Page 1

Club de lectura Abril 2012 Fitxa de treball: Aus migratòries

L’AUTORA Marianne Fredriksson va néixer a Gotemburg (Suècia) l’any 1927. Durant molts anys va treballar com periodista a alguns dels principals diaris del seu país, com el “Svenska Dagbladet”, i va ser cap d’edició del “Allt i hemmet”. Va publicar la seva primera novel—la, Evas bok, al 1980, i al 1988 va deixar la seva feina per dedicar-se a l'escriptura per complet. Els seus primers llibres parteixen en general de temes bíblics, però al 1997, amb la novel—la Les filles de Hanna, sembla trencar aquesta línia. Les filles de Hanna, que va ser traduïda a més de 27 idiomes, es va convertir en un autèntic best-seller i va donar fama mundial a la seva autora, fins a convertir-la en un dels escriptors suecs de ficció més traduïts. Aquest èxit de Fredriksson es pot enquadrar en l’ interès que a la dècada dels 80 va provocar la literatura sueca a diversos països d’Europa. Va morir a Osterskar (Estocolm) al febrer de 2007. L’obra de Fredriksson es caracteritza per la seva capacitat per reflectir les relacions humanes amb gran realisme i sensibilitat, i amb un estil clar i poètic que facilita la immediata connexió amb el lector. Aquesta connexió es fa palesa en l'èxit de venda de les seves novel—les: més de 17 milions de còpies venudes, traduïdes a més de 50 llengües. La crítica ha destacat que l'autora representa “la quinta essència de l’ existencialisme o la càndida i perpètua tristesa sueca”.

Aus migratòries Aus migratòries relata la història de dues dones, una xilena i una altra sueca; dues dones molt diferents, de procedència i cultura, que comparteixen no obstant això un mateix passat de violència i patiment. A través de les converses de la Mira i la Inge, el lector es va assabentat, a poc a poc, d’aquest passat de patiment que ha marcat les dues dones; un patiment que encara porten, inevitablement, com una càrrega sobre la seva vida actual, i que pot mostrar-se, sobtadament, amb tota la seva força. La història que anem coneixen de la Mira, ens permet endinsar-nos en la terrible època de la dictadura del dictador xilè Augusto Pinochet, com una mostra de la indefensió en que pot viure el ciutadà davant els poders il—limitats. Aquests poders creen un món de terror mitjançant l’empresonament, la tortura, la violació i l’assassinat, com entreveiem en els breus però terribles records de la Mira o la Matilde.


L’OBRA ALTRES NOVEL—LES DE FREDRIKSSON

Les filles de Hanna és una saga familiar amb un gran contingut emocional i psicològic, amb el rerefons de la història de Suècia des de finals del segle XIX. Com d'altres obres de Fredriksson es centra en l'univers femení i en aspectes com la necessitat de continuïtat en moments de grans canvis socials, com els que es van produir a Suècia, país que va sortir d'una situació d'extrema pobresa i endarreriment i va ser pioner en l'establiment de l'estat de benestar a partir del final de la Segona Guerra mundial, amb l'aparició i consolidació del socialisme i la industrialització.

La història de Simón Història d’un nen adoptat, a la recerca de la seva autèntica identitat.

Estimada filla Sobre la relació entre una mare i la seva filla: el poder de les mares, i el desig de les seves filles per alliberar-se.


SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI

Quin sentit penses que té el títol de la novel—la? A que fan referència les aus migratòries?

La novel—la està relatada des de perspectives diferents, punts de vista canviants. Quin tipus de narrador trobem als diferents capítols?

Aus migratòries es centra en la relació entre la Mira i l’Inge. Com va evolucionant aquesta relació? Quines pors, desigs, necessitats, estan presents?

El món novel—lístic de Marianne Fredriksson està molt centrat en la dona, sobre tot en la seva vessant de parella i mare. Quin grau de satisfacció o desencís mostren les dues protagonistes respecte a la seva condició de mare? I respecte a les seves parelles?

L’Inge és sueca, la Mira xilena; quins trets i experiències comparteixen, i quines característiques físiques, culturals, personals diferencien a cadascuna d’elles?

L’autora ha tractat també el tema de la violència a les seves novel—les: violència personal, institucional, de gènere. Com es presenta la violència en aquesta novel—la? Com conjuren els diferents personatges la seva dramàtica experiència amb els diferents tipus de violència?

L’Inge i la Mira conjuren el seu dolor de maneres diferents; l’oblit o el record apareixen com dues maneres diferents de enfrontar-se a les experiències doloroses de la vida. Com es mostra a la novel—la aquesta diferent presa de postura respecte els dolors de la vida?

A partir dels esdeveniments que tracta la novel—la es pot fer una reflexió sobre la importància de la memòria tant a un nivell personal com col—lectiu. Com hem de tractar els nostres records personal? Son acceptables les anomenades lleis de “punto final” o s’ha d’apostar més aviat per la indagació de la “memòria històrica”? Es pot “inventar” la vida i la història per tal de continuar endavant, o s’ha d’afrontar, tant a nivell personal com col—lectiu, allò que forma part del nostre passat?

Mira manté converses amb Déu. Com evoluciona la seva “relació d’amistat” amb un ésser superior? Com valores la seva creença (convenciment, fet cultural, necessitat...)?

A través dels testimonis de la Mira i la Matilde, rebem informació de la situació social de Xile i les seves grans diferències de classe. A quines classes socials diferents pertanyen aquests dos personatges?

Hi ha un primer element que serveix de partida per l’amistat profunda que acabaran desenvolupar la Mira i l’Inge: el gust pel cultiu de les flors. Com apareix la natura a la novel—la de Marianne Fredriksson? Podem considerar que és també un element simbòlic, i en aquest cas, quin sentit té?

Tema recurrent a la novel—lística de la Marianne Fredriksson és la violència de les relacions entre homes i dones. Segons les estadístiques, i a despit del seu alt nivell de desenvolupament, als països escandinaus hi ha un alt percentatge de violència de gènere, i sembla ser que és una experiència que la mateixa autora va viure. Com és tractada aquesta violència a la novel—la? Quines raons pot haver-hi per aquesta violència present en tots els temps i tots els països?


DICTADURES

La dictadura és un govern no autoritzat que s'imposa violant la legislació vigent, i prescindeix d'una part de l'ordenament jurídic per tal de exercir l'autoritat. En una dictadura el ciutadà és privat dels seus drets, es veu sotmès a un poder capriciós que pot decidir sobre la seva vida i ordenar la seva mort. Molts historiadors, assagistes, periodistes o intel—lectuals han investigat, reflexionat i escrit sobre aquest fenomen; i en clau de ficció el tractament és igualment abundant. Mario Vargas Llosa ha dit que “literatura y dictadura son dos términos antagónicos, y los gobiernos autoritarios saben que un pueblo impregnado de buena literatura es un pueblo díscolo”.

LA FIESTA DEL CHIVO

Amb la seva característica força narrativa, l’escriptor peruà, premi Nobel, Mario Vargas Llosa novel—la, amb un rerefons històric molt documentat, els últims dies del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo, el chivo. Vargas Llosa ha documentat la violència del seu país, i d’altres països del continent sud-americà, en algunes de les seves novel—les més conegudes, però a La fiesta del chivo es centra en la violència institucional, la violència d’una dictadura que controla la vida de tot un país; una violència però també psíquica, representada a la novel—la en la història d’ Urania Cabral, aquest sí personatge de ficció.

PRIMAVERA CON ESQUINA ROTA L’escriptor uruguaià Mario Benedetti es va haver d’ exiliar del seu país l’any 1973 per raons polítiques. Dotze anys desprès, amb el final de la dictadura, va poder tornar a l’Uruguai. L’any 1982 es publica Primavera con esquina rota, una novel—la amb la qual Benedetti conjura la seva experiència com exiliat. Novel—la testimonial, d’acusació contra un govern il—legal, s’estructura en 45 fragments amb registres i punts de vista diferents per mostrar la complexitat del fet de l’exili i de la repressió sota les dictadures, així com la indefensió dels ciutadans sotmesos al terrorisme d’estat.

ANTES QUE ANOCHEZCA La biografia de l’escriptor cubà Reinaldo Arenas és un dramàtic retrat de la dictadura cubana de Fidel Castro. Home lliure i sensible, Arenas va patir la repressió per la seva homosexualitat i manera de viure. Nascut al sí d’una família de camperols molt humil, al principi es va unir a la revolució com guerriller, però la deriva d’aquesta va fer que n’adoptés una postura crítica que li va crear molts problemes, i finalment va ser acusat de contrarevolucionari i va patir la duresa de les presons cubanes. L’any 1980 va aconseguir fugir de Cuba; malalt de Sida, es va suïcidar a Nova York el 1990. A la seva biografia, Reinaldo Arenas reprotxa els excessos del règim de Castro i denuncia igualment els companys que permeten i perpetuen aquesta situació.


CISNES SALVAJES Jung Chang va néixer a la província xinesa de Sichuan l’any 1952; filla de la revolució, fou Guàrdia Roja durant un breu període i va treballar com a camperola i obrera, i finalment com professora la Universitat de Sichuan. L’any 1991 publica Cisnes salvajes, autobiografia de Jung Chang i de la seva família, que van partir les conseqüències de l’anomenada revolució cultural, fugida endavant de Mao en un moment de debilitat política. Les guerres i invasions que va patir la Xina; la revolució comunista i la tirania de Mao són el rerefons històric i verídic sobre el qual Jung Chang desenvolupa la història de tres generacions.

LOS GIRASOLES CIEGOS Publicat l’any 2004, Los girasoles ciegos és un recull de quatre relats que transcorren entre els anys 1936 i 1942. Són les històries dels vençuts de la guerra: un oficial del exèrcit feixista que es rendeix als republicans perquè opina que els seus coreligionaris no volen guanyar la guerra, sinó matar l’enemic; la fugida cap a les muntanyes d’un jove poeta i la seva dona embarassada; la impostura que durant un temps manté un soldat república condemnat a mort, per tal de poder viure uns dies més; un “topo” que resta amagat per la seva dona dins d’un armari. Alberto Méndez va publicar Los girasoles ciegos, el seu primer llibre, quan ja tenia 63 anys; la seva mort onze mesos desprès li va impedir gaudir de l’èxit que va assolir el recull.

Fitxa de lectura Aus migratòries  

Fitxa de lectura d'Aus migratòries, de Marianne Fredriksson, del Club de lectura de novel·la Biblioteca Central Gabriel Ferrater

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you