Carles Fontserè. Recull de premsa personal 1939-1974

Page 1

L e b ar a v a it é té a m é n a g é e n « B a r d es M a te lo ts ». C ’é t a it u n v é r ita b le « h a v r e d e g r á c e ». B e a u c o u p v in r e n t s ’y rep o ser e t 3 p u ise r d es fo r c e s n o u v eU es. L e b a r­ m a n , M . G rosso, a v e c so n in c o m p a r a b le d e x té r ité c t sa d is tin c tio n n a tu r e lle qui r é s is ta it a u x ty p h o n s p a ss a n t p a rfo is sur la sa lle , se r v a it a v e c a d rcsse le s c o c k ta ils a u x r e c e tte s le s p lu s co m p liq u ées ou le c h a m p a g n e b lon d e t g la c é o u le g in et le w h isk y q u ’en b o n s m a r in s, le s co n so m m a te u r s a p p r é c ia ie n t p lu s p a riicu liércm e n t. N u l n e f i t j a m á is en V&in a p p e l à M . G ro sso : il s u t rép o n d re à to u s e t tous fu r e n t c h a r m é s. S a isis so n s l ’occasio n d e c c t t e n u it m a r in e p o u r lu i fa ir e le s c o m p lim e n ts q u ’il m é r ite d e p u is so n a rriv ec a u C a sin o . C c tte d é c o r a tio n , c e s p a n n e a u x p le in s d e fa n t a is ie , d ’csp r it, d ’in g é n io s ité , c e s m a r in s co c a sse s, p la q u és su r le s c lo iso n s e t qui, la b o u ch e b ien o u v erte, se m b la ie n t c h a n te r : Q uand la houle nous balance, Su r la mer immense, O n ne s en íait p a s ...

c e s p e t its p a v illo n s m u ltico lo res, c e s la n te r n e s d e b al m u s e tte é c h a p p é c s d ’u n « 14 j u illc t » d e R e n é C la ir, c e t e n se m b le d é c o r a tif, a u m ilie u d u q u e l s ’a g it a ie n t le s a ttr a c tio n s , le p u b lic , la m u siq u e et o ü to u r b illo n n a ie n t le s p r o je c tile s d es b a ta ille s jo y e u se s e t le s a c c e sso ir e s « rig o lo s » d e s c o tillo n s d e la m a rin e, to u t c e la é ta it 1 ajuvre d e M . F o n tsa r r é . n ein tre d é lic a t, d é c o r a te u r p lein d e trou vaille s in è d ite s , a r tis te in sp ir é , a llia n t à u n e fa n t a is ie é c h e v e lé e la g a ie té d e s p a ­ ra d o x es p ictu r a u x . L a sú r e té d e so n p in cea u , o n le d e v in a it tr é s b ien , d o it sa v o ir se d isc ip lin e r p o u r d ’a u tr e s su j e ts d e v a leu r. M . F o n tsa r r é t ro u v ei i ic i le s fé lic ita t io n s q u e m e n t e n t s e s e ffo r ts c t se s a d m ir a b le s r é a lis a tio n s. V ou s d iro n s-n o u s qu ’il f a is a it p resq u e jo u r lo rsq u e ce g a la p r it f in ? N o u s n e vou s a p p ren d rio n s rien . L a n u it s ’a c h e v a a u m ilie u d e reg re ts qui fu r e n t u n á n im e s . L a f é te a v a it é té si b elle, si fr é n é tiq u e m e n t g a ie, qu’on a u r a it v o u lu su sp en d re lo n g te m p s le c o u rs d es h eu res. M a is lo rsq u e l ’a u rore v in t, in d isc r é te m e n t, fr a p p e r a u x h u b lo ts, lo rsq u e le s lu m ié r e s p á lir e n t so u s le s fe u x d u so le il p ro ch e, o n d u t s e se p a rer. M a is su r la g rév e fr a ic h e , d a n s le m a tin n a is s a n t, d ’a u c u n s co u ru ren t, s ’ap p e lé r e n t, se p o u rsu iv iren t, f in is s a n t leu r n u it a in s i que f in it la c h a n s o n : Com m e’ pour prendre un baiser, P o u r rire et s'am user, A u désir qui s'émousse, Su r la (¡reve si douce, D evant le Casino !





27 jANVIER 1940

N# 4 ■ VI* Année.

A D M I N IS T A T IO N -R É D A C T IO N 12, rue du 4-Septembre, PARIS (2°)

---------------------------------

25 fr. par an u n * p rim *

_________________________

30 fr. p a r an avec p rim e

ABONNEM ENTS :


LaVie HEROIQUE

CHARLES OE FOUCftULD MAQlllT A 5Ti?A5B0Ui?6 LE 3 OCTq S^ e IB58

DE

CHARLES DE

FOUCAULD A D A P T A T IO N DE

E D I T lC N

G u -C D is re ts u m i

J SEFERT

D ’A P R E S LE f i l m :

'L ’A P P E L DU S lL E N C E re a lis e p a r l

* O IW F R .

I& fc9 _ A LA MORT DE SES PARENTS, LE JEUNE CHARLES FUT R E C U E IL L I ° flR . 50n 6 RAMO PÈRE , LE COlOrlEl, DE MORLET

I& 7 5 - ftU COUR5 DE SES ETUDES, CHARLES de fo u c a u c D Se m o m tr e un e l e v e in d is ­ c i p l i n é , i l FUT Rsnvové DE PLUS'EURS P E '1 S :O ttN A T .S


7ED, LINVINCIBU

H É S m É . — l > p r é s id e n t H o u s t o n a e a v o y é Te c a p i t a l » * T e d S t r o n q p o u r c o m b a t i r é le s r é v o l n t i on n a ir e s d o T e x a s e t le o r c h e ! F l o r é * : T e d , t o u t en t r e g u a n t F lo r é e , lu t t e c o n t r e le b a n d it C r a p o u l o s q u i e i ^ v u l t e la m a i n et la d o l de V i r g i n i a W i n t e r s . T e d a y a n t d é jà » n a v é V i r g i n i a d e s jjr iíf e s d e O a p o o l o s , l ’ a la ls sé e cbe* ie iM a jo r T o m D r n k e s , se la n ç a n l à la --------------------------------------------------------------------------------------------r e c h e r c b e d e a u n a d l b p o u r en f lu ir a > « * « * i . --------------— — ----------------------------------------------------------

Aííortif itoui tftOUt 'tftons

SUB \Su

PlACt «OUS < U W 5 «T» f t i i fl* cti


•t' CWUASO

DU ROI

IM

saU: ffànjfiÉ: TESAS BiU. APfcfiÇWT W W«T nfr*UIOUt MUSÍ FM L’O M U (T MEC L'AtOE. D’üM W TEU RiSU FORCE OlVnXR QUE LE TRMH, M u s leoücl n-A.veu_ et sa f i l u fUWCY aatT/KWTÉS.MESOt. r'RECIPtTÍ

MIC URtVIERE.


TED, L'INVINCIBLZ

R É S U M É . — L « p ré ald ciil HoosI od a e n v o jé fe ca p lta in e T e d S t r a n a p o o r c o m b a ttre les i^ v o lu tio n n a ire s du T e x a s et lenr ckef F lo rè * : T e d , touf en tra q u a n t F lo r é e , lutte eonfcre le b a n d it C ra p o u lo s qui eosivaïte la m a in et la dol de V ir g ín ia W ln te rs. T e d a y a n t d éjà sa u v é V ir g in ia des g rille s de C ra p o td o s , l ’ a ía lssé e chez le M a jo r T o m D ra lte s, se lan çan t à la -r e c h e r c b e dea b an d its p o u r en fin ir a ve c e u x . -


m


LA VIE PARISIENNE

QUARTIER LATIN OMBREROS et mantilles... C’est un _restaurant espagnol aux fresques madrilènes, il y a meme une guitare au rrmr... Mais ces tables, ces banquettes de cuir rouge, ces plafonniers tres ordimaires ont incontestalblement le caractére international d’un étaiblissement moyen. Je suis déçue, et mon camarade davantage encore ; je le comprenda : pour un Catalan, l’ambiamce est aussi fade qu’un veru.- d’eaii tiéde. Visage bronzé, moustache noir-ibleu et dents blanches ; Manuel mon esclave d!un »oít... Bab me dele­ gue à t o u T de róle toiu ses amij .. Iva laaigouste éoartelée, rose et rouge ■ur un lit de verte •alade, res semble à toutes les langoutstes du monde, et la crérae espagnole me rappelle quelque brave entremets provin­ cial. Je préférais cet établissement aux •pécialités algériennes dont je me souviens avec amusemenf sfttice aux piHlénts, liquide noirátre contemu dans un inofferusif pot à moutarde. Bab ne s’en méfiait pas mais, cramoisi, assoiffé, il dut renoncer au couscous... « Jurant mais un peu tard... » Quartier Latim... Boulevard Saint-Michel... Le trottoir cosmopolita des habitués au long des grilles de CTuny : cette merveille aux statues amputées, moussues. blotties dans 1 ombre et le calme d’im compagnon bruyant, étincelant, le « Dupont » aux voliéres et aiux ■quariums, le « Dupont » des potaohes. « Le ciel luisait d’étoiles »... Promenade charmante, vieilles habitudes retrouvées... « Gipsy’s », et voici l’antre des ¿tudiants autrefois : répertoire des « fac », chan•ons repriíes en chceur, entente du droit, de la mMeome, des lettres et des beaux-arts, entente cordiale, affectuouse et larmoyante è s heure* diu matin, lorsque la glace fond dan* les seaux à champagne aux bouteilles vides.

S

Aujourd’hui ?... Toujours aussi chaud, enfumé, assourdissant... On y danse. ou du moins on essaie d’y danser... Le plaisir de marcher sur un nombre incalculable de pieds, de se trouver soi-méme écrasé, étouffé, meurtri, m’a toujours échappé... Attraction : un numero « oriental »... avec des castagnettes... Manuel crie « Ollé ! » Que le rythme soit espagnol, hindou ou russe, cela n’a aucune importance... Tunmlte, lumiere xliangeante, anknation généI rale se confondent, se mélent, étourdissent, di-ssimulent l’insuffisamee du spectacle... « Danser à cette heure-ci, c’est stupide » : deux ou trois femmes qui bavardent à l’entrée des artistes en attendant leur tour, bizarre assemblage de costumes : longue robe noiire fendue, pyjama « marin » blanc et bleu, pagne doré... ^ isages' tatlgues SOUS le feuillage d’arbrisseaux conventionnels, visages bleus, verts, rouges, au gré d’un projecteur miteux... De l’entrain ? Non, de l’abrutissement... Les tables sont désertées, l’orchestre vagit en­ core, quolques simili-étudiantes c’extcnuent en une danse frénétique, selon le rythme cahotique de musiciens hilares. 22 li. 15. — De la rué Cujas à la place Saint-Micliel, le trajet est bien long. Au métro : une grille noire sur un fond de lu­ miére... La derniére rame est passée... Manuel me quitte... Un peu de sport au long des rúes et des boulevards obscurs, silencieux..^ Des ombres passent, mysté les, j ’ai háte de retrouver le de mon domicile... Enfin, ma chambre, ma j douce et fraiche, avec le repos,

LA VI

Michèla I

Ui n



LA V/E PARISIENNE

L nouveau cabaret wL,,AMl<finniw

pluie tombe. Le ciel est bas... Dea flaques, des flaques d’eau noire qui miroitent. Au long des Champs-Elysées, tout est triste, terne. Mélancolie... Rendez-vous au « Triomphe n>. Pereonne. J’attends dans le silence et la eolitude, blottie dans un fauteuil. La torpeur me gagne, m’engourdit, pendant que l’esprit voyage à travers le tempa dans une atmosphére ouatée. Cambien de mois. d’années. se sont écoulés à la mesure de quel ques m i n u t e s d’une pendule len­ te. pareaseuse, figee !... Manuel est deviant moi, souriant comme tou­ jours. Poignée de main vigoureuee, je redescends sur terre. II est en re­ tard, ce doit étre une coutume espa­ gnole... Rué de Berri, un nouveau caba­ ret, « L’Aiglon ». Nous demeurons au aeuii, étonnés. Un coffret à bijoux... une bon bonniére. Draperiés aux larges pus, satin capitonné. L’ambiance est curieuse. Au bord de la mer, meme aensation physique. Ici, teintes chaudes coupées de notes claires, de pe­ tites taches vives sur le fond du décor, qui paraissent sautiller avec l’allégresse de l’archet, de ta main qui le conduit au-dessua des cois blancs et des habits noirs, à l’orchestre. Manuel me fait un cours de coma

position décorative. Je découvre ainsi les subtilités du bleu électrique et du rouge sombre, tranchés de blanc lumineux, fond de teint ideal pour blondes et bruñes. De son cadret, le duc de Reicnstadt contemple avec un sourire blasé, résigné, le grand aigle aux ailes déployées qui lui fait face. Pourquoi ce ;abaret choieit-il un tel symbole ? L’Aiglon... Beaucoup d’ambitions. Aspirations à la tfloire. Mortes avant de ’naitre. Mais cette superstition est ¡ridicule. Ce qui a été entrepris ici n’a paa cette folie prétention qui le livrerait aux pires destinées. Au contraire, l’intimité le cette salle est charmante. Une fleur blanche, d’un blanc éclatant en un rayón de lumiére. Eiliane Celia rose et blonde, mutine, juchée sur le pia­ no. « Vous n’ètes paa venu diman­ che...» Je voudraia bien savoir pourquoi des gargouilles soutiennent le plafond ! Cea faces grims çantes du moyen age, l’aigle... un bond enorme à travers l’espace. Dans la salle, Ginette Leclerc se peigne avec application. Fred Adison parle « jazz » de tout l’optimisme qui lui est propre... et Line Docéa écoute le « chanteur X ■». Le chanteur X? Lequel? Cette mode d’énigmes chère à nos ve­ dettes de la radio n’est-elle done pas abolie ? Enfin ! La voix de « X » n’est pas mauvaise. Départ précipité. J’abandonne Ma­ nuel à ses conquètes. Je le Jaisse aux joies d’un tango « nostalgique », se­ lon le terme consacré. Je n’en con­ teste pas le tíharme, mais tout Paria à traverser, la nuit, à pied... MIchèle L A P IE R R




U S E iP R iT S JONT M A I t r r T T DANS O U E L O U E i M O IS ^ NANT C A L H ÍS ; IL N'Y A A U - ' 9 H flU S P O llfiR O N S «O CUWl A iiS a N DE P O R T E * I M *H i£ R ET MOUS A U t W S L O N $ T < *P S LE OEUIL DU M AtMSI L ’UN ET L 'A U T t* * O V V IEU X C O M X t! Jg m . T U ü É - r r P U « S *H O F í «—

iMAiS D AB O R D IL FAUT NOUS Y O H .C E L U I-L A IL N 'E N A ' ¡D tB A R R A S S E R D 'A IV ERY, t>AS POUR L O K 6 T E M P S ; * QUI H l C *S S E DE MOU5 % TV VAS VOIR LE S 0 R T - > ' W p t- . • ín tn \ * '.Q U E J É L ili R É S E R V E Í ^ /

NON D iE U . ■ , QUE LL E i ABOHIHATIQN

L'ARCHER fiOUGÉ *ÜStfi*¿_ QUELQUf i SfHArtiES 5t ÍO*JT ÍCDULÍC5 DEPUlS LE JOO* t)U LE FAOX CH£VAti|* DE WERTAC A PROVOQUÍ l ACCIOENT QUI á COUTl LA W* AU COMTE ROCADOR i1) |OUE D IA B lE V lfM H E N T -iL S p t R C H t R DANS CES S O M ­ BRES SO UTERR AINS ? M

M A IS E N F I N . *

OLI HE “ CONDUIS-TU 1

¿ N T O R E UN P t U DE i r PA TlE M C C £ T TU ^ \ L E SAUR AS ! j d

V . * ...

V RfcGAROE CES

NE t» E U X P A S " a »% S O l i T A F f R E U X

5 g 5 üto,

iiriíhe

M li a jj A (M f« Y « « a R Ç S T Í Q u C iflU E S T E H P Í 1 a * c i F i M . a ¿ m a i ^ x o r a í l e h e m t c o * da * # ¿ I r v m t o m u * a m ia » n - í e e l u í 1

•d>€LS «IMJSTRES l&VSC S LE i * . MON PAUVRE -PETlT A V A lT RAfSOH n L £ S « e D O U T E I M AIS LÉUR f l ktá * E «¿U SS lRA . »A S« _ ||M

W

A

VITE . S A U V E T O l . HOM tN F A N T ILS V tU L E -k T TE FAIR C M OURIR . . . y — IL f A U T F U I» T O U T -------^ !

i H * O S S I B L E , G C R L t M E .T U S A IS B IE N Q U 'IL M E S T W t £ « D r r D f F R A U C U fR LE S E U l L OU M Í T E»U S A * Í L E U R P E R M I S S I O * !£ - ^ r

i

IBONJOUR,MABAM,VOt»Si¿ «AIS 1*1AVE? WTAPPELH'’ ->• rAUl

IQUILQUES JOURS pLUS TARO. VO lR - U i S i l £ e n QMS M AM » U S 6A X S /

N • S O . ‘ í ‘¡ 6 * 0 ¿ 1 £

T / f tCATIQ ti

*

'JA R DO N ... JE VDUS Al O Í S O B ÍI.. J'A I U £ C 0 " P A 6 » Í L « S E R f> QU> PDR- / T t t E * T L * M 0 k/RR.I'r O ftf MA \ L > « S O ÍS 4 fiV T E f U t h M i... J E L l i / ----- ----------- Al 5 0 * M ¿ 3 . - . ,— é

9 /8 W /I


iB U C L Q U E S J P U R 5 ^LUS TARO. VOlH - LE i S tU C T iQ M S MA BOJ U J 6AJTJ ' \

J P 'E R R S

£? JESN S é SC N T IN ?> 3 C H JIT S EN C * £ M n T E D i A i li L ’ AVfC N 0 € O IA B V E S . E T C 6LUI-C1 D E C O yV Ü L £ u a

4U > * » ■

OOf KDUi 1

AU A1f5

m*

/

, »?es /{. y m ix_______ Noroe)^-----------■»----- I t / E ■ M » f - . m CRA>’ -------- s. ^

-----

V

'.

-

\

\

^ /v£ po u v o ta

^&E*rÒ7^

RIEN FA!PE p

ÇA VA B A P X R ' ^ T f> 'E £ SON

/ * * * MCt* u e i f t l H A I T ' < MOUS »£. O c M À fiO C rtS

s'iL sa n rv u

[ L 'A V IO fl OC C H A P l I S [F D N C E S u P t'E H N g M l

LA M A N C E W B *

/ L E S V CIUI £ /W rt / \ ÍL FAUÒftA P ÍM C n T E R PO U R L E S ]--------

V>TE f >LS ■» R ÏUSSi&ONT

PX J A NO U S. V E C r iA P P E R :

O v -.4 W ifS i T f f t ^

1 ____X .

f nous

« f 5 0 . 'L l& ffO B l i M rS T IftC A T tO V

>V S^

\

U TILE S / y — ^

P O tifiílC t EN P L em

vcl

ILJXBT MEMER A BOUT SA M i» 5 t ò n . M A L G « C tT T E COM PAGM E IM P W SIU C

[M?1LL€

DAN5L

f>

U* Qi#, '

. D É G R IH G Q L E .' \ 1 E T M A IN TEM A HT. 1

V ifÜ rOÍ/P ^ ---AUTRES'y

/ <?m.NOM£MÉ N c ís s rw /4 s s o /f r ) •s /Ma^7r^s^£s/ >

/ l ’è l e v e v e t rr O M MER O t S LECOMS AU Mà Tt R E / . ÇA VA '* \F * i& E OU J C l t ' - S


10. — 17* A n n í«

HEBDOMADAÍRE

Dimanche 8 Hars 1912

L 'É C R A N D E L A S E M A l N g U n m otear à vapeur original. Le S ecret de Kornahi. Le fani >me de la T o u t aux CorbeauxA

SA N IU CA R. -

Je t o u po

l^igagnt oii Fanpqfti *• *

e Jeune Espagnoi

1

t t i l e e t d ts tin t

— P edntto *f i d i « « « lu c ia i . l e u r o n r ie E i t e b e — r t t ^ c a n t t e i d é p o n é d a r d u n fr é « » r u il d e T a le d e A lo r e c fs e rc h e ü c e tr é * o r e s t c a c h é . H r» n o u p e d « « g ¡» cívo * ».

« Í S U M É . — P * d flllo re c h e rc h e un t r i j o r c a c h é d o n i u n a n c ic n c h A fa a u m a u n . II i ' a i f | o ¡ n t( p o u ' l e v o y a g * . 6 u n e t i o u p * d a • g ita n o s >. C a u x -c i o y a n t á té a r r é t á i p a r la t G u a r d io - c iv tle *, P a d r illo c o n t in u é p o u i S é v ille a v e c P ir u lí, p e r it - f i l s d u c H * Í d a la ir o u p a q u i □ d o n n é r e n d e z - v o u i o u * d a u a e n f a n t j d a n ] c e lta « illa , p o u r la V a r d r a d iS o in í, ________





FEDERICO GARCIA LORCA # \

ROMANCER GITANO 14 Litliograpliies originales de

CARLOS FONTSERÉ

P

A

R 1943

I

S


ROMANCERO GITANO, de F. G a r d a L arca,

est édité, a u x fr a is de J'artiste ULustraieur, avec te texte espagrw t des p o h n es et un résum é en fr a n ç a is de chacun d ’eux en reg a rd . L e volunte au ra 120 p a g e s ¿n-4'J raí,sin jet sera num éroté et p résen te d a n s un em boitage sp éciai en ca rtó n avec Les tijtres en or. Les sou scripteu rs a u x 50 ex em p la ires sur A rc/ies tein té jo u ir o n t d ’un p r ix spéciai. Ce fa se ¿cu ¡ e s p é c im e n est tiré a 00 exem fjta ires num érotés. t

líxem plairo N°



THhATRE

LA BRUYÈRE

M a rc e l PIE D A G N E X - G e o rg e s HERBERT

5, RUE PLACE

LA

BRUYÈRE

SAINT - GEORGES

TRI. 76-99

'

%

-

4

c /f& tz e c J ^ a ta c íja Paquita CLAUDE

Comédie en 3 actes et 5 tab eaux ae A le xa n d re C A S O N A Adaptée de l'espagnol par ,-|jan CA5SOU et Jean CAMP , Mise en scène de Àndré VILUE^Ò - Décors de Carlos FONTSERRÉ

Michel MARSAY

Wtàtzibution paz ozdze d entzm en éeène Somolinos.

Jacques A N Q U E T IL

Sandoval

Flo-re • • .

Solange GUIBERT

A g u ila r.....................

J .C . THIBAULT

Lalo .

M ich e l M A R S A Y

M lle Crepo . • Encarna . . . Le Concierge •

M ario

Jean C A R M E T

N a ta c h a .................

Paquita C LA U D E

Don Santiago . . .

Henry D U V A L DÉCORS

ÉXfCUTÉS

PAR LES

F 'n c ................. Marquise . . . M a rg o t. . . . J e a n ................. AtELIERS

LAM BERT

PEINTS

PAR J. R.

B U IS S O N

René D O R A N G E Lise BERTHIER Lisette LEMAIRE H enri P O N S Geneviève PERNET CAPRYNE Jeanine C A M P Jacques JEAN N ET


JSjotre Natacha N ous auriona vivem ent souhaité pouvoir louer sans reserve « N o tre N atacha », la piéce d ’A lexandre Casona, que v ient de momter M arcel Piedagnel au th é á tre L a B ruyére. C ette comédie fit fo rtu n e en E spagne il y a quelque dix ans, à l’époque de la gran d e espérance républicaine. Sa place historique, (j ointe au fa it que Jean Cassou a collabore avec Jean Camp à son ad ap tatio n en français, to u t nous disposait en sa faveur. Nous devons à la vérité de dire que nous avons été déçus- N ous nous somm es trouvés devant une p einture (non sans fraich en r évidem m ent, m ais c’é ta it p lu tó t la « f r a k h e u r » du ripolin), de­ v an t la pem ture des moeurs e t des aspiratio n s d ’un groupe 'í ’étu d ian ts dénués de vie profonde et aev an t une critique cent fois faite, depuis D k k en s ju sq u ’á M artin du Garc1 de certaines méthoides pedagògiques inhum aines. Une jeune filie, N atach a Valdés; a été élevée jadis dans une so rte de pénitencier dont elle a gardé le plus atroce souvenir. Elle a été sauvée p a r son excellent oncle, recteu r d ’une université et elle a, depuis lors, fa it de brillan tes études- Elle vient d’étre reçue « docteur èe sciences pédagogiques » e t son succés est fété joyeusem ent p a r un groupe de cam arades dont fa it p artie Lalo, un dróle de garçon à la fois plein d ’en tra in e t de mélancolie qui, à l’áge de tre n te ans, -----U___

—__ E-

Quant à N atacha, elle va bientót avoir l’occasion de sa tisfaire son besoin d’apoeto lat pédagogique. Le conseil de directk>n de l’institu tio n oü elle a été élevée — « L a Maison des Dam es Bleues » — dans un louable désir de reform e, lui fa it propoeer la direction de l’établissem ent. Elle accepte avec enthousiasm e. L a seconde p artie de la niéce se pasee d an s le pénitensier. Comme bien on pense, il s’ag it d ’une assez sinistre « boite » oü les pauvres petites éléves sont en proie à l’injustice e t à l’arbitraire, dame le cadre d’une discipline absurde et sous les o rd res de la classique vieille-fille-acariátre. S ur ce p etit en fer, plañe l’om bre tu té la ire d ’une prétendue bienfaitrice, une • m arquise » bornée, prétentieuse, et, au fond, cruelle. Comme on s’y a tte n d a it égalem ent, N atach a ouvre to u tes g randes les fenétre s de cette prison. A u g ran d scandale de l’in stitu trice et du gardien — lui n ’e s t •‘p o u rta n t pas un m échant homme — la jeune femme détache un à un les liens qui m eu rtrissaien t les m alheureuses pensionnaires. Elle abolit la peine du cachot, laisse jo u er les petites à leur guise, cherche à deviner le ca ra c tére e t les goúts de chacun, b ref déchaine une aim able e t salubre révolutio>n dans ce p etit monde étouffé. Une de ses plus heureuses innovations est d’inviter la troupe de Lalo à venir jo u er la comédie dans les classes. Suit une des scénes les plus réussies de la —

• •

..............-

■■ - -

i 1 *'___ - * j - » r u »

v a n t de son travail, sem ant eon blé e t fa isa n t son pain. Lá, N a tach a et Laio s’avouent Jeu-r m utuel am our, m ais lui e t ses cam arades doivent s’en aller, car ils ne s'é ta ie n t accordé qu’un an d’expérience agricole. N atach a reste seule p our continuer sa táche et ne rejoíndra son fia n te que lorsqu’elle ju g era avoir définitivem ent sauvé ses jeuines disciples. On voit bien qu’i'l s ’a g it d ’une oeuvre to u te pavée de bonnes intentions pt aui se situé non loin du second épisode aes « T hibault » d ’une p art, et, d ’a u tre part, de cette serie de film s (au trefois inaugurée p a r un chef-d’oeuvre soviétique « Le Che.-v'in de la Vie s>), caneaerés à des reve®dications en faveur de la jeunesse traquée. Cependant, « N otre N a­ ta c h a », il fa u t bien le dire, n ’a lias la forcé contenue et la v érité sobre de M artin du G-ard, ni la g ran d eu r hum aine e t la sim plicité du film. Les effets de pitié -— auxquels, pourta n t, on cède à to u t coup — sont prévus e t dans l’o rdre de ce gen ce d ’ouvrage. Coavventkwinelle aussi est la d es:ription de la vie des étudiant3. H élas ! pou quoi fau t-il to u jo u rs que lorsqu’on aborde cet im p o rta n t sujet, on se croie obligé de pren d re le to i bébete des gens qui veulent jo u er à faire l’e n fan t ! Pétulance feinte, prwnesaut, genttólesse et mélancolie, to u t cela, c’est de l’im agerie d ’Epin&l, qui offense la grav ité des problém es _^4a enjaeaaa A r t a j l , N a ta c h a qui sa l re ste du monde, tio p a ojcasiprus de meler les jeunes en général, et les éíudiam s en p articulier, à la plus abom inable tra gédie, pour que nous puissions reconn a itre encore quelque valeur « actuehe » à c e tte fantaisie aim able e t cham pétre. Disons cependant que, dans l’ensemble, c’e st une piéce bien faite, un peu linéaire, m ais non sans charm e. qui honore à la fois l’au teu r, les ad a p tate u rs, les a cte u is e t le public. La mise en scéne d’A ndré Villiers a des qualités d ’honnéte clarté et lee décors de Carlos P o n tserré soïïF~^~BWR ffòtflt. jkme P aq u ita Claüde est une rsa"Tacha constam m ent m aintenue dans la logique du role bien que son jeu paraisse un peu forcé- N ous avons rem arqué particuiiérem ent dans la distribution : Michel M arsay ("Lalo) qui a beaucoup « d ’a b a tta g e ». Jean Carm et, excel·lent .dans le role du jeune entom ologiete effaré. et Mlle Janine Camp qui, dans le role de la jeune fuguiste revoltee, est ém ouvante. Je an TARDIEU.


THÉATRE

Metro : P ig a lle N --D . de U f if t e

LA

BR U YÈR E

M a rc e l P lé d a g n e l - Q s o r g e i H e rb e rt

G a ra g e couvert pour

5, rué La B ru y é re (place St-Georg*s) Trinité 7 6 -9 9

bicycleftes

LocaH on tous les jo u rs de 1 1 h. ò 1 9 h. T e l. :T r ¡ n ilé 7 6 - 9 9

B IL L E T

c y]/oaó M ué pcíóné d e n&ué (¡aite ¿’frónneut d ’aééiótec

A ORIX R É D U IT (L o i d u 2 0 J u in 192o)

à une cepiéée.ntatíon de 1 ,2 , 3 , 4 , FauteulU

r

J ^

o

it e

,

r J \

¡ a

ia

c

l) c

i

Comédie en 3 acias el 5 lableaux de A le xa n d re C A S O N A Adaptée de l'espagnol par J e a n C A S S O U el J e a n C A M P Mise e n lcè ne de A n d ré VILLIERS ■ Dócors de C a rlo s FONTSERRÉ

¡I lera perçu par plac*

50 írs Orchetfr« et Réservé

avec 1

P aquita CLAUDE - M ichel M A R S A Y . H a n ri P O N S - Je a n CARMET C APRYNE - H enry D U V A L - Use BERTHIER • S o la n g e GUIBERT J -C . THIBAULT - Ja a n lne C A M P - René D O R AN G E - G enevlève PERNET Jacques JEANNET - Llsette LEMAIRE - Jacques A N Q U E TIL

Toui les soirs à 20 h. (sauf Mardi) Malinée Dimanche 15 k. Location admise


C -a + lo S

« + - ¿ d - v *

< ^ r

o

u

']~ ím h S a n ¿

J i« X b . ^ _

, ,

f ,- 5 ^

u c

'* « • * * v ta n ,* j j i . t , .

.

C>^*'

•- < = >

-

^

, a

. l d t l

\ £ •/V V

Sl U e' Vr rl · l

I

^

^

p

x -r-'

LE

VISAGE V DU

CHRIST


GALERIE D'ART ALTARRiBA 43,

R ue

du

Bac M é tro

Littré

19-42

: Bac

PARIS-Vh

EXPOSITION D'ART CATALAN MO D ERN E au profit des Prisonniers et D eportes et des autres ceuvres sociales de S O L I D A R I T É

O UVERTE TOUS

J U S Q U 'A U LES

JO U R S

C A T A L A N E

31

J U IL L E T

(sau f D im anche)

d e 10 à 12 heures et de 15 à 18 heures

1945


Le retour des prisonniers et déporlés en Allemagne pose bien de douloureux problèmes. Ceux-ci deviennent encore plus aigus lorsqu'il s'agit de ces hommes vaincus en Espagne p a r les armes fascistes, qui furent enfermés dans des carrrps de concentraron en France en 1939, et après avoir combattu dans les rangs de l'armée franccise ou dans ceux de la Résisrance, furent envoyés dans les bagnes nazis. SOLIDARITÉ CATALANE veut marquer sa reconnaissance envers les organismes offiáels qu i ont tenu à accueillir sans distinction, à leur retour, Français et Etrangers fídeles au máme idéal de Liberté. M ais elle se doit de venir en aide à tous ces hommes — prisonniers de guerre, déportés polítiques ou requis du travail — ses compatriotes, qui rentrent dans le denúment de leur captivité en Allemagne et qui ont besoin d'une aide morale autant que matérielle. Elle a fait appel ó la générosité des artistes catalans, dont une brillante représentation se trouve à Paris et y a conquis une ¡usté renommée. Leur brillant apport aura permis à SOLIDARITÉ CATALANE de présenter cette Exposition, ou I art catalan contemporain montre son inspiration, variée mais tou¡ours fidéle au génie national. En prolongeant, vu le succés atteint, cette Exposition au déla de la date prévue, et en faisant une deuxiéme édition de son catalogue, SOLIDARITE CATALANE entend exprimer sa reconnaissance à tous les artistes qui ont voulu apporter leurs ouvrages à cette manifestation. Et elle tient tout spécialement à exprimer au maítre incontesté de Yart moderne, ce grand artiste qui a nom PICASSO, toujours ouveri à toutes les générosités et qui a voulu honorer de son nom et de son oeuvre cette Exposition, toute la gratitude des Catalans qui sont fiers aujourd'hui de le voir parmi eux. Au nom des Catalans exilés et au nom des artistes qui ont voulu apporter leur contribution à cette manifestation d'art, qui est en méme temps une manifestation de fidélité aux idéaux pour lesquels les Nations Unies ont lutté, SOLIDARITÉ CATALANE vous prie de bien vouloir honorer de votre visite cette Exposition d'A rt Catalan Moderne.

SCULPTURE FENO SA

-

PAREDES

-

REBULL

PE I N T U R E PICASSO Peinture

ALMIRALL 1. Paysage. 2. Etude.

J. A N G L A D A 3. Pont-Neuf. 4. Automne.

ARQUER 5. Nu. 6. Nu. 7. Rué de l'A b b a ye .

BA D IA VILATÓ 8. Portrait. 9. Trianero.

M e n to r BLASCO 10. C oin de Toulouse.

CAMPS VICENS 11. Passarel·la. 12. N a tu re morte. 13. Nu.

CASTANYER 14. Poires. 15. Soleil.

CAZALS 16. Paysage.

CLAVÉ 17. Bataille de coqs. 18. Cuisine. 19. Enfant.

CREIXAMS 20. M aterm té gitane. 21. A 'c a lifo u rc h o n .

Feliu ELIAS 22. La m ontagne de Burs. 23. Les pommes. 24. Intérieur.

A n g e l FERRAN 25. 26. 27. 28.

N a tu re morte. Porron. N a tu re morte. Citrons. Fleurs. Paysage.

FLORES 29. Peinture.

C aries FONTSERÉ 30. Jeune homme espagnol 31. Torse féminin. 32. La Seine à Bougival.

GALLOSTRA 33. " El més petit de tots ",


GALERIE D'ART ALTARRIBA 43,

R ue

du

Bac

Littré

19-42

M é tr o : Bac

PARIS-Vr

EXPOSITION D’ART CATALAN M O D E R N E au p ro fit des Prisonniers et Deportés et

des autres

ceuvres

SOLIDARITÉ

sociales

de

CATALANE

VERNISSAG E LE M ARDI 5 JU IN , à 15 heures DU

5

AU

30

JUIN

1945

TOUS LES JOURS (sauf D im anche e t Lundi) de 10 à

12 heures

et

de

15 à

18 heures


U ,

[ ¿ w * - lj-

^ u <

i

< d ¡v > ^ I

6ryv«.

a.

f// c ( Í lf C * , 1 t d-»- y t ^ t j à<l


L ·le tr a

d e

P a r t s

V e r C > tw lo H tA

-

t V ç a . . A u \> o \ M

g

L'EXPOSICIO D’ARTISTES CATALANS Q u in c r ite r i és el bo p e r e s ta b lir que una cosa es u n è x it o n o ? I q u a n aq uesta « cosa » és una e x p o s io c iò d a r t ? Es e v id e n t que la q u e ha o rg a ­ n itz a t S o lid a r ita t C ata la na a la G ale ria A lta r r ib a , de P aris a p r o f it deís d e p o rtiats i p re s o n e rs c a ta la n s q u e to rn e n d ’A le m a n y a i de les seves a ltre s obres socials no te n ia pas la p re te n s ió d e s s e r un e x p o n e n t p e rfe c te del que és l ’a rt ca ta là m o d e rn . Peró l'a m b ic ió in ic ia l, q u e era la .de p o d e r rteunir u n bon c o n ju n t d ’obres dels a r tis te s c a ta la n s q u e es tro b e n a Paris en p a rtic u la r i a França, en g e nera l ( d in tr e les p o s s ib i­ lita ts d ’assegurar la p a rtic ip a c ió de to ts ) ha e s ta t aco nsegu ida, com ho ha e sta t la de re c o llir, g ra d e s a la g e n e ro s ita t de ls a rtis te s i al fa v o r del p u b lic ,una q u a n tir a t que p e rm e ti de fe r fr o n t, més qu e a les ne cessitats im m e d ia te s d ’ uns hom es que, en a rrib a r de c a p tiv e ri, t r o ­ ben les m a te ix e s a te n c io n s i re ben les m a te ix e s p rim e s q u e els francesos, a llu rs p ro b le m e s m e d ia ts : estada a sa­ n a to ris pe r als qu e ho n e c e s s itin que m a la u ra d a m e n t son m o lts , e n tre els que han p o g u t s o b re v iu re als in fe rn s de B u c h e n w a ld , M a u th a u s e n i D achau — ton gad es de re pós Der a d ’a ltre s , e tc . T o t a ix ó p o drà a te n d re ’s en una escala m o desta , gràcies a l ’è x it de l'E x p o s ic ió i al d in a m is m e de l ’ hom e q u e l ’ ha o rg a ­ n itz a t, l ’ in fa tig a b le E duard Ragasol. Peró ja és hora de p a rla r de l ’ E x p o ­ sició. U na de les s e v e s p a rtic u la rita ts és que c o n tín u a m e n t ha a n a t a u g m e n ta n t en v o lu m , i que ha c a lg u t p r o rro g a r-la fin s a d a rrers de ju lio l. U n de..s hom es q u e ha v o lg u t e s p u n tà n ia m e n t fig u ra r-h ., i qu e n a tu ra lm e n t ha o c u p a t el llo c d ’ h o n o r, és Pau Picasso. In v ita t a v is ita r l ’ E xpo s ic ió , fo u a c o llit a la C a ­ lería A lta r r ib a p e r una no m bro sa assis­ tè n c ia , e n tre la qual hi h a via to ts els a rtis te s e x p o s it o r i u;n bon nom brle de p e rs o n n a lita ts franceses i cata lanes. D esprés de la seva v is ita , el m e s tre de l'a r t m o d e rn , q u e en aq u e s t m o m e n ts to rn a a' tr io m fa r am b la seva im p o rta n t e x h ib ic ió de p in tu re s a la G a le ria L o u is C arré, m a n ife s tà el seu desig de p re n d re p a rt a l ’ E xposicio d ’A r t C a ta la i va t r a ­ m e tre - h i una te la , p ro d ig io s a s in fo n ía de nègres, griso s i blancs, d o n a tiu d a q u e st ho m e ta n m o d e s t con g e n ia l, q u e no ha o b lid a t m ai el n o s tre idio m a i que sem pre es c o m p la u a re c o rd a r els seus anys de jo v e n tu t passats a B a rce ­ lona. ’J n a ltr e c a ta là h o n o ra ri q u e exposa a la G a le ria A lta rr ib a és el m e s tre Padrlla,. pa.i'satgista ¡ple de gíjàcia i de poesia, am b un m a g n ific « P o rt de la Selva » q u e s’e n d u u to te s les m ira des,

i u n fin ís s im « A v e y ro n ». T a m b é vol c o n s id e ra r — se com a ca ta là l ’exce l. le n t p in to r m u rc ià P edro Flores, que ha a s s o lit a París un n o m ben m e re s c u t, ,i que d u g u é un « A rle q u i » que és un e xce l. le n t boci de p in tu ra , e le g a n t i fresca. I els pin to rs, rossellonesos, fid e ls al s e n tim e n t s o lid a ri de la C a ta lu n y a G ran, han c o n tr ib u it tam bé a l ’ E x p o jíc ió : A lb e r t R iera h i té un p a isa tg e p a ­ rise n c x o p de poesia, V iv e s una n s o lita v is ta de P e rp in yà sota la ne u, tra c ta d a am b la seva s in c e rita t h a b itu a l, i L.F. C azals, el p in to r de S ant F e liu d ’A v a ll, ha d u t u n b e ll p a isa tg e de la CreiJse, on s ’a fu e n uns ae ris p o lla n cre s.

U n a ltre v e te rà , a q u e s t del p in to rs c a ta la n s re s id e n ts a P aris, és Pau Planas p in t o r p ro b e i sever, p e rfe c te c o n e ix e ­ d o r d e .to te s les te o rie s p ic tó r.q u e s , que te una g ra n te la , u n bodegó , m o lt ben tr a c ta t i p |e de belles to n a lita ts , i un p e t it p a isa tg e . P rop seu, i m o lt d ife re n t en q u a n t als re s u lta ts , L a m o lla exposa una p in tu ra ^ in sp ira d a pel seu « s u p e rre a lism e p o è tic », curio sa re a litz a c ió on a b u n d e n les tro balles, p ic tò riq u e s , r e fo r­ çada p e l v e in a tg e d ’ u n a ig u a fo rt de Joan M ;ro , un dels caps de l ’escola. Passem al joves,, Ign asi V id à l ju g a v a le n tm e n t a m b els co lo rs i efs v o lu m í en les seves dues tele s ; L lu is V ., M o ln é , qu e d é fo rm a les fig u re s , re ix més en la « G ita n a » plen a de « o lo r i de H ib u ix , q u i en la c o m p o s ic ió ae3 ca va lls, més am b icio sa . M e n to r Blasco t ¿ un p a itsagè to lo se n c m o lt p e rsona l, de tin te s d ra m a tiq u e s i v io le n te s : h o m p o t f e r - li un c ré a it, < a C am p V ice n s, s o b re to t

U ltra aq uests c o n v id a ts , les a p o rta ­ c io n s scn nom broses i re m a rca b le s, des de la gran te la de C ré ixa m s, c a le n ta de c o lo r i ple n a de d ib u ix , i el seu p e tit q u a d ro « a c o ll i be », ta n ca ta là de to n s co m ho és el t it o l, al p a isa tg e del L u x e m o u rg de G rau Sala, h a rm o n ia p e r­ fe c ta de vers, i al seu re tra t fe m e n i, o n h i han b o cin s ha rm o n io so s de p in ­ tu ra ; dels dos paisages de Q ue lus, que Pe * n u ' " ’ q u e st d a rre r m o lt sen ha e s ta t una m ica la re v e la c ió de l'E x s'b |e’ 1 ' ■,ra m o rta , on el p o s ic io ,, a m b la seva fresca in g e n u ita t i re a lis r I a len adl J ¿ _ ^ ¡ ¿ £ j£ _ d e js s o u s c c h o r s ^ fin s al tors p o è tf Temem de L a rle s l-oñTsfi*rp~T al seu p e tit decc v /.,. o. ’n, 1 ^ p a is a tg e del Sena, m és s u g g e stiu s p o ts e r d'A que la te la m és gran q u e h i p o rta , to t i tu q u e aquesta té a cce n ts més fo r ts ■ el ' c<? L 0'1 oJ* re//0ler’ys d seu e x o tis m e l'h a de fe r re m a rca r m é s. P a siem una ra p id a m ira d a ïïa v à h f els dos R ib a -R o v ira , q u e c o n firm a els dots de s e n s ib ilita t i el ta le n t o rig in a l qu e re velava la seva e xp o sició , i s u b ra tlle m 9i I a p o rta c ió v a ria d a d e C lavé, els blaus p. ‘ <*> , ■'Ht i ro ig s de la seva g ra n te la com la fac tu ra b r illa n t de la « B ara lla de G a lls » la gran fo rç a de su g g e s tió de la « O ' na ». U n dels ve te ra n s de la p ín t f + t se ifj» ‘j ca ta la n a ocupa u n llo c d e sta ca t am b d t 1* te le s : és F e liu Elias, p e rs o n a lita t V 'ó -- e^ c< ■«3-°0e^ ’ c lo p è d ic a de la n o s tra in te l.le c U A q u e ha c o n tin u a t a l'e x ili la se\ fot de p in to r , de c a ric a tu ris ta , d 'e s f r« t r s >tr, r<>* i u L 0 ( y , l>1‘- j • d ’h is to ria d o r i c r itic de la n o ' U i •> ,„r0r» /V » C'u¿,t ‘r4 r . ¿«i#o»*- • tm/ * r* M /., '' e /s té tic a . E(i s e u w In té rio rf » je p a is a tg e p le de d e n s ita t i el » ti, bodegó de les pom es, duen <?V e / m in u c ió s de F e liu Elias a I //>. * 4c. •« fe c c ió indepassable, ir r ita n fe i gu ns dels m a te ix o s que ad * * * * * * °r J * » Passa nic a i el d o m in i de fe's v o lu m s de l n o s tre p in to r ' passat passat ‘''c,., CLtr¡ t „ A V*. -vi y te m p ta t d ’a ju n ta r a la es a p o rdues te le s de C a sta n y re / Qe / fe1? m és m a'V w6*/ n o s tre p in to r-c in e a s ta ‘ s¡ a ix ó seria seu re specte a la re d e l n o s tre p a c ió de la com pos' ^ Ssor rJM o d a , am b té un b e ll re s u lta t e' n . . *• rs ha d ’ anar una m es d is c u tib l * ir/ T,r í ° /i"’sr* f7 com Pa Peres. r Oei' j "J <?f>5 a'Drou rtis ta reusenc,

*>7

{•< .

’ <9

p '^//*

Oo„ O*


POMPEU FABRA

CONVERSES

FILOLÒGIQUES TRIA FETA PER L’AUTOR

Edició d’Homenatge v

E.

RAGASOL Editor P A R I S 194 6


L ’edició d ’aquest llibre ha

estat assegurada pels cinquanta

subscriptors següents, titulars dels cinquanta primers exemplars : Josep IR L A , President de la Generalitat de Catalunya. Jaume A G E L E T i G A R R I G À

Macià M A L L O L i B O S C H

Joan A L A V E D R A

Lluis M O N T A N Y A

Claudi A M E T L L A

Magi M U R I A

Francesc A R N A U i C O R T IN A

Lluís N IC O L A U D ’O L W E R

Joan B A N U S

Ramon N O G U É S i B IS E T

B IB L IO T E C A de la U N I V E R S I T A T de T O L O S A del LLENGUADOC

Pau P IC A S S O

Joan B U X O Joaquim de C A M P S i A R B O I X

Lluís P IC H O T Ricard P L O S A Josep M . P O R T A S Rafael P O R T A S

Josep C A M P S Ferran C A N Y A M E R E S Pau C A S A L S Antoni C L A V É Ferran C U IT O Josep E S T A D E L L A i A R N O Melcior F O N T Carles F O N T S E R É Josep F O R S Emili G R A U S A L A

Eduard R A G A S O L Josep R IG A U Enric R O IG Antoni R O M IG O S A Modest S A B A T É Francesc S A L S A S Felip de S O L A i C A Ñ I Z A R E S Július S U N Y E R Josep T A R R A D E L L A S

Julià G U A L

Rafael T A S IS

Pere G U I L A N Y A

Joaquim T R I A S i P U J O L

Amadeu H U R T A D O

Lluís T U É B O L S

Victor H U R T A D O

Santiago V I L A

Francesc de P . J E N É

Eugeni X A M M A R

Martí L L O V E R E S

Francesc Y R L A


BULLETIN

D ’I N F O R M A T I O N

DES CATALANS

EN

EXIL

PEHSSIEOTASB© 3 §A Lm A Q ® li P E R C A T A L U N Y A » té quatre finalitats essencials : practicar una política d ’unio catalana, entorn zsident Iria; honorar i expandir la cultura catalana; estrènyer els lligams que uneixen intel·lectuals frani intel·lectuals catalans; informar els catalans de tot cl que passa, ens afecta t interessa. A l costat dels noms mós il·lustres de la intel·lectualitat catalana, hi veureu els més insignes de la cultura francesa. M . Georges D u h a m el, cl gran escriptor, secretari perpetu de l ’A c a d è m ia Francesa, ens honora amb la seva col-laboracio. I els noms prestigiosos de P a ul E lu a rd , Joe Bousquet, M a x - P o l Fouchet, A lb e r t Camus, C la u d s M organ, Jean Paulhan, L e ó n G . Gros, R o g e r W i l d , Pierre Seghers, Ism ael Girard i d ’altres donaran relleu a les nostres pàgines. A rtistes catalans i francesos aportaran tam bé llur contribución / tots alhora realitzarem una tasca fruitosa de mutua coneixença i de com p e n etra d o , car per qué els pobles es comprenguin i s ’estimin cal que prèviament es coneixin. E n donar a la llum aquesta publicació, adrecem una salutació plena de cordialitat i de respecte al P resident d el Govern Provisional de la R e p u b lic à francesa, el gran patriota, General Carles de G aulle seu G overn; l ’adrecem també a totes les autoritats francesos i a aquesta intel·lectualitat prestigiosa que ha sabut mantenir i defensar la dignitat i la gloria d e hrança. S a lu d e m la premsa lliure de la França lliure i la premsa lliure de la Catalunya, avui sotmesa, pero espiritualment vencedora, que dem à recobraría tam bé la seva llibertat. I adrecem una salutació als catalans que son a l'e x ili i als que viuen a Catalunya, en un exili més trist encara; a les organitzacions politiques i socials d e casa nostra; als germans d ’E uscadi, de G alicia i dels altres pobles hispànics i als President-. A guirre i M artín e z Barrio. A l s nostres Presidents Josep Irla i A n t o n i R ovira i Virgili, una emocionada i afectuosa salutació i el testimoni de la nostra adhesió i ia nostra confiança. P e r C atalunia.

(i P E R C A T A L U N Y A » reserva un e x e m p la r per a la B iblioteca N ational, a Paris} i un altre per a l ' A r x i u H istòric de la Ciutat d e Barcelona. A i x i que darà un record d e l nostre pas per França, i, al m ateix temps, un record per als barcelonins i els catalans tols de la tasca que nosaltres ara anem a emprendre, tt Per C atalunya ! » , * i

PRIMERA LLISTA DE COL·LABORADORS ESCRIPTORS FRANCESOS J o e B ousquet. A l b e r t C am us. G e o r g e s D u h a m e l , secretari per­

petu d e l’A cad èm ia Francesa. P aül E luard. M a x -Po l F o u c h et ,

director

de

d Fontaine ». Dr. I s m a e l G i r a r d , secretari gen e­ ral de l'Institut d ’Estudis O c c i­ tans. LÉON G . G R O S, de « Cahiers du S u d >i. Cl.AUDE MORCAN, director d e (( L e s L ettres trançaises ».

Redacció: 4, Rue ClÉmirt Roaual • HICE

P aulhan, director de la « N o u v e lle R e v u e Française ». PlE RRE S e CHERS, director de « P oésie 45 ».

J ean

R o ger W ild .

E S C R IP T O R S

N icolau M . R u b io . J o an S a u r e t . D r. J o s e p S o l a n e s . V ictor M . T o r r e s . E m il i V i c o . B aptist a X uricuera.

CATALANS

M ariu s A g u il a r . F elip A l a iz . J. C amps A r b o ix . F erran C a n y a m e r e s . F e l i p G rau i R o s . J o s e p M . L lado F icu eres R afael M o racu es. A . R o vira V i r c il i.

A R T IS T E S M arti B a s . M i q u e l C a r d o n a (Quelus). P er e C r eix a m s. E . G rau S a l a . C arles F o ntsere. L luis V . M o l n e . Icn a si V id a l .

Idministmio: Ramon BOFILL. Vüli Jemniltt, Ivtnot Rsquel-Miücr - VILLEFRINCHE-sdi-MER (D.-M.i Tél. 271-36


LE HG»'...*, H, t a i Ftiat Íí» üu ,

TOI»

25 0CT02RE ¡94b

f i *

t j

- ,L E S S P E C T A C L E S

Wièguration et projets à l’Odéon

IE R , a é té in a u g u ré e la d á c o ra tio n p a r T o u c h a g u e s d u b a r de l ’O déon. On b a r à l ’O déon e t décoré p a r T o u c h a ­ gues ! Voilá qui d é m e n t to u tea les conceptio n s p u ran n é e s q u ’o n se f a it de ce v ieu x th é á tr e .

H

M. R o b e rt R ey, d ire c te u r des a r t s p ía s tiq u e s , qui p r é s id a it la ré u n io n , r a p p e la que c e tte d é c o ra tio n a v a it é té co m m an d ée p a r M. G eorges H u y sm a n , com m e aussi celle du p e tit fo yer décoré p a r C h r is tla n C a illa rd . Les p e ln tu re s de T o u c h a g u e s, in sp lré e s p a r la C om édie ita lie n n e e t ten u e s d a n s u n e sy m p h o n ie joyeuse de v e rt e t de ro u g e, so n t d ’u n e q u a lité tr è s s ü re e t d 'u n e s p rit tré s fra n ç a is . E lles o n t tro u v é leu r plac e d a n s un de q os th é á tr e s ofTiciels. D a n s le fo y e r de l'O d é o n , c e p e n d a n t, oü é ta ie n t erp o sé e s les m a q u e tte s d e s costu m es et dea décors des p ro c h a in s sp e cta c le s, P a u l

A b ram n o u s a d it ses p ro je ts. D ’a b o rd , d e m a in v e n d re d i, rep rlse d e M a itr t d t son Coeur, avec Ja c q u e s D u m ean il, qui re v ie n t a in s í s u r la scén e de ses d é b u ts. E n s u ite , les P e in es d 'A m o u r Perduea, de S h a k e s­ p e a re , avec des d éco rs e t des co stu m es de P e y n e t qui a tro u v é u n e belle occasion de la is s e r lib re c o u rs à sa f a n ta is ie p o étiq u e. L ’CEdipe à C o lo n n e, d a n s la tra d u c tío n e t l 'a d a p ta tio n d e M ario M e u n ie r, avec des co stu m e s e t ¿ e s d éco rs d e C arlo s PontsG rsz. la m u siq u e d® V ersejro lí, ‘ le róle d ’CEdipe. E n s u ite , u n e ceuvre d e Lope d e V ega, P erib a g n ez, a d a p té e p a r J e a n C a s ­ sou. L 'O d éo n f a jt u n g ros effo rt p o u r la p r é s e n ta tio n d e s c làssiq u es. A près L e M ariage de Fígaro sa ra m o n té e C a rm o sin e. Q u in ze sp e cta c le s c làssiq u es so n t p rév u s p o u r la s a ison, a ff irm a n t l ’im p o rta n c e e t l'a c tio n d e ce t h é á tr e . — A. W.


PER

CATALUNYA


t

E. RAGASOL, Editor 10,

rue

Washington.

Tel.

PARIS

V I! I

BAL.

01“ 23

CO L.LEÍ Les circum dintre Catalun^ que es troben < privats de llibri aspira a acollir cions d'alguns i inici de la mac patrimoni biblic llengua. Els primers són : V ol. I.

R e c u ll p ò stu m o r t a l ’e x i l i e I m a tg e s d e M ai c e d it d ’u n p r e fa S a g a r r a . E l v oli q u a tr e fr o n tis p ic E d ic ió lim it d r a p d ’A lv è r n ia il·lu s t r a c io n s açi c a r t o lin a d e f il, s u p e r io r i c o b e i

Preu de l'e Preu de l'e V ol. 2.

U n a p le c d h is t ò r ia d e C a tí M o r t d ’u n p o líti P e r o t lo lla d r e . G overnador. L a i

LLIBRES

DE

LUXE

« A BARCELONE » t E dició de g ra n luxe de les q u a tre Odes a B arcelona, dels poetes M ossèn J a c in t V erdaguer, Jo an M aragall, Josep M aria López-Picó í Pere G uilanyà, en llu r te x t c a ta là i la versió fran c esa encarada, recollides, tra d u ïd e s i p resen tad es en un extens prefaci per R afael T asis, i il·lu stra d e s am b sis aig u afo rts, q u a tre boixos de fro n tisp ici i diverses caplletres i b andes grav ad es tam bé al boix, originals de-J’artis ta c a ta là C arles F O N T SE R E . T ira tg e lim ita t a setan ta-cin c exem ­ p la rs n u m erats, en p ap er de fil su p erio r de la casa Rives, fo rm a t 19 X 26’5 cm., am b cobertes de carto lin a de d rap d ’A lvèrnia, tira d e s er negre i en relleu am b les arm es de B arcelona, i p rç se n ta t en una c a rp e ta i un estoig am b els títo ls en or. E l llibre co n sta de 88 pàgines, i el te x t h a e s ta t com post a m à p er l’im p resso r G astón H allepée; els a ig u a fo rts han e s ta t execu tats de les planxes de coure originals per la casa R oger L acourière. U n volum excel·lent per a fe r un regal, i que fa honor a la poesia i a l’a r t catalan s. U n a g ra n p a r t de l’edició h a e s ta t ja su b sc rita per endavant, peró e n c a ra resten un ce rt nom bre d ’exem plars, el preu dels q uals h a e s ta t fix a t pels ed ito rs e n ............................ 4.000 fran cs (U n f a s c i c l e , q u e c o n t é l e s c a r a c t e r í s t i q u e s d e l l l i b r e i e l j u d i c i q u e h a m e r e s c u t a l C o n s e r v a d o r d e la B ib lio t e c a N a c io n a l, e s t r o b a a la d is p o s ic ió d e l s c o m p r a d o r s q u e d e s i t g e s s i n c o n è i x e r m e s d e t a l l s d ’a q u e s t a e d i c i ó .)

m

E N PREPARACIÓ: Jo aquim RUYRA LA F I D E L MON A GIRONA Edició en g ra n luxe del fam ós conte del g ran < lito g ra fie s a to t color de C arles FO N T SE R E i un TASIS. T ira tg e lim ita t a u n a cin q u an ten a d ’exe detalls. Jo an M A R A G A L L ODE A L ’E SPA G N E U na luxosa p la q u e ta en octau, p rese n tad a en lim ita t en p ap ers Japó, A rches i A lvèrnia, que cc l’ODA A ESPA N Y A , de M aragall, am b un prefaci to r fran cès Je a n CASSOU i la traducció del poema fael TASIS. Q u atre lito g rafies en colors de Carles S’adm eten subscripcions per a a q u e sta obra, m ers del 1946.


Le vernissage du salón des « Indépendants »

II a donné lieu a un brillan! rassemblement artistique « L e s I n d é p e n d a n t s », c ’e s t la u n e b ie n b e lle e t f i é r e e n s e ig n e m a lg r é q u 'en c e b a s m o n d e c h a c u n d e n o u s d é p e n d e p lu s o u m o in s d e q u elq u ’u n o u d e q u e lq u e c h o s e , e t le s a r t is t e s d ' é c o le s , ou d ’illu stre s d e v a n c ie r s . Q u oi q u ’ii e i so it, le v e r n is s a g e d u S a ló n d e s A r tis te s I n d é p e n d a n t s R o u s s illo n n a is , q u i a e u lie u s a m e d í m a d n à la s a lle A r a g o , a p r is le c a r a c t é r e d'un m a g n ifiq u e r a s s e m ­ b le m e n t a r tis tiq u e . O n p e u t d ir e m é m e qu'il s ’e s t h a u t e m e n t s p ir itu a lis é , p u is q u e le s o r g a n is a t e u r s , d a n s u n e d é l i c a t e p e n s é e , a v a ie n t é t a b li u n lien e n t r e d ’é m in e n t s p r é c u rs eu r s d e l ’E c o le C a ta la n e , e t leu r s p ie u x c o n t in u a t e u r s . L e c a t a lo g u e lu i-m é m e c o m p r e n a i t u n t o u c h a n t p o r tiq u e a u fr o n t o n d u q u e l s ’in sc r iv a it u n n o m q u i s y n t h é t is e to u te l a f é e r i e r o u s s illo n n a is e m is e su r t o ile : L o u is B a u s il. E t le p u b lic , d é j á c o n q u is p a r un t e l p r o lo g u e , p a r c o u r a it le s s t a n d s o ü s ’in s c r iv e n t à c ó t é d e n o t o ir e s s ig n a tu r e s , d e s n o m s d é j á m a r q u a n ts , d ’a u t r e s p lu s m o d e s t e s , e t m é m e d e q u e lq u e s r a r e s a r t is t e s e n g é s in e , d o n t la b o n n e v o lo n t é n e p e u t e n c o r é s e t r a d u ir e q u 'en d e b a lb u tia n t s e s s a is . D a n s la s e c t io n d e s c u lp t u r e n ou s a v o n s n o t é d e s o eu v res d 'A ris tid e M a illo l, M a r c e l G ilé , L u d o v ic O lliv ier , H e n r i P a r a y r e , M iq u el P a r e d e s , P e r e z - V a lie n t e , G u s t a v e V io let. P e in tu r e : B a u s il, D a n ie l d e M on f r e d , A liés , B lo n d e l, B o n e l , B on v a le t-P h ilip p o n , B o r d e s , B r u ñ e , C ru z a t, D e la r is , D es c o ss y , D ez eu z e, F o n s - G o d a il, G ilh u e t te ,

M aillol, M iro, M o n tp e llie r , L a n c e lo t N ey , P a s q u ie r , P ic o , J .- S . P o n s, P rolo n g e a u , S c h m id t, V iv és. C é r a m iq u e : A r le t t e e t M. R o u x , V io let. R e liu r e d ’A rt : H . e t R . L a b u s s ié r e .

** * Q ’on n ’a t t e n d e p a s d e n ou s u n c o m m e n t a ir e , m é m e b r e f , d e s oeu­ v re s e x p o s é e s . N ou s l’a v o n s f a i t p o u r la p lu p a r t r u c o u r s d e l’a n n é e a r t is ­ tiq u e. N ou s a v o n s d it, a u c o u rs d e s e x p o s it io n s d o n t n o u s a v o n s r e n d u c o m p t e , to u t le b ie n , e t p e u t - é t r e p a s a s s e z to u t le m a l q u e n o u s e n p e n s io n s , c e la p o u r n e p a s d é c o u r a g e r le s n o u v e a u x v en u s d a n s l’A rt, n i n u ir e à c e u x q u i v iv e n t d e le u r p a l e t t e ou d e leu r c is e a u . * ★ *

Un p u b lic c h o is i e m p lis s a it sa m e d i le S a ló n d e s I n d é p e n d a n t s . L a P r é fe c t u r e , la M a ir ie, la S u b ­ d iv isió n , l'E v é ch é , l e s S o c ié t é s sa v a n te s , to u s le s m ilie u x q u i v ib r e n t à l’e x p r e s s io n d e la b e a u t é so u s to u te s s e s f o r m e s , é t a i e n t r e p r é s e n tés. M. A lb er t S a r r a u t , q u i e s t u n a m a t e u r a v e r ti, n e c é l a i t p o in t d a n s se s p r o p o s q u e le S a ló n d e s I n d é p e n a a n t s R o u s s illo n n a is é m e r g e a it n e t t e m e n t p a r s a q u a lit é e t s a h a u t e te n u e , d e s e x p o s it io n s c o lle c t iv e s f r a n g a is e s e t q u e P a r is lu i-m é m e e n fe r a it g ra n d cas. C e t h o m m a g e — p o in t s u r fa it — n o u s le f a is o n s n ó t r e ; il f a i t sin gu l ié r e m e n t h o n n e u r a u x o r g a n is a ­ t eu rs e t à la S o c ié t é d e s I n d é p e n d a n t s R o u s s illo n n a is to u t e n t ié r e . F r a n ç o is F R A N C IS .


" O P I N I O N S "

7 DE NOVEMBRE DE 1945 p e a P iC H A * •

,

La Societat d'Artistes Independents Rossellonesos a la Sala Arago Ets artistes Independents Rossel·lonesos presenten a la Sala Arago de Perpinyà una exposicio pintures que serà oberta des del 3 al 15 del corrent Novembre. Entre les escultures exhibides, ultra les del m alaguanyat A r i'tid M allol, hi han obres del nos­ tres estim at am ic M iquel Pare­ des, de Perez V alie nte , O llivier, etc., etc... I en (a seccio de les pintures exposades hom hi pot rem arcar algunes teles del nostres volgut company Josep Pico a ix i com també de Carles Fontseré, M ar­ tin V ives, etc., etc., tins a seixan­ ta nou teles dels pin ze lls més acreditats que integren la Socie­ ta t d'Artistes independents.


U n a necessitat urgent

Llibres catalans a l’exili

* fo c ,

2 .4

-

A o o

Z

per Rafael TASIS F in s a la catàstrofe del juny del 1 9 4 0 , l'existèn cia a l’aris d e la F u n ­ dació Ramon Llull, dolada de m itjans n:aterials su ficien ts i assistida d e la col-laboraciO de to ts els intel-lcctuala catalans, perm etia d ’esperar que bea aviat fora resolt el problema de l’ed i­ ció de llibres en el nostre idiom a. La « R evista de Catalunya » venia a c o n ­ tinuar la que encara sortia a darrers del 1 9 3 8 a Ba.-celona ; el seu con tin ­ gu t com la seva presentació, tenien cl to d'aquella, perquè e ls hom es que la dirigien i redactaven eren els m a­ teixos. Cinc num eres s e ’n varen publi­ car, que són ccnservats precios:¿msnt p els que varen roder-los adquirir. 1 quan hagué de suspendre la seva pu­ blicació per les ex ig èn cies de la situa t ió m ilitar, prim er, i després per l ’ocupaç ó alem anya, hi havia en premsa d o ; lib r e s i llest de com posició l’orl ginal per quatre o cinc núm eros m és d í la revista. T ot això s ’ha perdut. La impremta fou saquejada pels alemanys d esprès de descobrir se que hom hi cd'tava premsa de la R esistència fran. cesa : els im pressors foren duts a A le­ m anya i les màqu n es, les caixes i els m agatzem s, àdhuc c's original:», seq u i­ le n el m ateix caml. A Am èrica, paral-ltiam ent, havia com ençat un m ovim ent editorial que 4a havia donat fru ts prom etedors. Era la « R evista d d s Catalans d'Am èrica », editada a M èxic, i en la qual hom podia veure la direcció del gran poeta Josep Carner. Era I’ « Editorial S èn eca », que tenia anurc'ada en el seu programa l ’edició de diversos lli­ bres, del m ateix Carner, dels p ro fes­ sors Xirau i Santaló, de Miquel i V er­ g é s i d 'altres autors catalans dels que e s troben a M èxic, peró escr'ts o tra d uits ai castellà. Era, à B u en o s.A ires, l'e x c e l·le n t revista « Catalunya », am b una brillant col laboració, i al m arge de la qual s'havia creat t'* g tu p a çió d’Ajut a la Cultura Cata lana, que havia d ’assegurar l ’e d ic ó d una sèrie de llibres en català. Dos varen arribar-ne a Paris, abans de juny del 1 9 4 0 : « S en se retorn * d e Xavier B enguerel, i « T res a la reraguarda », de C. A . Jordana. N ’han sortit d'altres ? Si tinc una gran im paciència per rebre not cies d els am ics catalans cue e s troben a le s terres a m erica ies és, m és que re r saber llur actual posició política, cosa accidental i passatgera per c o ­ n èixer la tasca que han nogut dur a term e, e lls que han gaudit dé la lli­ b ertat, per assegurar la cont'nuítat d e la cultura ca ta h n a . Q uants llibres han llançat en català ? Ilan sortit ¡noves col·leccion s ? S'han revelat su to rs desconeguts í Catalunya ? C onfio que aviat en s arribaran aq u es­

tes proves de la fidelitat activa dels escriptors catalans q u e e s troben a Am rica a la llengua i a la literatura catalanes. E ls n uclis cons'derabies d ’intel-lectuals exiliats de Catalunya que es troben a Xile i a M èxic, sob ieto t, son per m i una garantia ü'una collita esplèndida. I a França, doncs ? S ota l’ocupa­ Rebull. T ots d os seran llibre* m a­ ció alem anya, com en la zona sud en lauradament fora de l’abast dels el tem ps que hom en deia, m és o lectors amb m és gan es de llegir que m enys paradoxalm ent, « Zona Fiu- diners per comprar, categoria en la re » publicar llibres en català era qual jo em trobo i que desitjo que no una acció n etam en t subversiva. Hi com pti m olts dels m eus lectors. (Em havia un contacte m assa intim entre tem o, peró, que seguim essen t m és Vichy i Madrid, era m assa activa la els pobres que els mil! onaris, tot i col-laboració de la G estapo i la poli­ la de-preciacio del franc. cia espanyola perquè fos perm esa Un altre bell volum .també publi­ tota activitat d un to tan marcada- j ca» clandestinam ent, é s el recull de m ent « rojo-separatista » com pu­ poesies de P ere Guilanyà « Evoca­ blicar un llibre en català. La publi cions », illustrat per Marti Bas amb cació de la « Gramcnaire Catalane » , n.agnifiques litografies a dues t'n tes. del M estre Pom peu Fabra ja era un Es un llibre vibrant de patriot’sm e, acte d ; coratge : a !a portada no hi en el qual són nresentats a ’.ravés havia l’escut de Catalunya ? I en el de la Interpretació personal de1 p oe­ prefaci, l ’em inent professor francès ta i l’artista els grans tem es de .i M Mario R oques no deia, amb poesia popular catalana. Del m a t e i T m ots concisos i justos, el sifn ifica t i e s -r p ltir ara hi ha en premsa un d'aquella afirm ació de la ^ talitat. llibre d 'od es, que serà il-lustrat pe:d una llengua oficialm ent inexistent diversos artistes la ta la n s : Marti en el sol de la Pàtria ? B aí prepara per a l'E d iti.'íal Albí.' A ixi, quan algú va pensar d ’e d ita r 1una série de litografies que il-lustrc i algun llibre en català, hom hagué de un:t antologia de poesia paisatgista confinar-se en el llibre de luxe, de ti- ¡ dels millors autors catalans. ratge I m itadissim i forçosam ent fer. de l'abast del çran públic. Trobar T o s a t a exposar projectes, indica paper i impressor per a cinquanta ré que està a punt de sortir un vo­ exem plars era m és fàcil que per a lum titulat « A Barcelona * i qu una ed ició d ’un m iler de volum s. Fer :onté les ode* de V erdagusr Mara circular aquesta ed ició tan reduida aall, Lopez P icó i la mé« recent en en un cercle de catalans am ants dels lata, de G uilanyà, amb un ru óles lel que signa I bòixos I aigua'O.ti b ells llibres era nw nys exp osat, àdhuc prescindint de censures i d au­ lel pintor català Carles F ontseré Tambd, ai ias ! t s una e d i c i ^ U u J toritzacions, que si s'h agu és tractat a d is s im a L n e r U n L m o ltç a r a w F e ^ d'un ex ten s tiratge. ic que' k! na e r ^ r 8 p 8 s lf f P ^ c r e a r Adhuc va haver-hi una ed i­ una nova editorial que vol editar lli­ torial creada en gran part per a bres e* català per al gran públic i assegurar aquestes ed icion s, que és amb aquesta bona noticia que tenen un gran valor bibliogràfic in­ voldria acabar aquesta crón:ca. lin a trínsec i què m és en tindran el dia darrera observac ó : totes aquestes de dem à. donades le* circum stàncie realitzacions sem i-clandestines i tots ue en les quals foren llançades : un text aquests projectes, i algun altre del que S 'g n a aquestes ratlles, titulat m ’he deixat i del qual ja parlaré un <( T o t l'A n y » ,,r e r m e t é al pintor i altre dia, corresponen a les activi­ il lustrador A ntoni Clavé — un dia tats parisenques. I a Paris els cata penso parlar d'aquest jove artista lans no som gaires. Em refio que al català, que ha assolit ràpidament un Migdia ha sortit un m agnific esplet p ie stig i parisenc ben m arescut ¡de de llibres en català i que s e ’n pre­ d'buixar u n es litografies plenes de para una colla d'altres. Em penso gràcia i d ’una força evocadora irre- que ca’dria poder centralitzar aq u es­ s stible ; hi ha encara a punt de sor­ tes edicions, fer-ne la propaganda tir m algrat que ja fa m és d ’un any adient, posar los a l ’abast dels lec­ que estan com ençades, d u es altres tors catalans ,en benefici seu i de obres : « Barcelona a vol d'infant », !es lletres catalanes... i, a la llarga, dc Ferran Canyaimeres, amb litogra­ autors. I mxo em fa pensar, fié.-. en colors de Grau Sala, i « X I V altra vegada, en una cosa : per què Cançons ponulars catalanes », il- no e s to>-na a nosar en funciona lustrades am b pu n tes sequ es de Joan m ent la Fur.d>ció Ramon Llull ? P atís, fe b r e r 1945.


‘ A

a m b son c a s te ll a l cim , m es a i ! en el f la n c !

BARCELONA ”

Odes de Verdaguer, Maragall, Lopez Pico I OUILANYA — E s imminent l'ap aricio , a P aris, del volum « A B a r c e lo n a », el qual contindrà un p re­ faci de l’escriptor i critic literari ca ta là , R a fa e l T a sis ; l'O d a à B a rce lo n a , de Ja cin t V erd ag u er ¡ 1 O d a N o v a ^ a B a rce lo n a , de Jo a n M arag all ; l'O d a molt nova a B a rce lo n a , de Josep M . L o p ez P ic o i I O d a a B a rce lo n a de P e re G u ilan y à. E l volum serà il-iu strat amb aiguaforts i boixos g ra vats pel gran artista català, el nostre colj

m 'a p a r v é u r e t als b ra ço s d A lc id e s geganfí qu e p e r g u a rd a r sa fila d e l seu co sta t n as“ [cu da serra

tr a n s fo r m a n ts e

sh a g u és

quedat

a q u í.

V e t aci el com ençam ent de la gran O d a d ed icada per Ja cin t V erd ag u er a la ciutat de B a rce lo n a . E s crita en majestuosos a le x a n ­ drins retòrics, l ’O d a-q u e trofes-fo u prem iada als

consta de 4 6 Jo cs F lo ra ls

1 8 83.

A més de l edicio ca ta la n a , els editors en f a ran una altra en fran cés, en la qual hi hauran les poesies en llur text original ca ta là i la trad u cció fran cesa en carad a. A ix o a v a ­ lo rará en ca ra el volum i serà ensems una propaganda de la nostra llengua i d e la nostra lírica entre els medis bibliofílies f ra n ­

D esprés de referir-se a les pedreres de M o n tju ic, de les quals, diu, ha estat treta ia ped ra que ha servit per a la construccio d e la m ajoria dels edificis barcelonins, i

M . P ierre N orm and , conservador-adjun t de la Bib lioteca N acio n al, ha fet un co m en ­ tari d ’aquest volum, del qual n extreiem aquests p aràg rafs : « P lu s que des hymnes de gloire, se sont de veritables chants d am our qu en 1 esp ace d'un dem i-siècle, qu atre poètes catalan s ont adressés à B a rce lo n a , souveraine tou te resplendissante de 1 éclat du soleil et des reflets de la m er, la m eí dont elle est sortie, com m e V én us jaillie de l’écume des flots de p ar la volonté d 'H ercu le. Q u atre poètes choisis parm i tant d a u tre s , mais qui sont ses v rais fils, renden!, en 'd es inspirations et des hymnes divers, un hom m age *harmonieux à 1 antique cite. E t ces odes, celeb ran t la ville et ses m ontagnes, et cette vaste m er, porte de 1 ’A v en tu re, ont été pieusement recueillies p ar des éditeurs attentifs à les présenter sous la form e la plus précieuse d ’un livre d exception 3». I vet aci el que diu de l'artista « E n veritable artiste, en connaisseur avisé de la technique du L iv r e , C arles F o n tseré a réalisé un tout parfaitem ent hom ogène, ou le ton de ses eau x-fo rtes, s’harm onisant à I’en crag e de la typographie, semble étre en quelque sorte le développem ent naturel du texte lui-m èm e I acab a dient : « L e lecteur app réciera de lui-m ém e les qualités spécifiquem ent artistiques de l’illustration, oü il trouvera tout à tour les points de vue les mieux choisis de cette cité de la mer et des m on­ tagnes sous ses plus émouvants aspeets : le port vu d e près ou de lo in, com m e un pan o ­ ram a splendide, ou un havre abrité de m on­ tagnes, aperçu à travers des ram ures et des feuillages touífus, la mer et ses múltiples jeu x de lumière et la splendeur ailée des voiles de ses barques. Si R a fa e l T a sis est l'historien lettré de ces quatre O d es, C arles Fo n tseré est le cinquième poète qui chante la splendeur et la gloire de B a r c e l o n e » .

la

reven ja

Interrom puda per un viatge a B a rce lo n a quan M a ra g a ll la reprèn escriu : T e n s a q u e s ta ra m b la q u e és una h erm o su ra

i a l m ig d e le s b o ires d e l fu m i ses m a rq u e s c a m p s d e b la t en la p a u d e ls p a tr ia r q u e s m a d u ren le n ta m e n t els fru its a n y a ls . R e m a rca Jo a n C h ab às en el seu llibre « Jo a n M a ra g a ll, poeta i ciu tad à * . que M a ­ ragall fou el poeta de B a r c e l o n a » , que ales­ hores equivalia a ésser el poeta de tot un sentiment, el sentiment, ca d a vegad a més d e ­ finit i voluminos, de la catalanitat.

esdel

laborador Carles Fontseré.

cesos.

am h

i iens la d o lç u r a d e ls teus a rra b a ls on , ta n p r o p d e tes v ie s so n o res,

Q uan a la f a ld a ,t m iro d e M o n tju ic h seg u d a ,

en

i

d ’al-lu d ir a la m ar que. « D orm a tes plantes besantles com vassalla » p arla de les m untanyes que cenyeixen la ciu tat i descriu en catorze estrofes els voltants de la B a rce lo n a prim itiva. M é s ta rd , al-ludeix a fets histories o llegendaris, i seguidament pronuncia els noms que li han donat prestigi : San ta E u là lia , la V e rg e de C erv elló , A ta u lf, Jofre, B o rre ll, Berenguer, Ram on el de 1 espasa, R am on el dels usatges, F iv a lle r, Balm es Caropeny, F o rtu n y ... 1 no oblida tampoc R oger de L lu ria , Joan d 'A u stria i Cristofor C olom . Esm enta desprès rronuments i temples b a r­ celonins Bellesguart, V a lld o n z e lla , D re ç a n a , P ed ralb es, la C iu ta d e la , Sant P a u del C a m p , S an t P e r e d e les Pu elles, S an ta M a ria del M a r , S an ta M a ria del P i, San t M iqu el, la C a sa de la C iu tat, les columnes d ’H è rcu le s, la Seu. E n la penúltima estrofa al-lu d eix C lem èn cia Isaura i rem arca l'impuls dels

I lona

vet aci un fragm ent de 1 O d a a B a r c e ­ del poeta ca ta là P e re G uilanyà que

resideix, de fa molts anys, a P a ris : P e r les R a m b le s d retu reres on fr e s se ja ta n t d 'e n c is, so ta f lo n je s c a b e lle r e s , p iu la d iss a , c a n t m assis d e p r e s è n c ie s v o la n d e re s, hi d a v a lle s d o lç a m e n t, q u e les ones ren o u eres son siren es co n sta n tm e n t. M o n lju ic t'és la tu m b a g a i m e d a lla s o b re el p it. T é ja r d in s am b una d a g a p r im a a l cim d 'u n f la n c f e r it i c e n y it d e v e r d d 'o b a g a i f o n ts b la v e s i p e r fu m s ... M ir a e l m a r i l’a fa lg a p e r q u é p o r ta a d in s tes llum s.

Jo c s F lo ra ls , per a ca b a r dient : Lo

feu presen! e s p lè n d il es d e n ous te m p s la u r o r a ;

io t so m n ia n t f u lle ja lo llib r e d e l p a s s a t ; tr e b a lla , pensa, lluyta* ; m és creu , esp era

[p ora. Qui e n f o m a o a lç a Is pofc/es, es D e u q u e,ls [h a c r e a t.

Jo a n M a ra g a ll com ençà la seva O d a a B a rce lo n a la prim avera del 1 9 0 9 . E ls primers versos foren escrits durant els passeigs m a­ tinals del poeta per turo del T ib ia d o , des d'on contem plava la ciutat que anava cre i­ xent : O n t’en vas B a r c e lo n a , e s p e r it c a la là ! a m b tes ca ses d is p e r s e s ... i ta gran llib e r ta t ? M a ra g a ll continua l o d a a C ald etes, on s'assabenta dels sagnants fets del juliol del 1909 : E s c la tà la m o rt d e tes v ie s r ia lle re s. I reacciona davant la repressió : 1 t’en s d u ta en la m a r la m o n ta ^ y a ; ai ! *q u e venja

U n a necessi

Üibres ca

F in s a la catàstrofe del j 1 9 4 0 , l'existèn cia a Paris de dació Ramon Llull, dolada de m aterials su ficien ts i assistid col·laboració d e to ts els intel catalans, perm etia d esperar ' aviat fora resolt el problem a i c ió de llibres en el n ostre id-< « R evista de Catalunya » veni tinuar la que encara sortia a del 1 9 3 8 a B a.celo n a ; el seu g u t. com la seva presentació cl to d'aq'jella, perquè e ls hoi la dirigien i redactaven eren teix o s. Cinc num eres s e ’n vart car, que són ccn servats preci pels que varen poder-los adi quan hagué de suspendre la bücació per le s ex ig èn cies dç ció m iliíar, prim er, i ¿espres cupaç ó alem anya, hi havia en d o ; lib r e s i llest de composií ginal per quatre o cinc nüme d í la revista T ot aixó s'h a pc impremta fou saquejada pels a'


Édition d’artiste

V ie n t de p o ra ítre :

A BARCELONE ODES

de Jacint VERDAGUER, Joan MARAGALL J. M. LOPEZ-PICO et Pere GUILANYA dans leur lexle catalan et la fraduction française en regard avec un* introduction de Rafael TASIS Six eaux-foríes ef bois gravés par C a rle s FONTSÉRÉ Un v o lu m e de 88 p a g e s s u r p a p ie r v é lin s u p é r ie u r B iv e s, in -16 g ra n d a ig le ( 1 9 x a 6 ,5 c m . ) . C om p o sé à la m a in en c a r a c te r e s F ir m in -D id o t c o r p s 1 2 et im p r im é en p lu sie u rs te tes p a r le m a í t r e ty p o g ra p h e G astón H a lle p é e , à P a r ia . L es e a u x -f o rte s o n t é lé liré e s s u r les p resses à b ra s de R o g e r L a c o u n é r e . L e lo l u m e est p ré se n te sous u n e c o u v e r t u r e de p a p ie r de fil d ’A u v e rg n e k la m a in im p r im e en n o ir e t r e lie f e n c r e u x . L e to u t d an s u n e c h e m is e e t e m b o ita g e en c a r t ó n e t to ile , a r e c les t i tr e s en o r . JU S T IFIC A T IO N DU T IR A G E C e tte é d itio n a é té tií é e i t r i c t e m e n t à 87 e x e m p la ir e s , s a r o i r : e x e m p la ir e s a v e c u n e su ite des e a u x -f o r te s e t un e des p la q u e s de c u iv r e o r i g i n a l e s . . . 6 .0 0 0 jr09 e x e m p la ir e s n u m é r o té s de 7 à ....................................................................................................................... • • • r* II a e té tir é , en o u t r e , d ix e x e m p la ir e s h o r s - c o m m e r c e , n u m é r o té s de L X X \ I à L X X X V _________ í l r e s te e n c o r e en v e n t e q a e l q u e s e x e m p la i r e s n o n s o u s c r it s .

6

S a d r e s s e r à l ’a r tis te illu s t r a te u r , G arles F O N T S E R É 7, ru é A la s s e u r , P a r is-X V 6. Ségur 82-83. C. C. P . 362-92 Paris


FE D E R IC O

LA MAISON DE BERNARDA

ST U D IO DI'.S

CHAMPS ELYSÉES

/

I t i T

Pécora

l i n

i■t t ' u - l m n c -

dr

i -o

t ’lKH 1<-

..........................................................................

A n n ie l 'A U I K L I lé l e n e ( i K K I t l.K

. ...

M a r í a . l o - c l a , m e r e <I<- l t e n » * f « 4 t . . A i i *>i i .>( ia * . ti lle ili* I t c m a r d a ......................... M .idelrine. A m élir, . ... Lt

n

a e l e s til- F K h K I t l e o O A I U 'I A LO lJC A A d a p t a r o n d e .i r á n M a r ic C K K .Y C II t -s i i u i : Mu.»iqiie d e .1 aci|n o s T I M T M ’ II n >(‘1111 ' d e M a r if( .1 A t'Q I K M ON T

ha n¡He im y r r .S u /a u n e KI<OX .I c a i m c IIA R O K Y X

ih a i i x i l i s ili' J a c q u c ^ T I U T s c i l s o n t i u t c r p r é t é c «ll'CUl> p e in U p a r . 1 .1 ! . U I ’ ISSO N S n m u i^ jitm u «les N I T I D O S R A D IO

,e S

LK

S P I U 'T A (!.!• ;

I |K 1*

M a r t i r i o , tillo d e H e ñ í a n la A ili lr . I 'o u c ia . ti' 111 iii«- «le e l i a r g c .. ........... P ru cc iiria L a 1 >o m r>t ii|iir. .

L ilia u e M A I Í J X K .la n i lies 0 1 V O X « ¡e r m .u u r A I lC l I h L .■'I lll« P ili-

A lid iv s r i l l J l S S K I Í e t l a s C o iu p a g n o n s d e n sl im ir> r x é r u t é s s i m - la « I i i « * i i <l<* Mnii I ..S 131. h o iil c v a n l IL iiisM iiau u

llT ltr T K lJ A

V •

(¡m e v ié v e

••■ ••••

lili AY

lím ite J a n i n e A M IO T

l’ A U

AIYIOUR DE DOh PERLimPLin AVEC BEIISE Eli SON JARDIN 1

i r l e «le l'I-l D KK ICO ( ¡A I U 1 A LO IM ’ A A da p l a t i n o d e .le a n C A M P h ú 'n i s e t e iis lin iie s i e .le a n li A Z A I X K M u siq iic d e t'la u d e A l i l l I K I '

Di ni l’ e ilim p lin .. lieli M :ii r o lt a . L a m e r e d< Ikii>e L e s L n tin s

............................. ...... .............................. ...................... _____________________

M a m ie c .l A C g i ’ K M O X T .1 a n i n o 4»r Y O N fé e ile D YLM A S im o iic C K N D IíY A m ir é SC IIL IC SSK K

e n n - g i s t r é e so iis la d i r r r t i o u «le T m iv A l III X a u S tu d io T l \ ( M X IsO N O K < o s t i o n e s o X r c u t é s p al M ine K A l t l X s k A D é c o r s p c i n t s p a r J . I*. I H ’ IS S O X

H areo u rt

.( ¡ l i l i l í e s ( ¡ 11 Y O N K n tr ’ a e f r il r Jó m inut4-s e n t r e

•* L a

M a is o n d e

H e r m in ia ” e t " l’ rrlim p Ü n ' d e “ h n M a is o n c r B e r n a r d a

l'aijsi*

de

ñ m in u t e s

LORCA

Ni la va le u r p o é tiq iic d e L m e a e s t de t o u t p r e m ie r o r d r e , son iin p iiiiaiK -e en tm i t q u a u t c i i i d e t l i é á t í e n e lui e é d e «-ti r íe n . S a liiv v e r a r r i é r c d r a u ia t iq ii e , tir illa ly iu e n t in t e r m m p u e p a r le s halle» pila la li x iv i e * q u alid le p o e te a t t e i g l i a i t ;i p ein e 87 u u s , luí ;u*sure lili lu h g é g a lo m e lit é m in c lit d a lis le t h é á t r e c o u te i u p u r a in , non se n .' leiu en t c ^ p a g iio l m a is iin iv e rs c l. l'a r in i le?. i|iieli|iles s i \ p ic c e s é c r i t c s p a r l e ;p o é t e , tr o i s a u n io in * niit é t é ju^i|u'ii p ié > c n t t r a d n í t e s eii ír a m ,-s iis . V oces s a n e a n te s “ Y erm a , *• L a C a * a d e H e r m in ia A lha ” , elitin . K o iic ie r e iiic u t e ^ p a g n o l pul' so n a p r e t é , p a r la p ro fu n d en !' d e sa p a s s io n , le t h é á t r e d e L o r e a n 'e u ren d p a s iikjííis Uli ¡ton p lu s v a s t e , d 'iin c tia « ii| iie i|iiíilité liiiu iailie qui dé(M?<*e la r g e in e n t le? v a le u r s n lip e llle ie lle s d 'n u p r e m ie r a tio r d p itto r e s (| ile . Si s e s p e r s u iin a g e s é v o li le u l. a i n i r n t e t h a ts s e iil so iis nu eiel e s p a c i a d , d a n s d ea d é c o r s a m la lo iis un e a s t ill n u > . e t p o r t e u t d e s v é te in e n t s ty p i>|u es, si leu r l a u ^ a g e p o s s é d e r iu e o ii f o ii d a ld e u u d i té , lili p eu r a id e m u ís mili s a n s K ia n d e iir , d e T e^p affiio l, le u r i n t é r é t e s t loiu d e s 'é p u i s e r la . C e q u i e l l e / e i i \ s a n t e a u x y e u v e t n o lis s a n i e a u c o n , e n nou» p r e u a n t i i t t é r a l e i u e n t a u c o i p s , e 'e s t le u r e o u d itio ii, d e v r a i s lio in m e^ e t d e f e u im e s v é r i t a l d e s , d 'é t r e « rien d e in o iiis q u e d e s h o m m e s e t d e s íe m u ie s », p o u r e m p r ii u le r l’e x p r e s s io ii h un a u t r e d e s K iam U é c r iv a i lis e *p a g n ¿ j]s m o d e r n e s , \lijj;iiel de t'iia m u iio . D es lio m in e s, d e s f c u im c s , m a i» en p r o f o iid e iir , ju s q u 'á la u io elle d e s o s . C lia u g e z le j é c u r d e la p ié c e , s e s c o s t u m e s . L e d r a in e e t s e s p e r s o u n a g e s tie n i r o iit t o u jo ii r s d e h o u t. g a r d e r o u t , si j ’o.se d ir e , t í j u t e le u r e f f tc a c it é I r a g i q u e , t o i i t e le u r h u m a iiité i n t a c t e e t v i v a n t e . L e s filie* d e B e r n a n t a , e n f e r m é e s e n t r e le s I d a n c s m u r s d e le u r s c h a m b r e s d e cé liha t a i r e s o u a u fo u d d e le u r c p a t i o » r e v e r h é r a n t d e s o le il, p o u r r a ie n t p a r í a it e m e iit v iv r e a v e c la m é m e i n t e u s i t é le u r a t r o c e d r a m e é léi lie n ta i r e e t é t c r u e l d a n s un c o in d e v ieille. p r o v in c e f ra u t,íiis e o u n 'i i n p o r t c oii a i l i e u r s . L a la n g u e , le m itie u , la r a c e lie c u m p t e n t p lu s . 4 'e s t c u fe iiim e q u e 4*es p e r s o im a g e s p a r l e u t , a i m e n t , débi r e n t , ii a is s e iit . r é v e n t , c t c ’c s t le u r r é a l i t é d e r n ié r e d e . fe m ín e a q ii’e lle s n o u s li v r e n t s o u s les f e u x d e la r a m p e .

J o s é M a ria Q L 1 R 0 Í .A

M iisiijiie S tu d io

G A R C IA

S t u d io

H a rc n u rt

I lélèile (iK K B FK r iilt»

l‘ LA.


L ï flïIT*I 4*

***

■MT'?

m e L * f« y e tfc e JANV 1 9 4 6

»i

LES BEAUX L DU MOl

est de grandes ceuvres dont il semble que la perfection tant le génie du poète ou du conteur en a réalisé l’exa< sont, parmi les plus caractéristiques, et en des genres b d’un Rabelais, d’un Balzac, d’un Rimbaud. La force de le tation, rend toute image superflue, méme offensante. Et pourtant, certains téméraires, inconscients sans <| à tenter l’aventure : les plus révoltants sacrilèges sont, en gér Mais dès dentiel, permet signaler aussitót deviennent alor talent exceptioni hommage pertin C’est le o du Vantagruel de baud. La force lence de son st ceuvre déversée, tumultueux de ( déjà tenté bien c fourvoyés dans droite, confondai Seúl, Gustave E compris l’esprit de justesse toute lui il semblait une telle perfecl E t pourts se mesurer à scn; il n’a point recul au’entrainerait a tout de suite qu’ Se dégag 1c passé proche G ra v u re de Jacques B O U L L A IR E p o u r - L a u re tte ou le C a clu t ro u g e tion très nouve

ctita artij : sa ern: par

l

I

"

___________________________________________ k ff m |

■ ■ ■ ■ ■ ■

*

I ía r ic

t

**- - * «--'** &ío. muií uc i un a eux, est mustrée par Jacques Boullaire, dont les impeccables gravures sur bois reproduisent les diíFérentes scènes de cette intime tragédie politique et amoureuse. II nous montre tour à tour le sourire de Laurette dans l’extase de son premier attachement et son visage hagard dans l’hébétement de sa folie, après l’exécution du « déporté ». La pluie et les ténèbres ensevelissent, comme un linceul, chaqué tableau de cette sombre aventure. Tmtika est une fantaisie enchanteresse, un conte de fées, un réve peuplé de papillons et autres fantasmagories qui ont inspiré de charmantes aquarelles à François Quelvée. Elles ont été transcrites et gravées sur bois en couleurs par Emile Boizot. La délicatesse des teintes les plus nuancées en a été reproduite avec beaucoup de talent. M. Louis Carré dont on connaít le dévouement à la cause des peintres les plus modernes, a publié un magnifique volume consacré à Raoul Dufy. L ’oeuvre prestigieuse du coloriste n’est pas ici envisagée. On a exclusivement réuni des dessins, des croquis extraits des cartons et des carnets de l’artiste, oü l’on constate une fois de plus la maltrise technique et l’étourdissante fan­ taisie de Dufy et, comme le dit si justement M. L. Carré, « son esprit d’analyse des formes natuEn l’espace d’un demi-siècle, de Verdaguer à Pere Guilanyà, quatre poètes catalans ont cnanté Barcelone. M. Raphaél Tasis a publié leurs odes dans le texte original avec la traduction française en regard. Carlès Fontséré a orné ce recueil d’eaux-fortes saisissantes par leur harmonieuse vigueur et de bois en grisaille pour les lettrines, en-téte et frontispices, parachevant ainsi l’hommage rendu par des Catalans à leur noble et douloureuse capitale. ïf ConTfeiTC de sigñaler encoré' l’initiàtive" fort lòuable des Editions de la 'iable Kondí leur revue de grand luxe, mais purement littéraire, est enrichie de reproductions de dessins de nos meilleurs artistes contemporains. Le dernier numéro contient des fac-similés, en pleine page hors-texte, de très beaux dessins de Bouneau, A. Maillol, Salvat et H. de Waroquier. C’est là une belle tradition, judicieusement reprise et parfaitement réalisée. Nous parlerons, une prochaine fois, de la curieuse illustration de YOpéra des Gueux, qu’achève Mariano Andreú pour l’éditeur Sautier et des délicats burins de Mlle Esperance pour les Poèmes Eclietis de Sapho (Editions du Raisin). Pierre M o r n à n d .


L a

N

ostra

R

e v is t a

LES AB T S I ELS AR TISTES

Fontseré està enlletint i eaicio m onum ental dels Cánticos Espirituales, de San Juan de la Cruz, am b el text original acarat a la tra­ ducció francesa del R. P. Cyprien de la N ativité de la Sainte Verge, pu­ blicada a París el 1641. El llibre, con­ ten in t quatre boixos i dotze litogra­ fies a to t colór, es fa en una edició '•m itada a 270 exem plars, 20 d ’ells fora de comerç, i sortirà el vinent mes d ’octubre. 3 A quest m ateix artista treballa ac­ tualm ent en divuit il·lustracions per a una edició de bibliòfil de )a novel·la Solitud, de V íctor Català, que treurà Edicions Catalònia, a p art de la corrent, la qual, com és sabut, form arà el volum XII de ta Col·lecció C atalònia. __ i—


S A IN T J E A N DE LA

C R O IX

CANTIQUES SPIRITUELS avec la traduction en vers français de R . P. Cyprien de la Nativité de la Sainte Vierge Recueillis et présentés par Rafael TASIS Lithographies et bois de Carlos FO N T SER É

A P a r í s , c h ez l ’ A r t i s t e M . C M . X L . V.


426

L a

N

ostra

R

Una altra gran oferta als assaboridors dels bells llibres!

CÁNTICOS ESPIRITUALES de

SAN JU A N DE LA CRUZ

T ex t original am b la traducció francesa d el R. P. C yprien d e la N atw ité d e la Sainte V ierge R ecollits i presentats p er Rafael Tasis Il-luscrats am b litografies i boixos de Caries Fontseré l a poesia m ística espanyola — millor dit, la Poesia a seques— aconseguí am b les obres espirituals de San Juan de la Cruz u n dels cim s m es alterosos de l'esperit. La Subida al M onte Carm elo y N oche obscura del A lm a, el C ántico espiritual entre el A lm a y su esposo Jesucristo i La llam a de A m or Vivo, són poem es que ocupen, a través dels segles, u n lloc d'honor a totes les antologies-— El devot Carm elita Descalç era adm irat i venerat a França m olt abans de la seva beatifi» cació. Les seves obres havien estat ja traduïdes el 1622. Però la traducció que introduí en tota la plenitud de drets en la literatura francesa l’admirable poesia del gran m ístic castellà va ser la que y a jer el R. P. Cyprien de la Ñativitc de la Sainte Vierge i que va publicarse el 1641. Paul Valéry, que va ser qui va trobar aquella traducció, oblidada durant m és de dues centúries, lloà les seves altes qualitats 'inspiració i de lèxic.— L'edició que presentem porta encarades la versió original i la traducció francesa. Rafael Tasis fui escrit u n pròleg docum entadíssim , on parla de l autor, del traductor, de l'obra i de totes les edicions precedents. Carles Fontseré, el gran pintor i il·lustrador català, ha interpretat en im ponents pintures reproduïdes litogràficam ent a tota pàgina, tota la poesia m ística i terrenal que s'exhala dels meravellosos C àntics de San Juan de la Cruz. C A R A C T E R ÍS T IQ U E S M A T E R IA L S DE L ’E D IC IO U n volum en form at in-16“ grand aigle (19 x 26’5 cm s.), de 92 pàgines, en paper vélin blanc, de la M anufactures de Rives, de 10^ quilos la raim a. Les il·lustracions es com posen d ’onze litogra­ fies originals a colors, am b u n conjunt de 86 pedres, tirades directam ent en les premses a m à de l’artista _i suia la seva direcció personal, i de quatre gravats al boix, originals tam bé de Carles Fontseré i tirats a colors. Les cobertes són decorades per una gran litografia del m ateix artista, a tres colors, estam pada dam unt paper chiffon d ’Auvergne, fabricat a mà. La tipografia ha estat com nosta a mà, en tipus Firm in-D idot, del cos 16, pel m estre im pressor G astón Hallepée, de Paris, a base de la m aqueta creada per l’artista. El volum es presenta en una carpeta i un estoig de cartó i símili-pergamí, am b el titol im près en or vell en el llom. ; JU STIF IC A C IÓ D EL T IR A T G E S ’ha fet una edició de 250 exem plars, distribuïts així: $ USA. U n exem plar únic, m arcat am b el n, m ero 1 i am b el nom del com prador imprès, amb tots els apunts, bocets i dibuixos realitzats per a la contecció de l ’obra, així com : u n duplicat com plet de les litografies, tirades en gran form at (38 x 53 cm s.); una col·lecció dels estats dels colors de cada làm ina, i u n triplicat com plet de les là m in e s .................................................................................... 825.— D eu exem plars, num erats I al X, que com prenen: un duplicat com plet de les làm ines, tirades agran form at; una col·lecció dels estats dels colors de cada làm ina; u n triplicat com plet de les làm ines ................................................................................. 124.__ Quinze exem plars num erats XI al XXV, am b un duplicat com plet de les làm ines . .. 82.50 Dos cents vint-i-cinc exem plars num erats 26 a 250 ..................................................... 62.__ S’han tirat, a més, vint exem plars fora de comerç, destinats als col·laboradors i a l ’artista, m arcats A a T.

C A R L E S

F O N T S E R É ,

editor —

P a rís

D i s t r i b u i d o r a per A m erica:

ED IC IO N S

CATALÒNIA - Nàpoles, 84 - Tel. 28-62-76 - Mèxic, D. F.

e v is t a


GERMANOR R e v is ta d els c ta lo n s ~j?ost - Setembre 1946

E W C IO N S

A A de

PARIS

París han estat editats

gran

Gr3R„AH0R R e v is ta d els c a ta la n s de X ile Octubre 1946

DE LUXE DE LLIBRES C A T A L A N S

luxe,

am b

tira tg e

re fin a m e n t tip o g rà fic ,

i

diversos llib re s catalans lim ita t

il·lu s tra ts

del pel

més

de Joaquim

pu blicats

és la "F i del

Ruyra, obra cim de la

prosa lite rà ria catalana, am b dotze lito g ra fie s d e C a r­ les Fontseré, i am b p re fa c i de Rafael Tasis i M a rc a . El

nom bre

d'exem plars

d'aquesta

e d ic ió

és

de

v uintanta cinc, més deu exemplar fo ra de venda. El seu preu, ¡a que cada s irie d'exem plars té característique s diferents, o s c il·la entre quaranta i v in t dòlars.

d ire c ta m e n t

per

d'acom panyar-se xec bancari.

a aquestes edicions,! c al d irig ir-s 'h i als amb

encàrrecs. la

A

PARIS

Els escriptors i

artistes

catalans

residents a París

m e ita t

Les del

com andes sel

im p o rt

buixant i p in to r C arles Fontseré, ha o b tin g u t un no­ ta b le

èxit am b els seus decorats de "B odas d e San­

g re ",

de G arcía

p ita l.

A ctu a lm e n te

m ental

Lorca, repressentada està

del "C á n tic o s

e n lle stint

E spirituales",

en aq uella

una

e d ició

de

ca­

m onu­

San Jua n de

la Cruz, am b el te x t o rig in a l a c a ra t am b la tra d u c c ió francesa

del

il·lustra cions

1641. El m ateix artista de

l'e d ic ió

de

tre b a lla

b ib liò fil

de

en les

"S o litu d "

que p u blicarà la C o l·le c c ió C a ta lò n ia , a p a rt d e la c o ­

Les "E dicions C a ta lò n ia " de M èxic, representen pe r a tots a A m è rica

CATALANS

in te nsifique n de dia en dia les seves a c tiv ita ts . El d i­

El d a rre r d'aquests llibres a G iro n a ",

I ARTISTES

exquisit

m illors artistes

catalans residents a França. món

ELS ESCRIPTORS

han eu

rre n t

que

en

curs

d'im pressió.

De

Fontseré

són

tam bé les il·lustracions de "L a f i del món a G iro n a ", de

Joa quim

Ruyra,

obra

que

pensem conèixer a v ia t

¡a que alguns catalans de X ile han tin g u t el bon gust d 'en carrega r-ne exemplars.


i

iiiuiiiiiiiiiih;;

EL S

Catalanes

aquest conjunt adm irable ha estat assolit co ntant nom és, am b els a rtistes que no s'han mogut del Roselló o dels D ep a rta ­ abnegada, els uns am b la p in tu ra, els a l­ m ents veins i que no han estat m ai bene­ tres am b l ’e sc u lp tu ra , co n tribueixen a ficiats del «bluff» ni dels llo re rs a que ens l’en altim en t constant del nom de Cata­ tenen acostum ats els a rtistes de «plantilla» Q uant tem ps a v enir, serà l.hora de pas­ lunya. sa r com ptes del que hom ha fet d u ra n t Molts d ’ells s’han vist obligats a llu ita r am b totes les ad v ersitats de l’exili i les l’exili, serà qüestió d’e sta b h r la diferència han vençudes p er la força de llur art. Man­ de la b o r positiva po rtad a a cap pels a rtis ­ cats d e to ts e ls m itjans econòm ics, de l’éss- tes en c o m aa ració am b la dels vells polí­ calf fam iliar, isolats, de vegades, en ar tics «m arrullers» que han pognt viure en m ots cu ltu rals on han estat mal vistos pels vacances des de la n y 36. n atu rals del pais, desconfiats i su sc e p ti­ Per o b ra dels artistes, veurem que s han bles que no veien en ells, res més que pogut estrè n y er llaços de fra te rn ita t e n ­ l’im atge del refugiat servida p er totes les tre la F ra n ç i i C atalunya, éssent notable agències fran q u iste s i feixistitzant», els a r­ llu r aportació al m ovim ent artistic-inteltistes catalans han estat assistits c o n sta n t­ lectual francés, i en especial del Rosselló. m ent p er una fe inesgotable en llu r a rt i Per l’o b ra dels polítics de l’espècie es­ m entada, sols p odrem a p re c ia r el que cos­ en C atalunya. P e r tala m otius, ha estat possible que, ta a la co m u n ita t catalan a llu r estada a en un o b rir i ta n c a r d ’ulls, el Casal de Ca­ lesp latg esd e moda, els com ptes dels grans ta lu n y a de P erp in y à, hagi pogut re u n ir el hotels de P aris, de Suïssa i de Mèxic, i el bell co n ju nt d ’obres que ha esta t ja elo­ m antenim et d’una xarxa de b u fa-o relles, giat pels innom brables tcon n aisseu rs» que de se cre tàris i de m ecanògiafes destinats han pogut ad m irar-les. a d o n ar la sensació de que hom fa alguaI el que cal re m a rc a r més del cas, és que na coxa per Catalunya

NOSTRES

Baix aquest titol el.sC asalde Catalunya» de P erp in y à, amb motiu de l ’inauguració del seu nou escatge social, ha overt una exposició de p in tu re s i e sc u lp tu re s d ’a r­ tistes catalan s. Cal a d m ira r am b la facititat am b que han estat aplegades una q u a re n te n a d ’o­ bres selectes que form en el bell conjunt eclèctic d ’aquesta exposició, on poden a d ­ m ira r-se , al costat d ’unes audàcies d ’una p in tu ra in sp ira d a en l’estètiea picassiana, la se re n o r dels retau les clàssics i la fre s­ c o r dels paisatges im presionistes. S eguint el n ostra c rite ri de no estab lir c o m p a ra c io n s col·lectives, i m olt m enys en les que, com en el cas p resen t, ten en un c a ire n etam en t p a triò tic , ens a b stin ­ d rem de c o m e n ta r ni d e ta lla r una p e r una les obres exposades, m ereix en t-n o s, com en s m ereixen, si m és no, el n ostre m és entu ssia sta ap lau d im en t i calu ró s encoratgem ent, to ts a q u e sts artistes que a l’ex ili gràcies a llu r la b o r p e rse v e ra n t i àdhuc

Lletres ARTISTES

Es hora ja que in stitucions com les dels «Casal de Catalunya» s’ocupin dels artistes catalans. L.a v ertad era politica consisteix precisam ent en fer re llu ir les valors esp i­ rituals dels pobles. Felicitem , doncs, l’in i­ ciativa del «Casal de Catalunya» d e P e rp iuyà i als artistes exilats que han c o n c o r­ regut a l’exposició, als pintors, dibuixants que s’anom enan Bofarull, Figuerola, Font­ seré, G arrido, Giner, Gomez-MartinezTMacià Miró, G erm ans Nicolau, Picó, PuigP ujades, R iera i els esculptors P aredes i Viladomat. C om pleten aquesta exposició unes teles de Bosch Roger, Domingo H um bert, Llav anera, Mallol, P ascual i Pitxot, ap ortades per diversos col·leccionistes p erpinyanencs que h a n v o lg it co l·lab o rar en aquests actes. A l’iu au g u ració hi assistiren, u ltra els M estres P om peu F àb ra i Pau Casals, el P refecte dels P irineus O rientals, el Batlle de P erp in y à i el G eneral-Cap d ’aquesta re ­ gió m ilitar, donant relleu a l’acte am b llurs p arlam en ts, éssent d e re m a rc a r, que aquest d a rr e r s’a ir e ç à en català als oients que re co llire n am b a p lau d im en ts les seves p a­

raules amb la llco^ua vernàclr. Mereix tam bé ésser especialm ent esmj n t ï d i , l’assistèn cià dels d irigents i d i ­ verses delegacions del «S ecoursQ uaquers» que han cedit galan tm en t llu r local al Ca­ sal de C atalunya, i han a p o rta t el seu c o n ­ cu rs en tu ssiata a l’organització d ’aqu esta exposició. L’acte, que resu ltà b rillantissim , ta n tjp e l nom bre com per la q u alitat de la co n co rr è i ï i a , i e s p s c ia lm jn t p e r l’a m b ien t i l’esp jr it q i e l’a n im ïv e n , tingué una c o n tin u ­ ïtat, la vetlla, amb una au dició de s a r d a ­ nes. q i e foren dançades per in n o m b ra b les rotllo i, o a s’estre n y ien t les m in s fra te rn a lm sn t els catalan s i els fran ceso s.


El Pi de les Tres Branques COL'LECCIO

DE

LLIBRES

CATALANS

SANTIAGO DE XILE • CASILLA 13146 • TELEFON 86853

★ EL PI DE LES TRES BRANQUES és una empresa desinte­ ressada al servei de la cultura catalaDa a l ’eiili. Es proposa editar periòdicament obres catalanes o versions al català d'obres d ’altres literatures. EL PI DE LES TRES BRANQUES aspira a fer arribar els seus llibres a Catalunya i als nuclis catalans d’arreu del món. Serà l'aportació espiritual dels catalans de Xile a la nova Renaixença nacional. EL PI DE LES TRES BRANQUES compta amb un capital ini cial cedit per un grup de patricis, i espera poder conso­ lidar la seva obra amb les subscripcions que pugui

S E R I E L IT E R A R IA C A T A L A N A Pocxia, Narració, A naig

SALO DE TARDOR, de Pere Quart (Il·lustracions de Roser Bru). LA MASCARA, de Xavier Benguerel. EL LLIBRE DEL SENTIT, de Josep Ferrater Mora (Il·lus­ tracions d'A lbert Junyent). QUATRE ESCRIPTORS XILENS, de Domènec Guansé. POEMES, d'Agustí Bartra. I obres de Josep Carner, Pere Calders, C. A. Jordana, Car­ les Riba, Clementina Arderiu, etc. S E R IE «D O C U M E N T S

DEL

NO STRE

TEM PS»

LA CATALUNYA CONTEMPORANIA, d'A. Rovira i Virgili. I obres de Amadeu Hurtado, M. Serra i Moret, etc. S E R IE E S T R A N G E R A

FRAGMENTS, de F. Novalis (Versió de l'alemany per J. Fe rrater Mora). VIATGE SENTIMENTAL, de L. Sterne (Versió de l’anglès per X. Benguerel). ANTOLOGIA DE CONTISTES XILENS (Versió de Domènec Guansé). ISABEL, d’A. Gide (Versió del francès per Joan Oliver). CALIBAN PARLA, de J. Guehénno (Versió de S. Sarrà Serravinvals). EL CEMENTIRI MARI, de Paul Valéry (Veroió de X. Ben­ guerel). Edició especial fora de sèrie, amb test francès i català i il·lustracions de Carles Fontseré.

EL PI DE LES TRES BRANQUES P U B L IC A R A

UN

L L IB R E

CADA

M ES

Direcció i A d m i n is tr a c ió : S A N T I A G O DE XILE • C A S I L L A

13146 • T E L E F O N 86853


r í - f i - í í ,

La

N o s tra

R e v is ta

.

E l

297

m i s t r a l

Totes les teves aigües i les teves onades passaran sobre teu. T u em dones els dies m esurats a la llargada de la mà, i el tem ps de la m eva vida no és res davant Teu. El tem ps de la m eva vida, Senyor, no és res, no tansols davant T eu, sinó ni davant m eu.

en la tenebror de la cambra i enmig del brogit i del soroll de fora, hom perd la noció del temps. Endormiscat, hom pensa: «Aviat despuntarà l’alba.» I, després, es reveuen les mateixes tenebres; es sent en­ fonsar lliurement el mistral darrera els murs i porticons, i es comprèn que aquestes tene­ bres, aquests tumultes, aquest brogit, són en­ cara nocturns, són encara la mitja nit. A llar­ gant el braç vers la capçalera en un gest fami­ liar, il·lumino la cambra i miro el rellotge. És una hora morta. La claror, al meu voltant, ha suavitzat el to de la cambra, els brogits i sorolls s’han allunyat de la casa, per bé que el mistral brunzeix encara cruament, lúgubrement contra els murs on es recolza amb força salvatge. I el cub il·luminat de la cambra resta tran­ quil davant meu. El mirall reflecteix, indife­ rent, sobre l’escalfa-panxes, una segona cam ­ bra que s’enfonsa en les profunditats del mi­ rall, pariona de la primera, només que més baixa i més menuda; allà baix, també, un llum encès damunt del vell llit de roure on dormo, després de tants anys, en aquesta vella casa estrangera. U n rostre macilent reposa sobre el coixí; sota la claror que cau de dalt es veuen les fosques cavitats dels ulls, el front esblan-

A

l l l it ,

queït i la clenxa irregular partint els cabells ar­ gentats... Després aixeco novament el braç, i novament davant dels meus ulls no hi ha res més que l’espessor de les tenebres dir.s les quals podria dir-se que parpellegen vibracions resplendents. «Tu puges vora del teu navili. Acabes el pe­ riple i arribes a port: ja és temps de baixar...> I sembla talment que fou un temps en el qual jo «pujava dalt d’un navili, jove, fort, innocent, sense somniar en cap port. O n és, doncs, aquell temps? Enlloc més que en el meu pensament, que en els meus sentiments, i en algunes visions. Joventut endinsada en la vida comuna dels homes, començaments de la meva vida activa. És il·lusòria la vida de ca­ dascú; infructuosa la contrada de la terra on vius. Ja no et queda gaire temps; vius el ma­ teix que dalt de la muntanya; contemples la terra com des d’un mirador: els nuclis urbans, els conreus, les noces, les naixences, les morts...» La tempesta, amb tota la seva força, monòtonament, precipitadament, puja de to i bat contra la casa i el jardí, com si hagués desvet­ llat de la somnolença que l’emmenà fins allí. I en pensament veig la Provença, travessada per ella amb la seva fam de destruir tot el que


316

La

N o s tra

R e v is ta

R eproducció, i m p c rfecta a causa dels co­ lors de l’original, d ’u n a de les 12 litografies que il·lustren L a fi del m ón a Girona.

L a n u n ci de la p u b lic a d o , en edició de gran lu xe3 de la n a rra d o de

5

JO A Q U IM R U YR A

LA FI SU MÓN A GIRONA am b d otze ev o ca d o res litografies d e C ar les F o n tsf .ri

ha desvetllat entre els catalans d 'A m èr ica l’interès que E D I C I O N S C A T A L Ò N I A esperaven

,

^ estí,n tansols Pcr a v e n d re : un e xem plar de la sèrie n u m era d a V I al X (U S $ 34.— ) ; sis exem plares de la sèrie n u m era d a X I a X X V (U S $ 2 8 .- ■) i disset exem plars de la sèrie n u m e ra d a 28 a 85 (U S $ 20.__ ).

C A R L E S F O N T S E R É , editor a París, i els seus distribuïdors a les A m èriques: E D I C IO N S C A T A L Ò N I A , de M è xic, agraeixen la franca acollida que ha tin g u t entre els connacionals residents en aquest c o n tin e n t la prim era de les obres d ’aquest tipus que els ha estat presentada

s


I itografia d e C a b l e s F o n t s e r é (3 colors) p e r a il·lustrar u n a edició de d e La F i del M ó n a G iro n a, de J o a q u i m R u y r a ( e n preparació)

b ib liò fil

La. t'iò^ íx


U n a d e les d o tze lito g ra fies e n colors, originals de C a r l e s F o n t s e r é , cjne il lu stre n el llibre l , a í i d e l m o n a G ir o n a , de J o a q u i m R u y r a , d 'im m in e n t p u b lica ció e n ed ició d e b ib liò fil


La

266

N o s th a R e v ista

A nunci interessantíssim per als amics dels bells llibres Les E D I C I O N S C A T A L Ò N I A , de Mèxic, h a n estat designades per a repre se ntar a A m èrica les E D I C I O N S C A R L E S F O N T S E R É , de P arís, especialitzades en la p u blicació de llibres de gran luxe, en edicions l i m i ­ tades, del més p u r r e fi n a m e n t tip o g rà fic i m a g n í f ic a m e n t il·lustrades pels m illors dels artistes catalan s t r io m f a d o r s a F ran ça. A p a r t de les obres ja publicades , d 'a lg u n e s de les q uals resten u n s es­ cassos e xem p lars que aviat a r ri b a r a n a Mèxic, i els■títols i característiques de les q uals an u n ciarem o p o r t u n a m e n t , a v u i p o d e m i n n o v a r als devots dels bells llibres l 'a p ar ició i m m i n e n t de

LA FI DEL MON A GIRONA per

JOAQUIM

RUYRA

Amb dotze litografies originals de CARLES FONTSERÉ Prefaci

de

R AFAEL

TASIS

C A R A C T E R ÍS T IQ U E S M A T E R IA L S D E L ’E D IC IÓ : Un volum en format in-8 raisin (17 X 26 cm ), de 60 pàgines de paper ve lin Lana o velin Rives, de 35 quilos la raima. - Les il·lustracions, que comporten 12 litografies originals en colors, més una de refusada, gravades directament per Carles FoNTSERÈ, i que formen un conjunt de 48 pedres, han estat tirades a les premses a mà de l ’artista i sota la seva direcció personal. — La tipografia ha estat composta a mà, en npus Firm in-Didot, del cos 12, i impresa en diverses tintes pel mestre impressor Gastón H A LL É PÉE , a París. — E l llibre anirà presentat sota unes cobertes de paper de fil d’Alvèrnia fabricat a mà al M olí Richard de Bas, imprès en negre i relleu en sec amb les armes de la Ciutat de Girona. T o t plegat dintre una carpeta i un estoig de cartó i tela, amb el títol daurat al llom. JU STIF IC A C IÓ D E L T IR A T G E Aquesta edició ha estat tirada estrictament a 95 exemplars, dels quals: U n e x e m p la r únic en p a p e r Rives, i el q u al d u r à el n ú m e r o I i el n o m del p r o p i e t a ri , que co m p r è n t o ts els croquis, a p u n t s i d i b u i x o s fets pel r e a litz a d o r de l ’ob ra, més u n a suite d 'e stam p es, en f o r m a t 2 6 X 3 4 cm ., u n a suite co m p leta de les il·lustracions i u n a suite c o m p leta dels diferen ts estats dels colors (A dquirit) 4 exem plars, n u m e r a t s del II al V . t a m b é en p a p e r Rives, a m b : la suite d 'e s ta m p e s f o r m a t 2 6 X 3 4 , la suite c o m p leta de les il·l u stracio ns i la suite dels difere nts estats dels colors DU. 4 0 . — U .S .A . 5 exem plars, n u m e r a t s del V I al X , en p a p e r Rives, a m b : la suite d ’estampes en f o r m a t 2 6 X 3 4 cm. i u n a suite co m p leta de !es il·lustracions ........................ . DM. 3 4 . — U .S .A . 1 5 ex em plar s, n u m e r a t s del X I al X X V , t.imbc er. pa p e r Rives, a m b DM. 2 8 — U .S .A . u n a suite c o m p leta de les il·lustracions . . . DU. 2 0 .— U .S .A . 6 0 exem p lars en p a p e r I .an a, n u m e r a t s del 2 6 al 85 .................... 1 0 exemplars fora de comerç, de col·laboradors ¡ artista, marcats d 'A a J

L e s c o m a n d e s h a n d ’a c o m p a n y a r - s e a m b l a m e i t a t d e l s e u i m p o r t , e n x e c b a n c a r i

EDICIONS

CATALÒNIA

• Nàpol es,

84 • Tel .

28-62-76 • M E X I C ,

D.

F.


CARTA

DE

PARÍS

sacrifici un coratjós equip for­ del que han fet a ARTISTES França durant aquests mat per Josep Maria Lladó i Fi gueres, Ramon Bofill i els ger­ anys els artistes i escriptors I E S C R I P T O R S catalans obliga, en primer lloc, a mans Ignasi i Lluís Vidal Molné CATALANS reeditar la famosa frase, atribuï­ —els fills de Josep Aladem, l’in­ da, si no m’erro, a Sieyès, com a resum de les fatigable—, ha començat a ressenyar a les seves seves activitats durant la trasbalsada època de la pàgines, en les quals col·laboren tots els escriptors Revolució Francesa: «—He viscut.» i artistes catalans de França, sota el títol L a resis­ Viure, cn efecte, no ha estat pas una tasca tan tència espiritual de C a ta lu n ya , les activitats dels fàcil com pot semblar als que respiren a ple pul­ nostres intel·lectuals durant aquests anys de forçat mó l'aire lliure d’Amèrica. Viure sota la Gestapo silenci. Val a dir que, donant l’exemple les figu­ i sota els seus lacais de Vichy; viure sense renun­ res més prestigioses, tothom, ha aprofitat el temps ciar a la dignitat; viure sense arribar a un total preparant originals i enllestint vells projectes. embrutiment, malgrat que hom es veiés obligat Pompeu Fabra ha redactat una nova gramàtica a fer feines dures i desacostumades; viure, a des­ per als mestres, amb exemples, que és un eficaç pit de les privacions, del fred, dels bombardeigs i instrument per a la tasca enorme de reeducació de les deportacions. No hem estat pas herois dè la joventut que ens espera a la nostra terra. —o, almenys, no ho hem estat tots, perquè els Prepara encara una tercera edició de la seva gra­ compatriotes que anaren a trobar la mort esgarri màtica catalana en francès, afegint-hi una selec­ fosa dels camps d’extermini, com els que n’han ció de textos catalans. I els seus admiradors i dei­ pogut tornar, i els que lluitaren coratjosament en xebles —és a dir, tots els catalans—, li ofereixen els rengles de la Resistència Francesa, poden rei­ una edició de luxe d’una tria de les Converses vindicar amb justícia aquest apel·latiu. Els que, filològiques, de feliç memòria. Rovira i Virgili ha més prudents o més sortosos, hem viscut sense enllestit una important obra que és una descrip­ passar massa del paper d’espectadors —no pas des­ ció física i espiritual de la nostra Pàtria, i ha con­ interessats, és clar— al de protagonistes del gran tinuat la seva monumental Historia. Mossèn Car­ drama, podem mirar avui com un malson aquests les Cardó, a Suïssa, ha escrit un llibre conside­ anys passats i entrellucar en l’alba incerta de la rable sobre el paper de l’Església a la societat pau mundial les primeres lluors de J a nostra moderna^ l'pdició del rmal sortirà simultàniallibertat. ancès, anglès i ale­ Penso que els lec an Sacs') ha seguit estaran contents de e m a pintor enamolans que viuen a Fn eves darreres consetat llur prestigi; qu< :aricaturista i com a L a N o s t r a R e v is t a joves talents i conf] i en dues obres de just prestigi que ja a la nostra guerra— sobre les lletres catalanes. el L lib re Català ilhomes madurs; que Ventura Gassol, a França i a Suïssa, ha conti­ ica. Lluís Nicolau en general s’han vi: nuat la seva obra poètica i de propaganda de la só, a Cusset, un Esfacció de veure imj nostra causa. I al costat d’aquests noms il·lustres famós filòsof amant deixat d’escriure en de la literatura catalana, cal posar, com a màxi­ íent un abast cada ritual que era la su ma representació del nostre art, la figura de bra d’erudit i d’arrevista del tipus m Pau Casals, el primer violoncel·lista del món, Repertori de tota la publica a Niça ami que ha volgut compartir les privacions i el silen- in segle —del 1833 ci dels seus companys d’exili i que ara, amb la seva triomfal tournée per les grans capitals d’Europa, és una viva propaganda de la nostra causa. Quant als artistes, em proposo, en cròniques successives, estudiar en detall les seves realitza­ cions i els seus èxits. Però vull subratllar per en­ davant el guany de prestigi dels nostres escultors de la «generació del 99», Rebull, Fenosa i Viladomat. El primer, que ha treballat en silenci i amb una constant ascensió cap a la perfecció del seu art, fins a 1 exit espectacular del seu m anège al Teatre de la Moda, que ha de traslladar-se a Nova York després del seu triomf a París i a Londres. Fenosa, escultor predilecte de la selec­ ció intel·lectual parisenca, realitza ara, amb el seu monument a les víctimes de la matança ale­ manya a Oradour-sur-Glane, una obra de gran empenta. Viladomat, refugiat a Andorra, ha se­ guit essent el gran artista, creador de formes belles. Un altre escultor, Miquel Paredes, tre ballant en terra del Rosselló, ha impregnat el seu art d’una sentor rústega que vertebra la seva gràcia un xic fràgil d’antany. Els pintors han estatf yiotscr, els homes més privilegiats de la sort. Al costat de llur produc­ ció de cavallet.*un'nou camp d’activitats se’ls ha ofert: la iHusiràcuí cfel·llíBres de gran luxe. Pere Créixams ha mantingut, amb una producció copiosa i una fuga pictòrica de gran colorista, el seu vell prestigi de pintor de Montmartre. Grau Sala ha deixat d’ésser l’evocador de l’època de les mànigues de pernil i els ventalls acolorits per esdevenir un gran pintor de paisatges pari­ sencs i d’interiórs plens d’intimitat. Antoni Clavé, Carles Fontseré, Martí Bas, Riba-Rovira, repre­ sentants d una jove generació de l’Escola de ¿Se­ lles Arts de liarcelona, s’han revelat com a bons pintors i iTTusffàclois. CExposícío d \rnstes l atalans que organitza Solidaritat Catalana fa uns mesos a París, a profit dels deportats catalans, fou una bona exhibició de la tasca dels nostres pintors i escultors a través d’aquests anys. Però ja he dit que en una nova crònica tindré lleure de parlar de llurs realitzacions i en general dels llibres que els catalans han publicat a França durant aquests anys. R A FA EL 7 ’ASIS

P

a rlar

D e s e m b re d e l 1 9 4 5


M è*«c

, is - z -

v c

64

I

CARTA

DE

a

N

ostra

R

e v is t a

PARIS

cap d’un any i mig d’ha BELLS LLIBRES encara acabar els seus anys d'aver estat alliberada aques r UJJT T CC À V T Ç p ren en la lg e tot freqüentant els ta França que ens dóna ^ bons models, dels quals, cosa acolliment, la qual cosa vol dir haver retro comprensible, s’ha vist privat; una diguem-ne an

A L a

N

ostra

l

H u v id i

a

primers llibres que sortiren en català, a darrers del 43 i primers del 44, fossin llibres de gran luxe, en tiratge limitat —tan limitat, que no passava de cinquanta exemplars—, i il·lustrats amb litografies. Per acabar de fer vos comprendre aquesta pe­ tita dèria del llibre il·lustrat de gran luxe, que tan poc escaient sembla per a una gent que es trobava en les condicions que estàvem els cata­ lans sota l’ocupació nazi de França —situació més aviat angoixosa i poc adient per a tais fra n ­ cesillas—, hauré de referir-me als èxits que han aconseguit a París els nostres artistes com a il·lustradors de llibres. Potser cl primer a provar aquesta branca de l'art plàstic fou Grau Sala, amb unes belles edicions cle Francis Jammes i de Ville-Mirmont. L ’èxit l'encoratjà, i els llibres illustrats amb litografies o boixos en negre o o i colors d’aquest autor ja formen un capítol impor­ tant de la bibliofília francesa. Els darrers èxits que ha aconseguit són M a d a m e Bovary, amb una cinquantena de meravelloses aquarel·les, i Bel A m i, un esdeveniment en el llibre de luxe fran­ cès, que conté cent vint litos a cinc tintes, tira­ des directament de les pedres originals en preir. sa cle mà. Clavé, aquell minyó català extraordinàriament dotat que s’havia distingit amb els cartells set­ manals del cinema C apítol, a Barcelona, i que s’ha fet un nom prestigiós entre els pintors i illustradors de París, féu al seu torn un àlbum de litos sobre aspectes parisencs i un altre de can çons populars franceses. (L a seva aportació pos­ terior a la bibliografia francesa és també remar­ cable: L ettres d'E spagne, de Mérimée, que ell ha il·lustrat, es particularment una obra reeixi­ da.) Martí Bas, que era conegut com a carica­ turista, es revelà amb l’àlbum Barcelonines, es­ tampes de costums populars de la Ciutat Comtal, amb els títols en català, publicades l’any 1941, com un bon coneixedor de la tècnica especial de la litografia. (D'aquesta mateixa obra, fa temps exhaurida, se'n féu una edició amb text francès, glossa dels costums representats, a càr­ rec de Sebastià Gasch.) Amb les il·lustracions de C a rm en i de La Carrosse d u S a in t S a crem en t , de Mérimée, que ha executat darrerament, el seu domini de la litografia triomfa plenament. _Per_ ultim, C arles Fontseré. dibuixant i pintor de la mateixa generació 1>arcelon in a T c^ veic en carregar les il·lustracions d’una edició cíe gran luxe del R om ancero G itano, de García Lorca, nnïTTlitografies a tot color, edició en la qual io vaig posar també Tes meves pecadores mans, la cosa_ em dispensa de parlar-ne. Ara aquesT

65

>’■ artista prepara un S a n t ]oan d e la C reu bilingüe, 3 també amb litos a diverses tintes, ultra les obres | que més avall detallare. »----- Tm“ això féu explicable que quan Ferran Canyamercs i Pere Bal Iber volgueren començar 1 edició de llibres de luxe en català, l’any 1943, encarreguessin a Clavé la il·lustració litogràfica d un text meu que es deia Tot l’a n y i que es composava, segons resava el subtítol, de «dotze estampes barcelonines i un pròleg». Les tretze làmines que gravà Clavé per a aquest volum de gran format i petií tiratge, publicat a darrers del 43 i ja exhaurit, són un dels motius més le­ gítims d’orgull que tinc com a autor català ben editat, quan em laig la il·lusió que és la meva prosa que les ha inspirades o almenys suscitades. La mostra que n ’acompanyo1, que és la capça­ lera del pròleg, tot i revelar la gràcia ingènua de ta Is il·lustracions, no arriba a explicar les totes elles, tan diverses i tan sucoses de barcelonisme i de poesia com són. En aquesta relació dels llibres catalans de luxe, devem una menció d’honor a Pere Guilanyà, que volgué editar pel seu compte, també l’any 1943, un volum de versos titulat Evocacions, que glos­ sa els mites més populars de la poesia catalana. Pere Guilanyà, resident la molts anys a França, no ha volgut mai oblidar que és un poeta catala, i aquest recull seu, amb les grans litografies a dues tintes de Martí Bas, d’una vigorosa força dramàtica i decorativa, és un magnífic volum digne de figurar en un museu del bell llibre català —del llibre exiliat—, un dia, a Barcelona. El merit i la perseverancia de Pere Guilanyà són dobles per quant recentment ha publicat un nou volum de versos catalans —O d es— ben ta­ llats, d una exigència formal i de contingut que li la honor, i que conté també, en una rica pre sentacio, unes litogralies de Martí Bas com a il lustiacions. t El fet que jo hagi participat en la seva con ' H'eccíó no em priva pas, cm penso, el dret des t mentar un volum: Á Barcelona, amb il·lustracions i — boixos i aiguaforts— de Carles Fontseré, iiïspi 1 lacles en imatges de la nostra ciutàtTFl llibre. molt ben deixat, conté quatre odes a Barcelona: Jesjdmnscs de Verdaguer i Maragall, la N o v is- f sima de López-Picó, i, darrera en data, uña de Pere •íuilanyà, escrita a l’exili I ot plegat pre ; sen tat per quatre ratlles meves de circumstàncies.

1

A l ’h o ra dc co m p a g in a r aq u e st n ú m ero de L. N. R. no hem re b u t encara els d ib u ix o s als q u a ls es refe reix el n o s tre corresponsal, en v ia ts cn u n correu d is tin t del que ens d u ia la seva carta. E ls jj p u b lic a re m en el n ú m ero p rò x im , p e rq u è ens p la u rà d 'o fe r ir als n o stre s lec to rs d 'A m ò ric a un ta s t, p e r p e til q u e sig u í, de les o bres ^ d a q u e sta selecció d ’il·lu s tra d o r s c a ta la n s que s’h a n im p o sa t en un m edi lan d ifíc il com el p arisen c. — N . de la R.

Preparada encara en plena ocupació, la lentitud de la impressió i execució imposada per les in| nombrables restriccions féu sortir cl llibre quan i F rança ja havia recuperat la seva llibertat. Ara < n’hem fet una edició de setanta-cinc exemplars - ]a ^primera era de cinquanta— amb el text ca­ talà i una traducció francesa, encarats, dp les poesies.» * L ’Edílorial Albor, que era la que publicava T o t l'any, no ha estat inactiva d’aleshores ençà. Recentment ha publicat Paisatges, catorze poesies de diversos autors catalans, amb catorze bones litografies de Martí Bas i un pertinent pròleg de Feliu Elias. Es també un bell llibre. Com ho seran sens dubte —ho puc dir perquè conec per endavant el text i les litografies— C laror d e nit, conte de Ferran Canvameres, il·lustrat pel ma­ teix Martí Bas, B arcelona a vol d'in fa n t, també de Canyamercs, amb quaranta litografies a dues tintes de Grau Sala, i X I V C a n ço n s Populars Catalanes, amb puntes seques de Rcbull, tan bon il·lustrador com escultor. Aquesta editorial té també cn preparació un llibre del qual, quan sortirà, caldrà parlar força: l’edició, * il·lustrada per Picasso, de dos contes del que fou malagua­ nyat humorista i un dels puntals de la bona ¿poca del P apilu, Ramon Reventós.

Ja que estic en el terreny de les obres en curs d impressió,Tiauré de dir també que Carles Fom serè prepara actualment una edició en bell paper i tiratge limitat dc L.a fi d el m o n a G irona, el magnífic conte de Kuyra, amb litografies en co­ lors, així com una p la q u e tte que contindrà. amb una presentació francesa de Jean Ca>sou. l'Oda a Espanya, de Joan Alaragall, en el seu text cataia i una traducció. francesa, igualment am1, litografies en colors de l'esmentat artista catala. I em penso que estic al capdavall de la meva tasca d escrupolós ressenyador d una activitat que potser no hagi contribuït molt a mantenir la cultura catalana, però sí a donar fe de vida i a satisfer 1 amor d uns quants per les belles imatges i els textor ben impresos. Però com que bé cal acabar amb una notícia que s ho valgui, deixeume dir que a França, els amics i admiradors de Pompeu Fabra li ofereixen, per subscripció de cinquanta persones, una edició de luxe. com­ posta a ma, a ducs tintes i en paper de fil d’AIvèrnia, d'una tria de les seves C o n v erses Filolò­ g iq u es, edició de 550 exemplars que sera un ho­ menatge al mestre de tots i una manera de conu r dignament a assegurar la seva gloriosa vellesa. C e u e r tlel J9-V6.

R AFA EL

T A S IS


. . . L ’HO M E MOR, EL SE U COS ESD E V É PO LS, TO TS ELS SEU S SEM BLANTS TOR­ N E N A LA TER RA ; PERÒ EL LLIBR E FARÀ Q U E EL SEU RECORD SIGUI TRANSM ÈS D E BOCA E N BOCA. MÉS V AL U N LLIBR E Q U E U N A SÒLIDA CASA, MÉS Q U E U N TE M PL E D ’OCCIDENT, MÉS I TOT QUE UN FO RT CASTELL O QUE U NA ESTR ELLA ERIGIDA EN UN SAN TU AR I ( D e l p a p ir u s e g ip c i C h e s t c r B c a t t y I V , verso. È p o c a d e l N o v e ll I m p e r i ) . >

CARLES FONT. SERÈ, editor a Paris o f e r e i x un j o i e l l l i t e r a r i , en un d i g n e estoig

ODA A ESPANYA PER

JOAN MARAGALL

Text

Prefaci de

ca ta là

JEA N CASSOU

i

tra d u c c ió

fra n c esa

Litografies dc CA RLES FONTSERÜ

E sg o ta ts en e l P a velló C a ta lu n y de la F ira d e l L lib re a rrib a r d ’a q u e sta filig ra n a b ib lio g rà fic a , E D I C I O N S C a rles F o n tse ré a les terres a m e ric a n e s, h a n so l·lic ita t . e x e m p la r s q u e li re ste n , p e r a te n d r e les d e m a n d e s

C a r a c t e r ís t iq u e s

m a t e r ia l s

d e M è x ic , els e x e m p la r s q u e van C A T A L Ò N I A , r e p re s e n ta n ts de de l’e d ito r la tra m e sa d els pocs q u e no va n p o d e r ser ateses.

de

l ’e d i c i ó

U n fascicle d c 16 p à g i n e s , e n f o r m a t i n - 1 6 raisin ( 1 3 x 16’5 c m s . ) , a m b c o b e r t a e n p a p e r d e fit d ’A u v e r g n e f a b r i c a t a m à , p o s a t c n u n a c a p s a especial. C o n t é el t e x t del p o e m a e n c a t a l à i e n f r a n c è s i u n p r e f a c i d e J e a n C a s s o u , i 4 lito g ra f ie s a se t colors, d i b u i x a d e s p e r C a r l e s F o n t s e r é i t i r a d e s e n les seves p r e m s e s d e m à . E l t e x t h a e s t a t c o m p o s t a m à , e n t i p u s C o c h i n , p e l m e s t r e im p r e s s o r G a s t ó n H a l l c p é e , d e Par is. S e n ’ha f e t u n tira tg e lim ita t a c e n t d e u e x e m p la r s, en tres sèries: A. B. C.

10 e x e m p l a r s , n u m e r a t s de I a X , en p a p e r J a p ó Im p erial, am b un d u p l i c a t d e les il · l u s t r a c i o n s - ....................................................................................... E x h a u r i t s 25 e x e m p l a r s , n u m e r a t s d e X I a X X X V , e n p a p e r v e l i n d ’A rch es, a m a r f i l a t , a m b u n d u p l i c a t d e les il·lu str acio n s ......................................... E x h a u r i t s 75 e x e m p la r s , n u m e r a t s d e 36 a 110, e n p a p e r fil d ’A u v e r g n e , f a b r i c a t a m à , a m b f ili g r a n a R i c h a r d d e Bas, a m b u n a sola sèrie d ’il·lu stracio n s $ 3 0.0 0 m ex.

S e rv ire m les c o m a n d e s r ig o ro s a m e n t p e r l ’o rd re q u e ens a r r ib a r a n . A M e x ic -c iu ta t. e. d o m ic ili, c o n tr a p re s e n ta c ;o d el c o rre s p o n e n t r e b u t. A l 'i n t e r i o r d e la R e p ú b lic a , c o n tr a re e m b o rs . A l ’e x te r io r , les c o m a n d e s q u e n o sig u in fe te s a tr a v é s d e ls n o s tre s re p re s e n ta n ts , h a n de v e n ir a c o m p a n y a d e s d e l se u im p o rt, en x e c b a n c a ri

D ia trib u id o rs p e r A m e ric a :

EDICIONS CATALÒNIA - Nàpoles, 84 - Tel. 28-62-76 - Mèxic, D. F.


Igualment hom en pot demanar sobre totes les actuals publicacions en llengua catalana, entre les que figuren a París les edicions Ragasol “Col.leció Poesia i Prosa Catalana”, i en les quals han es­ tat publicades: “Poemes”, d’Alexandre Plana, amb pròleg de Just Cabot, sonet d’Introducció de Josep Maria de Sagarra i il·lustracions de Grau Sala; “Històries de Coneguts”, de Rafael Tasis (Premi Centre Català, de Santiago en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’any passat). De la mateixa localitat les edi­ cions de luxe del nostre col·laborador Carles Fontseré. de la_ aual han arribat ja a Xile dos exemplars 3e riL’a T 'i del món a Girona”, amb il·lustracions magnífiques~dei*mateix editor. Finalment à París també les edicions “Albor”, diri­ gides per Ferran Canyameres.


JOAN MARAGALL M

ODE

A L’ESPAGNE \ P réface

ele

JEAN CASSOU L ith o g ra p k ie s C A R L E S

de

F O N T S E R É

A PARIS c lie z 1 A r t i s t e

194b


G R K V I 8 T A

t) R 1. 8

C A T A I. A N K

I) K

X II. E

S U M A R I FRANCO, A M ER IC A I CA TA LU N Y A • LA C A ­ T A L U N Y A C O N T E M P O R À N I A , p e r A . R o v ir a i V ir g ili • M IR A L X ^ I N T E R N A C I O N A L , p e r M . S e r r a i M o r e t • H E Í / L I .N ttS M E T \ O R I S T I A N I S M E ( IV ) p e r J . F e r r a te r .Ifo ra • D Ij C E M E N T I R I M A R Í , p e r P a u l V a lé r y ( l'ra d u c c in fir X a v ie r B e n g u e r e l, il·lu s tr a c io n s de F o n I x e n ) • D O S O R B S , p e r l ’ere Ü o r m s S a b a te r * L E S L L E T R E S I L E S A R T S , p e r D om enec

G uansé

(.

C O L ·L E C T IV IT A T -

CàRNET

C R O N ICA

I)L

LA

- GRAVATS: P in ­

tu r a c a ta la n a an tig a — E ls a r tis te s catalan a a París L 'h iv e rn a C a ta lu n y a

Any X X X V I

D e s e m b r e 19 47

N .°


A

P A R IS

c a ta la n e s .

p rosa e g ue ixe n

H em

sol, la m a n ffic a

in te n s ific a n t-s e

les

e d ic io n s

p o g u t ja ve u re , en les e d ic io n s R a g a * e d ic ió

d e “ La F¡ d e l m ó n a ^G iro n a ” ,

de J o a q u ín R uyra, el m à g íc d e la p r osa c a ta la n a , il.tm tra d a

per

F o n tse ré , el

qual

am b

p o d e ro s a

fa r r ta s ii,

i

g u s t e x c e l·le n t fa re v iu re els fa n tà s tic s e p is o d is d 'a q u e s ­ ta

m e ra ve llo sa

n a rra c ió .

e xem p la rs d c per

un e x c e l·le n t

re c u ll

c o m m e m o ra r

el

a c o m p a y a n ts

d 'u n a

•a

de

l'e x c e ls

“ P oem es”

de

c e n te n a ri

d 'A le x a n d re

A ix í

del

a v ia t ta m b é

in è d its

n o stre

a n to lo g ia m a te ix

Plana,

p e r J o se p

a n u n c ia d a

re b re

VERDAGUER, tre b a lls

n o d rid a

p o e ta .

b o t i e n c a p ç a la ts m e n t te n im

Esperem

M IS C E L A N IA

Poeta

a

N a c io n a l,

d e p o e sia i p ro

el re c u ll in è d it dels

p ro lo g a ts M a ria

l'a r rib a d a

c o n it it u ï t d e d ic a ts

p<*r

Just C a-

de S a g a rra *

del

llib re

del

F in a l­ n ostre

c o l·la b o ra d o r, R a fa e l Tasis H IS T O R IE S DE C O N E G U T S , P rem i d e l C EN T R E C A T A L A , als Jo cs F lo rals c e le b ra ts m

M o n tp e lle r .

L


l< v n

Ü L B IJ M des

I

E X P O S IT IO N S

i

11

D

L -j Ü j

¿ - J

'2 1 7 ]

!*

\ \

/ / *

i *

X

> í

; í

/

y /

^3 4 i

i -

f

c 3

=~i

¿ 3

ia

ír \

3

L___J

por

la

\ . rl ’. e n OS

l íL

n

anlidad

u n

I 5

K***3e*»»tt#KJ<JÍ^>;X*X%XXX%3CXX%J^S%3WSJC^iC%SCJí^*JCMttÉMÍS£J£»OC»~XJ£J£SCXM£JfiiM£1É'IMe«JíJí»e*3C .

es diíieil h a e e i una critica sin p ec ar de injusto, pues junio a. v a l o r e s nnivorsali nenie reconocidos, h ay otros de no m e ­ nos mérito cuyos n o m b r e s no lia pr e­ gona do aun la fama.

L-

ï

Ju n to a los P i c a s ­ so, J u a n Gris, S a b a ­ ter, Creixams, R i b a

Exposition d’A rt Espagnol - Galeric La Boétie

liovira , Clavé,.Camps, Domínguez, Condoy, P a r r a , Pahnoiro, Anglada, Cad man os . Padilla, Tusquellas, Blasco, Boros, Peinado, Padilla y tantos otros, liguran Olivan, P i s a n o , Tejero, Forcadell, Pont seré. Zurita, Rrugar olas, Nicolao, A mal, Rajen, Caniaro, Roy, Calvan , Cánovas, Pascual, Manuel, Astruc, Florez, Perrer, Soleras, Les, ArgHello, Dupouy, Espincira, Call, Fàbr ega, P uig P u ja d a s, (juillambert, Telliz, Zarate, A^entiwa, Miralkís, Vilà, Míalo, Vinas, Romero, Plan as, Rus([iiels, l ^ q u e r d a y m u e b a s revelaciones m a s que la falta de ««pació nos impide, no mbra r.

.V

'

MKRCEDKS

B E V IA

f tp n ia l p i a n i s t f <|ui a p r i s j.ftrt A la s m r i 'c a r l i s l i q u o d 'A r l

K sp u ^n ol

bu

E x i)

En. escultura, b d l í k h n a s obr as de Manolo, Pié, Madridejos, P,hinca, A los, Monosma, V u l i e n l e j Pascual, Monendez y Condoy. Se d e s ta c a n por su origina­ lidad tres esculturas en m a d e r a de Cía -


----------r

M y fe -

pt

,h /3

"

• - -i

L

.a...*ELá*~ ____ •_.. x •'

d’Art Espagnol - Galerie La Boctie' sont incorporés et ceux qui sont demeurós cn marge. Cette exposition cn exemple frappant. Non

pas que

donne un dans les

tvuvres de Picasso ou de Juan Gris, pour ne citer que ces deux artistes, on n ep u issed eceler l’origine de leur auteur (les formes, les coufeurs et la lumicre sont à ce sujet si­ gnificatives), mais ceux-ci sont avant tout des Espagnols de l’école de Paris, alors que d’autres et ils sont nombreux à cette exposi­ tion sont simplement Espagnols. Ainsi, en exil, la tradition de la grande peinture espagnole subsiste. Les quelques

dc Picasso, « La couturióre »,

300 oeuvres présentées, dues à Anglada Nart

guez, « Le damier », de Juan Gris, et les

Rogeli Astruo, Bajen, Blasco Perrer, Botes,

trois natures morves de Peinado, y étaient

Mariano Cadinanos, Campon,«VicensCamps,

déjá 'bien connues. L ’ensemble

Canovas, Antonio Olave,

d'une très grande richesse artistique.

Esquerda,

José

Poniscre, Manuel

Maro, Juan

Pie, Pisano,

Clavera,

Madridejos, Riva

Rovira,

de Domín­

témoigne

Et on ne peut mieux dire que l’exergue du catalogue: « Pendant

ces liuit añs dc

Sabater, Tusquellas, Rey V ila, etc . . . , le

calvaire, les artistes Espagnols, surmontant

prouvent. La plupartde ces teiles, aquarelles

souíTrances et miséres,

et sculptures étaient du reste inèdites à Pa­

íime cicatrice et libre, leuram ourdu travail.»

ris. Parcontre, « í.actrafe et le com potier»,

JA C Q U E S

‘É ’&cfja d u c f o i z "

ont, conservé leur

G R O B O IS .

L j o n , 8 A v r i l 1947


L’ART ESPAGNOL EN FRANC2 fJf ’'EXPOSITION d’Art espagnol en précède la sobriété maté"ielle d’Arquer» . exif se propose de montrer au la facilité de Cadinanos l’expressionnis-, public frann;aís le vrai visage spírituel me malhabile de Soteras, Campon a des du , peuple espagnol. Quatre-vingt-cinq arfistes, parmi Iesquels quelques-uns trè-ï importants, nous propnsent envirrwt fcrois cents peintures, sculptures, des­ sin», etc. Cependant, si l'eflort fourni par les organisateurs a été considérable au. point de vue du nombre des oeuvres présentées, on peut regretterqu’il ne soit pas accommodé d’une plus grande sévérité dans l’acceptation de^ envois. Un nombre d’oeuvres plus restreint et une I qualité pïus soutenue auraient donné à PI CASSO - Monstre (Guernica) cette manifestation un aspect plus spédons d observation, Blasco Ferrer une cifiquement ajtistique et, sans nuire à son caraetère de propagande, en au­ imagination poétique et Astrue, malgré ra :eat relevé le niveau. C’est ainsi que le ses faiblesses, un réel tempérament picJVm de Miguel Tusquellas supports matural. laisément le voisinage de la M éditation Parmi les meilleurs il nous faui citer assez naïve d’Lísquerda et les paysages Clavé et ses deux peintures, notamment et compositions vuL'aires de fVffirsWíí pf La 'jeune tchécoslovaque, Bores et son Saneáis. I?éroTiime 'Tíe Sabaf er sens très plastique ,ac ja constructúm el de 1organisation superíicieile, Peinado au tempérament sobre et contenu s'exprimant dans une gamme sourde de gris et Juan Gris dont la toile est cependant un peu sèche.

jo s k

c la v k r o

-

I j

Guitarrista

La N a tu re m orte de Fabra indique un penchant vers l’abstraction ainsi que les deux envois de Vilato très muraux et décoratifs de conception. Florès a une palette un peu désordonnée. La toile de Picasso au graphisme comme surajouió parait assez faible pour une Picasso ; celles de Vines sónt sornptueuses. L’art de Parra apparenterait celui-ci aux apparenterait celui ci aux expressionnistes. Domínguez n’expose qu’une peinture, L a Couturicre. Ceho Lagar trois scènes de


LA NOUVELLE ÉDITION

POISSONS nature com pe exemp

2t3bis, B O U L E V À R D S t - G E R H Á I H , P A R IS -7 ' (Lit. 77-97)

Livre'1 Tous ges du Do rehaussent 11 a navigué <r nous fait cc( qui vit, ranfSans fflL qu’il faut si de sa valeut Tour ¿6 •. . . fi et cuisinier.t ■

.

je meme amo*.

C

.«• natuiv

LIV R ES DE LUXE

Edites sous la direction technique de Henry Babou : ROMANCERO GITANO, par Federico Garcia LORCA. — Volume de grand luxe, texte espagnal et résumé, en français, des poémes, par Rafael Tasis. — Volume de 120 pages in-4 raisin sur grand vélin teinté d’Arches à la forme, comportant 14 lithographies originales en 4 couleurs de Carlos Fontséré. Les souscripteurs reçoivent, en outre, un exemplaire hors commerce de 1 édi­ tion origínale de la « Collection Orphée », traduction de Verdevoye, 5.500 fr. étude de Jean- Camp. — 200 exemplaires n um érotés............ L m e type pour les grands bibliophiles.


V

À

R

I

A

3 H a arribat a Mèxic, el nostre c o m p atrio ta A n to n i Romigosa, en q u a lita t d ’a d m in is tra d o r d ’Espectàculos de M éxico, S. de R. L., e m p re sa q u e regeix M ario M o r e n o (C antinflasj i q u e p re s e n ta rà al teatre Iris l’espectacle Banjour, M éxico, origi­ nal d e C arle s F o n tseré i R o bert V i ­ cente, l’a n u n c i del q u al h a d esv etllat e n o rm e interès. 3 Pel q u e l ’afirm ació té d ’insòlita en la P rem sa diària m ex ic an a, la m és im p o rta n t de la qu al — q u a n t a cir­ culació— s’h a m o s tra r se m p re f r a n ­ c a m e n t hostil als exiliats polítics his­ pànics, per rao ns d e tipus m és aviat eco n ò m ic -que ideològic, i q u e, pels m ateixos m o tiu s, q u a n re m a rc a l ’a­ fecte espanyol per Mèxic se m p re fa passar gat p er llebre, recollim u n p a ràg raf escrit pel d e sta c a t periodista cinem ato gràfic A n g el A lc á n ta ra Pas­ tor (El D uende Fílm ico) i a p a re g u t en M agacinema, s u p l e m e n t se tm a n a l del diari El Universal. D iu : «C uando

la guerra term ino, se abrieron para nuestra industria (la c in e m a to g rà fi­ ca) los m ercados europeos, y las peUculas m exicanas c o m e n t a r o n a p ro ­ d u cir dinero, sobre todo en España, en donde se quiere a M éxico con u n cariño entrañable per haber abier­ to los brazos a los refugiados políti­ cos cuando el m u n d o los rechazaba, y porque éstos dejaron allá a parien­ tes y amigos que desde entonces es­ tán enterados de lo que es M éxico por las cartas que reciben .» 3 El dia 15 d ’o ctub re, l’O rfe ó C a ­ talà de Mèxic va celebrar u n acte en record del P re s id e n t m à rtir Lluis

L a H a stv á .

, í'\ é ¿ c ic .


Is r

H t i q T r a ^ ^ ^ M P T a l , de pervTT3»n a m b to ta m e n a d ’altres te r m e s p ejo ratius. El públic ta m p o c n o l ’h a a c c e p t a d a a m b gens d ’e n ­ tu siasm e. D a v a n t u n fracàs ta n ro ­ tu n d , Pius D a v í h a m u n t a t d e p re s ­ sa i c o rr e n ts u n a b a ja n a d a m és d e les q u e m a n i p u l a e n S alv ad o r Bonavia, la q u a l d evia estrenar-se, se­ g on s els a n u n c is , a p rim e rie s d e d esem b re. 3 P er al dia 23 d e d e s e m b re h i h a a n u n c i a d a l ’e s t re n a al te a tre Iris, de Mèxic, d e la rev ista Bonjour, M é x i­ co/, o riginal dels n o stre s c o m p a t r i o ­ tes R o b e rt V i c e n t e i C a rle s F o n tse ré. L ’obra, c o m és sab ut, va ser p r e ­ p a ra d a g airebé e n la seva in te g rita t a París. La c o m p a n y i a q u e la p r e s e n ­ tarà ta m b é és fran cesa. El seu m u n ­ tatge costa m é s d ’u n milió d e pesos m exican s. A ls assaigs q u e se n ’h a n fet a M èxic, p e r o rd r e del produ ceur, M a r io M o r e n o ( C antinflas), no s’h a p e r m è s m a i l ’assistència d e person es q u e n o tin gu essin u n a in ­ te rv e n c ió m o l t d ire cta en l ’e s p e c ta ­ cle. És p e r això q u e to t el q u e sa­ b e m de Bonjour, M éxico!, e n el m o ­ m e n t q u e escriv im a q u e s ta n o ta, és q u e la seva p re s e n ta c ió escènica, obra ciclòpia del n o stre col·lab o rad o r C arles F o n ts e ré , e n la q u a l h a tr e ­ b alla t d u r a n t do s m esos, dia i nit, al d a v a n t d ’u n a brigad a d e q u a r a n ­ ta h o m e s — pin to rs, fusters, e lec tri­ cistes, etc.— , c o n s titu irà la revelació d ’u n esce nò graf d e p rim e ra força. 3 Al te a tre d e la C aix a d e P en sio n s p e r a la V e lle s a i d ’Estalvis, de B a r­ celona, el g r u p escènic de la casa ha e s tre n a t u n a obra d e P ere M ia le t q u e p o rta el títo l de La terra ens crida. Es tr a c ta d e l ’escenificació d ’u n c o n te d e L e a n d r e A m igó. 3 A l Victòria, ta m b é d e B arcelo na, segueix a c t u a n t la c o m p a n y ia d ’E m ili V e n d r e ll , la q u a l tenia a n u n c ia d a per al d ia 2 d e n o v e m b r e l’e stre n a d ’Els dos cam ins, d e Rafael T u b a u , actor de la casa.

__ tímido u n a píTSW e bocets d e d e c o ^ ^ ^ p R T iri n s i projectes d ’escenificació de les o b res q u e sota la d irecció del sen yo r M a s rie r a h a r e p r e s e n ta t la c o m ­ p a n y ia d ’aficionats Belluguet, al tea­ tre S tu d iu m , d e p e n d è n c i a d e l taller d e l v e te rà p in to r al c a rre r d e Bailèn. 3 L ’A g ru p a c ió C a ta l a n a d ’A r t D r a ­ m à tic , d e l ’O r f e ó C a ta là d e Mèxic, la v etlla del 30 d ’o c tu b r e va d o n a r

ser m es?n^^^^p£scendent talans. 3 A P e rp in y à s ’h a n d o n a t sis r e p r e ­ s en ta cio n s d e la p o p u l a r sa rsu ela C a n ç ó d ’am or i d e guerra, d e R afael M ora, L lu ís C a p d e v il a i el m e s tre M a rtín e z V alls. H a dirigit la Dart escènica Joan C l a r a m u n t i la m u ­ sical el m e s tre A r t u r M a r c e t. Els cors h a n a n a t a càrrec d e l ’O rfe ó , q u e dirigeix a q u e s t d a rr e r, i les re ­ p re s e n ta c io n s h a n e stat u n g ra n èxit.

N O T I C I A R I G E N E R A L DE L ’I N T E R I O R 3 S ’h a c o n stitu ït u n a e n ti ta t a n o ­ m e n a d a A m igo s de la M ontaña de San Lorenzo de M unt, la q u a l es p ro p o s a c o n stru ir u n alberg-refugi al c im d e S a n t L lorenç de M u n t. A c t u a l m e n t es p roce de ix a la re stau ­ ració de la masoveria, la q u a l es tro b av a mig e n r u n a d a p e r l ’ab a n d ó e n q u è se l ’havia tin g u d a d u r a n t m o l ts anys. 3 U n cable de l 'Associated Press d iu q u e segons d ad es oficials ac tu a l­ m e n t hi ha c i n q u a n t a -n o u espanyols la r e n d a a n u a l dels qu als passa del m ilió de pessetes. B arcelo na en té catorze.

3 El n ú m e r o 42 d e la G aceta M u nicipal de Barcelona p u b lic a u n a es­ tad ística dels a c c id e n ts d e cir culació o corre gu ts a la n o stra c iu t a t e n el p r i m e r se m e s tr e d e l 1948. E n to tal n ’hi h a h a g u t 876, dels q u a ls h a n re s u lta t 43 m o rts, 63 ferits greus, 354 d e p ro n ò s tic re s e rv a t i 533 de lleus. 3 D ’u n a c arta p a rtic u la r d a t a d a a B arc elo na el 10 de n o v e m b r e : «...U n dels g ra n s nego cis d e la n o v a eco­ no m ia, só n els traspassos d e locals, siguin c o m ercials o in d u s trials , o de sim p le v iv e n d a . U n d ’a q u e s ts tras­ passos e q u iv a l a u n a a u tè n t ic a ope-

M AGATZEM S CAMISERIA CORBATERIA «BONETERIA»

/ a

TOTA MENA D’ARTICLES PER A HOMES

S. do R. L.

San M È X IC , D . F.

s?

J u a n d e L e tr á n , 80 Cantonada amb Meave


N O T I C I A R I 3 A n t o n i Clavé, c o l·lab orad or de L a N o s t r a R e v i s t a , h a estat a L o n ­ d res, enca rreg at de la direcció ar­ tística dels Ballets d u T h é a tr e des C h a m p s Elysées, d e París. 3 A la G alería R ose M arie, d e B u e ­ no s Aires, h a n e stat ex po sad es d i­ verses obres d e Jo a n Pinós, p in to r ca ta là q u e va m o rir e n a q u e lla ciu ­ ta t el 1936. 3 D a r r e r a m e n t l ’artista català Bartolí ha fet u n a exposició dels seus d ibuixos i p in tu re s a N o v a York, a m b u n gran èxit d e crítica i de venda. 3 D esprés, en B artolí h a signat u n c o n tr a c te a m b la revista de tu rism e H oliday, d e Filadèlfia, pe r tal de publicar-hi dibuixos de N o v a York, C hicag o, N o va O rle a n s , Mèxic, Rio d e Janeiro, B u eno s Aires, París, R o­ m a i diverses ciutats de la X ina, de l ’ín d ia i del Japó, q u e el nostre a r­ tista an irà visitant. 3 A M arqu ixe ns, on resideix, en F ran cesc M iró treballa p r e p a r a n t u n a exposició de gravats. 3 A M o n t a u b a n (F ra n ç a ) R a m o n Figuerola ha exp osat u n a bo na col·lecció de p in tures, q u e h a n es­ ta t elogiadíssimes. 3 Els decorats del T E A , teatre a m ­ b u l a n t dels estu d ia n ts de Mèxic, per als e n tr e m e s o s d e C e rv a n te s La c u c va d e Salam anca i El ju ez de los d i­ vorcios, són de l’artista català Pere Cam ps. 3 A la Sala Ingres, d e la G aleria La Boetie, de París, ha exp osat un a sèrie d ’obres el p in to r F ra n c h C la-

pers. L ’h a p r e s e n ta t al p ú b lic f r a n ­ cès el n o ta b le crític Je a n C a sso u . 3 Fran cesc Sales h a e x p o s a t u n e s n o ta b le s p in tu re s a la Sala A ragó , de l ’alcaldia d e P erpinyà. 3 A m b m o t iu d e la in a u g u ra c ió d el seu n o u local, el C asal d e C a t a ­ lunya, d e P erpin yà , h a o b e r t u n a exposició d e p in t u r a i e s c u l tu ra d ’aitistes catalans. V a ser in a u g u r a d a a m b m o lta s o le m n ita t, a la ciual va co n tr ib u ir l ’assistència d e ls m estres P o m p e u F ab ra i P a u C asals, el bat­ lle d e P e rp in y à i el g e n e ra l-c a p d ’a­ q u e lla regió, el q u a l p ro n u n c i à u n e m o tiu p a r l a m e n t e n la n o stra ll e n ­ gua. Les obres e x p o sad es e re n dels p in to rs B ofarull, Figuerola, F on tserc, G a rrid o , G in e r , G ó m e z-M artín ez, Macià, M iró, g e r m a n s N ic o la u , Picó, P u ig-P ujades i Riera, i dels escultors P a re d e s i V ila d o m a t. 3 Al fo ye r del T e a t r e M u n ic ip a l, de M o n tp e lle r, h a ti n g u t lloc u n a exposició d e p in t u r a c a ta la n a , en ja q u a l hi h avia obres d e C a m p s - V icens, C o lo m , C a r m e C o rtè s , C réixam s, F ra n c h , G in e r, M iró , Padilla, Iii Pascual, R ebull, R o sn e ro i el ros­ sellonès D escoesy. Q u a t r e e stu d is de Picasso i u n tela de D a lí c o n tr ib u ï­ ren, pel prestigi in te rn a c io n a l d ’a­ q u e sts artistes, a v alorar en cara m é s a q u e s ta i m p o r t a n t m a n i fe s t a c .J pictòrica. A ssistiren a l ’acte in a u g u ­ ral to tes les a u to r ita ts civils i m ilitars d e M o n t p e ll e r i r e p r e s e n ta c i o n s de totes les c o rp o r a c io n s oficials d ’alta c u ltu ra , les q u a ls v a n ser ateses pel co nselle r del G o v e r n de C a ta lu n y a , A n t o n i Rovira i Virgili.


ARTISTES INDEPENDANTS ROUSSILLONNAIS 1945

SANTA E N G R A C IA

SALLE ARAGO

PAR LOU1S B A U S IL

3-15 NOVEMBRE


Carlos FONTSERE, 1, Rué Alasseur. París 15' 42 Crépuscule d'hiver au pont Marie(París) (h) 43 Après-midi d'automne à Collioure (h) G1LHUETTE, Avenüe'jvfa'fScfial-Foch 44 A u Luxernbourg ( h ) 45 Portrait d’une petite filie (h) Charles LAFAY, Canet-Plage 46 Le Vannier (h) 47 Les figues ( h ) . Gaspard MAILLOL, 41, Bld. St-Jacques. París 48 Paysage du soir (Banyuls) (h) 49 Genéls en fleurs (h) Lucien MAILLOL. BanyuIs-sur-Mer.. 50 Paysage {h) François MIRO. Marquixanes 51 Montagne de Villefranche (h) 52 Le clocher d’Eus (a) André MONTPELLIER. Cité Bartissols 53 * Paysage de Saint-Michel-de-Cuxa (a / 54 * La Réthorie, Banyuls (a) 54til Fillols Lancelot NEY. Arles-sur-Tech 55 Le quartier-maltre (h ) 56 Gandhi (lilhog. avec signature autog.) Francis PASQU1ER. Mas du Castel, Vaison. 57 Maternité (h) 58 Nu (dessin) PICO, Rué.des Carmes 59 Place de Perpignan (h) ■ , 60 * Rué (St-Jacques) {h) Joseph Sébastien PONS, IIle-sur-Tét. 61 * Paysage dans l’Albére (ai 62 * Paysage d’Ille-sur-Tét (a)


CATAL ü oscii

i tf>r. i : iï 1.

I* l' i m I iu ‘c : I ’ tiysjtiíc

u rb a in .

n o i vi u l i , .1. 2.

l ’e i n l u r e

.1

C a ric a lu re

• Cl-li Ip o u r

I.

D e s s in

: Camp

dc c o n c c n lra lio n .

D e s s in

: Camp

de c o n c v n l r a t i o n .

; l ’ au

fril. Ca sals.

clvyf.

DOMINGO r .

I · I CI T H O L A

C>.

l ’e in lu re

:

7.

l ’e i n l u r c

: C o m p o s ilio n .

T é le

do

Icnune.

R.

] ’e i i i l u r e

Dan sc u s e s.

¡I.

l ’e im n re

N a lu n

15. in o ilc .

l ’e in tu re

: A u l i o n l de la Seinc.

II.

l ’e in iu re

:

l- 'c v rií T .

l'i.

l ’e i n l u r e

:

I ' K ' lir s .

(ÍAIUIIDO PALLANDO

(II M ' H

I

15. l'i

l ’e i u l i i r e

: l. a

M a n d o lin e .

I I.

IV iíilu t'e

: •X a ltiri'

III MISLItT M. m orL \

(iOMI /. M VU I IM'.Z 1.').

A<|ua i'e lle

: SoU'il.

KV

A (|u a re lle

:

17.

l ’e in lu re

í'ia rri? jiic s .

1,1. \ VAM II V .M. :

C o lu p o s iíio n

MACIA M alernilé.

IS.

l ’e i n l u r e

l'.l

l ’e i n l u r e

Nu.

20.

l ’e i n l u r e

C o m p o s i l ion.


JU

CASAL PI: CATALUNYA /¿télenla

PERPIGNAN. Juillet

1946


EXPOSICIO DE MAQÜETES D'ESCENOGRAFIA Bale, Suissa La Maison de la Pessee, Paria "LE DECOR DE THEATRE DEPUIS LA LIBERATION" Federatios Natio*ale du Spectacle Syndicat National des DecorateursMaquettistea


Pirwi

LiUm p»

J<

1 il l ustrador i

pi ntor Català l

»rlc»

1'onW rrr,


IM M I

S

O

U

D

A

R

B

A

D

O

B

R

K

A

z& .O Jïn! ORGANE HEBDOMA.DAIRE DU M, L. ESPAGNOL - C. N. T. EN FRANCE (11* REGION)

¡PAÑOL EN EL DESTIERRO IMAN

das las sorpresas en A rte son a es­ perar de Picaso. Pero lo cierto es que los españo­ la sala los Iniciados, oue «en un aprieto», les le debemos respeto pues es úl­ W. C., demandan al timo gran pintor universal que nos queda, con todos sus errores, sus ruentran : desfallecimientos y sus golpes de huitó. « el Picaso » ? es, por el contrario, a él. ecuerdo un momento haber comenzado a 30 Picaso s>, despotri;on esa inevitable paen mis cosas y que le llevarme a las maentes « Picasianos » la Exposición de «la ia noiíirín r:hnr-

a (Picaso). la linea « trágide nuestra escueíea que puede se. • de su obra, la Historia del A rte narchantes, de los aportación. Picaso andes m aestros en lo real, en hacer Ipelo — como el [uez y como Goya alma hum ana y de t de la envoltura mearles su más iu m ás oculta paaricaturales a vexpresivos. i « M aternidad », ra » de sus varia­ do sus escenas de . « Guernica », to­ a y profundameni im porta que nos un frutero incogrilando hasta_jm.

lo que en F lo re s, es robustez es en Clavé delicadeza a veces un poco in­ fantil. Lo encontramos indeciso toda­ vía, vacilante y preocupado por la influencia de ciertos maestros. El dia que logre encontrarse a si mismo se. rá uno de nuestros más finos pinto­ res. GALVAN. E n tra en la pintura por derecho propio. Original, colorista y promesa de algo muy serio. VIÑAS. A trae con sus armonio­ sos ftiegos de color. Tione persona­ lidad para alejarse de ciertas in fluencias. MANUEL. Un muy buen paisaje. Más vulgar en las « Barcas ». PALMEIRO. Robusto el dibujo y agradable el « camaien ». SALES. Un muy fino y sencillo re­ trato de m ujer que recuerda la téc­ nica del esmalte. PEINADO. H a cogido una fórm u­ la y la utiliza con m ayor virtuosis­ mo cada dia. BORES. Un sentido moderno deco. rativo. Muy viva y expresiva la figu­ ra del niño. PASCUAL, FABRA, VILATO, ASTRUC, MONTANE. Seguidores de Picaso. Montané logra una cierta a r­ monía de azules poco agradables con los que contrasta bien la mancha verde-amarilla del pájaro. Astruc nos hace1 una viva sinfonía para serví de fondo a una abstracción geomé­ trica que recuerda a Picaso «1938». Pascual es tam bién un Picasiano tí mido que no logró olvidar ciertas re. glas decorativas y consigue ser más personal en «Le feu». F ab ra y Vilató llevan lo abstracto a sus últimas consecuencias. PARRA. Anuncia una personalidad dura y robusta. Podría ser un Miguel Angel (!) del arte moderno, si logra vencer las vacilaciones. DOMINGUEZ. Lamentamos tam ­ bién que este buen pintor np haya aportado m ás que una sola obra, si bien representativa de su estilo tan

LES. Cuatro buenos dibujos incon­ fundibles por el estilo y el humor. LOS CLASISTAS DEL IMPRESIONISMO Encontramos algunos buenos. TEJERO, con « un paisaje neva­ do », que puede codearse con Monet y los m ás finos franceses de la es. cuela. * BRUGAROLES, con dos óleoa es­ pontáneos y formidables en su géne­ ro impresionista, m ás dos buenas acuarelas. ALMIRAL, con dos paisajes sinté­ ticos y decorativos muy agradables. REY sigue la trayectoria bien co­ nocida de sus impresiones acuareladas sobre la guerra de España. Un « torero » que es la más alta expre­ sión de su técnica. ZURITA. Cuatro buenas impresio. nes de paisaje. A su autorretrato, bien logrado, le falta el « toldo » bo­ hemio con que suele cam uflar el sol de su calvicie. Menos conseguida su « naturaleza m uerta ». ROMERO. Paisajes discretos en que emplea con sobriedad su paleta cálida. CANOVAS. Dos bellas impresio­ nes. ZARATE. Tiende a ser un buen impresionista si canta menos agrio. FONTSERE. Buena impresión dp ÓolÜure. Mas lograda v natural la ulo i.u* qüe~Iá í uo CADESANOS. Temos en él dos buenas impresiones que no aparecen en el catálogo y su « Paisaje de Nie­ ve » un poco cromo. Singularmente desconcertante, nos presenta a la vez una « Femme a la mantille » que casi nada tiene que ver con el resto de su obra. E sta « femme », compo­ sición muy decorativa, desnudo bien construido en planos sobre un fondo zuloaguesco de Toledo, tiene una in­ tención literaria, simbólica y expre­ sionista que hace' de Cadiñanos un Jano con dos caras diferentes. El «retrato de la m ujer en interior » es, en cierto modo, un lazo de unión en­ tre sus dos maneras. Todas sus telas reflejan un gran temperamento a rtís­ tico. LOS DEMAS SABATER. Así como hay poetas *^e Juegos florales hay pintores de museos de nrovinnía. Sahstp.r es uno




L% LIVR3 ET SSS AMIS - PARIS

l6 /l/k ?

I F.S BEAUX LIVRES DU temps troublés que nous traversons devaient immanquablen des éditeurs certains romans històriques évoquant des èpoques _ j Littéraires de France viennent de publier ces inoubliables Die¡ France a décrit d’une manière saisissante la vie pleine d’enthousiasme quentes d’Évariste Gamelin, admirateur idolatre des principes égalitaire: qui devaient lui coüter la liberté et la vie. Ce livre imprimé sur les presses de l’Imprimerie Nationale en r est illustré par Valentín Le Campion, dont on connait le rare talent c conçu l’omementatíon de cette ceuvre de la plus intelligente manière, er un nombre infi ni de vignettes qui font revivre, pour ainsi dire, en leurs les instants de ce drame patriotique et sentimental. La curiosité des sc resque des anecdotes l’emportent sur le cóté purement historique, luiavec la plus scrupuleuse exactitude. Détail original, les tètes de chapitres ne se présentent pas sous i sous celle d’une vignette qui surmonte le début du texte comme u graphique et la première ligne du chapitre inscrite en capitales, constiti effet tout à la fois harmonieux et noble. Après avoir vu Évariste signer son nom sur le registre de la dans ses courses à travers le Paris révolutionnaire : voici la place I voici le magasin de «l’Amour Peintre» oü il va retrouver Élodie; voici, < la chaumière de la « Belle Lilloise ». Ce sjont aussi des scènes de la ruo se presse sur le passage de Marat, avec la mème ardeur enthousiaste pants de la Charrette de la mort. A ces vagues de haine, de vengeance et de sang, se mèlent li langoureuse sentimentalité. Les amours épanouissent leurs fleurs blanc sanglant chamier des massacres et tandis que les queues s’alignent aux celles des boulangeries, Évariste et sa belle Élodie renouvellent, dani le célèbre sujet du « Verrou poussé » immortalisé par Fragonard. E t c’est, pour finir, la sinistre silhouette de la guillotine qui n et à la vie sentímentale d’Évariste Gamelin. On peut dire que le talent de Le Campion fut en tous points c France. Nous en félicitons l’artiste et ses éditeurs. Le drame plus récent de l’exode de 1940, de l’occupation allei fait un juste pendant à ce livre. Alexandre Amoux en a évoqué le d| de la manière la plus tragique dans son livre Hélène et les Guerres. Son r vant fait naitre mainte image tragique dans l’esprit captivé du lec es

I

II était à craindre que l’intervention d’un artiste, si habile füt-il, n’affaiblisse, ou tout au moins ne dénature la qualité de cette émotion en introduisant dans le texte la précision matérielle du dessin. Madame Camille Berg a si bien compris et ressenti les émois de l’auteur et, par là mème du lecteur, que son illustration exprime exactement le sentiment de l’un et de l’autre. En contemplant ses gravures, on revit les angoisses récentes du Paris qui se vide, des routes encombrées de véhicules hétéroclites oü s’entassent des émigrants hagards. C’est aussi cette chambre déserte, encore meublée des objets familiers aux douces intimités abandonnées aux hasards de la guerre. Camille Berg nous les montre, ces pauvres choses délaissées, réduites à une solitude tragique, surgie en pleine activité brusquement interrompue. Par contre, les calmes quiétudes villageoises sont violées par les fuyards envahissants, lamen­ tables annonciateurs de l’envahisseur conquérant. Chaqué étape du désastre est ainsi notée, suivant de près le récit émouvant de l’auteur. Mais l’esprit goguenard du Français vient mettre une note de gaíté en observant les grotesques défilés des musiques militaires allemandes sur nos places et dans nos belles avenues parisiennes. On se moque, on sourit, en attendant la libération dont nous suivons les héroïques péripéties. Après la fuite, c’est le retour et l’apothéose finale. Par ses notations tour à tour dramatiques et spirituèlles, Madame Camille Berg a créé une véritable synthèse psychologique de la guerre. C’est un des rares beaux livres qu’on ait vraiment réussi sur ce sujet plein d’embüches. Après la belle édition purement typographique du Cantique Spirituel de saint Jean de la Croix par Darantière, dont nous avons parlé en son temps, Carlès Fo^séré a interprété à son tour les CEuvres Spirituelles du grand mystique : il l’a fait en «compatriote», c’est-à-dire avec la mentalité espagnole qui est beaucoup plus concréte et représentative. Par un dessin vigoureux, d’une ardeur palpitante, il a exprimé d’une manière saisissante la passion múltiple et nuancée de ràme emportée vers le Christ. II a volontairement adopté une facture puissante presque brutale, dont le réalisme correspond avec une plus intime exactitude au tempérament comme à la dramatique spiritualité de l’écrivain mystique. Avec une fougue sans cesse renouvelée, C. Fontséré a su varier les plus étonnants eflfets de clair-obscur nimbés de violets, oü éclatent soudain de lumineuses transparences bleues. Tirées sur les presses à bras de l’artiste et sous sa direction personnelle, les lithographies en couleurs sont d’une parfaite exactitude; leur disposition en pleine page et sans marge donne l’impression de véritables peintures originales_jrarées_surjitL_beauL·_v^lin_de_Rivesi^ _ ^ ^ ^ iaBj


D ' E S I

H U I S

I 0 1 I T I C S /

E C D N O M K S

I

S

Haig>3uny l?47

Número 24

S U M A R I L’actualitat política

**

Dirigisme - Planificació - Llibertat

M a n u el S erra i M oret

Historia interna d'una, historia espiritual La utopia i les experiències

C arles C ardà

A proposit de la " Historia de Catalunya " Una interessant evolucio dins de Catalunya En iavor Tuna enquesta Responsabilitats i depuracions Una equivocacio lamentable Fora de la comunitat catalana Rèplica De la mort de Francesc Cambó

J. M a . Corredor Ferran Soldeoila Carles_ Font seré D . L). M ontserrat E m ili Vigo E ugeni X a m m a r D om ènec M on tagu t

C a rte s de Le cto rs

IN F O R M A C IO N S I COM ENTARIS + +

EU milions cJeis sindicals verticals

«

Franco a C a ta lu n y a + E l llib re del D r. Trueta i

+

/

>

E l sentiment com a- política internacional

« +

i f l i l f

El

projecte N a rs h a ll i Espanya

la critica anglesa

Els elocs Ploráis d enguany +

La U n ió P oslat U niversal i . í

anco

Tres conferències a Perpinyà

X V I I 6 C a r t e l l d e P r e m is d e l'I n s t it u t d 'E s t u d is C a t a l a n s L l i b r e s i R e v is t e s : Les Valls d’Andorra fa t (Bonaom tum . (TM u a jf^ iU L; La pequeña historia pez. U t$ruidifr JU u& uz. ; Revista de CatalunyaA n e c d o t a r i P e n in s u la r .

( A b r il i M a ig

1947.)


Galerie LA BO ETIE, 83, rué la Boél·le. - PARIS VIII M efro : S a in t-P h ilip p e -d u -R o u le

CH


CULTIVER IL FAUT

z

o H /0 m

>

70 o

9

Carlos Fonlseré 7, rue Alasseur, PARIS (xv*) Ség. 82-33


une exposmoii d’a r t espagnol dans l’exil NR e r a n de e x pasil l o a J ■■■■■ gliol d a n s í i íS il v le n t do s ’ouv i i r à l a ( i a l e r i e 1.a Boiitie, <á P a r i s . KJ le est o r g a n i c e p a r le Alouve m e n t L iberté L>pagnol e et ia s e o tiun cu 1tu*'!ie de l a C o n f é d ó r i t i o n n a t i o n a l e d u T r a v a í l d ’E:*pugne e n I ’r a n e e. II n 'e s t p a s v a in de d u e q u e si d e u x é co les d o m i n e n t le m o u v o m e n t a r . i s i i q u e c o n t c m p o r a i n , ce s o n t les éco írs fi'¡iiH’ai>e e t o pu gnóle . A v ra l d i n 1, elle * s u n t i n tim e tm m t liót's p a r u n e f f o it de r e c h er ch c a et de dúvuuvertes c o m m u n Les B r a n d s m a i t r e s osp:i^nola Pic ass o, J u a n (Iris, P e i­ n a d o el D om ín gue z , p a r exem p ie , app n r t l o n n o n t a u t a n t a P i r ó l e de P a ­ rís t|iit- le," i-'ra uca is Hra q u e . Mati sse, M ariju et, n r ; g u et autre.- D ufy , q u e le- H ila o s C h a g a l l et S o u t i n e ou q u e l ' l t a l i v n M o d ig lia n i. 11 s ' a g i t do n e d'um* ¿ro le e ^ e n t i e l l o m e n t interna* t im ia le q u i a ^ s t fo rm úe <a P u r is , ' t s o n r a y ó n n e m o n t e.sl i m m e n s a : e.lle a n io u tr é le c h e m in a u x a r l i s t e s d u m o n d e r n t l e r ain¡-i q u ' o n a en cun! pu e n j u g e r a u x e x p o sit io n s i n i e n n tjú n a le s , a coi i y de l' L ne sc o n ota m iiicjit, récem nieiit pr é^enté e d a n s l*a vi lie qui. plu·s q u e ja m n ls , d o lt «Hre coiií-ideivo c o m m e l a c a p i t a l e mond i a l e de s a r t s . V e n u s d n m onde e n tie r , de n o m ­ b re n x a r h - t c s <>nt t r o u v e e n F ranc o, c t plu s p a r i i c u l i é r e n o nt á P a r ís , üe c 1im a t f a v o r a b l e a u li b r e épaiiouiss-1m ont de l e u r gtfnii’. II e n ¿i été a ii i 'i p o u r los K sp a gnoN au.-si bien q u e p o u r les a u l r e c a rtN t'-s ¿ t i a n g e r s . L n c u re í a u t - i l f a i r e uní' d M i m tio n e n tr e c e u x q u i o n t c o n t r i h u é i la nn i‘•sanee míMne d u m u u v o m e n t, pin Int m n u v e m e n l s o u q u i .s'v so ni incor poré * et c e u x q u j *on t d om e n m s t u m a r g e , (Á tle ex po Mtion en

*»n e x em p ie f r a p p a n l . N o n p-ui q u e d a n * les (vti vres d e P i c a d o o u de J u a n Gris, p o u r ne c i t e r q u e d e u x a r t i s t e s , o n ne ptilsse déc&ler l ' o r i g i n e d e l e u r a u t e u r {les form es , lv¿ c o u l e u r s e t l a l u m b r e ¿ o n t 4 ce s u j e t s ig n ific a tiv e s ), m a i s c eux-ci s o n t a v a n t t o u t d e s K&pagnols <1* l 'é c o le de P a r í s , a l o r s q u e d ’a u i r e s e t Ua s o n t n o m b r e u x à c e t !e exposit i o u s o n t s i m p l e m e n t E s p a g n o ls. Aínsi, en exi 1, la t r a d i t i o n de l a e e s p a g n o l e s u b s is te , f r•ósa u dqeu e ipqeui enst u r300 oíMivres pré senté e s, d u e s <u A u g l a d a N a r t , H oge lj A stru o , ï l a j e n . Ui asco F e r r e r , Dores, M a r ia n o , O udln a vos, C am po n, Vicens Cam ps, C á n o v a s , A n to n io O la v e , José C l a ­ ve iNi, K sqne rd n. F o n ts ere. M a n u e l Madridojo'4, U a r o ^ ^ m T T í T i q o , P ic a ñ o , H iv a R o v ira . S a h a t e r , T u s q u e I J a s , Hi’V VjLa, o le ..., le p r o u v e n t . La plu p a r t de ces toJIes, a q u a r e ü e s e t ¿culp* t u r e s é l a i e n t d u re ste in è d ite s à P a r;.s. Pa.r e o n t r e , « L a c a r a f e . e t le comp(*tier », d e P ic a ss o , « La o o u lu ri é re )), d e D o m ín g u e z . « Le d-amier », do J u a n (ir if, e t les t r o l s n a t u r e s m o r t e s de P e in a d o , y é t a i c n t d ^ j á bien c o n n u e s . L 'e n s e m b le t é m o ig n a d ’u n e tr é s g r a n d e rlcliesse a r l i s t i q u e . lí t on nc p e u t m l e u x d í r e <|ue 1 ex o rg u e d u c a t a l o g u e : <( P e n d a n t ces h u i t a n s d e r a i v a i r e , les a r t i s t e s , o^ p a g n o ls , s u r m o n t a n t so n ITra n e e s et misó res, o n t c o n se rv é l e u r a m e cróat r i c e e t libre, l e n r a m o u r d u t r - a v a il. » Jacques

G R O B O IS ,


Les Lettres et les Arts U N E R E T H O S P E C T I V E M A IL L O L A la G a l e r i c C h a r p e n t i e r , M. R a y m o n d N asenta a organisé une g ra n d e r é t r o s p e c t i v e d e s c e u v r e s d o Maillol, s c u lp tu r e s et p e in tu re s. N o u s r e g r e t t o n s v i v e m e n t q u ’on a i t o u b l i é q u e Maillol é t a í t C a ta la n , q u ’il a v a i t t o u j o u r s a i m é s n n p a y s d e c e co eur a r d e n t d o n t il a i m a i t a u s s i s o n a r t e t q u e n o u s n ’a y o n s p a s été p r é v e n u s à l’A m i c a l e d e s C a t a l a n s d e P a rís de cette m a n ifestatio n a rtist i q u e en l ’h o n n e u r d e c e l u i q u ’o n a si j u s t e m e n t s u r n o m m é le G r e c d e B any uls. ■ Nous nous réservons de dire q u e l l e f u t l ’oeu v re d e Maillol t a n t oom m e s c u lp te u r q u e co m m e p eintre et ccrtainem ent nous trouverons p a r m i . les v r a l s a m i s d u g r a n d a r tiste ct ü u g r a n d C a ta la n, u n e d ocum en tatio n qui n o u s p e r m c tira de g l o r i f l e r , c o m m e il le m é r i t e , n o t r e co m p atrio te s d o n t n o u s so m m e s to u s f lers. L ’EXPOBTTION D E L ’A R T E S P A G N O L D A N S L ’E X IL L e s a r t i s t e s e s p a g n o l s e x i l é s en F rance avaient organisé rué de La B o é tie u n e m a g n i f i q u e e x p o s i t i o n d e p e in tu r e et s c u lp tu r e . ¡ N om bre d ’c e u v r e s rem arq u a b le s f t a i e n t a i n s i o f f e r t e s à l ’a d m i r a t i o n d e s v isiteu rs et n o u s av o n s p assé d a n s le s s a l l e s d u S a l ó n q u e i q u e s h e u re s de vraie co m m u n io n artistique. De t r ò s b e a u x p a y s a g e s d ’A m l r a l M i g u e l, d ’A n g l a d a d ’A r q u e r , d ’E s ­ q uerda, de Fontsere aui d onne_une v n e d e O o llio u re , d e P a d i l l a — d e s

n a t u r e s m o r t e s d ’A r q u e r , d e C lav é de F a b ra de T u sq ellas — des ñ u s de F a b r a et de Vilato — d e s p o r tra its p a r F a b r e g a s et F orcadell — des c o m p o s i t i o n s d e C r e ix m a n s . de F o r cadell, de P a s c u a l do S a b a te r de S anchis de T usqellas. T o u tes ces o eu vres s o n t r e m a r q u a b l e s p a r l e u r effort de 'S in cérité et de créatio n . C’e s t t o u t e u n e g é n é r a t i o n n o u v e l i e qui se c h e r c h e et qui te n d v e rs u ne expressio n n o uvelie de r e p re se n ta tlon . C e tt e é c o l e p e u t c h o q u e r a u d é b u t n o t r o vleille v i s i ó n a r l i s t i q u e , m a i s e lle c o m m e n c e à s ’a f f l n e r u n p e u e t à s o r t i r d e s g a n g u e s d e l ’o u tr a n c e p o u r a tte in d r e d e s visions p u r e s q u i s e r o n t c e l l e s d e i ’a v e n i r . Une p r e u v e n o u s en est d o n n ée p a r n o s a m i s A s t r u c a v e c s o n A r le q u ín à la g u ila r e e t M o n t a n é - a v e o L a C age a u x o is e a u x , d o n n e n t l ’i m p r e s s i o n d ’u n t a l e n t q u i va* d e j o u r e n j o u r e n s ’a f f e r m i s s a n t e t q u i , b i e n tot d ég a g é de q u e iq u es petites e rre u rs , a tte in d ra sa m atu rité. D a n s la s e c t l o n s c u l p t u r e , M a d r i dégos p résen te u n e téte d e m in e u r et u n e téte de tr a v a ille u r sc u ip té e s e n p l e i n bois, d ’u n e r é a l i s a t i o n m e r v e i l l e u s e , M a n o l o e x p o s e l a v ieille C a t a l a n e , b r o n z e d e b e l l e v e n u e et n o tro c om putrioto C a seblanque, u ne s c u l p t u r e q u i a f f l r m e s a m a i t r i s e ar-. tistlq u e et la p lé n itu u e de son ta le n t et de son te m p é r a m e n t. N o u s r e m e r c i o n s Ies a r l i s t e s e s p a g n o l s e n exil d e n o u s a v o i r in v i t é à v isite r l e u r exposition et le u r so u h a lto n s de pouvoir, d a n s u n a v e n ir p ro ­ che, rev o ir le u r c h e r pays.

I

11 AVRIL 1947

AR\

|

L’art espagnoí en Frai I

L ' K x p o s l t i o n d ’A r t e s p a g n o l e n s í p r n p o s e <1e m o n t r e r ¡<n p u h l i c f ç a i s Je v r a i v i s a g e s p i r ü u e l i iu pie espagnol. U n atre-v in g t-eln q « tes, p a r i n i le s q u e l* q u e lq u p s - n n * im p o rta n ts, n o u s proposent env t r m i e e n l s p o ¡ ii 1 rí*s, s c u l p l u r e s , « ¡ n a , e tc . O p e n d a n t , vi I V Í T o r t f«i

11

|

p a r

Ips

f>rg>i n L s o l m r s

a

(‘ I r

con*

r a b i e a u p o i u t de v u e d u n oinbi-e t e n v r e s pW *sentres, mi p e u t reg r q u ’il n s < * s n i t |)ms « c c n i m m o d r d pin %r u n d e s ^ v é r i f é d a n s !’« r e e t i o n , t i e s p n v o i s . I ’n n o m b r e d ’<*Mi plus reM rein l pI u n #1 q u n l i t e s o u t e n u e « t n n j e n l d o n n ¿ à eetle n i í p s l a t i o n u n a s p e e t p l u s fcplriíl m e n t a r t i s t i q u p e t, s a r i s n u t r í à c flr rt r i e r e d e p r o p a g a n d e , p u i iu r * r e l e v é le n i v e a u - ( ¡ V s l a i n s i q u A'u d e - M i g u e ’ T n s q u e l l a s supp n i a l a i ü i 4n i P n t 1p v o i s i n a g e d e 1h d i l a t i o n a s s e z n a i v e d ’K s q u e r d a e a y s a g e a e l c o m p o s i t i o n s v u I ^ h T I ’P

5

f n

SifiiHils. LViiilÍRine

dp SnnnTPr p r e c e d e la s o b riM ó n r i e l l e d ’A r q u e r . 1« f a c i l i t é d e V. n a n o s T e x p resM o rm isio e n m lh a ld l S o l e r a s , ( l a m p ó n a d e s d o r i s d ’o l vfltinn, R lasen W r r e r u n e h n a « t i o n p o i ' l i q n e el A s i r u é , m a l g r é f íliJíle sse s, u n réel t e m p é r m n e n l


■W

d

( a i iJuij v'j 9U>){i>‘j )

» i u w j j ¿dfiq

- u m A u p u o j dp tf^ iu o ji(jX to d U - d J tl|Ü (U .)f d |lld ¡ [d J \d rfUII }d -o j\ Ud

.* p

jjjjiío

¿i

*o|O U H i\-

JUVIDIO'J ¿¡¡14í\

-u o y u d ix K im p

H|

if) n

i

M |)IM I U I\

Jdj

.ïisjj.iM

¿p

fcdZ U O jq

‘s . i d j u i d j d

SÏO.I}

rf|f (

111 d l U d n u d J t i i l B | l (

v,i|j|K iih

r fiitfn H |.q jsir )

sn>q

jii »

d .ip io m

iq o q

U H llf

JJ

xiid p d ]S liq

sjd .ijjo d

sH fdji

S 11 () | | HLM p (] [ s.ijo]

np

|j ,» p

un j>

jp

in l^ .i

h

H

■»uu)u[

d o!i]

t>¡

n

f i l l j . ) H.I

d.iit*

B.ijA oy)

‘in ijK t.M J d x .ij) jK j

dp

« o f w p i . i p H iv

d iitftouid)

‘.q s B .ip io a

n ssi

jisi*|d <uvH|fï

s d]

JdA 'oil

.iso d v j

;iiK |ji[iiiM H

d jy jp io .i

■ tjü ftij

doj i

X II H

xiid p

*♦«i u n i - j o s

-iiin .p

sd p

|d ii m i i\

i ous [H| <1mo.j

-I!* iid

U ll

dplpu* nn.MiiiHd pinují un

ü iio ii

S d j n d n n . ) , > p ud s,unjd|ii,)s sdp jj a » HiioAno.iH.i «nou . i d . r . i d . j

3<]

}d

S , ) l l I SK d p

/d l/J I/f

k ^ Ü iu a u o

Ú ij xni»;

s j i

dp

s.r j

X IIH

lid

u n ) i ra'i ^ A d - t ü^ |d p » ,iK sq oq

* 1 " ■' 1 j sp u o jd s \n w -ddn*. jiu ss'ift.iH íl 'u o jp ld ju o d -u d u iiiu o iii

ii{

IIJ

u o tp 'S ju n ri.io .p

u o jiH jtd sin .p

« a p ijo* dp d n o p Síioii u.ir)A H |;>

K llO lI

Jiiu H i |

,>p

-jn b o sH id

¿ n h ip io d

a z u o jq

d J O . ) II d

»)fc*iiiu o}iiW J.id x,i

V N J U Ilí,*

a jjj;d B lllS dU

dp

wp

d sn jiijd u io s

a p n » ijo

siu e jq a j^

* n iu t» ¿ i

p id d M( ( ! V í

djjdfBt]

ap

« u n

i o a u w 4- j o j ^ u i i i j

ld *dnb.iio dp sdiido* situ; jüHb'í 01193 'y jéijiiiu o’j ir¡ ‘d.iiqujdd »iin,iib wsüd ~xd,u zdiiHujiuo{¡ Wdisiuuüjssd.itlts xno p-jt!|d.) }1h.i «»jud.i hd d u ii.uuj dp p v (1 ■üjs njnjd tuoK ] 11o h s j u r \ dp id{¡íj í o v v h . ) i (ï un ¿uod d|qiu) zdvsu i\%i -«d d] mi [11.1111! dlUUlOJ dI11VILjd H.ÍÜ 11B ossH.11,1 dp y { ] °1 wI dfuuop -.lo v .n i njd un a|ídi«d au 11 b ‘uoipli>.)uo.i dp vi;|H.io.)dp i«) xmuiut! S.U J

0 } H ||\

1SU I«

dp

Sp iA lid

I H ) j p ) H J | ͻH Mt I

d tib ip u [

X lld p

«JdA

Sd[

d ilí)

lU R IJ J U S d

u n

dp d/jofü -d

n.id un iimputiddj jsid ano^ wf |uup «¡J») .M in

u iiiif sn aip

jd

su H

dp

p i H i u j . i d x d ts

ju jiu H .i^ d iu j) 1 1 0 11 K l i l 11 U Í Í. H ) , |

nh

d p jn o s

dp

|d

« u m iu à

iiu d ju u j

op M U id j

jd

d jq u »

* d |[jia ijjo d n s

U O flJIIJÍS U Ü J

B|

jp dtib||K«td Sd.if s'tidts úos }d üojcg ‘dri/jm/o/.VíU.u/·V ,u/fid/1 !>•/ ;iiduiníb^ -ou ‘s.i.ilijnjdd xiidp Kds )d ^Aiq') .id}ij limj suau if ‘sjndnjdiu *•.) 1 ,

*

\xuni

>.iul lUdUiH.i^diii.t] jdd.i uti S’dKsaiqiwj üdK »uy111tu \) iu | s v • jub||.düd ubij, -huiKhiii] diin jdj.id,.j ‘tioi^BA -.Msqoj) suop Kdp h uodiiiif) ‘s'B.id|(J5 9p d|ii{mipmi duis|uu()[s'sd.i(ixsouftu -!pB;j dp »\ jditbjv.p <i «ra -dlifi 11 dj^ijquK ii[ apd.j.ud Jdjüüüs dp #PHJ dULSipj.!^-} ;.i d.i'ji'feTüw^ IIA suouisodlílüj pi Wjif viSABa kd[ ]d »pJd|lbs%J(p d.MKU /dS«H HOIJVIlp -d /f

Hj

dp

sj.íoddns a;

dn h

d ïfp u jsio A

dl

sHiidubsux

is u ;h

jsd ,;)

u u iu ,> « i« {ü iu

|diiJJ|^‘ jp n\r

-h h jm u

d)

yA d ja.i

ÏUd^rt.ilin uh ‘dpiiHïíi;do.id dp uos h .mm viiBü 'jd dnbt)sj).ju jujiu -driJ^ji.ï^dsi sii|d pddsi» un aoutnsdjju “ K U I d l J d d B y i l l i o p l U d | U . l t 5 K d llÜ d irK 1» s ii { d di ;{B U b d u u id iiitri.i^s’d.i s n { d . K. UA itdoj) d j q u i o u u i -si oAU d s d p t i ü | j - « ] d d i ) . i » j s u w p djpidAçiv r ip uB Jïí s n y d a u n t p ^ p u u i i u v . u r i simJ ) ¡o k d s ï f (n b .iwUd.iWdJ Ii i .n l S d d | U d S . ^ i d «d.i.iiid) « d p d . i q i u o u n p di a d p p n u t i n u d | q e j ; - d p j s u o o ,ip) r s . i n d j o v | u n W J O «d[ j b i I [ t u n o j j j o j j d j i r * | u » p u . j r l d ) \ q d ‘s u í s - s d p * Ki uL i| d p i.i s ‘w d j i i) U | d d s i u d d u o j i A i i d p i d K i » d o j d s n o u ‘ï ^ U B i j o d t u í s ^ . q « u t i ' ü d U b i d n b v i d i i b ^ d i j(iuK<l ‘s s i - * i p u i b u j . ) - p f u | A - d j } H n O •[m iÜB di iá si d i - t i d d r ip [ d u ; | j ( d s . ^ b s i a i u j a d[ h i b - u h j j o jjq n d n u Jd .ip u u u dp o s o d iu d as \ ( x d ud | u i i Ï 1 m ( U i 3 p i y . p u o m « o d x a , ' T [

110 1

«41

5

3)ucjj U3 |üuW w p ,] sm v

¿ m ii^av u


Els pintors catalans a París Quan, en el segle passat, França heretà — en bona part a través d’Anglaterra— la vena pictòrica immortal d’Holanda i d’Espanya, París adquirí arreu un relleu artístic extraordinari, fins a convertir-se en una veritable capital de les arts plàstiques del món sencer, arran del triomf dels impressionistes i de l’escultura de Rodin. Aquest fet originà el fe ­ nomen, naturalíssim, de que el proteiforme complex estètic conegut amb el nom genèric d’ “Escola de París”, constituís un fenomen de rel i nodriment no pas únicament parisencs, ni tan sols francesos, sinó essen­ cialment cosmopolites, multinacionals. Fenomen creat per la convergèn­ cia, en aquell determinat punt geogràfic, del bo i millor — sovint, també, barrejat amb el pitjor— dels pintors i escultors de les cinc parts del m< n. Roma, que des del Renaixement havia omplert aquest paper, tenia de re­ signar-se a veure’s el ceptre artístic esmunyint-se-li per sempre més de les mans. En la contribució de tots els pobles de la terra a la creació i al man­ teniment d’aquella immensa llar de l’art mundial, la diminuta Catalunya ha jugat un paper preponderant des de que Fortuny hi triomfava amb la seva sorollosa exposició post mortem de 1878 fins a l’aportació poste­ rior d’altres figures de primer pla, com un Picasso — producte de neta formació catalana—, un Gargallo, un Josep Maria Sert, o d’agosarats re­ vulsius d’avantguarda, com Miró i Dalí; sense comptar figures de promo­ ció més jovenívola i que comencen a fer-hi forrolla. D’altra banda, la re­ lativa proximitat de París amb Barcelona oferí a l’art català l’inapre­ ciable aventatge de tenir no gaire lluny de les portes de casa la capital


R E V Í S T A

1) E Ti S

C A T A

I, A

SUMARI L 'ESPANYA

ETER N A . SENY ALS DEL TEM PS,

p e r J . In g la d n -

TVOESTOïtïA UE

CAMBO, per A.

R o v ir a i V ir g ili ■ E L S M E U S S H C U E T S , p e r X a v ie r B e n g u e re l • L A L L I T 7 R ¿ I f e T E R L I N A , p e r M . S e r r a i M o r e t • D I V A B A C i n S O f e H J BL C I N E M A , p e r ./. F e r r a te r M o r a . N A C 1 I O N J L H A T I C I U T A D A N I A CATALANES, p n r P tr e Q u a r t • E L B

L h iis

F ru m *u et> a ■

E L S O M N l, p e r

glUIORB

l>»f A lbert . / u » v n i ‘ • i.' ,

C A T A L A N S A P A R IS, i W t l í S , x ie r mee f j u a n s i

• IN F O R M A C IO N S I C O M E N T A B IS • CR O N IC A T)E L A C O L · L E C T I V I T A T . C A R N E T . G R A V A T S : P i n t u r e s d e G r a u S a la , C la v e r i R ib a R o v ir a • A l ’E s t a d i i al C e n t r e C a t a l à .

Any X X X V

Juliol

A g o s t -1947

N .° 6 1 3


S U M A R .LA R E C U P E R A C I Ó

E SPIR IT U A L

NYA • V E R IT A T I PO ESIA p e r J o a n O liv e r < fíe n g u e r e l « L A ti? p e r A . R o v ira i Yirtjil-, G I C A , p e r M . \S> C R IS T IA N IS M E DE

B A T E R IE S

(j), I

n yen t • B R IS A M A p l a i ó d e P e r e Quarl

L DE- C A T A L U ­

D E L 19 D E J U L I O L . ''U K T S , p e r X a v ie r

A vO O N 'K E M P O R aN IA , F.L ‘M I R A C L E ” D E B E L >ret • H E L · L E N I S M E

I

b 'e n a l e r M o r a • M A G I A E ^ B o U n k S , p e r A lb e r t .Tu A . p e r W ép/iane M a lla rm é, - v e r p K a -V ONTSERE, JQ Y E

A R T I S T A E X E M P L A R , p e r D a n ie l F a m t • I N F O R M A C IO N S I C O M E N T A R IS . C R O N IC A D E LA C O L ·L E C T IV IT A T . C A R N E T . G R A V A TS: ' P in tu re s de C arles F o n tse rè • V ida catalan a

Anv X X X V

S e t e m b r e 1947

N .1’ 5 19


de la moderna pintura vivent i universal. Els Russinyol, els Casas, els Utrillo, els Nonell, els Brull, podien anar-hi a pouar directament la bona nova de l’impressionisme per a transvasar-la a l’ombra del Montjuic i el Tibidabo. I la gran lliçó de Cézanne, així com la del cubisme, el fazwisme i de tot l’art independent hi era copsada de primera mà. En correspondèn­ cia, a les antigues exposicions anuals de primavera del Palau de Belles Arts barceloní eren invitats els millors pintors da tot matís hostatjats a les ribes del Sena, mentre el vell Dalnuiu exhibia a Barcelona els primers quadros dels grans mestres de l’escola de Batignolles que es veien al sur dels Pireneus. Tot això quan a la resta de la península un Darío de Regoyos o un Aureliano de Beruete quedaven encara gairebé ignorats sota 1 embalum estantís dels Pradilla, els Gisbert, els Ferran i altres insigni­ ficants conreadors de l’anècdota històrica i del pintoresquismo sarsueler. Per a tot artista català d’una certa significació, treballar a París ha estat fins ara una ambició i una necessitat gairebé ineludibles. Alguns hi restaren anys, com Manolo Hugué, l’Anglada Camarassa, en Canals, 1 Oleguer Junyent, 1 Isern, l’Humbert, en Gausachs, en Francesc Domingo, en Mompou, en Llorens Artigues, en Fenosa, en Rebull, en Pere Pruna,' en Daura, en Bosc Roger, en Joan Junyer i el que escriu, entre alguns altres. Els altres s’acontentaven, si més no, de fer-hi un sojorn més o menys limitat per tal de performar llur disciplina conceptual i tècnica. Les excepcions eren poques. Joaquim Mir, tan feréstec de mena. en fou una. Mai no volgué travessar la frontera, i probablement les seves fabu­ loses possibilitat» quedaren un xic minvades per mor d’aquella gratuïta tossuderia. Possiblement, també, algunes característiques dels millors pin­ tors del grup dels “evolucionistes” —Joan Serra, Sisquella, Capmany— són degudes al fet d haver hagut d’assimilar alguns dels ensenyaments de l’escola de París per via indirecta, per tal com la primera guerra mundial s’escaigué a l’època que els pertocava anar-hi a desenvolupar llurs estu­ dis. Josep Mompou fou l’únic de la colla que, enllestida aquella guerra, es decidí a anar a passar França una bona tongada. Com tantes altres coses inestimables, aquest fructífer corrent ParísBarcelona hagué de veure’s estroncat de resultes del daltabaix hispànic de 1936. Els artistes catalans que avui viuen a la capital francesa són tan exiliats de la seva terra com els que l’empenta de la riuada s’endugué cap a Mèxic o la Dominicana. Alguns d’ells, com el ceramista Llorens Artigues, l’escultor Fenosa i el nostre gran Rebull, coneixen ja d’anys, familiarment, els bulevards. D’altres, força més joves, es pot dir que conegueren els molls del Sena arran de Pensulsiada de Catalunya. Es diuen Riba-Rovira, Fontserè, Antoni Clavé, Emili Grau Sala. Després del temps i els diners, possiblement el concepte humà més relatiu és el de l’edat de les persones. Un home de trentacinc anys és terriblement jove per a ser ministre, i summament vell per a campió de boxa o de salt amb perxa. Emmanuel Kant solia repetir als seus joves deixebles de Koenisberg que un home de trenta anysi no és res més que un infant, està als començaments pel que fa a l’alta cultura. El mateix podria dir-se pel que fa al gran art. Existeixen, és cert, il·lustres excepcions (Mozart, Rafael, Watteau, Fortuny, Modigliani) que confirmen la regla general. Però sens dubte lliuraren tan precoçment llur gran missatge perquè la vida, aquesta sàvia i misteriosa reguladora, ja sabia que la mort



CARLES

F O N T S E R È

D e c o r a c i ó p e r a l a « C a s a d e B e r n a r d a A lb a» d e F . G a r c í a L o r c a .


L E S

L L E T R E S

I

L E S

A R T S

Carles Fontserè, jove artista exemplar Josep Gausachs, aquest excel·lent pintor Gausachs que ara a la Do­ minicana omple uns quadros amb negritas de vestits virolats i sentors de rom i de vainilla, qe són la delícia dels més triats col·leccionistes d'art de París i do Nova York, un dia ens Contava: “Tu saps prou bé com es­ timava jo Fiança. M’hi vaig criar en el bo i millor de la batalla per l’art modern independent, en la seva fase heroica d’abans de 1914. Vaig re­ sistir-hi tota la primera guerra mundial. Hi tinc amics inestimables i de tota mena. No obstant, en retornar-hi, exiliat, l’any 39, me’n varen fer passar de tants colors que gairebé la vaig avorrir. Aquells maleïts camps de concentració!... Ningú que no hi hagi estat no pot imaginar el quadro dantesc que s’hi vivia. Quan, per fi, els amics me n’allibera­ ren i ja començava a preparar la meva anada a les Antilles, esclata la guerra i el govern francès, mancat de mà d’obra, ens agafa a mi i al meu fill i, junt amb altres compatriotes, ens obliga a veremar vinyes. La feina era feixuga, especialment pels que, com jo, ja no érem joves i ens sentíem malalts de cos i d’esperit. Per si això no era prou, treballa­ va amb nosaltres un escamot de gitanos. I mentre, collint raïms de sol a sol, em sentia capolat i renegava com un oriol per dintre i per fora, els gitanos .s’agitaven amb una eufòria tumultuosa, com si celebressin alguna canallesca festivitat pagana. Tot sovint, deixaven en terra les portadores i, picant de mans i repicant de talons, s’engrescaven refilant una seguidilla o puntejant fandanguillos i boleros. L’espectacle era pin­ toresc, no puc negar-ho; però hi havia moments que hauria donat qual-


sevol cosa per a poder-los escanyar. Aquests fiblants sofriments tragi­ còmics són dels que mai no s’o b lid e n ...”. Tristes veremes franceses de la guerra, ¡quantes diminutes tragè­ dies d’aquest gènere no vàreu contemplar! De totes maneres, no pas tots els casos oferien el mateix regust amargant. A més d’en Gausachs, al­ tres artistes catalans hagueren de trescar per les vinyes de França. Pe­ rò el que representava un sofriment físic i una vexació moral per a un pintor de cinquanta anys, malalt, i ple de prestigi, podia resultar un simple accident —i fins un accident profitós— per a un jove que s’esta­ va iniciant per les difícils tasqueres de l’art pictòric i per les encara més difícils de l’art de viure. Aquest fou el cas de Carles Fontserè. Vetaquí un típic cas de vocació innata. De nenut, a l’escola ja om­ plia de ninots qualsevol bocí de paper que li caigués a les mans, i possi­ blement tots els marges dels llibres. Als setze anys abandonava les au­ les dels jesuïtes del carrer de Casp, i esbravava la seva imperiosa afició tafanejant per diverses cledes de les arts aplicades. Obligat després a guanyar-se la vida, la tafaneria es transforma en un costarut pelegrL. natge pràctic que el fa anar de3 de l’aprenentatge de l’escenografia en un taller del carrer de les Tàpies al del dibuix publicitari, la litografia i altres activitats similars. Aquestes múltiples experiències, vivificades per jovenívols abrandaments d’entusiasme, converteixen Fontserè en un inapreciable animador i creador de propaganda gràfica poc després d’es­ clatar la guerra a Catalunya. Sota la seva iniciativa, carrers i carrerons, arbres, fanals i vagons de tren s’ompliren dels dibuixos i dels suggestius cartells que tan eficaçment col·laboraren a orientar i mantenir la moral de la reraguarda. Mobilitzat per l’exèrcit, de primer a les “brigades internacionals” i més tard al cos de defensa antiaèria, per terres castellanes i catalanes Fontserè prossegueix una infatigable publicitat plàstica. En el ple de la retirada final, encara a Figueres, en Miravitlles li encarrega un periò­ dic mural i dues grans sagetes de fusta, cobertes de sengles inscripcions. La que mirava cap el sur, deia: “A Barcelona, camí del deure”. La que apuntava cap els Pireneus, fulminava: “A la frontera, camí del desho­ nor”. Ingenus de nosaltres! El “camí del deshonor” quedava una miqueta més amunt. Passava pel bell mig de Munich, on pocs mesos abans anglesos i francesos ens condemnaven a mort signant la claudicació més obscena i més idiota de tota la història moderna. Passada la frontera, comença pel jove artista una d’aquelles típi­ ques i accidentades odissees d’exiliat. Surt del primer camp de concen­ tració on anà a raure i tot seguit organitza, junt amb Antoni Clavé, una exposició de dibuixos a la capital del Rosselló. No gaire més tard, el Cassino de Canet-Plage l’encarrega de variar per complet cada setmana la decoració del seu dancing. Feina amable, agraïda i distreta. Fontserè hi posa en joc el sou enginy i la traça apresa en el muntatge dels me­ morables balls de carnestoltes que el Círcol Artístic de Barcelona orga­ nitzava anualment —de primer al Teatre de Novetats i en el seus pro­ pis locals del carrer de les Corts, després al Liceu— , amb totes les fili­ granes tècniques d’aquella traçuda escenografia catalana iniciada,en la


segona meitat del darrer segle per l’Urgellès i per l’inoblidable mestre Francesc Soler i Rovirosa. Per a un minyó enginyós i ben plantat, tot just eixit de les misèries d’una guerra i d’un empresonament, maquillar de dia les frivolitats d’un dancing i ballar-hi de nits amb noies gentils i fàcils, venia a ser com una mena de paradís de Mahoma dipositat amb safata en una platja francesa. Malauradament, aquesta mena de paradi­ sos no solen durar gaire en un món infeliç com el nostre; el lamentable món que, si hem de creure la dita de Murger, sembla fet d’un aficio­ nat. . . En efecte, l’oasi rialler aviat anava en orris sota els primers te­ rrabastalls de la segona guerra mundial. Els dancings, o bé tancaven les portes o bé les ajustaven per a viure en sordina, segurament per a dei­ xar més lloc a un altre dancing colossal, de tràgiques i sagnants sarabandes. Arrossegat pel bufarut del cicló, Fontserè n’ha de passar de totes. Coneix accidentalment tota una renglera d’oficis inversemblants i pin­ torescos, com els que forjaren el tremp d’un Gorki, d’un Knut Hamsun, d’un Panaït Istarti o d’un O’Flagherty. I així ha de veure’s tan aviat ve­ nent gelats pels carrers com instal·lat de firaire en una barraca de tir al blanc sobre terrissa. Fins a acabar, si us plau per força, anant icvenint per entre els ceps empunyant glorioses tisores de veremador. Però, en un ambient tan geòrgic com equívoc, de Virgili a Poe no hi havia si­ nó un pas. Aviat Fontserè va encamallar-lo, ingressant al camp de con­ centració per segona vegada. Una evasió reeixida el dugué a París. Obs­ cures perspectives. L’eixordadora capital, prestigiosa i presumptuosa, d’accessos tots plens d’espines i de paranys en temps normals, ¿què po­ dia oferir aleshores, vençuda, estenallada, morta de ràbia i de vergonya sota la immensitat de la catàstrofe, a un pobre minyó estranger que hi arribava sense nord ni guia? El brau xicot es refugia en un recambró d’hotelet rònec, i allí, a les nits, enllesteix tot de dibuixos que, de dia, va venent com pot als nostres prohoms republicans i als escassos diplo­ màtics dels països simpatitzants amb la nostra causa. Al cap d’un temps, una nova clariana: l’oportunitat de dibuixar historietes de tipus “ame­ ricà” per a setmanaris infantils i literaris; feina ben pagada i de les que proporcionen útils relacions. Qualsevol mediocre o qualsevol pusil·lànime hauria mirat de fer-se un jaç definitiu en un replà tan profitós i còmode. Fontserè l’aprofità tan sols per a fer un respir i llançar-se tot seguit a ambicions més arris­ cades però també de molta més volada. Fa uns decorats exquisits per a l’estrena, al Studio, de La C asi de Bernarda Alba, de García Lorca. En fa d’altres per a la N uestra Natacha, d’Alejandro Casona, estrenada a! teatre La Brv,yère en la temporada 1944-45. Projecta maquetes i figurins per a una obra inèdita dels escriptors catalans Rafael Tasi.s i N i­ colau M. Rubió. I d’altres encara per a la presentació de Peribànez, de Lope de Vega, al teatre de L ’Odéon — malauradament encara no estre­ nada por mor dels entrebancs administratius que solen pul·lular per lea escenes oficials. A part d’això, Fontserè ha realitzat tot de magnífiques il·lustracions per a edicions bibliogràfiques de selecta categoria. Comença, l’any 1943, amb el que ell en diu el seu primer treball seriós: els dibuixos, gairebé


mestrívols, d’una edició de luxe del Romancero Gitano, de García Lorca. Després, seguiren altres il·lustracions no pas menys felices per a Fuen­ te Ovejuna, de Lope de Vega i per a l’Oda a Espanya, de Joan Maragall, entre algunes altres. Moltes d’aquestes il·lustracions han arribat fins a Santiago, i ens anuncien en Fontserè l’aparició d’una mà de veritable mestre en un futur no gaire llunyà, malgrat la seva joventut. La seva producció actual representa ja una labor que recull gloriosament l’he­ rència d’aquella nissaga de grans il·lustradors catalans que s’han dit o encara es diuen Xavier Gosé, Apel.les Mestres, Xavier Nogués, Manuel Humbert, Josep Narro. I fins i tot d’un Marian Andreu, dotat de prou gràcia i eficàcia per a surar a despit d’antipàtics amaneraments del gè­ nere que podríem qualificar de “llepafils cosmopolita”. Llevat de Gosé i d’Andreu, tots aquells grans il·lustradors hagueren de moure’s en un camp excessivament esquifit. A Barcelona i a tota Espanya, les edicions de luxe refinat i d’alta escola tipogràfica, com les inoblidables creacions de “La Cometa”, de Gustau Gili, o simplement del magazine D 'Ací i d’Allà, editat per López Llausàs, representaven veritables excepcions Malgrat els sofriments i les incomoditats passades, la riuada que em-*' penyé Fontserè i tants d’altres catalans món enllà, els pot ser altament beneficiosa. Podran aprendre i realitzar coses de difícil vivència en un país com el nostre, pobre, petit i oprimit encara per visibles i feixucs embalums de provincianisme, malgrat més de seixanta anys de lluita he­ roica mantinguts pel catalanisme polític i cultural. ¿Què no hauria po­ gut fer un doctor Turró, laborant en un ambient universitari com el de Heidelberg, Oxford o Princeton? ¿Què no haurien pogut donar les ex­ cepcionals possibilitats de dibuixant que hi havia en Joan Junceda, si no s’hagués vist obligat a deixatar-les en vulgars ninots pel P a tu fet i d’anuncis de la “Peca-Cura” ? Carles Fontserè practica, també, la pintura de cavallet. I, malgrat que aquesta seva activitat la coneguem tan sols a través del coneixement relatiu i incomplet que en dóna la fotografia, n’hi ha prou amb observar la fermesa del dibuix, la justesa de les valoracions, l’encert de la com­ posició i les finors d’arabesc per a saber que, en aquest aspecte, la bona fortuna segueix acompanyant-lo. Presa en conjunt, en l’obra del jove artista sobreixen dues qualitats principals: l’una és substantiva: el sen­ tit del realisme. L’altra és adjectiva: es diu “bon gust”. De fa molts anys, una branca considerable de la pintura moderna, extremant una reacció que s’emprengué contra el “bonic”, acabà emprenent-les contra el “bell”, reivindicant els dret3 de la lletjor. Reivindica­ ció, al fi i al cap, justificable. El coneixement i el sentiment humà sols poden néixer i mantsnir-se a través d’una llei de contrast. I si sabem el que és ventat sols quan sabem el que és error, i viceversa, la nostra consciència estètica únicament podrà evaluar la bellesa d’un objecte ex­ actament en la mesura que la nostra consciència antiestética sigui ca­ paç de dipositar un valor contraposat, un valor de lletjor, a l’altre plat de la balança. Un home poc apte per a percebre la lletjor, significa que és igualment inepte per a percebre la bellesa. Estèticament parlant, és un mal condensador sols capaç d’admetre ínfimes quantitats d’electrici-


tat positiva i negativa. Davant aquest fenomen, és lícit que un artista de temperament inclinat a especular amb valors absoluts es digui que, a fi de comptes, lletjor i bellesa són valors equivalents i reversibles i que, per tant amb una igual dosi de l’una o de l’altra, pot aconseguir-se la mateixa emoció estètica. Evidentment, la teoria, com totes les teories d’art, té, per ella mateixa, ben poc valor. N ’adquireix tan sols quan din­ tre el que la practica hi ha el nervi d’un veritable artista: quan l’apòs­ tol de la lletjor es diu Coutine, Goèrg o Rouault. D’altra banda, la cosa no és pas gens nova. El repulsiu “Infant de fVallecas”, de Velàzquez, està resolt amb una paleta i <una grapa encara superiors a les que modelaren les gràcils formes de “La Venus del mirall”. Tot això significa, simple­ ment, que, en el gran art, l’ingredient “bon gust” és un escreix de luxe. El geni i el bon gust poden molt bé viure divorciats. Entre cent altres exemples, l’escriptor Zola i l’arquitecte Gaudí, homes genials i d’un mal gust considerable, ho demostraren a bastament. El bon gust que dimana del pinzell i del llapis de Fontserè té tot el perfum d’una sucosa suculència mediterrània. I és que, a Catalunya, terra dels bons xerrics de vi i de les bones tallades, el gust del paladSr i l’escollida atenció que s’hi dedica correspon, no gens menys, a tot un símptoma de delicadesa en l’ordre moral. La paraula gust pot aplicar­ se adequadament als dos ordres de coses. Mossèn Gédoin ho havia ob, servat bé quan afirm ava: “El gust, parlant pròpiament, comporta la idea de no sé pas quina materialitat”. En efecte, els sentits hi prenen una part considerable. Observeu, sinó, la gent que a taula menja a l’atzar i s ’empassa de qualsevol manera, amb una mena de menyspreu, el que és necessari al nodriment del cos humà. Remarcareu que, quan són intel·li­ gents, són també, gairebé sempre, ascètics, doctrinaris o abstractius. Po­ dran ser persones de raonament subtil, de seny clarivident, però no pas gent de gust. Manca encara dir uns mots sobre la principal qualitat substantiva que impera en l’art de Fontserè: el sentit del realisme. Vetaquí una al­ tra virtut d’arrel ben catalana. L’extensa revolució artística operada des del Romanticisme fins avui, ha estat, com totes les revolucions, d’objectius essencialment ana­ lítics. En conseqüència, els artistes, plens d’arrauxaments subversius, s’han llançat cap a un extrem o un altre d’una colla de successives ac­ cions i reaccions unilaterals; ara negant la sensibilitat per a conrear ex­ clusivament la intel·ligència; adés abandonant el pensament en exclusiu profit del sentiment. A Catalunya també s’han conegut, aquesta mena de batzegades. Però. terra de ponderació i de mesura, d’ordre i claredat, mai no s’ha permès que, en la lluita entre elements dissociats per l’ana­ lític procés revolucionari, un d’ells pogués imperar per complet; sense, si més no, un discret contrapès de l’element contrari. A Catalunya, mai no s’ha volgut mantenir un taujà i mesquí prejudici en favor de la in­ tel·lectualitat, creient en una superioritat essencial de les preocupacions intel.lectualistes. Però tampoc no s’ha volgut caure en l’error contrari, el de llançar-sp ^ls estralls del sentiment incontrolat. 0 de la seva de­ gradació, que ét> el sentimentalisme. 0 de la seva caricatura, que és la


sensiblería. Catalunya mai no ha pogut admetre ni un art de pura sen­ sació espasmòdica ni un art d’aresta de cristall o acer, inanimat i frígid. Es per això que en la seva vena artística, fins en la de caràcters més ro­ màntics, fins en la de vel.leitats sobrerrealistes, hi ha hagut, omnipre­ sent, un encuny d’autèntic realisme. Autèntic és l’adjectiu adequat. Perquè, malauradament, tant en el llenguatge artístic com en el de les especulacions morals, calen encara aquesta mena de precisions per manca d’una nomenclatura concreta, com la que manipula el llenguatge científic. I sempre hi ha hagut gent dis­ posada a confondre el realisme artístic amb un estret criteri “naturalis­ ta”, amb el trist instint imitatiu de les retines de sensibilitat fotogràfi­ ca. No; els millors artistes catalans saben prou bé que les veritats de la pintura i l’escultura no són pas les de la fotografia. Però saben que tam­ poc no són les de la geometria. Sense ignorar, de passada, que l’escultu­ ra i la pintura no són pas com la lírica ni, sobretot, com la música, nas­ cuda sovint de motius el pretext dels quals pot desaparièxer impunement. Pintura i escultura tenen una tosca germana que es diu “realitat”, i ris-^ quen de perdre’s pels tèrbols carrerons de les ciutats o d’enfangar-se pels"* aiguamolls del paisatge quan aquesta pagerola de germana no les pot o no les vol dur de la mà. Aquest sentit d’equilibri, aquest afany de mesura, aquest anhel d’or­ dre i de claredat que modela un dels aspectes de més relleu del tarannà de Catalunya, ha perfumat les millors virtuts del seus fills. Cal, però, malíiar-se’n de vegades: la medalla té un revers. Mesura i equilibri, cla­ redat i ordre, ofereixen, també, aspectes degradats, facetes pejoratives que, dels Pireneus a l’Ebre, han produït lamentables estralls en la col. lectivitat i en l’individu. Són aquells peculiars aspectes del “seny” que signifiquen “els ideals ben entesos”, “la moral ben entesa”, “el senti­ ment ben entès”, etc., etc.; sovint tapadores de les més vils i abjectes claudicacions. Entre tots nosaltres, l’afany — moltes vegades justificat, però no pas sempre oportú— de “tocar de peus a terra” ha escanyat veus prodigioses i eixalat agosarades ambicions. No pas pocs catalans d’ex­ cepcional envergadura s’han encallat a mig camí, mancats d’alè. El se­ cret d’aquest fenomen és que, obsedits per la dèria de nedar i guardar la roba, han acabat ofegant-se i deixant la roba al diable. De vegades, però, tenen la circumstància atenuant de la col·laboració femenina. La dona catalana, sovint tan plena d’excelses virtuts, no menys sovint viu neguitejada per una devoradora set de seguretat que li fa considerar excel·lent negoci empènyer els homes de casa seva a baratar primogeniturcs per plats de llenties. I si a Anglaterra ha pogut dir-se que si hi hagués més ladies Hamilton hi hauria més Nelsons, a Catalunya podríem girar al reves el postulat assegurant que 110 hi hauria tants senyors Ca­ nons si no hi haguessin tantes senyores Marieta. Per fortuna, l’equilibri i la claredat que informa el bo i millor de l’art de Carles Fontserè correspon a la bona cara de la medalla. Traduïts en un sòlid realisme de bona llei, aquests factors poden fer que la seva obra, quan ja sigui ben madura, assoleixi el dificilíssim objectiu d’ésser alhora profunda i intel·ligible; recreació vivent i emocionada de quelcom 41

que és etern a través de tota mena de canvis i de transformacions; de quelcom que perdura sempre per sobre de les modes, dels sécs circums­ tancials, dels “tics d’època”, de las diverses túniques amb que l’art va vestint-se i desvestint-se incessantment en el transcurs del temps. Daniel Faust


Lu prónenle édition, do In trnductinu françalso « FONT-AUX-CAUKES », d’aprft» « FU E N T E OVEJU N A » de Lope de Vega, a 6tó préparée par <í Les Ordres de Chevalerie », à Paris. La présentation littéraire a été rédigée par M. Jean Cassou. La Société « Les Ordres de Chevalerie » a preparé simultanément l’édition du texte espagnol, du mème ouvrage de Lope de Vega « F U E N T E OVEJU N A ». La présentation en espagnol a été écrite par M. Jean Camp, attaché culturel auprès de l’Ambassade de France à México. Cette édition qui offre les mémes caractéristiques tcehniques que la présente, a été illustrée égalenient par Carlos Fonséré. Elle comporte le méme nombre d’exemplaires, répartis dans- dea catégorics seinblables en tous points, mais pré­ sente queiques légéres diílerences quant aux illustrations. Les illustrations des deux éditions ont été tirées sur les presses à bras do l’artiste et sous sa direction persoimelle. Leur texte a été imprimé par les soins du Maítre-Typographe Daniel Plouvier, dans ses ateliers d’Hénin-Liétard, Pas-de-Calais. L ’impression de la présente édition a été achevée le 31 Mars 1U49.


C o l l i u r e - 1»45.


D e c o r a c i ó p e r a la « C a e a d e B e r n a r d a Alba* d e F . G a i c í a L o r c a .


PORTANTVEU d’ESQUERRA REPUBLICANA D 2* EPOCA - N° 91 - 26 DE MA I G DEL 1948

CULTURA ■ catalana « EL C E M E N T IR I M A RI », de Paul Valéry, traducció de X avier Benguerel. — Il·lustracions de Carles Fontserè. — Editorial El Pi de les Tres ¿ranques, Santiago de X ile, 1948 H i hatoia u n t e m p s q u e, c o m a e x e m p le d e p o e s ia ob scu ra, h o m e s m e n t a v a l’o b r a d e P a u l V a lé r y i, p a r t ic u la r m e n t , « L e C im e t iè r e M a­ r ín ». A d h u c h o m r e c o r d a e l c a s d ' a q u e il h o n o r a b le m i li t a r l l e t r a ­ f e r i t q u e v o lg u é f e r u n s e r v e i a l s l e c t o r s im v r e n a r a t s t r a d u in t * a l

h a a c o n s e q u it X a v i e r B e n g u e r e l en la sev a trad u ccó c a ta la n a . (H e m d e c o n f e s s a r q u e e n s h a e s ­ t a t im p o s s ib le d e c o m p a r a r - l a a m b la q u e h a n ¡dut a t e r m e , a M a d r id , d o s a lt r e s e s c r ip t o r s c a t a l a n s , la t a s c a d e is q u a ls n o s e m b l a t a m p o c o e n s __ n e a lin íh le ) ___ C.nv.spninnt.__ la


F U E N T E

O V E J U N A

51

huir mi ruego am oroso, agora no quiere el cam po, amigo secreto y solo ; que tu sola no has de ser ta n soberbia, que tu rostro huyas al señor que tienes, teniéndome a mi ta n poco. ¿ No se rindió Sebastiana, m ujer de Pedro Redondo, con ser casadas entram bas, y la de M artín del Pozo, habiendo apenas pasado dos días del desposorio?

L A U R E N C IA E sas, señor, ya tenían, de haber andado con o tros5 el camino de agradaros ; porque tam bién muchos mozos merecieron sus favores. Id con Dios, tra s vueso corzo ; qxie a no veros con la cruz, os tu viera por demonio, pues ta n to me perseguís.

COMENDADOR ¡Qué estilo tan enfadoso! Pongo la ballesta en tierra y a la p rá ctica de manos reduzgo melindres.

LA URENCTA I ¿ E s o hacéis? ¿ E s tá is en v o s?

Cómo!


■T0B3T3 o y a J TOA" e t "TOHT AUI (U B M 3- M n t t o n e n deux í d t t l o n e un» • *SSg5oI57® r<í¡rT7 t i n o o r i g i n a l o a a t l l l a n do Lopa do T eca t t ann r. JL.. g a l o s , d a p r » B l ’a d a p t a t lo n de J e a n Oamp e t J e a n O aaaoa oompronant oha" ou n e¡ 2 9 0 e ia m p la lr e a , p lu a 20 e i a m p l a i í e e h o r a - o o m r o ? : P” 0ha

Ca r a o t e r i a t l q u e e m a t é r l e l l e a t .

t..

■r

.

.

- .J g volu rie i n - 8 w Jéau a (19 x 28 <m.) de 200 p a g a s s u r r é l í n ?n E a p e t^ r ie a Lana de 25 k i l o s l a xama. Las i l l u e t r a t i o n a , q u i s e oompaeui* da lito g r u ^ lx je B e t d e s b o la o n t e z tfii L S ^ Vla 18 d? t a i l I fr o n tia p ie e en aept c o S e u ^ I I h o r a - t a z t e e n o in q o o u la u r a e t a i z , 6 bndos e n t r o ? a a t oin a* o o tila ura e t 23 i n - t e z t e e en une a e u le o u o l a u i f , l e t o u t / r r a v é s n r a u r l a p le r r a l it h o g r a p h l a a e e t t i r é d ir a o t e a e n t au r daa p reaaa a à b:raa avao un en sam b le áa 124 p ie r r e a ,- p lu a p lu a U a r a o ? £ ^ 5 n t a o lJ o g p r iq u e B gr^iréa au b o i a . La ty p o g r a p u ie s e r u oompoaóe à l a mo-

'

i*

'

± a u r a ^ ta i n t a a ^ l a í i v J » 1 f 8*11 Wi o t 12 • * ^ r l m é l an p x v J i5<? i l l v r « s e r a p * é a e n té aoua une o o u v a r ta r a de D a lla r 1.-.Í l l « a » ; n« ' ra? , Í ! f > a í “ a’ / \ FU? K'r E o ra jD M grováaa an r « ,l le f «n t e £ l i e cloiiofia E m boitage e t a h em isea a a o& í/tjn r a o o u v eru da “nanía-r mi mili p a ro h u n ln a t 4 o » da t o l l a , u vao t i t í e en o í?

•4—


MARIO

MORENO EL

ESTRENO

DEL

SUNTUOSO

ESPECTA CU LO ORIGINADO EN P A R I S , E X P R E S A M E N T E PARA

MEXICO

HOY DOS FUNCIONES 7 P. M. y 10 P. M.

TEATRO TRIS


-

Directorio

de P e rso n a l y A r t is t a s -

E m p re s a : " E s p e c t á c u lo s d e M é x ic o " , S. d e R . L. S u p e rv is ió n G e n e ra l d e l a P ro d u c c ió n : M A R IO M ORENO D ire c c ió n A d m in i s t r a ti v a : JA C Q U ES GELM AN T IT U L O DE LA O B R A

"B O N JO U R M E X IC O ”

E N S> A C T O S Y 2 8 C U A D R O S O r ig in a l de R obe rto V ic e n te y C a rlo s Fontsere M U S IC A : R obe rto V ic e n te .

LETRA: P ierre C la re l, Rafael Tassis,

O R Q U E S T A 1 B o n jo u r M é x ic o .

A n d r e Camp y je a n Fred Mele".

D ire c c ió n d e Escena: R obe rto V ic e n te y G u y Laine. D ire c c ió n A rtís tic a y Escenográfica: C aries Fontsere D ire c c ió n C o re o g rá fic a : G u y Laine*

D ire c c ió n M u s ic a l: Tu 11i o C a rlo n i y F e d e rico Ruiz

D ire c c ió n de M o n ta je y C o n s tru c c ió n : A n to n io Farreny D ire c c ió n d e S o n id o : James Fields

D ire cció n de Personal: R obert Renard

D ire c c ió n d e P u b lic id a d : Isaac Díaz A ra iz a E jecución y C o n s tru c c ió n de D ecorados

J e fe d e C o n s tru c c ió n : Ign acio A rb o le y a .

P intura y C o lo r : H erm anos G a lv á n , M a n u e l Lamont. E jecución d e Esculturas: M ig u e l d e l A g u ila , Juan G u e rre ro .

Ilu m in a ció n : Juan A . G ra n d in i.

R epresentante: Ernesto M o n d ra g ó n Todos estos elem entos pe rte n e ce n a la Federación Teatral.

ESTRELLAS G u y L a in ¿ T a n ia B e r e s n e v itc h M o n a G ild es L u c ia C ru z a E d ith C o tte r

DEL

ESPECTACULO:

H e r m a n a s B o rd e a u H u g u e tte N ox C o m p a g n o n s De R o u te T río L itto n G ab CUERPO

DE

l e a n F re d M ele A nn K ry se r E n riq u e L ó p e z M a r ía L a n d e D o m in g o A c e ro

BALLET:

N ico le P a r e n t - L ia S c h u b e r t - l a n n i n e C h a te l - V io le tte D e tw ille r - A rle tte B ost H e le n e F a u r e - N ic o le M o c h - L o u is e tte P i n a t - M o n iq u e S c h w a b l a n n i n e T a rg o s - V iv ia n e H e rin MODELOS

D E P A R IS :

D ia n e T e r r y - M a r ie P a u l e C a c q u e r a y - P a u le G u in y - J a c q u e lin e P l a n c h e t M a r ie T h e r e s e P i a ñ a - K a th e r i n e G e o rg e s - G in e tte P e tii - N ico le D arlix M a r tin e C o le tte - M ic h e lin e T a s illy - O d e tte O liv ie r - C h ris tin e S m e la C h r is tia n B e u q u e V E S T U A R IO : C E N TR E DE C R E A T IO N Y R E A L IS A T IO N . PARIS. M O D E L O S : C re a cio n e s d e B alenciaga, P ierre Balmain, Jacques Fath, Jeanne Lanvin, R obert P iguet, C arve n, B ruyere, de París.


ROBERT VICENTE Direclur <lel EijKCtéeulo

CARLES FONTSERE Dircctor Artialid» jr EK^nodràfim

TU IL IO CARLON1 e la 3 r a U J r M i U n

tltf



IL·iA

P R E N S A j

X I ' E V A YORK. / I a Í T A * 11. i>|. ►i . wc ,!)E UN ABRAZO DE DOS ARTISTAS AMIGOS

■>•.

jt

«¿n k'l

AVS'.- •-%; rr‘ y

i

' V ■ • .' J v ¿ 5 • t %’

C a r l o s r < i n ( s o r o a b r a z a ;i C a n t i n f l a s , e m p r e s a r i o d e la Ki>\ist;i ' • i t o n j o a r i l c x i c o ” , q u e c o n s t i t u y ó u n t r i u n f o p a r a cl |i n . n < 'r n , d e ­ c o ra d o r y d ire c to r artístico .

enazrafs à____“ *.? .

lé x k o ” se V

Carlos Fontsere, artista catalán, presento con gran éxi­ to en el teatro Iris la revista francesa de que era empresario y promotor Cantinflas d e.sig o c o n el n o m b r o d o ofícin, u n a g r a n s e n s i b i l i d a d d o a r t i s t a y. lo q u e e s ni. s, u n a a u d a c i a e n los catalán . lam o so d ib u ja n te , ilu s tr a ­ p r o c e d i m i e n t o s do e je c u c ió n , m a t e ­ d o r y d e c o r a d o r , C a r l o s F o n t s e r e . r i a l e s , p e r s p e c t i v a s , v i s i ó n ’d e c o n ­ E n M é x i c o , el i l u s t r o v i s i t a n t e p r e ­ j u n t o q u e lo h a c e u n o d e l o s d e c o ­ s e n t o la r e v i s t a f r a n c e s a B o n jo u r ra d o re s m o d e rn o s m ás a p reciad o s. Víexico' o n o so m a n t u v o e n l o s c a r ­ .Sus a c t i v i d a d e s tío ¡ l u s t r a d o r l a s o l o s d e l I r i s , el m a y o r t e a t r o d o la h a d e m o s t r a d o e n u n a s l i t o g r a f í a s c i u d a d , d u r a n t e t r e s m e s e s c o n s e ­ e x t r a o r d i n a r i a s p a r a el l i b r o d e l c u t i v o s . L a r e v i s t a d e l a q u e el f a m o s o e s c r i t o r c a t a l á n J o a q u í n ;r an C a n t i n f l a s e r a el e m p r e s a r i o R u y r a : “ 1CI f i n d e G e r o n a " y s o b r e ­ y p ro m o to r, c o n s titu y ó u n a s o r p r e ­ todo, la ilu s tr a c ió n de las o b ra s s a p a r a el p ú b l i c o m e x i c a n o , s o b r e m í s t i c a s d e . J u a n d e la C r u z . F n e s ­ i o d o p o r lo m o d e r n o y a t r e v i d o d e te u l t i m o lib ro , C a rlo s 1 'm í s e r o ha h d e c o r a c i ó n d e la q u e F o n t s e r e '•ra a u t o r . T o d o s lo s p e r i ó d i c o s y r e a ‘i z a d o u n a o b r a d i g n a d e l g r a n r e v i s t a s e s p e c i a l i z a d a s d e ra c a p i - p o e t a c a s t e l l a n o . Tía H o y a d o a N u e v a Y o r k , p r o c e -

Icntc

do

M éxico,

ol

pan

artista

¡d d e l p a í s do lo s a z t e c a s h a n c o i n ­ ICi g r a n a r t i s t a c a t a l a n c u e n t a 33 cidido, con r a ra u n a n i m i d a d , e n a ñ o s d e e d a d y p e r m a n e c e r á u n a s a f i r m a r q u e la p r e s e n t a c i ó n d e s e m a n a s e n t r e n o s o t r o s e s t u d i a n d o " B o n j o u r M é x i c o " e r a lo m e i o r l o s p r o c e d i m i e n t o s e s c e n o g r á f i c o s lie s e h a b í a v i s t o e n m a t e r i a d e fio E s t a d o s U n i d o s , l o s d e N u e v a e scen o g rafía. Y o r k y los d e H o lly w o o d , p a r a e n ­ C a rlo s F o n t s e r é . e n e fe c to , es no r i q u e c e r su e x p e r i e n c i a a r tís tic a . - o lo u n o d o lo-, m e j o r e s d i b u j a n t e s F n P a r í s , c e n t r o d e s u s a c t i v i d a d e s d p la n u e v a g e n e r a c i ó n b a r c e l o n e ­ a r t í s t i c a s , s e c o n s i d e r a s u t r i u n f o s a . t a n r i c a e n a r t i s t a s d e p r i m e r a e n M é x i c o c o m o u n c \ i l o ir.as d e l c a l i d a d , s i n o u n o d e l o s m á s a p r e ­ “ e s p i r i t ” f r a n c é s q u e el c a t a l á n s a d o s a r t i s t a s d e l P a r í s d e la p o s t - F o n t s e r é h a s a b i d o e n c a r n a r c o n I K iie r ra . U n e a u n a t é c n i c a d e p u r a ­ t a n t a g r a c i a y a u t e n t i c i d a d . d í s i m a , lo q u e lo s f r a n c e s e s l l a m a n mrtu-r

lli

en 1

panol >

I¡ Zu s


Butlletí de «Germanor» K — N.° 556 — O c t u b r e 1950

C asilla 2278

L a R e i n a d e la F e s t a , v o l t a d a d e l a s e v a C o r t d ’h o n o r , a u t o r i t a t s f r a n c e s e s i c a t a l a n e s , C o n s i s t o r i i C o m i s s i ó O r g a n i t z a d o r a e n l ’e s t r a d a c o n s t r u ï d a s e g o n s el p r o j e c t e d e l a l i s ­ t e s c a t a l a n s C a r l e s F o n t s e r è i P a r e d e s , e n el P a la u dels Reis d e Mallorca, on va ten ir lloc l ’a c t e , d a v a n t d e m é s d e d o s mi l c i n c c e n t s espectadors. (Inform acions i t e x t o s edició de tG e ru ja n o r* ).

d e l s J o c s e n la p r ò x i m a

Santiago

de

X ile



CONMEMORACIO DE L'ONZE DE SETEMBRE Dissabte, 10 d e setem bre d e 1949, a les 9 d e la vetlla a l'estatge del C entre C a ta là d e N ova York, 41 E. 19th Street, New York City.

OFRENA FLORAL a Rafel d e C a sa n o v a 41

E ast

1 9 th

S t,

N ew

Y o rk

CHORS PARLATS

"El fossar de les m oreres" i altres poesies heroiques recitad per un grup del Q u a a re Escènic del Centre.

PARLAMENTS PATRIÒTICS Q ue ca p c a ta là d e N ova York deixi d e fer la s e v a ofrena floral les llibertats catalanes! Am b a q u e st fi, el C entre re sta rà obert el dium enge, dia 11,




G ERM ANOR R E V I S T A

D E L S

C A T A L A N S

D E

X I L E

SUMARI JOCS

FLORALS:

Casa 1.; F L O R •

Acte. , v e redicte, discurs presidencial de Pau

N A T U R A L : Tn>t!c del somni, |>er Xavier Ca*/>

CROQUIS DE CARLES FONTSERE

• LLUÍS C O M ­

P A N Y S E N L A H I S T O R I A D E C A T A L U N Y A , |*er PcUi

Sala Notes

AUTORS •

ESPEC I ADORS,

L ON/1E D L

Any XX XIX

I EDITORS:

« Paliers», de Jose{> Carner;

dibuix de i rancesc Domingo

S E T E M B R E , )>er Lluís Franquesa.

Se te m b re - Octubre del 1950

N.° 555 - 556


M ARD I 12 SEPTEMBRE 1950 N° 125

Les Grcmds Jeu x Floraux

de la langue caïalane au Palais des Rois de Majorque R é p o n d a n t à u n e q u e s t i o n posée p ar de nom breux le c t e u r s , nous p o u v o n s a s s u r e r q u e l’e n t r é e a u x J e u x F l o r a u x d e la L a n g u e C a t a l a n e q u i s e d é r o u l e r ç n t l ’a p r è s - m i d i d u d i m a n c h e 24 s e p t e m b r e , seia libre, b i e n qu'i l y a i t d e s e n t r é e s q ui s e r o n t d i s t r i b u é e s a u x in v ités. L ' a t t r a i t p a r t i c u l i e r d e la c é lé b r a t i o n d e c e t t e f è t e a u P a l a i s d e s R o is de M ajorque, sera encore a c c ru p a r l’o c c a s i o n f a v o r a b l e q u i s e r a d o n n é e à b e a u c o u p d e P e r p g n a n a i s e t de R o u s s í l l o n n a i s , d e " i s i t e r p o u r la p r e r a i è r e fois ce m a g n i f i q u e m o n u ­ m e n t , qu i p a r les t r a v a u x d e rest a u r a t i o n t r è s p ou ss és , d e v i e n t to u s les j c u r s p l u s i n t é r e s s a n t e t p l u s évocateur. Les artistes F o ntseré et Parèdes o n t c o n s t r u i t u n e m a q ü e t t e d e ce q u i c o n s t i t u e r a l 'e s t r a d e p r é s i d e n tielle le j c u r d e la « F è t e d e la P o é s i e ». C e t r a v a i l a f a i t l 'a d m i r a t i o n d e to u s c e u x q u i o n t p u le c o n t e m p l e ! -. M. P a u l J u n q u e t , p r e ­ m ier a d jo in t e t délégué a u x B eauxA r t s d e la ville d e P e r p i g n a n , a p r o . mis s a pleine collaboration p o u r que ce m a g n i f i q u e p r o j e t a r t i s t i q u e devienne u n e réalité.

NO UVEAUX PRIX A l a l iste d e s p r i x d é j à p u b l i é e il fau t en ajouter deux ncuveaux. P r i x d e 10.000 frs , o f l e r t p a r le g o u v e r n e m e n t d 'E u z k a d i a u m eill e u r t r a v a i l s u r les r e l a t i o n s e n t r e E uzkadi (Pa ys Basque) e t la C ata logne. P r i x d e 20.000 f rs. o f fe r t p a r u n C a ta la n e x p a tr ié à u n e com p o sitio n d e prose littéraire. Les résultats seront connus cette sem aine. A quel poète se ra a ttr ib u é e cette a n n é e la F l e u r N a t u r e l l e et les 30.000 frs. q u i s e n t l a r é c n m p e n s e à l a m e i l l e u r e p o è s ie présentée au concours ? DepuLs d e s s e m a i n e s , les M a i n t e n e u r s e x a m i n e n t a v e c s o i n les 300 et quelques com positions e t trav au x presentés. O n c o n n a i t r a les’ r é s u l t a t s v e r s la fin d e c e t t e s e m a i n e , a p r è s l a réiin io n d u C onsistoire com posé p a r MM. B o s c h -G im p e ra , Ch. G ra n d o . E. G u i t e r , J.- S . P c n s , S e r r a i Mor e t e t J.-M . C o r r e d o r , s e c r é ta ir e . sous la p résidence d u m a itr e P a u C a sals .



S’OBRE LA FESTA! A les quatre de la tarda, al Pati del Palau dels Reis de Mallorca (una meravella de l’art medieval català) es reunien més de dos mil cinc cents assistents. L’estrada, construïda segons el projecte dels artistes catalans Carles Fontseré i Paredes, presentava un aspecte magnífic. Els nostres lectors poden formar-se’n una idea a través del croquis que el propi Fontserè ha traçat per a GERMANOR i que publiquem en aques­ tes pàgines. Mentre les autoritats, el Consistori, i la Comissió ascen­ dien a l’estrada, la “Cobla Perpinyà” executava la Santa Espina. El ti­ nent d’Alcalde Sr. Junquet (per absència de l’Alcalde) pronuncià unes paraules de benvinguda, exaltant la fraternitat dels catalans i dels ros­ selloneses. I, en atenció a la presència de l ’Honofable President de la Generalitat, Sr. Josep Iria, li oferí que pronunciés les paraules rituals d’obertura: “S ’obre la festa!” Seguidament el secretari dels Jocs, Sr. Josep M. Corredor, llegí les adhesions. Eren moltes i algunes de ben sentides. De M. Serrailh, Rec­ tor de la Universitat de París, del Cardenal Seliège, Arquebisbe de To­ losa, de Jean Cassou, Director del Museu d’Art Modern de París; del Professor Camille Soula, del Centre de “Hautes Etudes”; de Frederic Mistral, Coupoliè del Felibrige; de Pi Sunyer, de Nicolau d’Olwer, de Gassol... El dia anterior, el President dels Jocs, Pau Casals, havia rebut una carta de Josep Carner, que acabava amb aquest paràgraf: “Catalunya, feta del cor i de l’esperit de tots els catalans, tant dels que són a les velles contrades com dels escampats arreu del món, Cata­ lunya perseguida, però íntim am ent invulnerable, us saludarà diumen­ ge vinent, tot inclinant-vos fins a terra la bandera gloriosa dels quatre pals de sang”.


A R 1 D E R L E S S M O R S E í li'l MY B O O K , TH A T S P E L L S TR O U BLE; __

FU

STDRMY 9

^

E A R L Y M 0 R N IN 6 F IN D S B I L L E L L I O T T IN T H E 916 8 E N D C O U N T R Y O F T E X A S . T H E R E 'S T H E A N S W E R ! L O O K S L I K E I'M TOO L A T E TO DO T H A T P O O R F E L L O W ANYGO ODÍ i-----

W O N D E R W HY H E 'S S T A R IN G D O W N IN T O T H A T ^ tBRnyni

B U T I'L L C H E C K J U S T IN C A S E f

G R E A T S C O T T f IT 'S R A L P H G A G E? D R IL L E D THRO U GH T H E C H E S T f

\ J Ç 'S re P


JO C S FLORALS D E LA LLENGUA CATALANA ANY XC1V DE LA SEVA RESTAURACIÓ

A

i s p o e t e s j p r o s a d o r s d e C a t a l u n y a i d e t o l s els t e r r i t o r i s o n la n o s t r a l l e n g u a és p a r l a d a i c o n e g u d a : salut : L i s V 11 M a n t e n e d o r s d e l s J o c s l · l o r a l s d e l a L l e n g u a C a t a l a n a us c o n v i d e n a p r e n d r e p a r t al>

■loes F l o r a l s d ’e n g u a n y , q u e e» c e l e b r a r a n el d i a 2 3 d e n o v e m b r e a l a S a l a d e l s l l - l u s t r e s d e l C a p í t o l de I o l o s a del

L l e n g u a d o c ( P a l a u M u n i c i p a l ; i q u e es r e g i r a n pel

següent

CARTELL PREMIS E X T R A O R D IN A R IS PREMI

DE

posició COPA

L ’E X C M .

SR.

cu

o en

prosa

P l t E . MI

quadres

PREMI PREMI

de

NARCIS

inèdit

o

o —

teatral, —

recull

Dotat

amb

publicat

Dotat

Dotat

amb o

amb

contes,

~ P R K MI J O A N M A R A G A I . I -

fr.

25.000 i els

15.000 fr.

15.000

fr.

o

per

dos

Català

de

llilire

de

inèdit

o

pel Cení re

Catata

(le

anys

PREMI

ROVIRA

g rafi a

un

tema

de

sobre

un

lema

prosa bé

lilerària

publicat

a

la

alrihuït

(contes,

dintre

els

(Venezuela)

Caracas

Catalunya

representada

Com unitat

en

el

Catalana

e n el c u r s

relatiu

Dotat

relatiu

a

amb

la

VERDAOtlTvR.

a

l’i d i o m a

10.000

història

fr.

del

com­ millor

narracions, dos

¡

anys

alribuïl

viat­

darrers. al

millor

de de

del

líi/enos

curs

dels

(Argentina),

anys

l i e p i ' i h l i t 11

la

darrer

Aires

dos

i

alribuïl

darrers. i

Artjentinu

alribuïl

al

any. Y o r k , al ni i IInr 11

_

d - (AIn ti!'/! /’rrïnltm'f rlr . 1 / ! !'1hIM! :il

Dotat amb " 3 B W 7r” per Ja lnstitu filològic

I VIRGILI.

PRlíMI JA C IN T

i

D o t a t a m b 1 5 . 0 0 0 f r. p e l s s e n y o r s C a r l e s F o n t s e r i i J a u m e M i r a m t l l e s , d e S o n a

PRIORI I l’OMPEU I AURA sobre

1111 a

darrers.

a s s a i g o r e c ul l d ’a s s a i gs. Iiiím IU i» ! » ’• p u j>li«^t«t_»»iitro_els_tlos_^ny s d a r r e r s Ireball

(Venezuela)

Caracas

al millor

publicat

a

novcl-la.

novel-la),

o

(le S e v r e s ,

darrers.

fr.

dos

¡1 ml> un V í i s

Dot; il

anys

la

pel C a s a l

publicada

inèdit

Centre

15 .0 00 fr.

dintre

els

preferència

teatre

dintre

pel

de

amb cl

inèdita

de

20.000

Dotat

R EPUBLICA FRANCESA.

literari,

exclosos

FOLGUERA. —

OLLER.

conte

etc.,

LA

o publicada

amb

carácter

RABELL.

obra

DE

inèdita

dotat

de

IGLESIES.

millor

millor

Premi

prosa

poesia,

IGNASI la

vers,

històrics,

JOAQUIM

llibre a

en

CONCEPCIO

ges, PREMI

__

ARTISTICA.

composició

PRESIDENT

català.

per

,

C om unitat

Culalana

de

Mèxic,

atribuït

a

ia

millor

mono­

Catalanisme.

I n s t i t u ï t pel C o n s i s t o r i d e t ! 1 5 2 en c o m m e m o r a c i ó de l s e i i i ( |i i anl a a n y s de la m o r t

del

P o e t a d e F o l g u e r o l e s i f l o t a t a m b 1 0 . 0 0 0 fr. pel C a s a l C a t a l à d e M o n t e v i d e o ( U r u g u a i l. a t r i b u ï t al mi l l o r a s s a i g s o b r e V e r ­ daguer PREMI J.

o la s e v a o b r a .

instituït Ventura

pel

Consistori

Sureda,

de

PREMI

instituït

pel

del

Canadà,

i atribuït

Nova

Consistori al

en

memòria

York, en

al

memòria

millor

sainet

d ’A L F O N S

millor

assaig

d ’E N R I C en

un

tema

un

m ort a Tolosa, tema

LLb 'E LL E S, mori

ido(;J

amb

de li t e r a t u r a c a t a l a n a a Tolosa, i dolal a m b

5. 00(1 l'r.

pel

senyor

moderna. 5.000

fr.

per Un C a t a l à

acte.

P R E M I i n s t i t u ï t pel C o n s i s t o r i en m e m ò r i a d c M A R C E E - I . I de

MASERES, sobre

D O M I N G O , m o r t a T o l o s a , id o t a t a m b 5 . 0 0 0 l'r.,

al m i l l o r t r e b a l l

pedagògic.

P R E M I J O S E P C A I . M E T T E , i n s t i t u ï t pel C o n s i s t o r i en m e m ò r i a ele T i l - l u s t r e r o s s e l l o n è s , P r o f e s s o r a la t ' n i v e r s i t a t de T o l o s a , M e m b r e <le l ’ I n s t i t u t d e F r a n ç a , i d o t a t a m b 5 . 0 0 0 f r. p e r V U n i o n C a l a l a n e H o u s s i l l o m i i s c tic T a u l o u s e , a t t r i b u ï l al mi l l o r e s t u d i s o b r e l ’o b r a de . 1 . G a l m e t t e , h i s t o r i a d o r d e l es t e r r e s c a t a l a n e s , e s c r i t en q u a l s e v o l i d i o m a vi u.



D I C C I O N A R I O B IO G R A F IC O DE A R T I S T A S

DE CATALUÑA

d irigid o por J.F. Rafols Ed. M illa , Barcelona 1951 Fontsere. Caries. Pintor y dibujante de la primera «ita d del s ig lo XX, de Barcelona. Curso en la Escuela de B ellas Artes de Lonja. Practico sobre todo la ilu stra ció n , habiendo realizado la del "Roaancero Gitano'', de Lorca, con lit o g r a fia s a todo color; "A Barcelona” ; "La Fi del Mon a Girona", de Joaquin Ruyra, y la "Oda a Espanya", de Maragall. Obro también los decorados y figurines para "La Casa de Bernarda Alba", de Lorca, cuando esta obra se represento por primera vez en P a ris.


SEPTIMO Cl El

TT

R ecordondo la Revista "B o n jo u r M é x ic o " .— R a m ille te de Preciosas Ita lia n a s .— L a ’ S a g ra d a Misión de A g ra d a r. — C ó m o Prefiero a A va G a rd n e r.— El " J it t e n b u r g " , lo mismo que el Baile F la m e n co , N e c e s it a su A m b ie n te .— Un Prodigio de F u e rza y de G r a c ia . — Un C ó m ic o D i ­ vertido, Pero sin O r ig in a lid a d .— Buzón de Correspon d e n cia Por J U A N T O M Á S K L M U J E R I O m . I , IK T S I E N D O L A K E V IS T A italiano' I , del Iris, u n o re c u e rd a , a u i n v i o j no a u i e r a . la o u e “ C a n ti n f l a i " p re se n tó en el m is m o teatro . E s t a d e a h o r a h a b r á h e c h o b u e -'| ‘n a a a a u é l l a , p a r a l o s a u e p u s i e - í r o n e n e n tr e d ic h o la s ex c e le n c ia s, d e l a f r a n c e s a . E rL .rr o o : ' i r n i o n t o . ¡ j ' e n a l e g r í a , e n .c o l o i - iu o m f i c e u c i a . j l e . jU aic-; \ _ d e c u p i d o > . i l '“ B o n i o u y ^ l é x i c o -' f üu ¡I X n e n l g s u n c n v i . , J'- i l > u o . i ' & u x t o . ¡ | 110 o i e a m o s . " ' C ó r i i _ \ U K ’ñ o s f l (>a£Ttè?r‘"£ íïï i m p o r t a n c i a a l l a d e I d e s u s p o s i t i v o s a c i e r t o s . “ B o u -'I i o u r M é x i c o ” e r a u n v e r d a d e r o 1! e s p e c t á c u l o d e r e v i s t a , llen o do' e n c a n to , de v e rd a d e ro sa b o r p a l ¡risino. E l a u e n o s p r e s e n t a a c ­ t u a l m e n t e la e m p r e s a A s tra l, n o li u a s a d e s e r u n p r o g r a m a d e atrae-»I ^■ones. c o n a lg u n o s c o n i u n t o s r e -'l

V

Motriles .tn'cii' aiïtfas-_______ ,

A i'.·jc w n e ï do i. s e r s o n l a I m a y o r í a d e l a s m u j e r e s q u e Xisu-1 a m en la co m p añ ía. G u a p a s v sim p áticas, ta n to com o i:sted esl a u ie ra n . A hí e s ta r p reciosas, e n ­ c a n ta d o ra s : C o n c h ita M o n i e r . O ly m ü ia H olt, F ra n c o is ^ D a e u é s . A h í e s t á t a m b i é n 1* v ^ d o t í t * T i n a ( h M o la , m u v b e lla v n".iv a jrra - I d a b l e . L-o m a l o e s a u e n o a l c a n z a l a c a t e e o r i a d c “ v e d e t l < n i la h a c e n d e s c o l l a r c o m o ‘ al. L a ] ;a d a d e lin a “ v e d e t t e ” a e s c e n a

ÓZ


Íes

fontseré

145 East 52 Street N e w York 22, N . Y. Tel. MU 8-0260


i r 4'

- 'i \

a m

B A B B Y Q U IN T E R O

y en todas partes..

Nuestros Valores Jóvenes CARLOS FONTSERE leyó una anécnota que se publicó en esta columna sobre Mario Moreno “Cantinflas”, y ello fue motivo que sir­ vió para conocerle. . . Fontseré es un joven artista ejem plar que vive en Nueva York desde 1951 en un aparlainento-sludio junto a una preciosa chiquilla llamada Terry, su esposa, con quien contrajo ma­ trimonio después de recorrer con ella montados en una motocicleta los caminos de Francia y el Rosellón. Se casa­ ron en el “Mairie dc St. Germain des Pres”, en uno dc esos días grises y fríos tan carac­ terísticos en los inviernos de París, pero du­ rante los cuales los tiernos gorriones del Luxemburgo y del Sena, cantan alegremente en los corazones dc los enam orados... Carlos Fontseré es nacido en Cataluña, España Dibujante, pintor, maquetista y grabador, to­ do un artista ingenioso y bien p la n ta d o ... Estudió de niño en las escuelas primarias dc Barcelona y ya demostraba su vocación inna­ ta llenando los papeles de muñecos. Tenía solamente 14 años cuando abandonó las aulas dc los Jesuítas, para dedicar lodo su tiempo a la afición que tanto le dominaba todo su ser y sus se n tid o s... Dc aprendiz pasa a la escenografía y entonces al dibujo publicitario. Recorre Fontseré toda una línea dc batalla dentro del arte que tanto le gusta y se abraza definitivamente a él como p ro fesió n ... EsCarlos Fontseré talla la Guerra Civil Española y bajo su inicia­ tiva calles y caminos, paredones, árboles, faroles y vagones de ferro­ carril amanecen cada día con sugestivos dibujos simbólicos que si» die­ ron de eficaz propaganda y colaboraron a orientar y mantener la moral de la retaguardia. . . J U N T O A T E R R Y le e n c o n t r a m o s e n s u a p a r t a m i e n t o - s t u d i o . S e n ­ cillo, lim p io y c la r o ilu m i n a d o c o n la s m i r a d a s d c los g r a n d e s ijo s d e e l l a q u e , e n a q u e l r e c i n t o d e l a r t i s t a , e s t á , a s u v ez, s u p r o p i a o b r a . . . C arlos nos h a b ló d e m u c h a s cosas. F u im o s a v isita rle p a r a t r a t a r u n a s u n to d e in te r é s m u tu o s o b r e “ C a n tin f la s ” , su a m ig o , a q u ie n conocio e n P a r í s u n a n o c h e “ p a r i s i n a ” y le s u g ir ió e l g r a n e s p e c t á c u l o a rtistic q u e M a rio M o re n o llev ó a M éxico y le p r e s e n tó a su s c o m p a tr io ta s b ajo el títu lo d e “ B o n jo u r M éxico” , esp e c tá c u lo m a ra v m o so d el q u e u n crític o d ijo e n c ie r ta ocasión: “ Y a e r a h o r a d c v e r te a tro ! Y al i e s tá , e n “ B o n j o u r M é x ic o ;” , e l t e a t r o e t e r n o , a d a p t a d o a la é p o c a , sa ­ c a d o d el e s p ír itu d c F r a n c ia , m á s vivo m ie n tr a s m á s tr a ta n d c m a t a r ­ lo. D c e s t a r e v i s t a q u e n o t ie n e a r g u m e n t o , p o r q u e u n a r e v is ta no tie n e p a ra q u e ten erlo , e n c u a n to su fu n c ió n polifacética e in tra sc e n ­ d e n t e , b e lla , lu m i n o s a , a m a b l e , lo m e j o r e s la e s c e n o g r a f í a . H a s t a los s e ñ o re s c rític o s z a rz u e le ro s h a n te n id o q u e elo g iarla! C a rlo s L o n ts c r c ( e l a u t o r d e e l l a , e l d i s e ñ a d o r , e l i n s p i r a d o r ) v i n o a p o n e r n o s , a la l a r g a y a la c o r ta p a r a n u e s t r o b ie n , u n p o c o ( ¿ u n p o c o ? ) , e n r i d i c u ­ lo U tiliz a n d o la te r c e r a d im e n s ió n , m e tié n d o s e e n p r o b le m a s té c ­ n ico s q u e h a n sid o r e s u e lto s c o n g r a c ia fre s c a d e l q u e sa b e lo q u e h ace, del q u e tie n e , p a r a h a b la r e n ta u r in o “ h e c h a la s u e r t e ” a n te s d c i n v e n t a r l a , a p u e s t o e l m a r c o , la v id a, e l a m b i e n t e , a la r e v i s t a ” . ..

>¡: H' Hay un viejo decir entre los ncriodistas que reza así: “El buen periodista debe pensar siempre primero en el público, después en el periódico y, por ultimo, en él” . . . Tratando de cumplir el decir, com­ prendió ido lo interesante qup tiene que resultar para los lectores de esta colu-iina el conocer “Nuestros Valores”, y con doble mayor mo­ tivo cuando son jóvenes, con Fontseré, nos animamos y el teclear de la máquina de escribir continúa tratando del mismo tema, interesante, por todos conceptos, ya que la gran odisea del joven artista comienza al mobilibarsc el Ejército Reoublicano en España, cuando pasa a formar parte del cuerdo dc defensa antiaérea por tierras castallanas y catalanas. Sontinuando su labor dc publicidad plástica. Aún en plena retirada final se le encargó un mural y dos grandes flechas de madera cubiertas de una inscripción: la que miraba hacia el sur que decía: “A Barcelona, camino del deber”. La que apuntaba hacia los Pirineos: “A la frontera, camino del deshonor”. Ingenuos aquellos va­ lientes! El “camino del deshonor”, como bien dijo Domcncc Guanse, quedaba un poco más arriba. Pasaba por el mero centro dc Munich, donde dos meses antes, ingleses y franceses los condenaban a muerte firmando la claudicación más cobarde e idiota dr toda la historia m oderna. . . Fontseré pasó la frontera y desde entonces comenzo para el joven artista la tragedia del e x ilio ...

*

¡i)

-

Y lo d c m á s h u m a n o i n t e r é s e n la v i d a d e F o n t s e r é lo cu en ta con u n a s o n r is a i n g e n u a y co n f ra s e s e n t r e c o r ta d a s , c asi e m b a r g a d a s pol­ la n o sta lg ia del r e c u e r d o d c c u a n d o a r r a s tr a d o p o r el re m o lin o del ciclo, C a rlo s t i e n e q u e p a s a r p o r u n a s e r ie d e o fic io s i n v e r o s í m i l e s v p in to re sc o s , c o m o los q u e f o r j a r o n e l c a r á c t e r d e u n G o rk i, d e u n K n u t H a m s u n , d c u n P e n a i t I s t a r d i o d e u n O ’F l a h c r t y . Y a s i l l e g a a v e n d e r h e la d o s p o r las calles, tr a b a j a c o m o d e p e n d ie n te e n u n a fe ria e n u n a b a r r a c a d e t i r o al b la n c o , h a s t a a c a b a r p o r e n t i c las c e p a s , “e m p u ñ a n d o g lo rio sa s t i j e r a s d c v e n d i m i a d o r ” , q u e d i j e r a G u a n s e , “P e r o e n u n a m b ie n te ta n g e ó rg ic o c o m o eq u ív o c o , d c V irg ilio a P o e, no hab ía m ás q u e u n paso ” . ..

i f

4

Llega un día a un hotelucho dc la Ciudad Luz, allí se entrega a sus dibujos que vende a prohombres republicanos y a algunos diplo­ máticos de los países amigos, hasta que un d ía .. m día dc luz bri­ llante el sol entró or la ventana del cuarto de Carlos", se presentó la oportunidad de dibujar historiabas dc tipo Vmerican Comics para libros, revistas y semanarios infantiles. Trabajo bien remunerado y que proporciona excelentes conocimientos y relaciones. . . Hace de­ coraciones para “Nuestra Natatcha”, de Alejandro Casona, para • La Casa dc Bernarda Alba”. Proyecta maquetas y figurines para “Le Joño Brise”, obra inédita de los escritores catalanas Rafael Tesis y Nicolau M. Rudío. y -iras m u c h a s... Al mismo tiempo Fontseré, el joven, catalán, ha empapelado los muros dc Francia con unos carteles de propaganda que el Ministro dc la Reconstrucción Francesa le encar­ gó que realizara....

■:t

*

H

,

C a rie s h a b la d c m u c h a s cosas, to d a s con u n in te r é s q u e p o d ía m o s d e n o m in a r ro m á n tic o y curioso. O y én d o le v a ria s h o ra s h a n p a s a d o . . . L l e g a m o s y a a) a ñ o 19 43 c u a n d o l o g r a 10 q u e e l l l a m a s u p r i m e r t r a ­ b a j o se rio : lo s d ib u j o s casi m a e s t r o s d e u n a e d i c i ó n p a r a b ib lió filo del “R o m an c ero G ita n o ” , de F ra n c isc o G arcía L orca. D esp u és v in ie­ r o n o t r a s i l u s t r a c i o n e s n o m e n o s f e l i c e s p a r a l a “ O d a A E s p a n y a , ele J o a n M argal, “ O das a B a r c e lo n a ” , d c J a c in to V a r d a g u e r , J o a n M argal!, J M. L ó p c z - P i c o y P e d r o G u i l a n y a ” . “ L a F i n d e l M u n d o a G e r o n a , c tc., e t c ___ A q u í f u e d o n d e F o n t s e r é s e r e v e l a y a c o m o u n v e r d a d e r o m a e s t r o . . . C a rie s F o n t s e r é p r a c tic a , t a m b ié n , la p i n t u r a d c c a b a ­ l l e t e . U n m a e s t r o d c l a c r í t i c a e n e s t e s e n t i d o h a d i c h o s o b r e el: “ Se o b se rv a en s u s o b r a s u n a f r a n firm eza d el d ib u jo , u n a j u s ta v a ­ l o r iz a c ió n c r o m á t i c a y a c i e r t o e n la c o m p o s ic ió n y f i n u r a d e l a r a b e s c o . E n este asp ecto la b u e n a f o r tu n " sig u e a c o m p a n a n d o lo . T o m a d a c u 1c o n j u n t o , e n l a o b r a d e l j o v e n a r t i s t a , s o b r e s a l e n d o s c u a l i d a d e s p n n 1cip a le s : u n a s u b s ta n tiv a : el s e n t id o d e l r e a lis m o . L a o b r a e s o b je tiv a : | se lla m a “ b u e n g u s to ” . ..


Y la obra y el arte dc Fontscrc llega a America por medio “Cantinflas” que lo conoce en París y lo encarga dc la producción dc su gran revista “ ;Bonjour México!” . . . Su triunfo en la tierra del Cura üidalgo fué d efin itiv o ... En los Estados Unidos, en la Ciudad Im­ perial a grandes costas y sacrificios, trabajando duramente logra un apartamiento-estudio, donde tiene una prensa litogràfica de madera que trajo dc su taller de París. Igual a esta prensa no hay otra en, todo el Continente Americano, debe tener más de un s ig lo ... Caries trabaja todas sus ilustraciones en técnicas nobles del grabado al boj, al aguafuerte y a la litografía, dibujando directamente sobre la piedra. Todas sus litografías lian sido tiradas a mano en la vieja prensa que trajo dc P a r ís ... V o l v e m o s ;i c h a r l a r s o b r e M a r i o M o r e n o “ C a n t i n f l a s ” , q u i e n u n a t a r d e a l a s o m b r a d c l a T o r r e E i f í 'e l s e l l ó e l f a n t á s t i c o p r o y e c t o q u e F o n t s c r c le p r o p u s o y q u e m e s e s d e s p u é s M é x ic o a p l a u d í a . . . ! .A lgo p a r e c i d o s e l e o c u r r e a h o r a a F o n t s e r é d c r e a l i z a r e n N u e v a * Y o rk , u n a fan ta sía fa n tá stic a p re c isa m e n te con su am igo “C a n tin fla s” I q u e no le im p o rtó ju g a r s e u n m illó n d c p eso s en a q u e lla a v e n tu r a 1 y q u e de “c o n v e n c e rlo ” el p ro y e c to p a ra N u e v a Y ork, p ara p re s e n ta r i a q u í u n a r e v i s t a a to d o “ m e t a t e ” , p u r a m e n t e m e x ic a n a , n o le i m ­ p o rta ría tam p o co ju g a rs e u n m illó n de d ó l a r e s . . . C aries F o n ts c r c , F o n t s e r é e s j o v e n , a u n e n s u s 34 a ñ o s . . . S u c o n v e r s a c i ó n e s a m e n a ¡ y s im p á tic a . S u p r e s e n c ia a tr a c tiv a . E s u n o d c n u e s t r o s v a lo r e s jó v c- i n e s q u e se “ e s c o n d e n ” e n e sta m e tró p o li y q u e d e b e m o s d e s c u b rir , al le c to r p a r a q u e to d o s nos c o n o z c a m o s ... Al m a rc h a rn o s , T e r r y y C a r i e s r e c o r d a r o n e l r e c o r r i d o q u e h i c i e r o n p o r F r a n c i a e n la m o t o - ¡ cicleta a n te s d c c a s a r s e . . . . A h o ra so n felices, m u y felices en N u e v a Y o r k . ..


Qué li darem a n’el noi de la mare? Qué li darem que li sàpiga bo?


INFORMATION

BULLETIN

VOL. 3

J U N E 1954

CUGAT VISITS DANA-PIIILIPPINES

No. 6 PEHFUMEKY, AN EASY BUSINESS

L)ear C o n c e s s io n a i r e s :

April, 1954

Most people im agine llial ihe production of a perfume con­ s i s t a of a few very sim ple o p e r a tio n s: ta k e a b ottle, p a s t e a label on it, fill it with

■i- - 1—! - ■■

'

-



Y n b lla h e d d a ily , M c p t S u tu rd u y , liy E L D I A R I O I M J H U S H I N G C O M ­ P A N Y , N . Y . R * g . U . 8 . r . t . O f f . - D r . P . D O M I N I O . P M a id e n t and Y u h lli h a r . J O S E D A V 1 I.A K 1 C C I — E d i t o r . M ain ‘ >í f i r a a n d P l a n t . 1 7 fl u > m a U m .l í y „ v Y . (C ti-n e r o í N ornugh H a ll) —


EL R E D O N D E L DOMINGO 18 DE OCTUBRE DE IM S

Españoles en Nueva York

Miroslava "Chez" Fontseré Un Oasis Catalán en el Bullicio de la Gran Urbe Norteamericana

Por JAI ME M IRAVmXES, b les id e a s p u r ita n a s . P o r n a d a en el m u n d o c o m e r la u n p e sc a d o o un N U E V A Y O R K , 13 d e o ctu b r e. p á ja ro , a c t o q u e co n sid ere, c o m o ( P o r c o r r e o a éreo , e s p e c ia l p a ra u n a d e s c a ia d a m a n if e s ta c ió n d e E L R E D O N D E L ) .— L o s e s p a ñ o le s c a n ib a lism o . P e r o , c o m p r e n siv a , to ­ d e N u e v a YorR a p r o v e c h a m o s t o ­ le r a n t e a p e s a r d e su p u r ita n is m o , d a s la s o p o r tu n id a d e s p a ra r e u n ir- s e lim ita a m ir a r al r e s to d e la n o s s o c ia lm e n te , e v o c a n d o n u e str o h u m a n id a d c o n su m id o r a d e a n im a ­ le ja n o p a is, u n a s v e c e s , n u e str o le s c o n u n a m ir a d a d e in fin it a l á s ­ p r ó x im o M éx ico , o tra s. t im a e n d o n d e s e a so m a , d e sd e lu e ­ L a ú ltim a r e u n ió n fu é en c a s a g o, u n a lá g r im a d e p erd ón . d e C a rlo s F o n ts e r é , e l in o lv id a b le E s t á ta m b ié n , e n tr e n o so tr o s , el d e c o r a d o r d e “B o n J o u r M é x ic o .” p in to r y d ib u ja n te F e r n a n d o B o s c , Ta in v ita d a d e h o n o r fu é. e s t a vez, d e l q u e a c a b o d e e s c r ib ir la p r e ­ u n a m e x ic a n a d e co r a z ó n , la p r e ­ se n t a c ió n e n su c a t á lo g o a n u n ­ c io s a y v iv a z M iro sla v a . c ia n d o su p r im e r a e x p o s ic ió n e n F o n ts e r é . c o m o b u en ca ta lán _ y, N u e v a Y o r k e l p r ó x im o n o v ie m b r e . se g ú n G a n iv e t, c o m o to d o e s p a ñ o l, D ic e a s í m i c o r to b o c e to : " L os q u e tie n e u n s e n t id o te r r ito r ia l ta n h a n n a c id o e n e l M e d ite r r á n e o , m a r c a d o , q u e d o n d e v a él, vd un c o n tr a r ia m e n te a lo s q u e h a n n a ­ tr o z o d e su t ie r r a n a ta l. S u c a s a c id o en o tr a s p a r te s, n a c ie r o n c o n d e N u e v a Y o n t es. a s í, u n o a s is lo s o jo s a b ie r to s. L a lu z d e a q u el c a ta lá n , e n e l b u llic io c o s m o p o li­ m a r e s ta n b r illa n te , ta n b e lla s la s ta de la g r a n u r b e a m e r ic a n a . fo r m a s d e lo s s e r e s y d e la s c o s a s, A l e n tr a r e n s u h o g a r u n a c e ­ q u e a l n a c e r , s e tie n e p r isa en r á m ic a p r o c e d e n te d e l R o s s e lló s a ­ a b r ir lo s o jo s p a r a a p r e c ia r la s . lu d a a l v is it a n t e co n u n a in sc r ip - F e r n a n d o B o s c n a c ió e n la o r illa c ió i c o r d ia l, " C a sa V o s tr a ,” e s c r i­ d e a q u e l m ar. “N a c ió c o n lo s o jo s a b ie r to s y ta en le n g u a v e r n á c u la . L a in s ­ c r ip c ió n n o e s u n a sim p le y b a n a l d e sd e e n to n c e s n o lo s h a cer r a d o p r o m esa . L a v e r d a d e r a h o s p it a li­ y a m á s. D e a h í el q u e su o b r a r e ­ d ad c o n s is te , p r e c is a m e n te , e n s e n ­ f le je la “e x tr a fie z a ” q u e r e p r e s e n ­ tir s e e n c a s a d el a n fit r ió n c o m o en t a p a r a él la v is ió n d e e s te m ila ­ la s u y a p ro p ia , y e s to , F o n ts e r é y gro, r e n o v a d o to d o s lo s d ía s, d e la su g r a c io s a e s p o s a T e r r y , lo lo ­ b e lle z a y d e la v id a .” g r a n p le n a m e n te . H a v e n id o ta m b ié n F r a n c is c o J u n to a l sa lu d o co rd ia l, u n a s o ­ G a r c ía L o rca , h e r m a n o d e F e d e ­ b r ia e v o c a c ió n d e la g r a n d e z a h is ­ rico, y u n G a r c ía L o r c a p or m é r i­ tó r ic a d e C a ta lu ñ a , m a n if e s ta d a en t o s p ro p io s. E s, F r a n c is c o , p r o fe ­ u n a s m a g n íf ic o s g r a b a d o s d el s i ­ so r e n C o lu m b ia , y a u to r d e u n li ­ g lo X I V q u e d e c o r a n u n a p ared b ro so b r e su s c o te r r á n e o G e n iv e t b la n c a p in ta d a a la c a l: O olliure, (A n d a lu c ía e s la t ie r r a d e S é n e c a , R o s e s, P a la m o s , B a r c e lo n a , T a a- G a n iv e t, G a r c ía L o r c a y F a lla ) , g o n a , P a lo u , la se r ie d e p u erto s q u e m e r e g a ló a q u e lla n o c h e “m ic a t a la n e s d el M e d ite r r á n e o , v e n t a ­ r o s la v ia n a ” y q u e le e r é a p a s io n a ­ d a m e n te e l p r ó x im o d o m in g o p o r ­ n a s c a t a la n a s d e la n te el ra jr. E n e l v a s t o c o m e d o r , u n a “llar.'- q u e so y , y o, u n " g a n iv e tis ta ” a p a ­ sio n a d o , s i p u e d e u n o s e n t ir p otu ón un h o g a r c a ta lá n , c o n la o lla de h ie r r o y la s c a d e n a s fo r ja d a s a p or el c e r e b r o m á s c r is ta lin o q u e m a n o . S o b re la c h im e n e a d e la lla r, h a d a d o e l p e n s a m ie n to e s p a ñ o l. p in ta d a a la c a l, lo s a z u le jo s ro- A c o m p a ñ a a F r a n c is c o , L a u r a su s e llo n e s y c a t a la n e s d e c o lo r e s v i ­ e s p o s a , h ija d e o tr o g r a n a n d a lu z , v o s y e v o c a tiv o s . “B o n a C a s a b o­ e l in o lv id a b le e in o lv id a d o d on F e r ­ na B r a s a ,” la sa b ia s e n t e n c ia p o ­ n a n d o d e lo s R ío s. p u la r. p r o m e te u n a m e s a a b u n d a n ­ Y ta m b ié n e s tá D a c a l, p r o fe so r d e la N e w Y o r k U n iv e r s ity , d e l te y sa n a . q u Y ta m p o c o s e e q u iv o c a la in s ­ e s e v a a p u b lic a r u n e s tu d io s o ­ crip ción » p o rq u e a p o c o a p a r e c e b re Q u iro s y q u e e n n u e s tr a s f i e s ­ F o n ts e r é con una m o n u m e n ta l ta s e s e l r a p so d a y c a n to r o b lig a ­ p a e lla e n la q u e s e h a n eú n ’ p lid o d o N o h a p o d id o v e n ir su “b o ss ,” to d o s lo s c o m p lic a d o s y so le m n e s el ie f e d e la S e c c ió n H is p a n a de r e q u isito s q u e e x ig e e s te p la to p o ­ la U n iv e r s id a d d e N u e v a Y ork , A n ­ g e l d e l R ío . q u e e s t á a u s e n te , in ­ p u lar. L ib r o s y m á s lib ro s, a lte r n a n d o v ita d o p o r la U n iv e r s id a d d e C a li­ c o n cuai ro s y m á s c u a d r o s, c o m ­ fo r n ia , p ero d o n A n g el, q u e ta n to n o s a y u d ó e n o c a s ió n d e lo s J u e ­ p le ta n la d e c o r a c ió n d e la ‘‘m a sía . E n e l c e n tr o , la in e sp e r a d a , p re­ g o s F lo r a le s d e la L e n g u a C a ta ­ s e n c ia d e u n a d e la s p r im e r a s p r e n ­ la n a , h a d e le g a d o a su e s p o s a C a r ­ s a s lit o g r á f ic a s a m a n o , n o s r e ­ m e la y a su h ija C a r m e n c ita . T e ­ c u e r d a la s a c t iv id a d e s d e e d ito r r e s a C a s tr o v ie jo d e E s c o b a l. h e r ­ d el a n fit r ió n . E n la b ib lo te c a , en m a n a d ol d o c to r h is p a n o m á s f a ­ e fe c to , y sa lid a s d e e s ta p r e n s a y a m o so d el m u n d o y esp osa, d e l c a m ­ h is tó r ic a , n o s m ira n la O d a a E s ­ p e ó n d e E s p a ñ a d e fu tb o l en la p a ñ a . d e M a ra g a ll; Od.es a B a r c e ­ é p o c a h e r o ic a d el A tlé tic o d e M a ­ lo n a . d e B e r d a g u e r , M a r a g a ll, L ó ­ d rid . p a s c a e l g a r b o d e su fig u r a pez P ic ó y G u ila n v á ; F u e n t e o v e - a r is to c r á tic a . F ig u r a n , to d a v ía , efl p in to r c a ­ ju n a . d e L o p e de V e g a , y C á n tic o s f-.siiiriliu.le*., d e S a n J u a n d e la balan F e r m ín T e ix id o r , d ir e c to r a r ­ t ís t ic o en N u e v a Y o r k d e u n a d o ­ •C ru z. E n lo s c u a tr o títu lo s d e la s o b ra s c e n a d e r e v is ta s c in e m a to g r á fic a s e d ita d a s a p r e c ia m o s la p osición de e n t r e la s q u e s e c ita n “M od ern e s p ir itu a l d e F o n ts e r é : un c a ta lá n , S c r c e n ” a c o m p a ñ a d o d e S u sa n a , su d e b u e n a ley . que, por se r d e b u e ­ e sp o sa , q u e es la c a t a la n a m á s fo na ley , co m p r e n d e y a p r e c ia la s t o e ó n ic a d el m u n d o. d ia r o , y e s to y y o, y e s t á m i e s ­ a lta s v ir tu d e s d el a lm a c a ta la n e P r e s id ie n d o ía r e c o n s tr u c c ió n , en p o sa M a r u ja ,c u y a p ie l tr a n s p a r e n ­ te .h a in tr ig a d o p r o fu n d a m e n te a pleni M a n h a tta n , d e e s t e tr o z o v i­ b r a n te d e C a ta lu ñ a , u n a e s ta tu a M iio s la v a , y e s t á e l p in to r v a le n ­ d e P a r e d e s, la M ilá d e “S o litu d .” c ia n o lo ren s, r e c ie n t e m e n te lle g a ­ p lá cid a , c a lla d a , q u e c o n s titu y e , en do d e E s p a ñ a , q u e n o s c a n t a co n la a v e n id a L o x in g to n , a d o s p a so s u n a v o z y u n e s tilo so r p r e n d e n te s . S e h a c e e l s ile n c io y M iro sla v a , d el W a ld o r f A sto r ia , u n a á n c o r a la c h e o o s lo v a c a e n a m o r a d a d e M é­ d e se r e n id a d y ca lm a . x ic o y d e E s p a ñ a , la " te n ta d o r a ” E n t r e lo s q u e h a n v e n id o h o y a b e b e r e n la c la r a f u e n te d e lo s o jo s d e : :B r a v e B u lls ,” la “c o v e r girl" d e M ir o sla v a . L u d w ig B e b e lm a n s, d e “L if e ,” n o s c a n t a c o n u n a v o z ei e sc r ito r , p in to r, d ib u ja n te d el p r o fu n d a y d e sg a r r a d o r a , u n a c a n ­ q u e la U P A h a d a d o r e c ie n te m e n te c ió n p r o fu n d a y d e s g a r r a d o r a de su e x tr a o r d in a r io film d e d ib u jo s M éx ico . D e s p u é s, e s t a lla v io le n ta d e a le ­ a n im a d o s " M a d elin e.” g r ía d e p a sió n , la f ie s t a e sp a ñ o la , B e b e lm a n s a c a b a d e p u b lic a r, p or r in c ó n a p o y a d o a la "llar.” R e c u e r o tr a p a r te , un lib ro d e stin a d o , s .. Y o c o n te m p lo la e s c e n a d e sd e u n d u d a , € se r u n “b e s t seller" y d el d o q u e h a c e p o c o v i a la s m ism a s a u e 1p c r ít ic a h a h e c h o g r a n d e s m u c h a c h a s , S u sa n a , T e r e sa , I .au ra, e lo g io s, " F a th er, d e a r F a th e r . ’ E s , C a rm ela , C a r m e n c ita , in te r p r e ta n ­ B e b e lm a n s, un h o m b r e e n c a n ta d o r . d o e n e l te a tr o d e l B e r n a r d C olA lem á n d e o r ig e n , a m e r ic a n o de lc g e , “L a C a s a d e B e r n a r d a ,’ el a d o p ció n , h o m b re a e n u e s tr o m u n ­ t e n s o d r a m a d e G a r c ía L o r ca . S u s do y d e n u e s tr a ép o ca , lle v a e n su s ilu e t a s t r á g ic a s q u e s e d ib u ja b a n ob ra y e n su v id a c o m o u n ^a^o s in ie s tr a s so b r e la s p a r e d e s b la n ­ d e te r n u r r y h u m a n id a d , u n a c o m ­ c a s d e c a l d e la d e c o r a c ió n q u e p r e n sió n t a n ín tim a d e la s d e b ili­ T e ix id o r h ic ie r a p a r a la c a s a d e d a d e s de la n a tu r a le z a h u m a n a que B e r n a r d a , s e d e s ta c a n , a h o r a g r a ­ to c o n v ie r te n en el f iló s o f o d el o l­ c io s a s , so b r e u n m is m o b la n c o d e v id o v d e l p erd ón . la c a s a d e F o n t s e r é F r a n c is c o ríe J u n te a B e b e lm a n s, su in s e p a ­ y su r is a m e r e c u e r d a a q u e lla in ­ ra b le “m ita d ” o m e jo r d ie h o su o lv id a b le r is a g u tu r a l d e F e d e r ic o . " d oble,” ta n e fic a z e s l a a y u d a q u e Y el c o n t r a s t e e n t r e la a le g r ía le p r e s ta a ca d a m o m e n to y en t o ­ d e la n o c h e , la s o b r ia e v o c a c ió n d a o c a s ió n su e s p o s a M im í. d e la C a s a d e B e r n a r d a y d e l t r e ­ E s , Mimí. u n a d u lce a n g lo s a jo n a m e n d o d r a m a d e F e d e r ic o , m e h a ­ d e a r r a ig a d a s y c a s i im p e r c e p ti- c e v e r a l h o m b r e e s p a ñ o l t a n a p to i la jo v ia l c a m a r a d e r ía c o m o a la ;rági¿a y d e sa g r r a d o r a o b se s ió n . ;,C u ál s e r á — m e d ig o — , la r a ­ zón p r o fu n d a , tr a s c e n d e n ta l d e e s ­ t e “s o l y so m b r a ” d e l a lm a esp a ñ o la ?

EL REDONDEL VALE 50 Cts. EN TODA LA REPUBLICA


O rles Fontse ré . en ' T ra b a ja r? — M ás tu d ia n tile s.— El Una Z a m b r a de

M é xico .— ¿Viene de V a c a c io n e s o n Sobre la Bella O tero.— Am oríos EsV e rdade ro Paco de sus Memorias. Lola Flores que se va a Popularizar

P or J U A N T O M A S M K X IC O

I¡X

BROADW AY

S T A M A D R U G A D A , a la s c u a ­ t r o , lle g ó a M éx ico , a c o m p a ñ a ­ d o d e s u e n c a n t a d o r a jo v e n e s p o s a T e r r y , m i m u y e s tim a d o a m i ­ g o e l g r á n p i n t o r C a r ie s F o n t s e r é . U s te d e s lo r e c u e r d a n . F u é F o n t ­ s e r é p\ e s c e n ó g r a f o y d is e ñ a d o r de t r a j e s d e l a r e v i s t a “ B o n jo u r , M é ­ x ic o ” , q u e M a rio M o re n o , C a n t i n ­ f la s , p r e s e n t ó e n el I r is . L a la b o r a rtís tic a de F o n ts e ré , d e s p e rtó a q u í a d m ir a c ió n . F u é s u o b r a lo q u e m á s g u s tó d e “ B o n jo u r , M é­ x ic o ” . C a r ie s F o n t s e r é v iv e e n N u e v a Y o r k , d e s d e e n to n c e s . E s el d i r e c ­ t o r a r t í s t i c o d e la f a m o s a f i r m a d e p e r f u m e s “ D a n a ”. P i n t a , a d e ­ m á s . I l u s t r a lib ro s , t a m b i é n . S u i n ­ q u i e tu d n o le p e r m i t e d e s c a n s a r . E s d if íc il c r e e r , p o r c o n s i g u ie n ­ t e , q u e h a y a v e n id o a e s t a c a p it a l e n p la n d e v a c a c io n e s o d e s c a n s o . A s í m e lo in f o rm ó , a l a n u n c i a r m e su lle g a d a . P e r o la p r e s e n c ia de M a r io M o r e n o e n el A e r o p u e r to , c o n f ir m ó lo q u e h a b í a y o o íd o d e ­ c ir : C a n t i n f l a s y F o n t s e r é p r o y e c ­ t a n p r e s e n t a r u n e s p e c tá c u lo m e ­ x ic a n o , a to d o t r e n , e n B r o a d w a y . E l m is m o M a rio M o r e n o m e lo h a c o n fesa d o . F o n t s e r é n o m e lo h a s a b id o n e ­ g ar. N o se t r a t a d e u n a r e v i s t a , s i ­ n o m á s b ie n d e u n a c o m e d ia m u ­ s ic a l, e n l a q u e t r a b a j a r á C a n ­ t i n f l a s . N o se t r a t a ta m p o c o d e m o n t a r u n e s p e c tá c u lo e x c lu s iv o p a r a el p u b lic o l a t i n o d e l a u r b e

E

d e h i e r r o , s in o p a r a to d o el co d a B r o a d w a y , n o r t e a m e r i c a n o y e x t r a n j e r o . A lg o q u e p u e d a r i v a ­ l iz a r c o n lo q u e a llí a t r a e e e n te P e r o o m u y m e x ic a n o ¿ P a r a c u á n d o ? P a r a _se p t í e m b r e u o c tu b r e d e l a ñ o p r o x im o . M a rio M o r e n o m a r c h a r á d e n tr o d e u n o s d ía s a H o lly w o o d , p a r a f i l m a r la o eU cu la L a V u e lta a l M u n d o en O c h e n t a D í a s ”. . E n l a p r i m a v e r a d e 1956, f i l m a r a a q u í su p e líc u la a n u a l. Y s e g u i d a m e n t e , M ex io o en B ro a d w a y ”. mm_

■ É riÉ ri

Este es C aries F o n tse ré . a q uien «Jantin fla s h a confiado el p ro y ecto de u n g ran espectáculo m exicano p ara B roadw ay. Lo p resen tam o s sin b a r ­ ba. SI lo ven po r la calle, quizá no lo reconozcan, porq u e se h a dejado b a rb ita de capuchino. ¿P ara des-

e l

k e d o n o e

-l

1N<tO 17 U K J U L tO


Que melodia! Q alegret

,

Canta i refila, f e

-------------------s

Tam, patantam!

New Y ork 1954

Toca tabals. Caries Fontsere


El Escenógrafo Carlos Fonserel Llegará Hoy D e s d e N u e v a Y o rk , d o n d e r esid e h a c e a lg ú n tie m p o , a n u n c ia su l l e ­ gad a a M é x ic o , a co m p a ñ a d o d e su esp o sa , e n v ia j e d e v a c a c io n e s , el p in to r C a rlo s F o n se r e t. q u e fu é q u ie n p r o y e c tó y d ir ig ió la r e a liz a , c ió n d e a q u e lla g ra n r e v is ta q u e p r e se n tó M a rio M o ren o en e l Iris, c o n u n a co m p a ñ ía fr a n c e sa , B on J o u r M é x iq u e . T o d o s lo s q u e la v i e . ro n re c u e r d a n la fa n tá s tic a e sc e n g ra fía d e F o n se r e t, b o h e m io , i n ­ q u ie to y a rtista , e n m u c h o s d e lo« cu ad ro s, co m o S in fo n ía , c o n se is p ia n o s y se is m o d e lo s; e l circo , d o n . d e C a n tin fla s h a c ia a la r d e d e su inrip r o v isa c ió n y gracia; la b u h a rd illa d e P a r ís y u n a c a lle d e M o n m artre, to d o s e llo s r e a lista s, m o d e rn o s y o r ig in a le s. A u n q u e C a rlo s F o n s e r e t an u n cia q u e v ie n e e n v ia j e d e v a c a c io n e s n o se ría e x tr a ñ o q u e su s se r v ic io s c o ­ m o e s c e n ó g r a fo se a n u tiliz a d o s por a lg u n a em p r e sa te a tr a l._____________


C O L O N I A

N 0 V F W V & 2 Ç " B ftO fS Í M é x i c o , e l d o c t o r J o s é P. D í a z C a ne.ja, o t o r r i n o l a r i n g ó l o g o d el S a n a ­ t o r i o d e V 'ailecilla d e S a n t a n d e r , siendo recibid o p o r d istin g u id o s a m i g o s corno e l d o c t o r E u g e n i o Z a ­ fra, L u is G u tié rre z , E m ilio L a r r a n a g a v F é lix Díaz P o s a d a e n t r e otros. T a m b ién de N u e v a Y o r k lle ­ gó e l ’m a g n i t i c o e s c e n ó g r a f o c a t a ­ lán . m u y a d m i r a d o e n JVlexícoT L i r ­ ios F u n 5 a c o n s a g ra d o en E s­ t a d o s U n id o s, p a r e c e q u e v a a p r e ­ s e n t a r en B r o a d w a y u n a r e v i s t a prritita m ex ican a. O tro m e d ia n te es­ p añol q u e triu n fa a to d o tr e n en G u a d a l a j a r a , d o n d e se h a l l a d e t u r ­ né, d es p u é s de h a b e r h e c h o te m p o ­ r a d a s a l l a d o d e la M o n t o y a , P a r ­ d a v é y L i n a r e s R i v a s e n M e x co, es M a n o lo G a rc ía M uñoz, g a lá n de galanes, hijo de n u e s tro e n tr a ñ a b le c o m p a ñ e r o de las C o rte s C o n s titu ­ y en tes M anolo G arcía B e cerra y d» su esposa Filo, h e r e d e r a de s a n ­ g r e y t a l e n t o d e su p a d r e , e i I n o l ­ v i d a b l e p e r i o d i s t a Eduardo Muño*.


4

Ji

Other Stories by Claire Huchet Bishop ^

ALL ALONE

The Big Loop

,

by Claire Huchet Bishop

lllustrated by Feodor Rojankovsky

lllustrated by Carles Fontseré

“Telis of a French herdboy who changed the ways of his elders in an Alpine village where the prevailing motto had been ‘Each man for himself.’ Written with depth and charm, this distinguished book might well become a clàssic.”—Hom Book Ages 9 to 12 $2.50

I R E

lllustrated by Georges Schreiber

TWENTY AND TEN ^ lllustrated by William Pène “A true story of twenty French schoolchildrdft who share their refuge in the mountains with ten Jewish children who had to be concealed during the Nazi occupation in the 1940s. William Pène du Bois has made interpretive drawings as true to the French landscape of th^story as they are to the boys and giris to whom Mrs. Bishop has given recognizable character and individuality.”—Anne Carroll Moore Ages 8 to 12 $2.50

BLUE SPRING FARM Decorations by Eileen Evans “Interest is divided between music and farming in this unusual story for young people. The action of the story takes place on a farm in Pennsylvania. Here Mr. T. gives instruction in music to a group of guests of different nationalities. The boys and giris take on the raising of beets for a special purpose, in addition to their music. The informative sections of Blue Spring Farm are sound, the fun is natural and spontaneous, and there is plenty of lively conversation.”—Hom Book Ages 10 to 14$2.00 THE VIKING PRESS 18 East 48th Street, New York 17, N.Y.

-■ .

U

C

H

E T

B

I S I I O

ILLUSTRATED B Y CARLES FONTSERE

PAN CAKES-PARIS í “A package of pancake flour brings good fortune to a French family struggling with after-the-war shortage^. There is gaiety, courage, and unselfishness in the story, and the illustrations are superb.”—Library Journal Ages 8 to 12 $2.50

H

VIKING

P

^

In France bicycle-racing is as popular as baseball is in America, and the “Big Loop,” or Tour de France, takes the place of our World Series. For twenty-one days more than a hundred contestants race 3000 miles in a big loop around France. Festivity and tense excitement follow them wherever they go. This is the story of André Girard, who grew up in La Moufï, a poor section of Paris, and whose dreams of being a great bicycle-racer finally came true. The story begins when he is a schoolboy of twelve, when rivals tease him and say he will never be strong enough to be a professional racer, and when André himself doesn’t know when he will ever have the money to buy a bicycle. But determination can overcome great obstacles, and in the end, due to his character and self-discipline, due to training and teamwork, André is the Champion of the Tricolores. More than just thrilling sports reporting, this is the story of daily life in La Mouff; of André’s school; of his friends Jack and Michel and Miquette; of the workers in the factory where he got a job; and of his hard-working Maman, who helped him in every way she could. It is a story of generosity and sacrifice, of loyalty and solidarity, and of “victory over oneself.” Like all Claire Bishop’s books, it is written with style and verve and with a deep feeling for humanity. 011015 -r -


C

E

R

V

A

N

T

E

S

The jirst one-volume edition o f the great SAMUEL PUTNAM translation complete

,



U N I V E R S I T Y OF C A L I F O R N I A

GIFTS

TO THE

UNIVERSITY Ja n u a ry 1,1955, lo Dece?nber 3 1 ,1 9 5 5

C h a r l e s F o n t s e r é : t o t h e R a r e B o o k s D e p a r t m e n t , t h r e e h a n d p r i n t e d b o o k s ni C a t a l a n p o e m s a n d ta l e s , t w o o f w h i c h a r e i l l u s t r a t e d w i t h o r i g i n a l c o l o r l i t h o g r a p h s by th e d o n o r , a n d th e tliird w ith o r ig in a l w o o d c u ts a n d etch in g s.

CHARTER ANNIVERSARY CELEBRATION BERKELEY

• DAVIS

• LA JO LL A

R I V F .R S I D E

• LOS ANGELES

• SA N F R A N C I S C O

• M O U N T H A M IL T O N

• SANTA BARBARA


C a r la

d e

N u e v a

l o r k

GENTES Por Angel Zúñign E R R Y y C arlo s Fontseré me han llam ado para invitarm e a una cena que dan en ho­ nor de Andrés Segovia. N o hay que descubrir a este mago dc la gu itarra, a este artista único y ejem plar, que ha recorrido el mundo in fin i­ dad de veces, rasgueando m agistralmente el pre­ ciso instrumento musical, liste gran granadino,

T

La <ena en tasa de los Fontseré, casi vecinos mios, lúe m is que entretenida. C arlo s es un barcelonés que siente, día a día, y de m is a m is, la llamada de la (ierra. Su mujer, Te rry, nacida en N ueva Y o rk , aunque de padres catalanes, es barcelonlsim a. H ab la un espaftol con acento ca­ talán-norteamericano, y un c a ia lín , m is castizo que en el barrio de Santa Catalina. La conversación con A ndrés Segovia, el ra­ millete de anécdotas — de países que ha visto; de hechos que ha vivido ; de personas que ha conocido— poseen un valor incalculable para encender mejor a la gran persona humana que encierra en su personalidad artística. Pocos ca­ sos deben existir en que un artista m agistral, com o él es, reúna un tan sólido criterio. Es como si pulsara también las cuerdas de la existencia para entresacar esos sones de rara perfección que han cim entado su (ama.

I M P R O V I S A T MURAL EN O C A S I O DE L ' H O P E L NEW YORK ART

D a lí s p e a k s to N e w Y o r k A D s A rtist S a lv a d o r D a li was g u c st sp e a k e r at a re c e n t lu n c h e o n m e e tin g of the N ew Y o rk A r t D ir e c to rs C lu b . F r o m le ft to r ig h t are B ert L ittm a n , c h a ir m a n of the Speakers C o m m ittee; Russ R ypsam , p res­ i d e n t o f t h e S a l m a g u n d i C l u b ; M r s . C. F o n tseré , in te r p re te r ; a n d M r. D ali.


7 f » " ''D fe .-r m o "

IMPROVISAT MTJSAL DALINIESC REALITZAT PER C.F. EN OCASIO DE L'HOMENATGE A DALI ORGANITZAT PEL NEW YORK ART DIRECTORS CLUB - MARÇ 1955


« L 'IN D E P E N D ANT

JEU D I

5

»

JA N V IE R

1958

NOEL CATALAN A NEW-YORK L e p e i n t r e c a t a ’. a n C h a r l e s F o n t ­ s e r é , lixé dc p m s l ’e x o d e e s p a g n o l . à New -Y ork. oü so n t a le n t s'est a f ü r m é , se s o u v e n a n t de so n sé jo u r en R oussiU on, n o u s a f a i t t e n i r d e s C o b l e s p e r la n i t d e N a d a l . Ii s a g l t d ’u n e ú n p r e s s i o n d a n s le g o ü t a n c i e n , d e c e s n o e i s n a 'i f s e t j o y e u x que m it en lum ière d e rn ié re m e n t M. le p r o fe s s ^ u r H e n r i G u ite r , a u c o u r s d ’u n e c o n f é r e n c e d e l'A s so ciat i o n P o l y t e c h n i q u e . C o m m e q u o i la l i t u r g i e n o e ’. i s t e a ’ f l e u r i d a n s l e N o u y e a u -llo n d e gràce à u a artista q u i r e h a u s s o l a fo í p a r u n p a r t i ­ c u la r is m e o rigina l. R a p p e l o n s q u e F o n t s e r é s ’e s t f a i t u n n o m a u x U. S. A., c o m m e s o n cam arade Clavé, so n cam arade d ’ex o de.

♦__________

¡

♦ ♦



U N I V E R S I T Y OF C A L I F O R N I A

GIFTS

TO THE

UNIVERSITY J a n u a ry 1,1955, to December 3 1 ,1 9 5 5

C h a r l e s F o n ts e r é : to t h e R a r e B o o k s D e p a r t m e n t , t h r e e h a n d p r i n t e d b o o k s o f C a ta l a n p o e m s a n d tales, tw o o f w h i c h a r e i l l u s t r a t e d w i t h o r i g in a l c o lo r l i t h o g r a p h s by th e d o n o r , a n d th e t h i r d w ith o r ig in a l w o o d c u ts a n d etchings.

CHARTER ANNIVERSARY CELEBRATION BERKELEY

• DAVIS

• LA JO L L A

R IV E R S ID E

• LOS ANGELES

• S AN F R A N C I S C O

• M O U N T H A M IL T O N

• SANTA BARBARA


D a l í e n l ’e s t u d i d e F o n t s c r c a N o v a

York


\N ET

U

Con CARLOS FONTSERE E oqui o otro artista cata­ lán que se defiende muy bien en ei extranjero. No es el primero, ni será el último, que •parece en esta sección. En Nue­ va York reside Carlos Fontseré desde Hace varios años, y en Nuera York sus obras son apre­ ciadas en mucho por sus excep­ cionales cualidades. Fontseré es el director a rtís­ tico de la famosa firm a de per­ fumes «Dana». Pinta, además. Ilustra libros, también. Su in ­ quietud no le permite descansar. Este pintor se dio a conocer pri­ mero en París como ilustradbr ( de libros de lujo. Sus litogra­ fías para «Fuenteovejuna», para «Cánticos espirituales», de San Juan de la Cruz, entre «tres, ob­ tuvieron excelente acogida entre los bibliófilos de la ciudad del Carlos Fontseré (1 9 5 6 ) Sena. Fontseré es también esce­ nógrafo. Sus decorados para «La casa de Bernarda Alba», represenM t en el «Studia des Champs-Elysées», fueron unánimemente ce­ lebrados. Robert Kemp, en «Le Monde»; André W arnod, en «Le Fígaro»; André A lte r, en «L'Aube», todos los críticos parisienses, dedicarcr calurosos elogios a eses decorados intensos y -de Fontseré.

H

El año 1948 yo pasé un mes en París. Visité entonces el taller de Carlos Fontseré, sito en el tercer piso de una casa maciza y encarnada, que ostentaba su selva de ventanas funcionales junto a ios barracas de los ropavejeros judíos que infestaban los alre­ dedores de la Avenida de la Motte-Picquet. Lo tengo aún en la memoria, y creo que no se me borrará jamás. Un exiguo aposenta de grandes ventanajes, en el que una veintena de maquetas, una mesa de delineante, dos sillas, un sillón y un piano de cola sólo dejaban libre un reducido es­ pacio en el que se movían con d ificultad varios hombres en man­ gas de camisa y algunas muchachas en pantalones. Todos ellos daban la impresión de estar muy atareados. Se destacaba del grupo, por su gran estatura, su luenga ca­ bellera ondulada y sus ademanes menudos y preciosos de «chan­ te » de charme», Enrique López, hermanastro de la célebre actriz M ario Casores. Sentado a l piano, Pierre Clarel, el «chansonnier» de labio caído y ojos burlones, viejo amigo del público barce­ lonés y recientemente fallecido, tocaba una canción de comuni­ cativo «entrain». A su lado, de pie, la picante Giselle loyer, po­ pular locutoro de la Radiodifusión francesa, susurraba con acentos tiernos y suaves la letra de esa canción. En un rincón, una redoc­ tora del sensacionalista «Samedi-Soir», Monique Luigi, enjuta y desgarbada, pelo lacio, a lo Verónica Lake, y rostro devastado, y el director de «Metro-Actualités», un yanqui adiposo, de ojos bovinos y manos de carnicero, canalla y distinguido a la vez, que tartajeaba dichos agudos en un «argot» de Pigalle con acento de Massachusetts, contemplaban el incesante vaivén. Se estaban dando los últimos toques a una revista de gran espectáculo, a la que puse música otro barcelonés, Roberto Vicente, y cuyos decor-uos y figurines eran de CaHos Fontseré. En aquellos días, en los mismos días en que el antiguo boxeador filip in o Lo­ gan, famosísimo otrora en Barcelona, y convertido en 1948 en co­ cinero célebre, aparecía retratado en los periódicos ofreciendo sus recetas culinarias a unas damas de la aristocracia parisiense; en los mismos días en que la Galería Maeght exponía un centenar de obras de Joan M iró, y Carmen Amaya «creaba en el teatro de los Champs-Elysées un ambiente de corrida» («Vogue» «dixit»), Cantinflos llegaba a París, Vicente y Fontseré habían ofrecido su revista a varios agentes artísticos americanos. El único que contestó fué Ricardo Toledo, secretario de Continflas. Este últim o aceptaba en principio el es­ pectáculo y anunciaba w t iria ex n m fe o a F il·lit D ora • ■ h t i i l ·

tarse con sus autores. No bien el cómico azteca llegó i la capital de Francia y conoció :a revista, se llegó a un acuerdo. El mismo año 1948 se estrenó aquel espectáculo en el teatro Iris, de la ciudad de Méjico. Cantinflas lo titu ló «Bonjour Mé­ xico». En movimiento, en alegría, en colorido y en magnificencia de trajes y decorados, «Bonjour México» era un auténtico logro. En buen gusto, no digamos. Con sus pequeños boches sin impor­ tancia al lado de sus positivos aciertos, «Bonjour México» era un verdadero espectáculo de revista, lleno de encanto, de verdadero sabor parisiense. La labor artística de Fontseré, que asistió perso­ nalmente al estreno de la revista, despertó admiración. Fueron sus decorados y sus figur'.nes lo que más gustó de «Bcnjour México». Carlos Fontseré vive en Nueva York desde entonces. Desde a llí me ha mandado una extensa carta. Vuelve a cc laborar con CantinHasi. Arabos proyectan presentar un espectáculo mejicano, a todo tren, en Broadway. No se trata de una re­ vista, sino más bien de una comedia musical en la que trabajará Cautín fias y cuyos decorados y trajes serán de Fontseré. No se trata tampoco de montar un espectáculo exclusivo para el público latino de la urbe de los rascacielos, sino para todo el público de Broad­ way, norteamericano y extranjero. Algo que pue­ da rivalizar con lo que a llí atrae a la gente. Pero algo muy mejicano. ¿Pan cuándo? Para septiembre u octubre del ‘ presente año. ¿Título? «México en Broadway». Esto es noticia. Una bueEn e t ta lle r parisiense de Fot seré na noticia.

(19481

MYLOS


'D j c í·l'v H C

-

GIN11S

CARTA DE I N U E V A Y O R K

P O R A /K m m m

Un pintor que vuelve a España es Carlos Font­ seré, catalán y barcelonés. Fontseré lleva muchos años en los Estados Unidos y en este momento está atacado por la fiebre de la vuelta, espe­ rando el momento de su reencuentro cop todo aquello, hombres y paisajes, que siempre ha lle­ vado dentro de sí mismo, como una obsesión, también como una meta artística. Porque Carlos Fontseré aspira a hallar en nuestra tierra los ele­ mentos indispensable para unainspiración que brote de nuevo de sus pinceles, recogiendo todo aquello que se llevó en la retina, como una he­ rencia de sentimiento. — ¿Qué opinas del arte en Norteamérica? — Aquí todo es distinto. En los Estados Unidos el arte es totalmente funcional entra a formar parte de la vida, las exigencias que nos ro­ dean. En Europa, en París, M adrid, Roma, Barce­ lona, el artista se aísla más y logra hacer tan­ gible sus sueños de formas. Entre nosotros, los europeos, d ambiente es decisivo para esa li ­ bertad de creación, libertad mayormente condi­ cionada aquí por la urgencia de la vida y la creación de cosas que respondan al medio en que se vive y se desenvuelve.

wm

— ¿Qué clase de pintura te interesa? — Te va a parecer muy curioso, pero quisiera volver a mis recuerdos de los años que pasé en (arcelona. Si hubiese vivido siempre a llí, segura­ mente me sentiría atraído por el mundo abstracto, por el ambiente moderno de todas las tendeacias. Pero yo soy un hombre muy tradicional. Ya has visto cómo vivo en casa. Procuro no aceptar nin­ guno de las objetos que no sean sólidos y ca r­ gados de tradición. Vivo como si estuviera en Boi celona y no en Nueva York. Quiero, por lo tanto, volverme a encontrar c o t aquellos colores ca­ lientes, con aquella tierra lléna de sol y luz, compenetrarme de nuevo con mi suelo y mis gen­ tes, que no he olvidado nunca. Fontseré, aunque vive aquí magníficamente si­ tuado, es «tro español más atacado de esa nos­ talgia, de esa añoranza por todas nuestras cosas. Ahora ya está con un pie en el estribo, de vuelta a lo que nunca ha olvidado: nuestras Ramblas.


BAJO EL SIGNO DEL ATOMO 'p o r CA R LES FO N TSERE Lo q u e no q u isie ro n v e r lo s c o rre sp o n sa le s n o rte a m e ric a n o s de v is ita en la E x p o sició n M u n d ia l de B ru se la s.

C a rles F o n t s e r é fr e n te al p a b e lló n d e la U n ió n S o v ié tic a so b r e e l c u a l e m it e in te r e s a n t e s c o n c e p t o s e n e s t e a r t íc u lo .


D ’esquerra a dre ta : A ’igel Zuniga, T e rry Fontsere, Dalí, Escudero, Jaum e M iravitlles, Caries F ontsere en un "party" al H otel A m b a ssad or de N o v a York, 1 9 5 6 P o to M a u re y G a k b e r


td

O o 50

en Pi­ ta /

s

**3 l-H w C/3

Cfi H Ow t-H O ¡>

n > H r ;> 3 H C/5


‘ / ‘W ^

T*A ESTAFETA LITERARIA—Nújr« 72. rg

ÏAÜH

m

m

# JJT J M

A

f í t i

jALm IAI/t

FONTSERE Regresa a Barcelona des­ pués de dieciocho años de vida norteamericana España no se olvida con un disco de llam enco, otro d e sardanas y la receta de una paella e s tr e n a m o s e n Mé­ jico con e x tra o rd i­ na rio éxito. E stu v e en la capital azteca un año. — ¿ P o r q u é pasó a N ueva Y ork? — E ra jo v en , te ­ n f a d i n e r o e n el bolsillo. H abía q u e t e n t a r la a v e n t u r a . Me' trasladé a N or­ E l pintor Fonseret etn su casa de Nueva York t e a m é r i c a ; gra n f o r t u n a , p o r q u e allí jJA R 'C E L ONA y n o v i e m b r e . — D u r a n t e e n c o n t r é a m i e s p o s a . . . ( T e r r y , ia e s ­ b rev es se m a n a s h a estado en B arce­ posa d e F o n s e r e t sonríe. Es hija de c a ­ l o n a el p i n t o r c a t a l á n C a r l o s F o n s e r e t . t a l a n e s ; p e s e a v i s i t a r p o r p r i m e r a ' vez S u biografía m a r c a : d iez añ o s e n P arís, E sp añ a co n serv a a d m ira b le m e n te lanío d i e c i o c h o e n N o r t e a m é r i c a , u n o en M é ­ el i d i o m a v e r n á c u l o c o m o el c a s t e l l a n o . j ic o . P e s e a s u l a r g a a u s e n c i a c o n s e r v a — ¿ E n q u é t r a b a j a en N u e v a Y o r k ? no s ó l o el i d i o m a , s i n o el t a l a n t e e s p a — E s d i f íc il e x p l i c a r l o p a r a q u e lo ¡fio'i. E x p o s i c i ó n i n t i m a d e c u a t r o o b r a s . c o m p r e n d a , u n a m e n t a l i d a d e u r o p e a . Ec C h a r l a r n o s f r e n t e a u n a c o p a d e v ino , N o r t e a m é r i c a , el a r t i s t a t i e n e u n a e n o r ­ q u e «1 p i n t o r p a l a d e a d e s p u é s d e m u c h o s m e a p l i c a c i ó n : s e le s o l i c i t a y t i e n e m u ­ •ños d e l e j a n í a c h a s posibilidades. P o r ejem plo, u n B an­ — ¿S u s actividades en P a rís? co c u a lq u ie ra tien e s u e s c a p a ra te com o — Conozco p e r f e c ta m e n te las té c n ic a s a q u í u n a t i e n d a ; d a r t i s t a d i b u j a allí e s ­ <4e l a i f u s t r a c i ó n d e i lib ro . I l u s t r é , para c e n a s e x c i t a n d o al a h o r r o e x p l i c a n d o la u n a s o c i e d a d d e bib lió filo s , e4 “ R o m a n ­ v e n ta ja d e los p r é s ta m o s b ancarios, e t ­ ce ro g itan o ” , de L orca; “P u e n te O veju­ c é te ra . No se tra ta d e publicidad al e s ­ n a ” , d e L o p e ; el ^ C á n t i c o e s p i r i t u a l " , d e tilo e u r o p e o , s i n o d e v e r d a d e r a i n s p i r a ­ S a n J u a n de la C ruz. D e e s t e libro n o ció n e s t é t i c a p u e s t a a l s e r v i c i o d e u n a conozco o tr a edición i l u s t r a d a ; la fin u ra fin alid a d p r á c tic a . M u c h a s e m p r e s a s im ­ a n í m i c a d e l a s i m á g e n e s l i t e r a r i a s del p o r t a n t e s t i e n e n u n a s e s o r a r t í s t i c o . Yo, p o e ta c a r m e lita n o s o n m u y d ifíc iles d e p o r e j e m p l o , lo í o y d e l a D a n a , los f a ­ e x p r e s a r p lásticam e n te. He ilu stra d o m o s o s p e r f u m e s . Ei p e r f u m e , c o m e r ­ ta m b ié n " L a s o d a s a B a rc e lo n a ” (V er­ c i a l m e n t e h a b l a n d o , n o es so lo u n fino d a g u e r , M a raga ll, L ópez Picó, G u in la n a r o m a ; e x i g e q u e lo r o d e e u n p r e s t i g i o , y a ) . Me a d a p té a l estilo d e ca d a ép o ca u n c o n c e p t o s u n t u o s o . Yo t e n g o q u e e s ­ d o n d e fu e ro n e s c rito s los p o e m a s. tu d ia rlo casi com o u n p ro b lem a estético > — ¿ N o le t e n t ó o t r a a v e n t u r a e s t é t i c a ? y h a s ta de m ovim iento — El t e a t r o . H e h e c h o l o s d e c o r a d o s — V i n i e n d o d e N o r t e a m é r i c a , ¿ q u é le d e ‘' N u e s t r a N a l a c h a ” , d e C a s o n a ; “ L a 1 p a r e c e E u r o p a ? ca s a de B ernal A lb a” , de L o rca; “ F u e n ­ — A pagada, com o po lv o rien ta ; co m ­ te O v e ju n a ” , d e Lope, así co m o s u s r e s ­ p r é n d a m e u s t e d . E n N u e v a Y o r k , los co­ p ec tiv o s v e s tu a rio s . M ario M o ren o " C a n ­ l o r e s g r i t a n , los e s c a p a r a t e s , l a s m u e s ­ t i n f l a s ” , q u e vió d i c h a s o b r a s m e p r o p u ­ t r a s d e l a s t i e n d a s , lo s v e s t i d o s e s t r i ­ s o h a c e r u n espectácu lo m ejicano. Im ­ d e n t e s l o s a u t o m ó v i l e s . A qu í, en B a r c e ­ p o r t ó u n m i l l ó n d e p e s o s (de a q u e l e n ­ lo n a m e so rp re n d o viendo a m u c h a s t o n c e s , o ch o m i l l o n e s d e ¿ r a u c o s ) . L o p e r s o n a s .v e s tid a s fle n e e r o . Y l o s p u e ­

b l o s c as i c o n f u n d i d o s c o n la t i e r r a ; ep N o r t e a m é r i c a , u n p u e b l o , co n s u s c a s i U s po licro m a s, es u n a en orm e m asa de co­ lo r b rilla n te y sonoro. — ¿h e e n cu en tra, e s p lrltu a im e n te , d« n u e v o en n u e s t r a s t i e r r a s ? — Sí. iío o lvid e u s t e d q u e lo h i s p á ­ nico, e n N o r t e a m é r i c a , es m u y p r o f u n d o ; n o p o r lo s e s p a ñ o l e s , e s c a s a m i n o r í a , sin o p o r la i n m i g r a c i ó n h i s p a n o a m e r i c a ­ n a . S o b r e torio, la. p u e r t o r r i q u e ñ a . Va u s t e d a I ftirlem y s e e n c u e n t r a l o s nu ís b ello s le tr e ro s en español. E isen lio w er, e n s u p r o p a g a n d a e l e c t o r a l , s e d i r ig i ó e n c a s t e l l a n o a s u s e l e c t o r e s d e H a r le r n . P o r el p o r t il l o d e lo h i s p á n i c o s e c u e l a • n N o r t e a m é r i c a el a l m a d e E s p a ñ a . Ya te n e m o s ju e c e s e s p añ o les. Y creo q u e « a la p r ó x im a c a n d id a tu r a te n d r e m o s a l ­ c a l d e e s p a ñ o l en N u e v a Y o r k . — A u ste d , d e casi m en talidad n o rte -» a m e r i c a n a , ¿ q u é le e x t r a ñ a d e n o s o t r o s ? —-u e u n l a d o , el r i t m o ; d e o t r o s u p r o d u c c i ó n . L a p r o d u c t i v i d a d d e la v id a a m e r i c a n a n a c e en el s e n o d e la m i s m a f a m i l i a ; t r a b a j a l a m u j e r ; lo s h i j o s i n ­ m e d i a t a m e n t e s e I n d e p e n d i z a n . A q u í, el c a b e z a d e fam ilia se e s fu e r z a p a r a s u b ­ v e n ir a las n e c e s id a d e s d e todos. C u a n ­ d o los h i j o s s o n m a y o r e s , a ú n Ies b u s c a e m p l e o y i e a b r e c a m i n o . En N o r t e a m é ­ rica, d e s d e n i ñ o , s e e m p i e z a a t e n e r r e s ­ p o n sa b ilid a d propia. — A dem ás de s u a rte , ¿d e qu é está u ste d sa tisfe c h o , am igo F o n se re t, d e s ­ p u é s d e su ex p eriencia n o rteam erica n a? — De m i s d o t e s c u l i n a r i a s . N a d i e h a c e la p a e l l a ' c o m o y o ; ni e n V a le n c ia . C on e! a r r o z , lo s j u e v e s , u n d i s c o d e fla­ m e n c o y o t r o d e s a r d a n a s , e n mi h o g a r s e re sp ira aire d e E s p a ñ a ; a veces m e a s o m b r o c u a n d o a b r o l a v e n t a n a y v eo las i n m e n s a s l u c e c í t a s d e los r a s c a c i e l o s neoyorquinos. T e r r y , 1a. s i m p á t i c a e s p o s a de.| p i n t o r , m e e n t r e g a u n a s f o t o g r a f í a s . L a casa, d e 1a. j o v e n p a r e j a . En la p a r e d — ¡ o h n o s ­ talg ia so n o ra , o h Polifeino d e o r o l — u n a guitarra. - R a f a e l MANZANO


Extracto do: EL COKHEO CATALAN

Noviembre 1956

por Angol liarsa

. . . Fontsere ea un pintor español profundamoate mediterráneo* *.* A travos la riqueza cromatica do su paleta, tranaluce la iaquietud dremati— ca do un autoatico ospaaoliaao. Ea Parió Foataero piato aua primeras tela3 ai^uieado la coacepcioa olasBica del improsioaisEO fraaco3. Sus logradas iacursioaea ea ol campo vastisinc do laa artos aplicadas: la ilustración de libros do lujo, el cartel, la pintura mural i la esceno¿jrafia, han enriquecido la personalidad de esto pintor.quo posee, adornas, una rara cultura humanística* Su3 paisajes Nuovayorquiaos roflejaa un profundo conocimiento de la técnica i no son el producto de una observación vulgar. Cada tela ea una expresión total oa o lla misma que oculta un vicoroso menaaje. Sin caer en la tentación de la pintura abstracta americana, Carlea ¡Fontsere ha sabido substraer lo mejor de olla. Una estructura claaicista do subfondo cubista aervida por un colorido violento muy en consonancia con laa nuevas tendencias que empiezan a manifestarse en algunoa eaeojidos de laa nuovaa proisocionea super avant^uardiatas, partidarios dc un ♦'retour au reol"*


Bon N a d a l Carles i Terry F on ts eré Barcelona, 1956 L X X V * aniversari de la Proclamació Canònica de la "Mare de Déu de M ontserrat com a Patrona de Catalunya


DOMINOO 15 DE NOVIEMBRE 195»

ARTE

Y ARTISTAS

FONTSERÉ, en «Sala Vayreda» P r e s e n t a en «Sala V ayreda» el p in to r F o n ts e rt una p eq u eñ a colección d e re a li­ zaciones de div erso s aspectos n o rte a m e ri­ canos. p a rtic u la rm e n te v istas u rb an as, t r a ­ t a do s cor. e ra n lu m in o sid ad y e n trg ic o d' .bujo. A l g o ' d iv erso en su concepción, oscila d e un lirism o su g e te n te a un r e a ­ lism o decid id o , m ás ap o y án d o se c o n s ta n ­ tem en te en una d isc ip lin a, q u e se nota p resen te ile m p re , y una a te n ta o b se rv a ­ ción. Jnítn

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA

CORTK8


m '

c #

POR SU C O N T R IB U C IO N AL E X IT O D EL SE G U N D O O E SFILE PRO UNIDAD HISPANA

* * * * * * * * * * * * *

* * * * * * * *

P R E SE N T E D ON T H E O CC A SIO N OF T H E SP A N ISH A M ERIC A N DAY FE S T IV IT IE S

■•

L a ^ ^ ^ G ápana cU í^liré'

fieviáía SanoÀ,

BVTHE lI N n il) SPANISH AMERICAN P4RAPE COMMfTTEE C O M Il r»o Dm i i u M U n tt* * M tU M t.i

Mí » i i j p

¿UçjífrL.

(í ^

¿y

¿ ¿

,

f c?) v í, ■

1n .WvojU)

<N >

PRIMER PREMIO A NUESTRA CARROZA L Com ité Pro Desfile de U n ida d Hispana o to rg ó el Primer Premio a la ca rro za de la Revista TEMAS y La V oz H ispana W W RL, " p o r su c o n trib u ­ ción a l é xito de l Segundo Desfile Pro U n ida d H ispa­ n a ", ce le b ra d o en esta urbe el cinco del pasado m ayo, p a tro c in a d o p o r la Federación de Sociedades Hispanas y el Consejo de O rg a n iza cio n e s H ispan oa­ m ericanas. Ya en nuestra ed ició n de ju nio ofrecim os nuestros puntos de vista sobre este acto cívico en la ca rta de "A m a d e o " y a l mismo tiem p o brindam os un am p lio re p o rta je g rá fic o de esta a c tiv id a d que, de en d e re za r sus pasos hacia una v e rd a d e ra unión y a ctitu d p ro ­ gresista y de m ocrá tica, será dem ostración p a lp a b le de la pu ja n za de l c o n g lo m e ra d o de h a b la española en fra n c a convivencia con sus conciudadanos. A l re p ro d u cir el D iplo m a que nos fué e n tre g a d o en sencilla cerem onia que tuvo lu g a r en los salones de Casa G a lic ia el do m in g o , diez y seis de ju nio , no nos im pulsa v a n id a d a lg u n a . D iplom as com o éste fue ro n o to rg a d o s a las Sociedades M exicanas Inc., p o r su c a rro za , Primer Premio en lo cívico, y a otras en tida de s com erciales y sociedades, así com o a p e r­ sonas que b rin d a ro n su esfuerzo y entusiasmo a la m a yo r b rilla n te z de l Desfile «Entre las personas p re ­ m iadas se cuentan la Sra. Emma R o th blatt, Com isio­

n a d a de Eventos Públicos de la C iu d a d ; d o ñ a A n to n ia Denis, vete ra na lu ch a d o ra de B rooklyn y muchas otras más. Nuestra ca rro za que ha m erecido el p rim e r pre m io i1 fué diseñada y p in ta d a en su g ra n ta m a ñ o p o r el j d ire c to r artístico de TEMAS, C aries Fontseré. El lem a que nuestros D irectores, Sres. Lolita y José de la V e g a , escogieron p a ra la ca rro za de la Revista TEMAS y La V oz Hispana W W RL: "L a p a la b ra h a b la d a y la p a la b ra escrita a l servicio de la cultu ra hispana y de los derechos hum anos", expresa cla ram en te la norm a que ellos se han im puesto en su la b o r p ú b lica y la m eta hacia la cual m archan, sin que n a d a ni na die les h a ga o lv id a r que el bien común está p o r encim a de todas las dem ás am biciones. Bien p o d ría enlazarse el lem a de nuestra ca rro za con el que os­ te n ta b a en su costado la ca rro za de las Sociedades M exicanas, Inc., sentencia del in m o rta l Benito Juárez: "E l respeto a l derecho ajen o es la p a z ". La V oz H ispana W W RL y la Revista TEMAS a g ra ­ decen el testim onio de reconocim iento que se les ha o to rg a d o y a l mismo tiem p o desean m an ifestar pú ­ blicam ente que el PRIMER PREMIO, el U N IC O PRE­ M IO de reconocim iento se lo merece el p u eb lo que con su esfuerzo y su presencia hizo posible la re a ­ lizació n y el é xito del Segundo Desfile Hispano.



_______________________ \ A flgghteA- - ___

Más del Desfile de Unidad Hispana. . .

“ T F M A S ” E N E L D E S F I L E .— O tra c a rro z a q u e l l a m ó la ati eción f u é la d e la r e v is t a ‘" T em as” y ‘

x & r » 5'K S 5r<L3te re «ts». a s i ' - — K orm an.

(F o to s

LA P R E N S A ,

t&

por J. M arti)

/

i r


O tro á n g u lo de la carroza de T E M A S y L a V o z H isp an a W W R L , que fué diseñ ad a p or n u estro D irecto r A rtístico C aries F o n tse ré. E ntre las b elleza s fem e n in a s q u e la a d orn an , s¡E~fcAcflen lrán Tas lin d as b ailarin as M argarita E strem era y P erla M ar, la can tan te E strella S alin as, b on itas señ o rita s d el C lu b C o ro n et, C arm en Q u iñ o n es, H ild a y N o e m í C astro, a sí c o m o la P rim era D a m a de M arjorie I, M arth a Jim én ez.


113 W. 63 rd St. New Y o rk 23, N . Y .

■-

Director JO S E D E L A V E G A Administradora l o l it a b r a v o

Director A rtístico * C A R LES F O N T S E R E Advertising JAMES PATTY EnWIN L. RUFF JUSTINE NAGLE

TEMAS is published moiuhly by T E M A S Corp., 113 W. 63rd St. New Y o rk 23, N . Y . Tel. TR afalgar 3-5170

■ Printed in U . S. A . Entcred as S e co n d Class Matter, lu ly 15, 1951, al the Post O f­ fice at New Y o rk , N . Y , under the act of March 3, 1879. Fotografías: International New s Photos y Latin A m e ­ rican Photo New s Service Vol. 13 N o . 78 A bril 1957 All rights reserved. Derechos reservados No se devuelven originales ■ Suscription rates: $3.00 per year $5.00 for two years Single copy $0.25

!•


Á

~ £ x ^ G -7

O.

yv

^ -) ,£^c-V~L it» * .

THEATRE —

1 -■*■

/1 |* L

/ y i n f t-

c

h

*-


( í \ . <' £ H f t í í i \ i ' a * H jc v /a

BABBY Q U IN T E R O ~~~~™ ~JS£L v.

En Nueva York

w w w w w vY EN TODAS PARTES»» (Lae opin io n es e x p re s a d a s en ta t a C o lu m n a no n e c e sa ria m e n te re fle ja n la p o li tle t o la opinión de E L DIARIO)

A QUIEN PUEDA IN TER E SA R ... A R T E E S P A Ñ O L E N M A N H A T T A N ... C a rie s F o n ts e r é , el d is tin g u id o a r t i s t a e s p a ñ o l h a sido n o m b r a d o c o n s e j e r o a r t í s t i c o p o r l a C o m i s i ó n O r g a n i z a d o r a d e l a “ S p a i n G a* l l e r y ” q u e se i n a u g u r a r á p r ó x i m a m e n t e e n M a n h a t t a n . . . U n a G a l e r í a de A rte , la “ S p a in G a lle ry ” , s e rá d e s tin a d a a p r e s e n t a r ú n ica y ex­ c lu s iv a m e n te la s c r e a c io n e s a r tís tic a s de los e s p a ñ o le s c o n t e m p o r á ­ neos, r e s id e n te s e n E s p a ñ a o f u e r a d e ella, c a s te lla n o s, c a ta la n e s , an d alu ces , vascos, gallegos, es d ecir, p e r t e n e c i e n t e s a esa m a r a v illo ­ sa c o n ju n c ió n e s p ir itu a l y a r tís tic a de las E s p a ñ a s , q u e no h a n c e s a ­ do d e a s o m b ra r al m u n d o con la d iv ersid ad de sus m an ife stac io n es e x p r e s i v a s . .. S i n d u d a , l a G a l e r í a E s p a ñ o l a , e s u n a m u e s t r a m á s d e l i n m e n s o p r e s t i g i o a r t í s t i c o q u e a c t u a l m e n t e g o za l a M a d r e P a t r i a e n los E s ta d o s U n id o s. U n m e r e c id o r e c o n o c im ie n to a la N a c ió n q u $ h a d a d o a l m u n d o g r a n d e s a r t i s t a s q u e se h a n c a r a c t e r i z a d o p o r lo» ra sg o s p r o fu n d o s d e su p e r s o n a lid a d creadora...


LA PRENSA, MARTES 30 DE JULIO DÉ 1957 GOTITAS DE MI TINTERO por Angel M. Arroyo GALERIA DE MIS \RTISTAS: Uno de esos extraordinarios ar­ tistas que España expulsó mar afuera después de I3 última guerra ci­ vil, víctima de ese histórico infortunio, por ser más español que antes se convierte en el de hoy auténtico embajador pincelista de su Cata­ luña ausente.Ese, es señores y señoras, el joven paisajista, escenógra­ fo y dibujante publicitario de la Revista Temas señor don Caries Font­ seré. Desde su [efugio en Nueva Yor' instaló sus “Studios” al Este de la Calle 52. Desde que se vió obligado a de­ ja r su porvenir añorado allá en la hermosa tie­ rra que le vió nacer, sus trayectorias artísticas forman un mundo de ríptica experiencia entre París, Ciudad de México y Nueva York. Mucha­ cho aun durante su expatriación por la ciudad capital de Francia se topa con Antoni Clavé, compueblano suyo, y juntos organizan una exposici:n de dibujos en Perpiñán, capital de Rosellón. En elCasino de Canet l e i m D r i m e a las laterales del salón de oailes frescos plásticos de su maraviloso pincel artístico. D urante los días aciagos de la segunda guerra m undial sufre los rigores del campo de concentración hasta que ya libre de odiseas se establece con su ta­ ller en el barrio parisino de Chainp-des-Mars Carlos Foutseré donde hace la bohemia del artista de prestigio cerca a la histórica Torre Eiffel, En México tra ­ bajó para los Estudios Tepeyac y hoy en la inmensa urbe del Hudson reinstalado en sus nuevos Studios de West End Avenue, tenemos a Caries Fontseré haciendo ilustraciones para la Revista Temas y ulti­ mando sus planes para su exposición pictórica del entrante Otoño en una de las renombradas galerías de la c iu d a d ....


tu * p o r FLORENTINO BARRENECHEA

(e s p e c ia l p a r a TEMAS)

Atlántico va . . . Atlántico viene

i l

í * ï

X [ « m

Ha regresado a Nueva York Caries Fontseré

m

f T/J v ] J - J J .uàito>

U E ste es el p an oram a u rb an o q u e se o fr e c e a la vista de C arles F o n tse ré d esd e la v en tan a de su an tigu o estu d io de ta' c a lle 5 2 , al E ste. Sin q u e im porte la fea ld a d ab solu ta y frialdad d esla v a za d a d el tem a, co n el g ó tic o am a za co ta d o de la iglesia de L ex in g to n y c a lle 5 3, el p in cel ha lo grad o, c o n tan esca so s y so b rio s e le m e n to s, reco g e r la p a lp itación d e la gran ciu d ad . E n el ord en de la c o m p o sic ió n y c o n las p in cela d a s de co lo r d isem in a d a s co n m aestría, co n sig u e m a g ­ n ífica m en te el e fe c to p erseg u id o.

E l n u ev o d irector artístico de T E M A S , C aries F o n tse ré, p risio n ero en la s n o sta lg ia s de id a y vu elta (añ oran zas d e la patria en la lejan ía y del d in a m ism o n o rtea m erica n o cu a n d o está en la m asía ca ta la n a o en el co rtijo a n d a lu z), se h alla de regreso entre n o so tr o s d esp u és de su viaje a E spaña. P ero su s p in celes y lo s co lo res de su p aleta n o se h an e n m o h e cid o en el in te ­ rregn o v iajero y en la s p ágin as de esta revista a p a recen m en su a lm e n te las crea c io n es d el arte m ú ltip le y v a lien te de F o n tse ré. (F o to G eg er, P arís)


La m esa de T E M A S y La V o z H isp an a W W R L du­ rante la celeb ra ció n del b an q u ete an u al d e la A s o ­ cia ció n d e C o m ercia n tes H is p a n o s , e n e l H o t e l Ç o m m o d o re. F u é un a cto m u y b rillan te. E n la fo to , de izq u ierd a a d erech a , Sra. T erry F o n tse ré, e s­ p o sa de C aries F o n tseré, d ir e c to r a r tís tic o de T E M A S ; L u isa A . Q u in ­ tero, red actora de esta R evista; C arlo s L aracu en te, d el D e p to . de p ro m o ­ ción ; Ju stin e N a g le , g e ­ ren te a u x ilia r de a n u n ­ cio s, y E rw in R u ff, g eren ­ te de a n u n cio s de T E ­ M A S ; lo s e sp o so s C a r­ m en y W illie Q u iñ o n es, d e T E M A S , y lo s Sres. L olita y J o sé de la V eg a , d irectores de T E M A S y L a V o z H isp a n a W W R L . TEMAS

ivn


ó l

o i

n

n r

U 0 |0 3 ap p e p i)u m B ip n u í u o s se p e ; -SBdiua o u io 3 ‘e p jn q b siu -33| Klin U03 ‘OlUSI|EDJ 1103 s e p e je j; ub)S3 o ijs s b s |ap SB3iiE|q ssp sjB d s e | ‘ajas -|uo> | ap B|3|Bd B| ap o a ia bÇubjbu p ua BsnaB as BauBjja)ipaui z n \ B[ ‘|o s ap sopeÇai s o | u .| *sojua| ■oía i so p u n jo jd sa|n zB i sapjSA S3J0|03 sn s b u i -OSB JBUI |3 ‘BpjSl·lbZI JOU -adns ajjBd B| u g „ j b i \ i ap | o j u b s 3p so p B fsx ,,

• j i a s j u o g s a [ j c 3 ‘o a i } s i i - , i y j 0 }0 3 . i i q o o p r c l u n s o . q s a n u o u i o a o a u i n i i f o u i o o u c [u :)G a u b } o p u o i s a n S i s SP’SUQ n r <| _ o s o u i c j [ s 3 1 1 b ‘[B }o; u g so u e o q a o X z a ip u q u j u o o o [ o s o p u e n a c u c c l s g u o s a .i8 a.i ‘Z3 A n s ii a n b a o i p X ‘u j s j i;[ c o j S - l u i a a n b u b [C } g d o i u o u i u i e u i u aA O Í u n a p L’tjij Tj.13 o .is c l ‘z a n S f À i ? ! ^ u a o i a c u i i 'H j n u o p a n b iü } o u o z iq a i u a u i t u r j o

Á11JAJ S[USU3 o jq n j msijsouojoiA uc.iS ¡ a p a .i p u u i u [ a j q o s o jn a i} .ii! o j i u o q u n o o |[ C |n d ‘s [ \ : s u ; j [ C A iis a g [ a p 0 A140111 u o a o a iy o j.ia n j u e jis ia a ju a ia a i n s a j u i ï . m p ‘s a [ p i A i : .i i [ \ a u i n u f . io } u a s a o u i - i s i u u p q c o [ a ‘o S r u u : u a n q o i} s a n ¡ \j 0

81

•SBjquios SB| U3 jf U0 l3IS0 dlI103 B| U3 BIUOUIJB X. Z3p i3B|d U0 |0 3 |3 U3 i Ziq E| 113 BI3U3| 0 !A :3J 3S |U O j 3 p BJI1) -Uld B| 3p B3l)SU a|3BJB3 pEpi|EII3 B| S3 3 >lb OUlSI)BUI -B jp 3S3 ‘SOAlJEqBd UIS ‘opiIJS B||BS3J E |3J B)S3 II-.J -I1IUUB3 3p í O jn d UO||3UIJ3q 3p SBpilJ SBpB|33Uld U03 SOpBJBJ} ‘so u id SOJS3 3p S0 )U3| 01A SO||UBUIB £ S3J 30 SO[ 113 Bj3q j 343j S3| | B \ | 3p [OS |J | B| ap ka« u f ||/ v 113 ‘ub u 3}| {) BjuBjj ap s n b s o g ,,

n a ip

p

un ua c

ad ‘soi; E[ E p U 3 4 S lS U T

U 0 3 E JIU I S E |JU H U E 3

•opBUJE3sap o p o S a u

od S3UJ3P U3 OIIX3 Ull 3p SÍPfDEpqiq ouo33 soissnd n ssjd so[ anb SEansiUE sej se ui UEÍEjEq as [Ena e[ ua ‘Ejaauis uas uopEsaaAuoa Eun Epiui a ajas 3 p p Ejaand ej aiuE aiuamEaui;quodsa MajSo] k saijnpEoiaui ap saiuEtiuisui p ísaiuaauiAuoa k saiuE3.iEui sojuaui SEpEqaaoasap EiiEduiEip ap sEjpioq iaiuí soíesede k sauoradaaaj ap opEitj d sns ap sajopaaouoa saiua^E k sou )so3E |ap opEUSEq ‘ouaaop\[ OIJEp\[ •a s u a is u l u a S E a iu a a s a E j s p a j e u h o a i x a j ^ u a

-iS ia ‘EuauiJEpuaS e j ap j o z i a e o fo p anb e jseh ■ • saauEjj i p i w p p sapiA ap sod u isa so[ ua jopE ïui -ipuaA ap SEjafn sej opuE unduia o ‘oauEjq [e cun ap EjauaqjaA E^Ejasq Eun ap ojquap aniEíSaj ua opuJaAuoa o ‘sansa se{ aod s o p E [a q opuaqjuaA od -u iap unS[E asopuEapuEq Eiauaísisqns ap sou c(q m b a aaEq sa¡JE3 ‘o a ip q o u q o u m p u g ’oansiU E ja:)Eq -anb j a p sosuEuiaa so[ b uaSjEui E Ía p o u 3n b siusS-m anboq [a ‘aiuEïuiajdE EpEuiE]] e j u e z u e [ |Eq)unp\[ E u a n g EpunSat,' E[ ap sau u E p so[ o p u E n a a p u n q as a a a siu o j ap |EuoisuaasE o u E p p d ajsa c u a j Z3A n s E J3 3 3 JE d E S 3 p k EUEUI3S EJK) J E [I U q E SEpEUI5S3p SEA -p E JO a S p S E api SEA3T1U SE[ E OSECÍ JE Í3 p EJEcI El]aO J(l e [ j o d opE um pE quia a is n u í sEip s i s i s - E p s a o p E .S a[d

u n u b u m o j ‘|o s ¡ap jo p jB |3 JOd SB33S3J ‘SBpB|UaUI -JojB ‘S B p p jo ja j sB Íoq sn s U03 ‘BUO|33JB || lJB[/\| 3p JBSSB[! \ 3p ‘uB33SSaj BJBA ■BX|3„ BJS3 *|3nbB UIS 3} -S3 3q i3U03 3S OU Bip ÍO q s n b ‘Biin|B)B3 a p B a u tu ja ) -■paui B)S03 B| a p 3ÍBSIBd [3 U03 o p o iu |B | 3p o p o j j - jiu s p i Bq as ‘B in s u iu s j B| B UOJB|UB|dSUBJ) S3|OII -Bds3 sajop B |sin b u o3 so| anb ‘ou B aixsiu {anïtBiu |>|

/ -z iu ;) E| 1 ap ‘v u n í S

E k U EÍJEA

;t se i a p s a p

í s o p E S a [| s a l E u o s ja d so[ e k ss jE .o tq so [ e IA JE p k ES3jduiI EXJ3[ E[ J E J lS iq i 3 p S3p UEAOU u n S u i u E.13 o u ‘SV PM ÍLL 3 P b:)T)su n p E[ OIUII1SE 3J3S1U O J S 3[JE 'J O p U E llJ U O IS3.ldxa E| U3 k JO[()3 ]3 U3 ‘EUI ;Ejíiia[EA :3 q u 3 iu [E q E 3 3 u i p p 0 | 3 tl b o q a s e a jE u i k u o i'J E i a d n s sp s o u e j e j o d o p iA o iu I lu o a JOpEUTUIOUSp Ull E 3 p U ()d s3 J 3 |d T ; n s ‘E p u E o E d o a d s p s a p i i E a a p a o p s s j a k d 3 ÏU E fll(p p ‘0|E JÜ 0U 3aS3 ‘E lSlÍE SIE J UE3 [ OU k o s p i d u i l E|O U Eds3 [l'V i') E J I S n y E[ i J3p uoiaEioA ap i o n u d u n sa ‘n p E n a p í E A isiaap B /3U U IJ E[ U3 k a iiiE - U s u s d E p E I e s o u e j e s a u o p a E j .s n s a p e [ [ e i e[ ua e i s i u d .ip s a E| EA3[[ a n b jE A tó o u q E a p E d u iE is s U3S k S E iaai s e j c ji j ap o i p a q ‘E a iu t id e j j [iE([ k jE [ i i S a j EJIUEIS3 3 p a a t j u i o q s i s ^ 3J3S IU O J \ p E p p q q n d E[ 3 p k e i j e x o o u s o | | u q so [ u o a k o ja ¡ 3 [[E a u o a u [ap s e i u u o a E pE aid |E S Eia|EcÍ E u n s p s 3 J 0 |0 a s o | ISEa EC[Efap 3 | k E A T lIS inbui E pEJIU I ns E |dE 3[ as S3UE[EIE3 S O [q 3 lld SO[ 3 p [HZE /V EIUOJUIS E[ k •—>[JO^ EA311\[ ‘oaiX 3p\[ apuisa o p u o |o a [ap J o p u E |d s a .i [3 e u u s j jafitlnn e[ ap k RwuEjsip e[ ap ouausA |3 113 o [)ic [ío s ([e e k e k [ e i | aaasiuoj O J 3 J p a u i s e |( u o s e | ap e u u e u i k j e | o s z iq ap E| E ‘E |O U Eds3 EUIEcI E[ E 3 S JE J()C Ü o a u p j EJECÍSa|EU l3U IU U 3S SHI.o|EJS()U SE[ 3J) SO S [nduiI E OUOpUEqE sou k aE[H SUIU 3d EpEUIE[[ E[ 3 p OIU3[OIA

ozEuojTi [E ou p u n an s eisiije [a ‘ejaejjoi o d u ia n oijanui aaEij ojsj -oiiaiiA Eq : 0 [ JS_LN()^I S 3 rI>IV

é >


“L os B la n co s D ie n te s d el P erro” es e l títu lo d e una obra origin al d e E d u ard o C riado q u e se está rep re­ sen ta n d o en B arcelon a. C riado, q u e a ctu a lm en te está en E sta d o s U n id o s e n viaje d e estu d io s c o ­ m o p u b lic ista d e la casa P irelli, d ió lectu ra d e su obra en e l estu d io d e n u estro D irecto r A rtísti­ co C aries F o n tse ré, a un gru p o d e d istin g u id o s ar­ tistas, litera to s y d irec­ tores d e teatro d e esta urbe. D e izq u ierd a a d e ­ rech a , W illia m L ayton ; A d o lfo C o telo , d e “L a A ctu a lid a d G rá fica ” d e M adrid; J o s é C resp o, C aries F o n tse ré, T erry de F o n tse r é , F ern a n d o T e xidor y L eo n a rd o B alad a. Al fo n d o , A g u stín P erón y R icard o P érez S olero. C arlos M o n ta lb á n y R o ­ b erto R o d ríg u ez están h a cien d o g estio n es para rep resen tar la obra en N u e v a York.

MARZO

195


BRI DGE

OVER

CA RLE S

EAST

RIVER

FONTSERÉ

Pr i n t e d

by

RAFAEL TASIS -

BARCELONA


★ Carles & Terry Fontseré N ew Y ork 1957


La amistad entre Cantinflas y Todd es bastante estrecha; bien podría ser que se decidieran a presentar en Broadway una obra que hace tiempo Moreno tiene en mente: “Viva Méxi­ co”. Caries Fontseré, Director Artís­ tico de la Revista TÈMAS, diseñaría por encargo de Cantinflas las decora­ ciones de esta obra. Fué Fontseré quien hizo las de “Bonjour, "México”, que Cantinflas llevó de París a México hace unos años. Caries conoció perso­ nalmente a Todd en México y lo re­ cuerda como un hombre enérgico, sim­ pático, con el eterno cigarro entre los labios. Cuando Todd y Elizabeth fueron a casarse a Acapulco, se alojaron en la mansión junto al mar que tiene Mario Moreno y en la de don Fernando Pa­ rra Hernández.


• Nuestro director artístico Fontseré y su cara mitad, Terry, siguen pBy-Rérfcrs de Europa, acampando en los lugares más pintorescos y no de­ jando nada interesante sin ver. Des- • pués de estar en la Feria de Bruselas se fueron a Alemania; allí les entregaron su "gogomobile" (una máauina que anda por la carretera como si fuera un automóvil); luego se fueron a España y escalando las agrestes montañas de la Costa Brava piensan colocar la bandera de T E M A S en un pico sobresaliente pa­ ra que esté bien visible por aquellas tierras el nombre de esta revista.


L o s costo so s cu ad ros clá sic o s q u e ex h ib e F ren ch & C o m p a n y , fam osa casa d ed icad a a o b jetos d e arte y a n tig ü ed a d es, son u n a c o le c c ió n d e 36 q u e datan d e cin co sig lo s y v a len m ás d e un m illó n d e d ólares. Serán ex h ib id o s tam b ién en L a H a b a n a , C uba; y en San Juan, P uerto R ico, d urante e l F estiv a l C asals. L a Sra. Y olanda L e W itter, D irecto ra d el D ep a rta m e n to d e Pintura d e F ren ch & C n - in form a a C aries F o n tse ré, D irecto r A rtístico d e T E M A S ; S p en cer Sam u els, P resid en te d e F ren ch & C o. y R afael D u ra n d M an zan al, D irecto r d e F o m e n to E c o n ó ­ m ico d e P uerto R ico , q u e el cu ad ro “M ed itación d e San F ra n cisco ”, d e E l G reco, está valorado en 4 5 ,0 0 0 dólares.


A

PRENSA, LUNES 10 DE MARZO DE 1958

TE SOCIAL: En su hermosa residencia en la Quinta Avenida, brinuu la ilustre artista Lucrecia Bori, un té social, para hablar sobre el próximo concierto del Comité Pro Víctimas de Valencia que se llevará a cabo en el Town Hall el 13 de abril, con prestigiosos artistas. En la foto, de izquierda a derecha, José Crespo, actor español quien colabora eficazmente en est. laudable obra, Caries Fontseré^ Director Ar. tístico de la Revista Temas, quien ha donado un dibujo, la señorita Bori, Josefina Rincón Marrero y Melba Alvarado, Presidenta del Club Cubano Interam ericano.


IN V IT A C IO N P A R A U N C O N C IE R T O : L a fo to g c r e c ia B o r i, d e p ie , sir v ie n d o e l t é a un g r u p o d e e n su a p a r ta m ie n to d e la Q u in ta A v e n id a , c o n e l n d e la s v íc tim a s d e V a le n c ia , E sp a ñ a , s e c e le b r a r á 's tr e m a iz q u ie r d a ,_ e ' a rtista C a rlo s F o n t s e r e la S a cto r e sn a ñ o l J ó s e (Crespo. (F oto: E C D IA R IO , 1

1

r a fia m u e str a a la d iv a v a le n c ia n a -a m e r ic a n a L u s u s in v ita d o s a la r e c e p c ió n ín tim a q u e o fr e c ió o b je to d e in v ita r le s al c o n c ie r to q u e a b e n e f ic io e l 15 d e a b ril p r ó x im o e n e l T o w n H a ll. A la e x ­ rta . B u ri, í’rta. R in có n , S rta . M. A lv a ra d o y e l p o r C arrió n ).

___ ___

________ ^

uAiauCCllUICIll


La bellísima señorita Anallda Alfaro, “Reina Pana­ mericana del Café”, lu­ ciendo su hermosa coro­ na en la recepción cele­ brada en el Terrace Room del Hotel Plaza, sonríe ante el versallesco saludo de nuestro Director Ar­ tístic o , e l r e n o m b r a d o_ pintor darles Fontseré.' La Srta. Alfaro ha ildo muy agasajada durante su permanencia en este país, como embajadora cauti­ vante del café. Al final de la recepción bailó con gracia el típico baile pa­ nameño “el tamborito”, con el Cónsul General de El Salvador.


15 DE ABRIL; TOWN HALL

ÀW l

H í S

Anuncian concierto en beneficio de victimas de inundaciones en Valencia

Por JOSE CRESPO La catástrofe dc Valencia co­ rrió por la prensa d mundo, la respuesta no se hizo esperar. De lodas partes llegaron donativos y ayuda para los damnificados. Creo que hay muy pocos países que no hayan contribuido de alguna íorm a al alivio de los necesita­ dos y Valencia y España, les es­ tán agradecidos. Pero lo verdaderam ente emo­ cionante, lo que nos ha llegad» al corazón y nos ha hecho sen­ tir un nudo en la garganta, ha sido el sentimiento cívico de los españoles de España y fuera de España. Todas las provincias es­ pañolas se unieron como una so­ la, para ayudar en su dolor a su hermana Valencia. No creo que haya español, por modesto que sea, que no haya contribuido de alguna forma, para ayudar a sus hermanos, Y no solamente los es­ pañoles de España, sino los espa­ ñoles, que por una u otras razo­ nes, viven alejados de la Patria. Los españoles de toda Hispano America, dc Norte América, los que están esparcidos por todo el mundo y que llevan en su alma (Foto LA PRENSA por J. MARTI) eternam ente la nostalgia de la PRO DAMNIFICADOS DE VALENCIA.—Salvador Dalí (al centro), hace entrega a la Srta. Lucrecia tierra querida, los hispanoameri­ Bori dc un cuadro que ha dc ser puesto a la venta para recaudar fondos pro damnificados d canos, nuestros hermanos de raza, ¡ lencia en concierto auspiciado por la Bori. El cuadro, “Angelic Landscape” fué entregado p de sangre, de religión, de tradí-i autor en la Galería Knoedler. Aparecen también en la foto la Sra. Julius W. Noyes (extrema iz­ Ramón de la Presilla (derecha). ción y lo que es aún más gran-l quierda), y el cónsul general dc España, don de, que nos expresamos en la misma lengua, los amigos de Es­ sus donativos. Todo el que quie­ el día de la función y que po­ da es obra del pintor español y paña, todos, todos, sin distinción, ra contribuir, puede enviar su drán corresponder a cualquiera director artístico de “Temas” Car­ lian llorado el dolor de sus h er­ óbolo a la “Na cional”, 239 Oes­ que haya contrubuído, comprando} los Fontseré. números para dichos regalos, con Como un pedacito de Murcia, manos de Valencia y han contri- te de la calle 14, en Manhattan. el donativo de un dólar. Los rega­ perdido en este laberinto de Nue­ bpído a aliviarlo. Lucrezia Bori y José Iturbi los consisten en un Chevrolet va York, he contribuido también ¿Valencia, has llorado lágrimas Estos dos valencianos ilustres amargas ante tus hijos desapare­ tenían que acudir di llamado de 1958, donativo de la empresa “Ca­ con mi entusiasmo y con mi mo cidos y tus bellezas destruidas de su tierra y de sus paisanos. No fé Bustelo”; un magnífico broche destia, para ayudar a Lucrezia Bo­ la noche a la mañana; ¡ ¡Pero no podían mostrarse ajenos al dolor de platino, brillantes y esmeral­ ri en esta enorme labor que se has estado sola, hemos estado to­ de sus hermanos y del suelo^que das, donativo de “Milton F ullcr”; ha impuesto. Pero ella sola es el dos contigo y lo estaremos, hasta los vió nacer. En cuanto nuestra un valioso “clip” de platino, bri­ alma de todo y la que mueve el verte resurgir aun más bella, si n i i o r i H a I n ^ r o r i t i I t n r i r n r i K i n n i llantes y rubíes, donativo de la tinglado con la gracia y la habili-


Carles i Terry FontserĂŠ Nova York 1958


EN E L M U N D O D E LA M O D A la lle g a d a d e l m o d is to e s p a ñ o l P e ­ d r o R o d r íg u e z c a u s ó e x t r a o r d in a ­ r io r e v u e lo . E l e s tilis t a . a m n lia m ei lo . S u e s ta n c ia e n N u ev a Y o rk f u e d o s, m u y a p r o v e c h a d a : al r e g r e sa r a M ar E s p a ñ a s e lle v ó im p o r ta n t e s c o n gad< tr a to s c o n a lg u n a » d e la s c a s a s d e d is e m o d a s m á s d e s ta c a d a s , t n t r e o tr a s la p B o n w it T e lle r , y d e j ó ta m b ié n u n a d r íg se r ie d e a m is ta d e s q u e se a g r e g a n n uei a la y » la r g a lista d e su s r e la c io n e s c o la p e r s o n a le s . E n la f o t o g r a f ía , t o m a ­ da e n e l a p a r t a m e n t o d e l p in to r esp a ñ o l F ern an do B osch , ap arecen d e iz q u ie r d a a d e r e c h a R o d r íg u e z , s u n u e r a , B o s c h , T e r r y B r o c h y su e s p o s o C a r ie s F o n t s e r é . d ir e c to r a r ­ t ís t ic o d e T E M A S .


2

L À

f^ F N S À

-

ÍQ /SX

MARGINALIA p o r L u isa A . Q u in te ro ARTISTA MULTIPLE Rumbo a Europa parten el 6 de junio, Terry y Caries Font­ seré. irán a España, París, Munich en donde recogerán su coche “Issette”, luego pasearán por los Pirineos hasta Cataluña. Font­ seré, Director Artístico de la Revista “Temas'’, hará un reporta­ je pictórico y fotográfico de los bellos paisajes que han de visi­ tar, llegando, como es natural, a la Feria de Bruselas. Caries, un tipo con la bohemia elegante del artista europeo, ha vivido mucho en París, con motivo de la Guerra Civil de España. “Paisajista, escen ó g r a f o, dibujante publicitario, creador de carteles de propaganda, su obra múltiple responde a un de­ nominador común de artista movi­ do por afanes de superación y mar. cado con un sello que lo define cabalmente: valentía en la forma, en el color y en la expresión”, co­ mo lo describió el extinto escritor españgl • Florentino Barrenechea. En Francia vivió la vida del expa­ triado, sufriendo penalidades sin cuento, pero su esforzado tempe­ ramento, su talento, triunfó sobre , todos los obstáculos y con otro catalán, Antoni Clavé, organizó una exposición de dibujos en Perpiñán, la Capital del Rosellón El Casino de Canet Plage le encomendó sus decoraciones. Vuel­ ve el destino a jugarle una mala pasada, pero Fontseré se impo­ ne y se dedica a hacer decorados teatrales y a pintar con gran éxito, Su estudio en el Barrio Champ-des-Mars, fue su palacio y ya la suerte le sonreía. Allá conoció a Mario Moreno (Cantin fias) y con él marchó a México para hacer los decorados de la presentación del “peladito”, “Bon jour, México”. De México a Nueva York, al amor y al matrimonio con una chica hija de ca­ talanes, nacida en Nueva York, Terry. Forman una pareja ideal. Su hogar-estudio, cerca del Río Hudson, es una belleza, con cua­ dros, pinturas, antigüedades bellas, reliquias. .. un verdadero en­ canto. Como anfitriones, son una maravilla y no hay nadie en Nueva York que pueda preparar una paella como Caries Font­ seré. Hay que probarla para darse cuenta deloexquisita que sa­ be. ¡Feliz viaje y ponto regreso, Tarry y Caries, por acá se les ¡ quiere! |



ODHIGO

A n tes d e ven ir a N u ev a York, R od rigo e stu v o en San F ran cisco. A llí se estren ó su “F an tasía para un G en tilh o m b re” d ed ica d a a A ndrés S eg o v ia , q u ien la in terp retó bajo la d irecció n d e E n ­ riq u e Jordá.


L O S

Página 4

3

0

E E

3

7

Ï

2

3

Con CARLOS FONTSERÉ, aiüsta polifacético, ¿on residencia en Nueva York. - De París a América con «Cantinflas». - Ahora prepara la escenografía de éste para presentarse en Broadway. - Hizo las ilustraciones para una edición de «La fi del mon a Girona» de Ruyra Con agradaole excepción, per- artístico. P arís obliga a luchar, soñaje y tem a se presentó en fo r­ y dc esta lucha el hombre saca m a pausada o con tiempo p ara todas sus posibilidades artísticas. — ¿Qué dejó a su paso? hablar cfca mil cosas diferentes, —Algunos cuadros. La ilustra­ y aprovechar p ara el lector los detalles que m ejor idea pueden ción de varios libros, y, princi­ dar del hombre que, a lo largo de palm ente escenografía. — ¿P o r ejemplo? tura jom ada nos contó detalles de —L a de «N uestra Natacha», de una existencia pintoresca si tu ­ viéramos que escribir como a Alejandro Casona. ;La Casa de principios de siglo, y que ahora E trn a rd Alba», de G arcía Lor­ hemos de catalogar como plena ca, de la que tam bién diseñé el de inquietud y actividad, pero vestuario. 'Fuenteovejuna», de Lope de Vega en una adaptación magníficamente encauzada. Vino a n uestra ciudad con el de Jean Cassou. Todo eso me lle­ doctor don Luis Pericot. Eso era vó a cruzar el m ar... — ¿Que sucedió? ya una presentación y una g a­ —Se me encargó el diseño de rantía. Con ¡os citados y don Mi­ g uel Oliva P ra t, pasam os une todo lo concerniente a un gran jornada de inspección en nues­ espectáculo. El productor era t r a provincia, desfilando ante j3.au! Levy, que ahora lo es de la nuestros ojos desde el frescor y P arís... pero re estrenó en Mébelleza perenne que la naturale- B rlgitte Bardot. Todo se hizo en z l otorgó a n uestra Costa Brava, Jico el año 1948. — ¿Y cómo fu e...? Y llegamos h a sta las monumentos que razas y civilizaciones pasadas legaron justo a om itir el «pianito». —Pues que estaba asociado y a su paso por nuestras tierras. N uestro hombre de hoy, nos figuraba como a rtista, nada m e­ llamó la atención por su barbi­ nos <íue Mario Moreno, el popu­ lla mefistofélica. Eso a la vista, la r «Cantinflaa», y ya desde el porque pronto surge una perso­ principio se arregló todo con la nal dad recia, con sencilla segu­ Idea d« ir a ofrecer a los meji­ canos unos destellos de París. ridad en su labor. Carlos Fontseré es relativa­ A rtistas y todos eran de Parí* mente joven. Hace poco llegó de y el espectáculo se Hamo «VíunJour México». Se fletó todo en Nueva York, avión especial en el que también — ¿Y qué tal por allí? —Magnífico. Pero cuando ten ­ viajábam os nosotros, y hacia Méjico... go tiempo vengo hacia acá. — ¿Qué ta l Mario Moreno o —¿N ació? «Cent Inflas» ? —Sn Barcelona. —Como no va a saberlo, diría — ¿Cómo fue allá? —Podría d«cir que como un c i ­ que es un nombre con un corazón oue no le cabe en el pecho. E sté clista. P or etapas. én todo. Tiene una visión clara —¿P rim era? , — París. Lfn pintor debe ir a n ­de cuanto tra ta , y una '. "rsonaUdad y sencillez incomparables, te todo a París. — ¿Si tuviera que sabi.·'o? — ¿Qué se aprende allí? —E n tras de lleno en el mundo

! T ! O S

L Q

S á b a d o , 20 d é J u n i o ; | f l 9 5 9

—D iría sencillamente: E s un m iraban con estupor la g ran cá ­ to puede reflejar su actividad y m ara. Aquella cám ara que, si h u ­ acierto en los diversos aspectos buen amigo. — ¿Le h a visto desde entonces? biera tenido que hablar de ella, artísticos de su polifacética ga ■ —Quedó una sincera am istad y entre cada pregunta y respues­ m a de inspiración... G IL S O N A N C IA hemos aprovechado todas las oca­ ta la tendría qufe mencionar, di­ siones p a ra vernos. Se m antuvo ciendo «Y nuevo fotografía...» el contacto, y ahora estamos es­ «Y cambio de carrete...» «Y lim­ tudiando la presentación de un piar el oDjetívo»... espectáculo mejicano en BradQue si a este magnífico hom­ way, con él como artista. bre y a rtista Inquieto que es C ar­ — ¿P rim er libro? los Fontseré, algo se le h a pega­ —El prim er libro que ilustré do de Norteam érica, h a sido su fue una edición de «La fí del Mon contmuo viajar con la cám ara a a Girona», de don Joaquín Ruy­ cuestas... y. como además é l lo ra. Después, los «Cantos Espiri­ hace con el doble sentido a rtístituales de San Juan de la Cruz», ¡ co-proresíonal, su interés en es­ en edición española y francesa, «El Romeneero gitano», de G ar­ cía Lorca, etc. —¿A hora? LA PRENSA, MIERCOLES 7 D ■ —Uno con fotografías en c o lo r res m ías y escrito por m i espo­ sa, Terry, sobre «San Pedro de Roda». — ¿Conoce ya, pues, esto? —Vengo cada vez que me es posible y me dedico a recorrer todas estas magníficas com ar­ cas... —¿Cómo tira hoy ta n tas foto­ m*»wmmm mm ■■h m mm^mmmmmm m m grafías ? —Es una form a también de COSAS QUE INTE ilustrar los libros. A veces m ar­ El modisto español Pedro Rodr cho del dibujo y empleo este sis­ vió y venció”. Lo cierto es qué el p tema. P o r eso voy recopilando pués de una breve visita, había “ct cuanto me parece interesante. llevó jugosos contratos para su casa Ahora tengo tn proyecto an li­ bién incondicionales amigos. Rodrigue: bro sobre tipos de Nueva York avanzada en toda Europa y no es arrie; —gente de 'a calle— como suele gado afirm ar que sus diseños señala llamársela. Lo escribirá, segura­ definitivas pautas aún a la moda par siense. Pedro tiene sus casas princip; mente Angel Súñiga y yo y a ten ­ les en Madrid y Barcelona, pero la f; go preparado mucho m aterial en ma de su nombre y sus creaciones h este aspecto. dado ya la vuelta al mundo. Será pe — ¿P in tu ra ? sible conseguir acá sus creacione: —Preferencia por el óleo que casi simultáneamente con Europ; ha sido con lo que he expuesto. Fernando Bosch, artista español, 1 —¿Publicista? j presentó a sus amigos, ganándose —En Nueva York soy el Direc­ todos con su trato afable y sencilli tor A rtístico de una revista que culto y amplio, dominando el arte d se llam a «Temas» y que se edi­ la charla, salpicada de apuntes y eit£ ta en español. oportunas. Lo acompañó su nuera, Ma ta Delgado de Rodríguez, quien le si — ¿Su ideal? ve de modelo en sus giras y es. a la v« —El artístico, ir superando f encargada de su casa de modas en M; que la inspiración llegue, aunque drid. Es la primera visita de Rodrígi sea con esfitarzo, que a veces así será la última. He hecho conexcióijuc es mejor. E n lo humano, vivir Teller, de la Quinta Avenida. E n tn ii seis meses en Nueva York y seis fitrionas del visitante, se cuentan! T en un puerto apartado y tra n ­ quilo de las comarcas gerunden­ ses... —¿Cóm o...? —Como hoy, por ejemplo... Y enfocó un nuevo motivo. Unos patitos recién nacidos qu *

MA R G I N p o r L u isa


LA PRENSA, MIERCOLES 7 DE ENERO DE 1959

MARGINALIA p o r L u isa A . Q u in te ro COSAS QUE INTERESAN El modisto español Pedro Rodríguez, como César, “vino, vió y venció”. Lo cierto es qué el partir de Nueva York, des­ pués de una breve visita, había “conquistado” la Ciudad. Se llevó jugosos contratos para su casa de modas y conquistó tam ­ bién incondicionales amigos. Rodríguez es 'uno de los modistos de avanzada en toda Europa y no es arries­ gado afirm ar que sus diseños senalan definitivas pautas aún a la moda pari­ siense. Pedro tiene sus casas principa­ les en Madrid y Barcelona, pero la fa­ ma de su nombre y sus creaciones ha dado ya la vuelta al mundo. Será po­ sible conseguir acá sus creaciones, casi simultáneamente con Europa. Fernando Bosch, artista español, lo presentó a sus amigos, ganándose a todos con su trato afable y sencillo, culto y amplio, dominando el arte de la charla, salpicada de apuntes y citas oportunas. Lo acompañó su nuera, Mar­ ta Delgado de Rodríguez, quien le sir­ ve de modelo en sus giras y es. a la vez P E D R O R O D R IG U E Z encargada de su casa de modas en Ma­ drid. Es la prim era visita de Rodríguez a Nueva York, pero no será la última. He hecho conexción^con la famosa firma Monwit Teller, de la Quinta Avenida. Fniili] ln | i |iir ‘‘llfrr?V y 1 fitrionas del visitante, se cuentan!T erry y Caries F o n tesre.1. .


Con FONTSERE T? STOY con Carles Fontseré en ef hotel de la Ramblo de los Estudios donde se a loja . Este pintor de estatura regular y ba r. bita acerada, hecho de fibras recias y sensibles, con estampa de almogávar, mirada penetrante’ y firm eza decisiva en su boco plegada, ya estuvo aquí e¡ año 1956. Vino acompañado de su

I

--

esposa, Terry, una norteam erica­ na sim patiquísim a, inteligente, nacida en Nueva York de podres catalanes, y que habla un c a ta ­ lán purísimo, con normas. H ic ie ­ ron entonces prolongadas esta­ días en C ataluña, M allorca y Andalucía. Hogaño, la fe liz pareja ha mudado de itin e ra rio . Des­ pués de visitar la Exposición de Bruselas, Caries y T e rry se fueron a Alemania. A llí les entregaron su «gogomobile# (una máquina que anda por las carreteras como si fuera un autom óvil). Luego estuvie­ ron en el Pirineo aragonés, en el Rosellón, recorrieron toda la Costa Brava. Pasan ahora unos días en Barcelona antes de em bar- * carse para Nueva York. Pintor, ilustrador, escenógrafo, decorador, la biog rafía de este a rtista catalán marca: diez años en París, uno en M é jico , ocho en Norteamérica. La inquietud de Fontseré no le deja descansar. Se dio a conocer prim ero en París como ilustrador de libros de lujo. Sus lito g ra fía s para «Fuenteovejuno», para «Cánticos espi­ rituales», de San Juan de la C ruz, para «Las odas de Barcelona», entre otras, obtuvieron excelente acogida entre los b ib lió filo s de la ciudad del Sena. Vinieron luego los decorados para «Nuestra Natacha», para «La casa de Bernarda Alba». . Robert Kemp, A n aré W arnod, André A lte r, todos ios críticos parisienses, dedicaron calurosos elogios a esos decorados intensos y sobrios de Fontseré.

El año 1948 - el autor de estas líneas pasó un mes en París. V isitó entonces el ta lle r de Fontseré, sito en el tercer piso de una casa maciza y encarnada, que ostentaba su selva de ventanas funcionales junto a las barracas de los ropavejeros judíos que in ­ festaban los alrededores de la avenida de la M otte-P ícquet. Font­ seré vivía la bohemia confortable del a rtista solicitado. Fué en aquellos dias justamente cuando M ario Moreno (« C antinflas») lle ­ gó a París con ánimo de hallar los elementos necesarios para pre­ sentar en M éjico una revista genuinamente parisiense. Cansado dc buscar sin encontrar nada, «C antinflas» llam ó espontáneamente a la puerta del ta lle r de Fontseré. Sintió al punto una adm iración apasionada por la obra de nuestro pintor y llegaron a un acuer^ do. Pocos meses después se estrenó la revista en la ciudad de M éjico. La labor a rtística de Fontseré, que asistió personalmente a! estreno, despertó entusiasmo. Fueron sus decorados y sus figu* riñes lo que más gustó de «Bonjour México». Luego de un año de permanencia en M éjico, Fontseré se trasladó a Nueva York. Reside todavía en la ciudad de los rascacielos. Desarrolla en ella una actividad intensísima. Ha ilustrado l i ­ bros para editoriales prestigiosas, la «V iking Press», entre otras, Ha decorado escaparates, ha sido el asesor a rtís tic o de la famosa firm a de perfumes «Dana», lo es ahora del gran «magazine» «Temas». El papel de Fontseré se cotiza más a lto que nunca. No por elio deja de pintar. Pinta febrilm ente. A l contem plar sus lie n ­ zos, que en 1956 él mostró privadam ente en la trastienda de la «Sala Vayreda», uno experimenta la sensación de una fuerza vio­ lenta que se exterioriza mediante formas y colores. Es que la ga~ ma cromática elegida por el a rtista es ardorosa, fogosa, vigoro­ sa, y confiere a los temas una vita lid a d extraordinaria. Sus tonos, en efecto, son llevados con frecuencia a la incandescencia con uno gran exuberancia, sin hacer dejación, no obstante, de una mesura y una regla, de una armonía, específicamente mediterráneas. Fontseré ama profundam ente a su país na tal — su estudio de la avenida East End se exorna con hierros repujados,, macetas de flores, una g u ita rra , discos de sardanas y de cante flam enco — •, pero ese amor no le im pide hablar con entusiasmo de la belleza de la metrópoli am ericana donde vive, belleza que no siempre es comprendida por los forasteros, especialmente cuando proceden de Europa. — Existe un crecido número de tópicos sobre Nueva York — explica Fontseré — . Se cree por lo general que es una ciudad gris, cuando es todo lo contrario. Nueva York está situada en el mis­ mo paralelo de Barcelona, el sol es el mismo que el nuestro, el a i­ re es lím pido y transparente. Y, en Nueva Y ork, los colores g rita n . Nueva York es una enorme masa de color b rilla n te y sonora. Esta orgía cromática bate récords de antitápico.

—¿..7 — Se podría escribir un libro sobre las gentes que pasan tres dios o tres semanas en Nueva York y, al regresar a su país dicen o escriben una serie de lugares comunes. Yo recomendaría a quie­

nes quieren escribir algo sobre Nueva York que vivieran meses, me­ jor años, en una sola calle, y, a fuerza de verla, acaso llegorían a descubrir su verdadero rostro.

? — Suele afirm arse también que Nueva York no tiene carácter, cuando hay en la metrópoli rincones y calles que rebosan poesía. Desde las ventanos de mi antiguo estudio, se divisaba el «General Electric Building», un rascacielos de color de rosa. Por los mo­ ñonas, el sol naciente (o ilum inaba y entonces nuestra h a b ita ­ ción bañaba en una atmósfera irreal, intensamente poética. M i m ujer y yo lo denominábamos «nuestra Canigó».

—¿ *

..

'

,

— Hay que residir en Nueva York para captar esa poesía. En este aspecto, yo he tenido las suerte de casarme con una neoyor­ quina, y ella me ha aprendido a conocer la ciudad, a compren­ derla, a amarla y a descubrir su vida secreta, su belleza íntsma, su poesía oculta. Sólo así se consigue que una ciudad sea tuya, que no te resulte extranjera. Caries Fontseré ha tra ído consigo algunos lienzos que repro­ ducen lugares neoyorquinos, paisajes urbanos esquinados de geo­ m etría, o les que el pintor ha sabido in fu n d ir un verismo entre­ verado de lirismo. Uno de ellos, el que ilustra este a rtíc u lo , re fle ja el panorama urbano que se ofrecía a la vista de Fontseré desde una de las ventanas de su antiguo estudio de la calle 52, en el Éste. Pese ° la fria ld a d desustanciada del te ­ ma, con el gótico am azacotado de la iglesia de Lexington, el a rtista logró, con tan escasos y sencillos elementos, recoger to pa lp itación de 'a gran ciudad. — Lo malo es — comprueba Font­ seré — que un espectador no am eri­ cano puede desconcertarse ante es­ tas telas, porque no responden al tópico en uso. — Y desde el punto de visto es­ trictam ente m aterial, ¿qué se pue­ de decir acerca de Nueva York? — Que a llí uno puede vivir su v i­ da con entera libertad y con toda comodidad. La ciudad está a l ser­ vicio de uno y, a c ita s horas de la noche, uno encuentra un ta x i en la puerta de su casa y todas los tie n ­ das abiertas. En Nueva York, en es­ te sentido, todo está resuelto. MYLOS


de 1 0 5 9 . — Martes, 24 de Noviembre YORK NUEVA DE F r , P*»"TO

■ ■ ■ ■ ■ ■

l

GRAFICAS DE ACTUALIDAD Homenaje A Ganador Premio Nobel Durante "el banquete con que fue homenajeado el Dr. Severo Ochoa, ganador del Premio Nobel de Medicina de 1959, que tuvo lugar anteayer domingo, fue tomada esta foto en la que aparecen, entre otros: El Dr. Ochoa; el Dr. Porfirio Dominici y el Sr. Stanley Ross, Presidente y Director de EL DIARIO DE NUEVA YORK, respectivamente; el Juez Emilia Núñez y el profesor Emilio González López, del Hunter College. (Foto por Nuri Hernández). _.

! MERECIDO HOMENAJE.—El Dr. Severo Ochoa, ganador del Piemió Nobel de Medicina de 1959, a quien se le tributó un banquetehomenaje el domingo pasado en el Hotel Commodore, es flanquea­ do por el Dr. Porfirio Dominici, Presidente de EL DIARIO DE NUEVA YORK, y por la Sra. Carmina de Núñez, esposa del Juez Emilio Núñez. 'Foto Nuri Hernández).

ANIMADA CONVERSACION.—El Sr. Charles Fontsere, Director artístico de la revista “Temas” lizq.), el Sr. León Dalva, Tesorero del DIARIO DE NUEVA YORK, su esposa, la Sra. Dalva y el animador de la televisión Ed Sullivan, hacen un a parte durante el homenaje que se le ofreció al Dr. Severo Ochoa, anteayer, en el Hotel Commodore. (Foto Nuri Hernández).


¡arcelona, Desembre I 96O

any nou caries 1

terry T im e s S q u a re i B ro a d w a y des del E m p ire S ta te B u ild in g F o t o g r a f i a de C a r l e s F o n t s e r e

Cada fotografia de Carles Fontsere es un peda­ zo vivo, palpitante, de ese enorme rompecabezas humano que es Nueva York. Pocas veces se habrá recogido con tanto amor y tanta impasibilidad, el espectáculo gregario de un pueblo rico en colo­ rido, distinto en su uniformidad aparente, como el de esta ciudad fabulosa. Documentos gráficos, testimonios inimitables, de una sensibilidad apa­ sionada que trata de disciplinarse con el objetivo, a fuerza de objetividad. E l pintor Caries Fontseré ha logrado en poeta, a lo Whitman, entonar un canto a la multitud, a ese monstruo delicioso de mil cabezas, a quien su cámara da, en un instante intuitivo de azar, su lugar piadoso bajo el sol.

A ngel Zúñiga


Puentes de París por RAMON GOMEZ DE LA SERNA (Especial para TEMAS)

§ o n muchos e imponentes los puen­ tes de París, porque son como arbotan­ tes de su gran río, como costillares que entraman el pecho de la gran ciudad, de huesos pectorales de una inmensa radiografía envuelta en sus grises foto­ gráficos y movilizada como si viese la circulación de la vida por entre su ca­ nastilla. La más hermosa perspectiva de París está en mirar al sesgo, desde uno de los primeros puentes hacia uno de los pe­ núltimos. Hay brumas, hay pueblos le­ janos, orillas de gran viaje, destellos de agua y luz, como en un panorama de cuadro antiguo, y si el día es medio luminoso, se ve como un puente es una especie de arco iris bajo, como un arco de gloria de vivir en París. En el Sena está el fiel de la balanza de París, plati­ llo del ala derecha y platillo del ala iz­ quierda, balanceándose y equilibrán­ dose. Peinada con la raya en medio, la ciu­ dad tiene una belleza misteriosa y merodiana — de la Cleo de Mérode y de anteriores mujeres grecorromanas que tocaban la flauta— agravando su en­ canto fatal el estar dividida en sus dos bandeaux. El misterio central de París — con su abismo de agua y muerte— está en ese río enjaezado con las peinetas de sus puentes. Son mucha vida y muchas cosas las que se congregan en torno a sus male­ cones y a los largos pretiles que lo abalconan a compás de sus calles m ar­ ginales. Influyen en los puentes las maletas abiertas que muestran sus li­ bros sobre esos parapetos y donde se intelectualiza la caminata que, a lo me­ jor, tuerce por cualquier puente, ya civilizada de lecturas, ya ilustrada de estampas, buscando el fondo ciuda­ dano.


E L D IA R IO D E N U E V A Y O R K — M iércoles. 22 de Noviembre de 1961.

)YANCE SALE 0 \L Y

A S IS T E N A F U N C IO N -H O M E N A JE A L U C R E Z IA B O R I:— En la co m p o sició n g rá fica ap arece u n g ru p o r e p r e s e n ta tiv o d e l se c to r esp a ñ o l e n lo s E stad os U n id o s que a sistió a la r e c ie n te fu n c ió n -h o m e n a je a la d iv a esp a ñ o la — fe n e c id a e l añ o p asad o en esta u rb e— L u crezia B o r i, y la cu a l tu v o lu g a r en <a sa la d e la M e tr o p o lita n O pera H ou se. D e izq u ierd a a d erech a ap a­ rece n , S r. A n to n io E sp in o sa , C o n se jero C u ltu ra I de la E m b ajad a de E spaña en W ash in gton ; **-H a N eg ró n ’Víuñoz, de la Ju n ta de D ir e c t o r e s d el T eatro E sp añ ol e n N u ev a Y ork, p ro y ecto é s te q u e a u sp ició L u crezia B ori; S rta. M erc ed e s G óm ez P a b lo s, p in to ra esp a ñ o la q u e e x p o n e su s ob ras esta sem a n a e n la C h ase G alery; S r. J a v ie r V illa c ie r o s , C ón su l de E spaña en N u ev a York; S r. M arian o de Y tu rra ld e, E m b a ja d o r de E sp añ a en W ash in gton ; Sr. J o sé L. P érez-R u iz, d e la d e le g a c ió n esp a ñ o la e n la s N n a c io n e s U n id as; J o sé C resp o, actor y d irecto r d e l T ea tro E sp a ñ o l; S ra. T erry F o n se r e t, D r. R a m ó n C a stro v iejo y e l S r. C arlos F o n se r e t.


D I S T IN G U I D O S r e p r e s e n t a n t e s d e la p r e n s a h is p a n a d e N u ev a Y o r k , a g a s a ja r o n a l g r a n n o v e ­ lis ta e s p a ñ o l J o s é M a ría G ir o n e ­ lla , c o n u n a lm u e r z o ín t im o e n e l O v e r se a s P r e ss C lu b . D e s d e la iz q u ie r d a , lo s s e ñ o r e s P in e d a , d e “ H a b le m o s ” ; T a n g a r i, d e R a d io P r e s s I n t e r n a t io n a l; C e lla r io d a c to r J e f e d e L if e e n e s p a ñ o l; G o n d i, p e r io d is t a in te r n a tio n a l; D u r a n d , d e la s N a c io n e s U n id a s ; e l a g a s a ja d o G ir o n e lla ; M iravitl le s , d e “ H a b le m o s ” ; T h o m a s a , e d it o r ; O r te g a , y P a r e s , d e B o ­ h e m ia L ib r e ; R o ig , li b r e r o ; y C a ries F o n t s e r é , n u e s t r o D ir e c ­ to r A r tís tic o .

J U N I O 1961


Un fotógrafo de América CARLOS FONTSERE en nuestra Sala Un centenar largo de fotografías son las que expone Fontseré en los salones de nues­ tra Agrupación. En la exhibición que motiva estas líneas, com puesta en su conjunto por pruebas de reducido tam año, no creem os ver que anim e a su autor o tra pretensión que el relato, más o menos anecdótico y docum en­ tal, de la vida neoyorkina. Los variopintos ejem plos del am biente en que se desenvuel­ ve y desarrolla la com unidad am ericana que nos m uestra el autor, de una m anera am a­ ble y cordial, le acreditan como rep ó rter fo­ tográfico en el que están vivos y latentes todos aquellos dones y cualidades que deben ser características de todo captador de im á­ genes fugaces. Hemos dicho ya que no vemos en el autor otro interés que m ostrarnos algo del am bien­ te que se desarrolla y vive a su alrededor; pero nos es grato consignar que, a través de la m uestra que nos ofrece, nos parece adivi­

n ar a un fotógrafo al que adornan ciertas cualidades que, de em plearlas en otros as­ pectos del hacer fotográfico, estam os con­ vencidos de que le ofrecerían la posibilidad de proporcionarle éxitos muy estim ables. La ejecución del com pendio que nos ocu­ pa es de un carácter altam ente correcto —¿no tendrán en ello un im portante tanto por ciento los elem entos puestos a su dispo­ sición?—, los tem as bien diputados, los en­ cuadres ajustados y el corte muy a tono con el motivo de la casi totalidad expuesta. Resumiendo nuestras im presiones nos atre ­ veríam os a calificar al conjunto como agra­ dable, carente de im pactos y de m ensajes, sin grandes ambiciones ni trascendencia; aun­ que, como queda dicho, creemos al autor con arrestos y aptitudes para lograr en otras m anifestaciones fotográficas todas aquellas características y am biciones de que carece la que actualm ente nos presenta. S

alvador

L

l u c ii

O

it v t r es



RAMBLA CATALUÑA, 13

-

TEL. 22 47 87

-

BARCELONA-7

R A R A L O S A M IG O S D E A IX E LA

Lunea, 3 ■ a las 19.30 horas La m úsica, expreaión d e l aentim iento religioao Confeiencia de D. Josep Cercós, con ilustraciones musicales. Principio de un cursillo sobre la historia de la música. Intento de situar su aparición en el tiempo, lo que representa y su verdadeio alcance.

M iércoles, 5 ■ a las 19.30 horas La A ctualidad c in em a to g ráfica Conferencia de Don J. F. de Lasa. Panorama de actualidad de los estrenos en nuestra ciudad.

V iernes, 7 ■ a las 19.30 horas 1950. El año d e "Surcoa" Antecedente histórico de un cine realista español. Presentación y crítica de "Surcos", de José Antonio Nieves Conde, a cargo de D. Alfonso García Seguí. La sesión terminará con un coloquio entre los asistentes.

S ábado, 8 - a las 18 horas In au g u ració n d a " N u e ra York" Un magnífico reportaje fotográfico de D. Caries Fontseré.

Lunea, 10 a las 19.30 horas In teg ració n d e laa A rtes Conferencia de D. Josep Cercós, con ilustraciones musicales. Segunda sesión del cursillo de iniciación de la historia de la música. Completa y total adaptación y relación de la música con las demás artes.

M artea, 11 - a las 19.30 horas U sted y ¡a c a n ció n Sesión de coloquio con la colaboración de las más destacadas figu­ ras de la canción moderna, presentada por la revista "Música y Canciones".

V iernes, 14 a las 10.30 horas 1951. El añ o d e "B ienvenido, Mr. M arahall*' Perspectivas de un nuevo cine español. Presentación y critica de "Bienvenido, Mr. Marshall" de Luís García Berlanga, a cargo de D. Alfonso García Seguí. Coloquio después de la conferencia.


AGRUPACIÓ FOTOGRAFICA DE CATALUNYA BARCELONA, Febrer 1961


IMAGENES DE NUEVA YORK E*JV «C asa A ix e lá w C a r ie s F o n ts e r é tie n e a b ie r ta u n a e x ­ p o s ic ió n d e u n c e n te n a r d e f o ­ to g r a fía s s o b r e N u e v a Y o r k . S e tr a ta d e u n o s d o c u m e n to s i m ­ p r e s io n a n te s q u e p o n e n c la r a ­ m e n t e e n e v id e n c ia la in e p titu d y to r p e z a d e n u e s tr o s o jo s , in ?apdces d e c a p ta r y r e t e n e r los '.specto s d e s c o n c e r ta n te s d e la e a lid a d y c u y a s f o r m a s in so s te c h a d a s s o n fija d a s p o r la c a ­ ñ a r a c l a r iv id e n te d e u n a r tis ta . U n a r tis ta e n to d a la e x te n s ió n d e lu p a la b r a N o s h a lla m o s a n l t u n a la b o r d e c r e a c ió n , a d m i r a b l e m e n t e s e ­ le c c io n a d a . S i, s e le c c io n a d a . P o r ­ g u e F o n ts e r é h a sel c c io n a d o , s e p a r a d o , a isla d o , e n tr e e l i n ­ m e n s o m a te r ia l q u e u n a g ra n c iu d a d o fr e c e y n o s m u e s tr a los m il y u n r o s tr o s d e N u e v a Y o r k , r e s u m id o s e n u n p u ñ a d o d e f o ­ to g r a fía s p le tó r ic a s d e e s tilo , p e r o s i n e l m e n o r e s fu e r z o d e e s tiliz a c ió n . U n d o c u m e n ta l lir ic*/, y q u e , p o r h u ir d e la * t a r ­ j e ta p o sta ls c o m o d e la p e s te , t ie n e u n c a r á c te r in s ó lito

t a r d e la g r a n c iu d a d , h a y q u e v ia ja r , a b a n d o n a r n u e s tr a s c o s­ tu m b r e s . ¿ Q u ié n s e q u ed a a ú n e n casa? N o s d ir ig im o s a N u e ­ v a Y o r k d e la m a n o d e C a r ie s F o n ts e r é . U n a s e lv a in e x t r ic a b le d e c a ­ sa s d e s fila a n te n u e s tr o s o jo s, u n a s c a sa s m á s y m á s a p r e ta d a s .

« P r é te -m o i ton g ra n d b ru it. ta g r a n d e a llu r e s i d o u ce. T o n « lis s e m e n t n o c tu r n e a tr a v e r s l'E u r o o e ilju m in é e . O tra in d e l u x e ! .'» E sa s so n la s p a la b r a s q u e p r o ­ n u n c ia e l B a r n a b o o th d e V a l i r y L a r b a u d a n te s d e e m p r e n d e r s u p e r ip lo e u r o p e o . Y e s ta s s o n las p a la b r a s u e p o d r ia p r o n u n c ií e l v i s ita n te a l p e n e tr a r e n «C asa A iz e lá » . P a ra a sis tir a l d e s p e r ­

DESTINO 15 Abril 1961 Sebastia Gasch

m ás y m ás cuadradas, m ás y m á s c u a d r a d a s , m á s y m á s a lta s. U n d ia r io , lle n o d e n o tic ia s f a l ­ sa s, e m p u ja d o p o r e l v ie n t o , se h in c h a y s e d e s h in c h a . A lo la r ­ g o d e las p a r e d e s , c u a l u n a e s ­ p e c ie d e m e d u s a , f l o t a d u r a n te u n se g u n d o y d e ap a rece. B a ­ r r io s p o b r e s . B a r r io s rico s. L a s v e n ta n a s se a b r e n c o m o flo r e s . E n el e s c a p a r a te d e la tie n d a d e m o d a s, d e la p e lu q u e r ía , las f ig u r a s d e c e r a — i n m o v ilid a d e x p e c ta n te — d ia lo g a n s in p e s ­ ta ñ e a r U n iv e r s o s e p a r a d o d e l n u e s tr o , m is te r io s o , a te r r a d o r . U n h o m b r e s u b e a l a u to b ú s . L a m u l t i t u d f l u y e d e la boca d e los m e tr o s ... Im á g en es de N u e va Y o r k

L a s im á g e n e s se e n tr e c r tiz u n , se m e z c la n , b a ila n u n a f r e n é tic a z a r a b a n d a , e n u n a a tm ó s fe r a e n ­ lo q u e c id a o i n q u ie t a n t e , q u e d a . L a c iu d a d r e s p ir a s in i n t e r m i ­ sió n . U n a sa n g r e d e n s a n o d e ja d e c ir c u la r p o r su s a r te r ia s. L a p la y a , e l p a r q u e d e a tr a c c io n e s , la s m o n ta ñ a s r u s a s: u n p e q u e ñ o « s c h e r z o t e n la so n a ta , Q ue es u n a s in fo n ía . Y , d e p r o n t é , u n a g r a n c a n tid a d d e n ie v e ca e s o ­ b re las ca lle s . U n a m u j e r d e p ie r n a e n y e s a d a c r u z a p e n o s a ­ m e n te la c a lz a d a c u b ie r ta d e e s ­ ca rc h a . L o s b a r r e n d e r o s s a c a n d e las c a lle s la n i e v e a m o n t o n a ­ d a. Y e s ta lla d e n u e v o la p r i ­ m a v e r a . P r o life r a n lo s e p is o d io s s e n tim e n ta le s . S e n ta d a en el b a n c o d e l p a r q u e , u n a p a r e ja se e n la z a t i e r n a m e n t e e n e l e s p a ­ c io d e u n m e d io s u s p ir o ... L a c á m a r a lú c id a d e C a r ie s F o n ts e r é lo h a e s c r u ta d o to d o , las v u e lta s y r e v u e l ta s d e N u e ­ va Y o r k . E so s tr o z o s d e v id a , c o lg a d o s ju n to s en las p a r e d e s d e «C a sa A ir e ló » , e s te p o d e r m á g ic o d e r e u n ir lo q u e p u e d e h a b e r d e m á s d istin to e n el tie m p o y e n e l e s p a c io , d e c r e a r u n le n g u a je o r ig in a l d e a s o c ia ­ c io n e s . d e c o m p a r a c io n e s , d e a n a lo g ía s y d e c o n tr a s te s , dc m u e stra n p a l p a b l e m e n t e la s i n ­ f in ita s p o s ib ilid a d e s d e la f o t o ­ g r a fía c u a n d o la m a n e ja un a r ­ tista in t e li g e n te y s e n s ib le . C a r ­ ies F o n ts e r é es p in to r y e llo e x ­ p lic a la s r a z o n e s p o r las c u a le s él s a b e e x p o n e r los v a lo r e s d e la im a g e n — p lá stic o s y e m o t i ­ v o s — con una f u e r z a e v o c a d o ­ ra ta n sin g u la r . A n g e l Z ú ñ ig a p r e s e n ta e s ta e x p o s i c i ó n d e F o n ts e r é c o n u n a s p a la b r a s sa b ia s e in s p ir a d a s y , lu e g o d e v is ita r la , u n o c o m p r u e ­ b a q u e e s ta s f o to g r a fía s r e c la ­ m a n a v o z e n c u e llo s u r e u n ió n e n u n lib ro . T e n d r á q u e se r c ie ­ g o el ed ito r a u e no v e a e l é x it o q u e p o d r ía a lc a n z a r e l lib ro q u e a g r u p a r a e s te c e n te n a r u p ic o d e fo to g r a fía s se n sa c io n a le s .

S. G.


metros, en sus autobuses y en sus migraciones diversas se irá a vivir hacia dentro. Vendrá la noche, con sus haces de luz, como llega el invierno con sus nieves. Pero Fontseré dejará que sus imágenes no sean demasiado alarmantes. Al iin y al cabo llegará de nuevo la primavera neoyorkina. Y si New Y ork sufre, también ríe alguna vez, alejándose de sus humanos crucigramas.

En nuestra Sala de Exposiciones

p o r G. QUEROL Hemos visto estos días un centenar de imá­ genes sobre New York. Las ha captado un fo­ tógrafo pintor llamado Carlos Fontseré. Aquí, en la sala de exposiciones del Casino del Co­ mercio, estas imágenes, cortadas a un mismo tamaño, respondiendo a un mismo espíritu es­ crutador, pasando suavemente por la superficie de la gran ciudad americana, nos han parecido, sin embargo, alejadas de la presión humana que domina en aquella como en todas las ciudades del mundo. Fontseré ha realizado una selección fotográfica amable, curiosa, sin laberinto. Si lo primero que se nos ocurre es que Carlos Fontseré ha debido realizar centenares de fotografías de New York, esta selección aquí presentada deja de lado la tremenda vida orgánica, el com plejo social y la densidad fanímica que fluctúa sobre estas estructuras apretadas.

Carlos Fontseré nos ha dado, sí, de New Y ork su mezcla demográfica. La respiración de una ciudad como centro representativo de un mundo sin diferenciapíraciales, para el que Estados Unidos ha luchado — y lucha toda­ vía— , se halla representado en estas imágenes cálidas, sin aristas, donde los hombres parecen vivir bien y las gentes van al trabajo, descansan, disfrutan de una libre dispersión, bajo el paisaje abrumador de manzanas y manza­ nas de casas, parques, lugares de recreo y rincones acogedores. Chinos, árabes, indios, asiáticos, americanos, europeos, negros, blancos y amarillos. 'New York es un gran anillo, parece decirnos Carlos Fontseré. E l gran anillo hacia el que se dirigen no sólo las ciudades, sino todas las culturas del mañana.

New York despierta a través de estas fotografías. T rab aja. Piensa. Con­ templa su impetuoso desarrollo. Ha de cumplir su función social y ha de hun­ dirse en la mañana de cada día. Pero quizá este New Y ork laborioso, fecundo, animado por la sangre humana que circula por sus venas, es el que menos vibra en las imágenes seleccionadas de Carlos Fontseré. Llegará la hora de com er: llegará aquel minuto de intimidad que todos vivim os; llegará la rela­ jació n , el descanso; y la red urbana que Fontseré recoge llena de seres en sus

¿H a realizado Carlos Fontseré una labor de creación? ¿H a tomado la ciu­ dad de los rascacielos y ha dicho en imágenes lo que le parecían estas calles, estos edificios y estos centros llenos de Vida? ¿Nos ha contado su New Y ork? No. E l pintor, como el fotógrafo, que hay en Carlos Fontseré es de signo con­ templativo. No ha querido hacer visibles los escombros, las casas apeñuscadas y miserables, las gentes aplastadas, los seres podridos o los subseres. Y , sin embargo, la literatura americana nos cuenta que estos cuerpos existen ; nos lo cuenta a veces su teatro ; los insinúa dinámicamente el cine en algunas de sus más veraces elaboraciones plásticas. Carlos Fontseré ha captado un New York. Como si nos hablara, en su fo­ tográfico reportaje, de la ciudad modelo. Pero nosotros sabemos que no hay un mundo acabado”, ha dicho André Masson. Y Carlos Fontseré podía haber sugerido ese fuego que arde en todas partes para quemar la escenografía caduca de las colmenas ciudadanas, que, sin serlo, desean ser perfectas. ♦ El centenar de fotografías de Carlos Fontseré sobre New Y ork, pues, nos parece una sinfonía sin contrastes, sin gritos y sin quejas. Es un reportaje poemático de su vida al aire libre. Existe en estas fotografías una luminosa contemplación de New Y ork, pero sin estremecimientos, sin brumas y sin infraseres. Es cierto que Fontseré huye de darnos un New Y ork para postal. Pero también es cierto que describir no es expresar. Y New Y ork es una ciudad que necesita ser expresada, significativamente expresada, si queremos penetrar en e lla ... E l cosmos-todo de New \ ork debe estar, a lo m ejor, en alguna de las maletas de Carlos Fontseré. Aquí nos ha enseñado sólo su amable lirism o ; su sosegado reliev e; la visión aparente de la más grande ciudad del mundo.





Jueves, 25 de mayo df- ?961

'NUEVA

Y O R K ",

TARRASA

FOTOGRAFIAS

El p in to r C arlos F o n tseré nos h a presen tad o u n rep o rta, je am plio, diverso y explayativo de la g ra n ciudad am eri­ cana. P rim eram en te, debem os reconocer que el c a p ta r en u n re p o rta je la im ag en de u n a ciudad, de esa indefinible pero ex isten te p erso n alid ad que di­ ferencia a to d as las ciudades, es u n a difícil y ex h au stiv a obra. M ás a ú n cuando ésa reu ne las condiciones v astas, de esa in m en sid ad algo m ons. tru o sa que la ciudad de los rascacielos posee. F o n tseré h a p retendido h a c e r u n re p o rta ­ je de N ueva York. C iertam en­ te su objetivo h a recorrido en u n in terv alo largo to d as las v ariaciones clim atológicas que visten las calles, los p erso n a­ jes, en esa v a ria d a y perso n al fo rm a ap ro p iad a a u n tiem ­ po, a u n a im periosidad, pero en esas am ables y sinceras fo. to g ra fía s sólo hem os visto es­ to. Carlos F on tseré nos h a da­ do la im presión que h a m irado la ciudad a trav és de u n pin­ to r al que le h a n dado u n a m áq u in a fotográfica. Se h a

DE

INFORMACION

CARLOS

FONTSERE

p aseado seren am en te, quizá u n algo in te re sa d a m en te por ese p aisaje u rb a n o neoyorqui­ no, pero no h a sentido la 11am a d a h o n d a, fu erte y p articu . la r que la fo to g rafía reúne a tra v é s de u n a rtis ta fotógrafo. E n m u ch as de sus fo to g rafías nos a p u n ta m u ch as cosas, al­ gunos hallazgos, pero la frial­ d a d tem ática, la inhibición de la cám ara, reducen el repor­ ta je a u n a estoica y desintere. sa d a exposición de u n recuer­ do m ás o m enos curioso. Qui­ zá sentim os ser u n algo duros con Fontseré, m ás si nos ate ­ nem os al difícil te m a a p u n ta ­ do, pero tam b ién debem os re­ conocer que a n te la ingente, form idable c a n tid a d de im á ­ genes que en esa g ran ciudad aflu y en m in u to tr a s m iunto, debía de expresarse m ás, no sólo fotográficam ente, sino tam b ién m ás subjetiv am ente, d ándonos u n a im agen m ás ín ­ tim a y h u m a n a de la p rim era ciudad de n u e stro tiem po. FOCO


YA Y O R K £

¿

2

1

Cada fotografia de Carles Fontseré es un pedazo vivo, palpitante, de ese enorme rompecabezas humano que es Nueva York. Pocas veces se habrá recogido con tanto amor y tanta impasibilidad el espectáculo gregario de un pueblo rico en colorido, distinto en su uniformitlad aparente, como el de esta ciudad fabulosa. Documentos gráficos, testimonios inimitables de una sensibilidad apasionada que trata de disciplinarse con el objetivo, a fuerza de objetividad. E l pintor Caries Fontseré ha logrado en poeta, a lo Whitman, entonar un canto a la multitud, a ese monstruo delicioso de mil cabezas, a quien su cámara da, en un ins­ tante intuitivo de azar, un lugar piadoso bajo el sol.

3

W M SESE

d icion ales de la com p osición artística y co n ta n d o — cla ro está— con uno buena Rolleiflex (de nado, a m ig o M am pel)^ es re la tiva m e n te sencillo p e rge ñar alg u n a fo to g ra fía concursable y aun g a n a r algún prem io— qu e es lo que im p o rta , a fin de cuentas— ; sobre to d o si se cuenta con el m od ern o a u x ilio de una buena colecció n de anuarios m agazines. C u a n d o el re p o rta je sobre N u e va f o r k fue expuesto en los salones de la A g ru p a c ió n F o to g rá fica de C a ta lu ñ a , al com entarista de a q u e lla e n tid a d le pareció flo jo .

A n g e l Z ú ñ ig a .

C u a n d o los intelectuales y lite ratos dicen circuns­ tan cialm ente a lg u n a cosa sobre fo to g ra fía — y que me perdo nen las excepciones— , esta cosa suele ser una ton te ría . Salta, pues, a la vista que si citam os en la c a b e ­ cera de estas líneas a A n g e l Z úñiga, es p o rq u e le consideram os una excepción. N osotros, fo tó g ra fo s , de ha be r sab id o ha cerlo con tan flo rid a s p a la b ra s, habríam os dicho de las fo to ­ g ra fía s de C aries Fontseré exactam ente lo mismo. C a b e que lo nuestro fuese tam bién una to n te ría ; pe ro y a no es tan p ro b a b le . N o lo es, po rq u e , a d ife re n cia de muchos inte le c­ tuales, sobem os lo que es una cám ara fo to g rá fic a ; sabemos— p o co más o menos— 'lo qu e se pued e ha ­ cer con e lla, y sabem os ta m b ié n — y esto es lo más im p ortan te— lo que sig nifica tener una cám ara fo to ­ g rá fic a en las manos y no saber qué hacer... Para esto últim o se necesita tal vez una buena d o ­ sis de h o n ra d e z artística y mucha de m odestia... V ir­ tudes que es p ro b a b le que no abunden en la fau na am ateur. El arnsta fotógrafo — sobre to d o si es am a te ur— casi siem pre sabe qué ha cer con su cám ara. Es ig u a l que no esté muy rico de 'deas, de in q u ie ­ tudes y aun de m ediana sensibilidad. Es ig u a l; b a ra ja n d o há bilm ente las fórm ulas tra-

-

3

49


Le p a re c ió — m ejor diría m os— po co artístico. A firm ó que Fontseré pa re cía p re p c rn d o p a ra em­ presas de m ayores vuelos, p e ro que estos vuelos no se veían p o r ninguna p a rte en su tra b a jo . Es cla ro que a lo que se re fe ría e! com entarista p ro ba ble m en te era a la fa lta del p u n ió fu e rte ; de la d ia g o n a l y... de tod os estos ingredientes que p e r­ miten c a lific a r de artística a una fo to g ra fía . Porque, efectivam ente, en el re p o rta je da Fontseré, p resentado de nuevo al g ra n p ú b lico en la sala A ixe la , de Barcelona, no hay n a da de to d o esto. A h o ra bien, d icie n d o que no opinam os com o el com entarista de la A. F. C., añadam os que la d ife ­ rencia de a p re c ia c ió n estriba precisam ente en esto: en que a este com enraristo el re p o rta je de Fontseré le gusta precisam ente p o r esto: p o rq u e no hay ni punto tuerte, ni d ia g o n a l...; au nque sí h a y escala de valores (aunque este es 'jn d e fe cto causado p ro b a ­ blem ente p o r el reve la do). Y— lo que tam bién es im p o rta n te — ta m p o co hay ¡ntele ctualism o pesim ista; ni fragm entos de a n to lo g ía p o é tic a ; ni mensaje pre te n cio so ; ni— yo es extra ñ o en nuestro tie m p o — planos p a ra le lo s al p la n o fo ca l de la cám ara. N o conocem os N u e va York, p e ro de la co n tem pla­ ción del tra b a jo de C a rlos Fontseré cd q u irim o s un co n ce p to de lo que debe ser la g ra n urbe. Un concepto, sin du da , ta m iz a d o p o r la sensibili­ d a d de su autor. Pero un co n ce p to com p ren sible; inteligible,- sin crue ld ade s innecesarias; p e ro tam bién sin fáciles co n ­ cesiones a lo m eram ente plástico y d e co ra tivo .

1SÍ IESTABLECIMimos FOTOGRAFICOS ¡ f y x ó y j )? #2 / M >■

MlilMJiÚtiUllUtdiií

I

I —

u feiiïjB ü E fà .

MI

El tra b a jo de Fontseré (porque se ira ta da un v e rd a d e ro tra b a jo ) es, sencillam ente, la o b ra de un a u té n tico artista (en un te rre n o distinto al de la fo to ­ gra fía ) que, al tener una cám a ra entre las manos, en lu g a r de a p u n ta r al cénit, se ha co n te n ta d o con a p lic a r su o b je tiv o a d a r en un instante intuitivo de

azar_ un lugar piadoso bajo el sol a este monstruo delicioso de mil cabezas que es la multitud neoyorkina. _ Es muy im p ro b a b le que cu a lq u ie ra de nuestros a r­ tistas de la cám a ra, c a rg a d o de m edallas y de p re ­ mios, hubiese te n id o la m odestia suficiente p a ra a p u n ­ ta r ha cia o b je tiv o tan hum ilde. La g lo ria de C aries Fontseré es ha b e r c u b ie rto este o b je tiv o con ho n ra d e z y sobre to d o con m odestia de a u té n tic o artista. El re p o rta je , com puesto de más de cien fo to g ra fía s de fo rm a to pe qu eñ o (18 X 24), m ag níficam e nte positivadas, p o d ría dividirse en varias series, entre las que ca b ría m encionar sin pretensión e xh a u stiva : nieve en las calles; la diversión del p a tin a je sob re n ie lo ; las p la y a s ; desfiles y fiestas callejeras,- la co lo n ia o rie n ta l; tipos curiosos y visiones p a no rám ica s de las más características siluetas de la urbe. C o m o antes an otáb am o s, ninguna de las fo to g ra ­ fías puede considerarse una «obra», en el sen tido co­ rrientem ente a c e p ta d o p a ra esta p a la b ra ; y esto, p o r una razó n muy sim ple: porque no se lo propone siquiera. En manos de un h á b il m on ta do r, el tra b a jo p o d ía d a r m ucho más de sí q u e en su fo rm a to uniform e (circunstancia que se presta a muchas reflexiones). Destaca, no obstante, una ab soluta co rre cció n de encuadre, sin fio ritu ra s ni am aneram ientos, y una gran ternu ra a l tra ta r algunos temas en prim er plan o. Desconocem os la cám a ra e m p le a d a , p e ro Jen se­ rio) podem os de cir que las ca lid a d e s destacan de m anera soberana. Las fo to g ra fía s de masas d e rascacielos d e la ta n en Fontseré un só lid o sentido de !a plástica. Las de p la y a , una sensible visión costum brista, y los pianos de tipos pintorescos, una a g u d a visión an e cd ó tica , sin truculencias y m ira n d o m ejor las c o ­ sas p o r el la d o d iv e rtid o que p o r el de sg a rra d o . Si, a pesar de to d o , algú n p la n o resulta a lg o cru­ do— sobre to d o la secuencia de la p la y a — , cárguese en la cuenta de la cruel re a lid a d y no en la sensi­ b ilid a d del artista. C abe, p o r últim o, sobre esta exposición (y ah o ra tam bién seriam ente) ha cer n o ta r la circunstancia de «actitud», consistente en que un hom bre com o Font­ seré, sobradam ente d o ta d o p a ra tarea s de g ra n p re ­ tensión plástica, h a ya p re fe rid o d e d ic a r sus afanes a darnos una visión in fo rm a tiva de la g ra n c iu d a d que es ho y su segunda pa tria . O tro s con m ucha menos sen sib ilidad h a b ría n segu­ ram ente a p u n ta d o o hacia la fo to g ra fía de valores plásticos o hacia un intelectualism o no siem pre a to n o con las facu ltade s del intérprete. C o m o a n tffl se a n o ta b a , Fontseré— seguram ente sin c la ra conciencia de la lección que con ^ l l o d a b a — se ha co n te n ta d o con ir c a p ta n d o ingenuam ente lo que sus ojos de p o e ta hcn visto en la m ultitud neoy o rkin a . N osotros, los a fo rtu n a d o s de stina ta rios de su re­ ga to, nunca le ag rad ecere m os bastante su obseq uio espiritual.



.

-A * .

v n t'

*

JÜL

*

CU\' jT *.

*m H

Exposición fotográfica de C arlo s Fontseré Esta

fotografía

pertenece

a

la

exposición que en Gerona ha presentado Carlos Fontseré, con el título de «Tipos populares de las calles de N ueva York». Y este marino no es neoyorkíno. Sino un cadete del buque-escuela español «Juan Sebastián Elcano», en firme guardia, teniendo como fondo los rascacielos, y casi paralela a él, la Bandera en la que destaca el león. Después de su visita al «Juan Sebastián Eicano», Carlos Fontseré, colaborador de esta revista, proseguiría su deambular por las calles de N ueva York, para ofrecernos después a través de sus foto­ grafías, una visión de la vida en aquella gran urbe U na visión sincera, ya que la fotografía, al igual que todas las artes, ha evolucionado, y no es necesario solo una buena cámara, sino que precisa —como Carios Fontseré lo ha demostrado—, un sentido de composición, de oportunidad, para que la Imagen fija tenga después toda la belleza y expresión que él supo darles. Sus cien fotografías expuestas, no son otra cosa que impactos de una ciudad

sus personajes de

la calle, sus costumbres y su vivir. Cada foto tiene su propia anécdota. Cada una es digna de un pie comentando su expresividad como su enseñanza. H ay vida en todas ellas, en la expresión de los rostros, en los momentos en que las personas, desligadas según ellos de la observación ajena, actúan con esta naturalidad que les da humanidad. Comentadas por José M .a Gironella, esta colección de fotografías de los personajes y calles de N ueva York, va a ser publicada. Pero quizás a nosotros nos interese otro aspecto del trabajo de Carlos Fontseré.

El que durante

sus estancias en nuestra provincia, acompañado la primera vez por el Dr don Luis Pericot y por don Miguel Oliva Prat, y después ya solo, haya ido captando lo más sobresaliente de los monumentos, parajes y personas de esta p ro vin cia,, para montar una exposición de Gerona

en N ueva

York.

Una exposición en la que será dado apreciar la belleza sin par de San Pedro de Roda, viejas calles de nuestros pueblos, o escenas de nuestras masías. La vida de Gerona desde sus escenarios naturales pasando por sus monumentos y llegando hasta la vida latente de los hombres de nuestras tierras. Y en todas ellas, en apariencia improvisadas, destaca la exteríorización de un sentimiento, de una emoción artística que es el mejor bagaje que lleva siempre con él Carlos Fontseré. G. B.


Disparando la cámara fotografías y texto por Caries Fontseré S E R IE

DE REPORTATGES

TEMAS MAGAZINE, NEW YORK

1965-68


BAan>i ua «spiBnooio» u b u i -BH sjiB d ua anb ia B^a na bj -sa sçui anb la osbob is -on —

m aiiE uoa IIO

¿aireo bi .13f a p o d i; [a a s iiu ija p a p a n j? — -nuí B[ unB opiiBs B iqeq o n •upioBdnoo ' i t u a j . b o ío s — -aidsap bi iba sap an d o u io o — ¿ B u iu io p a ij? — BA3ttN ap S B J O U B ?n£)?— •«ouBoia UBi;sBq " I f iq v ap s o ia u iiid v — -aS UBnf» iap b^isja b i ap o a i; ¿ o ;uo,id SB saiSaa?— -oui uoo 3; u 3uiBSioaid ‘o ^ isn d •om sB isn;u3 o ;u b ; ap a iq u io q u n b a s ie S a u ap an d I3p SBIJO JÍBH ‘BpBUOÍUOUIB JIJB «pBu A p ip id oi a i ï ■sbijbiSo; a;u aS ap pB pnuB o u b iS b i lo d -oj sbi lo d 0S3i 3;u i as SBSiqog «op-Bcte;» B;sa ib u i 13 an b io d ‘BnSB ib a ;iig iiip BiBd ib u io ; 'b ii'b k ? s o f u o p io ;o o p ia - ç o u iu ib o anb ssqBs o u o iju s o ia ¿u p io iso dxs b ;s 3 o u ip o ? — u a UBfap a ; js anb bi u a ‘B}8uo[ ■■"Btiauoiio uoo 2j,io^ BAanjí u a -aoiB g bi ap aio3d s3 B un ‘iB ind pipiouioo anb ^ o o u a j io ;o o p la -od -B^Bid iB unuioosap bsb b ‘aC o p b ijo ib u i BjqBq as bubu-bui b h -Bid bi b s b h o ’o u iaiA u i u a b i -an b v 'B S iunz ja S u v A b u s u o i i o -afail'BO BpiA BI B BpBOipap SBJI b j j e h ^ sof b a s u n o p u ^ id -biSo^oj 3p 3iia s B un A v h — -uia^uoo saiouBdsa u o s ;o n — ¿saiB diouiíd so ;o a d sv ? — ¿jjjtís. BAsnN ap so d i; ■BiqBjBd u o s o u anb sop Abii jn b y ? — bi u ç iiS iiip as o u A JSB SBIOtl •JiJOA BAanN u a — UBiBSBd a s 's o u ia i;x a soi sp ¿ " sijip u o d x a Bq?— o u n bpbo b sop s b i;o sb i A o i; • SBSiaAip sBdB;a s a i; o sop u a -uso ia u a e u n -sBpB;uas sb u o s ao iq Bq -opBoiaiii ns ap a^uaui -lad s a i; uoo soouBq s b i s a ’3H -IBioadsa 'BiouiAoad A B u o ia o -BO BI dp SBIJBISOIOJ SB;S3 UOO a p sojafanBO so d i; ap upiooaj iB iiso u ia p ap o^b i ; an b sbsoo -oo a ;u B ;io d u n Bun o S u a x — sbi ap B un sa snÇ) ’iBnpiAipui ¿3{J0A BAañíí so d i; oipg?— o;uaiuiB isiB ia ‘a id u ia is isbo o ■ SBOi;sçid sa;iB sbj sB po; ‘u y B io u an o sij uoo so n p o id a s — u a "so p B q B iS ‘so iq ij ap sau ¿ 'a ;u 3S b ju b ; u o o ? — -oiOBj;snn ‘oi}B ax ‘oo] ; sj; i b jo ; sojp -o a jia ‘B in ;u id b i uoo o;iB duioo -nf 3p sa u o n iu i s a i; ap Boiao anb sapBpjAjpB SBqonuí siui pBpnio bi u a jíb h BUioipi o i;o ap B un s a -s b ijb j S o; oj o i ix — n o u b iib ;i ‘louBdsa BiqBq as anb ¿ OJBI§p;OJ s a ja ? — soi u a ‘soioiauioo sosiaA ip sçiu " afBuosiad o;cI soi Jo d opuBSBd ‘saiB q b sau -ojd ja BJBd Biio;siq ubiS "'¡Bip -ió apsap BííBq anb a ^ u ii a d —

unuí upisuauiip bi ua Biio;siq Buanbad ’Biio;siq Bun sa ‘afBu -osiad bpbo ‘bijbi§o;oj bpbo ’oi -aio ia iBiduia;uoo BiBd oiafnSB un ap Bosnq ua b;sia bi b;uba -ai biib sbui ap ia -saiantiBOBO auioo oi;o opsi ns b ¡ooippuad un ua soaiduia ap uoiooas bi pp -uatai bohío Bun jíbij inby ‘Bap -oi ai anb oj^uaB ia aj;ua opBd -nooaidsap S. onnbuBi; ojospnj ia ouioo sauoiSBoo ua sa aneo bi ap a;u3§ bi ■apftop ap aq -^s so ia a^uapaoojd ji;uas oi;o n oun lod opBSindun ‘upioua;ui bi;o n Bun uoo aoBq as o;u3iui -lAoui opox " «BiqBil» •• j s —

¿ so; u bi ipoo?— •'SBU -osiad ju b Xuq ‘s a ;u a u n « o o oo -uio soi 8P s o ;u n d sosiaA ip soj ap ‘so o ip ip u ‘s o u iq o ’BiouBdsa BiqBii ap sB u o siad ap upniux u n ap sb j^ -oom o ;ia n d ap re ; -idBO bi u a anb s o u a n b in o ;io d S9J^ -B iuoa u a anb so u b iib ;i sbui Xbii 5( i o a BAanN u a — ¿•■•SBpox?—

• sBna ap Bun ap jBioadsa onas p ‘saiq -uin;soo sn s aiuaureuaid uBSua; -ubui anb piBd a^taioijns pFpij -UBo u a a ‘o p u n u r iap sbzbi sbi SBpo; ap sauoiOB;uasaidai SBpio -iBdsa jÍBq 5II0A BAanN u a anb B;uano ua ia u a ; sa q a a b i ; iui -ia<J oi uoiSboo bi anb bjï sa;sB i; -uoo sot uoo opBSnf a n ‘JS— ¿SBiouaiofip sb ; u b x ?— bpbo

¿afBS -uaux a u a tx ? ·b ijb jS o ;o j Bq— B iia u o jjo b iib w ç s o f ap oSibo b so iiB ia ;ii sofJB^uaiuoo- uoo ‘o jq n u n u a SBpBonqnd u b i -anj o sn d o id aui u ain b ‘«bjbS ■o i -i3A iBTio^ipa» bi ap a ja p ia io d -uaiuiiAoui u n ap ‘Boanuí Bun ap b ;s ia a n j A ‘B odijo bi u a i g — ‘oisaS u n ap sbabi; b pbpübuos -lad bi ap so;oBdun uos oijoaii ¿■"upiooBaa?— b sbq »

■• «çiaxja a a ‘SBpiA SBidoid sns ap ouis ‘oiuauioui tap oiçs ou B^opo^uB ap o§ ib u n 'arBuosiad bpbo anb oi auai; b ijb i So ; oj b pb q — ¿uauai; anÇ)?— «soiafan -bo sodix» a;uauiB niouas— ¿SBiiBin;!} sbi ouipo?—

u a oa^o u a '«ByniBiBO ap B oyB iS o;oa u p ioB dnjS y» «I u a afBiA u n u a ‘B uoiaojB a u a — ¿sa;uB sB^sandxa opis u b h ?— ’Ibu i p iiu i aiu osa jo d A «oS -aiQ» :aoip ‘ouanS ipad u n ap b ; -b i ; as saA vA sa n d ‘o qoad la ua opBSjoo BAaii anb o in ;p i i a —

¿ --io d ? — S0AH0UI B lua; ‘upzB i o u ts ‘a iq u io q ;a a n b u n v •auiiB u i u i l[ n j aoaiB d b p b iju i b i uoo an b saA b a ‘B um bsui bi B ia id u io i au i ju ta x -j s — ¿IBUI b iiu i a ; an b o u n ¿B q jn b y ? — ■ so pb tjb i S o io j soi ap -oBai b i saqBs B ounu anb is o ia d ‘o so iS iiad a jin s a i anb ^ itp o u IBno o q ‘o iu a u io u i ia opuBqoaA -oïdB A B doiiB uianb b ‘iio a p sa • OAiiafqoaia; u is sb p 'ç ii; opis UBH s b ;s 3 sb p p x ’souiopB u is Buiaod u n 'pB p iiao u is Bq— ¿' s o io j sbi u a SBOsnq an& ?— A U3AIA O iad ‘U8A -IA ouioo BOiidxa as aipBu anb sopunqBSBA so ;sa u o g -so n a b i -Bd oips o iiiB q u n u a u a i; jí i o ^

B in u ia ; B^iaio B un s*bi(3 u a ABq a saiB Sni soi ap it sa; -uaS sbi ap BjSoiooisd b i ao o u o o •sopB ;unfu o o a;uauiBO ijjuSBiu p B p iu n ;io d o bi ap A o o t;s j;ib oi ap o p i;u a s ia a u a jx 'o o iíb iS o ; -oj OAi;afqo u n ouioo b ;u b ;b sa BpB iiui ns anb iioap s o u iB iip o j •Biaioouoo ai o u uain b b pB pn u■^suosiad op n s uB iiB ;ouap sb jjb iS -o;oj s n s ’opuB no u a zaA ap au -aiA anb bi b -BiouiAoid A p B p n p B i;sa n u u a soinoujA uop A ^ i o a BAanN ïía a ;u a p is a i ‘^ la s iu o a soiiBQ sa a ; s a 'sorB qB i; soi u a BqBioqBioo u b iq u is ; anb io;n-e ns ap BpBiiui bi ofBq ‘sb ijb iS o ; -o j ^81 «ibSioo b» B ipaooid a s ■sçu i iSjíb o i a j -upioBunuB jíBq a id -UI3IS ‘«BU0I 3O ap BOIJBISOIOJÏ upiO B dniSv» ’■[ ap ibooi ]3 u a

onnbupií ojospnj ia ornoa sa 9IIB3 bi sp 8)uafi b i - euaooi |3 > n psor ap soiiBiain S0|ie)uaui03uoa sopeo; iqnd las e üe a - Hioa BAanjj ap «soiafanea so d u » ap nppis *odxa ns ap eoiaae #3H3SIN0J S01HV0 «03 0

<m V

S96T 3P Il-iqy ap T ‘oanituoa

9

0

1

V!<

S O U IS

S O I


Bona casa i bona brasa - bona brasa i bon tió .

S.

...i bon Nadal que Déu us do”.

Caries ¡ Terry Fontseré Porqueres . New York . 1964


EL CLUB D ELS ¡NOVEL L IST E S Biblioteca catalana de novel-la

VOLUMS XXXV1JI - XXXIX

A, , OuA, ; u-J-

lcí*d~ó-i < —¡f\A-r

& ¿V w . ^ ¡,-a ía -L c ^ * < a . ct*

Rafael Tasis T R E S

i

t/U -


Co l .laboracions fotogrĂ fiques

1965-1973



KNCYCLOPEDIA DEL ARTE por Rafael Manzano y Carlos Rojas Ei. Qasno Hnos., Barcelona 1963 Caries Fontsere. Naci贸 en Barcelona; vive desde hace tiempo en Nueva York (10 East hnd Ave., 21). Realiza una pintura muy ordenada, cuidando mucho las calidades de la materia, de p;ran fuerza expresiva e inspirado en el mundo neoyorquino, pero con una visi贸n dulce y vernacula catalana, Ha triunfado tambi茅n cono escaparatista. Es un enorme pintor y auy considerado en Norte America.


/T J J* } 1 - \

v -

J .

restaven eren dies difícils, hom comprendrà com ho havien de ser per a un estranger sense recursos, sense relacions amb la gent del pais, i encara, segons per qui, amb un passat sus­ pecte. Tanmateix, no semblen haver constituït per a ell un període amarg o dolorós, ni tan sols d’un divagar estèril; més aviat, diríeu, un període d’enduriment i de superació. Instal·lat, doncs, en aquell París trasbalsat, amb la muller i els fills, hi emprengué les feines més diverses, totes, però, de caràcter intel·lectual: traduccions del castellà al francès i del francès al castellà, lliçons d’espanyol, àdhuc a la Sorbona, treballs d’adaptador en cases franceses de cinema,.. Quan els dies començaren a clarejar, s’associà amb Carles Fontseré per a una no massa modesta empresa editorial. Home ae múlti­ ples recursos, artista nat i pintor d’ofici, Fontseré és un d’aquests catalans rodamons i simpàtics que tot els és pàtria per allí on van i que sempre tornen al born. Passats els anys tèrbols, vivia tan aviat a Paris com a Nova York, i ara viu tan aviat a Roma com en un lloc abrupte vora l’estany de Banyoles, on s ha bastit la llar. I, per distingir-se dels vul­ gars mortals, usa una barbeta que, més que a un revolucio­ nari de Fidel Castro, el fa semblant a un d’aquells capitans de fragata, romàntics, l’estampa dels quals ens conserven en­ cara alguns daguerreotips. Associats, doncs, l’escriptor i l’ar­ tista, començaren a editar una serie de llibres catalans il·lus­ trats, entre altres aquella meravellosa narració de Ruyra, La f i del món a Girona, i, per millor perfilar aquesta tasca i guanyar uns quants diners, donaren també a l’estampa una mena d*història del «toreig», car Fontseré té una grapa es­ pecial per a pintar toros i altres temes hispànics sangonents, de capa i esperons. Això eren només maneres de fer bullir l’olla, de com­ prar sabates per a la mainada i fer-la anar a l’escola. I li calia alguna cosa més per a sentir-se viure, per a no ajupirse i aguantar la moral. Probablement l’enyor, un enyor, més que de mena sensual, intel·lectual, el portà a la Biblioteca Na­ cional de Parí?. Començà a regirar, per curiositat, vells ma­ nuscrits de literatura catalana medieval i acabà interessants’hi. Arreplegava així dades que anava estructurant per a una antologia de poesia catalana, per a les Històries de co-

* * § * * ,a a a


SPANISH-ENGLISH THEATRE ART SCHOOL sponsored by the

Seal

Puerto

RÍCO

ANTONIO C. CAMACHO, Executive Director


Panorama Cultural Por Elvira MARTIN El proyecto Incluye rep resen ­ taciones en español y én Inglés, clases gratuitas para aficionados a todo lo relacionado con el tea» tro y las producciones serán di» rígidas por José Crespo. ■ Las entrevistas y audiciones se celebran diariam ente de 2 a 6 de la tarde en la Escuela Luis Mu­ ñoz Rlvlera, P.S. 83, E astl0 9 S t. (entre las avenidas Segunda y T e r­ cer a X Una de las obras que s e rá puesta en escena por la Escuela de Arte T eatral Español-Inglés, se rá “ La Cenicienta” , de Jacin­ to Benavente, para la cual está encargado de la escenografía y vestuario el conocido pintor y 'fotógrafo"Carlo s Fontsere. pintor fr?nct j de la escuela impreslonistaU e fama internacional, quien ha realizado una moderna Inter­ pretación de esta fantasía tea» tra l teniendo en consideración dos posibilidades de capital Im­ portancia; las lim itadas posibili­ dades del a u d i t o r l u m d e la e s c u e l a donde se re p re ­ sentará la obra y el factor esen­ cial de la economía en su pro. ducción. Asi su arte de escení>. grafo original ha creado un gran libro infantil de cuentos cuyas páginas, para el tamaño natural de los personajes, al irs e pa­ sando, revelan los ince cua­ dros líenos de c o lo re o en que se desenvuelve la acción, desfilando por sus escenas mas de 150 tra ­ je s dibujados por F ontsere que visten los actores y actrices a cuyo cargo e stá la interesante y novedosa Interpretación de “ La Cenicienta” del gran dram aturgo español Don Jacinto Benavente.

M t»H —« W S ►d O 5! C M < > O a x

oosr a:

oo a w m TJ H ►H M

§j w

aw co CTl er> *

o>


CENTENARIO DE BENAVENTE

La Cenicienta en El Barrio por Te rry Broch La poética obra dei gran dram aturgo español triunfa en la escena y en el corazón de los hispanos de East Harlem.

La C enicienta (N y d ia C a ro ) y la vieja d el bosque (M a ru ja M as)

D o n d e haya una belleza, donde haya una armonía, ya d ice Fantasía que existe una virtud. Si yo moralizara, el com en to d el cuento sería que, p o r buena, C en icien ta triu n fó; pero el poeta sabe que triu n fó p o r hermosa, p o rq u e halló en su cam ino un hada caprichosa. . .

P

E l a ctor José C respo y A n to n io C. Cam acho, estudian los diseños ejecutados p o r el d ire cto r artístico de T E M A S , Caries Fontseré

arangoneando los versos del Poeta, con los que don Jacinto Benavente termina su interpretación mági­ ca del famoso cuento, podríamos decir que, por buena, triunfó la labor infatigable de José Crespo, el gran actor y director español que desde hace más de diez años está luchando sin desaliento pa­ ra que el teatro español en Nue­ va York sea una realidad, pero sabemos que triunfó por hermo­ sa porque halló en su camino un hada caprichosa en la perso­ na del Presidente del Comité de El Barrio (Sub-Comité de M.E.N .D .°), Sr. Antonio C. Cama­ cho, puertorriqueño, quien lle­ vado de su amor por la herencia cultural que España legó a la Isla del Encanto, levantó los me­ dios ecorfómicos con los cuales “Massivc Economie Neighborliood Development


Caries Fontsere con un g ruÂĄH) (le alumnos pintando

el ' jardĂ­n del ]>alacio' para uno de los cuadros de La Cenicienta


Ciudad Condal, y continuó en París, donde fueron altamente apreciados sus diseños para la decoración de diversas obras es­ pañolas y francesas, entre las que destacan “La Casa de Ber­ narda Alba”, de Federico Gar­ cía Loica, “Fuente Ovejuna”, de Lope de Vega, y “Nuestra Nataclia”, de Alejandro Casona. Igualmente se ganó el aplauso de Ciudad México por sus mag­ níficas decoraciones y fastuoso vestuario para una revista musi­ cal francesa a gran espectáculo, que se llamó “Bonjour México” y que, montada en París por ^nuestro director artístico, fue presentada en la capital azteca por Mario Moreno, Cantinflas. Al diseñar ahora la decora­ ción para “La Cenicienta”, Car­ ies Fontseré ha tomado en con­ sideración las limitadas posibili­ dades del Auditorio de la Escue­ la Luis Muñoz Rivera, en el que se ha representado la obra, así como los escasos medios econó­ micos que se ha dispuesto para su montaje. Ç11 lugar de utilizar elementos escenográficos suel­ tos, que hoy se han convertido en rutina por su constante uso, Fontseré ideó diseñar un libro de cuentos para niños, de tama­ ño monumental, que colocado sobre la escena del teatro, unas graciosas hadas infantiles atavia­ das con vaporosos velos abren página por página a cada cua­ dro, mostrando, así, como quin­ ce grandes ilustraciones de libro, originales y coloridas, delante de las cuales se desarrolla la acción mágica de la obra de Benavente. Con Caries Fontseré, José Crespo ha encontrado, pues, al­ go más que un escenógrafo o un diseñador de trajes para sus obras. Ha encontrado su colabo­ rador, un hombre de teatro com­ pleto con el cual compartir unos ideales generosos. Porque, de lo que se trata es de laborar con generosidad v amor de misionero por la causa de la cultura hispana en Nueva York, para beneficio de toda la comunidad, pero, principalmen­ te, para aquellos de sus miem­ bros menos privilegiados, que, por la humildad social de su origen y falta de instrucción, son susceptibles de perder el arma­ zón de la cultura hispana que sostiene su personalidad huma­ na y les protege psicológicamen­ te contra la acción repulsiva, y asimiladora a la vez, de la civi­ lización norteamericana de tipo anglo-sajón. Doscientas personas de todas las edades, en su mayoría resi­ dentes en el Este de Harlem, in­ tervinieron directamente en el programa de la Escuela de Arte Teatral en Español e Inglés,

A u la de la escuela donde se construyeron bastidores para p in ta r los diseños proyectados■que se ven en el m ural 1k. " Mr. 'Ir.

Po Oo Rf Si Tf Un Yv *•-

D a rle con la brocha gorda fu e la a ctivida d que más apasionó a los niños y niñas en la escuela de arte Caries F ontseré con un g ru p o de alum nos pintand o el

“ja rd ín del pa la cio ” para uno


TEMAS se enorgullece de ha­ ber colaborado con la aportación del talento polifacético de su di­ rector artístico Caries Fontseré, quien diseñó los decorados y el vestuario, dando a la presenta­ ción de la obra un sello de mo­ dernidad muy personal y en con­ sonancia con las inquietudes es­ téticas de los jóvenes artistas que la interpretaron. En esta labor, Caries Fontseré nos mostró uno de sus más pro­ fesionales talentos y, sin duda, el que más entusiasmo le provo­ ca. Su carrera en esta rama de las artes empezó en los viejos talleres de escenografía de su nativa Barcelona, donde ejerció el aprendizaje' m ientras asistía a la Escuela de Bellas Artes de la


The

C ity

O ffic e

o f

New

o f th e

Y o rk

M ayor

N e w Y o r k , N. Y. 1 0 0 0 7

A u g u s t 24,

1967

Mr. A n t o n i o Ca m a c h o 199 4 T h i r d A v e n u e New York, N. Y. D ear Mr.

^

Camacho:

I w o u l d like to take this opportunity, throug to e x t e n d m y g r e e t i n g s and very best w i s h e s to the S panishE n g l i s h T h e a t e r A rt School. The p u rpose of the S p a n i s h - E n g l i s h T h e a t e r is indeed an a d mirable o n e . It is i m portant that all Amer i c a n s of P uerto Rican h e r i t a g e fully r ealize the fine contrib u t i o n s that have b een m ade by t h e i r p eople in the cu l t u r a l areas. For that ma t t e r , all of us should know that no w o r l d hi s t o r y of the th e a t e r c o u l d be c o mplete w i t h o u t the i n clusión of the m a n y g reat S p a n i s h - s p e a k i n g playwrights. The p o e t - p l a y w r i g h t , G a r c i a Lorca, for example, is one of the g r e a t luminaries of the T h e a t e r World. And indeed, there are m a n y more. It is m y sincere hope t hat all the p e ople of your comm u n i t y w i l l take adva n t a g e of the w o n d e r f u l programs that y o u áre p r e s e n t i n g to them, and t hat the exp e r i e n c e of being part of this w i l l e n r i c h t heir lives and serve to p r eserve t heir cu l t u r a l heritage.

S lncercly,

y

Ls John V. Lindcay Ma y o r

HAN. JOHNV. UXDSAÏ. Mayor. City «f Newíurk


M A R G IN A 1 IA

'Por: LUISA A. QUINTERO-------

L

Lis opinionis en esta columna son dal tutor y no reflejan necesariamente l i politici o el sentir de El DIARIO-LA PRENSA

EL DIARIO-LA

PRENSA — Miércoles, 31 de Agosto de 1966

TEATRO EN ESPAÑOL José Crespo,actor,director y productor, uno de los funda­ dores delTeatro Español enNueva York, con la excelsa Lucrecia Bori y otras personalidades, cierra con broche de oro la temporada de las funciones de la “Escuela de Arte Teatral en Español e In­ glés” que patrocina M.E.N.D., en “El Barrrio”, con “La Cenicien­ ta”, de don Jacinto Benavente.

Las funciones serán el viernes y sábado, 2 y 3 de septiembre, a las 8:00 p.m. y el domingo, 4, a las 7:00 p.m., en la Escuela Pública Número 83 (Luis Muñoz Rivera), en la Calle 109, entre las Avenidas Segunda y Tercera, en Manhattan. El elenco está integrado por Maruja Mas, Nidia Caro, Augus­ to Borges, Miguel Llao, Roberto Maurano y Manuel González, se­ cundados por un numeroso re­ parto de alumnos de la E.A.T. E.I. Los decorados y vestuario han sido diseñados por el dfsTTn- ■ uido artista catalán "Cario*, ontseré, Director Artístico de “Temas”, con coreografía y fon­ dos musicales de Clayton Barry. “En las pocas semanas que

f

José Crespo llevo de trabajar con los estudiantes, he conseguido resultados ad­ mirables” nos dice Crespo' “Muchachos y muchachas que no sa­ bían ni leer bien español, están ya actuando y no sólo “se defien­ den” sino que algunos están bastante bien”. Comenta y con razón,' Crespo, que muchos de los chicos -y chi­ cas, nacidos o criados aquí, no conocen los grandes hombres de Puerto Rico. Esa es lucha cultural que hace tiempo se esta lle­ vando a cabo y que ahora está comenzando a dar frutos. “Para cerrar la nporada, estoy preparando «1 estreno de “La Cenicienta” de don . acinto Benavente, honrando de esta manera su primer centenario, que se celebra este año” agrega Crespo. Se­ rán invitados los representantes diplomáticos de España y de to­ dos los países hispanos. El estreno será el viernes 2, a las 8:üü p.m... Yo ta agradecería muflió que no faltaras ese día. Se que han de llevarte una sorpresa muy agradable, primero, porque co­ nozco el hondo arraigo de tu hispanidad, y, segundo, porque veras que lo que se está haciendo aquí es verdadera labor hispana y para los nuestros. Quiero verte a mi lado ese día, al igual que a otros buenos amigos, para compartir la satisfacción de una labor cons­ tructiva en pro de todo lo nuestro. Sé cómo piensas y cómo^sientes con respecto al legado de Espada a sus hijas,de América”. ' La carrera de Fontseré en los decorados y vestuarios teatra­ les, empezó en los grandes talleres de escenografía de su Barcelona, donde ejerció el aprendizaje mientras asistía a la Escuela de Be­ llas Artes de la ciudad y continuó en París, donde fueron altamen­ te apreciados sus diseños para la decoración de diversas obras es­ pañolas y francesas, entre las que se destacan “La Casa de Ber­ narda Alba”, de Federico García Lorca, “Fuente Ovejuna”, de Lo­ pe de Vega y “Nuestra Natacha” de Alejandro Casona. Igualmente conquistó aplausos en Ciudad México por sus magníficas decora­ ciones y trajes para la revista francesa, “Bonjour México” que presentó Mario Moreno (Cantinflas). Tanto Crespo como Fontseré son antiguos y buenos amigos de esta redactora y nos complace mucho que nuestros compatriotas de “El Barrio” hayan tenido el beneficio de su talento y su arte, que es de categoría. Todos deben estar ailí en las noches de fun-S clones para apreciar estas presentaciones y deleitar el espíritu! con su belleza. . J


derecha: José A . Fajardo (B a rto lillo ), M aruja M as (E l H ada), M a n u el G onzález (E l P rín cip e ), R ey), Jiinm y Castro (C orte sa n o), in terpretan do una escena de La C enicienta


PRENSA — Martes, 6 de Septiembre de 1966

■*5 n ■

a en

) u i n t e r o V La Cericieria” 14 d-

'

«*•

11

P or ALBERTO ALONSO esfuerzo realizado para el m ontaje de la obra culm inó en jtu n d o éxito, al | El subir a escena “La Cenicienta" en la noche del pasado viernes, sábado y dom ingo en i l auditorium da la E scuela Pública N o. 83, Luis Muñoz Rivera, en Manhattan. • Si el vencer las dificultades que fueron surgiendo al paso de los días representó un lauro para el primer actor y director José Crespo, cuanto a la orga­ nización y coordinación del pro­ grama, la puesta én _escena—*1® 1| fAfJV “

p.o t u n o ' " ' ï N ' E . 1 jiN Q ( P n e r lo­ , n v mELLAN» ' citv rE Z -Romances d*1 Lengua* ota

recibido (h-°.n‘

en

BENAVENTE

‘L a C c n i c l e ^ ^ n r y j j

ñucho <*“« *ü^

con icler® !^inj. O*®*

¡s rs ^ s s ü ^ s s . se conservaran

s

el

;OTlO

“ n m e m o r^ a o v p T ite l a cintov B en av en te, i

e3

a 'isp. Ke-S'lVíl ia l

;v l s t a

os

‘ '

•» f t s c u e ‘« * 7 C r e s p o , a n u u ' - “ * j 0se C r e s p o ^ ------

- j ________ i

u

C e n ic ie n ta ” - - -

»

u

- ‘“

que d n 'f^e'·’i/ò b r a en tres T" ^ r r r e n ic ie n a". ..............

la*

ia del P‘*‘lor y

ff

doi

layton jccu»obra. v o H e-

presas. Ceniiesto o Más en -ión d®l h Vie)£ us dotes

pur

SunsguS’

E l re s to r e p a rv o

¡r<3?

e° e *

, : ,r« la» «ve­ le de la ca Lie 109, cr> pidas Segunda y

M au ran o

a

a c to r b o rin -l

EV « f t o r An>

P u e rto

R>c0¿ Ç n o g r a f ia ,

Pers0nal de ,errX) au.

? £ . ! f! 'v el a Faiardo

.C0" l a el Co-

;

Vn oti

Msnha»»-1". t \8urf»d<> •**,* Con es** ° "tereses Creado»J. tor de, ’ L°s -*

temporada d

tie rra w « “ 0e i a T e a t r a l e n ®* v e r a n o •’ i a e n tr a i;.» ** pañol e a g e n te . « ,a V i* P " r * e| L fu n c ió n » m e

José Crespo aro para int< central de a Manuel ■nar el Príi inar que él su vez el además de i

Maurano, v M'euel • sus tesr

b e rto

en ** I ;Uis Muftoi Ri

^

«es. y - e S z ^ r i c u e ñ a Ny-', S na, « ¿ noteCBta P « Charles « a - . hay que i’ .:dor esd i a C a r o , el a c t o r a r g e ^ chUena| d o m a . ^ C am acho . , frtífice tm c e

la *

car* cirnt»- en JOS» CRESPO U U ciónos es 0°cturV sibado 3 y ,ao; \ ^ , V " iV S r J Í l í K

•IDO EN AC

A u g u s to

m

0SFmen San­ ^ u t a T y A g u s tín O r Y los U rá a car*», o. Roberto *toiaái E SST\>-c°n .aleumbun; es Ton ,_ r| Gonzionío E.

Alicia C arm ona^ia u# actrices j oriundo de Ya ^

& encabezadc Maruja Mas.. Carmona, Ca ubia Olivero, uel Llao, A lierto Maura; Flor Sma »rdo, secun de la Escut >n Español >

sc tp t._

Contra

nocidos artistas profesionales de I tor de la parte coreográfica r ampl¡0 historial en la escena' musicalizador de la obra Junto a José Crespo, que llev. hispana, Un público deseoso de pre­ la dirección con cabal sentida senciar espectáculos de Dueña escénico, cabe señalar la des­ calidad colmó el Salón de Actos tacada labor del cordial yaucano de dicho plantel, para aplaudir Antonio C. Camacho, Presiden^ la notable labor de esta con­ del Comité creador de la Escue­ junción de valores noveles y la de Arte Teatral en Español consagrados qu£_tuvo a su cargo t Inglés . —— le la obra de El resto del elenco cumplió lio y tres acl ince cuadros, su cometido con interés en dar ervor artísti- lo mejor de su actuación, tanti» natalicio de individual como colectivamente. ite lucieron H i ici me* his- | Nydia Caro i última en

Ij. apenci* ME"»» ‘ asignado rtíin V e » ' PrM!i? Tínorttin'dade^ u “ "'.'“i / ú T . u c - « E<on6«ni<'»8 “ * . .

s s S s J s te n g 1

Esther L°* 0 .jVp\ra. jó s e c *l a± la. . c ?r0; L pi rastro y 13 iprTjreUr°n »nuel Gonzá ■ Sanabr,a, JÍmmlofniñüS qucc mterpr _ pn. Cordero, senci^1'Tf!en" ler encuenti Mike V v r , “' * la Escuela ^ r ^ o r a á teaU0 I f aV.í Rivera, en e>pan«i que Í ^ ' í / . t r . l « ^ ‘ acierto « ‘" ^ 0 » u . ccom« t ' l a Cenicienta'^ araor a priREPARTO >y la encantador. rupo __ C enicienta ........................ Nydia Caro sltt en actor están vi PS principales’ u‘” . trab»lar _ =“ -■»■<*“ **- P rincipa .................. M anuel González —os y de luc^*S’nara ayudar c rid* real lo que Hada .......................... M aruja Más ^ r.»n>P“ Vat r a 'a T VERANO de J J J Ç S , su ¡¡¡¡¡C ¿e sangr»’^ ^ s‘e en escena, .la pu- Poeta ........................ Augusto Borgej ndo gener0“ f l llama su« genuino f <tu« >r sincero lluml- M adrasta .................... A licia Carmona iño • 108 f * „or el éxito mas í ^ „ labor orada d9 Ia j U. El Rey .......................... M iguel Llao Pancracio ..................... Fior Sanabria on coronado* P « atr0 e s p » » ^ co®ubW«*. ideal

«J55

la bistorw d i r!idol)aTa nU

ia

Bum Bun B arto lillo

caU*“ \ , n desl«" _

«.“ ÜSr ï «edieadon^ ^ vU,a. con

^

|

............ \ Roberto M aurano ................ José E. Fajardo

“La Cenicienta” será presencon un lujo y propiedad

noblc¿a V,cof tcmP le; la jeo tod a »“ a través c o n o c i« « e n t o a d q u ir i d o ^

J o s é C r e s p o .« que H o n ro '

, p erso n a d e l *

* " S 5 2 »(V ¿el teatro tic

, ,0 « í a ^ t de I p g y ” a . *»“ Allj( a Ia ^ xCr»n0:» T __ _ {U1Itv «“ —‘ que «-’10 [^P^ a n cier'o*

\e Arte >. uu<“dc lu;;üía'- V3'* drUndldo ^ rw4„d<. í c en \T ° d f l e n d ' Uv ^ een « l a » / e ",ftrn > an o V CRESPO ,,iií.»\ld>d inna^ * J .d e c ia " »í' rJ " , 0 qllf « a

u entra'1 «

. . . » ........................

motivo prin. . clon es «roplo toair

d * u represe"’

irensión v '* f

s -b í s s s

m<rt ti no vC

eJ?eCtadoren

••EATí-V

» o « es» M lisi« rvosotrosp»>-t„ p>* . Ï 2dado S Ïta- • « & ? . ^ S qut * , , . ^ r "' r

__'.« A brí hó .i* lleru* ai respectivo acuerdo,

Mtocldo empresario pueriorriquefto, h str i ó* <ra v 7 Juwo.vj.-. mismo espectáculo» bo·-·ïitrfuaarquejralno menos popular canta»* Irtguez. Aunque la fecha no ha sido dada a la iue el gran acontecimiento ocurrirá en Marzo en el tope de las admiradas. 1■■ •‘nru^rafta :>n !<>•; niTi«i hobresailentess don Jacinto p»'n.n'< in<‘. representada en la] Hiver;!’* £ SI un de semana pasado. Actuaron! Maruja Mis y üoberto Maurano. Y la dlraccl&nj na...Una película que debo ;.cr exhibida ^ Miriam Aponte. La dirección correrá a carfo cantante CxJlllo González, asegura que y? es casas en la Isla del Encanto. OdUto, que s j 16 1 Jlbarlto de Lares11, adgulrlft popularidad

T

rZ>\+ Palo-

uteratura

eS Í A

re ,^ tm o r a c w r ^ í sienten P°r ^ R o tu n d o rc^ “ : uni

Shooestldao. o - tldad, « r°°

p aa bbllo o , y la

sollcttAT do la

de MadrW. . te a t r o ^ f 7 uando era • ^ eiie genial

Doeta qf» , ^ rnlal « w r de

u

pobre*»),

„)r.neft sean dedica

M

prí»i- • ••Uil* '

calle 10^

r

-

*

\ ,

T ercet

M

con

" ^SSü -

sB sc^E:

^.-rltorlo en e

Josí- ^ - Ç - S p l -

rector V dramaturçO c o m e d to ^ ^ ra don

^

-hoy

•m .a C Cenicienta " -..Ua e n lc u - - ^t ^Q»en el pU. oertado , r ( u o teatral se -

mos' c»Plta' * 51 “"!Tera teatral

p recisáro n te

estuvo el d i-

^

scntaci'“'‘1

Seco, a dcll paP®*

d c s ln te ré s .^¡su ^ u gran exv»-

r t ^ 1^ «• ¿ bUb0 de <*U ^er a tondo el t~ . mundo.

Comen?-6 *“

» . r^ ;m£ t S o ° Zen

c

meNd,

--------------

juventud, JP**

*o. A él * rM u z a f al?ún n,cesarlo ^ ^

<jci es-

i t i r l | - r c¿

üunbun,

)K *cl6.

é l

Jos1-' uii brO

,v*”«ttícncU c«Mcsejo, j,.l Ilustre ^ ‘fí^ a ra .h a a p r0'

fe d e ra l

^

dar a de r.uc nos I* r ' ñor A»tofk' toro -j r "

del teatro

B L j r ’a a S ·s s tv S jríW f-f* tren6.

tra cultor a /

Sucfto

ps

etnlnentc aÇtrl* - despucs o* b U c a ^ ^ o uetnp0

La actriz española Maruja M» en uno do sus dos personajes: La Vieja del Bosque.

El actor artentlnn Ro'te'to '!*••


Carlos FONTSERE. Pintor, esce­ nógrafo, Ilustrador y fotógrafo.

t BIENVENIDO I Una de las m ás im portantes em­ presas editoriales de Madrid, cuya dirección es asum ida por el ilus­ tre novelista Camilo José Cela, pre­ p ara la publicación de un libro de bellas im ágenes de esta Ciudad de los Palacios. L a edición saldrá a la calle en los prlm e r o s días de ~r 1968, con motivo de celebrarse en M é x ico los Ju e­ gos Olímpicos. No se tra ta rá s o 1 a m ente de ofrecer vistas se1 e c c i onadas de esta capital, sino que se procura­ rá, al p r o p i o tiempo, o f r e c e r tam bién, fotográ. ticam ente, esce­ nas q u e refle­ jen el ambiente, el e s p i r i t u, la pqesla i n c 1 uso. de' las t o m a s principales.

. _

.

w

Ln e e rito T B J

Con ob.íeto de realizar esta ta ­ rea, está desde a y e r en tre nosotros Carlos Fontseré, pintor, escenógra­ fo, ilustrador de libros y fotógrafo de nom bradla universal. R eciente­ m ente, estuvo ya encargado, por la m ism a casa editorial, de c a p ta r las fotografías que ilu stran un libro del propio Camilo José Cela titu ­ lado "Nueva York am argo". Es un libro próximo a salir a luz y «al que se e s p e ra con expectación, atenido al prestigio literario de su autor. P arece ser que en un principio está proyectado en carg ar al poeta Octavio Paz el texto Üe ese libro sobre México City.

Carlos F on tseré tra e la misión de to m ar de m om ento u nas tre s m il fotos. E sta rá aquí h a sta prin­ cipios de 19S7. y reg resará unos m eses después p ara tom ar, por lo m enos unas tre s mil fotos m ás. Se h ^ á luego una escrupulosa selec-, clón. T raç haber resid'do algunos años en P arís, en donde creó. en+re otras, las decoraciones p ara “La casa de B ernarda Alba”, de G ar­ cía Lorca. Carlos F ontseré residió en N ueva York. Se ded'có enton­ ces. de preferencia a la publicidad, y por largo tiem po fue el director artístico del D epartam ento de pro•moción de una fam osa 'firm a de perfum es. Después vivió en Lon­ dres, dedicado de nuevo a la esce­ nografia y a la p in tu ra de cabal’ete. De Londres se trasladó a Ca­ taluña, su país do origen, y allí posee todavía en nlena m ontaña, entre la mole del Pirineo y el m ar, una casa de cam po en la que cons­ truyó un inmenso taller.

Desde hace algunos m eses Vuel­ ve Carlos Fontseré a residir en Nueva York. T rab aja p ara diver­ sas editoriales europeas- y am erica- • ñas y es el director artístico de la revista m ensual “Tem as", de gran difusión en la A mérica L atina a cuyos públicos va especialm ente destinada. Carlos Fontseré conocía ya Mé­ xico por haberle sido confiado, años atrás, el decorado y el ves­ tuario de una revista francesa que fue presentada en el teatro Iris. ¡Bienvenido! ,


VIATGE AL PIRINEU DE LLEIDA -k

I k

au.it

( olïU s

L' a t r o .

£C «.

£

i n t « .t

j,V I.é6.

&

T

ú

t W

¿lí

,



Sec. "C " — I I do Diciombro de 1966 — Póç



a a ■ ■ s ■ ■ ■ i'jJtm 1 1 1 1 1 I I I ™ b1111 t u f e . ; D 1 1 1 1 ¡ 4

[

i

m

i

m

i

mi mi y t ó i n i

«¡« i

lljl

owli. ol Ncvr Yo rk, -tnxdesuien a re m oviag upjaw n (o m odera cornmercial em ponurus on G rand a n d Bioom e Streels, along ¿fie n e w ly e xtended B ioaów ay aitery. (Q leuson's Picloijal 18S4j

C aries i T erry F o ills e r c

Sem hlant el cul d e n Ja u n ie t qu e m a ! s’e stà qu iet, e n aqu esta, la n o stra q u a rta av en tu ra novayorquhlü} ens tro b a re u en el G reenw ich V illage. P assat W ash ington S q u a re , a n a n t eap a valí, e n l'e m p o ri d eraig u t de finals de segle, en tre els heatniks qu e treliallen, en un Iofl d e lí 5 X 0 B ro o m e S tre e t, New Y o rk , N .Y . 1 0 0 1 3

Telefon: 925-1622


^

H e r a ld T r ib u n e p h o to by J O S E P H G A 2D A K

HAP-HAP-HOORAÏ—Dalí paints from inside a balloon at bis happening at Lincoln Center last niglit.

DALI AND THE WHAT’S HAPPENING? By Jo h n M olleson W ell, h elio D a lí, a n d h a ll to th e e, b lith e sp irit. S a lv a d o r th o u n ev er w ert. N o t la s t n lg h t a t t h e h a p p e n in g in P h llh a rm o n lc H a ll. A r e ­ c o r r e n t q u estio n w a s w h a t ’s h a p p e n in g , a n d a rea so n a b le a n sw er w a s n o t m u c h . A g o o d h a p p en in g , D a li sa ld a co u p le o f w eek s a go in a sew er, is w h e n n o o n e k n o w s w h a t ’s h a p p en in g . B u t t h is o n e w a s m ore m y stify in g th a n m y sterio u s. H o w d id a d istin g u ish e d p a in te r ev er g e t - m ix ed up in a sta g e p ro d u ctio n ? H e is a g r e a t so lo lst, ln a sew er o r o v er a lu n c h e o n ta b le . B u t la s t n ig h t c a lle d ío r a n en sem b le, a n d D a li w a s n o t a t h o m e in t h e crow d . A good ly crow d w a s th ere, b o th in th e h a ll a n d o n sta g e, w h e n th e ev en in g b eg a n w ith th e p o p u la ted sta g e in sh ad ow . T h e n a great; elè c tr ic ro se b eg a n to p u lse in th e

d a rk n ess. I t co n tin u ed to sh in e w h e n t h e h a ll’s m ovie sc reen sta r te d to flicker an d th e h a p p e n in g co m m en ced w ith a sh o w in g o f “U n C h ien A n d a lu ,” a su rr ea listic film m a d e b y D a li an d L uis B u n u e l in 1929. I t w as a strik in g sta r t, esp e c ia lly w h en t h e s lit ey eb a ll oozed, b u t t h a t sin g le stro k e o f th e razor w a s a lo t / sh a rp er a n d b etter focu sed t h a n w h a t follow ed . D a li, c a n e a lo ít, stro d e to sta g e ce n te r a n d m ad e a sp ee ch . H ard to ío llo w b e c a u se h is a c c e n t ls p rofou n d b u t t h e g ist o f l t w a s th a t S p a in has tw o a u th e n tic g e n iu se s— D a li a n d P ica sso . B ó th good sh o w m en , b u t also g o o d p a in te r s, an d . to n lg h t w e w ere to h a v e tw o ío r th e sin g le p rice o í a d m issio n . N o t D a li a n d P ic a sso , b u t D a li th e sh o w m a n a n d p a in ter . W ell e n o u g h . B u t h e follow ed w ith a c o n d e m n a tio n o f C ezan n e a n d Le C orbusier t h a t raised

som e h a ck les in th e h a ll, an d sta r te d th in g s o ff ln a le s s t h a n m ellow m ood. G a la , D a li’s w ife , m o d e l a n d in sp ira tio n , w a s in trod u ced , a n d sh e w a s ro u n d ly k issed b y h e r h u sb a n d a n d th e n m a d e a th a n k fu l e x it. A ll th is w h ile, a h u g e p là stic b a l­ lo o n w a s b ein g in fla te d u n til it s tra n sp a ren t h em isp h ere fille d th e rear o f th e sta g e . D a li a n d h ls w ife w ere se e n in sid e in t h e "balloon— G a la in a w h ite robe, D a li ln s h lr tsle e v e s a n d n o tie . .. H e b e g a n to p a in t th e Inside o f th e b alloon . F ir st a b la ck cro ss, th e n so m e y ello w a n d b la ck a n g e ls, t h e n so m e w h ite ír o s tln g a n d o u tlin es. P a in t r e a lly flew ln th e In terior, an d th e n D a li w ou ld ap p ear o u tsid e th e b a llo o n t o m ak e a q u ick sk e tc h o r tw o o f a giri in fie sh -co lo red leo ta rd , or o f n o th in g a t a ll. T h is w a s w o rth w a tc h in g , b u t w h e n D a li w a s

d e c o ra tin g t h e re a r o f t h e b a llo o n , ío r t h e b e n e flt o f a sw a rm o í ev e r -p r e se n t p h o to g rap h ers, th e ca u se o f a r t m a y h a v e b e e n served b u t t h e a u d ien ce su fie r e d . Y o u d o n ’t t u m y o u r b a ck o n tihe p a y ln g cu sto m ers. W h a t else h a p p en ed ? B e n G rau er m a d e som e d esu ltory co m m e n t. T h e S a r a h L aw ren ce M od ern D a n c e G rou p sh ow ed th e n e e d fo r m ore tr a in ln g . M oon d og su rveyed th e sc en e, an d w a s w ise ly .s ile n t. T h e F ree P a n ta s y Q u a rtet “e x p lored n ew m u sic fo r p le a su r e ” — th eirs, a n d t h e T o n y S c o tt Q u a rtet a n d C arl H o lm e s’ C om m an d ers m a d e th e Join t ju m p a n d h a d m o st o f th e h a p p en ers fr u g g in g o n sta g e w h ile D a li to o k recltn ln g p oses ío r th e co m era m en . f G o b ack to you r ea sel, D a li, a n d it w ill be g r e a t to h a v e y o u b ack w h ere y o u b elon g.


ONE OF THE MOST UNIQUE EVENTS OF OUR TIME

A new masterpiece by Salvador Dali/ wi 11 be created on the ¡mide of a transparent plástic bubble on the stage of Lincoln Center'i Philhartnomc Hall. The great Spanilh artist will follow the inspiration of the Renais> lance tradition of Leonardo and Rflphael by painting his spectacular while inspired by scores of musicianj, poetí, dancen, lingtn, models, pantomimíib and roving rácontaun.

Thecat&lonlan paInter resardi hii tableaus u bfln* inaplred by MI aapects of contémporary art. sclence,culture andmetaphyslcs. He wlll eo a step beyond the Classlc Renalssance tradltion by havin* hot cnly numeroua períonners to anímate him, but alao an audíence to inspire the perlormen and the master as well. assisfmg Mr. Dali: TONY SCOTT QUARTET; THE FREE FANTASy QUARTET (World Prem¡«r«); SILVA (« o tic d a n « r from Crazy Horse Siloon in París); MOONDOG; CLyDE W. MORGAN of José Lemon Co.; REGINALD SIMMONS ACO. (Africana); Cari Holmei & THE COMMANDERS (Discotheque discovery); RUTH McFADDEN; SARAH LAWRENCE COLLEGE (Modern Dancen); MARy PANGA­ LOS (on*the-fpot interview); BEN GRAUER, Host; and many more.

Llght sculpture by Jeífrej GHck: plástic bubble by Alr-Tech Industries. Inc . a subsldlary of the water Kldde Company, a Fox-Wolfe Enterprises, Inc. Presentation. Kurtcerf, Productioa Coordinador

PHILHARMONIC HALL, Bway & 64th St. TR 4-2424 Some seats s till availablc $7.50, 6.0 0, 4 .0 0 , 2.00


ENCICLOPEDIA D EL

ARTE POR

RAFAEL MANZANO Y

CARLOS ROJAS 3.a edición

rítmicos, de una extraordinaria sensibilidad; marchó a Norteamé­ rica, donde vive en la actualidad; sin abandonar sus figuras estili­ zadas, a lo Modlglioni, ha ganado en empastes, en fuerza expresiva. Son también espléndidos sus floreros. En Nueva York sus exposi­ ciones tienen mucho éxito. C a r l e s F o n t s e r é . Nació en Barcelona; vive desde hace tiempo en Nueva York (10 East End Ave., 21). Realiza una pintura muy ordenada, cuidando mucho las calidades de la materia, de gran fuerza expresiva e inspirado en el mundo neoyorquino, pero con una visión dulce y vernácula catalana. Ha triunfado también como escaparatista. Es un enorme pintor y muy considerado en Norte­ América.


c o h a l a n s | ,

_

G £ \R J _ fc T

d

Í B U I X A N T .

r

O

r t c C R A C Ü n ' .

Tenim l a s a t i s f a c c i d de pre­ s e n ta r a v u i a l s n o s t r e s l e c t o r s un a l t r e a r t i s t a que ha tr io m fa t a l ' e s t r a n g e r : C arles F o n tse r é , d ib u ix a n t, decorador, gravador i p in to r . F o n tseré nasqué l ’any 1919* De ’ n o i demostrà t o t s e g u i t l a seva vocacid om plint l e s se v e s l l i b r e ­ t e s e s c o l a r s de t o t a mena de n i ­ n o t s . A ls 14 anys deixà l ' e s c o l a i es d ed icà a la seva gran v oca­ c ió . De seguida es consagrà a l ' e s c e n o g r a f i a i a l d ib u ix p u b li­ c i t a r i . Ve l a su b le v a c id m i l i t a r i F o n tseré aporta e l seu a r t i l a seva persona a l a causa r e p u b li­ cana. Com t a n t s m ile r s de compatrio­ t e s n o s t r e s , p assa a França on e x e r c e ix t o t a mena d ' o f i c i s : ven g e l a t s p e l s c a r r e r s , t r e b a l l a en l e s barraques de l e s f i r e s , f o r ­ ma part de l e s c o l l e s que es l l o ­ guen quan v e l' è p o c a de l e s v e r e ­ mes . Més endavant puja a P a r ís i s ’ i n s t a l · l a en un modest h o t e l . Comença a d ib u ix a r i ven l e s seves p roduccions e n tr e e l s am ics. Fa h i s t o r i e t e s per a r e v i s t e s i setrmanaris i n f a n t i l s que tenen gran a c c e p t a c i ó . Sdn d ’ e l l e l s d eco­ r a t s per a "Nuestra Natacha" de A lexandre Casona i "La Casa de Bernarda" de Garcia Lorca. A l ’a l l i b e r a c i d de França e l k i n i s t e r i de l a R econ struccid f r a n c e ­ sa l i encarrega uns c a r t e l l s de propaganda que sdn e l o g i a t s per tothom. I l·lu s tr a m estrívolam ent, en e d ic io n s per a b i b l i ò f i l s , e l s l l i b r e s s e g ü e n ts: "El Romancero Gitano" de Garcia Lorca; "Oda a EEj/an^a”, de Maragall; "Odes a Barcelona" de M aragall,V erdaguer, Ldpez P icd i Pere Guilenyà; "La f i d e l mdn a Girona", de Joaquim Ruyra. M en trestan t, s 'h a c a s a t a l a % a i r i e de S a in t Germain des Prés". Es a P a r ís que co n eix Mario Moreno "Cant i f l a s " . El c è le b r e

T

\

j <

f m

G R A V A D O R

. è ¡

PIN T O R

a c to r mexicà s'en tu sia sm a amb e l s p r o j e c t e s t e a t r a l s que l i han e s ­ t a t e x p o s a ts , a ccep ta l a c o l·la b o r a c id de F ontseré i e l n o s tr e com patriota amb la seva m u lle r , s e ' n va a Mèxic, on r e s i d e i x a l ­ gun temps, després de f e r trio m ­ f a r e l seu a r t . De la seva e sta d a a Lèxic c a l d esta ca r l ' è x i t soro^ l l d s de l a r e v is t a "Bonjour Méxi­ co", de l a qual F o n tseré és au­ t o r , e s c e n ò g r a f is t a i d ir e c to r . Des d e l 1951 e l matrimoni Fontrs e r é v iu a Nova-York.Després d'un t r e b a l l dur i p e r s i s t e n t han a c o n s e g u it d ' i n s t a l a r - s e en un estudi.Amb una premsa l i t o g r à f i c a de f u s t a que, des de P a rís s'h a anat p a ss e ja n t per t o t arreu , una d 'a q u e lle s premses de l ' a n y de l a p ic o r , amb l a qual F on tseré t i r a e l s se u s gravats a l b c ix , e l s a ig u a f o r t s i l e s l i t o g r a f i e s . A NoVa-York e l n o str e a r t i s t a es c o t i t z a cada vegada més en ca­ da una de l e s s e v e s a c t i v i t a t s . Ara e s t à preparant una gran r e ­ v i s t a d'ambient mexicà en l ' è x i t de l a qual ha p o s a t - m o lt e s . e sp e ­ r a n c e s . E l seu gran amic C a n tif l a s , que h i e s t à molt e n g r e s c a t, h i ha d 'ap ortar l a seva c o l l a b o r a c id personal i fin a n c e r a . Perè Carles F on tseré a més a més de gravador i decorador, és un gran p in to r . Es la sev a gran p a s s id a l a qual v o l consagrar l e s s e v e s fu tu r e s a c t i v i t a t s . La p e r s o n a l it a t p i c t ò r i c a de C arles F ontseré, n 'estem s e g u r e , s'aferm arà cada d ia més g r à c ie s a l e s dues q u a l i t a t s a r t i s t i q u e s que p o s s e e ix : e l s e n t i t d e l r e a ­ lism e i e l bon g u s t . Té 34 anys va molt ben preparat i és b a ta ­ lla d o r. Esperem c o n f ia t s e l s nous è x its a r t í s t i c s d e l n o str e com patriota.

T . D . ®



M olta gent amb armes l’anaven cercant

Caries i Terry Fontseré Nova York

a 1 home vegeren qu’estava segant, vos home el bon home lo bon segador heu vist una dona amb el Redemptor? El Rei Herodes-Canço nadalenca popular

Nadal 1966


T E A T R OE NE A STH A R L E M Bajo I os auspicios d e l Seal o f Pue rto Rico que d i r ig e A n f o n io C. Cam acho, SETAS, la Escuela de A r t e T e a tra l en Español e Inglés, ha vue lto a reunir este verano, p o r tres años consecutivos, un numeroso gru p o de jóvenes residentes d e l " B a r r i o ” , en el East H a r le m de N u e va York, in teresados en a p re n d e r aspectos diversos d e l a r t e escénico.

f

t

Una d i v e r t id a escena d e l entremés de C e rvan te s "L os H a b la d o r e s ” , que, d i r i g i d a p o r C a rlo s Esturo, se ha re p re s e n ta d o en el a u d i t o r io de la Escuela Luis Muñoz Rivera, en la c a lle 109 de M a n h a tt a n . De izquie rda a d e rec h a: C a n d y C a m e ro n ( I n é s ) , N i n a Moss ( B e a t riz ), Vicente G ra na do s ( R o ld a n ) , C a rlo s Esturo ( S a r m i e n t o ) , A l f r e d o M e j l a ( P r o c u r a d o r ) y José Pérez ( E s c r ib a n o ) . La o b ra fue un éxito.

}'

C o m o una le cció n de in te r p r e ta c ió n , y d i r i g i d a p o r C a rlo s Esturo, se presentó a los alumnos de la Escuela una esce n ifica ció n d r a m á t ic a d e l "L a m e n to p o r la m ue rte de Sánchez M e j la s " , de F e d e ric o G a r d a Lo rca. A los acordes de la g u it a r r a de Francisco Juanas, el b a ila rín español José B arre ra rea lizó una d e m os tración, m a g is tra lm e n te in t e r ­ p r e ta d a , d e l " d u e n d e ” lo r q u ia n o . V. G ra n a d o s y C . Esturo r e c ita r o n .

Bajo la d ire c c ió n c o r e o g r á f ic a de A i d a Lioy, el g ru p o de alumnos de la Escuela in te r p r e ta r o n en f o r m a de r e c ita l y d a n z a -p a n to m im a la o b ra p o é t ic a "T he Q ueen a n d H e r States' , de H o w a r d Jones ( e l G a r c í a Lorca negro de H a r l e m ) , encabezados p o r el b a ila rí n p u e rt o r r iq u e ñ o V ic t o r La ra. La d ir e c c ió n musical estuvo a ca rg o de C a rm e n M o r a l, y e l d e c o r a d o de to d a s las obra s presenta das fue diseñado p o r el D i r e c t o r A r t í s t i c o de T E M A S , C a rie s Fontseré.

64

spanish-english theatre arts

1

/PRESENTS SChOOl THE QUEEN AND HER ESTATES „ Luis Muñoz Rivera Sel and other poems (P.S. 83) 219 E. 109 St. (bet. 2] Written and directed by Howard Andrew Jones THE ENSEMBLE: Norma Albert, María Cordero, Neida Cordero, Barb Gortman, Howard Jones, Victor Lara, Carol Manago , Margie Martin Renee McKnight , Yvonne Owens, Elaine Richardson, Lucila Rivera, Deborah Thomas, Linda Thornhill, Zorina Waring, Celeste Wellman Potpourr i ---------------------------------- The ENSEMBLE Sleep Awake Carol Manago Shelling Shelled Shells Elaine Richardson Evening Neida Cordero A Walk With Myself Linda Thornhill To Have Have Not Yvonne Owens Hydrated Shadows -------------------------- Renee McKnight Dance Pantomine --------------------------- Victor Lara Linda Thornhill Again Today Barbara Gortman Celeste Wellman Neida Cordero Cenotaph Celeste Wellman Fall To Barbara Gortman Where Comes Song Zorina Waring Decline and Fall Deborah Thomas Coquette Howard Jones Lucila Rivera Incidental Music Victor Rios S His Orchei THE QUEEN Narrator Howard Andrew Jones Mother Barbara Gortman S o n ----------------------------------------- Victor Lara and THE ENS] THE SPANISH-ENGLISH THEATRE ARTS SCHOOL Director Muriel Westlake Administrator Lucila Rivera Executive Secretary Betty Black Director (Spanish Language )"" Carlos Esturo Director-Playwright------------ Gayle Greene Poet in R e s i d e n c e ---------------Howard Jones Set D e s i g n e r ---------------------Caries Fontsere C h o r e o g r a p h e r ------------------ Aída Lioy Musical Director -------------- Carmen Moral

"LOS HABLADORES" by Cervantes directed by Carlos Esturo CAST j Pro curador----------------------------José Perez R o ld an -------------------------------- Vicente Granados Sar miento----------------------------- Carlos Esturo Bea tri z------------------------------- Nina Moss Inés---------------- ------------------ Candy Cameron Alg ua cil ------------------------------ Jesse Marrero Escribano----------------------------- Alfredo Mej ia FLAMENT FOR THE DEATH OF A BULLFIGHTER" by Federico Garcia Lorca directed by Carlos Esturo CAST Bailarin------------------------------ José Barrera Gitarrista---------------------------- Francisco Juanas Lectores------------------------------ Vicente Granados ________ _______________________________ Carlos Esturo , Sets-----------------------------------Carles Fontse Mu s ic --------------------------------- Carmen Moral Co st ume s ------------------------------ Brooks-Van Horn Lig hting ------------------------------ Times Square Lighting

REACH INTO YOUR BAG Written and staged by Gayle Greene THE CAST

IN ORDER OF APPEARANCE

Ji m -H en wo od -----------------------------------------He Betty Ha v er sm it h----------------------------------- Ga C oo ki e ---------------------------------------------- Ea T i t o -------------------------------------------------vi C ha rle s--------------------------------------------- La Jo j o ------------------------------------------------- wi Kdiip------------------------------------------------------------------------------------------------L i Dar len e --------------------------------------------- Re Brenda---------------------------------------------- Ce Santa------------------------------------------------B1


Natural History Magazine First Annual Photography Com petition "NATURE AND THE CAMERA" y j/n '¿ ¿ i /< j

/ t a i / 'r c n

//t a f

a i v o t r /w /

fïrn m re f/e n c e f/t f t / c f c r p a / t / ic e x / tt m io n J u t íg e d a f -‘/ / e .?íi>)<‘> irn n , > i(a ic it in o f - io / n t n / •'M tj/t u / - l ( a t c / ) 2 < S , /!K 1 S

These are the prizeivinners ancl selectecl honorable mentions in Natural History’s first Photographic Competition. 36



fiòHUtlÉG \A V€ AftílL



C A M IL O J O S É

A- T - e n ^

CELA /

M ARÍA

***>

y

f c t * tftÍA A ~\ Cb - ÍM Á<

N iim

SA B I X A

d e ck&SLO

■i A l i y & 'i K v \U \h ¿ t

{ o J L u a k JU . M í c I I a c í -

£ u iic , t i .

**U « i ¿ tÁ -

h * lu u


A

A

v

V

Ir «

h

l

f e

l

-

f

í


LOS

S IT IO S

GACE 7

A distancia.-Hom D im e lo q u e c o m e s... y n<J te d n e el lu g a r, p e ro si q u ie n e s se m u ía n en luí'no a .a m esa, u c eso ñus ua ra z ó n u n a p o s ia l c u lin a ria , en cuaiiiu

a

hU

y

a

iti

v e /, n e l l u

a n n s ia u e n ei íe c u c rd o . H e m o s re c ib id o noy u n a p o sta l. SJi e lla se n o s dice q u e se h a lla n e n la m e s a d e la n te ue u n pescau o a l n o m o co m o ios de la C o sta D rava. i^ue lo n a c o n ü i.n e iu a u o j e rry , p a r a los tr e s « g o u rm ets» , e n ­ tre io s q u e c a u e c o m a l a u ú i n u c ­ iría, a C a rlo s 1 o n ts e ré , y a d g n L u ij l-'encol q u e e r a el in v ita d o e sp e ­ cial de la >.asa. U uei p isu , ya i-iue e ste se e n c u e n tra e n u n o ue ios ra sc a c ie lo s d e N u ev a Y ork. N o s d ice n q u e et d o c to r P e n ­ co! les llevo ei Duen tie m p o uebue G e ro n a. Q uizas ello e x p liq u e ei que no se a b u e n o a q u í. Ï ta m b ié n ue ios re c u e n to s en to rn o a u n a m esa. Hi p e sc ad o , no s e ra del M e d ite ­ r rá n e o , c o m o c u a n d o lo c o m e n en j a ig u n p u n to de n u e s tr a C o sta B ra ­ i va. t e r o .es s a b r í a - * g lo ria , p o r q u i i l : d o c to r P erico! h a b r a a m e n iza d o la c o m id a , d ib u ja n d o con p a ia o ia ., lo s rin c o n e s de n u e s tr a c o sta , n ú e s t ía s c o s tu m b re s y n u e s tr a íd io sin c r a s ia to u a. M ie n tra s C a n o s y l e rry , le e s ta ría n e sc u c h a n d o c o n es la ilu sió n c o n s ta n te de v e n ir Has­ ta n o s o tro s , lo c u a l <Je vez en tu ..n d o les es lacti'o .e, p a r a re g re sa i ^ a q u e l N u e v a YorK en u o n u e tiene s u c a s a a b ie r ta p a r a los g e ru n d e n ­ ses... U n a c o m id a a m ile s d e kiló m e tro s , p e ro q u e n o s p a re c ió cual s: p e rc ib ié ra m o s no so lo el o lo r J e s a b ro s o p e sc a d o al h o rn o , sin o e c alo i de las p a la b r a s que, tm ie n u o c o m o te m a n u e s tr a s tie r r a s y n ú e s 1ro m a r, se d iría n en la s im p á tic a re u n ió n e n to rn o ai «peix ai lo rn » ..!


«En menos de una hora, pasar a escuchar sardanas de una plaza porticada enclavada ya en la parte central de la pro vin cia, como es la de Banyoles, a o tra abierta, m a te ria l­ mente ¡unto al m ar, como la de Palafrugell, es una de las ventajas que ofrece la provincia de G irona. Menos de una hora, que es el espacio de tiem po, para c u b rir sin excesivas prisas la distancia entre los referidos dos puntos. Desde «Can Tiste», con balcón natural sobre el lago, en compañía de sus a n fitrion es Caries y T erry y del in vita d o de honor, el Doctor Pericot, para rem em orar viejos encuentros en Nueva Y o rk y sacar la conclusión de que aquí es donde m ejor se está, acu­ dim os a tom ar café a la Plaza de Banyoles. Había audición de sardanas. Una audición de sardanas algo sicodélica cua si ensayaran acom pañam ientos con nuevos ruidos, pues estando la plaza abierta al trá fic o , los m otores de los coches pero, princip alm ente , de motos, que se detenían, pero sin pa rar el m otor, desafinaban grandem ente con la melodía de las sar­ danas. Una verdadera lástim a.

c o v »

r * i 4 v d o s

Como después de los hijos, mandan los nietos y los del Doctor Pericot habían ido a Palafrugell a b a ila r sardanas en el ú ltim o día de la fiesta m ayor, hacia allá fuim os, tras escuhar dos sardanas en Banyoles. En Palafrugell tam bién las tocaban en la plaza. Pero allí habían tenido el acierto de no d e ja r c irc u la r vehículoj Alguien, m alicioso él, d ijo que era para así poder in sta la r más mesas los cafés. Pero la realidad, sea cual fuere el m otivo, es que las sardanas se escuchaban m e jo r y se bailaban tam bién m ejor. Y es que la sardana, que form a parte de un rito , precisa de una concentración, que nosotros diríam os de un respeto. Y en Palafrugell supieron tener en cuenta este detalle..... »

G. B.

Nosotros decimos que el a u to r de esta gacetilla, publicada en el d ia rio

Los Sitios,

tiene mucha

razón, y consideramos

que nuestras Autoridades deberían tener en cuenta este pun­ to y no p e rm itir, cuando se celebra una audición de sarda­ nas en la Plaza, que las m otos, en p a rtic u la r, hagan de dicha plaza

una pista de carreras; sobre este inconveniente hemos

recibido muchas quejas, esperamos que sean las últim as.

iA -x -T l


E

m

l m

l í m

^

M

' é

h

Carl es Sentís va d i r d ’ell que «fé una cara mefistofélica, per ò és una p er so na a ngel i ca l». F o n t s e r é és un h om e q u e j a ha passaf la c inq ua n ten a i les seves facci ons tallants, un xi c amagades sota la b ar ba b l a n ­ quinosa i cargolada, li estal vi ari en c e r t a m e n t el maqui l lat ge si a les seves i nf i ni tes acti vi tat s hi afegís la r e pr e se nt a ci ó de l ’i n ef abl e L u c i f e r dels nostres Pastorets. Me f i s t óf el e s o Luc i f er , la v e r i t a t és que Car les F ontser é, vist d ’ap r op, s en t i t i escoltat, no té ben rès a v eur e amb el d i m o n i . • Carl es F o nt s er é s ’ha dedi cat s e m p r e a acti vi tat s ar tí st i ques de tota mena. Es un ar ti st a en la més estri ct a accepció del mot: l ' h o m e que pr act i ca l ' a r t . A r a bé, cal afegi r que és un a rt ist a pol if acèti c. Perquè és pi ntor, di bui xant, escenògraf, grafista, r e a l i t z a d o r de *comics», c r e a d o r de contes i nf ant i ls , di s seny ador d ’i n t e r i o r s , de decor at s i de v es tuar i t eat ral s, p r o ­ fessor de cur set s d'escenografia pràcti ca p er a nens de H a r l e m , fo tò gr a f, r e p ò r t e r . . . I és que ell ha sigut s em pr e un h o m e i n de pe n de nt . H a i n t e n t a t de f e r s em p re al lò que més li ha i nt er essat . E s t a r el menys c ond i ci on at possible p e r tots els c on di c i o n a m e n t s que i mp ed ei x en que l ' h o m e es r e a l i t z i com a persona. A i x ò n o és pas cosa fàcil. Ell, però, bé se n'h a s or ti t. Fon t ser é, que té un esper it o b e r t i ampl i, c u ri ó s i at en t sempre, no es podia c o n f o r m a r a m b una es­ pecialització. N i t a mp oc a m b un espai r e d u i t i c o n ­ cr et . I ha s i g u t — és encara —un r o da mó n. Acabada la g ue r ra va v i u r e a París. Exposi ci ó de p i n t u r a a di verses galeries, m un t a t g e s escenogràfi cs i disseny de decor at s teatrals, c o l ' l a bo ra c ió gràfi ca a di ar is i revistes, i l ·l us tr ac ió de l libres... F i n s que va a n a r a Nova i j o r k . H i va a n a r com a t ur ista. Però

m

m

m

ñ

i §

l 9k

m

m

aquel l es muntanyes de ñn es t r es ,aquella a gl ome r ac ió h um an a li va i nt er essar . I s'hi ví qu ed a r. L' in t er ess av a — i li segueix i n t e r e s s a n t — l 'home. A qu el l a n u m e r a c i ó i nac aba bl e d' homes. Er a n a t u r a l que s ’h i quedés. A Nova I j o r k , a la i n me ns a N ova I j o r k , s'hi va instal·lar, va f er -hi amics, va t r e ba ll ar , va c o n è i x e r una novayo r ki na d escend ent de catalans. Es v aren casar... N o ­ va I j o r k va ésser la segona estació. U na «gare» sense h o r a r i s fixes,però a m b i n n o m b r a b l e s t r e n s de parti da. A r a a San Fr anci so, ara a M è x i c ; a París al tra cop, o a Barcel ona; a Roma, a L o n d r e s o... P o r ­ queres. F on t s e r é és un h o m e jove. I nqu i et a i insat i sf et am en t jove. Por qu er es , la seva casa i el seu estudi a r r e c e r a t s en un t u r ó de l ' a l t r a p a r t d'estany no signifiquen l’esgotament i la re ce rc a de la t r a n ­ qui l· li tat . Carl es F o n t s e r é va s e n t i r la necessi tat d ’apr op ar - se més a la seva t e r r a i a la seva gent. Ro da mó n r e c a l c i t r a n t , hi havia un pai satge— físic i h u m à —que era el seu. Havi a de t o r n a r . Per ò n o pas p e r quedar- se r e c l u i t a M o n t g u i x i Can Tista, s i nó per m u n t a r aquí una al t ra estació a p a r t i r de la qual r e ­ c o m e n ç a r les seves r u t e s i nesgotables. J a fa deu anys que Car l es Fontseré i la seva dona passen l l a r ­ gues t em p o r a d e s a Porqueres. Ell, però, ha que da t una mi ca desil·lusionat. S'està p e r d e n t — à d hu c als pobles m o l t p et i t s — ai xò que ell en di u la m o r a l de les pet it es coses. S'està p e r d e n t ai xò que a N ov a [ j o r k estava p e r d u t ja feia mol ts anys i que el va f e r d e c i d i r a quedar-s' hi . A q u í a Banyoles, als pobles peti ts fins i tot, els t emps també c o r r e n depressa. M é s depressa que nosal tres. Est em p e r d e n t el d o m i n i de les coses més petites, de les nos t re s pr òpi es coses cot i di anes. Po ts e r aviat — si n o ja a r a —s er em homes vençuts, ul trapassats, excedits. Pot ser un dia acabar em de p e r d r e del tot el d o m i n i del p r o p i cap, la es pont aneï tat si ncer a dels nostr es s enti ment s. L ' e x p os i c i ó de r ep or t at ge s que veiem ara al T int

no

és

pas

una expo si ci ó f o t og r à f i c a. Cada

r e p o r t a t g e és un c o n j u n t de fotografies i text que si nt at it za un p r o f u n d i d e t a l l a t estudi que l ' a u t o r ha f et de la vida d 'u na ciutat, un poble, un b a r r i d e t e r ­ mi nats. D e la vida d ' u n s ho me s de Nova LJonk, de M è x i c o de Roma. D e l ’home. Són una tria — injusta s e m p r e — e n t r e c e n t e n a r s y m i l er s de fotografies. E n t r e m i l e r s de segons de la vida de l ’h om e d e t i n ­ guts en el t emp s p er obr a d ’un a l t r e home i d ' un

«c/ic» opor tú. La m i r a d a cl ar a d ’ un nen, el c a m i n a r poca-solta d'un begut, la ganyota d' un c a nt ant o la t ristesa d' un poeta. Les peti tes coses cot i di anes que ja n o d o m i n e m, que se'ns escapen. L' ex posi ci ó del T int c on vi da a una p r o f u n d a i seri osa reflexió. JAUME BOIX Horizontes

9


•n ï < revista qu in zena l núm ero e x tra o rd in a rio san m a rtiriá n ' 1969 año XXIII d ire c to r: pe d ro m adrenys Caballé ed ita: acción ca tó lica p la za santa m aría, 5 a p a rta d o 21 im preso en talleres p a lm a d a san m a rtiriá n , 19 banyoles de pó sito le g a l ge-67-1958 2 0 OCTUBRE 1 9 6 9


ESTRENO DE «MARIA SABINA» EN NUEVA YORK

THEODORE S. BEARDSLEY, JR.

( R eportaje gráfico de C arlos FONITSERE y fotos en MAURID d e «M.H.»)

El estreno m undial de “ María Sabina A puntes bibliográficos

ion: C a U .

Unco v „ Ce /a 7 ' .

*

egro Por C srlfia

’ 1 de ¿o*

José ^C(V J, ija

a cto res actors solodad rom ero & m iriam cru z e tte b a n chalbaud. em ilio ro d rig u e /

í-. Cr

d ire cció n escénica stage d ire ction luz castaños lum inotecm ca imagen bnan kahn

i *

eve c0« J , Corf^ de/ toi

'

<o. P

ar)° COfae .

«

M adrid - Palm o de M allorca

or rzoo

loo ,

e n st-T • . ~" ‘/,cfl

,

r

*

v9i°-

rv'-0

4*

“' í i k c ¿ » f

d

£

a ^W "U,1C¡<» ■><« 0

J o » '0’

■' M m

« ? L z¿# *>

«•

loSrarn rAn

h ! /^

liCk»t« $6, 4 50. 3 50 3 2 50 AvAiiAbip 4t the bo> ottico at 57st S 7av (rom m arch 15 mail order» mana sabina. 613 w155»t.ny.ny 1003?

Pni 6> 19?0 ] j ----- - * L * s jm s 0

refníe're.5» \ r , .

69

’ * « « * / * * * , , V Y l/f

*

E h ¡ r» Z W f “C j r ÍJí>udet!

9 2 (5 -3 6 0 2

special group

X V ííí

bin* en

l"ÍOf teatral r }

OWo, I970i 3

fi£í£rv-*

paï^c

co n d u cto r

píJ f

p

e * Yo

v\ ^

Cr«s.; n,-?,,,

« M 5.

yV(

C^

ÍSSI? the manhattan scnooi or 'TaíS music carnegie hall april 1^1970 8 30

r 0

,

*

.' *1*- ?^ - O r„

n iW

^ 'V<* JV*

Thp T-n ,e v < a e

un

*» *

T

CtV ¡ e

« f ^ i ^ « « * * *>■

W -"W ¿ A

0r y del con,

*5 / „ ,

,a tc ^

o5’15,

d ire ctor o ion de revere V_,l I U I U o C o

' ,,eva

ía ">«da, e; >

M CM LXXl

new yprk umversity jc p ç

C ^ í í ^ s Ó S 0' 1

°

ÍJas de

Echo°fa

Prem -

'

'feno de ^

B

Cno- 5 d e]

°

* Cela> Ce1a ei

ÍSútn. I 3 le(j e' /ie s u m en rj~ , L u z C Estaños* a s t o r . . ,Ju 0 e ’> ií>70> i t0* P ro fa 1 , , ( ) K 1.

iVv-i

C¿1* ,

Iih

20

P rtc r B loch, - A rl

4] /■ j.* ^ ^ r^otas ” J 9 7 0, , ¿

o\

fot,0s

7 , en h]t

U

m

*

A* * « > V i

V TT

------

Bervl ç , de B*Ud* ■ Soko¡° K

J t o m e r / o egr° P°r

I de p

ccH »0^

*9 óslanos i ;

•- de Cn

íía « « ,

■«<■«/ le

1 << A » ' Vr

c ot°

«>'•

^'»A*

J ‘,W0 a « « . d * , .

c fE S ^ r íó ^ -

»«>” Soc.«n'O ' * ' * J :C < f «J° ‘í ï i b * ^ ' , r p3 j

o*

-°VJ

Vo

1 9 ? o ),

( l ? ahn l 2970)

ív 0

x x x v i u ,

q i

a P ° 8 Í t Í v as pQr

ü)

Tam

Í7r e» « m a :'h r ¡ ‘

Música,

« 7 0 ,. , 7

G°rdoa Wass on ^ a a so n «n A W yYork J t Ti, _,{

ot

Ic io ' ttY

1-0 'I

^

] 1-12.

0\>\«0"’

ti* *

.

e " « y e c ta n ,,, "Ü” 1U n -

con

n

\a

*

.

3

A g o s to .

**■ u¿’s- The ^

W een

cot°’

W 1'

’c ^

T-W„. •f ro ín e 0/

-

</f,,r-;s de

¿U"** <•<#«, „

T ° ° '° n n·’ -· ila W e/ope.,.

lla n to

’197(

5 *a A fn Jr,—

a i t / Pr

ia

?■

fig u r a

-

"

d ;Se^.

cir-

h | 111(,o

tocias y A ,

»

c„,„

'« t o r e a .

y negro-

erj

A, 1

Co/ores de Sotn> „

1 * ' “ re •

Ç .M

Avve*. . - 0 e »

***

Í Í A

1

' i « ««*•

r¡c

,

‘ ' JS e» o

« * P « : VI cí ,u:«, irs a ,

&xce?s;0r K, 8

™»yof ,W : , ,·w t« el a

n eg ro .

o t'

- /»Gi O t^ 1

I» * *

,

1 tr^n.spare¡

á«'

*,'*"'*?•

ira ,, 7 -J,n«-

^

" " '^ P ^ - n b e r

Coí«mune o

C e \» i

.

^treno- r „

197°>,

Pe,er «och. «M . .

j

So^-

.

,,„ tt

r t c\»í°0

. E*cC‘

»

Sabina,» ’ fs?1Cena er¡ esp^x t

r\

,t

Prem ie.

*"«. »««„„ „ ’ jV< /ï* /(

» « foios „ ir .

i, 0/3neo y n„

....... .... *

'*

~ — ' ' “a a q u í

P"“ic Sochiy T , £ ï ! « Fom, . >■• 3 de R o S í T ^ S a í

y core,

o


♦ L ’E X C M .

AJUNTAM ENT

i la C o m is s ió de C u ltu ra de la L lo t ja del Tint, te n e n l'h onor de c o n v id a r -v o s a la in au guració d e l'E x p o sic ió del C ic le T I N T I,

FOTO-REPORTATGES DE CARLES FONTSERÉ i a la x e r r a d a " in f o r m a l” que es c e le b r a r à a c o ntinuació, a m b l'a s ­ s is tè n c ia d e l’a rtis ta . A c t e s que tin d ra n lloc a la L lo tja del Tint, d is s a b t e dia 2-4, a les 7 ’3 0 de la ta rd a . B a n y o le s , ju ny de 1 9 7 2 .


ie l

24

d e Juny a l 16 d e Juliol d e . :

7

1 9 7 2 ^ j^ » ító ia a les 2 1 h r ffe s tiu ^ íe les 1 2 a les 14 h. 1 de les 18 a les

y

% ^

----------

- y

1

V

-

A * .* * *

V

1A ROMA DE RAFAEL

ÇT

* .

•*

A NOVA YORK I TRfrtóPORTATGES NORDAMBHCANP +Z .

\*s


N o t i c i a d 'e n C a p ie s F o n t s e r é

Carles Fontseré inicia les seves activitats artístiques cap allà l’any trenta, amb il·lustracions de periòdics, lli­ bres i revistes, disseny publicitari i de cartells, i alguna escapada al camp de l’escenografia. La guerra civil no estronca, com a tants d’altres, la seva activitat creado ra, sinó que la posa al servei del país, col·laborant acti­ vament en l’edició de cartells propagandístics, llibres i pintures murals. L’any quaranta instal·lat a Paris, torna a la seva activitat en el camp de la il fustració, la pintura, el disseny i l'escenografia. Més tard, reparteix les seves estades entre Nova York i París. Com diu en Domènec Guansé, Fontseré és un home de múltiples recursos, artista nat i pintor d’ofici, un d’aquests catalans rodamons i simpàtics que tot els és pàtria per allí on van i que sempre tornen al born. No és fins l’any 60 que comença a treballar en el foto-reportatge, acompanyat moltes vegades d’articles periodístics, i on l'aspecte humà n’és sempre el tema principal evitant de caure mai, en l'esteticisme, el trucat­ ge i en l'art per l’art. Es aquesta faceta humana la que, junt amb el prestigi internacional que l'avala, ens ha inte­ ressat més de fer conèixer a la Llotja del Tint, amb els cinc foto-reportatges dels Estats Units, Mèxic i Roma que exposem, reportatges que Angel Zuñiga ha descrit com

a «testimonis inimitables d’una sensibilitat apassionada que tracta de disciplinar se amb l’objectiu, a força d’ob­ jectivitat». Hi ha en el seu treball un concepte nou d’aquest art, que està molt lluny de l'idea que alguns en tenen avui. Cap fotografia pot considerarse una «obra» en el sentit correntment acceptat d’aquesta paraula, i és sencillament perquè no s'ho proposa. El que val, és cada con­ junt de fotografies expressant un sol concepte i formant una unitat fragmentada. Com que el prejudici en contra de la fotografia com art de creació està profundament establert, perquè la crítica d ’èlite té l'idea que tracta estrictament amb imat­ ges trobades i, és menys lliurement imaginativa que la pintura i l'escultura, creiem que els reportatges de Car­ les Fontseré estan en la linia de lluita contra aquest pre­ judici, i com que les arts plàstiques estan degenerant en una «idea» incorpòria i purista,—l'Art Conceptual és el funeral lògic per a la superestructura teòrica i esotèrica de l’Abstracció—les arts menors mostren avui dia, una renovació d'innovació i de vitalitat extraordinària que es d'un gran interés.


G A C E T tLLA S B a ñ ó la s n o h a c e n a d a e x tr a ­ o r d in a r io p a ra p e r m a n e c e r en ca b e z a d e la s p o b la c io n e s co n a c tiv id a d c u ltu r a l, a r tistic a y d e p o r tiv a . N a d a e x tr a o r d in a r io p o r q u e s ie m p r e , d a n d o e x p a n ­ s ió n a e s ta in q u ie tu d c o n s ta n te , e s tá p r o m o c io n a n d o a c to s c u l­ tu r a le s y a r t ís t ic o s , u n o tra s o tr o , c o m o e n c a d e n a . Q u e es • ■u n a c a d e n a "de o r o p u r o ”. Q u e e s lo q u e la h a c e p e r m a n e c e r en p r im e r p la n o .

H oy, e s ta ta r d e a la s sie te v m e ­ d ia, n u e v a m a n ife s ta c ió n , n u e v a in a u g u ra c ió n en la " L lo tja del T in t’*, donde, se p r e s e n ta u n a e x p o ­ sic ió n de " F o to - r e p o r ta je s de C a r­ ies F o n ts e r é ” según re z a el títu lo . Q ue a la vez se ñ a la q u e a c o n tin u a ­ c ió n h a b rá u n a " x a rra d a in fo rm a l”, con a siste n c ia del a rtis ta . Un a rtis ta , C arie s F o n tse ré , que c o n ce d e a h o ra u n ta n to p o r c ie n to m u y 'im p o r ta n te de los d ía s del año, 3 v iv ir en B a ñ ó la s, C o n c re ta m e n te e n "G an T is ta ”, u n a m a s ía d e sd e la -q u e se v islu m b ra el L ago con to d a la p az q u e in fu n d e de lejo s, o sea. c u a n d o n o se e sc u c h a n los ru id o s .

i

" L w ' S t f V * ---------1 O tra p a r te del a ñ o la p a sa en N ueva Y o rk ... o v ia ja n d o p o r c u a l­ q u ie r p a r te del m u n d o . R e p o rta je s fo to g rá fic o s de d iv erso s p u n to s, con e sta v e rsió n e s p o n tá n e a en él. Si alg u n o s p in to re s se m a n ifie s ta n a tra v é s d e su s c u a d ro s. F o n tse ré s a ­ b e h& cerlo ta m b ié n p o r m ed io de la s fo to g ra fía s q u e son u n a e x p re ­ sió n viva de e ste m u n d o q u e nos ro d e a , p e ro con los p e q u eñ o s o g ra n d e s d e ta lle s q u e sólo c a p ta n a q u ello s q u e sa b e n f r u ir ía p le n a ­ m en te , en lo fccllo y en lo á sp e ro , c o m o C a ries F o n tse ré . Im ág e n es q u e son re fle jo d e su p a s 0 p o r d e te rm in a d o s p u n to s, y de lo q u e o c u rre a lre d e d o r n u e s tro , q u e a veces d esco n o cem o s p o r e s­ ta s p ris a s q u e n o s h a ce n m ir a r ex ­ c lu siv a m e n te h acia a d elan te , 's i n p a r a r n o s a c o n te m p la r lo q u e o c u ­ r r e a n u e s tro lad o . Q ue es lo q u e m a y o rm e n te fo rm a p a r te d e n u e s ­ tr a vida en el m o m e n to de p r o ­ d u c irse. E n to d o s los m o m e n to s. U n a so m a rs e a d iv erso s ; p aíses, con su g am a de p e rso n a je s v p e r ­ s o n a je s p o rta d o re s d e la a n é c d o ta d ia ria , eso es lo q u e n o s o fre c e rá la e x p o sició n de G arles F o n tse ré q u | p e rm a n e c e rá a b ie rta h a s ta el 16 de ju lio ...


r I P r im e r C ic le d 'A c t i v i t a t s C u ltu ra ls P a tro c in a t p e r l'E x c m . A j u n t a m e n t L L O T J A DEL T IN T C . Sant Rere Banyoles 1971-72

â–

r i


LOS

Miércoles, 28 de Junio de 1972

SITIOS

« V ia je por un m u n d o íntim o»

El sábado, en la “Llotja del Tint“, de Bañólas, se inauguró la exposición ¿íí “Foto-reuortatges de Caries Fontseré C o m e n ta rio s » d e l a u t o r y «Ce o t r o s a s i s t e n t e s ( e n t r e e llo s , C a r lo s S e n t í s ) a lo s t e n i a s p l a s m a d o s La “L lo tja d e l T in t ”, en B a ñ ó ­ la s, h a s id o a lg o m á s q u e la r e ­ c u p e r a c ió n d j un- v ie jo y n o b le e d if ic io p a ra la c iu d a d . E s la in c o r p o r a c ió n d el m is m o a u n a se r ie d e f a c e ta s c u ltu r a le s y a r ­ t ís t ic a s en u n m a r c o a d e c u a d o c o n la fo r m a c ió n d e u n a C om i sio n u e C u ltu ra d e la m ism a , la cu a l, c o n la c o la b o r a c ió n d el A y u n ta m ie n to , v ie n e d a n d o c o n ­ tin u id a d a la s m a n ife s ta c io n e s ta n a r r a ig a d a s a l e s p ír itu y al se r h u m a n o .

A h o ra d e n tr o su “P rim e r C iclo rie A c tiv id a d e s”, el p a s a d o sá b a d o st- abrió, p a r a d a r p a so a u n a e x ­ posició n que s o rp re n d e y a tr a e , p o rq u e c o n ju n ta m e n te a tr a v é s ,de la im a g e n y de l a p a la b r a e s c rita — fo to g ra fía s y te x to s — p r e s e n ta u n o s a sp ecto s, de e stn s c o n ju n ­ to s o re s u lta d o s s u r g i d o s . de la s in flu e n c ia s de tie r r a s , c iu d a d es, clim as, so b re los. h o m b re s. La id io s in c ra s ia de los m ism o s -t.e a c u e rd o con s u s ra z a s m ed io a m ­ b ie n te , época y c ir c u n s ta n c ia s e x ­ te r io re s e n qi}e se d e se n v u elv en . B a jo e l títu lo de “F o to - R e p o r 't r t g e s de C a rie s F o n ts e ré , se p r e ­ s e n ta n d e sm e n u z a d o s a tra v é s de la c á m a ra , c u a tro a sp e c to s d iv e r­ sos, c o n c u a tro te m a s t a n d is p a ­ re r y a tr a y e n te s a l a vez c o m o : ‘ Sol y m o sc a s” — M a rg in a d o s j e C iu d a d de M éxico— . “L a R o m a de R a fa e l A lb e rtí”. “ U n a a u to p is ta lla m a d a “ El c a m in o r e a l ” d e n tro C a lifo rn ia F la s h . Y f in a lm e n te “Un d o m in g o en W a s h in g to n S ciu are” com o fla s h de N u ev a York. T e n ía el a tr a c tiv o la in a u g u r a ­ ción, q u e tu v o e fe c to a la s 8 de la ta r d e , de u n a c h a r la que se a n u n c ió com o “in f o r m a l”, si b ien sólo lo fu e e n lo q u e a sp e c to r e ­ tó ric o e in c lu so de co lo cació n se re fie re , y a que e n lo d e m á s, h a pide u n a d e la s m á s c o n c re ta s, con n u e v o s y d esco n o cid o s a sp e c ­ tos, d e - u n " m u n d o q u e '» ' VéMS n o s p a re c e c e rc a n o , p e ro q u e tie n e su s in c o n g ru e n c ia s e n la v id a co ­ tid i a n a . Q u iz á , n a tu r a lm e n te a n u e s tr o e n te n d e r , fu e q u e . q u ie n e s ta b a a l f r e n te de l a m ism a , el a u to r C a rie s F o n ts e ré , v is tie r a una b ie n c o r ta d a a m e ric a n a , p r e n d a con la c u al n u n c a h a b ía sido v isto , lo m á s “in f o r m a l” . M á s que c h a r l a co m o c o n fe r e n ­ cia, fu e c o n v e rsa c ió n e n tr e todos, e n l a que p a r tic ip ó a sim ism o el p e rio d is ta C a rlo s S e n tis , c o n o c e ­ dor d e v a ria d o s a sp e c to s q u e sa b e c a p ta r y e x p re s a r, y o t r a s p e rs o r a s d el m u n d o d e la c u ltu ra , de la c ie n c ia y de la s a rte s , que lle ­ n a b a n e l sa ló n . LA CAMARA FO TO G R AFICA

C a rie s F o n ts e ré , c o n te s ta n d o a u n a p r e g u n ta , d ijo que p a r a él, v is ita r u n a c iu d a d sin lle v a r e n su s m a n o s u n a c á m a r a fo to g r á f i­ c a le r e s u l ta r ía alg o in c o m p le to e in c o m p re n s ib le . P o rq u e ia s c a r a c ­ te r ís tic a s h u m a n a s , ese g r a n p r o ­ ta g o n is ta d el m u n d o , p u e d e n q u e ­ d a r p la s m a d a s e n e lla , q u e e s lo que i n te n t a h a c e r. A u n q u e se g u id a m e n te n o s s o r ­ p r e n d e r ía a l s e ñ a la r que g e n e r a l­ m e n te su ele s a lir c o n u n a que p o d ría m o s lla m a r p re m e d ita c ió n p u e s se s e ñ a la a sim ism o unos c irc u ito s e in c lu so te m a s , en o c a sio n e s se g ú n el tie m p o s e a so ­ lea d o , g ris o n u b la d o . D ijo que, c o n tr a lo que a lg u n o s c re e n n o se p u e d e ir a eso d e n o m in a d o “ a lo que s a l ta ” sin o d e te r m in a r u n te m a : n iñ o s, h o m b re s en :a calle, edificios, c o stu m b re s... “C u a n d o ves la fo to g ra fía , e! m o m e n to c ru c ia l y a h a p a s a d o ”, dijo, cosa, — p ro sig u ió — que s u e ­ le o c u r rir c u a n d o v a s a fo to g ra Jiair “.m u ch as cosas", q u e casi sie m p re d is tr a e n la a te n c ió n , p o rq u e e s ta d ebe e s t a r en b ú s ­ q u e d a de a lg o c o n c re to , p a r a lle ­ g a r a tie m p o , p re s c in d ie n d o en aq u ello s m o m e n to s de lo s d em ás.

re s de b o lsa s de p lá s tic o n e g r a s a l p if del W o rld T r a d e C e n te r de N u e v a Y ork, r e s u lta á lg o p a r a d o jic o ... p e ro tr e m e n d a m e n te re a l, p o r u n a filig ra n a d e l p e n s a m ie n ti. y u n a a c c ió n e n su re a liz a c ió n , E l ra q u ite c to M o n er, a l s e ñ a la r lo lo g ra d o fo to g r á f ic a m e n te con e sto s saco s n e g ro s, d ijo que a q u i se n a b ía h e c h o alg o s im ila r f o n los “In f la b le s de P o n s a t í ” p re fi n ta d o s e n G ra n o lle rs e Ib iz a ,

tip o s que v ie n e n a v e n d e r c o sa s que s a c a n de u n p a ñ u e lo de b->1sillo e n r o ll a d o : clavos, p e q u e ñ o s u te n s ilio s ... O de a q u e l que te n i a seis p lá ta n o s p a r a ' v e n d e r, p u e s to s e n tr e s g ru p e o de dos p l á t a r.of c a d a u n o , y a l p r e g u n ta r le c u a n to q u e ría p o r los seis le r e s p o n d ie ro n que sólo los v e n d ía n de c1o.-' e n dos. ¿ P o r q ué? — “P u e s p o rq u e si le v e n d o los se is... q u é m e q u e d a r á e n to n c e s p a r a v e n

Caries Fontseré, aclarando pormenores sobre su expo’ . sición de fotografías. (Foto Butmya)

ior, c a ra c o le s... “E L C A M IN O R E A L ”

E s el n o m b re o iic ia l q u e se tía a u n a de la s a u to p is ta s de C a iiío r n ia jun+o a l a c u a l se h a lla n v iejo s p u eb lo s, c o n su s iglesias, q u e se c o n s e rv a n e n l a f o rm a que le s d e ja ro n los e sp a ñ o le s, y que so n r e s p e ta d o s p o r a q u e llo s que a p e e o í n iló m e tro s v a n a g r a n des p c b la c io n e s, a la s c iu d a d e s ele m us v o rá g in e d e los EE. UU. . r )a to cu rio so es q u e h a c e u n o s a ñ o s se tu v ie ro n que im p o r ta r c e ­ p a s de C a lifo rn ia p a r a s a lv a r a la s de a q u í de la “filo x e r a ”. E s ta s c e p a s que se im p o r ta r o n , d ijo , e r a n la s n ie ta s d e la s que e n su d ía, desd e a q u í fu e ro n lle v a d a s h a c ia a llá , d o n d e n o h a b ía . En C a lif o r n ia , p ro sig u ió , hay m u ­ ch o s n o m b re s e s p a ñ o le s y a ú n e n tr<~ ellos v a rio s c a ta la n e s . Se lle ­ v a r e n h a c ia a llá los olivos y o tr a s p 's n t a s . H a b ló d el c o n tr a s te que s t e x p e rim e n ta a l p a s a r d el m u n de a n g lo s a jó n a l e sp a ñ o l e n a q u e ­ lla s la titu d e s , e in clu so de la s ‘ g u e r ra s de lib e ra c ió n ” que m a s o m e n o s se o r g a n iz a ro n p a ra a c o p la r los d iv erso s p a ís e s b a jo u n solo siste m a , con el p a r a l e ­ lism o a c tu a l en A sia y A fric a d o n d e se c o m b a te el siste m a . Y p a r a n o so tro s, fu e u n a a g r a ­ d a b le s o rp re s a e l s a b e r q u e lo e s­ p a ñ o l, t a n t o e n lo c u ltu r a l com o e n o tro s a sp e cto s, tie n e a h o r a u n a g r a n a te n c ió n y p re fe r e n c ia por ■parte d e la ju v e n tu d , que se i n ­ te r e s a p o r la c u ltu r a de su s a r te p a sa d o s, los e sp a ñ o le s o la i n ­ fluencia. de e sto s e n C a lifo rn ia , y a que a h o r a l a n is to r ia se e s tá p o r.'e n d o a l d ía, h a b ié n d o la d o ta d o c!e a u te n tic id a d e n tó d o s su s d e ta lle s , que d u r a n te tie m p o h a b ía n sino sile n c ia d o s o te rg iv e rs a d o s , y q u e a h o r a a p a re c e n d o c u m e n ta ­ dos

al go que e s com o u n c la m o r con d e r? u n o s ijio m e n to s de v id a p a r a d a r C u rio s id a d e s com o el que u n a RO M A lu g a r a u n a s f o to g ra fía s que es lo de la s p la n ta s m a s típ ic a s en T a m b ié n conoce C a rie s F o n t ­ que p e rd u ra , el d o c u m e n to de u n a n u e s t r a C o sta B r a v a co m c es la serei R o m a , a u n q u e a q u í el r e ïe& llzabión. “ a tz a v a r a ” o Dita, p ro c e d e d e M é - p o r ta je de l a p o b la c ió n e n sí se M E JIC O * í*et/ d® d o n d e la lle v a ro n lo s e&- su p ed ita, a su fo n d o , p a r a d e ja r Si F o n ts e r é p u e d e h a b la r de la la n e s q u e a llí fu e fo n . Y que p a so a la fig u ra h u m a n a de R a N u e v a Y o rk d o n d e tie n e f ija d a su a lli tie n e g ra n d es a p lic a c io n e s / a e i A lb e rtí, a su c o tid ia n o q u e r ts i d e n c i a d e sd e h a c e a n o s, a n - p u e s de e lla s a c a n u n a e sp ecie de ji£Cer, c a p ta d o c o n la s e g ú rid a d te r io rm e n te vivió a lg u n o s e n M é - e s p a rto m u y b u e n o y ú til, y u n y e s p o n ta n e id a d de l a c á m a r a de jico, y a ú n de vez e n c u a n d o a s o - l x c r , e l “p u lq u e ”. Y h a s t a u n o s c a r i e s F o n ts e ré , que su p o lle v a r m a a q u e lla s tie r ra s , p o r lo que, g u sa n o s que e n e l m e rc a d o se a l a u d ito rio a tr a v é s de a sp e c to s n a d o su e s p ír itu o b se rv a d o r y de v e n d e n f rito s y a lg u n o s c o m e n d e sc o n o c id o s d e u n m u n d o que p re o c u p a rs e p o r la s co sas co n o ce in clu so c ru d o s, lo que a p o r tó u n a c re e m o s o p re te n d e m o s conocer, p e r fe c ta m e n te . S u r e p o r t a je s o - e x c la m a c ió n fe m e n in a . “ S i a ... h a de u n m u n d o de la s p e q u e ñ a s c o ­ b re “ Sol y m o sc as", a p a r t e los v a - com ido u s te d a lg u n a vez “p a lla - sa s ^ e io s p e q u e ñ o s d e ta lle s, cuya lo -es a r tís tic o s de la s fo to g ra fía s , rieles c r u d a s ”. L a b u e n a m u je r c o n ju n c ió n , f o rm a n l a g tran d e za tie n e n u n a v iv a fu e rz a e n lo s c o - e r n te s tó q u e sí. N o sa b e m o s el (jei m ism o, c o n e ste fa c to r h u m a i.-’e n ta r io s e sc rito s, que e n la p a ra le lism o , p e ro sí que to d o so n n o básico, que p e se a to d o , h a y r e u n ió n p ro lo n g ó d e p a la b r a , a m - “ b ich o s c ru d o s ” — Y n o d ig am o s, oue se g u ir te n ie n d o e n c u e n ta ... p H á n d o lo s a l s e r so lic ita d o s d e ta - p ro sig u ió , c u a n d o e n E E UU. se lies. U n e s tu d io h u m a n o d e l que 1< c dice que a q u í n o s com em os G il B O N A N C IA p a r tió de la v ie ja r a z a e n su N a tu r a lm e n te , ello a p o r ta m á s Q u iz á, p ro sig u ie n d o en es!e a d a p ta c ió n a l c a to lic ism o t r a s la tie m p o , h a b id a c u e n ta d e que a n á lisis, la s p re o o u p .v .n n e s del c o n q u is ta . S u g r a n fe, y a que m u ­ c u a lq u ie r cosa és t e m a fo to g r a fi- m u n d o in te rio r, c e i m u n .;o p r l ích o s n o d isp o n e n de c u ra s, p e ro co. p e ro p u e d e n p e rju d ic a rs e e n - t ;co, de los ú ltim o s siglos p u d o p r a c tic a n a su m a n e r a , a ú n con t r e sí. L ev a r consigo u n a d e sp re o c u p a ® , n c o stu m b re s a n c e s tra le s . Se re lirió L A S C O SA S A B S U R D A S p o r e l m u n d o e x te rio r. U n r o m p ie x c lu siv a m e n te en e s te caso a D iría m o s la s a g ra d a b le m e n te m ie n to de 'a c o n tin u id a d y a que “C iu d a d de M é x ico ” q u e a ú n no c o sa s a b s u rd a s . L a s h u m a n a s c o - s o r m u c h o s los q u e d e fie n d e n , y h a sid o a b so rb id a p o r el p r o g r e ­ sa s a b s u rd a s , com o e s te r e p o r- a p o r ta n p ru e b a s, d e que la s r e la so o p o r la s o t r a s p o b lac io n es, lo ta j e e n N u e v a Y o rk , titu la d o “U n d o n e s e n tr e el a n tig u o y n u e v o c u a l c o n s titu y e e n c ie r ta fo rm a d o m in g o e n W a s h in g to n . S q u a r e ”, m u n d o , e x is tie ro n c o n a n te r io r ! u n a especie d e re s e rv a de u n a s c o stu m b re s. S e ñ a ló q u e u n a vez te n ie n d o com o p ro ta g o n is ta s al d a d . a r t i s t a M u n ta d a y o tro s q u e a l Y a d e sp u é s de l a lle g a d a de C o a i a ñ o se re ú n e n y b a ila n u n a c o n te m p la r u n a s b o lsa s de p lá s - Ion, ex p licó , l a v e n e ra c ió n que e n d a n z a , que tie n e u n a se m b la n z a tic o n e g ra s , p e n s a ro n q u e lle n á n - C u d a d d e M éxico se s ie n te p o r c o r la s a r d a n a , a d e m á s de la f o r ­ d o la s e n g r a n c a n tid a d , p o d r ía n u n a im a g e n de l a V irg e n que fue m a , p o r el h e c h o de q u e e n ella c o n s titu ir u n te m a , u n a c o n ju n - lle v a d a e l’. á p o r H e r n á n C o rté s, S" m e z c la n g e n te s de t o d a s la s c .o n d e f o r m a s q u e d ie ra n re a lc e que e s c o n o c id a com o “L a V ir­ e d a d e s y p o sic io n e s so ciales cosa que n o o c u rre e n los d e m a s actos. a l fo n d o de los ra sc a c ie lo s. Y asi gen de los R e m e d io s" y ta m b ié n A u n a p r e g u n ta d ijo que a c t u a l ­ lo h ic ie ro n c o n la s a n é c d o ta s p r o - p o r “L a V irg e n C o n q u is ta d o ra ’ m e n te se e stá e s tu d ia n d o a fo n p :a s d el caso d e d ic á n d o s e u n a E n c u a n to a la “V irg e n de G ’ia m a d r u g a d a de d ía le s tiv ó a lle n a r d a tu p e ”, d ijo que h a b ía sido in de el a n tig u o m u n d o e u ro p e o y el con p e rió d 'c o s u o t r a s m a te ria s te g r a d a , p e ro q u e los p o b re s, ia s n u e v o a m e ric a n o , to d o a n te s i c i v ia je de C olón. S o rp re n d e que y a la s r e f e r id a s b o lsa s, q u e sirv e n de g e n te s se n c illa s sig u e n c o n su d e ­ te n í a n l a c ru z sv a stic a , que m o ­ fo n d o y te m a a l re p o rta je . “ S on, v oción a la V irg e n de los R e m s v ía n e n la s c e re m o n ia s a los c u ? d ijo , la s c o sas a b s u rd a s de u n ,io - d os que lla m a ro n a sim ism o “V irt r e v ie n to s, sim ila r a la s e ñ a l dr­ m in ’g o. U n a c to in ú til. Y si se ger. d e r ro ta d a " p o r f ig u ra r al ía c ru z d el c ris tia n is m o . T am b ién q u iere in c lu so u n a c to de p r o te s - f r t n t e de u n a s tr o p a s que p e rd ie ei c o n v e n c im ie n to , c a d a voz m a s t a a n te t a n t a s c o sa s in ú tile s a l- i o n u n b a ta lla ... a rra ig a d o de oue n o p u e d e ser g u n a s de e lla s p e r ju d ic a n d o a s e C a rlo s S e n tís p u so ta m b ié r. S 'm ple a z a r e n tr e civilización:-s. uv> h u m a n o s , m ie n tr a s que es>U a n e c d o ta rio , e sp e c ia lm e n te de lo.? ¡■ino que h a y h e c h o s que d o n e n ¡# e r a sólo u n a e x p a n s ió n . C e n te n a - m e rc a d o s de e ste n u n to , t o n los d e m o s tr a r que h a b ía ’i a b i i o e o n ta c to e n tr e ellas.


i-nos

2*7/ Ijis S L QPAT1B

CMTOMS

Carles y ïe rry Fontseré: Ç JTN ueva YorK a Porqueras Corles y Terry Fontseré son de las más sim páticas y cho­ cante» gente* q »te hemos teni­ do dportaalcisd de m c o c c t . D Iv ld e u bv r tiid f D c U cutre N*iívf. Y o rk y Porqueras. Cuando ie dcstoi cnasadoa tic la ssitadóR, de lo*1 nervios U rna* 7 del ritaw (fe vida de la ciu­ dad de lo» rascacielos, haf»n las m aletas y se van a Can Tlsta, que es una m asía que estuvo abandonada h asta que ellos la compraron, 7 Geude la que se domina en una pano­ rám ica preciosa, el laso de Banyofcs, que también lo es de Porqueras. No es que esta pareja sea de millonarios excéntricos, to­ do lo contrario, son artistas, y artistas que trabajan de firme p&ra poder cruzar el charco que no es coca que cueste cinco duros precisamente. Des­ de Nueva York, Caries Font­ seré m anda unas fotografías m agníficas sobre los varios a s­ pectos de la vida USA y aquí se las publican aunque no se las pagan muy bien. Supone­ mos que ahora que nos dicen van a volver, los gerundenses tengamos ocasión de ver nue­ vas muestras del arte foto­ gráfico de este catalán a fin ­ cado desde hace años en los Estados Unid06. Ju n to a su esposa, <¡i¿t a ojos nuestros

r

europeos, ee la perfecta en­ carnación de la m ujer norte­ americana, con la enorme ven . taja que habla un catalán académico, tienen un ansia común: tastalarse definitivamenüe en Porqueras. Debemos suponer que si muchos de Ion que viven en aquel bosque de enormes edificios, conocieran esto rincón de nuestra pro­ vincia, también estarían desfeosoa de reunir los su fld en tes duros para quedarse aquf. No sabemos, su comunicación ha sido una simple postal anunciando su viaje, <ii .abora se queiiarín, ni sJ>}uiei-A si harán, la exposición, pero prometemos en todo caso publicar aquí algruñas. Pero sí estamos seguros que la mayor parte de su equipaje será de ilusiones, esperanzas y este saber to­ m arse la vida por su mejor lado. Cuando Caries Fontseré se fue a América, lucia una bar­ ba de mosquetero, y nos con­ taba cómo las gentes se vol­ vían para m irarle, sorprendi­ dos de su pi'esencla, ahora su­ ponemos que con tanto mele­ nudo y barbudo será una per­ sona corriente, más aun cuan­ do tiene su domicilio en ple­ no barrio de esas gentes, que es además barrio d’e artistas. Tememos haber abroado de la amabilidad del lector, al contarles cosas de unos am i­ bos, pero creemos que quien dísde Nueva York, tiene pues­ to su pensamiento en Gero­ na, en el lago de Banyoles y en quedarse con nosotros bien merece estas pocas y siempre apresuradas lineas. ¿Nos per­ miten que Ies demos la bien­ venida? Gracias.

OAT

¡

. i .

! i

1

j

' ; : ¡


Ll* QUINCENA ’W · - ' · * »

EN TELEGRAMAS N u e v a Y o r k Flash En E l C o rre o C a ta lá n , d e l día 6 de a b ril, hem os v is to p u b l¡c o d o de r.u e vo , o tro tra b a jo de n u e s tro s u s c rip lo r C a r ­ ies F o n ts e ré , de la s e rie «N ueva Y o rk Flash», titu la d o «T im e s S q u a rr» , re p o rta je a co m p a ñ a d o con m a g n ific a s fo to ­ g ra fía s y de cu yo te x to tr a n s c rib im o s lo s s ig u ie n te s p á rra fo s : ♦Para lo s n e y o rq u in o s «Tim es S qu are * es la «cro ssro a d s o f the w o rld » , la e n c ru c ija d a de l m u n d o que no d u e r m e * . «N o es una plaza n i un «sq ua re»— ta m p o c o es e l o m b lig o de l m u n d o — es una gran e q u is c e rra d a en el c e n tro de M a n hatan fo rm a d a p o r el d e s lu m b ra n te B ro o d w a y y la S é p tim a A v e n id a » . • P r in c ip a lm e n te , p e ro es un n u d o de c o m u n ic a c io n e s d o n d e to d a s i as lin e a s d e l *subw ay» se e n tre c ru z a n » .

12

martes En el «C orreo Catal án * s e l ha publicado un ext ens o r e por t aj e g r á /ic o l sobr e la ciudad d e México, o rig in a l cíel nuestro suscript or Curies Fontseré.

2 8 m a rte s Un nuevo r e p o r t a j e gráfico d e C ar/es Fontseré puede a d m i ­ r a r s e en las páginas del Co rre o C a falán. Esta vez nu estro suscriptor inlcrrra s o b r e la industria de c o n /e c c ió r d e m o d t i en Nueva ¡Jotk.

c ms .

o

£ n e ¡ ¿;a r ¡o barcel onés El C o ­

r r e o Catalán, a p a re c e un r e p o r t a j e grá­ fico y t e x t o de nuest ro suscript or Caries Fontseré, titulado -México. La gran zo n ^ arqueológico de Teotihuacer • • En el campeoneLo regional de w a k r - p ñ h c e l e ­ b r a d o en Barcelona e nt r e l o s equipos de .Víataró-fi anyoles, n ue st ro equipo gana p o r cinco a cuatro.

2 0 ju e v e s El peri ó d i co ‘El C o r r e o Catalana pubh ca o t r o int eresant e r e p o r ­ taje de la serie «New Ijork í/ash*, bajo el I titulo * El Central Park bajo la nieve*, con U e xfo y /o ío g ra f/a s m agníficas d e nuest ro [s u s c rip ío r C aries Fontseré. 4 d o m in g o E n -El Co rre o C a t a l á n s e publica un int eresant e r epor t aj e gráfico de la ciudad de blew-ílork, original de Caries F o n ís e ré , suscriptor d e nuestra reavista que reci be quincenalmente en la ciu­ d ad de los rascacielos p a r* no p e r d e r c o n t a c t o con su apreci ada Banyoles


Í l

Cd i ï & L C / v t w l a t í ' * ; v ü' ° 1972

-

jtjiM jja jjM J im ttm ifM iiÈ ftfm n M J iM n M ir M ijm jr w a íM ts M s tm r jB J J tB iJ s iJ jr J tM r fB fiM iiM J jm r s K r js M J J M iJ J M r uu s B fs r m r fà

s AUNQUE ES PERSONA «ANGELICAL»

I CARLES FONTSERE. UN ARTISTA CON AIRES MEFISTOFELICOS BAÑOLAS. — C arles Fontseré expone en La Llotja del Tint una serie de foto-re portajes, a l­ guno de los cuales lia aparecido en EL CORREO CATALAN.

"Ma liberté”

B 4 ¡j ^ 5 b S

B

C aries Fontseré. A rtis ta . Que practica o ejerce alguna arte be­ lla P olifacético Porque practica muchas artes bellas. P intor, d i­ bujante. escenógrafo, grafista, diseñador de in te rio re s , decora­ dos y vestuario tea trale s, re a li­ zador de com ics, creador e ilu s ­ trado de cuentos in fa n tile s , pòs­ ters. carteles y film le ts p u b lic i­ ta rio s. fotógra fo, re p ó rte r... C ar­ ies Fontseré es un caso de pluriem pleo envidiablem ente o rig i­ nal. La razón más generalizad? de la profusión de p lu rie m p le a -. dos en este país es. sin duda, de tip o económ ico. El. si toca tanta diversidad de teclas, es por­ que sabe tocarlas y porque seguram ente sç m o riría si pudiera tocar sólo una Es una necesidad casi biológica. Fontseré hab'ando. acompañando las palabras con gestos espontáneam ente re p e t;dos. desprende e im pregna su alrededor de una transparente sensación de libertad. Desde siem pre ha te ­ nido muy presente su condición de persona humana y la ne cesi­ dad de una realización com o tal. Tenía que hacer aquello que re a l­ m ente le interesara, aquello que respondiera a sus inte reses vo

c ic lo n a le s . Y un hombre com o él. e s p íritu abierto, am püo. cu ­ rioso, atento, libre , no podía con­ form arse con una especialidad. Ni con un punto fijo , localizado y re /.ic id o en el mapa de la tie ­ rra. Tenía que ser a rtis ta , p o li­ fa c é tic o y errante.

Nueva York, Pans, Porqueres A París, al te rm in a r la guerra. A b rirs e cam ino con la única ca r­ ta. casi, de las cualidades inna­ tas y del estu dio no es cosa fá ­ c il. En París, Fontseré expone sus pinturas, publica sus dibujos en periódicos y re vistas, ¡lustra libro s, in te rv ie n e en m ontajes es­ cenográficos, diseña decorados .. Viaja y llega a Nueva Y ork. Co­ mo tu ris ta sim plem ente, recorre por unos días la ciudad. Pero le atrae aquella enorm e colmena humana, las m ín im as ventanas continentes de hom bres, la nu­ m eración incontable de seres hu­ manos desconocidos. Y se que­ da. En Nueva Y ork sigue crean­ do trabajando, hace am igos, co ­ noce una neoyorkina de ascen­ dencia catalana, se casan. Y si­ gue viviendo independientem ente, a su manera. Viajando errante a la busca de hom bres, de pueblos, de h is to ria s y cultu ras d ife re n ­ tes. De Nueva Y ork a París, de San Francisco a Barcelona, de Roma a M é jico o Londres, o... Porqueres.

-g V 7 - * - - . 7 / . r -.T —

Fontseré, via je ro im penitente, joven cincuentón, no ha venido a re clu irse para dejar atrás el infernal ruido. Si desde hace unos años pasa largas tem pora­ das en su casa de Porqueres, no es por agotam iento. Vuelve a su tie rra , con su gente. A su pai­ saje. Porque, lo m ism o que en­ tre vecinos desconocidos e inco­ municados, le Interesa la vida amable, franca y sencilla de los payeses. La gente, la vida, el hombre. Es muy posible que instale de­ fin itiv a m e n te su cuartel general en M ontguix i Can Tista, su casaestu dio escondida entre los bos­ ques que rodean el lago. M an­ ten er un piso en Nueva York cuesta una fortuna y una masía sobre el lago, con el Cap de Creus y el Canigó de propina, es algo sum am ente tentador. Pe­ ro será, en todo caso, un cuar te l general desde donde empren der nuevas e inagotables rutas Fontseré no podría m o rirse quie to . O rie nte será el próxim o viaje del a rtista errante.

Mefistófeles y el hombre C arlos S entís d ijo de él que «su cara es m e fis to fé lic a , pero es una persona angelical». Los cantos secos de su ro stro , a pe­ sar de la barba blanquecina y r i­ zada, lé ahorrarían ciertam en te el m aquillaje si a sus In fin ita s actividades añadiera la represen­

tación del inefable Lu cifer de nuestros Pastorets. M e fistó fe le s o Lu cifer, la verdad és que C ar­ ies Fontseré, de cerca, no tien e nada que ver con el demonio. No sé cóm o serán los ángeles, pero C aries S entís debía tener sus razones al d e cir lo de per­ sona angelical. La fo to g ra fía no la concibe co ­ mo un fin en sí m ism a. Le in ­ teresa com o m edio de captar la realidad. El m om ento oportuno, decisivo. Es la instantánea, la ex­ presión concreta y única la que captura con su cámara. Se apar­ ta de tru ca je s y de las p o s ib ili­ dades que ofrece el laboratorio. Sus re portajes son eso. Segun­ dos, centenares de segundos de la vida de los hom bres, de te n i­ dos en el tiem po. El hom bre, dis­ tin to s hom bres de lugares d is ­ pares. Cada re portaje es la culm ina­ ción de un proceso que comienza con un estudio, detallado y pro­ fundo, sobre una ciudad, un pue­ blo o un ba rrio de term in ado s^ Y de muchas horas de atención, cámara en mano, sobre el te rre ­

-r - T. - g r . y g r a r j v j va- v.-g.v r v .-

no. Pero que no se cierra. Por­ que entonces com ienza un nue­ vo reportaje, una nueva ciudad, otras vidas. Fontseré posee un au téntico arsenal fo to g rá fico . Más de tre in ta m il negativos so­ bre tem as vario s con predom inio de lo hum ano.. El hom bre; su gran preocupa­ ción. Lo que el llama la «Moral de las cosas péqueñas», que se está perdiendo, es un paso más hacia, la progresiva deshumaniza ción. Incluso en los pueblos más pequeños, se está perdiendo esto que en Nueva Y ork estaba per­ dido hacía años y que decidió a Fontseré a quedarse a llí. El do­ m inio de las nim iedades c o tid ia ­ nas, se nos escapa en m edio del enfebrecido caos consum ista. Como queriendo e vita rlo , Fontse­ ré — a rtista él y errante— las detiene en el tiem po y las a rc h i­ va. La mirada clara de un niño, el andar torpe de un borracho, la triste za de un poeta. La exp osi­ ción de ia Llotja del Tint, invita a una profunda re flexión. Jaume BOIX


M artes, 10 de diciem bre de 1974

LO *

» l 1 l O *

--------------------------------- -----------------

En «Crónica 2», de Carlos Sentís, se ha expuesto la temática del hogar D os geru n d en ses, J o s é María B osch Aymeric y Caries Fontseré, en la em isión La exposición sobre el “habitat" en el “Tint“ de Bañólas sirvió de marco para el análisis del mal gusto en algunas viviendas


NEW YORK CITY TAXI and UMOUSJNE CGIWMISSION

TAXICAB DRIVER’S UCENSE

EXPIRES MAY 31, 1974 CARLES

FONTSERÉ 2 2 7 0 3 6 Y O U M U ST R E N E W T H IS L IC E N S E£

____ a

NEW Y O R K C IT Y

T A X I and LIM OUSINE COMM5SS5GN 8 / BEAVE'R 3T. - NEW YORK 10005 N,Y.

30M/12/71

MICHAEL J, LAZAR, Chairm an

C.


G A V E T iL L A S

B

T. V. Tam bién la T.V. puede i a p o rta r satisfacciones. C om o! ésta del sábado cuando a las i 10 de la noclie, nos fue ol're- ¡ cido por U.H.F., u n re p o rta ­ je de m edia hora, realizado por Carlos S entís y teniendo coino p ro tag o n ista a un hom bre que h a recirrido m u­ cho m undo, pero que se e n a ­ m oró de Bañólas, com pró una m asía d e sta rta la d a cer­ ca del Lago, supo convertirla en cóm oda y agradable, y pasa tem poradas en ella con deseos de quedarse perman entem ente.

Se tr a ta , p u e s, de u n g e ru n d e n ­ se e n p o te n c ia . P o rq u e p u d ie n d o elegir, p re fíro a q u í. Y e n la p a n ­ ta lla , a p a re c ió la cab eza te le v isi­ va d; C a rie s F o n tse ré . con su p o ­ b la d a b a ’· su a m p lia so n risa , y su s d e ta lle s so b re d iv erso s a sp e c ­ to s p ro fe s io n a le s d e N u e v a 'S ork. P e ro , se ñ a la n d o e n el inicio y el í m , e s ta su v in c u la c ió n c o n G e­ ro n a. D e ja n d o a p a r te la c a lid a d del p ro g ra m à , lo ju s to de su s a p r e ­ c iaciones téc n ica s, y lo b ie n lle ­ v ad o ta n to p o r p a r te de C a rlo s S e n tis com o d s C a rie s F o n tse ré , p u d im o s conocer u n a se rie d e d e ­ ta lle s , e n tre c u rio so s e in te r e s a n ­ tes, de u n horfiDre que h a vivido — a u n p a r a te m p o ra d a s á llí— en e s ta in c ó g n ita p a r a m u c h o s q u e es N u e v a Y o rk , c o n ju n c ió n de ra z a s y p o r lo ta n to , dp fo rm a s de p e n ­ sa r, re a c c io n a r y o b ra r. U n a p ro y e cc ió n de G e ro n a , de “ C an T is ta ” de P o rq u e ra s , a t r a ­ vés de N u ev a Y o rk . Y l a a n é c d o ­ t a u n ta n to tris te , d e q u e el in te rv iu a d o , C a rie s F o n ts e ré , no p u ­ d ie ra ver el p ro g ra m a , p o rq u e u n a s d o í h o ra s a h te s de se r e m itid o , ■el fu eg o m e ro d e a b a e n los b o sq u es da su c asa... y tu v o que e s ta r a p a ­ g a n d o lla m a s, t a r e a que se h a c o n ­ v e rtid o e n d ia r ia e n u n o u o tro p u n to de la p ro v in c ia ...


E n e s ta o c a sió n , tr a s la in te re - I | s a n te p o lém ica de los d o s a r q u ite c ­ to s so b re u n p ro b le m a q u e tie n e c a r á c te r u n iv e rs a l, se e n tr ó e n u n a s e g u n d a a p re c ia c ió n de! p ro g ra m a , in ic iá n d o s e con u n a visión de las | p lá c id a s a g u a s del L ago da B año las, a m odo de p re s e n ta c ió n de la | I c iu d a d , e n la q u e u n g ru p o de a r ­ I lis ta s jó v en e s, c o m p a rtie n a o la p r e ­ o c u p ac ió n de C a rie s F o n tse ré p o r la in v a s ió n de m u e b le s y o b jeto s I d e m a l g u sto , —o a l m en o s de gus1 to d u d o so — , e s tá in v a d ie n d o los | h o g a re s e sp a ñ o le s, e n d e m o s tra c ió n de lo c u a l se o rg a n iz ó e n la «LlotIja d e í T int», u n a e x p o sició n titu la id a : «Un pis a la p ro v in c ia de GiIro n a » , y la c á m a r a r e c o r r ía los di1 versos rin c o n e s de este piso q u e re|s u l t ó polém ico.

»iOn. S«* ir a ln h u dot p r a g n u n u •C r ò n ic a 2 - q u e d in ? !' y p r f y .n 'a e l cuno­ : i:l:. p e r io d ista C a r lo s S v i t i i m u ) v in c u la d o a n u e str a p r o v it n ín . y q u o h u b la e n fo rm a s im p á tic a y a t r a c t iv a .< la w . d o BaftolH-

S u rg ió u n a vez m á s la tra d ic io ­ nal» M esa re d o n d a » q u e te n ía p o r te m a al h o m b re y su « h a b ita t» , en la q u e in te r v in ie ro n d o s a rq u ito c tos u r b a n is ta s c a ta la n e s d e g ra n p re stig io , com o so n R ic a rd B ofill, a q u ie n el g o b ie rn o fra n c é s lia en c a rg a d o el p ro y e c to de «Les A illos», el a n tig u o M orcado C e n tra l q u e s u ­ p o n e n o solo el l u g a r sin o to d o s los a lre d e d o re s o a flu e n c ia s al m is ¡no, y el o tro , don Jo sé M a ría B osch A y m e ric h , el g e ru n d e n s e q u e g oza de ju s ta fa m a e n su p ro fe sió n . J u n to a ellos, o c o n L e llo s, tre s p e rio d is ta s d el e q u ip o in f o rm a d o r del se ñ o r S e n tís , o p o n e n t e s de la v isió n d el h o m b re de la c a lle , y asi m ism o de d iv e rs o s a sp e c to s té c n i­ cos, u rb a n ís tic o s , etc. Los dos a r q u ite c to s 'e x p u sie ro n p u n to s q u e p o d ría m o s c a ta lo g a r do d iv e r g e n te s y h a s ta c ie rto p u n to irre c o n c ilia b le s so b re la fo rm a de re s o lv e r el p ro b le m a del h a b ita c le m u ltitu d in a r io e n las g ra n d e s c iu ­ d a d e s , a h o g a d a s a h o r a p o r la s u ­ p e rp o b la c ió n , c re c im ie n to in d u s ­ tria l y c o m e rc ia l, y la c irc u la c ió n a u to m o v ilís tic a e x cesiv a. P ro b le m a | q u e , e n o p in ió n d e l s e ñ o r S e n tís, no se h a c o n se g u id o re s o lv e r ni en I los p a ís e s c a p ita lis ta s n i s iq u ie ra | en los s o c ia lis ta s q u e él h n v is ita ­ do. El d e b a te , e n to rn o a d o s c o n ­ c e p to s o fó rm u fá s p a r a u n m ism o p ro b le m a dio l u g a r a la in te rv e n c ió n d el a r ti s t a C a rie s F o n tse ré , q u e h a re sid id o v a rio s a ñ o s en N u e v a Y o rk y q u e a c tu a lm e n te vi ve e n los a lre d e d o re s de B a ñ ó las, q u ie n , h a b ía a p a re c id o y a e n an te rio re s p r o g ra m a s d e T.V. re la c io ­ n a d o s en a n a lis is de te m a s so c ia ­ les, e co n ó m ico s, a rtís tic o s , etc.

N a d ie p u e d e n e g a r la e x is te n c ia I to ta l o en p a r te d e p iso s com o el j m e se p re s e n ta b a , si b ie n el p r o ­ pio C a rie s F o n tse ré d ijo q u e esto 1 a sp e c to d e l m al g u sto , no e ra ni|J m u c h o m en o s e se n c ia lm e n te e s p a ­ ñol. B á sic a m e n te es u n p ro b le m a , si n o c rea d o ,, a l m e n o s d e s a rro lla d o a tr a v é s d e la filo so fía m a te ria lis ta ] de la so c ied a d de c o n su m o . E n d iv e rs o s p a ís e s e x tra n je ro s , I p rin c ip a lm e n te e n Ita lia , A le m a n ia y E sta d o s U nidos, e ste p ro b le m a de m al g u sto fu e b a u tiz a d o con la p a ­ la b ra g e rm á n ic a K itsc h , —q u e en re a lid a d q u ie re d e c ir m ...,— y q u e h a sido a n a liz a d o p o r p e n s a d o re s I y sociólogos p re o c u p a d o s p o r la ( n e f a s ta in f lu e n c ia de u n a m b ie n te d e m al g u sto en q u e se p ro d u c e en ] los h o g a re s d e la s fa m ilia s «m odor| ñas». El p ro b le m a se g ú n el p ro p io C a r I les F o n tse ré , se vé a g ra v a d o p o r la i b a ja p re p a ra c ió n in le le c tu a l de g r a n n ú m e ro de la s m u je re s que en su h o g a r, se ven a d u la d a s y c o n v e n c id a s p o r los p o d e ro so s m e­ d io s de p u b lic id a d c o n su m is ta , q u e 1 las c o n v ie rte n en c lie n te s fa v o riI ta s de los f a b ric a n te s y v e n d e d o re s I d e o b je to s in ú tile s y de m a l g u sto . 1 P or ello, e n la e d u c a c ió n c u ltu r a l I de la m u je r, se e s tim a p u e d e ha I lia rs e la so lu c ió n p a r a h a c e r la a p ­ I ta p a r a d is c e rn ir p o r sí m ism a , enI tre lo b u a n o y lo m alo e n e sto s pe |q u e ñ o s d e ta lle s del h o g a r. S e g u ra m e n te , q u e todos, o m u I chos, h a b r á n e sta d o e n u n a d e es1 ta s c a s a s q u e se i n te n ta b a c o p ia r [e n la e x p o sició n d e l «Tint», o q u e I a l r e c o rre r la , p e n s á ra m o s q u e tal lo c u a l d e ta lle q u e a llí c asi se riId ic u liz a b a p o r sí m ism o p o r el solo 1 h e ch o d e a p a r e c e r , n o so tro s lo te n e m o s e n n u e s tr a c asa.

H ay p o r e n c im a d e todo a lg o q u e I p o d ría m o s c a ta lo g a r com o r e c a r g a ­ do, q u e c o n v ie rte n a lg u n a s c a s a s I v ie ja s e n a u té n tic o s m u se o s, p o r le í g r a n n ú m e ro de o b jeto s, m u eb le s, le tc ., q u e se h a n s itu a d o e n la m isIm a , d e sd e lu eg o , m u c h o s m á s de 1 los q u e h a b ía e n su c o n c e p to iniIc ia l. Un a p r e tu ja m ie n to de c o sas I q u e a p e n a s d e ja e sp a c io p a r a paI s a r, p a r a d e s c a n s a r . U n l u g a r q u e I p a r a u n a v is ita p u e d e te n e r u n .tra c tiv o , p e ro q u e « p a ra vivir» a llí, n o s a h o g a . Y lo m ism o o c u rre con a lg u n o s p iso s m o d e rn o s d o n ­ de v a n a m o n to n á n d o s e los ja rr o s q u e n o s re g a la n y o tro s a u e com | p ra m o s . R e p etició n do o b je to s pai a oí m ism o Uoo, y u n co m e rse esI p a c ió a p a b u lla n te . Y el m ir a r d o n ­ de q u ie ra s , p a r a v e r u n o de' esto s o b ie to s e n tre in ú tile s y de g u sto I m uy d isc u tib le . La e x p o sició n en T.V. y la i e ' lin t» b u s c a b a n u n a fin a lid a d . I Q u iz á s n o a c u s a r, sin o h a c e rn o s | d a r c u e n ta q u e v a m o s h a c ia e ste c a m in o . P o rq u e , la v id a m o d e rn a , p o r lo q u e se vé o a lg u n o s p r e te n ­ d e n , y a n o c u e n ta n i con e s ta in ­ tim id a d d e l h o g a r. La c rític a h a I e n tr a d o d e n tro de él, a p u e r ta e x ­ ] p ro fe s a m e n te a b ie r ta o p o r la v e n ­ ta n a y sin p e rm iso . Y u n dedo a c u ­ sa d o r p re te n d e s e ñ a la r e s ta in tim i­ d a d , com o n e g a n d o q u e e n e lla , poetam os h a c e r lo q u e q u e re m o s. P o rq u e si e s el lu g a r d o n d e uno vive, es e ste u n o q u ie n d e b e d e c i­ d ir so b re cóm o le g u s ta q u e e sté a rre g la d o . A u n q u e e n e ste caso, no se lle g a p a r a c o rre g ir, sin o p a r a d a r a c o n o ce r e sto s d e ta lle s do b u e n g u sto , m u c h a s v eces a p o y a d o s en la -se n c ille z , a u e h a g a n n u e s tro h o g a r m á s a g r a d a b le y a c o g e d o r O u e n o e sté re c a r g a d o p a r a nos o íro s n i p a ra a q u e llo s q u e nos vi| site n . Q u e se a c o n fo rta b le a l c u e r ­ po. y al e s p íritu e n su c o n te m p le I ción. U n e s p ír itu a u e v a siem pre,do la m a n o d e l b u e n g u sto , y q u e a f o rtu n a d a m e n te , to d a v ía e x is ta y | h a y q u e d iv u lg a r. G il BO N A N CIA


EL CORREO C A IA LA

GERONA

especial

EL MARESME

21 febrero 1974

GERONA / CULTURAL Realiza: TANDEM-2

CARLES FONTSERE, ARTISTA INQUIETO Y POLIFACETICO

«ME INTERESAN MAS LAS FORMAS DE VIDA Y LA SOCIOLOGIA, QUE LA PLASTICA EN GENERAL» Los que pueden conectar con el segundo canal de te le v is ió n , es posible que recuerden a Caries Fontseré, por sus Intervenciones en algunos program as de Carlos S entís, 'C ró n ic a 2". Concretam entp en el titu la d o "U n ta xista en Nueva Y ork" pasado en el mes de agosto del pasado año, com enta­ ba sus aventuras com o ta x is ta en aquella ciudad, y respondía a unas preguntas que le eran form u­ ladas relativas a la c ircula ción en la ca p ita l de los rascacielos. Mas re c le rte m e n te , el pasado día 9 de este mes. tom ó Darte en este m is ­ mo program a en una interesante mesa redonda sobre el actual e inte resan te tem a de la c ris is de lt> energía, concretada en esta ocasión a Estados Unidos Tiene grabado ademas otro espacio de 'C rón ica 2", que se pasará por la pequeña pantalla el próxim o sa baao día 23, esta vez sobre el tema "C hanatow n New Y ork” .

LA FOTOGRAFIA COMO MEDIO DE COMUNICACION Forqueres es desde hace ya ílgún tiempo s j residencia habi­ tual En 1959 compró esta casa, aue por aquel entonces estaba ca­ si en ruinas y aprovechando una ptolongada estancia que le alejó de Nueva York durante dos años y medio se dedicó a una auténtica labor de reconstrucción Hablamos con Fontseré y su esposa Terri, en ... cobertizo de la casa, ante una buena taza de uafó, aprovechando los últimos m omentos de un sol primaveral. —Integrarme al país ha sido una necesidad interior para mi. Ccmo artista, siem pre me he sentelo inquieto. Me ha interesado mas las form as de vida y la socio­ logía que la plástica en genetal. Por ello, sentíam os desde h a ­ ce ti(-mpE la nostalgi de quedar­ nos definitivamente aquí, en con­ tacto con esta tierra y con estas gentes. A pesar de que algunas ds mis obras estén actualmente en m useos, no tienen para mi ma­ yor importancia que la de una forma más de expresión, que en modo alguno puede ser única y eyolufíva. Prefiero esta búsqueda constante estar en contacto direc­ to con las gentes y con la vida, y puedo decir que he podido con­ se g u ir^ bastante trabajando como fotógrafo, y visitando por razón de ni t abaio países tan diversos como Brasil, México, Venezuela, R ancia. Alemania, Inglaterra, ?den>?s de los Estados Unidos, en cuya ciudad de Nueva York

he venido residiendo regularmente desde el año 1949. Mis trabajos de fotografía han sido efectuados siempre después de haber realiza­ do un estudio de los caracteres dol lugar y las gentes, porque e s­ to ha sido siempre lo que me ha interesado reflejar en todas mis obras

ESCENOGRAFO DE "CANTINFLAS"

A .os 15 años, C aries Fontseré aprendía en Barcelona el o fic io de escenógrafo, y en este m is ­ mo tiem po (co rría el año 1931), EL CORREO CATALAN le publi­ caba con una pe riodicida d sem lfiiarla sus dibujos. Su c o n ocim ien­ to de los Estados Unidos, y más especialm ente de la ciudad de Nueve Y ork, sus viajes por d i­ versos países del mundo, y los m ú ltip le s tra bajos com o escenó­ grafo, e s c rito r, fo tó g ra fo , pintor, l'u s trrd o r, etc., son una buena m uestra de esta actividad cons­ tante y esta inquietud que ha ca­ racterizado toda su vida.

—En 1939 realicé junto con An­ toni Clavé en Perpignan mi pri­ mera exposición. Hice después i·i os murales para el casino de Canet Plage, y allí me quedé co­ n o decorador. Al poco tiempo ful a París, dibujando «'■11 "có­ m ics” para publicaciones infanti­ les, y algunas ¡Ilustraciones de li­ bros de lujo. De esta forma pude obtener la Carta de Trabajo, ya que pude justificar que realizaba un trabajo que ningún francés ha­ cía por aquel entonces. Una vez finalizada la guerra europea, de|é los "com ics” para dedicarm e a la escenografía de teatro; la prima­ ra obra en la que colaboré como escenógrafo fue "Notre Natacha" de Alejandro Casona, estrenada en el teatro La Bruyere de Paris en 1944. A é sta siguieron "Peribagnez”, una adaptación de Lope de Vega, realizada por Jean Cassou, en el teatro del Odeón, y "La Casa de Bernardo Alba”, de Feder co García Lorca, que se re­ presentó en el Estudio áe los Campos Elíseos de Paris en 1946. En e sta época realice conjunta­ m ente con Roberto Vicente un pro­ yecto de revista a gran espectácu­ lo, cuyos derechos fueron adquiri­ dos por Mario Moreno "Cantinfias". La revista, de la que fui di­ rector artístico, diseñando adem ás todos los decorados y vestidos, fue estrenada con gran éxito en México, concretam ente en el tea­ tro Iris en 194B, estando durante un añr> e.i cartel. m

DIBUJANTE DE "COMICS” Y ESCENOGRAFO EN NUEVA YORK La prim era v is ita de Caries Fontseré a Nueva York, fue en <S4S o sea una vez flnallzaaa las actuaciones de la Compañía de París con el espectáculo "Bonjo u r M é xico ” . Como anécdota nos cuenta que estuvo durante seis in ts e s en Nueva Y ork, sin un tra ­ bajo fijo ,, dando largos paseos por sus avenidas, conociendo de esta form a, poco a poco, la gran clud?d.

—Después de una estancia re­ lativamente corta en Nueva York, durante la cual conocí a la que es hoy mi esposa, volví a París, en donde me caasé. Allí continué trabajando en los "cóm ics”, pero que esta vez los enviaba como traLajos en exclusiva para una pu­ blicación de Nueva York. Recuer­ do qu3 tuvo gran aceptación entre el público Infantil, el personaje de un "caboy” creado por mi en ciqueila época, l im ado Bill Elliot. En 1951, fijé definitivamente mi residencia en Nueva York, aunque realizábamos estancias prolonga­ das en Europa. Los trabajos que hn realizado en la ciudad de los rascacielos durante todos estos (ñ o s han sido muchos, la mayo­ ría de ellos de tipo artistico-comerclal como ilustraciones de li­ bros v revistas, diseños de vesti­ dos y escaparates, cortom etrajes para televisión, etc. En teatro, trabajé como escenógrafo en las obros "La -eniclento” de Jacin­ to Benavente, "Los habladores" de Cervantes, "Lamento por la muer­ te de Sánchez Mejía", de F. Gar­ cía Lorca, y "Th~ Queen and Her Estate» , de Hofiard Jones, todas o ía s representadas en el Auditórium Luis Muñoz Rivera School de Nueva York. Ultimamente, me di cuenta que como artista no ha­ bía hecho mucho, por lo que dediqué mayor atención a los tra­ bajos artísticos, abandonando los que eran puramente com erciales.

EL INTERES DEL ARTISTA POR LOS BARRIOS Y SUS GENTES D urante sie te años, Fontseré ha v.vido en el Soho, el b a rrio d e ‘los a tis ta s de Nueva Y ork, y que a

pesar de su nombre, no guarda relación alguna con el famoso ba­ rrio londinense. Según nos dice, es é3te un barrio en donde a parth de las cinco de la tarde, cesa prácticamente toda la circulación, por lo que puede decirse que es uno de los pocos tranquilos de la ciudad.

como taxista en una compañía de Harlem. Estuve conduciendo un taxi durante unos cuantos m eses en Nuev. York, y puedo decir qup fue una experiencia inolvidable “ El arte está más en él que en su ob ra” , dice su esposa

Induda­

blem ente. C aries Fontseré es un a rtista que no ha deseado en n in -

—La vida en esto s barrios mar­ ginados qua existen en Nueva York me ha interesado enorme, m ente Los estudios que he reali­ zado sobre la vida de los chinos y su celebración del año nuevo, 'os trabajos efectuados en ei ba­ rrio de Harlem en los que los negtos me han ayudado en muchas ocasiones, las num erosas fotogra­ fías tomadas en los lugares de reunión de los chícanos, o los “blak power", lo hcfn sido siempre er. afán de conocer más a fondo estos am bientes y sus gentes. Qui­ zá por ello, y con el ánimo de conoer más de cerca las gentes y la ciudad, unido a un senti­ miento de aventura que siempre h<? tenido, un buen día me enrolé

gúr! m om ento lim ita rs e a un tipo determ inado de arte plástico , sino que lo ha re flejado en las m últi pies face tas que han llenado su vida

El

re p o rta r

"C hinatow n

New Y ork" que se pasará el p ró ­ xim o sábado por la segunda cadana r'e te le v is ió n , de ntro del es­ pacio

"C ró nica

2", es

un buen

ejem plo de esta inqu ietud por los proble.nas humanos, po r los que ha sentido

siem pre

especial

in ­

despedim os

de

te ré s C ia n d o

nos

Fontseré y su esposa, el sol p ri­ m averal de la tarde hacía ya rato que había desaparecido. Un v ie n ­ to fre s c o hacía ge ntir el invierno en

esta

cim a

P orqueres...

dei

M o ntgu ix

de


"CRONICA 2" LA NUEVA AMERICA G rabación: 26 de en ero de 1974

i

I

CABECERA DEL PROGRAMA •

!

(Grabada en v i d e o - t a p e ) i

EN IMAGEN CARLOS FOTSERE FRENTE A UNA TELA EN BLANCO. R o tu lo s : CARLOS FONTSERE LA NUEVA AMERICA

EN IMAGEN CARLOS SENTIS.

P r e s e n t a e l tema y e l p e r s o n a j e . Hace r e f e r e n c i a a que a n t e r io r m e n t e , en o tr o programa, p resen ta m o s a La V i e j a Europa. Hoy hablamos de l o s E s ta d o s U n id o s. P r e s e n t a a l p e r s o n a j e in v i t a d o »

EN IMAGEN CARLOS FONTSERE.

Cuenta e l d ib u jo que ha r e a l i z a d o ' so b re l a t e l a .

EN IMAGEN REDACTORES Y PERSONAJE

Se i n i c i a l a rueda de p r e g u n ta s a l p erson aje in v ita d o .

(HAY UN TELECINE MUDO NEGATIVO PARA INSERTAR EN EL TRANSCURSO DE LA CONVERSACION)

EN

imagen carlos s e n t í s .

CARETA DE SALIDA.

D e sp id e

e lte m a y e l programa.


Episodis de la guerra civil espanyola

¿ r* j

jL i H »1

^ * W «« A g

4

^

«¿f

A-o

/

A

> »

Iñ ^ á i,

h

< ^-

/c + * *«w

/ ------------ ------------------^

, c X

/

«»* / >


PRESENTACIONS PERSONALS SN LA TVE PROTAGONITZADES PER CARLES FONTSERE

Programa Mare Nostrum - entrevista de Carles Sentís "El Greenwich Village de N.Y. vist per Carles Fontseré" Nova York, 1971

Programa Cronica-2 - director i presentador Carles Sentís, taula rodona arab el presentador i tres periodistes sobre els següents temes: -"Un taxista en Nueva York" amb fotos i comentaris, Barcelona 1973 -"La nueva America" amb fotos i comentaris, curtraetratge, cartell simbòlic executat devant camera, Barcelona 197^ -"El Nuevo Año chino" amb fotos i comentaris, curtraetratge, cartell simbòlic executat devant camera, Barcelona 197^ -"Los negros en Harlera" arab fotos i comentaris, Barcelona 197^ -"El hombre y su habitáculo" dialeg amb Ricard Bofill, urbanista, i J.M. Ayraerich, arquitecte, Barcelona 197^ -"México insólito" arab fotos i comentaris, Barcelona 1975 -"El arte actual en los EE.UU." dialeg junt arab José Navarro; vídeo de l'exposició de pintures de C.F. a la Galeria Syra^ Barcelona 1975


CASAS CATALANAS JUNTO AL H

Nueva York, donde se ha escrito este poema en lengua ver­ nácula y diseñado una serle de originales para litografía —o «pòs­ ters»— de casas catalanas junto al mar, algunos aquí reproduci­ dos, está situada en el mismo paralelo de Barcelona. La misma intensidad de sol, el mismo azul en el cielo — pero con distinto clima— encuadran un paisaje urbano diametralmente opuesto. La­ drillo y acero en Manhattan, madera y materiales plásticos de imitación en el suburbio. Ladrillos negros o rojos como sangre de bisonte coagulada, maderas grises o de color chillón junto a un mar desangelado, frío y sin sal. El blanco de nuestras pare­ des, el azul de nuestro mar y el color a pan tostado de las tejas árabes de nuestros tejados, formadas a mano y cocidas al horno de leña como el ancestral «pa de pagès», son elementos simples, pero rico de contenido emotivo, que han inspirado, liberado se podría decir, la pluma y el pincel de Caries Fontsere, pintor y fotó­ grafo, colaborador nuestro habitual en Nueva York.

C ases

Paper nu, parets blanques parets blanques de llum parets blanques de llum mediterrània

s

©

1 u p l ■Ji ■ w V S À if ^l m

teulats teulats ensoleiats teulats daurats torrats de sol forat negre de finestra en la paret nua del paper finestrell sinistre gelós íntim •

I r

M m.

finestrell que mira endins forat cec forat tapat forat negre forat que no es forat punt geomètric, melic de la paret. Paper nu, ombra blanca ombra lluminosa ombra frescal de marina Oxid de cobalt blau de tub blau de botella horitzó ibèric dels pobles de la mar blau que retalla la xeme­ neia i el teulat blau que no deixa ser blau al cel blau que estructura la pa­ ret la terra roja l'ombra blanca la paret nua del paper.

Pag. 28

E S P E C IA L/D O M IN G O

C o le c t o Cj^rAv_At4*

-


G

r

R

A

N

l

N O C L F E D IA 3

CATALANA

VOLUM

7 32 PÀGINES/75 P ES S E TES


FONTSERÉ cions per al Casino de Canet de Rosselló (1939). Instal·lat a París, alternà el dibuix de com ics amb l’escenografia, la pintura i la lito­ grafia. A Mèxic produí una revista de tipus pari­ senc de gran espectacle (1948). A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el pe­ riodisme, activitats que prossegueix després del seu retorn a C atalunya (1973).

Fontseré i Dom ènech, Josep (Vinyols, Baix Camp 1799 - Barcelona 1870) Arquitecte. A utor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) —ja desapareguda-, i de les esglésies de Pallejà (1862) i Vallbona de les Monges (1835). Fou arquitecte m unicipal de Barcelona i autor d ’un projecte d ’eixam ple per i a la ciutat. (JBN) Fontseré i Mestre, Josep (Barcelona? 1829 I - Barcelona 1897) Mestre d ’obres, titu lat el 1853. Fill de l’arquitecte Josep Fontseré i Do­ m ènech i germà del m estre d ’obres Eduard Fontseré. G uanyà (1870) el conctirs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema “ els jardins són a les ciutats el que els pulm ons al , cos hum à” . La seva actuació fou m olt discutida, j puix que com a m estre d ’obres la seva com pe­ tència acadèm ica era sovint negada. Tingué com a ajudants els escultors Joan F lotats i Llorenç Matamala i els estudiants d ’arquitectura Cristò­ for Cascante i A ntoni G audí. Féu el m ercat del Born de Barcelona (1876), en collaboració amb I l’enginyer Josep M.Cornet, i, al parc suara es­ m entat - l e s obres del qual dirigí fins al 1 8 8 8 -, la cascada (1874-82), la vaquería (1882) i l’um ­ bracle (1883). Unes altres obres seves, tam bé a Barcelona, són la casa del m arquès de Santa Isa­ bel, al passeig de Gràcia, la d ’Ignasi Girona, al passeig de Sant Joan, i la restauració del Cercle I del Liceu (1886). Hom li ha a trib u ït erròniaI m ent el Museu Martorell, obra de Rovira i Trias, I i, a Vilanova i la G eltrú, la Biblioteca-Museu Balaguer, obra de Jeroni Granell i M undet. (Joan Bassegoda i Nonell) Fontseré i Riba, Eduard (Barcelona 1870 1970) M eteoròleg i sismòleg. Es llicencià en ciències físico-m atem àtiques el 1891 i es docto­ rà el 1894. Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir Jo se p F o n ts e ré i M estre C a s c a d a del p a rc de la C i u t a d e l l a Ed u a rd F o n ts e ré (IM H B)

V

del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys; a * ie sta hora oficial inicialm ent es deter­ minava m itjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències. Publicà di­ versos treballs sobre astronom ia al b u tlle tí de la Société A stronom ique de France i a les m em ò­ ries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelo­ na. El 1894 presentà un projecte d ’observatori astronòm ic al cim del T ibidabo, que fou accep­ tat per l’Acadèmia de Ciències el 1895 i posat en pràctica el 1905 en ésser-hi c o n stru ït l’O b­ servatori Fabra. El 1896, mesos despres d ’ésser descoberta, im pressionà la prim era radiografia a l’estat espanyol. Guanyà la càtedra de geodèsia de la universitat de Barcelona el 1899, però fou suprim ida, i el 1900 li fou adjudicada la de m e­ cànica racional, fins que, el 1932, hom li reco­ negué la de geodèsia i astronom ia, que exercí fins a la jubilació. El 1896, assignat a la Granja Agrícola Experim ental de la Diputació de Bar­ celona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Ca­ talunya i Balears i inicià la publicació d ’observa­ cions m eteorològiques al b u tlle tí de la granja. Esdevingué president de la Societat Astronòm i­ ca de Barcelona, la qual absorbí la xarxa i arribà a establir 224 estacions a Catalunya. El 1909 esdevingué m em bre de l’Acadèmia de Ciències, i el 1912, director de la secció m eteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra. Amb l’ajuda de l’In stitu t d ’Estudis Catalans, el 1913-creà l’Esta­ ció Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei M eteorològic de Catalunya que fou la seva gran obra, duta a term e a partir del 1921 sota la protecció de l’Institut (del qual fou m em bre des d ’aquell any) i de la Mancomuni­ tat. El 1922 fou admès com a m em bre de la Deutsche Seismologische Gesellschaft, el 1923, de la Comissió per a l’Exploració de les Altes Capes de l’Atm osfera, reunida a Londres, i el 1926, de la Comissió Perm anent de la Xarxa M eteorològica Mundial. El 1929 establí, sota els auspicis de la diputació provincial de Barcelona, l’observatori m eteorològic del tu ró de l’Home, al cim del M ontseny, i aquell m ateix any orga­ nitzà a Barcelona una reunió de la Comissió In­ ternacional per a l’Estudi dels Núvols. El 1934 fou nom enat president de l’Ateneu Barcelonès. A bord del vapor “ X auen” con stitu í la Comis­ sió d ’Estudi del Mar a Catalunya. Des del 1942 fou president de la Secció de Ciències de l’insti-


m e -;


REVISTA

DE

GERONA

PUBLICACION TRIMESTRAL DE LA EXCMA. DIPUTACION PROVINCIAL

Año

XX

T e r c e r T r im e s tr e 1 074

oSum ario Páginas

Pressntació

............................................................................

5

per Joan Tarrés Da lí,

ampurdanés

u n i v e r s a l ......................................7

p o r Juan Gich Com

és

Salvado r

D a l í ? ................................................11

per M .' deis Angels Vayreda Dalí

y

F i g u e r a s ................................................................... 15

p o r Pedro G iró La

olra

verdad

de

S a lvado r

D a li

.

.

.

18

p o r R. Santos El

c o m p le x

D a l i n i à ......................................................... 2 3

per A lexandre Deulofeu R e c o rd s de la n o s t r a j o v e n t u t ......................................2 7

per Joan S utra D a lí

i

l ' a r i t m è t i c a ......................................................... 31

per Jaume M ira v itile s El T e a t r o M u s e o Dalí de F i g u e r a s

.

.

.

.

37

p or José M .' B e rnils D a lin ización

del

Museo

D a l í ......................................4 2

p o r Pedro A lda m iz-E ch eva rría El

Museo

Dalí,

no

fue

f á c i l ...................................... 4 8

p o r R. G u a rd io la D a lí ,

¿ p ro fe ta

en

su

t i e r r a ? ......................................5 3

p o r V íc to r Gay Dalí

a

N o va

Y

o r k ......................................................... 5 5

per Caries Fontseré H o m b r e M e d i t e r r á n e o ......................................................... 61

p or M. G il Bonancía El b i n o m i S a lv a d o r D a lí - Ca rl e s Fages de C l i m e n t

65

per M o n ts e rra t Vayreda S o b re

un

a ge nte

e x t r a ñ o ................................................71

p o r F. G a rrid o S a l v a d o r Dalí, en els m o u s r e c o r d s .

.

.

.

per Jaum e M a u ric i 4

personajes

f i g u e r e n s e s ................................................7 7

Por Joaquín G iro n e lla Da lí v i s t o p o r los a r t i s t a s ................................................8 3

75

. \ú m . 08


D E S S I N S OE

/

/

ir

>

4 11 l l l i T

I T

m i rn r r w m r n

7 ^^¿>7

À

^

T

** r w n it if l. ig

V íf o 4 ,


VENDREDI 10 MARS 1939

~ ¿ f} la Q a le r io

«

S cèn es vécues de l ’exode espagnoi par deux grands artistes :

Antoine Clavé et Charles Fontseré Antoine Clavé et Charles Fontseré sont deux artistes que le hasard de l ’e x o d e espagnoi a amenés chez nous. Ce sont des hòtes « désirables », ils appartiennent à cette catégorie d’individus dont la présence honore le pays qui les hospitalise. Excellents dessinateurs, ils nous présentent des croquis pii¿ sur le vif de la vie dans les camps de concentration, silhouettes de soldats, réfugiés, sénégalais, etc... Le talent de ces jeunes peintres est de qualité difïérente. Clavé est tout en lignes pures, en volumes délicats, volontairement imprécis. Quelques-uns de ses croquis ont la finesse et la puretè d’un dessin japonais. Ses croquis réalisés au camp de Pratsde-Mollo sont d’une vérité frappante et resteront córame une page vivante dans l’histoire de la tragiqi'" aventure. En échange ses oessins de genre, « le picador », « Idylle catalane », « fan­ dango », si flnement dessinés, aux couleurs délicates de pastel, font de lui un merveilleux illustrateur de livres. Les mémes personnages, les mémes mlséres ont inspiré Fontseré, mais l’atmosphére est toute différent, le tracé plus vigoureux, l’impression de détresse encore plus grande

La silhouette des réfugiés est virile, le trait accusé, il aime les contrastes, les Jeux d ’ombres et (Je lumiére. Deux blessés qui marchçnt còte-à-cóte, deux soldats qui s’endorment au camp, frileusement rapprochés, tristes compagnons de fatigues, tous ces croquis sont d’un relief et d’une sincérité qui nous émeuvent. En échange les souvenirs d ’Espagne chez Fontseré sont brillants, pleins d’op­ timisme. Son « Catalunya » oü s’enlève sur un fond de « Sardana » un musicien d’une « cobla » au profil précis et parfait, tra­ duït admirablement ses qualités de décorateur. Ainsl à la Galerle Vivant oü Clavé et Fontseré exposent, le public perpignanais peuc voir fixés en traits vivants quelquesuns des aspects de l’épilogue de la guerre d’Espagne. Ce sont des pages écrites par deux maítres du crayon qui les ont vécues mtensémcnt, deux vrais artistes joignant au dynamisme de leur ardente jeunesse la foi dans leur art. Et leur talent qui se superpose aux tristesses de l’heure merite qu’on lui rende hommage; nos compatriotes n ’y failliront certainement pas. F. F.


MARDI 14 MARS 1939

Clavé et Montseré, deux maitres du crayon, à la Galerie Vivant Les deux brillants artistes Clavé et Montseré, dont nous avons signalé les oeuvres, continuent à attlrer à la Gale­ rie Vivant un nombreux publlc de connaisseurs. Si la guerre d’Espagne nous a montré ses laideurs, certains rtistes de cet infortuné pays n ’ont pas voulu que la Beauté s’ensevelít dans les ruines. Ils ont poursuivi leur rève, malgré les deuíls, les tristesses, l’exil. Clavéj£t Montseré sont de ceux-là. La tragédir d’outre Pyrénées, ses répercussions en Roussillon ont été pour eux un champ fertile. Leur riche visión y a trouvé des scènes, des attitudes, des siitiouettes qu’ils ont fixées d’une main experte, dans un style pleln de noblesse sur le papier. Notre ville a la rare bonne fortune d'abriter en ce moment ces oeuvres do qualité. Nos compatriotes se doivent d’aller les voir à la Galerie Vivant.


MARDI 28 FÉVRIER 1939 E XP OS I T l ÒN DE D E SS I N S AUX G A L E R I E S V I V A N T Aujourd’h-:*, mardi, aura lleu l’ouvertu-, re de l’Exposition de dessins des artistes catalans Clavé et Fontseré. L’Exposition restera ouverte jusqu’au 14 mars.


► O-¿o-3 9

Le gala de la marine à « L’Aquarium » dü Casino de Canet-Plage D e u x ié m e s a la h e b d o m a d a ir e , c e tte n u it, à « L 'A q u ariu m », le b eau ca b a ret d e n u it du C a sin o d e C a n e t-P la g e . D e u x ié m e tr io m p h e a u ss i. C a ríe su cc és q ui a v a it a c c u e illi le p rem ier s ’a m p lifia , h ier, so u s le sig n e , jo y e u x e t g lo rieu x , de la « M a rin e ». __ D ’e n tr é e , l ’a tm o s p h e r e é t a it créée. « L ’A q u ariu m » é ta it, e n e ffe t, d e v e n u le c é lib r e « b istr o du p o r t » q u e c h a n ta L ys G a u ty . A la p o rte, d eu x m a te lo ts, co m m e su r la cla ir e te r a s s e d u q u ai C ro n sta d t, à T o u lo n , b a tt a ie n t d e s c a r ­ tes, le « b rü le-g u e u le » à la b o u ch e. Aud e ssu s, f a is a n t c o n tr a ste , u n p a n n e a u d é c o r a tif é v o q u a it le s p o r ts som b res, h u ileu x , a u x b ru m es p e sa n te s , a v e c le s ch em in é e s ro u g es d e s ca r g o s e t le s « Q u a is d es B r u m e s ». A l’in té r ie u r , la sa lle o ffr a it d e s a sp ts d ivers. I.’o ro h estre s ié g e a it su r u n e rtun e tte a v e c e n tr é e s d e s c a p in e s, m a n c h e s | à a ir, b a ilin g a g e s , e t to u t et to u t. S u r c e b a te au , sautant d ’un quai, L ’A m o u r, sú r'm ent, s’est e m b a rq u é ...

ca r c e d e v a it é tr e l ’a m o u r qui in s p ir a it a u x m u s ic ie n s m o u lé s d a n s d e s m a illo ts d e m a te lo ts , le s a ir s qu ’ils d é v e r s a ie n t du h a u t d e c e tte « p a ssc r e lle » d e co m m a n d e m e n t v ers la fo u le g liss a n t su r la l p iste. C o n tre le s m u rs, d ’a u tr e s p a n n e a u x illu s tr a ie n t la v ie d es « G a rs d e la M a­ r in e ». Q u a n d on est d a n s les cois bleus O n n ’a jam ais froid au x yeux.

P e r so n n e , d’a ille u r s, n ’a v a it froid n i a u x y eu x , n i a ille u r s, p u isq u e la g a ie té d éb o rd a it de l ’o r c h e str e su r la p iste , c o u la it d e la p iste su r les ta b le s, e n tra in a it le s d a n se u r s e t s e p e r d a it d a n s la n u it b leu e, à tr a v e r s le s « h u b lo ts » d e « L’A q u a riu m ». G ro sse a ffa ir e p o u r le s « ste w a r d s » de se g lisser, le s b ra s c h a r g é s d e p la te a u x su r c h a r g é s d e v erres e t d e b ou te ille s. l i s a lla ie n t, p le in d ’a d resse, m a lg ré le t a n g a g e e t l« r o u lis g é n é r a l qui se c o u a ie n t la sa lle . T o u tc c e t t e g e n t m a r in ié r e , d eb a rq u ée, se m b la it-il, d es p a q u eb o ts d o n t le s s ilh o u e t te s se d ev in a ie n t su r le s m u rs, m a n if e s ta it sa jo ie sa n s a u c u n e réserv e. M a is si l ’on e s t c o n t e n t q u a n d o n v o y a g e su r m er, on n e d é d a ig n e p a s n o n p lu s le s esc a le s, c a r O n est h^urenx com m e des pc.'ssons darïs 1 eau , Sur le p ian cn er d es vaches.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.