de crítica i de públic, així com entre els quals Barcelona,

importants premis

Salambó, Cálamo, Ciutat de

Tormenta.

Acaba

novel la La habitación de Nona.

de

publicar

la