Carles Fontserè. Recull de premsa personal 1979 -1983

Page 1

Cartellisme: sos suplien am b eficàcia els filferros q u e h a u r ie n d o n a t m és v e r ita b le im atg e a aq u ells a u tèn tics cam p s de concentració. La higiene tam poc no hi era present, ni els serveis més ele­ m entals mèdics. - L a m eva sortida del cam p de con­ c e n tra c ió v a ésser g ràcies a M alle, M artin i el pin to r Vives, am b el qual ju n ta m e n t am b Clavés férem u n a pri­ m e ra ex p o sició a F ra n ça . D esprés vingueren alguns encàrrecs fins que la guerra interrom pí la m eva activitat artística. L’ocupació dels nazis la vaig p a s s a r a P a r i s , D e s p r é s de l’alliberam ent vaig reprendre la p in­ tu r a am b u n ca rtell de p ro p a g a n d a per a la reconstrucció de F rança que tingué la m àxim a difusió. - L a il·lustració de llibres de luxe em perm etia algunes possibilitats de de­ dicació desinteresada cara a la cultura catalana. V aig col·laborar am b Josep

__ \ T aig néixer a Barcelona l’any ▼ 1916 d’u n a fam ília petitburgesa; u n avi m eu era m estre d’orquestra del Liceu, i u n besavi col·laborà a l’exposició del 1888. E m posarem de nom de pila Carles en honor de Carles V III, i la ideologia carlina és la que en realitat vaig m am ar. Els estius anàvem a V ilanova de la R oca i allí vaig descobrir el plaer que és en trar en contacte am b la natura. - V a ig e stu d ia r als je su ïte s del ca­ rrer Casp i de petit dibuixava en qual­ sevol tro s de p ap e r q u e es posés al m eu abast. A través del “P atufet”, el B arça i els P om ells de Jo v e n tu t, v a in ic ia r-se la m ev a c a ta la n ita t. V aig deixar els estudis per entrar a la U ni­ versitat de la vida, que m ’ha apassio­ n at sem pre i encara em tira. De tard en tard em veien per Llotja i vaig co­ m ençar a dibuixar per al “Correu de A ndalucía” i “La Reacción” força re­ gularm ent. Il·lustrava novel·les per fascicles i feia anuncis per a cinemes, com “Soy u n fugitivo” de Paul M uni. Tam bé vaig fer alguna cosa en u n ta­ ller d ’esce n o g ra fia del c a rre r de les Tàpies. -A ls setze anys vaig deixar els tra ­ dicionalistes i vaig aprendre litografia, dibuixant directam ent sobre la planxa de zenc. Feia u n a mica de to t i em divertia força. Llavors va venir la guerra; tennia vint anys. -V a ig form ar p art del C om itè revo­ lucionari del Sindicat de D ibuixants que s’havia em pescat l’Helios Gomez.

L a m e v a co l·lab o ració als m o m en ts a q u ells v a ésser fe n t cartells. E l p r i­ m er que sortí al carrer era de la U G T i deia: “Treballa pels que lluiten”. O r­ ganitzàrem u n taller col·lectiu de p ro ­ p aganda on férem de tot: des de pin­ ta r trens fins a cartells m onum entals. -Q u a n em m obilitzaren el meu lloc estigué a les Brigades Internacionals. T am b é allí al fro n t vaig fer cartells, que qui sap on paren. E ra a Albacete, i feia tam bé gravats de linòleum per als b u tlle tin s d’in fo rm a c ió de l’estat m a jo r de la base; h i vaig d eix ar u n g r a n m u r a l d el g e n e r a l M ia ja . E n aq u elles b rig ad e s in te rn a c io n a ls hi havia un v u ita n ta per cent d ’esp an y o ls i d ’aq u e sts u n a m eitat érem catalans. Q uan es dissolgueren, vaig en trar a la DCA, on per no per­ dre el costum vaig continuar fent cartells. - Q u a n la r e tir a d a , a F ig u e re s , tam bé era m eu u n Diari M ural fet a la R am b la. A m b en M irav itlles férem unes fletxes (indicadors) que deien “A Barcelona, cami del deure”. “A la frontera, camí del deshonor”. Les flet­ xes no s’arribaren a posar. - V a ig tra v e s sa r la fro n te ra a peu des de la Bajol, pel coll de Lli, am b M iravitlles i el president C om panys i to ts els c o n s e lle r s . E m p o r ta r e n a Haras, prop de Perpinyà; allò va ésser vergonyós. La gent m oria de fred i de fam; però érem presoners de tercera i ningú llavors ni després no s’h a preo­ cupat m assa dels horrors que hi varen succeir. Les baionetes dels senegale-

“L’ESPLA I”, 29 m a rç /5 abril 1979. Pàg. 8

C arner, Pom peu Fabra, R ovira i V ir­ gili i l’hispanista Jean Cassou. Igual­ m ent he fet treballs per a adaptacions fran ceses - d is s e n y a r d ec o rats i v es­ t i t s - d e C a s o n a , L o rc a i L o p e de V eg a A la p rim a v e ra del 1949 em vaig traslladar a N o v a York. -In d u b ta b le m en t hi havia u n a es­ c o la c a ta la n a d e c a r te llis m e q u e arran ca del 1890; am b la victòria de Franco, com tantes altres coses, es va estroncar. E n les eleccions d’ara s’han fet rètols il·lustrats am b lletra o foto­ grafia; q u an u n cartell s’h a d’explicar vol dir que no funciona com a m itjà de com unicació. Els d’ara són m assa intel·lectuals, més que cartells són rè­ to ls escrits. E n c a ra n o s’h a fet u n a propaganda adreçada al poble, que no està m olt al corrent de les qüestions p o lítiq u es i n o sap d istin g u ir m assa entre u n a o altra opció.


Tf*

LA GUERRA CIVIL ESPAテ前LA - Hugh Thomas "Los orテュgenes de la guerra" Libro 1, Tomo 1 Ediciones Urbiテウn S.A., Madrid 1979

POR VUESTROS HIJUS DEFENDED LA ESCUELA CATOLICA v

o

t

DRETA DE CATALUNYA


Caries Fontseré -P ersonalm ent, considero que he tingut l’aventura de l’exili i l’aventura del retorn, més difícil i dura potser per més com plexa. Tornes a casa i la gent suposa que ets com ells i no ho ets, et m anquen les relacions, els contactes h u m an s i de treball, els hàbits. I to t­ ho m et parla com si estiguessis n o r­ m alitzat. Les m ateix es p u b lic ac io n s que parlen al país et fan u n a crítica com si tam bé tothom sabés de què es tracta. -P e n so que la gent està poc assa­ b e n ta d a d e ls g r a n s p r o b le m e s del país, i la prem sa en general els tracta su p e rfic ialm en t, sense in fo rm a r a fons i oferir antecedents, referències. Crec que aquesta és u n a responsabili­ tat de la prem sa actual que no assu­ meix degudam ent i que h auria de ferho. - E n la p a rt eco n ò m ica, et tro b es per llocs ocupats per gent que ha figu­ rat gairebé com a com batents perquè h an anat tenint cu ra que el seu nom anés apareixent en m anifestos que no p re ssu p o sa v e n m assa perill; m e n tre que per altra banda i dintre la situació han obtingut beques i beneficis de l’Estat, ja que aquest els necessitava per a la seva imatge exterior. Es a dir han jugat a tots els avantatges, els del règim i els de l’oposició i pensen se­ g u ir en a q u e sta línia. I u n q u e s’h a

hagut de guanyar la vida com fos sense donar cap oportunitat als opresors ni re b re ’n, p er d esco m p tat, p reb e n d a, resta u n a m ica perplex. - P o ts e r p e rta n y o a la g en eració d’artistes del 36, més per biologia que no per estil o escola artística. M ario Bozal, o rg a n itz a d o r de la B ienal de V en ècia del 1977 p a rla v a d’aq u esta

g e n e ració co m d ’u n “ fu tu r p e r d u t” . L’artista necessita del públic per a 'de­ senvolupar-se, i nosaltres hem sofert am bients hostils, canviants i, bàsica­ m e n t, h e m e s ta t u n s d e s a r re la ts . C oses q u e si bé e n riq u e ix e n e sp iri­ tu a lm e n t la p erso n a , n o li p erm e ten u n a ev o lu ció n o rm a l en la p ràc tica del seu art.

‘ L’ESPLA I”, 29 m a rç /5 abril 1979. Pàg. 9

- A r a vivim les rutines de nom s, la passivitat d’u n públic; caldra u n tre­ b all a fo n s en l’o rd re ètic i m oral. I que l’a rt i els artistes siguem més con­ sid erats. Q u alsev o l a n tic fu n c io n a ri de la G eneralitat, mestre, guàrdia, co­ b ra retards, obté u n a pensió. N om és nosaltres sem bla que seguim m argi­ nats.


1979. "L ’ESPLAI”, 24 maig-7 juny

rribats al número 12 de lTïSPLAI —la dotzena—, amb deu números sota la nostra responsabilitat entenem que serà bo fer-ne un petit primer balanç. D avant l’encàrrec elaboràrem una teoria i, d ’acord amb ella, ens traçàrem una línia a seguir. Però tot això devia comportar, deurà comportar, una estructura, una construcció que només es justificarà si és sòlida, si perdura amb totes i a pesar de totes les relativitats. Totes les paternitats intenten l’optimisme i proposen per a la seva criatura múltiples abelliments. Nos­ altres no gosarem ésser una excepció, encara que en el fons sabem que L’ESPLAI, com qualsevol cria­ tura, dista de tenir totes les perfeccions i és natural que aixi sigui. Però el que ens importa ara, com a progenitors i com a ciutadans d’aquest país concret, és que el nadó visqui, creixi i s expandeixi, que per això ha aparegut en aquest món de cogitacions i d’esforços. I és en aquest sentit de supervivència que l’hem volgut mirar abans de tot, i també és en aquest sentit que alguns l’han encoratjat - i els ho agraí'm - i altres li han volgut negar aquesta elementalitat i ens en dolem. Perquè considerem el dret a la vida inqüestionable; no entrarem ara en els detalls de l’aplaudi­ ment ni menys encara en els de la negativitat. Que consti i prou. Sí qúe ens serà grat, una mica, explicar-nos. En primer lloc les portades: han anat avançat fins al co­ lor i, precisament a partir d’aquest número, de la mà del cartellista internacional Carles Fontseré. espe­ rem que siguin un bon element de presentació. Després ve la part tècnica: hem guanyat en nombre de pàgines, en llur format i en la qualitat de llur compaginació. Volem fer una publicació atractiva i emi­ nentment gràfica perquè serveixi d’alguna manera de graó: que agradi, entre altres, a un publicólo mas­ sa Hahjíuat e n j a lectiua del cafc

A


PORTADA

LA NOSTRA GENT per Caries FONTSERE Antonia. Catalana filla d’immigrants de parla castellana. Treballa en informática i estudia historia contemporània a la Universitat de Barcelona; actualment pren classes de català. Des d’un àtic del Carmelo on viu atalaia la ciutat i el mar. Gaudeix l’ambient de les Rambles, el Parc Güell i les flors. Però en hores de lleure voldria practicar l’idioma amb una televisió en català.__________


Portada

LA NOSTRA GENT La nostra gent Per Carles FONTSERÈ

%

Rosa. Supervisora d’auxiliars d’enfermera. El seu avi era pescador, i recorda que de petita visqué a la Barceloneta entre dues ca­ ses bombardejades. Ara s’està a la Meridia­ na però voldria comprar un pis amb terrasseta vora mar. L’horari de treball no li permet veure les emissions en català de la TVE. Té un fill que es un tremen, i una joia, que li manté l’optimisme i el bon humor.

“L’ESPLAI”, 7-13 juny 1979.


"El cartellisme polític ahir i avui" Taula rodona a càrrec de:

Ferran Cartés Carles Fontseré Josep Renau Catalunya 1975-1978


l£ i_ íf

Catalunya 1975-1978

A u M V

Tres años de poBáíóca en Propaganda política

i \ \ -

^ - - Á z r - iq

Vsssé A m b el títo l de « V isió g rá fic a d e la re fo rm a po lítica» , s ’ha in a u g u ra t al co l·le g i d 'A p a re lla d o rs de B a rc e lo n a u n a e x p o s ic ió de c a rte lls , m u ra ls i a d h e s iu s d e c a rà c te r p r e d o m in a n t­ m e n t p o litic q u e c o m p rè n u h a in te ­ re s s a n t m o s tra d e l q u e ha e s ta t a C a ­ ta lu n y a a q u e s ta a c tiv ita t p ro p a g a n ­ d ís tic a e n tre els a n ys 1 9 7 5 -1 9 7 8 . L ’e x p o s ic íó ha e s ta t o r g a n itz a d a p e l c e n tre de d o c u m e n ta c ió d e la fa c u ita t d e c iè n c ie s d e la in fo rm a c ió dp B e lla te rra i el d e p a rta m e n t r*-' ra de l’esm en* d ’A p a re lla d o p a g a rá

v e rs e s c o n v o c a tò rie s d ’a c te s i a c tiv i­ ta ts a ixí c o m el d e s e n v o lu p a m e n t de les e le c c io n s g e n e ra ls i m u n ic ip a ls . C o m d iu e n e ls o rg a n itz a d o rs en el c a r te ll a n u n c ia d o r , l ’o b je c tiu de l’e x p o s ic ió «és recollir, presentar i

d ia p o s it iv e s h a n e s t a t c e d it s per C i è n c i e s d e la i n f o r m a c i ó i l» c o l·le c c ió d ’a d h e s iu s p e r R í '" lle s te r - c o n s titu e ix ria l g rà fic n***

analitzar, d ’una form a conjunta, tot el m aterial gràfic que ha »*■" com unicació entre lo** ' ques i el p o^1' rlod»»

%

L’exposició ós una mostra significativa de l’evolució política ooguida nomós en tres anyo

„o ci d la u g r a n a ue se « s u d ó socia\e s c u a n d o to d a vía el PSC era solo un o b je tiv o , y los p r i­ , m e ro s m ítin e s de Felipe G o n ­ ' h o c una zález, p rim e ro en S a n t.A n d re u ^ a r r e c d e tr e s _ ^ f r i ) D d C i( S · y lu e g o en el Palau d ’ Esports, c a rte llis m e : J o s e p R e­ c u a n d o h a b la b a to d a v ía a los o - c a r t e llis t a d e la R e p ú b lic a i; de s im p a tiz a n te s de la e x tin ta Fe­ la g u e rra c iv il, d ire c to r g e n e ra l de d e ra c ió n C a ta la na d e l PSOE. El B e lle s A r t s d u r a n t la R e p ú b lic a , ' c a m in o re c o rrid o de sde e n to n ­ m e m b re d e l P C E -, C a rle s F o n ts e rè ces p o r los p a rtid o s socia lista s i F e rra n C a rte rs . ha s id o la rg o p e ro n o ta n to co ­ C a rií e d itó un c a rte l en el que m o para re sta r a c tu a lid a d a dos p u e d e ve rse al « h o m b re de la p o ste rs q u e ta m b ié n se e x p o ­ g a b a rd in a » d is p a ra n d o sob re ne n: u n o , con la e fig ie de M a rx, un c a rlis ta , hasta la p re s e n ta ­ o tro con la fo tp de un p u ñ o y c ió n de p a rtid o s p o lític o s q u e una rosa. Era 1 9 7 7 . ya ha n d e s a p a re c id o , c o m o el De la ca m p a ñ a e le c to ra l de de l PSP C atalà, se m u e s tra to ­ ju n io de 1 9 7 7 son los carteles da la e v o lu c ió n p o lític a del en los q u e p u e d e verse a A n tó n país. C añellas c o m o , líd e r de U n ió De 1 9 7 5 es un ca rte l del D e m o crá tica , p a rtid o dé l que P S U C c o n la le y e n d a «'Sí, si, sí. se fu e para aqercarse a UC D, o -

La p rim e ra cam paña e le c to ra l c o m u n ista . (F o to : P edro M a d u e ñ o j" ~

a La u re a n o López R odó c o m o m á x im a fig u ra c a ta la n a de A lia n za P o p u la r, o rg a n iz a c ió n de la q u e fu e d e fe n e s tra d o , o a Jo s e p V e rd e A ld e a fo rm a n d o p a rte d e l Pacte D e m o crà tic, con la CDC J o rd i P ujol, en una alian za q u e ah o ra el p ro p io P u­ jo l p ro p o n e re a d a p ta r.

Mesa redonda con Josep Renau Estas y m u c h a s o tra s cosas p u e d e n c o n te m p la rs e con es­ tos -carteles. Los organizadores — E u g e n i G ira l, M a rio H e rre ­ ros, V ila C o d in a , A n to n i Estup in y à — a n u n c ia ro n a y e r qu e Dara el p ró x im o día d o ce está

p re v is to c e le b ra r una mesa re­ d o n d a co n la p a rtic ip a c ió n de J o s e p R enau y C aries F ontseré ca rte lis ta s d u ra n te la g u e rra c i­ v il de 1 9 3 6 - 3 9 y Ferran Cartés, c a rte lis ta a c tu a l d e l PSUC. Para el día 1 9 se ha p ro g ra m a ­ do o tro a cto en el q u e in te rv e n d rá n e s p e c ia lis ta s en s e m io lo g ía . La e x p o s ic ió n in a u g u ra d a ayer va acom pañada del pase p e rm a n e n te de d ia p o s itiv a s de las p in tu ra s m u ra le s qu e han c a r a c te r iz a d o ta m b ié n e s to s años de tra n s ic ió n , y de u n o s paneles en los que fig u ra n una p a rte de las p e g a tin a s q u e , in ­ c e s a n te m e n te , han ja lo n a d o to d o s los a c o n te c im ie n to s p o lí­ tic o s d e sd e 1 9 7 5 .


per als que U

u it& o r*«

ecu*/ r u imeicM w r«·*·>, ·*»' 1 MMplSíífltwi u o r

La Guerra Civil Española Ediciones Urbión S.A. 1979

/

Hugh Thomas

n ,f (tu i i f n i o r '


La Guerra Civil Española

/

Hugh Thomas

Ediciones Urbión S.A. 1979

CARTELES DE LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLAI7 El_ Joven cartelista catalán Caries Fontseré — tenía entonces veinte artos-— pintó este cartel, uno de los primeros aparecidos después del 19 de julio de 1936. Se aprecia la ¡/¡fluencia del estilo cubistizante del artista andaluz Helios Gómez, como el mismo autor señala. Fontseré, que había crecido en un ambiente familiar tradicionalista, de­ butó en el cartelismo en 1932, durante la Segunda República, pintando para grupos conservadores, como Dreta de Catalunya. Profundamente enraizado en el catalanismo, evolucionó en los años finales de la Segunda República hacia posiciones de izquierda y fue de los primeros cartelistas de la revolución. Participó en la creación del Sindicat de Dibuixants Pro­ fessionals (Sindicato de Dibujantes Profesionales), SDP, cuyos miembros crearon los mejores carteles de la guerra. Aunque en este cartel la consigna Treballa per ais que lluiten' (¡trabaja para los que luchan!) esté bqjo las siglas de la UGT, Fontseré, como tantos otros cartelistas del momento, pintaba más por espíritu revolucio­ nario que bqjo órdenes de partido o sindicato. Así, obras suyas aparecie­ ron encabezadas por diversas siglas sociopolíticas, como el famoso cartel de la FAI con el lema Llibertat!

Detalles técnicos del cartel: ÁUt0b C y f ° nt? Z é ' EA itor' SDP- UGT- Opresor, Graf. Ultra, Barcelo­ na. Medidas, 100 x 70 cm. (Col. Centre d‘Estudis d’Història Contemporània.)


;V S I E n P R E n U E S T R O

RPLRSTRR OL

(Col CEHC

Univ. de Barcelona.)

Iconun objeto^

La guerra civil polariz贸 contra el fa sc ism o a todo un bando. En el otro, el enem igo era el com unism o.


Hugh Thomas

l a

a m a u a m ESPM O LA Alzamiento y Revoluci贸n

LIBRO II

tomo 3

Ediciones Urbi贸n,!


(F IE H S -C E H I. Univ. de Barcelona.)


Cultura

El cartell polític, factor important en la guerra civil te lls I la se va c o n fe c c ió , n a rra d e s a m b l'h u m o r e n ca ra jo v e de Renau I F o n ts e rè .

«La vàlua d’un cartell de propa­ ganda política es mesura per la seva funció i per la seva eficàcia, deixant en d a rre r llo c els co ntin g uts estètics», se g o n s e x p lic a re n d o s c a r-

Producció industrial

te llls te s h is tò ric s , Jo se p Renau I Car-_ les F ontse ré, i un d is s e n y a d o r actual," T e r r a n (Jartés, en una ta u la ro d o n a q u e tin g u é llo c d im a rts al v e s p re al C ol·legi d 'A p a re lla d o rs de B a rce lo n a . L 'a cte era in c lò s d in s l'e x p o s ic ió «Visió g rà fic a de la re fo rm a p o lítica ., m o s tra g rà fic a de la tra n s ic ió c a p a Is llib e rta t, I q u e ha e sta t o rg a n itz a d a pel c e n tre de d o c u m e n ta c ió d e la Fa­ c u lta t de C iè n cie s de la In fo rm a c ió d e B e lla te rra I el d e p a rta m e n t de c u l­ tu ra de l Col·legi d 'A p a re lla d o rs I A r­ q u ite c te s T ècnics.

Per la seva b a nd a, F erran C artés, d is s e n y a d o r de la no va g e n e ra c ió , es referí al fe t q u e la seva fe in a avui era

«formal i fonam entalm ent diferent del que es feia el 1936», to t I e sta r d ’a co rd a a p lic a r a les Im a tg e s p o líti­ q u e s c r ite r is d ’e fic à c ia p e r s o b re d e ls estè tics. «El dissenyador actual no té res d’artista -a fe g i C a rté s .

Està m ed iatitzat pels sistemes de producció, per les lleis de l’oferta i la demanda, entre els que encarre­ guen i el públic receptor, que té el seu propi codi gràfic».

</Jo crec que no hl ha hagut cap època en el món on el cartell polftlc hagi exercit un paper tan decisiu com a la guerra espanyola», d ig u é Jo se p Renau, d ire c to r g e n e ra l de B e­ lles A rts d u ra n t la R e p ú b lic a i un d e ls p rim e rs c s rte llis te s de la g u e rra civil. Renau e x p lic à q u e en el c a m p fra n ­ q u is ta hi havia ca rte lls , p e rò no c a rte lliste s, p e rq u è els ce n tre s de p ro ­ d u c c ió g r à fic s m é s Im p o rta n ts - B a r c e lo n a , V a lè n c ia - q u e d a r e n en zona re p u b lic a n a .

imatges espontànies C a rles F ontse rè, m e m b re del s in ­ d ica t de d ib u ix a n ts de B a rc e lo n a èn el m o m e n t de p ro d u ir-s e la su b le v a c ló d e l g e n e ra l F ra n c o , e x p lic à la m a n e ra co m s o rg ire n les p rim e re s im a tg e s g rà fiq u e s , fru it e s p o n ta n i de ' T ie m b re s de l s in d ic a t qu e actu aven

lliu re m e n t. A ixí, el cas d ’un p ò s te r a m b una fa lç i un m a rte ll, o b ra d ’un d ib u ix a n t a n a rq u is ta , a m b el le m a «Llegiu» a sota. P re se n ta t a q u e st c a rte ll a una re u ­ n ió d e l c o m itè c e n tra l d e l P SU , hl a f e g ir e n « T r e b a ll» » , l ’ò rg a n d 'e x p r e s s ió i la s ig la d e l p a r tit. F ontse rè a c a b a ria la g u e rra esse nt d ire c to r del c o m itè c e n tra l de p ro p a ­ g a n d a de l’Estat M a jo r i «per una mi­

ca més m’enganxen fent una sèrie gràfica per a aturar la fugida de la població civil de B arcelona, quan els falangistes ja eren al Prat». A l lla rg de la ta u la ro d o n a s o rg ire n n o m b ro s e s a n è cd o te s d ’a q u e lls c a r­

J o s e p R e na u l_ C a rle s Fo n ts e rè ^ es c o lta ts a m b d iv e riim e n t pe is p re ­ sen ts, e n d e g a re n d e s p ré s una d is ­ cu s s ió e n tre ells s o b re la g u e rra civil I el p e rq u è de la d e s fe ta re p u b lic a n a . F o n tse rè . p a rtid a ri de les m ilície s p o ­ pu la rs, ae la g u e rrilla I la re v o lu c ió , e n fro n ta t a un Renau p ra g m à tic , a fa vo r de l’e x è rc it d is c ip lin a t I a g u a n ­ yar la g u e rra ab an s de fe r la re v o lu ­ ció. A m b d ó s a rtis te s c a ta la n s , p e rò , to r n a r e n a t r o b a r - s e , a c a b a d a la g u e r r a , al c a m p d e c o n c e n tr a c ió fra n c è s d »Argelès-sur-Merde», co m d ig u é Renau, «entre la sorra, la mar

i les filferrades, mentre els trens ca­ rregats amb armament per a la Re­ pública havien quedat aturats a la frontera per les democràcies burge­ ses...»

Joan Nogués


DIARIO DE BARCELONA-JUEVES, 14 DE JUNIO DE 1979

Política/Catalunya Mesa redonda con tres cartelistas: Josep Renau, Caries Fontseré y Ferran Cartés

El cartel político o la imagen que moviliza «Durante la guerra civil éramos espontáneos, pintábamos, no dependíamos de un partido político, como los profesionales de ahora» En el cartel comercial de hoy las imágenes se contruyen igual que ca­ ñamones. La publicidad, mediante el cartel comercial, desarrolla el co­ mercio capitalista, que — aunque sea de form a indirecta — también es asumido por el cartel político. En éste lo que interesa, ante todo, es la función, ¡a respuesta popular, que es ¡a que lo justifica. Con estas pa­ labras de Josep Renau dio comien­ zo el pasado martes a las 20 horas una mesa redonda sobre El cartelismo político de ayer y de hoy orga­ nizada por el departam ento de cul­ tura de la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Autónoma de Barcelona, y con la colaboración del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técni­ cos. Asistieron en calidad de ponen­ tes los carlistas Ferran Cartés, ac­ tual del PSU C, y C aries Fontseré y el mencionado Josep Renau, amños destacados artífices del cartel polí­ tico durante la guerra civil españo­ la. En principio — dijo Renau— , una gráfica política debe de politi­ zar a la gente y movilizarla, aunque sea dentro de la eventualidad que todo cartel político tiene. Mientras que para Fontseré in­ fluye, a la hora de hacer el cartel, la intuición y el genio, ajuicio de Re­ nau es la cultura y la razón la que deben de desarrollarse sobre el pa­ pel, porque el talento, afirma Re­ nau, no se lleva bajo el brazo, sino que hay que trabajarlo. Ambos coincidieron en que lo que caracteriza precisamente al cartel político es que viene del nivel bajo de la población, está produci­ do por gente m arginada del mundo industrial e, incluso, cultural. El cartel político, a decir de Renau, está hecho sin dinero, sin medios; es, en definitiva, un esfuerzo revolu­ cionario, el esfuerzo de los desarra­ pados. El mundo de la imagen es un mundo paranoico, extraordinario.

El cartel de la guerra civil La importancia del cartelismo político durante la guerra civil es­ pañola fue también abordado en el transcurso de la mesa redonda. En opinión de Renau, durante la gue­ rra, el medio de información visual fu e fundam ental, al igual que la ra­ dio, pero a ésta se la llevaba el vien­ to. Los primeros años de la contien­ da personificaron a m ultitud de car,elistas a quienes nosotros, que ya tram os profesionales, ni siquiera conocíamos. Esos carteles, añade Renau, eran realizados por artesa­ nos de la litografía, por hombres que sentían la necesidad de pintar algo en un papel y luego repartirlo por la calle. A esos artesanos del cartel se les debe mucho; fueron ellos los que explosionaron la calle de color y quienes, aprovechando sus ratos libres, dibujaron cualquier cosa para pegarla luego en la pared Por su parte. Caries Fontseré. que fuera uno de los fundadores del Sindicato de Dibujantes de 1936, consideró las diferencias del cartel político de haee cuarenta años al de hoy. Ahora, dijo, es más im portan­ te el grafismo, el diseño. Antes, no­ sotros empleábamos más el pincel; éramos, en ese sentido, más artis­ tas, pues incluso usábamos el gouache y producíamos sobre un lienzo. Para Fontseré, había entonces

una ética profesional y personal, | porque si bien nuestra aportación era espontánea, aunque luego la fir ­ mase cualquier partido, ya fuera la F A l, el P SU C o cualquier otro, lo que nunca hicimos fu e pintar sólo bajo las directrices de determinada fuerza política. Veíamos, eso sí, un objetivo com ún al que aportábamos nuestras manos y nuestra imagina­ ción. A su entender no ha habido un periodo más importante en el m un­ do del cartel como el qué éste tuvo durante la guerra civil española. Es cierto que durante la revolución so­ viética el cartel hizo sus primeros pinitos, incluso fotográficos, y que de ellos nosotros copiamos muchas cosas, sin embargo, nuestra espe­ cial manera de ver la realidad y la guerra nos motivó de tal manera que nuestros carteles eran nuestro sentimiento, nuestra form a de ha­ cer esa guerra. Por su parte, Ferran Cartés, que apenas intervino en la mesa redon­ da, destacó el materialismo con que actualmente trabajan los cartelistas de partidos políticos, para quienes lodo está pensado y estructurado. — Miguel Ramos

AVU] Cultura

El carte en la gu «La vàlua d’un cartell ganda política es mesura funció i per la seva eficá en d a rre r llo c els estètics», se g o n s e x p lic a i

te llis te s h is tò ric s , Jo se p F les F ontse rè, i un d isse n y F e rran (Jartás, en una t¡ qu e tin g u é llo c d im a rts ¡ C ol·legi d 'A p a re lla d o rs d« L 'a cte era in c lò s d in s «Visió g rà fic a de la re fo ri m o s tra g rà fic a de la trans llib e rta t, i qu e ha e sta t pel c e n tre de docum enta* c u ita t de C iè n cie s de la de B e lla te rra I el d e p a rta i tu ra de l Col·legi d 'A p a re l q u ite c te s T ècnics.

</Jo crec que no hi hi època en el món on el c¡ hagi exercit un paper com a la guerra espan]

Jo s e p Renau, d ire c to r ge lles A rts d u ra n t la Repúbl p rim e rs c s rte llis te s de la Renau e x p lic à q u e en el q u is ta hi havia ca rte lls , f te lliste s, p e rq u è els cenl d u c c ló g r à fic s m é s - B a r c e lo n a , V a lè n c la en zon a re p u b lic a n a .

Imatges espontàni

C a rle s F ontse rè, m em d ic a t de d ib u ix a n ts de B el m o m e n t de produir-S € c ió d e l g e n e ra l F ra n c o m a n e ra co m s o rg ire n ii im a tg e s g rà fiq u e s , fru it € -n e m b re s de l s in d ic a t q


Josep Renau habla de cartelismo político

«Al cartel lo justifica la función que cumple» La poderoca personali­ dad de Josep Renau se impuso de principio a fin en una mesa redonda so­ bre el tema «El cartelis­ mo político ayer y hoy». Ferran Cartés, cartelista actual del P SU C no pudo intervenir apenas frente a los dos cartelistas que ejercieron esa profesión durante la Guerra Civil: Renau y Fontseré. R enau d io una le cció n de c o ­ m u n ic a c ió n oral h a b la n d o de com u nicació n visual y explicó q u e lo q u e ju s tific a a los carteles es su fu n c ió n y qu e sin este c o n v e n c im ie n to no pu ed e ha be r c a rte lis m o . C artés d ijo de Renau, F ont­ seré y su g e n e ra c ió n de ca rte listas, q u e «e ran n u e stro s m aes­ tro s pero lo q u e ha cem o s es d ia ­ m e tra lm e n te d ife re n te . H oy el d is e ñ a d o r es un p ro d u c to r su­ m a m e n te m e d ia tiz a d o ; hay detrás suyo unos equipos m uy e sp e cia liza d o s q u e le dan ya de ­ c id id o casi to d o lo q u e tie n e que h a c e r» . S in e m b a rg o , e s tu v ie ­ ron de a cu e rd o p rá c tic a m e n te en to d o lo q u e d ijo Reanu y lo po co q u e p u d o de cir Cartés. «La c o m u n ic a c ió n visu a l es d in a m ita , peor, g o m a 2 —ase­ g u ró Renau — y hay q u e m a n e ­

Renau, un e lo cu e nte c a rte lis ta . (F o to : Pau O liva .)

e x p lic ó qu e, en co n tra de lo que ja rla con s u m o c u id a d o » . Tras a m e n u d o se cree, los p rim e ro s p ro n u n c ia rs e re p e tid a m e n te en • carteles p ro d u c id o s en B arce lo­ co n tra de la u tiliz a c ió n co m e r na po co de spu és de in ic ia d a la cial, m asificante, de la im agen de g u e rra c iv il fu e ro n obra es­ su degradación, Josep Renau de­ p o n tá n e a de sus a u tores, qu e no fe n d ió el caracter ético del carte­ s ig u ie ro n n in g u n a o rie n ta c ió n lism o político. En contra de la p o lític a p re m e d ita d a . C itó el ca­ oposición de Caries Fontseré, que so de un ca rte l lu e g o fa m o so defendió a la in tu ició n com o ele­ in ic ia lm e n te c o n fe c c io n a d o para m ento esencial en la producción a p o y a r una ca m p a ñ a de alfa be artística, Renau postuló el trabajo tiza ció n . sistem ático com o único m odo de desvelar el talento, «Einstein era C o nstab a de una hoz y un un noeta, ¿pero de qué tierra cre­ m a rtillo d ib u ja d o s y la leyenda ció la, flo r que es la teoría de la « L le g iu !». Cuando fue m ostrado relatividad?», preguntó. «De las al o rg a n is m o p o lític o q u e debía m atem áticas, del estudio sis­ d e c id ir su im p re s ió n se le a ñ a d ió te m á tico ...» , se respondió. la pa la bra « T re b a ll» , títu lo deL ó rg a n o del PSUC. Por su parte, Caries Fontseré


AVUI Fontserè aclareix En la resse nya de Joa n N o gu és «El c a rte ll p o lític, fa c to r im p o rta n t en la g u e r r a c iv il» , p u b lic a t a l’A VU I de l 14 de l m es q u e som , se m ’a trib u e ix e q u iv o c a d a m e n t una a n è c d o ta de Jo se p Renau d ie n t: «F ontserè a c a b a ria la g u e rra e s ­ sen t d ire c to r de l c o m itè ce n tra l de p ro p a g a n d a de l’Estat M ajor» i «per una m ica m és m ’e n g a n xe n fe n t una sè rie g rà fic a p e r a a tu ra r la fu g id a de la p o b la c ió civ il de B a rce lo n a , qu an els fa la n g is te s ja e re n al Prat». Q u a n le s t r o p e s fr a n q u is te s e re n al Prat, jo em tro b a v a en un c a m ió d ’e va cu a ció de l’Estat M a­ jo r de la DECA ( a r t il le r i a a n tia è ria ) a G iron a, cam í de Fi­ gu ere s.

Carles Fontserè (Banyoles, Gironès)


2 2

't D K . T iT 't D "

\c A ,o \ m

CARTAS DE SEHPRONIO

Catalunya, de Atenas a la vagancia

9

astro s de la p an talla es difícil eludir la política... ¿Quién se desin teresa de ella, hoy? E l Col·legi d ’A parelladors i A rquitectes Tècnics, en sus paredes, ha explicado la historia de estos últim os cu a ren ta años a trav és del ca rtel político. Un p a r de ases del género, el valenciano Josep Renau y el catalán Caries Fontseré. contaron jugosas anécdo­ tas relativ as al cartelism o político, especialm ente el de los tiem pos de la g u erra. Cuando los franquistas descolgábanse ya por el Tlbldabo, yo pintaba todavía carteles Incitando a los barceloneses a no abandonar la ciudad... y estuve en un tris que no me pescaran con el pincel en la mano, explicó Fontseré. Y los respectivos puntos de vista acerca déT árte del cartel, objeto de un diálogo entre el valenciano y el catalán del Principat derivaron a una viva y divertida polémica sobre la guerra en sí y el modo de conducirla. O, m ejor dicho, sobre las causas de haberla perdido. Lo in d u d a b le es q u e, a c a rte le s, la R e p ú b lic a g anó a sus enem igos, convinieron ambos discutidores. Si nos sirve de consuelo...


ANTENA DE LA CIUDAD

El Ayuntamiento te cobra si quieres adecentar a la ciudad. «Barcelona» atraca en Barcelona. - Fontseré arremete contra los premios de carteles de la Merced. - El barrio gótico y Badén Badén. - EL NOTICIERO UNIVERSAL, ¿no es periódico histórico?


gen eroso en e m p e iro de org an izar ese hom enaje. Pía,

a su s o c h e n ta y s e is años, m erece ese estim ulo a una labor sin fatiga ni descanso. No hay nada m ás perjudi­ cial para la cultura de un país que politizarla, tlfléndola de anilinas ideológicas.

Caries Fontseré, un Quijote en Banyoles Carles Fontseré es un distin­ guido pintor y grabador. A de­ más, espléndido cartelista. Mu­ chas de las excelentes obras de ese g é n e ro de la eta pa de la guerra, en Barcelona, salieron de su taller.

Fontseré, al re g re sa r a Ca­ talunya, escogió su retiro en Banyoles, alto sobre el lago, en u n a c a s a p r ó x im a a la ig le sia de P o rq u e re s. D esde allí p rac tica su «quijotismo». Su últim a aventura ha sido la c a rta que publican los periódi­ cos, y en la que se revu elv e contra la redacción de las b a ­ ses del con curso de c a rte le s convocado por el m unicipio, p a ra anu n ciar las fiestas de la M erced. Caries Fontseré indi­ ca - c o n ra z ó n - que Incluir en ese texto «que el autor p rem ia­ do p erd e rá todos sus derechos a la obra, «no es m ás que una com pra disim ulada» y una vul­ neración al espíritu y a la le tra de los derechos de autor. Sólo a d v ie rto en la b e lla c a rta de Caries Fontseré una g rieta. H abla Innecesariam en­ te del «franquismo». Y luego reconoce que la convención universal de los derechos de autor de la UNESCO fue ra tifi­ cada por E spaña en G inebra, ¡en 1952! De todas m an eras, su re c la ­ mación nos parece m uy ju sti­ ficad a. De un tiem po a e sta p a r te los c a rte le s se h ac ía n por encargo, con todo lo que de riesgo p a ra el favoritism o ofi­ cial tenía el procedim iento. El volver al concurso es una bue­ na m edida. T am bién debería volver al concurso otro certam en, que en un tiempo tuvo mucho éxito e n tre los g ra fis ta s : el de la «Feria de M uestras». Hay una rica tradición que arra n c a en el m odernism o, que lo respal-


LA VANGUARDIA

TRIBUNA •

CARTAS

MIERCOLES, 18 DE JULIO DE 1979

DE

LOS

al recibir el premio perderá todos EL AYUNTAM IENTO OE dor, los derechos que le puedan corresponder BARCELONA, CONTRA sobre tu original, que pasará al Ayunta, miento». LOS DERECHOS DE Es decir, que a cambio de un «premio» que no es tal, sino una compra encubierta AUTOR realizada en desprecio del trabajo perso. Señor Director: na! de todos los artistas participantes me. nos uno, el autor de la obra perderá to­ Bajo el título «Concurso de carteles de las "Festes de la Mercè"», «La Van­ dos los derechos que le corresponden. guardia» del 10 del corriente ha publicado Hay para expresar una viva y exasperada una nota de la oficina de Relacions Pú­ contrariedad. Pero con eso de la democracia uno no blicas del Ayuntamiento de Barcelona, el ultimo párrafo de la cual dice textualmen­ sabe a quién maldecir. Antes, con el fran te: «El autor del cartel aue resulte gana­ quismo la cosa era fácil, los campos esi taban delimitados, y maldecir a los que mandaban no representaba un problema de conciencia para el ciudadano. Ahora la cosa se ha complicado. Si maldices al necio que ha redactado las bases del concurso de carteles en cuestión, ponga­ mos por ejemplo, a lo mejor resulta que el tal es una vaca sagrada de ipartido», con un curriculum nacional-demócrata ad­ mirable. uno sale mal librado. Pero lo grave es que una nota que pi­ sotea descaradamente los derechos hu­ manos de los artistas gráficos de Cata­ lunya, haya podido circular sin dificultad por los canales administrativos de la «Ca­ sa Gran», salir a la calle, y ser publicada como quien no hace nada en la prensa del país. En una democracia es indispensable ac­ tuar democráticamente, y resulta absolu­ tamente ridiculo verse constreñido a co­ ger la p'uma en defensa de los derechos profesionales de unas personas. Democra­ cia, o es garantía y salvaguardia de es tos derechos —que no es necesario de­ mostrar porque son autoevidentes— , o no es nada. Mejo- dicho, será lo de siem­ pre: la arbitrariedad de los que mango­ nean el poder. Cualquier entidad que pretenda actuar democráticamente en el pais —y en este caso el Ayuntamiento de Barcelona— si no hace examen de conciencia y continúa practicando las malas costumbres del franquismo, es necesario desautorizar pú­ blicamente su acción y obligarla a recti­ ficar. Y, en este caso, ajustarse a las nor­ mas establecidas en la Convención Uni­ versal sobre Derechos de Autor de la UNESCO, que fue ratificada por 4a repre­ sentación diplomática del Estado español en Ginebra el 1952 y revisada en París el 1971. Caries FONTSERE

LECTOl

EX PO NADAL del 12 al 31 de d(


E X P O S IC IO NADALENCA del 12 al 31 de desembre del 1979

SYRA G a le ries

d ’Art

Passeig de Gràcia, 43 Tls. 216 0 1 7 6 - 2 1 6 0 1 0 3 B A R C E L O N A - 7

ALBAJES BESTIT BOSCH ROGER CAMPS RIBERA CAPELLA CARLES, D. CASTEDO CATY JUAN CLARÀ, J. COCHET, G. CREIXAMS CURÓS FONTSERÉ__________ GALÍ, F. A. GALOFRÉ, B. GALWEY GRAU SANTOS HERNANDEZ MONJO HOZ, A. HURTUNA LLAURADÓ MANOLO, H. MARSÀ, F. MASRIERA MIR, J. MOMPOU NOGUÉS, X. OLIVER, M. PORQUET OPISSO, A. PRIM PUIGDENGOLAS ROQUETA SEGRELLES SOLER-JOVÉ SOLER, R. TERRUELLA VIDAL GOMÀ VILA PUIG VILATOBÀ ZUBIAURRE, V. I DALTRES


1939- 1979:

40 años

de España

UATRO décadas de la historia de España E xpliquem os, antes de nada, a nu estros lectores, term inan en estos m om entos. A lg un os para evitar su engaño. En p rim e r lugar, que la historiadores creen que son las más im ­ lim itación forzosa de espacio y tiem po que co­ rresp on den a una revista no p e rm iten m ás que un portantes de la historia de l país, lo cual no parece panoram a con m uy relativa profundidad, a p e sa r rigurosam ente exacto: España es un pais de h is ­ de la especialización de n u estros colaboradores tórica cíclica m u y pronunciada, con grandes m oescrita dando a am -,ta años, sus ¡ionales, 'idad. La d. D esde ende dar destina, s casos, tras-

C

bloques atientes y ahora d é la o y la nte, e de lo que Rupéha tepró xim o TORIA , las y su extran-

TIEMPO ución a

1939-

Fou un i q u a n vaig g a da C a rje -ta n «in G e n e ra lita t te lis i fotoc D a lt cT

l’incomDar:

F o n tse rè i be re n - j o ¡ f i l l - en la a n u n c ia c bà sica m e n a m e m b re d e c a rte ll! p o rta v a en G alès, l’en

No p a rla i a m a b le i l€ d e ls estada



- EL CORREO CATALAN — 2 de febrero de 1 9 8 0

Concurs de Cartells sobre

COOPERATIVISME organitzat per Fundació Roca Galés Exposició del 2 al 18 febrer a la sala de l'Orfeó Gracienc, Astúries, 83, Barcelona. Inaunuració: dissabte, 2 a les '6 tarda. V isites: fein ers de 6 a 9, dium e nge s de 11 a 2


Amnesty International Exposició

CATALUNYA PELS DRETS HUMANS XXXI Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans A m b la c o l·la b o ra c ió de

# BANCA CATALANA BANC INDUSTRIAL DE CATALUNYA

INAUGURACIÓ: dimarts 29 de gener, a les 20 hores

LLOTJA DEL TINT BANYOLES, del 29 de gener al 3 de febrer de 1980.


AVUI

D im e c re s , 3 o c tu b re 1979 -

Acotació al concurs de cartells sobre cooperativisme Fou un dia de ju n y d ’a q u e s t estiu q u a n vaig c o n è ix e r p e r p rim e ra v e ­ g a d a C arle s F o n ts e rè . l’a rtis ta fa m ó a -ta n v in c u la t a l p a is i a la G e n e r a lita t- c o n e g u t p e ls seu s c a r­ te lls i fo to g ra fie s . D a lt d 'u n t u r o n e t b e s a t pe l’in c o m p a ra b le e sta n y de B a n yo le s F o n tse rè i la seva c o m p a n y a p ns re ­ be re n - j o an a va a m b d o n a i algu n f i l l - en la n o s tra im p ro v is a d a i no a n u n c ia d a v is ita , m o t iv a d a b à s ic a m e n t p e r l’e n c à rre c que, co m a m e m b re o rg a n itz a d o r de l c o n c u rs d e c a r te lls s o b re c o o p e ra tiv is m e , p o rta v a en no m de la F u n d a c ió R oca G alès, l’e n tita t o rg a n itz a d o ra . No p a rla ré pas a q u i de l’a c o llim e n t a m a b le i les a te n c io n s q u e re b é re m d e ls e s ta d a n ts d ’a q u e ll ra có m e ra v e ­ llós, e n v o lta t d ’a rb re d e s , m ig a m a ­ g a t, a ir e ja t p e r le s tra m u n ta n a d e s q u e a c la re ix e n la v is ió fin s al c a p de C re u s i la C a ta lu n y a N o rd , on ta n t de te m p s v is q u é e x ilia t l’a rtis ta . La fin a li­ ta t d ’a q u e s ta a c o ta c ió és de re fle c tir a lg u n s d e ls tre ts m és im p o rta n ts q u e tin g u é re m en la n o s tra c o n v e rs a c ió i q u e a fe c te n el re s p e c te a ls d re ts d ’a u to r d e ls a rtis te s , m a rg in a ts e n c a ­ ra p e r c u lp a d 'u n s a n ys de d ic ta d u ra . P o rta va a la b u tx a c a l’e s b o rra n y de la c o n v o c a tò ria de c o n c u rs , en el qu a l -c o m g a ire b é to ts els q u e fin s ara es van a n u n c ia n t- hi ha via uns a s p e c te s q u e a fe c ta v e n a q u e s ts d re ts . Bo és re c o rd a r q u e fa un es seta m n e s l'a ju n ta m e n t de B a rce lo n a , a m b m o tiu de les fe ste s de la M e rcè , va c o n v o c a r un c o n c u rs de c a rte lls en les ba se s de l q u a l hi ha un c o n tin ­ g u t d is c r im in a to r i e n v e rs a q u e s ts d re ts. H aig de d ir, p e rò , q u e g a ire b é la to ta lita t de l’e s b o rra n y qu e jo p o rta ­ va no an a va pas d e s e n c a m in a t del to t. A ix ò no és d ’e s tra n y a r si te n im p re s e n t q u e la n o s tra fu n d a c ió té c o m a fin a lita ts el fo m e n t de l c o o p e ­ ra tiv is m e i la p ro te c c ió de l m e d i a m ­ b ie n t; fln a lis ta ts , to te s d u e s, q u e en

b a s e n en el re s p e c te a ls h o m e s i a ’una s o c ie ta t ju s ta i e q u ilib ra d a . Per a ix ò nom és p o rta v a l’e s b o rra n y . En la c o n v e rs a q u e tin ­ g u é re m en la pau re p o s a d a d ’a q u e lla c a p v e s p ra d a , a ss e g u ts en els ba n cs d e p e d r a to s c a q u e e n llo s a v a l ’e s p la n a d a d e d a v a n t l’e s tu d i, s’a c la rire n - i fin s i to t re c tific a r e n p o s a n t al seu llo c ju s t les co se s m a l­ g ir b a d e s . U n s d ie s d e s p r é s , le s o rie n ta c io n s de la s e c c ió c o rre s p o ­ nent de l F o m e n t de les A rts D e c o ra ­ tiv e s , a m b la s e v a e s c r u p o lo s ita t, a ca b a re n d ’a rro d o n ir les bases, avui ja p u b lic a d e s . Es c e rt q u e el c o n c u rs es p o d ia h a v e r m illo r a t. P e r e x e m p le , u n a c o n v o c a tò r ia - e n c a r a q u e fo s lim it a d a - d ’e s b o s s o s p a g a ts , d e ls q u a ls s e n ’ h a u r le n e s c o llit c in c i s’h a u ria e n c a rre g a t als seu s a u to rs la re a litz a c ió d e fin itiv a , p o ts e r h a u ria e sta t m é s o rto d o x a . D is s o rta d a m e n t la F u n d a c ió no d is p o s a d e m itja n s p e r a p o d e r fe r-h o , co m ho p o d ria fe r u n a e m p re s a c o m e rc ia l, la qual tra u ria el suc - i m o lt m é s— d e ls c a r­ te lls e n c o m a n a ts . La fin a lita t d e la d i­ v u lg a c ió d e ls c a rte lls q u e la F u n d a ­ c ió R oca G alè s a d q u irirà és en bé de la s o cie ta t: és p e r a la p ro m o c ió i d i­ v u lg a c ió de l c o o p e ra tiv is m e ; a ix ò vol d ir, e n tre a ltre s cose s, b u s c a r una s o c ie ta t m illo r, se n se l’e s p e c u la c ió il el lu cre . R e sp e cta n t de p le els d re ts d 'a u to r p r o c la m a t s p e r la U N E S C O l ’a n y 1952 i re v is a ts a P aris el 1971, s ’ha a rrib a t a una c o n v o c à tò ria q u e té c a ­ ra i u lls i en la q u a l es no ten d o s tre ts im p o rta n ts . Un d 'e lls és el de la l'a d q u is ic ió . La F u n d a c ió R oca G alès c o m p ra rà c in c c a rte lls a 40 .000 p e sse te s ca d a un. La d e c is ió d ’e s c o llir-lo s se rà presa p e r la m a te ix a f u n d a c ió , la q u a l, lò g ic a m e n t, tin d rà p re s e n t el p a re r I les o rie n ta c io n s q u e li d o n a rà el ju ­ rat. L’a ltra c a ra c te rís tic a im p o rta n t és la c o n c e s s ió de l p re m i de 100.000

pessetes, q u e la fu n d a c ió a b o n a rà a l’a u to r d e l’o b ra q u e el ju r a t c o n s id e ­ ri la m illo r i q u e p o t c o in c id ir o no am b una de le s c in c que s 'a d q u ire ix in . O sig u i, q u e una p a rt és la c o m p ra i l’a ltra és la c o n c e s s ió d e l p re m i. A fe g in t a to t a ix ò - e n tr e a ltre s c o ­ ses e s p e c ific a d e s a les b a s e s - q u e la F u n d a c ió R oca G alè s es c o m p ro ­ m e t a r e s p e c t a r la p r o p ie t a in te l·le ctu a l d e les o b re s , q u e d a n t-s e n o m é s a m b la p a rt m a te ria l de les a d q u irid e s i, co m és lò g ic, a m b els d re ts de re p ro d u c c ió d e to te s In clò s la p re m ia d a , em s e m b la q u e a q u e st c o n c u rs a ju d a rà un x ic a c la rific a r a q u e s t a m b ie n t tan n o rm a l (I) en els c o n c u rs o s q u e des d e fa q u a ra n ta a n ys se c e le b re n en a q u e s t pais, i q u e en una d ic ta d u ra ta m b é ha p o r­ ta t la « c o n ta m in a c ió de l m e d i m o ra l i s o c io lò g ic » , c o m d iu e l s e n y o r F ontse rè. La F u n d a c ió R oca G alès, p re c is a ­ m e n t pe l seu e s p e rit c o o p e ra tiv is ta s ’id e n tific a p le n a m e n t a m b to ts els c o n v e n is in te rn a c io n a ls d e m o c rà tic s q u e d e fe n s in els d re ts in d iv id u a ls i co l·le ctiu s de la so c ie ta t, o d 'a lg u n s s e c to rs c o n c re ts - e n a q u e s t ca s els de l a r tis te s - , q u e es v e g in o p rim its o vexa ts. P er a ix ò c re u q u e a m b la seva a c titu d es p o sa a p rim e ra fila a m b les e n tita ts q u e re s p e c te n els d re ts d e ls a rtis te s i e n tre a ltre s cose s ha fo ra g ita t d e les ba ses de l c o n c u rs els fu n e s ts a rtic le s q u e fa n re n u n c ia r als d re ts d ’a u to r, o el de d iv id ir o d e ­ c la ra r d e s e rt el p re m i. P e r a c a b a r, i c o n fir m a n t e l q u e d ie m , s a b e m q u e la c o n v o c a tò ria ha e sta t a c c e p ta d a fa v o ra b le m e n t d in s els a m b ie n ts 9 9 a rtis tic s . De p a sa d a p o d e m a fe g ir-h i qu e, p e r la d e m a n ­ da de bases, s e m b la q u e hl h a u rà u n a b o n a p a r t i c ip a c ió , n o s o ls d 'a rtis te s ca ta la n s, sin ó d e fo ra de l’E stat e sp a n yo l.

Jacint Dunyt


FUNDACIÓ ROCA CALÉS

AVUI

¿=-2 - So

Jordi Maragall a m l’Exposició d© Cartells

ES COMPLAU INVITAR-LO A LA INAUGURACIÓ DE L ’EXPOSICIÓ DEL CONCURS DE CARTELLS SOBRE COOPERATIVISM E ORG ANITZAT PER L’ENTITAT, QUE SE CELEBRARÀ EL PRÒXIM DISSABTE, DIA 2 DE FEBRER, A LES 6 DE LA TARDA, A LA SALA D’EXPOSICIONS DE L ’ORFEÓ GRACIENC, ASTÚRIES, 83 (GRÀCIA). A L ’ACTE DEL «VERNISSAGE», A MÉS DELS AUTORS, CRÍTICS D’ART I M ITJAN S DE DIFUSIÓ, HI HAN PROMÈS L’ASSISTÈNCIA PERSONALITATS DEL COOPERATIVISME CATALÀ.

El d ir e c to r g e n e ra l d e C u ltu ra ü e la G e n e r a lita t, J o a n M a r a g a ll, a s s is tf d is s a b te p a s s a t a la ta r d a a l’ a c te d ’In a u g u ra c ió de l’E x p o s ic ió d e C a r­ te lls s o b r e C o o p e ra tiv is m e d e t c o n ­ c u rs c o n v o c a t p e r [a F u n d a c ió R oca G a lè s el ju lio l p a s s a t.

BARCELONA, GENER 1980

Aragó, 281, 1.er, 1.a El ju r a t d ’a q u e s t c o n c u rs f o lc o m p o s t p e ls s e n y o rs J a u m e T e r ib a s ( p r e s id e n t d e P e n tita t c o n v o :a n t), C a rle s F o n ts e rè (a rtis ta i fam ós c a rte llis ta d e la d e n e ra lita t en l'fo o c a a n te rio r a la g u e rra c ivil), J o s tp M V a llb o n a (m e m b r e d e la ju n t i d e l’A g ru p a c ió FAD d e D i'c c to r s ¿ A rt, D is s e n y a d o rs G rà fic s i Il·lustradors A D G F A D ), J o s e p V iila u b í (a rtis ta ), A lb e rt P ére z B a ró (h is to ria d o r d« la c o o p e r a c ió ) i J a c in t D u n y ó ( c r tic d ’a rt). A c a u s a d ’o b lig a c io n s p e r:o na ls no p o g u é a s s is tir a la se ssió del v e re d ic te el s e n y o r F ra n ce sc Vicens (d ire c to r de la F u n d a c ió Jo a n M irc).

El Adelanto

Viernes 20 junio 1980

ACTUALIDAD L

Organizado por la Caja de Ahorros y cl M. de Cultura

CARTELES DE LA GUERRA CIVIL ESPADOLA EXPOSICION EN LA ESCUELA DE NOBLES Y

A


El Adelanto

\

(

íu)

%

Viernes 20 junio 1980

ACTUALIDAD LOCAL

»

Organizado por la Caja de Ahorros y el M. de Cultura

CAETELES BE LA GUERRA CIVIL ESPAÍJOLA

te i

m

$ * & /i u »> * • ^1' v i / / ; n1 #/ M 1H

» # k

f c - w

I

'lih

/ttl

-

¿r: X

- Hintergründe

♦: 's?’h 1 ■ ,

s h

j

j

v i- * .'!

»

la Gagel

)

UNA

PROPAGANDA

t

/ t v a 'im tirm a s o n &(

¿

■ ' ■. ptüiít?

Mein/?* m o fM' /- (l/K¡pkwrfo,

tan « { hif<. i i n t <-■*-,<; w -v /* iftterm

<wn

' «Vr<»r¿*.

V

4 * tfHiiU’i'! l><f w l M

<fc fttwxíru ■ < ? " * !»

ÍAÏMTÍ Sí i • fo t U v r tm it,

¡Y F

lacha ¡p

i&j&ffr'dfíH Mi

¡m¿ y in. Uheritá. 4 z f r»x«ta

.

m t R m , f.tt

íf>t tu x-jw n, m hs> totkswt, v i pn)u¡Ui?kl<!<> vrijumxa'hs Ir<tbí)fi2 futra nxz-tfvraf ni teteuifo 'm anmUtllta t*4 % h * Wltifütiilit» eejjuitnrvt fal ¡nva/m/rnfc tí*

i'i’roh&i&d •iwi Í4, frrmr tw/i fsnitaia&mo sunco»?, (a.f ¡kti h/xeat u ue *» 4un fu tró U< f pe ra la rv w ím .jítn ! ttZ m t

fijr

'T

'U

T

h w

* ¿ íkQT *■»

: .

i

4

14 & S y1' r h : &

A

M

C tílV ttA

Juítfv a h i irtmhasat., ¡» » t i h ¡o* ít^n-í-ro* m h junta a l tpet<ta áaí ipttkafo, (fontfa /» * pfyítmti>r<(4t «strtw ttir& a M haeov

\

txxy

'i-iitm U>*

h,

psscipsztkM» (fot ■ Usrnam u ! a fca ¡te * <fo , km ¿ W ’hsúi. , /. « í v :«•<«/. í«aí«?am m m ivv,

prrjtdfoJ »it<¡#</>&ís &ímai, para Irw tb iv tm tíx ï í

su#

b? >

&&&&. »

í

w

y&q iwww

•*» * * */ m u . J

E FIC AZ

Los carteles expuestos, como la mayoría de los realizados en la parte republicana durante la gue­ rra del 36, constituyan una peque­ ña muestra dentro de la amplísima producción durante los tres años 'de contienda civil. Los carteles de la II República aparecen sobre to­ Ur : . ; . < t J J ^ jjis a ü é fc r r - * ^ , do como una forma de lucha con­ tra el fascismo aunque, encubien ^ •.» /,> * . r ? f KF . . * %y, ciertamente otra lucha dialéctica o ' m ; . -J I ideológica entre los diferentes par­ _ i ■{•>. rV L l tidos o sinJicatos. r-_ j Según señala josé Renáu, cañe* * . v * a - • r 1 S f/ lista y director general de Bellas Arles de la España republicana, en una entrevista publicada en la re­ vista “'I simpo de Historia” ( t ’ '■( ■■■ - - f>- ^ 1 * f c '' í '. J 1 r á t s cicmhre 19 7S, _ número 41)). los carteles pro-elitistas se abandona­ ron de 1937 a 1938 con la apari­ ción de un ejército regular para sustituir la 1 u c h a de guerrillas. Carlos Fontsiprif otro cartelista inaugurad:» en la Es- Ies de la guerra civil española. La republicano, piensa por el contra­ oble* y Bellas Arles de muestra recoge 99 afiches editario que los partidos políticos se na exposición de carte- dos todos po r Instituciones, partí dos políticos, sindicatos y organi­ provecharon de los carteles para zaciones del bando republicano. acer propaganda de sus siglas La exposición ha sido realizada bn çuaJquier caso constituyen por la Caja de Ahorros y Monte un auténtico movimiento publicita­ de Piedad de Salamanca en cola­ rio, único en un país prácticamen­ boración con la Dirección General te su*bd(»>arrollado como la Espude Pairimonio Artístico, Archivos ka de los años 36 a 39. El propio y Muscos del Ministerio de Cultu­ Renáu señala que nunca ha habido ra. un planteamiento publicitario de La selección que ahora se pré­ tan tremenda eficacia a lo largo senla está constituida por carteles de la historia con tem po rán ea, es­ desconocidos en su gran mayoría pañola. i i y procedentes en su totalidad del Archivo de San Ambrosio, desde

• * * i hv»nf fiy

í,v * e

iU&ír&t íUit<.

EXPOSICION EN LA ESCUELA DE NOBLES Y BELLAS ARTES DE SAN ELOY Archivo Histórico Nacional. P ara­ lelamente a la exposición, la Caía de Ahorros ha editado un catálo­ go complementario con reproduc­ ciones fotográficas de todas las obras exhibidas. El profesor Euge­ nio de Bustos, catedrático de la Facultad de Filosofía y Letras, re­ fiere sucintamente en el prólogo las características del lenguaje po­ lítico de los carteles, tanto en su vertiente verbal como iconográfi­ ca. En la sala de exposición se hu Instalado además una pantalla au ­ diovisual para la . emisión de un programa explicativo sobre el Ar­ chivo de la G uerra Cilvil de San Ambrosio, sus fondos documenta­ les, historia, valor cultural, etcetcra.

m « u as c u » » *

W M

TEM AS Y ESTILO En el catálogo realizado por la Caja do Ahorros se ha reaJizado un índice tomático de las 99 obras expuestas en S;in Eloy. El grupo míis numeroso corresponde a los carteles alusivos a las relaciones internacionales, 19 en total; en lu­ cha, 17; relativos a la economía, 11; libertad y revolución, 11; so­ bre la vida en retaguardia, 10; m e d i o s de comunicación, 8; el ejército, 7; relacionados con la re sístencia en Madric^ 7 y alusivos a la infancia, a la juventud y a la educación, 5. Característica in herente al cartelismo republicano d urante la Güera Civil es la diversidad de autores y estilos. Al no haber tiempo para un período de más o menos largo dom inio de una te n ­ dencia artística ¿.úncrcta (ni ta m ­ poco para sufrir influencias), los carteles representan el estilo de cada artista. Sobre una posible influencia soviética, Fontseré se­ ñala que "la revolución rusa tuvo una enorm e incidencia en la re ­ volución española en todos sus aspectos, pero no tenía una in­ fluencia intelectual". Para Renáu, en la España de 1936 a 1939 no se refleja la influencia del realis­ mo socialista en los carteles, pe­ ro sí de las vanguardias europeas en algunos casos. Los 99 afiches expuestos, de acuerdo al índice onomástico del catálogo, se reparten entre 44 di­ bujantes diferentes y más de un tercio (36 en concreto) son anónli

la comisión organizadora de la|: exposición y miembro del conse­ jo de la Caja, destacó en su ln -| tervención la labor social que vie­ ne desarrollando esta entidad, d t - 1 rigida muy específicamente a po­ tenciar cualquier actividad dlrec-1 tam ente relacionada con el ám bi­ to cultural. Expresó su deseo y el I de la Caja de Ahorros de poder firmar próximamente un conve- J nio con el Ministerio de Cultura. Por último resaltó la magnitud I de esta exposición, tanto por suí contenido como por ja sala q uel la acoge y ldgar en que los c ar­ teles estaban custodiados. El acto inaugural finalizó con] la intervención del director ge-1 i neral del Patrimonio. Manifesti' que esta muestra, como la ante-1 n ó rm e n te organizada con obras | del escultor Mateo Hernández, siinscribe den tro del proyecto de I la Administración para deseentralizar al máximo las actividades culturales. Se refirió a la colabo­ ración con las Cajas de Ahorros, expresando su convencimiento eil 1la necesaria ayuda y promoción | estatal hacia las iniciativas de otras instituciones, javier Tussel I destacó por último el interés ex-1 traordinario que tuvo y sigue te­ niendo lá propaganda de la II Re pública Española. M A NU E L S. MARTIN BUENO (A c to - fo to LASO)


••n b e w e g u n g durch und kann im U ntorschiod lu d«n M ti»

B g g jM jM

m aàam toU


Der spanische Bürgerkrieg — Hintergründe

jnd Zusammenhànge i/on Hortense von Heppe und Hanna Gagel Guernica, die ttlteste Stadt der Basken und das Zentrum ihrer .jlturellen Tradition, wurde gestern durch einen Luftangriff der

V fc


GUERNICA, PICASSO und der SPANIEN BURGERKRIEG N.G.B.K.

p.

Berlin 1980

16 / 133-138


Fundació Joan Miró Centre d' Estudis d'Art Contemporani

programa d'activitats Març 1 9 8 0

Parc de Montjuïc, Barcelona-4 Tel. 329 19 08 (quatre línies)


Exposicions

Del 6 març al 2 3 març

EL CA RTELLISTA EMILI VILÀ El m ètode de treball i les aiguades originals dels cartells parisencs cèlebres dels anys 2 0 i 3 0

Del 12 març al 2 0 abril

A ls espais 2 , 3 i 4 de la Fundació

Del 14 març al 6 abril

A l'e sp a i 8

Del 2 5 març al 3 0 març

E xpo sició org a n itza d a pel F .A .D . PREMIS D 'A R Q U IT E C T U R A I INTERIORISM E 1 9 7 9

Del 2 7 març a l ' 1 1 maig

A ls espais 6 i 7

Fins al 9 març

M A X BILL Exposició antològica 1 9 3 8 - 1 9 7 8 Escultura, pintura i obra gràfica

ELS Q UAD ERNS DE C A M P DE JULIO CARO BAROJA

L’A V E N TU R A H U M A N A DE JOSEP DE CREEFT Una exposició preparada per Carles Fontserè am b el p a tro c in i de les D ireccio ns G enerals de Relacions C u ltu ra ls i del P atrim o ni A rtís tic

A l'e sp a i 10 ROSA VIVES Pintures

Del 13 març al 3 0 març

A l'e sp a i 1 0 BENET FERRER F.M .E . 1 0 / 1 9 8 0



VEGIS ALBUM COMPLET REF. AQUESTA OBRA .r

L'AVENTURA HUMANA d e

Josep de Creeft per Carles Fontser猫

Fundaci贸 Joan Mir贸



C O N S I D E R A C I O N E S SOBRE EL CART EL DE LA G U E R R A CI VI L

C a r ie s F o n ts e ré


4*7-£: C //\/£

¿>4 *


j¡y u A fu r

a u

q u t

H uitín Ï


C O N S I D E R A C I O N E S SOB RE EL CART EL DE LA G U E R R A CI VI L

C a r ie s F o n ts e ré

4 * 7 *

’S A

'S/lf. A * * i

As

° * /ii £ s

.RO TAS " AS NO CONSIEN H OTROS TIRA

precisa,. interpretació n o... de «su» partido para are... política en el período h istórico ü <>

i

Jivil.

Es de notar que m ientras en el catálogo general del Sector de A rte Visual y A rquitectura, de la susodicha Bienal de Venecia de 1976, figuraba un índice onom ástico de los autores de los carteles seleccionados, en las exposiciones que p o steriorm ente se presentaron en Barcelona y

p e r

a is

t

UuiUti



CULTURA

Miércoles, 22 de octubre de 1980

Exposición en Madrid

La guerra civil llega a un museo E. P. P.

De un tie m p o a esta p ar­ te se suceden las e x p o sic io ­ nes dedicadas a las artes plásticas creadas en el ban- 0 do republicano, por un lado, 1 y en el franquista, por el | otro.

Agusti Centallas

En la exposición organizada estos dias por el M in iste rio de Cultura, en M adrid, vuelven a la palestra los m ejores dibu jan te s y fotó g ra fo s ibéricos de la déca­ da de los años 30: Renau, Ba­ lle s te r, F ontse ré, R a lda san o, M o n le ó n * ^a T io . * S im ,. Goñi y otros. Y, por el lado franquista, el inefable Sáez de Tejada. Han aportado sus fon dos dieciocho entidades públicas, entre las que destaca el archivo de San A m bro sio de Salam anca, por ser el d e po sitario de la gran par­ te del m aterial recogido durante la guerra civil y la posguerra. Se proyectan, adem ás, ve in tiú n v i­ deos con feccio na dos con m a te ­ rial de la Film oteca Nacional y de los archivos del N o ticiario D ocum ental (NO -DO ), en los que figuran no pocas film a c io ­ nes procedentes de las A c tu a li­

DIARIO DE BARCELONA / 1 9

dades Republicanas. En este cam po debe subrayarse la ines­ tim a b le ap ortación de cineasta Basilio M a rtin Patiño, au tor de «C anciones para después de una guerra». Va es n o to rio el abism o que separa la p ro d u c­ ción artística a un bando de otro, con neta preponderancia, ta n to cu a lita tiva com o c u a n tita ­ tivam e nte, del republicano. Pero no son sólo las firm a s y su p ro ­ d u c c ió n lo m ás im p o rta n te — con serlo m uch o— , sino lo que tod o ello representaba. Es decir: los hom bre y las m ujeres de carne y hueso — a veces: m uchachos y m uchachas, casi niños— que eran los principales p ro ta go nista s de aquella gran epopeya que desbordó, con m u ­ cho, el periodo 1 9 3 6 -1 9 3 9 . El solo enunciado de la ca ta ­ logación de las secciones de la

citada m uestra es elocuente: «D eterioro de la convivencia. M ovilización del entusiasm o. Búsqueda de una nueva e sta b i­ lidad, Una cam paña larga, D i­ m ensión Internacional, Guerra económ ica. Guerra psicológica. Sociedad en la retaguardia y Desenlace». A pa rte de que el t i ­ tula do es ya de por sí in co m p le ­ to — nótese: a casi m edio siglo de hechos— , en los paneles divi­ sorios de las nuevas salas de la exposición, una de las realida­ des más tan gib les de la guerra civil, en la zona republicana, son o com p le ta m ente silenciadas o m ín im a m e n te rep rese ntad as. A sistim os, por tan to , a un in te n ­ to más de m om ificació n de la guerra civil, pese a esa pre te nd i­ da puesta en valor de la bella y conm ovedora plástica de nues­ tra contienda.


p e s a r de las ho ras de a n ­ gu stia, h u b o tie m p o ta m ­ b i é n p a r a el juego, a u n q u e matizado siempre por el te tral de la guerra, que lo llenaba to­ do. Jugar al parchís tenía otro sen­ tido si las cuatro esquinas o stenta­ ban símbolos bélicos. Los soldadi-

A

tos r e c o r t a b l e s a d q u i r i e r o n en a q u e ll o s a ñ o s u n a a u t e n t i c i d a d que trascendía su mera función de entretenimiento, p orqu e esos mis­ mos so lda dito s de ca rn e y hueso combatían muy cerca del cuarto de juego. H ub o muchas banderas e infini­ tos tipos de uniform es q ue nunca se vistieron la mayoría de los c o m b a ­ tientes, porque la guerra de verdad distaba m ucho de ser un brillante y o r d e n a d o desfile. A u n q u e tod os aquellos distintivos y ropas nunca u t i l i z a d a s p a s a r o n a n u t r i r la leyenda compleja, a p a sio n a d a de una guerra q ue la exposición reco­ ge sobriamente en sus más remotos antecedentes: el triunfo del Frente Popular en febrero de 1936. Algunos de los protagonistas de esta historia que se cuenta desde las vitrinas de cristal han contribuido ta m b ié n a re c o n s tru ir esta e ta p a con sus conocimientos personales, como el general Salas Larrazábal, asesor militar, o el cartelista Caries Fonseré.

Dados, en el ejército nacional y una granada de mano de entre los muchos modelos que se utilizaron durante la contienda.

uniformes y granadas


ÉL PAIS, miércoles Í2 de octubre de 1980

I

Cartel de C aries Fontsere'(izquierda) y algunos de los principales protagonistas de la guerra civil,que lo son también de la exposición que sobre este tema se inauguró ayer en Madrid.

Inaugurada en Madrid la primera exposición global sobre la guerra civil española El director general del Patrim onio, Archivos y M useos, Javier Tusell, inauguró ayer en el Palacio de Cristal del parque del Retiro, de Madrid, una exposición sobre la guerra civil española, primera de carácter global que se realiza en nuestro país. A través de más de 3.000 objetos de uso cotidiano durante la guerra que se exhiben en la muestra, se ha pretendido destacar los aspectos sociales, cultu­ rales y humanos de la confrontación, procurando conservar un equilibrio de referencias a los dos bandos. «No es, por supuesto, la exposición de la guerra civil, sino una de las infinitas posibles; pero creem os que es una exposición global que puede acercar al espectador a las vivencias hum anas de la época». Javier Tusell explica de este modo

y a grandes rasgos el objetivo de esta muestra, que se ha m ontado en el mismo edificio donde fue elegi­ do Manuel Azaña presidente de la República. «Todo un símbolo para dem ostrar que ya no hay motivos en España para dejar en la oscuri­

dad ningún aspecto de nuestra his­ toria, y menos de la historia de la guerra civil». La ex p o sició n co m ien z a c ro ­ n o ló g ic am en te p re se n ta n d o un rápido bosquejo de los meses com­ pren d id o s entre el com ienzo del año y la tercera semana de julio de 1936. En este tiempo se recoge la agitación electoral del mes de fe­ brero y la tensión política y social, avivada por el triunfo de las coali­ ciones frentepopulistas. D estacan de esta época los materiales propa­ g a n d ístic o s p ro d u c id o s en un a cam paña electoral de dimensiones

espectaculares. T am b ién de este tiempo son una buena serie de m a­ teriales fílmicos que h an sido se­ leccionados y montados para el vi­ deo por Basilio M artín Patino. El segundo tem a presentado en la exposición se refiere a los ele­ m entos políticos más destacados d u ra n te el v e ra n o de 1936. El fenóm eno de la descom posición del Estado, tanto como consecuen­ cia de la sublevación de una parte de las Fuerzas Armadas y de otros grupos de la vida social como por la d ispersión de entes te rrito ria les con autonom ía difícilm ente coor­ d in a d a , n n f d a re í


A P R O X I M A C I O N AL A R TE E S PA ÑO L D U R A N T E LA G U E R R A DE 1936 A 1939 Manuel García i García

No hay duda que la actividad artística más im p o rta n te desplegada en el sector republicano d urante la guerra civil española fue la propaganda gráfica. Al vo lum en considerable de carteles editados habría que añadir, entre o tro s m edios de expresión plástica, el de los pasquines, aucas, tarjetas postales, ilustraciones de periódicos, escenografías públicas, pintadas de trenes, sellos postales, etc.

Siei de I una pan hab esp A fo exp algi sac del sigr N oí

Var 193

de Soc Edil Cor Ver bali las des del abe

doc dos esp fíe/:

Inte celí

y la Cor Rer Tor texl Esp sac ace

A unque el cartel repub lican o español tiene antecedentes e influencia s en el cartel com ercial de finales del diecinueve y m uy p a rticularm en te en el cartel m ilita r de la prim era guerra m u n dia l y el cartel político de la revolución rusa (sin dejar a un lado las inevitables influencia s del fu tu ris m o y el co nstru ctivism o), no hay que o lv id a r en ningún m o m e n to la am plia tra d ició n cartelística española y m u y particularm e nte de ciudades com o Barcelona y Valencia con una industria de las artes gráficas de a m p lio d e sarrollo y p a rticu la r arraigo. Por sólo poner el ejem plo de Valencia, habría que decir que la capital del País Valenciano, aparte de un considerable d e se n vo lvim ie n to en la litografía (Ortega, Durá, Valencia, etc.), contaba, en los años treinta, con una m uy diversificada tra d ición cartelística. Baste recordar los concursos anuales de carteles artísticos para los círculos de bellas artes, carteles para ferias y fiestas (prim avera y ju lio ), carteles de to ro s (faceta con la que España conseguiría, al paso de los años, una em blem ática propia a nivel internacional), carteles com erciales (concursos nacionales de vid , arroz, aceite, etc.) y los carteles de Fallas (todo un género que se inicia en plena D ictadura de Prim o de Rivera y continúa hasta nuestros días). Hechas estas consideraciones que, por otra parte, deberían estudiarse en p rofundid ad (24), sólo basta añadir el te s tim o n io de Caries Fontseré y Josep Renau cuando cuestionados por María Ruipérez (25) sobre posibles influencias contestan lo siguiente: «... m i form a de hacer carteles está in flu id a sobre tod o p o r H elios Gómez, que al ser m a y o r que yo y haber estado en A le m an ia , lle vó a Barcelona lo fu tu ris ta ; el cubism o, y yo lo im ité.» (C. Fontseré)

__________

«Pero p o r tem peram ento yo soy a nti-expresio nista y an ti-im presionista. Lo que m ás he estudiado es el c o nstructivism o, su técnica m oderna, la fotog ra fía co m o elem ento artístico y luego tod o lo que vino de la U nión Soviética vía A lem ania, com o el cartel soviético y el realism o espacial, la com p osición y el fotom on ta je . Esa es m i tra d ició n : los constructivistas...» (J. Renau) Se puede hablar de una manera de hacer peculiar del cartel de guerra español en razón de la historia específica que les precede (los

A . R od ríg u e z Luna. « C á rce l de O viedo».

citados carteles artísticos, com erciales, festivos, etc.) y de la historia concreta del cartel político republicano (en particular del cartelism o de las elecciones de los treinta). Paralelam ente al debate cultural que se produce en el sector republicano, la producción gráfica deviene un arte al servicio de la guerra y su organización responde a la co n tinuid ad de entidades anteriores (S indicat de D ibuixants P rofessionals de Barcelona o la Alianza de Intelectuales para la Defensa de la Cultura en M adrid, Barcelona y Valencia) y a la existencia de unos servicios institucionales (M in iste rio de Instrucción Pública, Junta Delegada de Defensa, G eneralitat de Catalunya) y a la creación de una serie de organism os de la guerra que contaron con Talleres de Artes Plásticas propias (Altavoz del Frente, M ilicias de la Cultura, etc.). A toda esta infraestructura de guerrp hay que añadir, evidentem ente, las secciones de propaganda de los partidos políticos, los sindicatos y los respectivos M inisterios del gobierno republicano. Respecto Josep Re teórica s< cartel pu guerra. fi_ los p rim t concluye «En estí en < cas esp que la c rev. cua hur

En cuanl puede al desarroll Siguiend profesor


LA VANGUARDIA

22 DE OCTUBRE Dfc 1980

La guerra civil española en una muestra artística La exposición está relacionada con «Cien años de cultura catalana» Enlazada en el tiempo con la magnífica exposición «Cien años de cultura catalana», acaba de abrirse en el Palacio de Cristal del Retiro de Madrid otra soberbia «muestra» donde se mezclan el arte, la historia y el testimonio pormenorizado y directo sobre hechos y circunstancias que han marcado la vida de los españo­ les. Javier Tusell, como director general del patrimonio artístico, ha Inaugura­ do hoy el certamen «La guerra civil española». Desde el exterior, a través de las altas cristaleras, las banderas mezcladas, pertenecientes a distintos bandos contendientes, hablan del afán de aglutinar, en una meditación conjun­ ta, la lección de un tiempo, no por pasado menos presente en el ánimo de los españoles. El primer acierto de los muchos que cabe asignar a la mag­ na exposición es el de derribar en el visitante todo espíritu de beligeran­ cia. Un tacto exquisito ha presidido la elección y selección de los testimo­ nios. La panorámica contemplada se resume en el corazón del propio es­ pectador. Más de mil piezas relacionadas con el arte, el cine, los carteles, la foto­ grafía, la prensa, la numismática, la fi­ latelia, las armas y los uniformes se inscriben en el periódico bállco aco­ tado. A través de un camino de pane­ les y vitrinas el visitante asume Igs distintos apartados, comenzando p o r el que signa la rúbrica, «deterioro de la convivencia», para seguir con los 'eplgraflados «movilización del entu­ siasmo», «Búsqueda de una nueva es­ tabilidad», «Una campana larga», «Di­ mensión Internacional», «Guerra eco­ nómica», «Guerra psicológica», «Socie­ dad en retaguardia» y «Desenlace».

El arte en la guerra civil Gran virtud del certamen es que en­ tra a la vez por los ojos y los oídos. La comunicación visual y auditiva repo­ sa en las artes plásticas y en el pro­ cedimiento fllmlco. A lo largo de la exposición, varias Instalaciones de vi­ deo ofrecen la voz, la presencia, los

el espectáculo del pueblp, tanto en ex­ plosiones entusiásticas como victima de la crueldad da la guerra. La pren­ sa — que ha sido estudiada en catálo­ go por Vicente Palacio Atard— da una imagen vibrante y actualIsta del acon­ tecer a uno y otro lado, Basilio Mar­ tin Patlño estudia las filmaciones de la gu ra de España y coadyuva al montaje. La visión directa de las ar­ mas que contendieron se enlaza al es­ tudio de Ramón Salas Larrazabal, In­ serto en catálogo. Aleluyas Impresas, armas blancas, portátiles y de acom­ pañamiento, bombas de mano y de aviación, calendarlos, cajetillas de ta­ baco y papel de fumar, condecoracio­ nes, tarjetas postales, viejos aparatos de radio, dan U Imagen de aquellos dfas. Es notable la categorfa estética de algunas evidencias cartellstas. En el lado republicano, destaca la colección de dibujos de José Luis Quintanllla y en el nacional, las Ilustraciones y acuarelas de Carlos Sáenz de Tejada. Espléndidos carteles de Bardasano, Vicente Ballester, Ramón Gaya, Juan Cabanas. Caries Fonsere, Arturo Ba­ llester, DflBBIP^" .«JifBlf·Renau, entre otros, ponen su nota violenta y com­ bativa que remansa la calidad plásti­ ca de muchos de ellos. Manuel Gar­ cía I García, realiza en bien redacta­ das páginas una «aproximación al arte español durante la guerra de 1936 a 1939», que bien puede explicar la tra­ yectoria estética de algunos de nues­ tros artistas en decantaciones ya más Inmediatas.

De la historia polémica a la científica Javier Tussell, antes de la Inaugura­ ción, recorrió el certamen acompañan-


Exposición sobre la guerra dvil

Hacia atrás, sin ira La vida, en vilo, y lo cotidiano, en plena guerra. La foto ya clásica de Capa con el miliciano herido y los carteles de Sáenz de Tejada. Las dos partes en lucha en documentos cinematográficos y sonoros, fotos , carteles, prensa... Fusiles de verdad y aviones en maqueta. Monedas, sellos, juguetes , /os precios. Una lección de Historia , Je nuestra más desgarradora Historia. La exposición sobre la guerra civil es un verdadero acontecimiento. C arlos Piera A nsuátegui


la entrada del Palacio de Cristal madrileño, -en el Retiro, están de tamaño natural, en foto, Franco y la Montseny, José Antonio y Companys, Calvo Sotelo y Azaña. Todos juntos. Tienes que pa­ sar entre ellos. La exposición sigue un orden cronológico, con un prólogo de enero a julio del 36. Apara­ tos de video de trecho en trecho, documentos sonoros de la época. Está el lado militar, como es lógico, pero priman los aspectos de la vida cotidiana del frente y de la retaguardia. Junto a los fusiles de ambos bandos, los paquetes de tabaco, los aviones reproducidos a escala. R o­ bert Capa, Centelles, Alfonso con sus fotogra­ fías a la vez documento, a la vez obra de arte. Un grupo de personas contempla en la Gran Vía el cielo: temores de bombardeo. La gente duerme en el Metro.

A

terativos. Es obvio que el reparto de grafistas fue favorable a los republicanos, ya que en este bando estaban Fontseré. Ballester, Renau. En el cartelismo dela^uerrá civil está el puente de las vanguardias gráficas en España. Quizá una de las secciones más atrayentes de toda la exposición son los documentos cine­ matográficos y sonoros recuperados de los ar­ chivos de NO-DO y la Filmoteca Nacional; se pueden observar documentos como un acto en Roma con la presencia de Mussolini y Millán Astray, un documental sobre el manejo de bombas de mano, la educación de los niños mientras los padres están en la guerra y las madres trabajando, en casa o en la fábrica. Todo ello aderezado con arengas, desfiles, mí­ tines, etc. Se hace muy interesante la disposi­ ción de unos veinte aparatos de video, con cin­ tas montadas especialmente en este sistema por Basilio Martín Patino y su equipo. into de repreroducincon-


LA CALLE 51


ELSOCL 4LISE 4

AUTONOMIAS: NO HAY QUIEN LAS PARE

p e r a i s tfue

lluiten t en la guerra c iv il. Cartel del PSU y U G T, firm ado p e 铆 Caries Cartel de C N T, firm ado por Arturo B a lle ite i.

F otogra fia d e Bobert Capa. Oteando por si ap arece la a via ci贸 n .


ELSOCMLKSH

p端& x|

AUTONOMIAS: NO HAY QUIEN LAS PARE


Cartel d e C N T , firm ad o por Arturo Ballester.




El pasado, en fotografieu .

Exposición p a ra después de una guerra 36

La guerra civil española sigue siendo noticia. M ejor, sigue en can de lera la e xp osición sob re tal aco ntecim ien to bé lico y que tiene co m o m arco el P alacio de Cristal del Retiro m adrileño, y que, c u a n ­ do el 25 de enero cierre sus p u e r­ tas, habrá sid o visitada po r m ás de trescientas mil personas. Tal éxito ha alcan zado la m ue s­ tra, que está en el ánim o del M inis­ terio de Cultura, y m ás co n cre ta ­ m ente de la S u b d ire cció n G eneral de A rchivos, hacer q u e algunas capitales españolas pu edan c o n o ­ ce r el extenso m aterial que se ha re co pilad o para po ne r en escena los hechos m ás destacables de la guerra civil y del con texto social e histórico en el que se desarrolló. Partiendo de la base de que pa­ ra m uchas personas la gu erra civil

EL SOCIALISTA « .* 1 8 7 / 7 al 13-1-81


A R TS v is U A ls

PRESENCIA

Setembre 1980

Carles Fontserè: la seva aventura a l'entorn de De Creeft Una de les exposicions més significatives que s'han realitzat dar­ rerament és la que, sota el títol genèric de "L'aventura humana de Josep de Creeft", ha anat circulant per arreu de Catalunya —Gi­ rona, Lleida, la Bisbal, Reus—, després de la presentació, pels mesos de març fins a maig, a la Fundació M iró de Barcelona. D'aquesta manifestació, que suposa el coneixement del gairebé inèdit escultor català, resident als Estats Units d'Am èrica des del 1936, Josep de Creeft, n'és l'artífex el tam bé artista —cartellista de guerra, escenògraf, pintor, fotògraf— i tam bé exiliat Carles Fontserè, ajudat de la seva muller —part substancial del projecte— Terry Broch. Ens reben, amb la seva coneguda cordialitat, justam ent per parlar d'aquest tema, al seu refugi de Porqueres, prop de Banyoles, on hi tenen instal·lats l'estudi i l'habitatge en dues antigues casetes reformades. Terry, qui, com hem dit, ha tingut cura d'importants aspectes del muntatge, exposició i catàleg, així com del doblatge —en un excel·lent català— del curtmetratge sobre l'escultor que form ava part de la mostra, s'afegeix també a la conversa. — Q uina és la consideració que hom té als Estats U n its sobre Josep de Creeft? — «H i hagué un m om ent, a la dècada dels c in q u a n ta , que l'escu ltor fou una figu ra m à­ xim a. Però ha passat que, en certa m anera, de C re eft ha viscu t massa (és nascut l'an y 1894), m en tre que els artistes de la seva generació han desaparegut. A més, en els m o m e n ts de la postguerra, del redescobrim en t d'E u ro p a , de renovació artística, e tc ., ell no es va bellugar, i va rom andre in d ife re n t en el seu estudi. M entrestant, a Espanya les coses com ençaven a canviar i, m algrat el fra n q u ism e , l'e sta t entrava en el co n ce rt de les nacions, a nivell artístic se celebraven m an ifestacions exteriors. Biennals, e tc ., i anava apareixent una nova avantguarda. T o t pleg at era, en el fons, una mena d ’op osició d o m estica da, que al franquism e li anava m olt bé. Per als exiliats, no obstant, to t era una m a n ife sta ció de l'Espanya franquista. Dins aquest e sta t de coses, la figura de de Creeft fo u to ta lm e n t relegada». De C re eft, que es caracteritza pels seus treballs en la talla directa de la pedra, tal co m fa ob serva r Fontserè, estigué in flu ït per l'e s ­ cu ltu ra esquim al, que va poder conèixer m olt de p ro p . À d h u c certs treballs escultòrics d ’a r­ tistes esquim als m oderns —i així ho m ostra a través d 'u n llibre publicat als Estats U n its — s'assem blen a les escultures de l'artista c a ­ talà. N o o b sta n t, alm enys en la seva estada a París — li pre gu ntem — , va poder ten ir un co n ta cte directe am b l'avantguarda, no és veritat? «C ertam ent, però la seva aproxim ació a l'e scu ltu ra avantguardista era irònica, cosa que pro vocà que, per exemple, J u li González i Picasso es m olestessin arr\fc> algunes obres que va presentar a la dècada dels vint. A ixí, l'a n y 1925 va executar una "S a rd in e à l'h u ile " que consistia en una sardina realitzada am b pedra dins un recipient de vidre am b oli, clara a l·lusió als acabats de l'escultura de G onzá­ lez, realitzats utilitzan t, precisament, oli. Va exposar aquesta escultura a París, al Saló dels Independents. L'obra que, d'a ltra banda, va o fe n d re Picasso, fou el seu "P ic a d o r” realitzat en fum istería, obra que, precisam ent, ha rçga la t a la Fundació Miró. En el fon s de to t això, hi rau una voluntat desm itificadora de l’a rtista per part de de Creeft, així com un tarannà m o lt irònic. A Nova York vivia com a

Pollença —on va residir d u ran t un tem ps, abans de la guerra — : ho arreplegava to t, ell m ateix es fabricava to ts els seus estris i m o b i­ liari, etc». A questa exposició presentada per Carles Fontserè —i ho rem arca ell m a te ix — és una visió personal de l’e s c u lto r català i, en aquest sentit —afegeix T e rry — es podria ben bé titu la r "C arle s Fontserè presenta el seu Josep de Creeft». En efecte, una bona part del m un ta tge està c o n s titu ït per centenars de fo to g ra fie s realitzades per ell, ta n t de l'e n to rn social i b io g rà fic de l'e s c u lto r com d'im a tg es personals, del taller, de les escultures, etc. A més a més, s'hi exhibeixen 24 escultures o ri­ ginals, algunes de gran fo rm a t, en m etall, fusta, pedra i m aterials diversos. Una mostra d'una tal envergadura, per ta n t, a part del pacient i curós treball de més de dos anys de Carles i T erry, suposa una apreciable quan-

C a r le s F o n t s e r è i T e r ry , a u t o r s i p r o d u c t o r s d e l 'e x p o s i c i ó d e J o s e p d e C r e e f t.

(F o to : N . S a n s )



Volem la T.V. C„ ara! Carles Fontserè: "L'aventura humana de Josep de Creeft"

La "llotja" de Sant Domènec: PRESÈNCIA tenia raó


C a r le s i T e r r y e n e l d e ­ c u r s d e l'e n t r e v i s t a , a l s e u d o m ic ili.

tita t de m itja ns materials i de despeses: «De prim er, vàrem exposar la idea a Francesc Vicens, qui, to t i que coneixia l'e scu lto r, es prestà a cedir les sales de la F undació M iró , a con dició, do n a t que no disposen de capital, que trobé ssim fo n ts de fina nça m ent. A q u e s ­ tes són diverses: d'una part "la C a ixa " —a la qual cada m un ta tge, en els diversos llocs on s'exhibe ix, li costa a l'entorn d 'u n m ilió de pessetes — ; de l'altra l'Estat, a través d 'in ­ nom brables gestions que han calgu t fer — am b Jo se p Lledó, am baixador d'Espanya als Estats U nits, am b González de Mesa, D i­ rector General de Relacions C ulturals, am b Xavier Tussell, etc. La "C om pañía T ra n sa t­ lá n tic a " hi ha con tribu ït tam bé ben g e ne ro­ sam ent, realitzant el transport de les obres — que ocupaven to t un co n te n id o r— , que ha costat uns 2.000 dòlars, —a l'e n to rn d 'u n

m ilió cinc-centes mil pessetes — , etc. Tam bé hi col·laborà l'A ju n ta m e n t de Barcelona». — Per on ha de circular encara la m ostra? — «P ròxim am ent anirà a V ilanova i la G eltrú, em m arcada, com totes les darreres e x h ib i­ cions, dins el program a C ulturàlia de l'O bra Social de la Caixa. És probable tam bé que es dugui a València —po tser am b els te xto s en català — , ja que a M adrid hi estan interessats, i fin a lm e n t, sense que hi hagi presses, anirà a la capital de l'Estat». N aturalm ent, la xerrada no s'acaba aquí, i ens con tinu en co n ta n t detalls interessants i d ive r­ ses anècdotes, com les gestions que calgué fer, per tal que influís en els m edis g o ve r­ nam entals prop de l'a d v o c a t José M ario A r ­ m ero, president de l'A g è n cia Europa Press i un dels hom es més in flu e n ts de M ad rid, con eg ut tam bé per les seves gestions a l'e n ­

to rn de la tornada del "G e rn ik a " de Picasso, això co m les d ific u lta ts que hi ha hagut per co b ra r a tem ps, per part de M adrid, les no m bro ses despeses que el m un ta tge co m ­ po rta va , les reaccions positives d'ho m es p ú ­ blics de "la C aixa'' i de la premsa quan veieren l'exp osició, etc. Una exp osició que ha sig nifica t, certam ent, el d e sco b rim e n t d'un a figura de l'a rt català —si voleu catalano-am ericà — pràcticam ent des­ c on eg ud a entre nosaltres, que aporta una nova dim ensió, lluny de les grans figures in te rna cion als, però significativa de l'a rt de C atalunya al nostre país i al m ón.

J A U M E FABREGA

li 1980 m L 'A V E N T U R A H U M A N A

Jdser»rle

v r

v / k / W

I- /

V » W

W

JL W

de

v

J i

V

E x p o iic ió p re p a ra d a per C a rles Fontfl^.rè OflX4CXP€NSONS

OBRACULTURA1

O I LA CAIXA O t FtMSéONe F t * A tA V S U W I OtSTAUns

C a r le s F o n t s e r è .

‘la Caixa

r


Centre Cultural de la Caixa de Pensions BARCELONA

LA GUERRA CIVIL

CA IX A D E P E N S I O N S

Obra Social CULTURAL


m

re .1981 al de Belles Arts

ra e València


Carles Fontseré y el cartelismo en la Guerra Civil, presentes en Madrid

Carles F o n tseré, desde su m ira d o r envidiable de B anyoles, h a sido en c arg ad o po r la D irección G eneral del P atrim o n io A rtísti­ co, A rchivos y Museos, de realizar la p arte d ed icad a a cartelismo, d u ra n te la G u e rra Civil, en la edición del libro-catálo g o de la exposición oue h a s ta [in de a ñ o se celebra en el P alacio de C ristal del R etiro m ad rileñ o sobre diversos aspectos artístico s y técn ico s de aquellos años de c o n tien d a . Con otros g eru n d en ­ ses, e n tre ellos, Ja u m e M iiavitlles, d escu b ren im p o rta n te s y b á ­ sicos aspectos del arte en aq u ella etapa, y sin g u la rm e n te de los carteles, té c n ic a míe F o n tse ré sigue p racticando.


LOS SITIOS DE GIRONA

Domingo, 9 de noviembre de 1980

Arte y cartelismo en la Guerra Civil Presencia gerundense en la exposición del Palacio de Cristal del Retiro madrileño

C aries F o n tseré en la p rese n tac ió n de llibro sobre cartelism o en la G u e rra Civil, realizado h a c e al-1 g ún tiem po, b ajo su personal colaboración. Se celebra essos días, y se prolongará durante, todo el pró­ ximo mes, en el Palacio de Cris­ tal l el Retiro madrileño una im­ portante y poco difundida expo­ sición titulada «La Guerra Civil española», organizada por la di­ rección genera] de Patrimonio Artístico, Archivos y Museos, del ministerio de Cultura, que coirujntía este catalán afincado en Madrid y veranea entre nosotros, que es Xavier Tusell. En la m uestra se tr a ta de a b a rca r una serie de aspectos relacionados con la s artes, la c i­ nem atografía, el cartelism o, fo . to g ra fía , prensa, num ism ática, f i ­ la te lia , armas y uniform es, n a tu ­ ralm ente de ambos bandos y en un deseo de o fre ce r u n a 'd e sa p a ­ sionada in fo rm ació n de todos es­ tos elem entos que con figu raron | aquellos dd'orosos años.

tra y e c to ria realizadora , de todos aquellos que llevaron a l ca rte lis ­ mo español a uno de sus m om en­ tos culm ina ntes más im portantes y que( prá ctica m e n te no ha vuel­ to a tener ig ua l, pese a la n o ta ­ ble recuperación de estos últim os años, especialm ente alrededor de las campañas electorales. Ni que decir tie n e que hemos de recomendar a cuantos duran­ te estos meses tengan o p o rtu n i­

dad de e sta r en M adrid, la v is i­ ta 'a la exposición del P alacio de C rista l del Retiro, recom enda­ ción que hacem os; ta n to a los que vivie ro n aquellos años de contienda, com o a quienes sien­ ta n inquietud por e' arte y la historia de nuestio país, pre cisa­ m ente en un m om ento que, de algu na form a, nos ha m arcado a todos. J. V. G.

Caries Fontseré y el cartel'smo en la Guerra Civ'1, presentes en Madrid

La exposición ha con stituid o un éxito im presionante de p ú b li­ co, que hace la rga s colas para poder v is ita r la muestra que si a l decir de lo s té cn ico s en expociciones no ha sido dispuesta to -1 do lo bien que sería de desear, dadas las enormes po sibilidades | del tem a, constituye, en c u a l­ quier caso, e l esfuerzo más serio realizado por la A dm inistración, a través de la citada dirección ge­ ne ral, pam lo g ra r una exposi­ ció n sobre el tema que más ha con tro vertid o a Europa en este s ig lo y que ha generado una b i­ b lio g ra fía sup erior a la propia | II G ue rra M undial. Precisamente, hace pocos días visitó la expo­ sición, como un ciudadano más, S.A R, don Juan de B orbón, quien quiso conocer directam ente y sin preaviso algu no el im p a cto de la m uestra entre el pueblo. LOS CARTELES Y CARLES FONTSERE Entre lo s nom bres gerundenses que giran en to rn o a la exposi­ ción, tenem os a nu estro buen am igo Caries Fontseré quien, se dedica, a una de sus especialida­ des a rtís tic a s , que le so" más c a ­ ras, es d e cir el cartelism o. En e l excelente catálogo que se ha editado, para esta mues­ tra , escribe un m agnífico a rtíc u ­ lo sobre el im pacto que este as­ pecto a rtís tic o , tuvo en lo s años de contienda, precisam ente a lre ­ dedor del Com isariado de Propa­ ganda de la G e n e ra lita t, a l fre n ­ te del cu a l estaab Jaume M ira vitlles. E fectivam ente el cartel, ocupó un lu g a r destacado no s ó ­ lo como medio dei propaganda, en tre las com b atie ntes y la po­ blación c iiv l, del bando re p u b li­ cano, sino que en e l mismo ^ integraron una se rie de a rtista s creadores que a este esfuerzo de­ dicaron lo m ejor de su entusias­ mo y de su in s p ira ció n . C aries Fontseré, que ha re a li­ zado una ingente la bo r de recu­ peración del c a rte lis m o de aque­ llos años, para evitar que se p e r­ diera una de la s expresiones ar­ tística s más cuidadas e im p o rta n ­ tes de dichos años en tre noso­ tros, resume en el catálogo, eri re a lid a d un excelente lib ro , la

Caries F o n tseré, desde su m ira d o r envidiable de B anyoles, h a sido en c arg ad o p o r la D irección G eneral del P a trim o n io A rtísti­ co, A rchivos y Museos, de realizar la p arte d ed icad a a cartelis­ mo, d u ra n te la G u e rra Civil, en la edición del lib ro -catálo g o de la exposición que h a s ta fin de añ o se celebra en el P alacio de C ristal del R etiro m ad rileñ o , sobre diversos aspectos artístico s y técnico s de aquellos años de co n tien d a- Con otros geru n d en ­ ses, e n tre ellos, Ja u m e M iiavitlles, d escu b ren im p o rta n te s y b á ­ sicos aspectos del arte en aq u ella etapa, y sin g u la rm e n te de los carteles, té c n ic a que F o n tse ré sigue p ractican d o .


Temas y personajes

C aries Fontseré, carteles, «com ics» y d ife re n cia s EL TEMA: Carteles. EL PERSONAJE: Caries Fontseré i Carrió; 64 años; casado; nació en Barcelona; artista; su afición, vivir. — Su afición, es vivir, pero ¿cómo? llamar la atención «n unas circuns­ — De forma divertida y positiva tancias dadas... — ¿No tiene ningún mensaje que para mí y para los otros. — Bueno, eso lo pretende todo el dar? — (Ríe) ¡Sí! Pero... (Piensa) Uno, mundo. ¿Lo ha conseguido? — (Duda) Sólo en parte y en cier­ que parece contradictorio en las cir­ cunstancias del momento, que sería tos momentos. «Vive le diference!». — ¿Por ejemplo? — ¿Y qué dibujo haría? — Por ejemplo... no en grandes co­ — <cM’ha f...¡» (Piensa) Correría el sas... en el Sindicato de dibujantes profesionales, organizando el taller riesgo que sería el que se pudiera de cartelistas, en el 36; en las Bri­ interpretar con un grafismo de sagadas Internacionales, organizando la boi .. o influencia fascista, porque Casa del Combatent Català... pintan­ sería la variedad dentro de la unidad, do, comprando libros, haciendo fies­ que en este caso se referiría a la tas... (Ríe) Incluso quería hacer «Las estimación, al respeto de las diferen­ amigas de Cataluña»... va tenía un cias entre las personas ¡y los sexos! — Hablando de sexos... El tema ha grupo de chicas... Caries Fontseré se hizo famoso sido muy influyente en su vida, ¿no? — (Sonríe, picaro) Sí... pero no antes de la Guerra Civil, fundamen­ talm ente,: por los carteles que dibu­ desde un punto de vista... materia­ lista, diría... (pausa) ¡solamente!, jaba. sino muy influenciado por... por lin' — ¿Y ahora? — Bien, ahora... esta exposición a cierto romanticismo... y con una gran De Creeft (se refiere a la que ha estimación y respeto por los otros. — ¿Dibujaría un cartel para las fe ­ organizado de este escultor catalán, pese al nombre, en la Fundación ministas, por ejemplo? — (Piensa) Sí, pero con muchas M iró)... dar a conocer este escultor condiciones, porque no comulgo con ¡tremendamente importante! — Siempre organizando cosas de los ninguna doctrina cuándo se establece demás. ¿Quién organiza las suyas? una cierta ortodoxia, que comporta — Las mías... (ríe) básicamente, aspectos negativos... Exiliado en los Estados Unidos, nadie. Para los otros tengo coraje, empuje y, si conviene, cara dura. Fontseré se hizo famoso como dibu­ Para mí, hay una parte de timidez jante de «comises». — ¿No encontró esos aspectos en y otra de orgullo excesivo para pedir los «comics» que dibujaba? nada. — (Piensa) Básicamente los he des­ — En sus carteles, pedía. ¿No se cubierto después. Ahora no los ha­ incluía usted? — (Piensa; muy serio) Quizás no ría... Tengo ¡una repulsión tremenda! tanto... yo no era un trabajador... no a leer una página de «comics»... me me consideraba así en el sentido pone nervioso. — ¿Y por q u é jlo s considera ahora obrerista de la época... a pesar (gol­ pea la mesa con el canto de la ma­ negativos? — Pese a haber recibido de niño no)... de que empecé a ganarme la vida a los 16 años. Siempre me he una educación católica, en los je­ suítas, considero que la escala de considerado un desclasado. De su cara destacan los ojos, muy valores de mi generación está más brillantes, un plano en el puente de influenciada por el cine americano la nariz — cortada con formón— y la que por las doctrinas de Jesús, por reluciente calva. El resto es barba. su humanismo. El «comic», prece­ Una barba ancha, muy ancha; espesa, dente del cine y la televisión, esta­ muy espesa. Debiera tener un aspec­ blece un orden de valores falsos de to venerable, pero no: la expresión buenos y malos, que descubrí des­ pués en la realidad. es de «diablo» divertido. — ¿Qué personaje crearía ahora — ¿Qué es un cartel para usted? — (Me señala) Para el artista es para una tira de «comic»? — (Sonríe) Un personaje parecido un problema, un desafío... un proble­ ma difícil de resolver... Desde el a De Creeft... pero más definido po­ punto de vista artístico, una síntesis líticamente... y más rebelde... — ¿Lo que usted hubiera querido de muchos conocimientos. Y para los otros, un grito; que con una mirada ser? — No del todo, porque yo no puedo reciba el mensaje. — ¿Qué habría en un cartel con un ser tan trabajador como él... Yo me defino un poco como un gandul que mensaje de Caries Fontseré? —(Piensa; inicia una sonrisa) Me siempre hace cosas. Y aquí ligamos pone en un problema, porque no es con el principio: cosas positivas sólo gráfico, sino moral y psicoló­ para mí y para los demás, etc., etc.... gico... (Pausa). Y este grito ha de Félix PUJOL.


"Pegatina" editada pels exiliats a Toulouse, Franรงa*


Domingo, 16 de agosto de 198 ti

LOS SITIOS DE GIRONA

Tras él éxito de la muestra "La Guerra Civil Española"

PODRIA REALIZARSE U N A SEGUNDA PARTE, EXCLUSIVAMENTE DEDICADA A CATALUNYA Caries Fontseré, nos señala la necesidad y posibilidades de esta iniciativa Acaba de cerrarse en el ce n tro c u ltu ra l de la Caja de Pensiones en Barcelona la e xp osición so­ bre la G uerra C iv il Española que, organizada por la dirección general del P a trim o n io A rtís tic o , A rchivos y Museos, del M in is te ­ r io de C u ltu ra , se presentó p rim e ­ ro en e l Palacio de C ris ta l, de1 .1 parque del Retiro m adrileño y ah o ra ha estado en (tierras cata­ lanas.

la guerra y C atalunya acogió a centenares de m iles de re fu g ia ­ dos, huidos de toda España». So^ lamente p o r estas razones, y hay m uchas O trasj creemos que vale p la n te a r esta p o s ib le exp osición que debería titu la rse «La G uerra C iv il a Catalunya». Pero, para que no se reduzca todo a un com e ntario p e rio d ís­ tico , personal, hemos dialogado con una de las personas que

desde el p ro p io lo c a l, hasta d i­ versas m odificaciones in tro d u c i­ das en aspectos técn icos con­ cre to s se m e jo ra ro n sensible­ m ente en Barcelona. En c u a n to al in te ré s qtio a despertado, especialm ente nn lo s sectores estu dia ntile s f in te ­ lectuales y tam bién e n tre quienes v iv ie ro n aauellos años, a sido e n orm e , esp ecialm e nte esta as­ pecto d id á c tic o lo «étim o v a lio u íffii , - - f · y i g f ' f f -

-

..

I

m

¡ H

¡ 2

f

p o r lo m enos a nivel d gentes se sepa cuál í¡ aportación real. — ¿Qué D osibilidade rea liza rse esta segu^di la exp osición ? — Realmente tendrío tarse con quienes han en la p rim e ra . «Ls Ce co n o cim ie n to escrito < hechos y do estas pos Los cum plidos, servici entidad ha pre sta do a catalana, po drían ver com pletados con est¡ ción_ — A p a rte ·d e lo expue ideas p o d n a n dom inai gunaa parte de la expe bre la G uerra C iv il? — Creo que lo imp que quede c la ra cuál a p o rta ció n cata lan a a c o le ctivo . E lim ina r |c som bra sobre la no par intensa de Cata’.lunya er años. Una voz, nada s de cata lan ism o, com o fa e l A lb e rtí, escribió, i estos versos: «Hermanos catalanes manos castellanos: qu más se diga , sin que ró n caigan las re to rt guas de quienes lo d lj talu ña , en la g lo ria i dió su sangre».

La foto de Rcbert Capa, posiblem ente unu, de las m ás difundidas de la contienda civil esipañoli Ha sido la prim era vez que p o r parte de un o rg a n ism o gu­ bernam ental. se tom a una in ic ia -

pañola», forzosam ente la visión tenía quo ten er un c a rá cte r glo­ bal. La idea es presentarla en

so.

Por todo ello creo c¡ p o s ic ió n , «Catallunya e r r a ' C iv il Española»^ o la quiera denom inar, ta n te que se piense y m ente, en ello. LOS

LA PARTICIPACIO N DE

CARTELES

H a b la r con Carles F

Cer


i/ll

OD

3ta, n “ da, sir ■readoi siend

Gasch

Auge/ Zúñiga y Sebastià Gasch, en los ex trem o s de la fotografia, en 1956.

■rosísirr

;ionado a rtista ad y de as que a su (

Quan els anys trenta \ c°nsti bastià Gasch ja havia ^ M anifest Groc ( 1 9 2 8 ) i atía de ro de Fulls Grocs ( 1 9 2 9 ) lo serí* nà junt amb Salvador Dal/ista s tanyà i Guillem Díaz-PlajàJJ” catalana una mica rerassag^c¡én manifests que a França i ajarle; ren els joves artistes en les este cades del segle. Molt aviatecta,T1 • ,• • ii |0 Bn fet mutis discret i llavors ,rtante a “ La Publicitat” es deditono & més frívols i innocus de época, menc i circ. També a “ I ,T ° lu . , , ,;lon, cre çava la seva tasca de cri1rte|ism( havia de durar tants any,r ]0 r activitat periodística, qu»ma qi guerra seria m olt intensa contribuïa a perfilar una cada vegada seria menys c tchos el Sebastià Gasch que en elaa de la seva vida va arribar a *ten de bon jan, d ’hom e bondars en to t cas nom és e strep i^ ^ ^ —


Centre Cultural de la Caixa de Pensions BARCELONA

LA GUERRA CIVIL Exposici贸 organitzada per la D irecci贸 G eneral de Belles Arts, Arxius i Biblioteques M in is teri de C ultura

CA IX A D E P E N S I O N S

Obra Social CULTURAL


De la paz a la guerra

De la guerra a la paz OR tercera vez — mis dos encuentros anteriores ocurrieron en el palacio de Cristal del Retiro madrileño— me su­ merjo en esta impresionante y aleccionadora exposición, instalada ahora en la casa Macaya de Barcelona. Y por tercera vez he experimen­ tado idénticos movim ientos de curiosidad, de emoción, y un pequeño desconcierto frente a la cantidad, variedad y acertada selección del material presentado. Esta es, han dicho los organizadores, una de las muchas exposicio­ nes posibles sobre la guerra civil; cabría mon­ ta r otras exposiciones pero ésta, excelente, la tenemos al alcance de la mano. Alguien opinará que cuanto aquí se exhi­ be — desde documentos a armas, desde f il­ mes a carteles, desde fotografías a reproduc­ ciones de periódicos, desde monedas a ense­ ñas, insignias o banderas— sólo pueden atraer el interés de quienes vivieron —vivim os— aquellas jornadas; y no es así, que el interés se despierta en todos, jóvenes y viejos, hom­ bres y mujeres, en quienes lucharon en un bando y en el contrario, en nacionales y ex­ tranjeros, cultos e ¡letrados, en todos, digo, porque recorriendo estas salas se recibe una lección viva, vibrante, directa, de aquel mo­ mento histórico irrepetible, y porque aquí se hace evidente la razón de su jrrepetibilidad.

P

He recordado las visitas que en Madrid hice a esta misma exposición (en la cual Cataluña está ampliamente representada). El público forma parte de ella porque participa con sus expresiones, comentarios, preguntas, con su curiosidad y asombro, con sus perso­ nales recuerdos o nostalgias. Algo me impre­ sionaba: el respeto general por cuanto se ve y oye, por cuanto se descubre. Del aspecto de los hombres, más que dé las mujeres, que habían rebasado la línea divisoria de los se­ senta años, podía deducirse en cuál de los bandos habían luchado, o cuál de las dos Españas les habían infligido castigos y prisio­ nes; en la mayoría de los casos podía acer­ tarse - o suponer que se acertaba— en los demás, resultaba ya imposible la clasificación. La adscripción fam iliar a un Ejército o una ideología no ha dejado rastro entre los jóve­ nes. A quien se detenía ante el video en que se exhibe la instrucción de los alféreces pro­ visionales, le descubrías al instante fascinado

ante el espectáculo de la movilización popular I carteles (Fontseré me mostró uno de los su-1 yos, de los prim erisim os que se im prim ieron);! de los anarcosindicalistas barceloneses, escu­ pueden verse. _amet alladoras, fusiles, cascos,* chando la arrebatada palabra de Juan García deientesKaia, Trísigñiás, 'gDTl'aa y y u n u i , solO liver o la igualmente apasionada de Millán daditos de plomo, panfletos, monedas de pa­ Astray. Y otro, que miraba como desfilaban pel, sellos, proclamas, aotavillas, bandos y los «internacionales», se hallaba poco después atento al duelo propagandístico en los frentes , banderas. Pueden oírse todos los himnos, to ­ das las canciones, todos los aplausos, los y, en un momento dado, reparaba en el acento vivas y los mueras. Los veteranos podrán de­ catalán de quien, desde las trincheras nacio­ cir — decirse para sus adentros— «Yo estuve nales dirigía la palabra a las trincheras repu­ ahí», «Escuché este discurso», «Conocía a blicanas. En las veintiuna pantallas que funcio­ ése...», «Me sumé a la manifestación», «Pre­ nan simultáneamente podemos ver batallas te ­ sencié ef desfile desde allí», «Recuerdo esta rrestres, aéreas o marítimas, no películas primera página de tal periódico», «Anduve me­ americanas de guerra, sino 4a captación ins­ tido en esta ofensiva», «Ahí está mi jefe», tantánea de una tremenda realidad que fue. «Anduve con esa chica». Los veteranos identi­ Y su interés no decrece porque se hayan en­ ficarán a un centenar de personas y persona­ treverado escenas de aquellos film es propa­ jes, reconocerán uniformes, piezas, aparatos, gandísticos con escenas de instrucción más camiones, tanques y blindados, utensilios, ca­ que de batallas propiamente dichas, porque minos, pueblos, paisajes, puestos de socorro, uno se form ula la pregunta ¿cuántos días tar­ edificios, ruinas. darían estos muchachos que en Pins del Vallés o en Pedro Lien, pongo por caso, se instruían en convertir estos ensayos en arriesgados estrenos en escenarios auténticos? Bombar­ J OSEP Termes en el catálogo en catalán y Javier Tusell en ia presentación de deos, tanquistas calcinados, agotadoras mar­ la exposición en Barcelona, hicieron chas, baterias en acción, ataques y contraata­ referencia a la conocida frase de Azaña, pro­ ques, observatorios, evacuación de heridos, ac­ nunciada también en nuestra ciudad, dirigida tos oficiales, personajes políticos, m ilitares, a los españoles del futuro,' del futuro de en­ sindicales y eclesiásticos, van desfilando ante tonces, y que voy a transcribir más extensa­ el espectador de hoy porque en su momento mente: «...si alguna vez sienten que les hier­ desfiló ante ellos el objetivo fotográfico o ci­ ve la sangre iracunda y otra vez el genio es­ nematográfico; ahora, escenas y personas, re­ pañol vuelve a enfurecerse con la intolerancia sucitan. y con el odio y con el apetito de destrucción, que piensen los muertos y que escuchen su lección; la de esos hombres que han caído H AY muchas cosas aquí para ser vistas; verdades que se nos aparecen como embravecidos en la batalla luchando magnáni­ puños, esfuerzos é ilusiones malogra­ mamente por un ideal grandioso y que ahora, dos, sufrim ientos y sacrificios. Lecciones no abrigados en la tierra materna, ya no tienen para aprender, que aprendidas están, leccio­ odio, ya no tienen rencor, y ríos envían, con nes para no olvidar. Podemos ver, y leer, la los destellos de su luz, tranquila y remota co­ carta que Stalin escribió a Largo Caballero mo la de una estrella el mensaje de la patria cuando era jefe del Gobierno republicano, y eterna que dice a todos sus hijos: Paz, Piedad, el modesto y deslucido papel cebolla en que Perdón». Y este puede ser, para los visitan­ el general Mola mecanografiaba en varias tes, el mensaje que de manera im plícita, les copias — y con sólo dos dedos— aquellas ins­ llegue desde ambos bandos por vía de lo que trucciones en las cuales se perfilaba una cons­ aquí se expone, de lo que estas imágenes, piración cuyas consecuencias nadie sospecha­ estos objetos, estas fotografías y estas mú­ ba. Podemos leer titulares, noticias o artícu­ sicas y palabras, sugieren. los publicados en periódicos, ver fotografías conocidas o menos conocidas (Centelles es­ taba el día de la inauguración) y m ultitud de

Luis ROMERO


En el nostre país els prim ers ateneus van sorgir a m it­ jan s del segle passat. L'ateneism e va néixer per cobrir unes necessitats culturals, de s o lid a rita t i d'ajuda m útua e n tre les classes pop ula rs d'a quells anys, i va c o n s titu ir un im p o rta n t m o v im e n t social i c u ltu ra l al m arge de l'escola i de les in s titu c io n s d'aleshores (ajuntam en t, Estat...). A questa experiència fou protagonitzada pels tre ballado rs i in te le ctu a ls vin cula ts al m o v im e n t obrer, en la seva m a jo ­ ria republicans i anarquistes, els quals veien en els ateneus un revulsiu e n fro n t de la so cie ta t v ig e n t i en la cultura una base indispensable per a l'e m a n cip a ció social. Igual com passa en l'a c tu a lita t, en d e te rm in a ts periòdes els ateneus sofriren el problem a de l'a illa m e n t. I m oltes de les qües­ tio n s que planteja re n (com les que enum era Pere Solà: què es cu ltu ra popular, com s'ha de d u r a term e, qui l'ha de p ro po rcio n ar i pagar...) són — com veurem de seguida— p le n a m e n t actuals. En els ú ltim s anys del fra n q u ism e l'a ­ fany per recuperar els elem e n ts d 'id e n tita t que aquest rè­ gim va de stru ir i per desenvolupar la vida cu ltural dels ba­ rris va c ris ta l·litz a r en un am pli m o v im e n t de re ivindicació d'ateneus. P osteriorm ent, de to te s aquestes cam panyes, poques van sobreviure a la crisi general del m o v im e n t c iu ­ tadà. I així, en aquests m om ents, a la nostra c iu ta t són tres els ateneus existents, als quals sem bla que aviat s'en su­ marà un altre: l'A rtesà de Gràcia.

V- C a rte lli que form en part dal patrimoni h litò rlc da l'A ten eu

Enciclopèdic Popular de Sants

Els A teneu s Obrers de Barcelona, una tradició pràcticament abandonada

Lluita per la cultura popular MERCE A L M A R A Z L'ateneu po pu lar «La Flor de M aig» (calle W ad Ras, 195) porta

cantons, Penya C iclista. Club d ’a tle tism e Canaletas. Rayo CF, el grup de te a tre Roba Estesa); i avui, l’ateneu està fo rm a t per

im p ulsa r la creació de la B ib lio te ca a l’H o spita l G eneral de Catalunya... En acabar la guerra, el pa trim oni de l'aten eu va ser co n fis c a t i

1 9 3 9 , i l'existè ncia d'un a fàbrica de farina m odernista en te rre n ys de stina ts a serveis pel Pla Com arcal, de term in aren en l’any 1 9 7 7

buscar un local provisional. Fou així que s’inicià la llu ita per tal d ’o b te n ir com a seu provisional de l'aten eu el pis sup erior de Ca


1 de la Guerra Civil española 3 6 ,original de CARLES FONTSEversión(en versión catalana) artel repro d u c i d o ,ejecutado 1 propio autor,en litografía nal en cinco c o l o r e s ,firmados 1 autor y numerados del 1 al npresos sobre papel de hilo forma "Dibujo Blanco" de M a ­ turas Guarro de 50 x 7 0 c m . , 1 Maestro litógrafo Pedro Made Banyoles,en el otoño de

Precio;

7.000 p t s .

^

llibreria els gnoms d a g u e ria , 13-b a r c e !o n a ,2 tel. 3 1 5 - 0 9 - 0 8

CATALOGO N? 3 .

ENERO 1 9 8 2 .

TRAMONTE,F r a n c i s e o .- P r i m .La novela de un gran liberal de antaño.89 >.1 8 6 .Madrid,CIAP, 1 9 3 1 .

500 UNTAMENT DE B A R C E L O N A . - C o l .locació de la 1 ? pedra del Grup Escol lixeras.4 ? p p •s •n . (20)-2 l á m i n a s .I I .l u s t r a t .Barcelona,Novembre 191 600 UNTAMENT CONSTITUCIONAL DE B A R C E L O N A .-Reglament per al regim inte ■ de 1'...8? p p .6 6 -1 .B a r c e l o n a ,1 8 9 1 . 400 B0 Y M A R T I ,R a m ó n .-La caridad.Su acción y organización en Barcelo p p .X I - 5 8 9 .B a r c e l o n a ,1901. 2.000 BUM D 1IGUALADA.-Any 1 9 2 8 .Compendi de la Ciutat del N oya.4 ? pp.s. 92).11.lustrat. B a r c e l o n a ,s .d. 1.000 COVER,Joan.-Poemes b í b l i c s . 89 p p .5 0 .B a r c e l o n a ,La Rosa dels Vents, 300 COVERRO Y C A R O S ,J o s e p h •-Rondalles y faules de cayent p o p u l a r . 89 28-1.B a r c e l o n a ,1905. 400

|


C A R T E L E S D E LA G U E R R A CIVIL E S P A Ñ O LA 17 I |

E l jo ven cartelista catalán Caries Fontseré — tenía entonces veinte años— pin tó este cartel, uno de los prim eros aparecidos despu és del 19 de ju lio de 1936. Se aprecia la influencia del estilo cubistizante del artista andaluz H elios G óm ez, com o el m ism o autor señala. Fontseré, que había crecido en un am biente fam iliar tradicionalista, d e­ butó en el cartelism o en 1932, durante la Segunda R epública, pintando m para grupos conservadores, com o Dreta de Catalunya. Profundam ente ™ enraizado en el catalanism o, evolucionó en los años fin ales de la Segunda R epública hacia posicion es de izquierda y fu e de los prim eros cartelistas de la revolución. Participó en la creación del Sindicat de Dibuixants Pro­ fessionals (Sindicato de Dibujantes Profesionales), SDP, cuyos m iem bros | crearon los m ejores carteles de la guerra. Aunque en este cartel la consigna Treballa per ais que lluiten! (¡trabqja para los que luchan!) esté bqjo las siglas de la UGT, Fontseré, com o tantos otros cartelistas del mom ento, pintaba m ás por espíritu revolucio­ nario que bajo órdenes de partido o sindicato. A sí, obras suyas aparecie­ ron encabezadas p o r diversas siglas sociopolíticas, com o el fa m o so cartel de la FAI con el lem a Llibertat!

B Í

D etalles técnicos del cartel: Autor, C. F ontseré. Editor, SDP. UGT. Im presor, Graf. Ultra, B arcelo­ na. M edidas, 100 x 70 cm . (Col. Centre d ’E studis d'H istòria Contemporània.)

\ 1


C A R T E L E S D E LA G U E R R A CIVIL E S P A N O L A /7

EDITAT PÍL SINDICAT DE

E l jo v e n cartelista catalán Caries Fontseré — tenía entonces veinte años— pin tó este cartel, uno de los prim eros aparecidos despu és del 19 de ju lio de 1936. Se aprecia la influencia del estilo cubistizante del artista andaluz H elios G óm ez, com o el m ism o autor señala. F ontseré, que había crecido en un am biente fam iliar tradicionalista, d e­ butó en el cartelism o en 1932, durante la Segunda R epública, pintando para grupos conservadores, com o Dreta de Catalunya. Profundam ente enraizado en el catalanism o, evolucionó en los años fin ales de la Segunda República hacia posicion es de izquierda y fu e de los prim eros cartelistas de la revolución. Participó en la creación del Sindicat de Dibuixants Pro­ fessionals (Sindicato de Dibujantes Profesionales), SDP, cuyos m iem bros crearon los m ejores carteles de la guerra. Aunque en este cartel la consigna Treballa per ais que lluiten! (¡trabaja para los que luchan!) esté bajo las siglas de la UGT, Fontseré, com o tantos otros cartelistas del mom ento, pintaba m ás por espíritu revolucio­ nario que bajo órdenes de partido o sindicato. A sí, obras suyas aparecie­ ron encabezadas por diversas siglas sociopolíticas, com o el fa m o so cartel de la FAI con el lema Llibertat!

Detalles técnicos del cartel: Autor, C. Fontseré. Editor, SDP. UGT. Im presor, Graf. Ultra, B arcelo­ na. M edidas, 100 x 70 cm . (Col. Centre d ’E studis d ’Història Contemporània.)

m u

¿a

L CORCEGA, 2 2 0 -BARCELONA


CARTELES DE L

tO ITA T P U SINDICAT V

E l jo ven cartelista catal años— p in tó este cartel, ¡ de ju lio d e 1936. Se apreci andaluz H elios G óm ez, c Fontseré, que había crecí butó en el cartelism o en para grupos co n servador enraizado en el catalanisrr, R epública hacia posicione de ¡a revolución. Participó fessionals (Sindicato de D, crearon los m ejores carte Aunque en este cartel la i para los que luchan!) est tantos otros cartelistas det nario que bajo órdenes de ron en cabezadas por diver de la FAI con el lema L

D etalles técnicos del

Autor, C. Fontseré. Editoi na. M edidas, 100 x 70 cr, (Col. Centre d ’E studis d \


DIBUIXOS DE

27 ARTISTES A LBAG ÉS ALBERTI A N G ELS NOBLE BECH, PERE BESTIT CAPELLA CARBONELL CATY JU A N M. FAURA FONTSERÉ GLORIA MORERA GRANYER CONCHA IBÁÑEZ ISA BEL CID JA N SA N A JO SE LU IS LACOMBA LANZ, ALFREDO LEEM A N S V. LORENZO LYDIA ESTH ER M A SAN A MOLINA, DOLORS NOÉ, RAMÓN PLÁ, JA U M E PORQUET SOLER JOVÉ

SYRA

GALERIES D ’ART

Passeig de Gràcia, 43 Tels. 216 01 76 - 216 01 03 BARCELONA - 7

Del 7 al 21 d ’Abril 1.981


SOUCAMDAPQ8 MR&

2.1 quincena. Nortembr*. N." 74 -VRí?c>

Presentacf9n pública del Centro de Documentación Histérico-Social y del Ateneo Enciclopédico Popular Y fci* Gerard Jk u tw> nombre del Ateneo EnoioopóAoo Popular dio a conocer ia orienta­ ción y tas actividades o -e desa­ rrollarte el Ateneo. Jacas mani­ festó. que le pedagogia del Ate­ neo serla de un esm racional y humanista, y de un ctaro talante libertario. Dio a conocer algunae de la* actividades que se reaiiztiríen a travAs de las distintas sec cione* como teatro, trápreeión •te. Y. afirmó, que no se descui­ darla la labor pedagógica de los niAos Antes de que Albert Manent tomase la palabra. N tifie*. agra­ deció a Cades Fonstetá <qu» as'*G«r»rO J f t a i dun itt* U pttMnt«»i6n El día 31 do octubra colnc diancío con el aniversario del in­ El profoáor universitario v o*cendio del edificio de la eslíe Rei­ critor Pers Solà. lomó la p alabra a na Amalia, an donde estaba ubi­ continuación para dar una pequecado anta nórmenla el Centro de Aa explicación histórica de lo çua Documentación, fue realizada la hab*s representado en su ti«mpo presentación pública da b citada e! Ateneo Enciclopédico Popular, Asociación en sus nuevas depen­ éste tras un ligero b&lance áo lo dencias — cedidas por la Diputa­ que representó el Ateneo en ia ción-— en la antigua Casa de C^ri-

tle al acto} toa dos dibujos que ha­ bla hecho para el Ateneo y que próximamente serán editados. Albert Manent en su breve « a toria vino a decir que ante la ima­ gen generalizada de que el liber­ tario es un hombre de acción, po­ demos ver cómo también son ca­ pones de crear valiosas bibliote­ cas y archivos como la prueba que tenemos aquí mismo o tos de Arnatarri F olirJti a


ILUSTRACION + COMIX INTERNACIONAL

No. 3

HISTORIA DEL DIBUJANTE QE COMIC ESPAÑOL Una exposición señalizada, sin orden cronológico, de las vicisitudes, odiseas, éxitos y frustrado os de nuestros profesionales del cómic, dentro y fuera del estado español, descrita por sus propios protag nistas.

La em igración a Am érica Difícil es encontrar una sola revista de cómics en cualquier país del mundo occidental donde no se estén publicando, o no hayan publicado alguna vez, dibujos de algún artista español. Revistas de gran difusión como Valentine, Marilyn, Roxy, Boyfriend y Jackie (Gran Bretaña, 1958 a 1963), Suplemento de La Religión (Venezuela, 1951), Vampirella, Psycho, Nightmare (Estados Unidos, 1971 a 1974), revistas de la editorial Artima (Francia, 1955), Universus (Italia, 1979) y Bastei Verlag (Alemania, 1979), para citar las primeras que nos vienen a la memoria, incluían en sus páginas únicamente historias ilustradas por di­ bujantes españoles. Todo esto ha sido debido, no solamente a la gran cantidad de artistas que desde Barcelona, Valencia y Madrid, principalmente, cola­ boraban para esas revistas de modo directo o a través de agencias, sino por el gran número de emigrantes, casi siempre forzosos, que esta vapuleada profesión ha originado. Mientras que la emigración de dibujantes a Europa se da en dos momentos históricos concretos (finel de la guerra civil y la crisis editorial 1951-53), los emigrantes a América partieron paulatinamente en­

¡¡AMERICA!! Ism a e l S m ith , S e g re lle s B a rto lí, M ire t, Les» T ls n e r, Q o 9ch , Q u lu& G u a s p , B o fa ru ll, A rte c h e , L u is d 'O I, A llo z a , F o n ts e ré , E m ilio F re ixa s, C a rlo s F reixa s, A r tu r M o ­ re n o , A n g e l P U g m ig u e l, F é lix M á s , yo m ism o ... Una larga lista de hu m orista s, ilustradores, historietista s n u estros m archaron al nuevo m u n d o e sta ble cién do se de sde los Estados U nidos hasta A rgentina. Podría e scribirse to d o un libro de las andanzas de esos artistas por

tre las dos fechas siguiendo la com ente de emigra­ ción hacia El Dorado, como otros obreros y profesio nales de la época. Excepto los prime ros, naturalmen­ te, que lo hicieron temerosos de rep esalias políticas. Argentina, Estados Unidos, Venezuela, Brasil y Chile fueron los países que acogiero > mayor número sino todos. Pero a diferencia de los emigrados a países europeos que, con más o menos dificultades pudieron seguir desempeñando su profesión, !a inmensa mayoría de emigrantes a .mérica tuvieron que pasarse a la publicidad, el diseño o la decoración., por falta de mercado. Argentina (Carlos Freixas y Fernando Fernández), Estados Unidos (Fontseré) > Brasil (Domingo Cervera) fueron ¿obres excepcio­ nes; porque si bien en esos países existía, y existe todavía, un importante mercado p ra el cómic, los dos primeros daban prioridad a los C'bujantes nativos y el tercero importaba casi todo e' material de los Estados Unidos o Europa. Dos emigrantes a América: ALFC NS FIGUERAS (Venezuela, desde 1954 a 1963) y J AMON DE LA FUENTE (Argentina, 1950 a 1963 . nos hablan del tema partiendo de sus propias ex >eriencias.

aquellas tierras. Casos curiosos de los que daré algunos pequeños e jem p los:

Segrelles, que marofi un e9tilo en los “ pulos1' yanquis con un colorido mediterráneo riquísimo, hasta el extremo de que ser pu9leron de moda unas corbatas llamadas "Azul Segrelles". M ire t, que de publicar h isto rie ta s en el popular V lr o le t barcelonés, pasó a dibu jar en los estu dio s de la "2 0 th C e ntury F ox" en H ollyw ood. B a rto lí, d ibu jan te de la “ S o lí" , se c o n virtió en el m e jo r ilustrad or que

; editoriales. El ser m ás inoporde ordenar una po del papel de ultado los periórieron que reduntar precios. La s las editoriales abían qué hacer : fijos. irnos a un catailacionado con la :a n a de A rte . A :am os a contacdel ram o. Allí A lberto B reccia, no era tan granm uch o de o tro id o C a rie s F reililio , y £¡Lie era ela P a n a m e rim o s a ponernos Con quien más ue con A r tu r o le rm a n o J o rg e , A r tu r o se hacia íables para "In is días: el prim eel cuaderno, el

seg un do lo pasaba a tin ta y el te rce ro rellenaba los negros. ¡Todo un récord! F inalm ente, con seg uí que m e publi­ caran m i p rim e r trabaji en la E d ito ­ ria l C o lu m b a , en la revista P.B.T. Se trataba de hacer, a página entera y con el rostro de alg jn a "s ta rle t" de m oda en aquel m o m e n to , un dibu jo bo n ito y eró tico M e rechaza­ ron m ás que m e aceptaron, pero iba entra nd o bastante bien. El día que vi m i p rim e r d ib i ,o publicado, tu ve una alegría tan g ande que se m e olvidó ir a cobrar los diez pesos q ue m e pagaban po él. Cuando había con seg uid o por fin m e te r la cabeza en una e d ito r al, tu ve que regresar a España pe m o tivo s fa­ m iliares, y C h iq u i se jn ca rg ó de ir cobrando los dibujos m íos que se iban publicando en Argentina. Nunca hicim os vida d em igrantes. A quel 19 de abril de 1950 em bar­ qué en el p u erto de F bao con 400 pesetas en el bo lsilk y tre s años de spu és desem barca a en Barcelo­ na.. con 4 0 0 peseta igualm ente. R A M O N D i LA FUENTE

jam as haya te n id o la celebérrim a revista H o lly d a v Bopdh, ilustrado; de m uchas de ¡as novél&B B ib lio te a O ro de la E d ito rlal M o lin o y i as publicación*;;i q ser uno de les barcalOhesas, p. puaisJ 4 orá tico de revistas com o /V o 0 U 9 ,\fc i F n n ts a rA carte ;ta de la guerra ' \¿¡v¡l. ( p ojarla ( )m ics "w e s te rn " p á ra la casa De ... ¡Oh, la ave ntur am e rican a!... Is­ m a e l S m ith , qu íá el prim e ro que em igró, un noi je n a rio fallecido hace po cos añe >, em p ezó de d¡-

/^0 cjA m S fie ¡/!ac*Ascey.

^

.v o -X v . X

Martín Salvador, Arnal, Bartolí, Bofarull, Tísner, Bartolozzi, Ballvé, Solá, Luis Martínez, Enrique Montserrat, Juan Fuster, Luis García, Víctor de la Fuente, Ismael Smith, Segrelles, Miret, Les, Bosch, Quelus, Guasp, Arteche, Luis D’OI,

Morenó^ Angel Ppifemiquel, Félix M: Chiqui dfe-JÜ-'Fuente, Manuel Hu Domingo Cervera, Luis Vigil, y entr Acedo y J. Cañe lias Casals. La mayor parte de ellos regresaron mercado sigue siendo el extranjer regresarán jamás:

Hidalgo, Batet, Parras, Clavé, Dom Huéscar, Félix Mas, Víctor de la I

ALBAGE ALBERT] ANG ELS BECH, P BESTIT CAPELLi CARBON


BANYOLES del a l FESTES DE LA M A R E DE DEU DAG O ST 1981 9

/

1 6

G R A N CERCAVILA PO PU LA R

diumenge dia 9

X C À Í1C .€T F c > A /T 3 f R G

»

,, J


AJUNTAMENT 4 J u lio l 1981

BUTLLETÍ D’INFORMACK

.BANYOLES « / FESTES DE LA M A R E DE DEU D'AGOST 1981 -,,'i / del 9 al FESTES DE LA M A R E G RAN CERCAVILA PC dium e nge d ia 4 • • •» Disseny

x

G R A N CERCAVILA PO PU LA R

/ e.À nL£f F

diumenge dia 9 o n t

yrn-,-. • -*•

C A R LE S FONTSERÉ

Recorregut de la Cercavila


CARLES FONTSERE


A p u n ts d e p e rs o n a tg e s fotografies de

JO A N C O M A L A T

spectrum editions/girona portafolio


$ è p a rta h \e ïi\rí (Í á V / á ¿ c f t t á ; 7 N |

EXPO SIC IÓ : "C A T A L U N Y A D U R A N T LA ll.“ REPÚBLICA


6 LES

M A N IF E S T A C IO N S LA

II

R E PU B L IC A .

A R T ÍS T IQ U E S EL

D ’U N S

A

CATALUNYA

CA RTELL, COM FETS

A

NARRADOR

H IS T Ò R IC S P IL A R S A D A C A S T IL L O

en aquells m o m e n ts , el p a ís necessitava; així i el cartell c om l ’eina m és adient. El cartell, a p a rtir d ’ara, passarà a ser q i m p o r t a n t dels ú ltim s an ys de la R ep ú b lica, a' lectu ra del q ue su cc eí des del 19 de juliol finí els seus a n te c e d e n ts en els q u e es realitzarer 1931 al 1936. O bservem u n a evolució q u e ' a p r o p i a t a la te m àtica, t o t defu g in t del putj teli soviètic. C a ta lu n y a —i Barcelona com a c e n tre q u e s m és im p o r t a n t de la p en ín s u la , (im po rl La trad ició cartellística cata lana , q u e era de les diverses orga nitz acio ns i institu cio n s, co l ’U .G .T . de Barcelona, el C om issariat de Prc C o m itè s dels difere nts p artits. Cal de stacar l ’ob ra de J o s e p R e n a u , t« F o n t s e r é , M a r tí Bas, T ossa, B ofarull, S u b iral A lh ora es p r o d u ï r e n u n a sèrie de m.<i de la R ep úb lica E sp a n y o la a l ’E x p o sic ió *1 S ert, a u to r de l ’edifici a m b Lacasa, i la |>r.lez, i les exp osicion s o rg an itzad es p e r la J u 1 9 3 7 p o rt à a París la titu la d a “ Cinc segles terès p e r la salvaguarda del P atr im o n i ari l'tií

CARTELLS

CATALOGATS

DURANT

Ref.í ‘♦.2U, 12.5, 15.3, 21.2 b ,

21.29

La situa ció de l ’a rt a C ata lu n y a abans de la p r o c la m a c ió de la R e p ú b lic a es pod ria re s u m ir, a ¡¡jans trets, en la c o n t i n u ï t a t del n o u c e n tis m e (te n d è n c ia d o m i n a n t d u r a n t la p rim e ra d ècad a del ~<*;de) el d ese n v o lu p a m e n t de l ’a v an tg u a rd is m e al p a ís i la influència d ’artistes c a ta la n s en l a r t e u ro p e u . L a p o r t a c ió dels artistes catalans als m o v im e n ts d ’a v an g u a rd a e u r o p e u s va ser en aquells m o m e n t s m o lt i m p o r t a n t. Cal citar, per e x e m p l e , els n o m s de J o a n M iró i S alvad or Dalí, q u a n t ‘ El n o 1 a c on se gu ir t tin u a v a proi cad er, J o s e f en aq uells rr ParaJ.1 t e n d è n c ie s ; duïr-se du rí Gleizes, Mai La p r re presen tav A paí o D a lí d in t c u lt o rs conr ren els mov país. Ens r<

~W>- — Té

•'s*.

\u lo r Kcinlscrc. S (',ol lerrió M cnadr. \ ulls.

EXPO SIC IÓ : "C A T A L U N Y A D U R A N T LA 11.“ REP'


6 CARTELLS CATALOGATS Ref.í k . 2 k % 12.5, 15.3, 15.^ 21.24, 21.29


EL PAIS SEM ANAL / 2 pistas CARTELES La guerra civil español*/ provocó en el m undixle la p i n t u r a un auíéatlfó estallido dérssnETcómo medio propagandístico. Los primeros carteles que cubrieron las calles de Barcelona tras el 19 de julio de 1936 fueron los de los pintores del Sindicat de Dibuixants Professionals. A ¿1 pertenecía Carles Fontseré, nacido en Barcelona, quizá el que más destacó dentro de dicho colectivo. Ahora, Caries, que vivió su exilio en Francia y volvió a CaLalufta en 1973, ha hecho dos nuevas versiones de dos originales perdidos de aquellos años. Uno de ellos es de 1936. Reza simplemente:

Treballa per ah que lluitenl (Trabajapor los que luchan). De

cada cartel se ha hecho una

conseguir alguno han de ponerse en contacto con Caries Fontseré escribiendo al apartado de Correos 79 de Banyolas (Gerona).

FIESTAS Desde este domingo y hasta el próximo día 20 se celebran en MondoAedo (Lugo) las ferias y fiestas más antiguas de Galicia. Estas ferias y fiestas de As San Lucas, como son conocidas en toda la región y en el occidente de Asturias, vienen atrayendo desde tiempos muy remotos a numerosos visitantes. Se venden en ellas los clásicos aperos de labranza, doblas y yugos para el ganado, utensilios de h ie iT O procedentes de las antiguasferrerlas de Ferreira Vella y cuchillería de Taramundi. Existe también un mercado de ropa usada —verdadero zoco—, donde se puede adquirir toda clase de telas, prendas de vestir nuevas o usadas, puntillas, encajes, alfombras... Pero quizá lo más interesante es la feria de artesanía popular, en la que se exhiben toda una amplia gama de productos artesanos, en madera, mimbre y cerámica. La dudad, una de las siete del antiguo reino de Galicia, con su hermosa catedral, sus casas blasonadas y sus estrechas callejuelas, es el marco incomparable en el que se desarrollan estas ferias, que aún conservan todo su viejo carácter medieval, pese a las mutaciones impuestas por los tiempos. *

*

*

En Moni de Ruínelos (Teruel) comienzan las Tiestas de los mozos y de Saeta Ursula. Durante dos dias —hoy y mañana—los jóvenes de esta típica población turolense celebrarán su fiesta con bailes, canciones y alegría y correrán, burlando, al toro embolado, en un típico encierro. *

tirada de 250 ejemplares firmados por el artista y numerados —mis diez ejemplares de artista fuera de com ercio-, sobre papel de hilo. Cada cartel cuesta unas 10.000 pesetas. Los interesados en

*

*

Del 20 al 31 son las fiestas de Nuestra Señora de los Remedios, en Buenavlsta del Norte (Tenerife). Ni que decir tiene que la ciudad goza de excelentes panorámicas, como su propio nombre indica, y además las fiestas son realmente espectaculares —especialmente los dias centrales. 24.25 y 26-*, con los desfiles de grupos folklóricos, vistosas cabalgatas y su famoso baile de librea, muestra folklórica de la zona.

D o m in g o

1 8 de o c t u b r e d e 1 9 8 1

*

*

*

El próximo fm de semana se celebran en Consuegra (Toledo) las fiestas de la Rosa del Azafrán. Comienzan los festejos el día 23, con la inauguración de la muestra de maquinaria agrícola. El mismo día, a las 16.30 horas, se celebra el concurso local de monda de la rosa, y a las 20.00 horas, en la Casa de la Cultura, se proyectará una película cuyo tema son los coros y danzas de la localidad, y actuará, como fm de fiesta, el grupo de música fo lk La Quintería. El dia 24, a las 8.30 horas, habrá un concurso comarcal de carreras de galgos por el cauce del río; a las 9.30 horas, concurso de albañilería; alas 16.00horas, concurso provincial de monda de la rosa; a las 19.00 horas, acto de exaltación manchega en el cine Princesa, con proclamación de la Dulcinea de las fiestas; a las 22.00 horas, cena a beneficio de la Campaña Provincial de la Lucha Contra el Cáncer, en el hostal Las Provincias. El 25, bien de mañana, diana floreada, a cargo de la banda municipal; a las 8.30 horas, en la Cerca, concurso provincial de arado con chapa; alas 11.00 horas, concurso nacional de monda de la rosa; alas 11.30 horas, desfile de los grupos de Coros y Danzas de la Región Castellano-Manchega, con final en la plaza de España, donde, seguidamente, tendrá lugar un festival folklórico; a I r 16.00 horas, un festejo taurino, y délas 18.00 a las 21.00 horas, verbenas populares. Durante los tres días se celebra en la Casa de la Cultura una Muestra de Artesanía Popular —no hay que olvidar que la industria alfarera es una de sus más viejas tradiciones—, y se pueden visitar los molinos de viento, de los que existen trece adornando la crestería, y que rodean el viejo castillo situado en el cerro del Calderico. *

*

*

Mañana se inician las fiestas conmemorativas de San Pedro de Alcántara en Arenas de San Pedro (Avila). La fiesta mayor comenzará con una romería al monasterio-santuario donde se encuentra la venerada imagen del santo, contemporáneo de santa Teresa, de quien ftie consejero y amigo, y renombrado asceta que gustaba de recorrer los mismos parajes que hoy pueden pisar los romeros. El camino al santuario está asfaltado, se halla tan sólo a unos tres kilómetros de Arenas de San Pedro y resulta bello y


MANENT, Maria: Noticies d'A rt. Antologia Catalana núm. 98, Edicions 62. Barcelo­ na, 1981. 103 pág. Formato: 12 X 18 cm. Maria Manent (Barcelona, 1898), poeta, traductor de poesía anglosajona y critico de poesia, ha reunido en este libro una serie de comentarios sobre arte, cuyo pró­ logo ha corrido a cargo de Albert Ráfols Casamada. Los textos, de los que el más antiguo data de 1973 y el resto están es­ critos entre 1977 y 1980, habían aparecido publicados en diversos periódicos, inclu­ yéndose a su vez, en este volumen, algu­ nos textos inéditos. Se trata de una serie de reflexiones y comentarios de carácter estético a partir de hechos, obras o figuras de las artes visuales. Los temas, algunos de carácter amplio y general, se concretan en ocasiones en figuras del arte como Joa­ quim M ir, Carles Fontseré, Picasso, Pollonk, Francis Bacon, Paul Klee, Miró, Arp y Matisse. Para Ráfols Casamada debe destacarse el carácter abierto a la novedad y el mun­ do creado por Maria Manent, mundo en el que los aspectos sensibles de la realidad tienen siempre una posición privilegiada. Manent observa el arte desde su propia sensibilidad de poeta. Analiza y describe las obras de arte consideradas como una realidad inmutable: el arte es para él tan real como el resto de las cosas. Maria Manent no considera a estos tex­ tos como crítica de Arte, sino como noti­ cias comentadas, de ahí el título del libro. Para él. el mundo del arte contemporáneo es intrigante por su complejidad y por el cúmulo de contradicciones y paradojas que presenta: el arte ha de reflejar siempre la realidad de su época. Es, por tanto, esta obra, una visión sensible y poética del arte, escrita en un tono íntimo y profun­ damente vivido. □ Catalina Aguiló Ribas


LOS

S IT IO S

DE

GIROJSIA

Domingo, 3 de enero de 1982

G ir o n a - A r t

Caries Fontseré ha reeditado sus carteles de la Guerra Civil Una singular iniciativa para recuperar una parte de nuestra historia reciertte entonces pese a los años tra n s ­ c u rrid o s y a lo s avalares h is tó ­ ric o s , han po dido salvarse. Estamos seguros que la re n o , vada a p o rta ció n de C artes F o n tseré al cartel será apreciad* " Los posible EL P E R IO D IC O den d irig irs e M artes 16 d e fe b re ro de 1 9 8 2 A rfirta d o de les.

Antonio Alvarez Solís

Emoción ASI al m ism o tie m p o en q u e leo la m u e rte de F e r­ nando V a le ra , últim o je fe del Gobierno de la R epública en el exilio, re c ib o uno de los dos c a rte le s q u é C a rie s Fontseré ha reeditado s o b re la g u e rra c iv il española. V a le ra ha m u e rto d is c re ta y e le g a n te ­ m e n te en P a rís, sin ru id o alguno, com pro­ m etido hasta el fin con la responsabilidad his­ tó ric a q u e e c h a ro n s o b re s u s h o m b ro s . C uando se sopló y fue apagada la Mamita re ­ p u b lica n a que seguía a rd ie n d o en M é x ic o , V a le ra se re c lu y ó en un s ile n c io e xp re sivo y c o n tin u ó su e x ilio . Sabía que la República em pezaba a a n d a r un ca m ino duro y oscuro, un tram o su b te rrá n e o de su historia. Por eso d e c id ió reabastecerla de e s p e ra n z a m e­ dia n te la pro se cu ció n del d e stierro. C uando la República se eclipsa e s m e n e s te r q u e se m a n te n g a n los repu­ blicanos. Ahora esos republi­ c a n o s , m u c h o s de e llo s, los que puedan hacerlo materialmente, a c u d irá n a la F u n d a ­ ció n M iró para a d q u i­ rir, o c o n te m p la r ai m enos, esos dos c a r­ teles que Fontseré pu­ blicó en ju lio y agosto de 1 9 3 6 llam ando a la libertad republican a y a la s o lid a rid a d de los tra b a ja d o re s co n los q u e lu c h a b a n en el fre n te . Dos c a rte le s que cu m p le n la fin a li­ dad e se n cia l del arte: emocionar.

C

Catiles F o n tse ré en su taller, en el curso de re a liz a r u n cartel, con la fig u ra del ¡Pjiesident Tatrradellas, Una nueva a p o rta c ió n de C a r­ ies Fontseré a l a rte de Catalunya ha sid o la recu pe ració n de va rio s de *os carteles que rea lizó en el curso de la G uerra C iv il y que era n alistadam ente buscados p o r lo s coleccionistas, pues se habían c o n v e rtiilo en a u té n tica s piezas de museo, a l u n ir la calida d d e l a rtis ta , c o n ve rtid o en c a rte lis ta en aquellas circu n sta n cia s, al tes­ tim o n io h is tó r ic o d e 1 m om ento.

En sil in q u ie to qu eh ace r a r­ tís tic o , Qar'es Fontsieró desda su refugio en Porqueres ha comse> guido recuperar, a modo de tes­ tim o n io de ca lid a d a r tís tic a es­ tos c a rte le s que esperam os te n . gam e l é x ito que m ereon en su doble vertie nte de piezas de a r­ to y de te s tim o n io de una et&pa im p o rta n te de n u e s tra histo ria LOS CARTELES EN LA ZONA REPUBLICANA

. C aries Fontseré ha traba ja do en una a u té n tic a la b o r de reou- . peración de ios valores a rtís tic o s Los carteles de C aries F ontsequ e g e m in a ro n en aquella eta pa ré soni de los m ejor lo g ra d o s du­ de nuestra h s to ria co n te m p o rá ­ rante aquellos años en lia zona/ nea, y gracias a él, muchos de republicana que, en este s e n tid o | estos c a rte le s co m 0 ta n ta s o tra s presenta una m ayor riqueza y va­ piezas oreadas en aquellos alñoá rie d a d qiue ios de la o tra zona no se hayan p e rd id o d e fin itiv a ­ donde existe un nom bre que brti» mente. Ha con luz p ro p ia c u a l Sáez dá Ahora, en esta nueva eta pa da Tejalda m ie n tra s .que e n tre loa su cruu tivid ad, Fontseré n o sólo re p u b lic a n o s lo s nombres son ha recuperado lo s ca rte le s, sino m uch o más im p o rta n te s, ta n to que los ha recreado; es decir, por p a rte de Fontseré com o el que tas tenemos -de nuevo a dis­ in olvida ble Renau, por c ita r a lg u ­ p o sició n de los coleccionstas e nos de los creadores m ás d e s ta -' historiadores. cados d e entre u n a plé ya d e do ellos , 1 buenai pa rte de los cuaüesi Para mayor com odidad de los s u rg ie ro n en B arcelona, ju s to c o n ad qu iren te s Se han realizado en el e s ta llid o de la guerra.. tam año más reducido, que los ca rte le s im presos ,pe ro en papel Fue precisam ente debido a la de excelente ca lid a d es d e c ir, in ic ia tiv a de Josep M a ria Figue. que p e rm ite su enm arcación ras, que estas piezas em pezaron hasta convertirse, pues lo son, en a recuperarse, y hoy, la mayor piezas de arte. p a r te de 'os carteles re a liza d o s


Antonio Alvarez Solís

Emoción ASI al m is m o tie m p o en q u e leo la m u e rte de F e r­ nando V a le ra , últim o je fe del Gobierno de la R epública en el exilio, re c ib o uno de los dos c a rte le s q u é C a rie s Fontseré ha reeditado s o b re la g u e rra c iv il española. V a le ra ha m u e rto d is c re ta y e le g a n te ­ m e n te en P a rís, sin ru id o alguno, com pro­ m etido hasta el fin con la responsabilidad his­ tó ric a q u e é c h a ro n s o b re s u s h o m b ro s . C uando se sopló y fue apagada la llam ita re ­ p u b lica n a que seguía a rd ie n d o en M é x ic o , V a le ra se re c lu y ó en un s ile n c io e xp re sivo y c o n tin u ó su e x ilio . Sabía que la República em pezaba a a n d a r un ca m ino duro y oscuro, un tram o su b te rrá n e o de su historia. Por eso d e c id ió reabastecerla de e s p e ra n z a m e­ dia n te la pro se cu ció n d el d e stierro . C uando la República se eclipsa e s m e n e s te r q u e se m a n te n g a n los repu­ blicanos. Ahora esos republi­ c a n o s , m u c h o s de e llo s, los que puedan hacerlo materialmente, a c u d irá n a la F u n d a ­ c ió n M iró para a d q u i­ rir, o c o n te m p la r ai m enos, esos dos c a r­ teles que Fontseré pu­ b licó en ju lio y agosto de 1 9 3 6 llam ando a la libertad repu blica n a y a la s o lid a rid a d de los tra b a ja d o re s co n los q u e lu c h a b a n en el fre n te . Dos c a rte le s que cu m p le n la fin a li­ dad e se n cia l del arte: emocionar.

C


J u lio l 1 9 3 6

En v 茅 n d a a la llib re ria de la

Fundaci贸 Joan Mir贸 Centre d'Estudis d'Art Contemporani Parc de M ontju茂c - Barcelona-4

Dos c a rte lls c a ta la n s de la G uerra C ivil Espanyola de 1 9 3 6 re e d ita ts en lito g ra fia o rig in a l


CENTRO DOCUMENTACIÓN RICO - SOCIAL, talegre, 5 barcelona-1 d 'H O N O R , R , L , 5 ? ..............................

. l l E U . E .

. . .

. 0 - 9 8 2 .......................



r su

ente jnabra. uvo i la

._ _ cuya inauguración, en la que estuvo presente la propia Vera Reich (hija de W ilbelm) acarreó no pocas

c* joven airado aiscccío n a las andanza* y las obras del autor de «la función del orgasm o», S . V.

B.

n jer»o y

M­ a la armiielas. i este más vino graoras. . acapoefacenoverlmeprituso, Bar-

e. y que 1 su acto

'r .

M.

NUEVOS CARTELES DEL 36. - La Fundació Miró ha reeditado dos carteles revolucionarios, de los que cubrieron las paredes barcelonesas en julio de 1936, cuyos originales se habían perdido y cuyo autor, Caries Fontseré, ha vuelto a ejecutar. Se ven­ den en litografía original, a dos y a cinco colores, en la librería de la Fundació.


N o tíc ia h istò ric a:

Els p rim e rs ca rte lls re v o lu c io n a ris q u e c o b rire n les p a re ts d e ls ca rrers de B arcelona p o c s d ie s d esp ré s de les d ra m à tiq u e s jo rn a d e s d e l 19 d e ju lio l de 1936, fo re n l'o b ra e s p o n tà n ia d 'u n g ru p de p in to rs c a rte llis te s catalans d e l S in d ic a t de D ib u ix a n ts P ro fe ssio n a ls d e B a rce lo n a , q u e p o sa re n el seu art al s e rv e i del p o b le a ix e c a t en a rm e s c o n tra l'E x è rc it s u b le v a t. C a rte lls que , a l'e s tra n g e r, v a re n c o n fig u ra r la im a tg e he ro ica d e la R e v o lu c ió E spanyola c o n te m p la d a , aleshores, a m b gran esperança per to t el p ro le ta ria t in te rn a c io n a l. S u b s e g ü e n tm e n t, en els dive rso s sindicats obrers, p a rtits p o lític s d 'e s q u e rra i o rg a n is m e s g o v e rn a m e n ta ls de la R epuoiica, s 'o rg a n itz a re n c o m itè s i o fic in e s de pro p a g a n d a . f

A ix í, el g o v e rn a u tò n o m de la G e n e ra lita t de C a ta lu n ya , l'o c tu b re del 1936, creà el C o m is s a ria t de P ro p a g a n d a i u n s m e s o s m é s ta rd el g o v e rn cen tra l de M a d rid , p ro v is io n a lm e n t in s ta l·la t a V alència, c o n s titu í una S u b se creta ría de P ro pa ga n da , i els c a rte lls e s d e v in g u e re n « in s titu c io n a ls » . U n a le c tu ra del c o n tin g u t s o c io lò g ic dels ca rte lls e x p lic a les d iv e rs e s etapes h is tò riq u e s d e la G u e rra C ivil E sp an yola q u e es d e s c o llà de la s u b le v a c ió m ilita r: re v o lu c ió , m ilíc ie s a n tife ix is te s , e s fo rç de g u e rra a la re ra g u a rd a , c a m p a n y e s p ro -E x è rc it P o p u la r R egular, llu ite s p e r l'h e g e m o n ia p o lític a i m ilita r — « fe ts de m a ig » — , a ju t a M a d rid , a E uzkadi, a la in fàn cia, als re fu g ia ts , etc.

A g o st 1936

J u s tific a c ió del tira tg e

N o v a v e rs ió d e d o s ca rte lls re v o lu c io n a ris perduts, e x e c u ta ts pel p ro p i a u to r, C arles Fontserè, en lito g ra fia o rig in a l a tre s i cin c colors, s ig n a ts p e r l'a rtis ta i n u m e ra ts de l'1 al 250, tira ts s o b re pa p e r de fil a la fo rm a « D ib u ix Blanc» d e M a n u fa c tu re s G u a rro de 50x70 cm ., pel M e s tre lítò g ra f P edro M a cia s de B anyoles, en la ta rd o r del 1981. P reu: 7.000 ptes. (els d o s ex. 1 3 .0 0 0 ptes.)


LOS SITIOS DE

GIRONA’

Martes, 9 de febrero de 1982

Los reeditados carteles de Caries Fontseré

f t t r a i s f ju ?

lluiten! Hace unos dias . dábamos cuenta, en esta misma página de ;l a realización, p o r parte de Caries Fontseré de dos de los carteles m ás significativos que creara con motivo de su etapa de cartelista, ál inicio de la Guerra C iv il, en el verano de 1936. Ahora dichos carteles, que reproducimos en nuestra fonografía, convenientem e n t e reeditados, en unas mecidas más convencionafles V enmar. cables, que los originales, han sido puestos a disposición del público en unas ediciones lim i­ tadas, por cuanto llevan la f ir ­ ma y la numeración del au to r. Se han respetado los colorea originales> en que fu ero n con­ cebidos, y puede adkuirirse en la Fundación Miró de Barcelo­ na, o directam ente poniéndose en contacto con artista: Car­ ies ,Fontseré — Apartado, 39> BanyolesD ecim os esto, p o r c u a n to nos consta que, desde e l ex­

tranjero, se le han fomwViado peticiones para que re m ita co­ lecciones de ambos, pues se considera un testimonio histó­ rico, que puede ser reeditado, merced a que e l mismo autor

que creara lo s originales, ha aoemtado repetir aquellas sin­ gulares experiencias historicoplásticas- enm arcadas en un momento tan sign ificativo de nuestra v id a , contem poránea.

t L DIA I Los 100 días de la obra de Darío Fo, con fiesta En la S a la V llla r r o e l, c a lle V llla rro e l, 87, se c e le b ra h o y la re p re s e n ­ ta c ió n c e n te n a ria d e la o b ra Tenía

d o s p isto la s y los o jo s b la n c o s y n e ­ gros, d e D arlo Fo, a c a rg o d e la c o m ­ pa ñ ía d e c o m e d la s La Favorita. A l f i­


'l Garles Fontserè edita dos cartells de l’any 1936

-_ _

■-L-u «.

' -r.

·i --·

" ■

U ntre l'amplia producció J—/ cartellística q u e e s va - donar durant la guerra civil, . particularment en la seva pri-' .m era etapa, excel·leix per la , seva brillantor,, originalitat i . , força innovadora.1, l'aportació *de Carles fo n tseré, nat a Bar,celon ael 1916. i.• ■ft: Els primers cartells revolud' onaris que cobriren les parets dels carrers de Barcelona pocs dies després de les dramàtiques - jornades del 19 de juliol de i >1936 foren Pobra espontània „.yd’un grup de pintors cartellistes • catalans del Sindicat de D i­ buixants Professionals de Bar* ... celona, que posaren el seu art al servei del poble aixecat en . armes contra 1 exèrcit revoltat. Cartells que, a l’estranger, van configurar la imatge he­ roica de la revolució espanyola, contemplada, aleshores, amb gran esperança per les forces més progressives del món. Igualm ent,.en els diversos L sindicats obrers, partits polítics . d’esquerra 1 organismes goverr nam entals de la República, : s’organitzaren comitès i ofici­ n es de propaganda. Així és com el govern autònom de la . Generalitat de Catalunya, l’oc­ tubre de 1936, creà un comis­ sari at de propaganda i uns m eso s m és tard el govern central de Madrid, provisional­ ment instal lat a València, con-1 stitui una subsecretaría de pro­ paganda, de manera que els

Els dos cartells de Carles Fontserè editats en una nova versió ■y

cartells revolucionaris esdevirv» gueren uns documents «insti­ tucionals» lant en les seves consignes com en els seus con­ tinguts gràfics. Una lectura sociològica dels cartells permet seguir les dife­ rents etapes històriques de la guerra civil que es desencadenà per l’aixecament militar: revo-lu ció, m ilícies antifeixistes*, esforç de guerra a la rera-* guarda, campanyes pro Exèrcit ■ Regular, lluites per l’hegemo­ nia política i militar.-«fets de m aig», ajuts a M adrid, a Euskadi, a la infància, als refu­ giats, etc. . ;."í • — • - - « Dos famosíssims canells tTauell esclatant moment, obra e Carles Fontserè. capdavan­

3

ter del nostre cartellisme, han estat ed itats en una nova versió executada pel mateix autor dins el concepte de «lito­ grafia original», a tres i cinc colors signats per l’artista i nu­ m erats de Pl al 250, sobre paper fií Guarro de 50x70 cm. La litografia de conreu artetonal ha resultat ser un proce­ diment excel·lent a l’hora de recuperar dos grans obçes del nostre cartellisme, que ara són de nou al nostre abast. • A m bdós cartells de la guerra, un dedicat al «Treball» i l’altre a la «Llibertat), són en venda a la llibreria de la Funda­ ció Joan Miró.

-

.

D.G.M .


2

EL P E R IO D IC O .

Sàbadç, 30 de enero de 1982 ' iS B B S f yy . t a c T ’

I L DIA P(W DELANTE

í

-----------

Teatro

Concierto

Los 109 días de la obra de Darío Fo, con fiesta

La sábados musicales del Ateneu Barcelonés

*

En la Sala Vlllarroel, calle Vlllarroel, 87, se celebra hoy la represen­ tación centenaria de la obra Tenía

El Ateneu Barcelonés Inicia hoy las sesiones de los Sábados musi­ cales. A las 19,30 horas, la C o ra l G a vin a da un concierto de música del barroco alemán y de cancio­ nes francesas amorosas y de d i­ versión. Ejecuta un total de 16 pie­ zas, bajo la dirección de Sergl Rie­ ra. Calle Canuda, 6. 200 pesetas la entrada. En colaboración con la Generalitat.

dos pisto las y los o jo s b la n c o s y n e ­ gros, de Darfo Fo, a cargo de la com­ pañía de comedlas La Favorita. Al fi­

nal de la representación habrá cha­ ranga, con la asistencia de toda la fa­ rándula teatral de la sala. Se Invita al público. C a r te le s

Fontseré y la guerra del 36 En la librería de la Fundació Joan Miró se han puesto a la venta la reedición de carteles catalanes de la guerra civil espartóla. Son dos carteles perdidos, ejecutados por C a rie s Fontseró, en litografía original de tres y cinco colores. Ven firm ados por el artista y numerados del 1 al 250. Am bos pertenecen a los . meses de Julio y agosto de 1936. pocos días después del dram ático 19 de Julio.

rogre

Festa Major %

Pere Quart asiste a su homenaje A las 22 horas, se celebra un homenaje al escritor Jo a n O liver, P e re Quart,

con la representación de una de sus obras de teatro más prestigiosas, Ball robat. El acto, al que asistirá el propio autor se realiza en la calle Vlladomat, 8, y con él se cierra la Festa Major dal barrio de Sant Antonl. A precios populares.

José Luis Martín ¡2


Domiugo, 14 de febrero de 1982

LOS SITIOS DE GIRONA

Caries Fontseré presenta su obra gráfica reciente, en Madrid de impresión artesanal, en Utiliza nna té un taller de Banyoles E n el m arco de la F eria de A r te iConitemporárüeo de Madrid (h a sta ej 17 de los corrien tes), se p resenta la obra gráfica del a r iista Caries I'ontseré, resi­ dente, com o e s sabido en nues­ tras ro m a ica s y que en poliface. tism o creador, ha vu¿.to a real,zar diversas obras gráficas, algunas de ellas de grandes vinculaciones con la historia re­ cierne üe nuestro pais. E sia es la preí cjntación que se hace de su ol)ra: D esiderátum .

uomo da a entender el a r tis ta en su poem a en elogio a'i papel inrnaculo, en estas variaciones .i.M/gr&ticas sobi'tf tejados y p a. leu es blancas m editerráneos, el o arc a s m onocülores —a m a ri­ llo, gris, azul..., en las que se visLumura u na intencionada tfcx. iura^ su b stituyen el dibujo, p er. filan los espacios y, con un m í­ nimo üe elem entos e s tru c tu ra ­ les de a rq u ite c tu ra y paisaje, ccnfiçrein a la blanca superficie de1, papel un a expresión plástica determ inante. J u stificación de¡ tiraje.

E sta s lito g ra fía s originales a cu a tro y seis colore^, form an p a rte de u n a serie de variacio. neg de 10 diseños sobre tejados y paredes blancas. H an sido ti. rad a s a 100 ejem plares cada una firm ad as por el a r tis ta y nu­ m erad as de 1 100, sobre papel de hilo >a la fo rm a «Dibuix Blanc» de M an u factu ras G ua­ rro, de 50 X 70 cm., por el m aes. tro litó g rafo P edro M acias de Banyoles, 1981-82-

R esum en biográfico tista .

del ar­

C aries F ontseré nació ,-n B a r. ceílona en 1916. A rtis ta polifa­ cético, se destacó com o ca rtelitta en ei boom de propagando g rá fic a gue m otivó la G uerra Civil E apañoia de 1936. E xilia­ do en F ra n c ia term in ad a la con­ tienda, ha residido en P arís y N ueva Y ork h a s ta 1973 que vol­ vió a E spaña. H a editado e Lus­ tra d o libros p a ra bibliófilos con ag u a fu ertes y lito g rafías, y ha diseñado decoraciones y tra je s p a ra diversas obras de te a tro como, entre otras, tta p rim era representación de ;<La Maison de B ernarda» de F. G arcía Lorca, el1añ o -1946 en P arís, y p a ra una rev ista p arisina a g ra n espec­ táculo en Ciudad México. A de­ m ás de la p in tu ra de caballete, tam bién ha 'practicado* la fo to ­ g rafía, h a dibujado «cómics» y ha sido d irec to r de una rev ista m ensual en N ueva Yorn ¿Qué es la n a l?

U na au tén tica lito g ra fía ori. ginal no debe im itar una p in tu ­ ra, pues ta n to u na como otro tienen su disciplina propia con­ dicionada por ei m a teria l u tili­ zado, que les m a rc a sus lím tes y ai mismo tiem po Ies ofrece n um erosas posibilidades. Asi, xO’S gran d es a rtis ta s en el a rte d&_ grabado, de Goya a Picasso pasando por D aum ier,, T^uiouse-Lautrtic, M atisse y Mil ró, que han sido m a estro s en ap ro v ech ar la potencialidad ex­ presiva de la obra g rá fic a sobre papel, nu n ca han caído en ei pe. cado de preten d er reproducir su p ropia obra pictórica. Tam poco hay que confundir la lito g rafía original a tira je lim itado, con la reproducción llltográfica en ofspt, que es un sistem a mecánico de im presión a t ra d a s g e n e ra . m ente m ativ as que se realiza sin la intervención del a r tis ta y que prácticam en te carece de valor.

lito g ra fía o rig i.

L a fito g rafía original es u n a técnica de estam pación a rte s a , nal sobre papel que realiza el a r tis ta ejecutando sobre ¿a pie­ d ra lito g rà fica —actu alm en te tam bién sobre la plancha de zinc— su mensaje, artístico.. C ada color tiene que dibujarse separadam ente sobre u n a pie­ d ra ¡distinta: ta n to s colores ta n . ta s piedras. E sta técnica, inven­ ta d a por un alem án y a rtís tic a , m ente desarrollada por los n o ta , b 'e s pintores franceses de Napolfeóm, fue u tilizad a por prim era vez en E spaña por Goya en

V A R IA C IO N E S LITO G RA FICA S SOBRE TEJA D O S Y P A R E D E S BLANCAS

P ap el inm áculo, paredes blancas paredes blancas de luz paredes b 'an cas de luz m edi­ te rrá n e a tejados tejad o s asoleados tejad o s dorados to stad o s de sol hueco negro de v en tan a en p a­ red Inmácu'la del pape]

C aries Fcntserá (a la izquierd a) en la presen tación d e l libro «Cartedes de la R ep ú b lica y de la G u e. rra C iñ l» , en nuestra ciudad. T od a una vida dedicada al arte, en ocasiones com prom etido.

1819. A ctualm ente, por la riq u e­ za de su proceso que ofrece m úl­ tiples recursos creativ o s y se­ ductoras variantes, está siendo rápidam ente recuperad a por p restigiosos a rtis ta s contem po­ ráneas. E n la lito g ra fía original, el soporte —el papel de hilo de g ra n caUdad hecho a mano, con b arbas, de te x tu ra y g ran o ad e­ c u a d o s -- es de fundam en tal im­ p o rtan c ia y a que sirve p a ra im ­ p a rtir luz y vida a la o b ra g r á . fica term inada. C aracterística prim ordial que no todos los a r ­ tis ta s que hoy p rac tica n este a r te relativ am en te nuevo tie ­ nen b a sta n te e n cuenta,sobre todo cuando provienen del carh. po de la p in tu ra de caballete. E n ésta, c o n tra ria m e n te a la li­ to g ra fía original, el soporte — tela, ca rtó n o ta b ero— no es m ás que un elem ento au x iliar de la o bra destinado a desaparecer bajo sucesivas y superpuestas cap as de p in tu ra m ayorm ente densas cuando m ás se acercan a- blanco.

ventanuco siniestro celoso íntim o ventanuco que m ira ad en tro hueco ciego hueco tap ad o hueco negro hueco que no es hueco punto 'geom étrico, ombligo de la pared. . Pape'l inmáculo, som bra blanca som bra lum inosa som bra fre sca de m arin a Oxido de cobalto azu; de tubo azul -de botella horizonte ibérico de los Pueblos del M ar azu4 que re c o rta la chim enea y ell tejado azul q u e no d eja ser azu el cielo azul que e s tru c tu ra la pared a tie rra ro ja la som bra blanca la pared inm ácula del papel­

e a r le s F on tseré Nuteva Yor, 1972


A

» V

\ m

Í / \ 4

\_ f§ § §

e l p e r ió d ic o Dom ingo, 18 de abril d e 19 82

me voy a paseo Antonio Alvarez-Solís Cosas para noy s a lg o de la R am bla y v u e lv o a la Rambla. Y me entro por la antigua C asa de C a rid a d , en el c in c o de M o n ta le g re , y su b o hasta arriba. Y allí e s tá , sin q u e a p e n a s lo sepa nadie, el C e n tro de D o c u m e n ta c ió n H is tó ric o ^ Social, con siete mil libros de historia fi­ chados ya, y dos mil cabeceras de perió­ dicos, y carteles y folletos y objetos. Un letrero en la puerta: Ateneo Enci­ clopédico Popular. «La m ism a cosa el C e n tro y el Ateneo», me dice Ernesto Núñez, liberta­ rio lleno de noticias sobre el país, que me convoya y explica. Antes de la guerra no

Y

hubo Ateneo com o el Ateneo Enciclopé­ dico Popular, d e p o sita rio de la vieja pe­ dagogía a narquista , con sus periódicos y sus co n fe d e ra cio n e s y sus anaqueles con libros que han vuelto a recuperarse en gran parte gracias al trabajo de estos chicos que no paran. «Ven m añana, lunes», me d ic e n . Porque mañana, lunes, inaugurarán su e x p o s ic ió n I m a t g e s d e la g u e r r a civil, que anuncian con un hermoso y comba­ tivo ca rte l de Caries Fontseré, aquel di­ bujante y pintor que un día cruzó la fron­ tera com o soldado de segunda de la ca­ b a lle ría re p u b lic a n a y q u e a h o ra ha vuelto a re fu g ia r sus libros, su hermoso ta lle r y su s s a b id u ría s m e diterránea s ju n to a Banyoles, arriba en la m ontaña q ue él o te a al la d o de su m ujer, Terry, americana de Catalunya. Repaso las v itrin a s de esas I m a t g e s todo está allí para te n ta r el recuerdo: desde las o ctavillas hasta el dinero impreso de urgencia o los pañuelos rojos y negros con que los mili­ cianos de la CNT saltaban los parapetos g lo rio s a m e n te a c u c ia d o s por la e spe­ ranza malrauxiana. d e la g u e r r a civil. Casi

Caries Fontseré, dibujante y pintor, ha hecho el cartel de la exposición I m a t g e s d e ia G u e r r a C iv il, que se expone a

partir de hoy en el Ateneo Enciclopédico Popular, en la Casa de la Caritat


HOJA DEL LUNES •

Barcelona, 19 de abril de 1982

________ Agenda •

IM A G E N E S - DE

LA

GUERRA

CIVIL — La Semana Cultural del Ateneu Enciclopèdic Popular se Inaugura hoy en el Centre de Do­ cumentació Històric-Soclal (calle Montalegre, 5), a las 19 horas. Se presentará la exposición «Imatges de la Guerra Civil», con la presen­ cia de Caries Fontseré v Agustl Centelles.


P

E

R

F

I

L

d e reu n ir-se uns q u a n t s c o m p a n y s , per v e u r e ’s, per tenir notícies de la c o l ò n ia c a t a l a n a , per p a r la r del seu t r e b a ll, per llegir texto s. U n a te rtú lia. M ’agradava

S

de conversar amb la gent que havia tin­ gut llocs de responsabilitat. «I la teva m a r e — intervé T e r r y — q u a n p o d i a us feia u n plat de c r e m a c a t a la n a » .

Carles Fontserè Retalls de dues dècades (amb un pròleg i un epíleg) P rò le g A l’a n y 1939, en C arles F o n ts e r è t r a ­ vessa la f r o n t e r a a p e u , pel coll d e Lly, a m b u n g r u p de v en ç u ts e n tre els quals es t r o b e n el p re sid e n t C o m p a n y s i en J a u m e M iravitlle s. A c a b a de fer vint-itres a n y s . É s u n re fu g ia t polític, un exi­ liat de te r c e r a , a la recerca de l ’a v e n t u ­ ra. És p r im a v e r a . A l ’a n y 1949, en C a rles F o n ts e r à d e ­ cideix, a M èxic, a b a n s de to r n a r a P arís, d e v isitar els E s ta ts U n its. N o sa p ca p p a r a u l a d e l ’anglès, n o m é s té u n a a d r e ç a , la d ’en J a u m e M iravitlles. S ’hi h a v i a d e q u e d a r q u in z e dies, n o en va m a r x a r fins al c a p d ’u n a n y . É s p r i m a ­ v e r a , a c a b a de fer tr e n ta - tre s an y s . Té u n cert r e n o m i viu l ’a v e n tu r a p e r m a ­ n e n t. A l ’a n y 1959, en C arles F o n ts e r è c o m p r a d u e s b a r r a q u e s e n r u n a d e s en u n to ss al de P o r q u e r e s , C a n T is ta i M o n tg u ix . El lloc li sem bla a d e q u a t p e r ­ q u è és a p r o p de F ra n ç a i p e rq u è l’h o r i t ­ zó és m a g n à n i m i n o clou fins a la llu n ­ y a n i a la g a m m a v a r ia d a de n a t u r a v er­ ge q u e a b a s t e n els ulls. É s p r im a v e r a , a c a b a d e fer q u a r a n t a - t r e s an y s . É s un a r ti s ta c o n s i d e r a t , polifa cètic, c a r re g a t a m b t o t a l ’e x p e rièn c ia de l ’a v e n tu r a ; és u n g a t vell a m b set vides intenses i ex­ te n ses; p i n t o r , e s c e n ò g ra f, d ib u ix a n t, dissen yador, g rafista, f o tò g ra f , etcètera, e tc è te r a . A les p o r te s de la p r im a v e a d e l ’an y 1982, ens r e p c o rd ia l i e x h u b e r a n t, dis­ p o s a t a u n a c o n v e r s a im p r e s s io n is ta en la q u a l , e n t r e in s in u a c io n s , su g ge rè ncies i silèncis d e T e r r y B r o c h , la d o n a a m b q u i viu des de l ’a n y c i n q u a n t a , in ­ s i n u a r à g e s to s de d u es dè c a d e s, j a sols r e c o rd , q u e explicfuen i legitim en els mil solcs del seu r o s tr e b a r r o c .

Primera dècada (1939—1949) Camp de concentració dels Haras de Perpinyà. Perpinyà. Camp de concentració de Saint Cyprien. París. M olta activitat. «Bonjour: M éxico».

A m b l ’ai al c o r , v o lta v a b o c a b a d a t per t o t P a r ís i n t e n t a n t a p r o f i t a r al m à ­ xim to te s les e s to n e s , p e r q u è en q u a l s e ­ vol m o m e n t el p o d ie n a g a f a r i to r n a r - lo al c a m p de c o n c e n t r a c ió . L ’exili és un

fe t complex, llarg i complicat. Els exiliats-personalitats varen ser ven trac­ tats, en general. Nosaltres vàrem anar als camps de concentració i si en vàrem poder sortir, va ser pels nostres propis mitjans. Un cop a fora, d ’ajudes indivi­ duals no en varen faltar, però el govern francès, cap. A propòsit, aquells camps de concentració són una pàgina de la història que sembla que tothom hagi es­ tat interessat en silenciar. En un sentit vital i artístic, j o estava m olt content a París, a França. L ’exili va ser com un happening. Malgrat pas­ sar moments dolentíssims, vaig disfrutar molt, m ’ho vaig prendre com una aven­ tura fantàstica, sem pre am b la mirada endavant. I per a mi, a l ’altra banda dels Pirineus, no hi havia res. C a ta lu n y a sols estav a en el seu r e c o r d . La prim era p erso na q ue va an a r a veure fo u en R a fa e l T asis i M a r c a , per d e m a n a r- li u n segell i a j u d a p e r o b te n ir co m un m e n a d e c e rtific a t c o n f o r m e e s ­ ta v a a f a v o r d e F r a n ç a , q u e so lia servir als r e fu g ia ts p e r q u è si la p o lic ia els d e ­ m a n a v a la d o c u m e n t a c i ó p o g u e s s in e n ­ s enyar a lg u n p a p e r .

En Tasis era com una mena de segon de l ’Eduard Ragasol, ex-sots-secretari de Justícia de la Generalitat, que havia fundat una societat que es deia «Les amis de la Republique Française). Aquest, quan va venir l ’ocupació ale­ manya, com la m ajor part dels exiliats catalans va fugir cap a Amèrica. En Ta­ sis tenia l ’encàrrec de vendre els seus mobles i jo , que em guanyava bé la vida (cartells, d ib u ix o s , q u a d r e s , il·lustra­ cions, d issen y s...) li vaig dir que m ’inte­

ressava de comprar-los. Vaig llogar un estudi a Montmartre. A llà, pel fet de ser u n dels h ab itac le s m és a m p le s dels r e f u ­ giats c a ta la n s , v a ser o n v a r e n dec id ir

m gan 15

Porqueres, 18 de març 1982. Benvolgut amic Joan Solana: Referent al tema del qual parlàrem l ’altre dia, sobre la penya d ’intel·lectuals catalans que Rafael Tasis va organitzar en el meu ampli taller de la Butte M ont­ martre -16, rue Simon Dereure, (...) vaig oblidar de dir-vos, o de remarcar, que el nombre de catalans refugiats —i espanyols— que residiren a París du­ rant els anys de la Segona Guerra M un­ dial fo u molt reduït, sobretot durant el llarg període de l ’ocupació alemanya. L ’è x o d e q u e h a v ia p r o v o c a t l ’amenaçadora avançada de la Wehrmacht sobre la capital de França gairebé buidà la ciutat dels seus habitants —insòlita i sorprenent estam pa urbana de passeigs, carrers i places silencioses i desèrtics als quals la remor del canoneig llunyà conferia una romàntica i poètica em oció als pocs espectadors que volun­ tàriament vàrem quedar-nos a la ciutat. (...) Entre ells, els catalans que després form aren penya en el meu estudi de M ontmartre: (Rafel Tasis, Just Cabot, Sebastià Gasch, Rafel Closas (advocat, pare de l ’actor A lberto Closas que lla­ vors era un estudiant refugiat a Buenos Aires), Joan Tomàs, Isidre Duran (ad­ vocat de ta H A R E ju n t am b en Closas i cunyat de Nicolau d ’Ower), Rubió i Tudurí (l’arquitecte de jardins), el dibui­ xant Quelus, i d ’altres. Nicolau d ’Olwer es reintegrà una mi­ ca més tard a París, alliberat d ’una p re­ só controlada per les autoritats aleman­ ye s on havia estat reclòs unes setmanes a conseqüència d ’una demanda d ’ex­ tradició presentada pel govern franquis­ ta. En aquest context crec que és inte­ ressant de recordar el cas de! President Companys. Aquest, així com els seus companys de martiri Zugazagoitia i Pei­ ró, foren detinguts subreptíciament per un grup «incontrolat» de falangistes es­ panyols en connivència amb ta policia espanyola del Consulat Generat d ’Es­ panya de París, aprofitant la convulsió dels primers dies de l ’ocupació Tambe és interessant de recordar, en el mateix context, —ja que és un fe t històric ge­ neralment silenciat— que després, i du­ rant tota la guerra, ni Hitler ni Petain entregaren cap altre refugiat espanyol a Franco, fo s republicà, francm açó o co­ munista, malgrat les nombroses de­ mandes d ’extradició presentades. Això no va impedir al govern espanyol, aca­ bada la guerra, d 'entregar Pierre Laval als aliats, per a ser afusellat. (...) Durant l ’ocupació alemanya, la «ca­ p ita l intel·lectual» d ’Europa, com ells



l ’ariomenaven, era zona prohibida pels soldats de la Wehrmacht. A les portes de París exercia un rigorós control d'en­ trada als seus soldats. Control que no afectava els civils, fossin francesos o es­ trangers. Com ja és sabut, la gran massa de re­ fugiats, la m ajor part d ’ells obrers i jo r ­ nalers agrícoles, restà agrupada, des del començament, a les zones industrials i agrícoles del migdia francès: Toulouse, M ontpellier —on hi hagué un centre d ’acolliment per a intel·lectuals i artistes privilegiats (encara que m olts d ’ells no ho creguin així) — / Perpinyà. Tot el que acabo d ’explicar-vos té per objecte, d ’una banda, situar aquella penya —que en circumstàncies normals no tindria cap importància— en el con­ text històric del moment. Ip e r l ’altra, el f e t central que he volgut precisar és que el grup d ’intel·lectuals catalans exiliats a París que configuraren el meu món de llavors, endemés de ser molt reduït es­ tava majoritàriam ent com post de cata­ lanistes republicans de tendència dreta­ na. La qual cosa forçosam ent, havia d ’influir en el meu pensar polític, mal-

nrrtt sii to rliccontin ort mnto nc·nor·toc

cr»_

d e reu n ir-se u n s q u a n t s c o m p a n y s , per v e u r e ’s, per tenir notícies d e la c o lò n ia c a t a l a n a , per p a r la r del seu t r e b a ll, per llegir te x to s. U n a te rtú lia. M ’agradava

de conversar amb la gent que havia tin­ gut llocs de responsabilitat. «I la teva m a r e — intervé T e r r y — q u a n p o d i a us feia u n p lat de c r e m a c a t a l a n a » .

Porqueres, 18 de març 1982. Benvolgut amic Joan Solana: Referent al tema del qual parlàrem l ’altre dia, sobre la penya d ’intel·lectuals catalans que Rafael Tasis va organitzar en el meu ampli taller de la Butte M ont­ martre -16, rue Simon Dereure, (...) vaig oblidar de dir-vos, o de remarcar, que el nombre de catalans refugiats —i espanyols— que residiren a París du­ rant els anys de la Segona Guerra M un­ dial fo u molt reduït, sobretot durant el llarg període de l ’ocupació alemanya. L ’è x o d e q u e h a v ia p r o v o c a t cabadat l ’amenaçadora avançada de la Wehr­ r al m à macht sobre la capital de França gairebé q ualsebuidà la ciutat dels seus habitants )rn a r-lo —insòlita i sorprenent estampa urbana 7/ és un de passeigs, carrers i places silencioses i at. Els desèrtics als quals la remor del canoneig en trac­ llunyà conferia una romàntica i poètica ’m anar em oció als pocs espectadors que volun n vàrem tàriament vàrem quedar-nos a la ciutat. i propis (...) Entre ells, els catalans que després r indivi- form aren penya en el meu estudi de ’govern M ontmartre: (Rafel Tasis, Just Cabot, ? camps Sebastià Gasch, Rafel Closas (advocat, •a de la pare de l ’actor A lberto Closas que lla­ hagi es­ vors era un estudiant refugiat a Buenos Aires), Joan Tomàs, Isidre Duran (ad­ ? estava vocat de la H A R E jun t amb en Closas i L ’exili cunyat de Nicolau d ’Ower), Rubió i Turat pasdurí (l’arquitecte de jardins), el dibui­ isfrutar xant Quelus, i d ’altres. a avenNicolau d ’O lweres reintegrà una mi•ii i r / t rm

n e ro se s, dels c o s t u m s civils». Al m e n y s en a p a r e n ç a , hi h a u n a c o n t r a d ic c ió e n ­ tre a q u e s ta d e c la ra c ió d e p rin c ip is i u n a d e les seves a c tiv ita ts , s e g u r a m e n t la m é s c o n e g u d a a p a r t d e la p i n t u r a , els cartells de p r o p a g a n d a r e p u b l i c a n a i p o p u l a r d u r a n t la g u e r r a civil. Sí, ja sé

que p o t sem blar contradictori, però tot ' ' i de les circumstàncies. El dinou 'iol vaig sentir aquesta necessitat i ixó vaig fe r cartells, alguns sense n e’ls demanesin. Vaig participar igica i em ocionalment en tot el a significar el dinou de juliol, en is seus aspectes, fin s i tot en els vui són més criticats, tant és així om a artista i com a persona ~nca1 considero de la generació del i-sis. A ra bé, posicions revolucio>que j o hagués volgut que es con’ssin a l ’any trenta-sis, no tenien entit a la França de l ’any trentai menys p e r una persona indepencom jo , que no pertanyia a cap polític. rnem a ta consideració que feies, nso que un català que p o t residir a durant uns anys, culturalment fa ’s endavant fin s i to t en un sentit: mèixer l ’aristocràcia francesa. A lde les seves maneres de fe r són agradables i les desitjaries també la teva terra. A q u í veus que el ca­ ic és més barroer que no pas ex­ . També èns fa lta una aristocràcia Barcelona, al cam p i a les poblam itjanes sigui exemple de form es la més cultes i distinguides en tots ntits: amants de la música, de ta liira, de les « bonnes manières». Cal èixer que l ’aristòcrata-mecenas és tímul i un m otor cultural. A Banmateix, els rics no són aristòcraón cacics. I quants talents jo ves es •n p er manca de mecenatge? És a q u e s t p ú b lic q u e e n C a rle s F o n tels seus c o m p a n y s feien les edide luxe. F r a n ç a , c o n c r e t a m e n t , e n t r e P e rl i P a r í s , v a néixer t a m b é la g esta ica m é s a m b i c i o s a i a r r i s c a d a q u e ía e m p r è s en C a rle s F o n ts e r è . im n

16

Jo vaig fe r algunes coses de teatre que em varen posar en contacte amb aquest món. Després de l ’anomenada «alliberació», cada any anava a Perpin­ yà. Allà vàrem form ar un grup de jo ves catalans exiliats. Entre aquests, n hi ha­ via un, qui ja no era tan jove, en R ober­ to Vicente, músic, m olt aventurer i b o ­ hemi, era el rei dels cabarets on entra­ va. Tenia un gran talent, però era con­ siderat una bala perduda. Havia projec­ tat de muntar una revista i ho explicava a tothom. Ningú no li feia cas. De fe t hi tenia una certa experiència, perquè als estudis n ’havia fe t a Tiana, algunes ve­ gades duia ballarines de Londres. La guerra va estroncar-li el projecte d ’una gran revista al teatre Tívoli de Barcelo­ na. Quan m ’ho va proposar li vaig dir: «No, no, ha de ser ara». «Prim er vull acabar ta feina». Els altres em deien: «No en fo tis cas que això ho diu a to t­ hom». Varen passar uns mesos i m e ’l vaig trobar a París. Anava amb un cotxe enorme, americà, que era l ’admiració de tota la gent del carrer. Vàrem començar aprojectar l ’espectacle. Com que vèiem la possibilitat d ’anar a Argen­ tina, el vàrem titular: «Bonjour: Buenos Aires». N o va lligar. Després va donar la casualitat que en Jean Camp va ser nomenat agregat cultural a l ’ambaixada francesa de Mèxic. Ell ens va posar en contacte am b en Mario M oreno, en Cantinflas. Quan aquest va arribar a París, al 1948, fèia gairebé un any que hi estàvem treballant: teníem les ma­ quetes, la lletra de les cançons, les esce­ nes, i havíem mig convençut un grup de capitalistes perquè financessin el projecte. La proposta era aquesta: com que la moneda francesa era m olt dèbil i en aquells m om ents ta dels països sudamericans era forta, es tractava de mun­ tar un gran espectacle, posant-hi m olt de capital (en vestits, cortines, lluen­ tors, velluts, or, plata), p er fe r impacte portar-lo p er sudamèrica, anar recollint moneda bona, divises, i després tornar­ lo a França i revendre tot el material. Es ’ tractava d ’una exportació tem poral en


C u ltu ra

IW

Carles Fontserè i els cartells de la revolució aquells «ca rte lls que, a l'e s tra n ­ ger, varen c o n fig u ra t la im a tg e heroica de la R evolució E spanyo­ la c o n te m p la d a , aleshores, am b gran esperança pel p ro le ta ria t in ­ te rn a cio n a l» . M o ts que d e fin e i­ xen aquesta p ro d u cció , e x tre ts del fu lle t e d ita t en oca sió d 'u n a

fita ben s ig n ific a tiv a : el tira tg e a cura de l'a u to r i del m estre litò g ra f Pedro M acias, d 'u n a nova versió de dos ca rte lls re v o lu c io ­ naris pe rdu ts, en lito g ra fia o rig i­ nal a tre s i cin c colors, sig na ts per l'a rtis ta i n u m era ts de l'1 al

250.

■ EL PERIODICO Domingo, 25 de abril de 1982

l" —

•-

me Antonio Alvarez-Solís


la qual es reintegrava tot. Prevèiem grans beneficis. • Però en Cantinflas va voler produirlo tot sol després de veure el material i d ’h a ver c o m p r o v a t la q u a lita t comparant-ho amb d ’altres espectacles de París. Perquè quan va arribar li và­ rem dir: prim er mira tot el que hi ha a París i després t ’ensenyarem el que te­ nim nosaltres. Vàrem estar dos mesos voltant-ho tot. Pequè s ’acabés de deci­ dir vàrem endegar una campanya p u ­ blicitària, sense ni cinc, però fèia la im ­ pressió que érem persones importants: En una acte hi varen participar l ’Edith P ia f i l ’Ives M ontand, vàrem crear una cosa bu.da que es deia «Societé de grands spectacles», j o vaig vendre un fa ls Picasso... En Cantinflas que era m olt faldiller quedava bocabadat de les noies que veia. En fi, va voler ser l ’únic productor. Tenia m olts diners, Feia pel·lícules a Mèxic, dolentíssimes per cert, i les distribuïa per sudamèrica i Es­ tats Units. En aquell temps devia gaunyar mig milió de dolars a l ’any. A Mèxic l ’espectacle va tenir un èxit enorme. I en Cantinflas estava entusias­ mat, prim er, entre bastidors, després, actuant, perquè en Cantinflas és més bo actuant que en viu. Té una esponteneïtat extraordinària que el perm et de posar-se el públic a ta butxaca. De fe t el! va començar en el teatre. M illor dit a una carpa com a cantant de tangos; la filla de! director, un exiliat rus, era m olt rossa i m olt bonica i en Mario M oreno estava boig p e r ellà. Però cantava m olt malament i es veu que la gent, p er insultar-lo li deia «Cantinflas», d ’aquí li va venir el nom. La revista es va acabar al cap de tres mesos p er problem es extra-artístics. Havíem tingut sempre el teatre ple. Pensa que a Mèxic un espectacle no durava mai més d ’una setmana. Es va dissoldre la companyia i jo vaig decidir de tornar a París, però passant p er N o ­ va York. Segona dècada (1949— 1959) Nova York. (Broadway). París.

C osta vermella. Pirineu rossello­ nès. Nova York (Manhattan). Vene­ zuela. Brasil. Mèxic. Itàlia. Grècia. P o r t u g a l . C a n a d à . N o v a Y ork (A vinguda East End). Aleniània. França. Anglaterra. B èlgica...P or­ queres.

Ara, en Carles Fontserè considera que, per un català, viure a l s U. S . A , uns anys és fer un pas enrera. Són gent mediocre i gregària que viuen del sím­ bols que es varen aixecar als anys cin­ quanta i que han donat la volta al món com a elixirs de la felicitat. Però quan va arribar i va decidir de quedar-se (sense visat, com gairebé sempre fins aquell moment) i en Jaume Miravitlles li va presentar Terry, va fer seu el somni americà, va participar de les il·lusions d ’aquell país que era l’antítesi de la mi­ sèria francesa de la guerra i la postgue­ rra on fins els llumins s ’havien d’estal­ viar. Nova York: l’altre món, tot vessa­ va, paradigma de l’abundància, l’exu­ berància com a forma de vida, l’aglo­ meració, el repte al cel, la sacietat, Es va deixar conquerir. Però amb en Jau­ me Miratvilles ja ho deien: «aquesta gent no sap que està vivint P«avant gue­ rra», (França era habitual aquesta ex­ pressió per assenyalar que abans de la guerra tot anava bé). Ara, en Carles Fontserè sap que mal­ grat que continua considerant-se un país ric, els Estats Units de NordAmèrica tornen a sofrir una gran de­ pressió (paraula tabú per a ells). Fet i fet ha estat un imperi que ha durat deu anys, la dècada dels cinquanta. Abans pensava que tots els països havien d ’en­ trar en l’òrbita americana, ara el veu com un gran vaixell ferit de mort que pot tardar molts anys a desaparèixer definitivament. Ara, en Carles Fontserè creu que el que vindrà dels Estats Units serà una revolu(*ó social de veritat, inimaginable perquè no tindrà res a veure ni amb les qui hi han hagut ni amb les que alguns somnien — tement-les o desitjant-les— . Hi ha un moviment de «chícanos», de

lasan 17

cubans, de «portorriqueños», d’indis, que són una veritable subversió del sis­ tema encara que de moment no estan pas integrats. S’hi barreja una conscièn­ cia clara de tercer món i de raça oprimi­ da. El castellà, en aquest context, és tam­ bé una llengua oprimida, per tant una llengua d ’alliberament. És per aixó que en Carles Fontserè mai ha tingut pro­ blemes per relacionar-se amb aquestes comunitats. Quan a San Francisco en­ trar al barri negre més tard de les sis de la tarda representava la mort si eres blanc, en Carles Fontserè hi va anar, a fer fotografies. Era el moment dels Black Panther. Completaven el paisat­ ge del capvespre els disturbis i les cases cremades. Però no va tenir cap proble­ ma, perquè parlava castellà, al contrari, un d’ells va dir: «l’hem de tractar bé per­ què és de la pàtria d ’Hernan Cortés, que tenia sang negra». En Carles Font­ serè no sap si és veritat, però diu que diuen que és possible. De fet ells conèxien molt bé la seva història, que ni està escrita ni se’n té idea al món occidental. Els Black Panther sabien, però, que hi havia molta sang negra a Andalusia. Epíleg Dues dècades. Només. Metàfora de la resta? Etcètera. Etcètera. Joan Solana Fotos: Miquel Planas


EU PERIÒDIC^ Domingo, 25 de aoril de 1982

me voy a paseo Antonio Alvarez-Sons

Fotos y piratas CUDO, en Primer Plano, a la exposición de fotografías A de Jaume F. Garbí que, dentro dei programa Primavera Fotográ­ fica a Barcelona, patrocina el De­ partamento de Cultura y Mitjans de Comunicació de la Generalitat . de Catalunya. Jaume es uri colocas repor­ tero que traduce en sus fotos una verdadera y profunda des­ cripción literaria, rica y matizada. Sus personajes no pierden el movimiento en ningún momento, ini la Intención verdadera que hay al fondo de sus vidas o de su obra! Eduard Omedes aprovecha la ocasión para sacarme cinco duros a cambio de Copyright, la revista profesional que acaban de lanzar al mercado los fotó­ grafos du Barcelona como forma de conseguir o procurar dos ob­ jetivos: dar a la luz sus mejores obras, que no siem pre hallan medio para su difusión, y defen­ der sus derechos de propiedad Intelectual, ya que la piratería sobre la obra artística e intelec­ tual va en aumento. Hablo de ello con Carlet» Fontseré, Que qstá hecho una rurla con esa corrup­ tela de los concursos en cuyas basas suele especificarse que la entlaad patrocinadora del premio se quedará con la obra o las obras prem iadas. «Eso e * una estafa y un negocio rauda iento», me dice arrebatadamente Caries, que hace unas cuenta? rápidas y asegura que por este procedimiento y en pintura, poi ejemplo, uno puede hacerse cor obras que tengan futuro corrun ooco de vista y cuatro cuartos. «La propiedad intelectual es sagrada», meaícen éstos fotó­ grafos gue aseguran que ni preI mius ni precio alguno puede j privar a su autor de la propiedad de su obra.

CARTELLS REVOLUCIONARIS REEDITAIS Els p rim e rs c a rte lls re v o lu c io ­ na ris que c o b rie n les p a re ts

P

U u ité ilf

de ls c a rre rs de B a rce lo n a pocs dies de sp ré s de les d ra m à ti­ qu es jo rn a d e s del 19 de ju lio l del 1 9 3 6 , fo re n l’o b ra e s p o n ­ tà n ia d 'u n g ru p de p in to rs c a rte llis te s ca ta la n s del S in d i­ c a t de D ib u ix a n ts P ro fe s s io ­ nals de B arce lo na, que p o s a ­ ren el seu a rt al se rve i del po b le a ix e c a t en arm e s co n tra l'e x è rc it su b le va t. C a rte lls que a l'e s tra n g e r v a ­ ren c o n fig u ra r la im a tg e h e ro i­ ca de la R e v o lu c ió E spanyola c o n te m p la d a , alesh ores, a m b gran esp e ra n ça p e r to t el p ro ­ le ta ria t in te rn a c io n a l. A ra s'ha fe t una nova ve rsió de do s c a rte lls re v o lu c io n a ris p e rd u ts, e x e c u ta ts pel p ro pi au to r, C arles F ontserè, en lito ­ g ra fia o rig in a l a tre s i c in c co lo rs, s ig n a ts p e r l'a rtis ta i n u m e ra ts de l'1 al 2 5 0 , tira ts so b re p a p e r de fil a la fo rm a "D ib u ix B la n c " de M a n u fa c tu ­ res G u a rro de 5 0 x 7 0 cm ., pel m e s tre litò g ra f P edro M acias, en la ta rd o r del 1 9 8 1 . El preu d 'u n e x e m p la r és de s e t m il p e sse te s i el dels dos de 1 3 .0 0 0 . La ve n d a d 'a ­ q u e s ts c a rte lls es fa a la llib re ­ ria de la F u n d a ció Jo a n M iró al Parc de M o n tju ïc de B a rc e ­ lona.

MATI


CULTURA

« P r im a v e r a F o to g r à fic a d e B a r c e lo n a , 1 9 8 2 »

Les imatges de la guerra signades per Centelles L'exhibició, enriquida amb cartells de Fontserè Enríe Rlpoll-Frolxcs La fotografia (reportatges de la premsa gràfica, documen­ tals I noticiaris cinematogrà­ fics) fou una de les grana protagonistes de la guerra civil espanyola, com hom ho va poder comprovar a la Blennale de Venècia del 1976 I en exposicions igualment monogràfiques posteriors. El fotògraf es convertí en el tes­ timoni directe d'una tràgica re a lita t, recollint imatges dels fronts i de la rera­ guarda. A la premsa gràfica, substituí amb avantatge els dibuixants. La força docu­ mental i testimonial de la fo­ tografia (en el doble aspecte esmentat: fixa i en movi­ ment) superava tot altre mitjà de representar la reali­ t a t d e l m o m en t d ’una manera directa, completa, veraç I Immediata. Amb la fo­ tografia s'efectuava un salt considerable en allò que es refereix a la comunicació, les distàncies i la intel·ligibi­ litat. Permeté desenvolupar el reportatge, especialment el de guerra; un treball facili­ tat gradualment per la sezillesa creixent en la mani­ pulació dels aparells I la sensibilitat de lesemuteJons de les peUícules. Un dels grans artffexs de la fotografia de guerra fou el català Agustí Centelles. És un home encara actiu (ara es dedica a la publicitat), que ha fotografiat la crònica i la història durant mig segle. Fou un Insigne testimoni de l'anomenada guerra civil es­ panyola, a l’altura d'un Robert Capa, com ho testi­ monien de nou les dotzenes de fotografies triades per a figurar a l’exposició actual a la Casa de Caritat barceloni­ na, exposició organitzada

Una de les imatges de Centelles més conegudes; Barcelona el 18 de JulioL pel Centre de Documentació Històrico-social (Ateneu E n ­ ciclo p èd ic Popular). Són unes fotografies valuoses no tan sols com a document per l'oportunitat del tema o l’a ­ nècdota recollida per la cembra. tftno també per fa b ellesa formal que asso­ leixen les ampliacions sobre paper. Perquè Agustí Cen­ telles no tan sols mirava cap on havia de fer-ho, sinó que ho feia amb ulls d'artlsta. Són unes fotografies, les ara exposades, que ens mostren l'entusiasme de la gent davant del triomf del Front Popular, algunes de les figures més representati­ ves del moment (Companys, Fre de rica Montseny, Tarra-

dellas, Vicenç Guarner. Escofet, Durruti...), l’aixecament del 1936, el reclutament de voluntaris, escenes del front d’Aragó. les víctimes civils dels bombardeigs (Barcelo­ na, Lleida), barretines als caps d'alguns soldats de l'E­ xèrcit Popular, l’èxode dels vençuts cap a França, i un llarg etcètera. L ’exp osició s'enriqueix am b una selecció de publi­ cacions, biilets de banc, se­ gells i. sobretot, cartells rea­ litzats per Carles Fontserè en aquella època de lluita i d'IHusions revolucionàries. Perquè un dels fenòmens més sorprenents del període republicà, per creatiu I posi­ tiu, fou l'esclat cartellista que visqué Catalunya, espe cialment durant ele anys 1936-38. La finalitat del car­ tell era doble: estimular el ci­ visme i galvanitzar els ànims contra l'enemic feixista inva­ sor. Foren uns cartells que ajudaren a precisar, a l'exte­ rior. la imatge heroica d'una República legítima atacada que, enmig de la lluita, encara s'escarrassa per mil­ lorar les condicions dei pro­ letariat Unes paraules defi­ nitòries de Carles Fontserè: •4.a iconografia revolucionà­ ria que. amb una promtitud extraordinària, ompliren els murs ffaquella Barcelona ag itad a, eparegueren als ulls de tote, tant dels burge­ sos esporuguits com dels llu ita d o rs revolucionaris, com un signe inequívoc d ’una voluntat majoritària po­ pular de lluita antifeixista; és per això que, en certa manera, aquells primers car­ tells poden ésser conside­ rats com el certificatmultico­ lor de la re v o lu c ió a Catalunya».


c a r t e l lls t a d e l 36 8 - 27 m a i g

Galeria LaTralla R iera, i -t i, sss32 28 -vic


Radio Nacional - Radio 3 FM. Madrid - k /5 /& 2 . Programa "La Barraca" de J.R. Ripoll* M. Farreras Entrevista de 15 min. con Fontsere con motivo de su pr贸xima exposici贸n en Vic.


Joan-Josep Tharrats

PICASSO I ELS PINTORS CATALANS EN EL BALLET

$

LJV

EDICIONS DEL C

York, va pintar els decc «La Vida Breve», sego Muntanyola. Àngel Fernández, de ma, va ordenar alguns i cinematogràfics. Va dibi per a l’elegant ballarina

Carles Fontseré i Salvador Dalí treballant en el projecte d ’un ballet per la Com panyia de Ballets Russos de M ontecarlo (1954).

Carles Fontseré, que va entrar d ’aprenent en el taller d ’escenografia de Valera, Zabala i Capsulines, en el carrer de les Tàpies de Barcelona, va seguir un curs de perspectiva a l’Escola de Be­ lles Arts de Llotja. L’any 1937 va col·laborar en la realització escènica de «Pedro Mari», poema dra­ màtic d ’accent popular amb cançons i danses del patrim oni basc, que fou presentat en el Teatre del Liceu, aleshores Teatre Nacional de Catalu­ nya, Refugiat a França, va realitzar diversos de­ corats i vestits per a obres teatrals. L’any 1948 va dissenyar el vestuari i l’escenografia per a «Bonjour a México», revista parisenca de gran espec­ tacle que presentava Mario Moreno (Cantinflas) a la ciutat de Mèxic. L’any 1954, per encàrrec de Salvador Dalí i segons un disseny seu, va execu­ ta r la maqueta del ballet «Le Mariage» per a la companyia de Ballets Russos de Montecarlo. Dos anys després col·laborava igualment amb Dalí, com a escenògraf, per al «Happening by Dali» que es va celebrar en el Lincoln Center de Nova York. El 1966, Carles Fontseré va dissenyar uns deco­ rats per a «Lamento por la muerte de Sánchez Mejías», ballet sobre el poema de Lorca i «The Queen and her Estates», ballet negre de Howard Jones, representats en el barri de Harlem de Nova York.


p e r a

U

u

is

it e

q u e

n

f lultol '936

Dos cartells catalans de la Guerra Civil Espanyola de 1936 reeditats en lito g rafia original


Carles Fontserè A q u a re l·la o rig in a l de S a n to s T o rro e lla

Resum b io g rà fic N at a Barcelona, en esclatar la Guerra Civil Espanyola tenia 20 anys. Pintà el p rim er cartell de la revo lució i fou un dels joves artistes cata­ lans del S indicat de D ibuixants Professionals que m és es destacà en el boom cartellista que provocà la victòria popular. Fontserè pintà m és per esperit revo lu cion a ri que sota les o r­ dres de p a rtit o sindicat. Així, obres seves apa­ reixen encapçalades per diverses sigles sociopo lítiq u e s del m om ent. Exiliat a França al final de la guerra, com a sold at de l'E xèrcit de la República, conegué els cam ps de concentració i ha re sid it a París i Nova York. Ha editat i il·lu stra t llibres per a b ib liò fils amb aiguaforts i lito g ra fie s originals, i dissenyat decorats i ves­ tits per a diverses obres de teatre com , entre altres, per a la prim era representació de «La M aison de Bernarda» de F. García Lorca, l'any 1946 a París, i per una revista parisenca de gran espectacle a Ciutat M exic. Endemés de la p in ­ tu ra de cavallet i el disseny de cartells, tam bé ha practica t la foto grafia , ha d ibu ixa t «comics» i ha estat dire cto r artístic d'una revista m en­ sual a Nova York. L'any 1973 retornà a Catalu­ nya, instal·lant-se a Porqueres, sota la tutelar alenada del M ont i el Canigó, prop de l'estany de Banyoles.


Carles Fontserè un cartellista del ’36

Exposició antològica d’obra gràfica i pintures sobre paper del 8 al 27 de maig de 1982

la tralla sala d’art llibreria carrer de la riera, 7 telf. 885 32 28 - vic


CATÀLEG Plafons: A p u n ts del n a tu ra l, d ib u ix o s i p ro ves d 'a r­ tis ta de lito g ra fie s i a ig u a fo rts recu pe rats d 'u n e s e d i­ c io n s e x h a u rid e s a tira tg e lim ita t, esta m p ad es en les p re m s e s a m a de l'a rtis ta , e n tre els anys 1944-48, d u ra n t el seu e x ili a París. A-1 A Barcelona, odes, J a c in t V e rd a g u e r, Joa n M a ra g a ll, J.M . López-Picó, Pere G uilan yà, a m b una in tro d u c c ió de Rafael Tasis. A -2 Oda a Espanya, J o a n M a ra g a ll, a m b un prefaci de J ea n Cassou. B-1-2 R om ancero G itano, Federico G arcia Lorca. B-3-4 F uente Ovejuna, Lope de Vega, a m b una p re ­ s e n ta ció de Jea n C am p. C-1 C antiques Spirituels, S aint Jean de la C roix, avec la tra d u c tio n en vers fra n ça is du R.P. C y p rie n de la N a tiv ité de la S ainte V ierge. Rec u e llis et pré sen té s pa r Rafael Tasis. C-2 L a f i del m ón a G irona, J o a q u im Ruyra, p re ­ fa ci de Rafael Tasis. Taula: «C om ics» d ib u ix a ts a París e n tre els anys 1939-48, i a N o va Y ork e n tre els anys 1949-52. 1-10

A c rílic s sobre p a p e r; deu ve rs io n s e rrà tiq u e s d 'u n a estam pa v u itc e n tis ta del sag rat cor, exe cu ta d e s el 1974 i exposades ara pe r p ri­ m e ra veg ad a a La T ralla. 11 L ito g ra fia o rig in a l d 'u n ca rte ll de 1936, «Tre­ b a lla p e ra ls q u e llu ite n I». 12 L ito g ra fia o rig in a l d 'u n ca rte ll de 1936, « L lib e rta t!» . 13 A c rílic sob re p a pe r; o rig in a l d 'u n ca rte ll ed ita t el 1977 pe r « O rifla m a » am b m o tiu de l'a rri­ bada a B arcelona de l p rim e r P reside nt de la G e n e ra lita t restau rad a. 14 A c rílic sob re p a p e r; pro je cte de cartell del p ri­ m e r P resident de la G e n e ra lita t restaurada, e x e c u ta t el 1977. 15 A c rílic sobre p a p e r; pro je cte de cartell del p ri­ m e r P reside nt de la G e n e ra lita t restaurada, e xe c u ta t el 1977. 16-24 L ito g ra fie s . V a ria c io n s s o b re te u la ts i pa re ts b la n q u e s , e x e c u ta d e s el 1981-82. 25 L ito g ra fia . B ate au L a v o ir a l'Ille St. Louis, Pa­ rís 1944. 26 L ito g ra fia . Els e x ilia ts - D e s m o b ilitz a t, París 1940. 27 L ito g ra fia . Els e x ilia ts - E ntrada al C am p, Pa­ rís 1940. 28 Els e x ilia ts - D o s C o m p a n y s , París 1940. 29 L in ò le u m . T e u la ts , 1976. 30 L in ò le u m . N u a m b b la u , 1976.


EL PAIS SEMANAL 2 pistas

M iércoles, 26 de mayo de 1982

È1 Correo Catalán Sin más

El cartelista catalán Caries Fontseré presenta en la librería La Tralla, en Vic, del 8 al 27 de mayo, sus carteles de la guerra de 1936, bajo el título Obra gráfica i pintures sobre paper. Caries

Fontseré, 66 años, perteneció al grupo de cartelistas al servicio de la República y la revolución frente al alzamiento franquista. La evocación estética e histórica de sus obras de guerra sigue teniendo unas connotaciones de emotividad y de recuperación de la propia historia. “Trabaja para los que luchan” fue uno de los primeros eslóganes de los cartelistas revolucionarios. Caries Fontseré se incorporó en 1937 a las Brigadas Internacionales en Albacete, pero nunca dejó su trabajo de artista y siguió pintando murales y ejecutando grabados propagandísticos. La lucha por la libertad y el exilio queda patética y bellamente plasmada en la obra de este artista, que también conoció el exilio. Desde el final de la guerra, Caries Fontseré ha vivido en París y Nueva York, y volvió a España en 1973. ___ *

*

*

Vic: Muestra de carteles de Fontseré VIC. — La librería-sala de ex­ posiciones La Tralla, de Vic, presenta hasta el 14 de julio una colección de obras del car­ telista Caries Fontseré, artista que trabajó intensam ente en los servicios de propaganda antifas­ cista , durante la guerra civil. Fontseré, que reside actual­ m ente en una finca cerca de Banyoles, m uestra en La Tralla varios ejemplos y variaciones de su obra de carácter político.


Sin más

Vic: Muestra de carteles de Fontseré VIC. —La librería-sala de ex­ posiciones La Tralla, de Vic, presenta hasta el 14 de julio una colección de obras del car­ telista Caries Fontseré, artista que trabajó intensamente en los servicios de propaganda antifas­ cista / durante la guerra civil. Fontseré, que reside actual­ mente en una finca cerca de Banyoles, muestra en La Tralla varios ejemplos y variaciones de su obra de carácter político.


televisión SEGUNDA CADENA 1 8 .1 5

CARTA DE AJUSTE

18 :3 0

M U S IC A EN VIU. T iem p o pra la m úsica clásica. Gonçal Cornelia.

Í9 .T O

A R T F L A S H . La a c tu a lid a d c u ltu r a l y d e l e s p e c tá c u lo . D ire c to r: Antoni B ar tomeus. P rese ntad ora : Sílvia Munt. R e­ p o rta je so b re Carlos Fontsery.jExuSSP c lo n d e S o to en la F u n d a c ió n M iró . Teatro: Primera historia d ’Esther.

'

1 9 .3 5

INFORM ATIU.

1 9 .4 3

APERTUR A Y PRESENTACION.

1 9 .4 5

REDACCIO N ABIERTA. Inform ativo.

2 0 .0 0

F U T B O L . Final de la Copa de Europa. T ra n s m is ió n d e l e n c u e n tro Bayern de Munich (c a m p e ó n de la RFA), co n tra el A s to n V illa (c a m p e ó n d e In g la te rra ), d e s d e la c iu d a d h o la n d e s a d e R o tte r­ dam .

2 2 .0 0

E S T U D IO A B IE R T O . D ire c c ió n y p re ­ s e n ta c ió n : José María Iñigo. P rogram a d ire cto , c a ra al público, con entrevistas, te m a s d e a ctu a lid a d y a ctu a cio n e s m u­ s ic a le s . A c tú a n : M a s s ie l, R o b e rto C a rlo s , G o n zalo , H ubertus y La p e ­

queña Compañía. 2 4 .0 0

DESPEDIDA Y CIERRE


LOS SITIOS DE

GIRONA

DQtnuigo, 16 dp mayo tle 1

ARTE E HISTORIA EN •

LOS CARTELES DE *.

.

i

j

í

j

t

i

*

1

CARLES FONTSERÉ PAPER

vEstos d ía s se ex¡pone en Vic la trayectoria artística de C aries JTonf. ' «eré, uno d e los personajes m á s singulares y testim oniales da u n a rtis ta al servicio de u n a causa. A é f se deben los p rim e ro s carteSes de g u erra, aparecidos en Barcelona e« Julio d e 1036. D esp u és s u .v id a h a sido un coijtinuo exponente d e vocaciones a rtístic as ta n ti>«])arps, como- U íptogrA fía o la e«ceftogr«fía, la ilu stració n d e tfbras de bitjtiófilli, o la rp P u p e rtc ló p 0 e a n tig u a ! piezas d e cer&mipa m e x ica n a. C aries F ontseré, q u e eligió las tie rra s de „ O ironjf, p e ra tu residencia a s tr a l, aporca a n u e stra p a n o rá m ic a 1 d t attp uAs s in fiiíif irtSión, une d tb « »fer seg u id a m uy de cerca. £rt fcxflbsiclfin qtie se le d ed il* Pn V ic, es un nuevo reco n o ci­ m iento a su lúcida capacidad creativa.



El Correo Catalán N EL C A R T E L IS T A FONTSERE, EN «ART-FLASH». - Un reportaje sobre el estre­ no en Girona de la obra de S a lv a d o r E sp riu , «Primera historia d'Esther », otro sobre el cartelista Carlos Fontse­ ré y finalmente otro so­ bre el pintor Jesús Soto, que actualmente expone en la Fundació Miró, son los tres temas del programa que presenta la actriz Silvia Munt, «A rt-Flash» (Segunda Cadena, 19 horas). El reportaje de Font­ seré ha sido rodado en su casa de Banyoles y en la galería La Tralla, de Vic. «Art-Flash» es otro de los programas catala­ nes que desaparecerá du­ rante los mundiales, pero tiene prevista su vuelta

___________________

M iércoles, 26 de mayo de 1982

Radío y TV . _ ------


Exposició a La Tralla de Vic

Carles Fontseré, un cartellista del 36

El c a rte ll co m a m it jà g rà fic de d ifu s ió d ’id e o lo g ie s p o lítiq u e s i so­ c ia ls té pre ced ents de m à x im a im ­ p o rtà n c ia abans de la h is tò ric a , c o n flic tiv a i trà g ic a dècada de l 36; a ix í, doncs, els c a rte lls ta n t de c a ire p o lític com c o m e rc ia l a rrib e n a un a e s p le n d o r c o n sid e ra b le , so­ b re to t a R ússia, i ta m b é a A le m a ­ n y a i A n g la te rra , d u ra n t la p rim e ­ ra g u e rra europea. C o m és de sup osa r, Ja tè c n ic a d ’a q u e ll m o m e n t no era pas ta n p e rfe c c io n is ta co m ara. La r e a lit­ z a ció dels c a rte lls era sob re p a p e r h u m it col·loca t en un c a v a lle t i p in ta t a m à pel m a te ix a rtis ta , a ix í co m el g ra fis m e de les lle tre s.

L a tè c n ic a de re p ro d u c c ió e m ­ p ra d a era la fo to lito g ra fía : cada c o lo r s’h a v ia d ’a p lic a r en p la n xe s p e r se p a ra t i s’u tilitz a v e n co m a m à x im tres o q u a tre c o lo rs a base de tin te s planes. A re su lte s d 'a ix ò , la riq u e sa c ro m à tic a dels c a rte lls la m a jo ria de les vegades era m o lt s e n z illa i sim p le, p e rq u è el b la n c de l p a p e r s’u tilitz a v a co m a c o lo r p r in c ip a l; p e rò p e r c o n tra re s ta r aq ue sta m a n ca n ça de recu rsos tè c ­ nics, les tin te s eren d ’uns co lo rs v iu s qu e d o n a v e n als c a rte lls un g ra n im p a c te i v iv a c ita t. Els tip u s d ’e s tils fo re n no m b ro síssim s; des d ’un n a tu ra lis m e so cia l fin s a la c a ric a tu ra més g ro te sca . M a lg ra t qu e la tè c n ic a d ’a v u i s ig u i més p e rfe c c io n a d a , als c a rte lls a c tu a ls tro b e m a fa lta r els tre ts que c a ra c ­ te ritz e n els d ’abans de la g u e rra . Si a v u i d ia no m s com : C lavé, O pisso, M o re ll, H e lio s G óm ez, J o ­ sep O b io ls, C a rle s F o ntse rè... n o ­ més p e r c ita r-n e a lg u n s, no són a la n o s tra m e m ò ria , no és pas p r o ­ d u c te de l ’a tz a r, sin ó que la d ic ta ­ d u ra que ells va n c o m b a tre id e o lò ­ g ic a m e n t des del p rim e r m o m e n t, in te n c io n a d a m e n t ha v o lg u t a m a ­ g a r el seu tre b a ll. F in s el d ia 27 de m a ig podem v is ita r, a la sala d 'a r t de la T ra lla de V ic un d ’a q u e lls c a rte llis te s , C a rle s F o n tse rè , un dels més jo v e s d ’a q u e ll m o v im e n t. B a rc e lo n í de n a ix e m e n t, d ’idees cla res, s e n tit re v o lu c io n a ri i un v e rita b le s e n tit d ’a rtis ta , es tro b a am b el trà g ic 19 de ju lio l del 36 a l ’e d a t de 20 anys. En p ro d u ir-s e a q u e st fe t, s’aca ba va de c re a r a B a rc e lo n a el « S in d ic a t de D ib u i­ x a n ts P ro fe s s io n a ls » , d e l q u a l F o n ts e rè va ésser un dels m em b res més c o n e g u ts. D e p e tit v iu el c a ta ­ la n is m e de l « P a tu fe t» , del «Barça» i de «P om ells de J o v e n tu t» . E s tu -

In te rn a c io n a ls i en ésser dissolte s e n tra co m a d ib u ix a n t al «C om iss a ria t de P ro p a g a n d a de la G e n e ­ ra lita t» , po c després m a rx a am b la c o m itiv a de l p re s id e n t C o m p a n y s a l ’e x ili a F ra n ç a . G rà cie s a les seves a m is ta ts , té la p o s s ib ilita t de s o r tir del c a m p de c o n c e n tra c ió H a ra s de P e rp in yà , ju n ta m e n t am b el seu a m ic C lavé, am b q u i exposa p e r p rim e ra ve g a ­ da a F ra n ç a . En e s c la ta r la Segona G u e rra M u n d ia l m a rx a a P aris, on fa cò m ics, d ib u ix o s , lito g ra fie s i pa isa tg es de l n a tu ra l. D esprés de l ’a llib e ra m e n t de P arís, p a rtic ip a en e xp o s ic io n s col·lective s a m b P i­ casso, G ra u Sala, C la v é i M a r ti Bas. M a rx a a M è x ic com a escenò­ g r a f d ’u n a c o m p a n y ia de te a tre ; des d 'a q u í se'n va a N o va Y o rk l ’a n y 1949. Fa un v ia tg e e sp o rà d ic al n o s tre país i to rn a a l ’A m è ric a tr io m fa l dels a n ys 50. In s ta l·la t a M a n h a tta n , v iu s o b re to t de l'a r t c o m e rc ia l: c ò m ics de co w -b o y s , dissen ys d ’a p a ra d o rs i o cu p a el c à rre c de d ir e c to r a r tís tic d ’una im p o r t a n t e m p re s a c o m e r c ia l, col·lab ora en u n a e sc e n o g ra fia de D a lí i p in ta un m u ra l p e r a l ’A r t D ir e c t o r ’s C lu b de N o v a Y o rk . V ia tja a l ’A m è ric a L la tin a i des­ prés de g a ire b é 18 an ys d ’absència to rn a a E u ro p a , on v is ita F ra n ça , Ità lia , G rè c ia i P o rtu g a l. U n a ltre cop a N o v a Y o r k , l ’a n y 56 és d ire c ­ to r a r tís tic i il·lu s tra d o r del «Tem as M a g a zin e » . A la p rim a v e ra del 59 c o m p ra dues b a rra q u e s e n ru n a d e s en u n tossa l de P o rq ue res, v o ra l ’e s ta n y de B a n yo le s, p e rò fin s l ’a n y 1973 no s 'h i in sta l·la d e f in iti­ v a m e n t. A c tu a lm e n t h i té la v iv e n da i el ta lle r de p in to r , am b l ’o ­ b ra d o r de lito g r a fia i el la b o ra to ri fo to g rà fic .

El Carles Fontserè actual respon

a les pre m ises a n te rio rm e n t c ita ­ des; l ’e x p o s ic ió que presenta, e x ­ ten sa i co m p le ta , re c u ll to t un s e g u it d ’obres d ’u n a im p o rtà n c ia a rtís tic a i h is tò ric a m à x im a . A ix í, d o n c s , p o d e m c o n te m p la r l i t o ­ g ra fie s o rig in a ls de l 36 qu e l’a u to r va p o d e r r e c o llir i c o n se rva r, i ta m b é o b ra re c e n t que pre sen ta co m a n o v e ta t, co m són les v e r ­ s io n s e rr à tiq u e s d ’ u n a esta m p a v u itc e n tis ta de l S a g ra t C o r, que e n tra de ple en el m illo r b o n g u s t del «Pop - A rt» . T a m b é exposa el p ro je c te de c a rte ll de Josep T e rra d e lla s, r e a litz a t l'a n y 1977, i d ife ­ re n ts lito g ra fie s de v a ria c io n s so­ b re te u la d e s i p a re ts b la n q u e s m e d ite rrà n ie s , en les q u a ls el tra ç és ab sen t í la in te n c ió p là s tic a e v id e n t; po de m a p re c ia r àrees m on o c o lo rs re ta lla d e s e n tre elles que, s u b s titu in t el d ib u ix , p e rfile n els espais i am b un m ín im d 'e le m e n ts e s tru c tu ra ls d 'a rq u ite c tu ra i p a i­ satg e ens d o n e n u n a p là s tic a c o n ­ cre ta . L ’e x p o s ic ió es c o m p le m e n ta am b d ib u ix o s al n a tu ra l, a ig u a fo rts i re ta lls de c ò m ic s i re viste s de d i­ verses èpoques, que a c la re ix e n a l ’e sp e cta d o r l ’o b ra d ’un a rtis ta g rà ­ fic in ca n sa b le . C a rle s F o n tse rè , am a ble, c o rd ia l, d o n a t a la co n ve rsa , p e rò fo ra de q u a ls e v o l p r o ta g o n is m e i p o c a m a n t de m o s tra r la seva o b ra en e xp o sicio n s, està in s c r it a la lla rg a llis ta d ’a rtis te s g rà fic s qu e eleven aq ue st a r t a la m à x im a p o tè n c ia . A l ’e d a t de 66 anys, am b aspecte b o h e m i i un ta ra n n à v iu , a le g re i jo ió s , sap exp re ssa r el seu m ón a m b la m a te ix a p o tè n c ia i v iv a c i­ ta t de l p rim e r dia. C a rle s F o n ts e rè fo u , és i serà h is tò ria !!!

M. R.


Han pasado muchos años. Tarradellas y Miravitlles el día de la concesión del Premio Pía 1980 a este últimn A su lado el escritor de Palafrugell

Un Jaume Miravitlles muy joven, pronuncia un discurso en septiembre de 1936

El conseller primer, Josep Tarradellas, informa a la prensa en octubre de 1936

Tiempos vividos

Tarradellas; Miravitlles y el Comissariat de Propaganda URGANDO en mi archivo perso­ nal, más de cinco mil libros y de diez mil documentos, cayó en mis manos una hoja que me 'hizo saltar el corazón. Se trataba de una fotocopia de la primera plana del «Diari O ficial de la Generalitat de Catalunya». La fecha era cinco de octubre de 1936, cuando disuelto ya el «Comité de les M i­ lícies A ntifeixistes», de amargo recuer­ do, el presidente Lluís Companys logró form ar un Gobierno y encauzar en lo po­ sible aquel torrente de pasiones desme­ suradas y de violencias imperdonables. En la columna de Presidencia y en p ri­ mer lugar se publica un Decreto que transcribo literalm ente: «Per tal d’aconseguir, sobretot en aquests moments i en sentit to ta li­ tari l’elevació cultural i física de nostre poble i difondre'n el coneix ment arreu del món, d'acord amb Consell Executiu, Decreto: A rt. 1,er Es creada a la Presidèn cia de la G eneralitat de Catalunya I Comissaria de Propaganda. A rt. 2.on La Comissaria de Prop, ganda tindrà les activitats que a cor tinuació s'esmenen: Propaganda al front i a la reraguai da, escrita, parlada, gràfica, artístic i esportiva. Com a propaganda escrita s ’ente drà: els periòdics, llibres, opuscles cartells, etcètera. Propaganda parlada: mitings, conf rèncles, ràdio, discoteca, cançons, e pectacles lírics i dramàtics i organi zació de festivals. Propaganda gràfica: s'entendrà co a tal, la fotografia i el cinema Propaganda artística: organitzaci i estímul d’exposicions, fires, i co cursos. Propaganda esportiva: aquesta cor sistirà en l’organització de grans mi nifestacions que enalteixin i estinr Un la cultura física per mitjà de tot; els esports. A rt. 3.er El Comissariat de Propa­ ganda podrà organitzar Delegacions a l’estranger quan s’estimi necessari. A rt. 4rt Per tal d’evitar duplicitat d’actuació amb altres manifestacions de propaganda, es dictaran les orders pertinents. 'Barcelona, 4 d’octubre del 1936. —

H

El Conseller Primer, Josep Tarrade­ llas.» Seguia una ordre que decía así: «De conform itat amb el Decret del 3 d'octubre d'enguany, de creació de la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, He resolt: Es nomenat Comissari de Propagan­ da de la Generalitat de Catalunya el senyor Jaume M iravitlles i Navarra Barcelona, 4 d'octubre del 1936. — El Conseller Primer, Josep Tarrade­ llas.»

La intuición de Tarradellas Era la primera vez que se instituía un departamento de propaganda política en

daba sus primeros pasos, muy limitados, pero que ya aparecía como un instrumen­ to de comunicación de gran eficacia y en­ vergadura. El Comissariat creó una serie de orga­ nismos autónomos, cuyos trabajos e ini­ ciativas surgían de ellos mismos. Sus di­ rigentes no eran funcionarios y sus pre­ supuestos eran pagados como una em­ presa privada. Uno de los más valiosos fue la creación de una empresa cine­ matográfica llamada «Laia Films». El al­ ma real de aquella institución fue Ra­ mon Biadiu, el mejor cineasta de aque­ llos tiempos. Vinieron de Francia técni­ cos y especialistas dirigidos por Joan Castanyer, antiguo ayudante del cineas­ ta Jean Renoir, hijo del gran pintor, «Laia Films» era una compañía como n un director comercial Hacíamos una película ie se destacaban los heantes de la guerra, disialmente en toda Catasubtítulos, castellano, eran enviados a todo el n de aqt ns» proi afico de> itares de prñol d< iro ■ k el pa q iíj • e film o ien cada1

_ hija dej lit e , en s * e s to , fu^ ! i». publ ïndidos ímpo se| ntos Gr grafías inglés ja l, Ilam, catalán, a ser un símbolo de los derechos autó­ nomos de Cataluña, símbolo que encarnó con una valentía personal ejemplar. Si Companys fue el héroe de la autonomía catalana, Josep Tarradellas fue el hom­ bre que creó su estructura de Estado co­ mo puede verse en las atribuciones que da al Comissariat de Propaganda y en la que más tarde dio a la televisión que

ego. t-ue su creador Pe aei famoso cartel en que u i mozo de escuadra ro gie de la cruz gamada una revelación que abo: a te, pero que entonce s ara el fotógrafo era el p >re ____________ probablemente el major fotógrafo cata'án, que se dedica también, con gran al-

tura, a escribir «cosas de Cataluña». Y el pie oel «Moço de esquadra» que hace anicos la insignia hitleriana, era el de Pere Pi-Sunyer, conseller y después senador aesde el retorno de las instituciones de­ mocráticas a España. Ha sido el cartel mas elogiado del mundo y del centenar de libros que han surgido desde enton­ ces hablando de los carteles de la revo­ lución, todos publican el del pie de don Pedro. Es significativo constatar que en la película «L'Espoir», de André Malraux, hay una escena en que puede verse el más famoso cartel de guerra de la his­ toria. Este aspecto de la propaganda política que llegó a una perfección insuperada fue también nacida espontáneamente, de los propios pintores y dibujantes, dentro de los cuales señalo el talento y la actl vidad del primer «cartelista» de la histo I ria: Caries F o n t s e r é . _______ ______ El Comissariat oficialm ente creo un a r-' chivo en donde estaban reunidas las tar­ jetas explicativas de todas las universi­ dades del mundo, de los centros progre-


Carles Fontserè a La Tralla de Vic Del 8 al 27 de m aig exposa a la sala d ’a r t de la llibreria la T ra lla el ca rte llista C arles F o n tserè, am b o b ra g rà fic a i p in tu re s so b re paper. C arles F o n tserè fou un dels j o ­ ves a rtiste s c a ta la n s del S in d icat d e D ib u ix a n ts p ro fe ssio n a ls de B arcelo n a qu e p o sa re n el seu art, d u ra n t la g u e rra civil, al servei del poble a ix e c a t en arm es c o n tra l’e­ x è rc it s u b le v a t. En e s c la ta r la g u e rra F o n tserè te n ia 20 an y s i p in tà el p rim e r ca rtell de la rev o lu ­ ció; p in tà m és p e r esp erit re v o lu ­ cio n ari q u e so ta les o rd re s de p a r­

tit o sin d icat. E xiliat a F ra n ça , v a ro m a n d re en cam ps d e c o n c e n ­ trac ió i després h a resid it a P arís i a N ova Y ork. H a e d ita t i il·lustrat llibres p e r a bibliòfils am b a ig u a ­ fo rts i litografies o rig in als i h a d issen y at d ec o rats i v estits p e r a diverses o bres de te a tre . A més, ta m b é h a p ra c tic a t la fo to g rafia, h a d ib u ix a t còm ics i h a e s ta t d irec­ to r a rtístic d ’u n a rev ista m en su al a N ova Y ork. V a r e to rn a r a C a ta lu ­ n y a el 1973 i s ’instal·là a P o rq u eres, prop de l’E sta n y de B anyoles, on c o n tin u a la se v a ta sc a artístic a.

fu r a lttfu t


El Correo Catalán Lladoscope Los carteles de Fontseré Mi amigo Caries Fontseré de quien conservo desde hace años y en lugar preferente de mi casa, un magnifico dibujo relativo a «La casada infiel» de Garcia Lorca, salió el 6 de fe­ brero de 1939 para el exilio lo mismo que un servidor. Pernoc­ tamos por última vez en Cata­ lunya, en Figueres los dos, tras un bombardeo increíble e inne­ cesario como todos. Perdí su pista a partir de entonces, pero coincidimos más tarde en París. Ahora, la Generalitat ha encar­ gado a Caries Fontseré unos carteles en los que se reprodu­ cirán las imágenes de Pau Claris, Prat de la Riba y Francesc Ma­ cià (creo que falta alguna más, como la di Companys, por ejemplo). Nadie mejor que Fontseré para hacerlo, tanto porque es un gran ilustrador como porque siente intensa­ mente el tema. Josep M. Lladó




Itineraris visuals de Carles Fontserè arles Fontserè (Barcelona 1916) està indefectiblement unit a la pro­ C ducció cartellística de la guerra civil 1936-39, i això no és més que la consta­ tació de fets com els següents: autor del primer cartell de la revolució, que s’afixà per tots els carrers de Barcelona; membre del Sindicat de Dibuixants' Professionals, fou un dels autors que més es destacaren en el disseny de car­ tells; autor, finalment, del monumental llibre Carteles de la República y de la Guerra Civil i reeditor, finalment, de dos cartells revolucionaris en litografia original (1981). Però, a més a més, Carles Fontserè, paral·lelament a la seva considerable i vitalista peripècia humana —exili, camp de concentració, bohèmia pari­ senca, estades a Nova York i Mèxic, retorn i instal·lació prop de Banyoles—, ha fet diverses i sempre apassionades incursions cap als més diversos itinera­ ris visuals. L’encert d’aquesta exposició de la p ieria La Tralla, justament, és

d’englobar tot aquest aspecte multidisciplinari tot fornint-nos un panorama prou complet —a través de fotografies, documents originals i material divers— de la producció visual del cartellista. Cartellista, però també pintor muralista i decorador (decoració del Casino de Canet de Rosselló, 1939 i, posterior­ ment, de botigues i establiments), autor de còmics, escenògraf —fou parti­ cularment important la seva participació a Mèxic, amb Cantinflas, en una revista musical de gran espectacle—, litògraf, fotògraf —amb sèries sobre Mèxic i Nova York, compostes per milers de fotografies. A més a més, ha exéícit de periodista i ha produït la gran exposició dedicada a l’escultor catalano-americà Josep de Creeft. Carles Fontserè també és pintor. Si a l’exili l’enyorança del Mediterrani li féu produir una sèrie de «cases blanques vora el mar», d’una dicció serena i tec­ tònica, amb cromatisme lluminós i pre­ sència generosa de les matèries, aquí,

ben al contrari, ha donat un tombant ben diferent a la seva producció. Parlem d’una sèrie de deu teles, que s’exhibeixen per primer cop i tenen com a leitmotiv cromo-litografies re­ ligioses de principis de segle, centrades en el tema iconogràfic del Sagrat Cor. En aquest cas, potser, és el record ame­ ricà i el coneixement directe dels mit­ jans de masses i de l’estètica pop allò que preval en el tractament distanciat, a voltes irònic, a voltes crític que ha donat en aquestes teles. Hi juga amb les ampliacions, la selecció de frag­ ments, els jocs de color, l’encolatge —Sagrat Cor amb icona fotogràfica de Marilyn Monroe, per exemple. Hi ha, finalment, un diàleg constant amb les característiques tècniques de la tècnica cromo-litogràfica original, a través d’una al·lusió a les trames i el color. Jaume Fàbrega (Vic, galeria La Tralla)


me voy a paseo Antonio Alvarez-Solís Los chinos y las Malvinas Hablo con F. de las M a l­ ' < v in a s . F. h a’estado hace poco en N u eva Y ork y . conoce muy bien N orteam é' ric a . Creo que E s ta d o s Unidos va a ser el gran per­

.

dedor de esta guerra extraña y oscura que se libra en el A tlá n tlc o Sur. Me dice F. que la postura probritánlca de EEUU le ha enfrentado áspe­ ramente con el resto del he­ misferio americano. «Piense usted -m e dice F . - que los

pueblos am ericanos se han unido e s p o n tá n e a m e n te , sú bitam en te, contra lo que c o n sid eran la últim a a g re ­ sión de Europa. Esta unión está por encima de conside■ racion es políticas e incluso ideológicas. El latinoameri­ can o tie n e aún una v is ió n bolivariana de la historia. La presencia de la escuadra in­ g le s a d e s p ie rta en e llo s s e n tim ie n to s p a re c id o s a . v los que despertaría el chino, * si el chino se lanzara sobre un p a ís e u ro p e o . A lg o así. suscitaría la unión inmediata del polaco, del francés, del italiano y del noruego.»

Pues bien, frente a esta la"| * í iP

L atin o am érica bolivariana y unida contra la Europa vició­ riana, E stados Unidos han

jugado la carta europea. Ello tras Impulsar a G a ltle ri a la aventura malvlnense como ‘ * forma de galvanizar el ré­ gimen argentino. La brecha

que ha abierto esta doble y contradictoria postura norte­ americana quizás obligue a un replanteamiento global de la política estadounidense. F. me dice que según sus no­ ticias N o r te a m é ric a hubiera llegado más allá en su apoyo a Gran B retaña si no temiera que Galtleri des­ velara el acuerdo secreto con W a s h in g to n en que apoyó su decisión bélica de ocupar las Malvinas.

Recuperar la historia Ya les hablé ae él, de Caries Fontseré, el cartelista

magnifico que un día cruzó la frontera como derrotado de la R epú b lica y ahora ha vuelto para librar la batalla por recuperar la historia hi­ bernada. Pues bien a F o n t­ seré le ha encargado la G e­ n e ra lita t una serie de tres o cuatro carteles, reprodú­ celes asimismo en postales, con las Imágenes de Pau Claris, de Prat de la Riba, de M a c iá ... Es decir, con las efi­ gies de todos aquellos que afirmaron a Catalunya como lo otro, como sí misma. Al fondo de las imágenes de los hombres-símbolo figurarán escenas de la historia cata­ lana. Según parece, la Gene­ ra lita t piensa que vale más un cartel que mil palabras. Uno piensa que ojalá no se quede ahí toda la autonomía y hayamos de cantar también con Lluis Llach aquello de No era això, companys, no era això pel que varen.morir tantes La Generalitat piensa que vale más un cartel que mil palabras


baiik JUNIO - JULIO D ire c to r:

M.

P

n

DO

1 98 2 R u fí-G lb e rt

S e cre ta ria d ire c c ió n : C o nxita O liv e r S e cre ta ria redacción: C a ta lin a A g u iló S e cre ta ria gen era l: T rin ita t Solé C o o rd in a ció n Pau M añé

p u b lic ita ria :

R edactores y C olabo rad ore s: A lic a n te : M . M . M onge. Balea res: M . P lanells. C. R odríguez A g u ile ra . B a rcelona: C. A g u iló J. Benet, G. Bosch, B. Cadena A . C ir ic i. V. C o m ba lía, M . J C o ro m in a s. J. C o rredor-M atheo s F. Fontbona. J. F on tcube rta, F Gal i . D. G ira lt-M ira c le , J. Ig ie s ia s d el M arq uet, R. M anzano A. M arsá. F. M ira lle s , M , M o lleda, H. Th. M o lle r, M . M o ra tó G. M o u re . C. O liv e r. M . Peña A. M. Perelló, G. Picazo, A Puig. R. Q u e ra lt, M . Rodríguez C ru e lls , X. R ubert de V e n tó s , J R ublo. J. R. T ria d ó , J. V lla-G rau A. V ila s ís . C anarias: E. W ester d a rh l. D im as C oello. Euskadi: J U rq u ljo Arana, X. Sáenz de G or bea. G a lic ia : X. D íaz. G irona J. Fábrega. G ranada: J. Y u ste M a d rid : E. A la m in o s . S. A m ón E. Azcoaga. A . Blasco, J. M . Bo net. E. Borja, F. C a lv o S e rra lle r M. T. C a sanelles, J. C a stro A ri nes, E. Fernández de las H eras F. H u ic l, M . N avarro, M . N ico la s, C. P o p o vlci, F. Rivas. M á laga: P. C h a u rit. Santander: A M a rtín e z Cerezo. S e villa : A G uasch. V a le n cia : V. A g u ile ra C e rn i, M . G arcía. J. G arn ería Zaragoza: A. Fernández M o lin a A le m a n ia : H. S ch neld er. A rgén tin a : J. G lusbe rg. Francia: A U rru tla . In g la te rra : S. W ils o n . Suiza: H. A ra u ]o . U .S .A .: Zaya S u s c rip c ió n anual: España: 1.300 ptas. Europa: 2 5 $ USA. A m é ric a : 35 $ USA E d ito r: PUBLIART, S. A. Avd a. P rín cip e de A s tu ria s , 16. Tel. 218 01 43. Barcelona-12 Im p re s ió n : G ráfica s Q om e rclal G im eno C o m p o s ic ió n m ecánica: M. M a rti Vallès Fotograbados: Falkner y Faz D is trib u c ió n : C la l. A th e n e u m , S. A. D is trib u c ió n en Cataluña y Ba­ le a re s: D is trib u c io n e s P rólogo D e p ó s ito Legal: ISSN 0 10 - 0274

B-43920-1973

f t e r a ls q u e U ■

u

it m ..

f

víV

Caries Fontseré, cartelista del 36 Conxita O liver Entre la extensa producción carte­ lista que se realizó durante la Guerra C ivil, destaca por su vigor y fuerza intrínseca las creaciones de Caries Fontseré, nacido en Barcelona en 1916. El cartel como instrum ento difusor de ideologías políticas y sociológicas y medio universal de comunicación de masas, fue utilizado m asivamente para cohesionar al pueblo alzado contra el ejército sublevado. Estos pasquines fueron la obra voluntaria de un grupo de artistas que formaban parte del «Sindicat de Dibuixants Professionals» creado al estallar la guerra y del cual Fontseré fue uno de los m iembros más sobresalientes. Paralelamente formaba parte también del Comité Revoluciona­ rio del Sindicato de Dibujantes y como tal pinta los prim eros carteles coloca­ dos en las calles de Barcelona. Más tarde se incorpora a las Brigadas In­ ternacionales, y una vez disueltas entra como dibujante en el «Com issariat de Propaganda de la G eneralitat»; exilián­ dose poco después con el grupo de

Companys. Al producirse el enfrenta­ m iento bélico de la Segunda Guerra Mundial, se marcha a París donde ade­ más de continuar con sus actividades de dibujante participa en exposic;ones colectivas con Picasso, Grau Sala y Clavé entre otros. Pero no es hasta 1973 cuando se instala definitivam ente en Cataluña. La exposición que ha presentado re­ cientem ente en Vic, m uestra extensa y com pleta de todo su quehacer artís­ tico e im portantísim a desde el punto de vista de documento histórico, reco­ gía litografías o rig ;nales de 1936 — que el autor pudo recopilar — junto con su obra reciente basada en paisajes m edi­ terráneos; complementada con dibujos al natural y aguafuertes. El retorno de un positivo artista de admirable personalidad ha de ser cele­ brado con enorme entusiasm o, Caries Fontseré de nuevo en el protagonismo artístico. (Sala d'Art La Tralla, Vic Barcelona.) □


4

)

INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS

JORNADES SOBRE LA GUERRA CIVIL

( 1936- 1939) A CATALUNYA

D e l 1 8 al 2 7 de J U N Y de 1 9 8 2

ANTIC HOSPITAL DE SANT ROC


«ELS CARTELLISTES C A TA LA N S DEL 36» Conferència a càrrec d'en CARLES FONTSERÈ I CARRIÓ D ivendres, 18 de ju n y a dos q u a rts de nou del vespre, a la S ala d 'A c te s de l'In s titu t d 'E stu d is V alle ncs

Carles Fontserè i Carrió neix a Barcelona el 1916. En esclatar la Guerra Civil Espanyola com ptava, doncs, vint anys d'edat. Pintà el prim er cartell de la revolució i fou un dels jo ves artistes catalans del Sindicat de Dibui­ xants Professionals que m é s es destacà en l'esclat car­ tellista que provocà la victòria popular. Fontserè pintà m é s per esperit revolucionari que sota les ordres de par­ tit o sindicat. Així, obres se ve s apareixen encapçalades per distintes sigles socio-politiques del m om ent. Exiliat a França a la fi de la guerra, com a soldat de l'Exèrcit de la República, conegué els cam ps de concentració, re­ sidint posteriorm ent a Paris i a Nova York. Ha editat lli­ bres per a bibliòfils am b aiguaforts i litografies originals, i dissenyat decorats i vestits per a diverses obres de teatre com, entre altres, per a la primera representació de «La M aison de Bernarda» de F. García Lorca a París l'any 1946, tam bé produí una revista parisenca de gran espectacle a Ciutat de Mèxic. E ndem és de la pintura de cavallet i el disseny de cartells, que a l'estranger varen configurar la im atge hem ica de la Revolució Espanyola, contem plada aleshores am b gran esperança per to t el proletariat internacional, tam bé ha practicat la fotogra­ fia, ha dibuixat «comics» i ha e sta t director artístic d ’u­ na revista m ensual a Nova York. L ’any 1 9 7 3 retornà a Catalunya, instal·lant-se a Porqueres, sota la tutelar ale­ nada del M ont i del Canigó, prop de l’estany de Banyo­ les. Font: G.E.C. i «Dos cartells catalans de la Guerra Civil Espa­ nyola de 1936 reeditats en litografia original».


O

c

n

s

t í lu

tj

J

Q

c

U

a

fíe

c

n

c

f

d

e

S

a

Z

Ío

n

t f io

s

b

p

f la

( R

u

o

PROGRAMACIÓ JUNY 1982 Del 1 8 al 27 de juny.

JORNADES SOBRE LA GUERRA CIVIL ( 1 9 3 6 - 1 9 3 9 ) A CATALUNYA. Sala de S ant Roc; Sales / / //

EXPOSICIÓ D OCUMENTAL SOBRE LA GUERRA CIVIL Cedida pel Centre de D ocum entació Histórico-Social. Ateneu Popular i per l'Arxiu Mercadé. Inauguració dia 18 de ¡uny a les 8 h. del vespre. C

t/ j

Enciclopèdic

W V lr f p ç *

«ELS CARTELLISTES C ATALANS DEL 36» Conferènc>a a càrrec d'en CARLES FONTSERÈ I CARRIÓ A dos quarts de nou del vespre Dia 19 de juny. Sa/a d'A ctes:

«L'ESGLÉSIA C A T A LA N A D UR AN T LA GUERRA CIVIL» Conferència a càrrec d'en JOSEP M A S S O T I M U-■-N T A N- E R ..................... ~ v v ■ i» • — v 1■>_-w ^ ■ m n u " " D •" -Presentació dei volum XII de ia Biblioteca d'Estudis Vdllencs:

.......

" ■■""

«VALLS: LA GUERRA CIVIL. (QUAN NO HI H A V IA PAU M l

T D n

/

^

i n

o .

1 Q O Q u

C C O D A M

P A Q A Q _ A /I F B P A n C

D ium enge, 5 d c j u n y d e 19 82 . m

r

__________________________________________________________________

K .Y J f

: ’ !

Itineraris visuals de Carles Fontserè CRITICA Carlos F ontserè (B nrcelonn 19 16 1 osth in d o fo c ti b lcm o n t u n it a lo p ro d u c c ió c a rto llls tic a do la G uorro C ivil 1 9 3 6 — 3 9 , i això o o és m és que la c o n s ta ta ­ ció do (ets co m els seg üe nts: a u to r dol prim or c a r­ tell de la re vo lu ció , qun s 'a fix ò por to ts nls carrors de B arcelona; m em b re del S in d ica t do D ib u ix a n ts P rofe ssion als, fo u un dols a u to rs que m òs es do tocà en el d issen y de ca rte lls; a u to r, fin a lm e n t, dol m o ­ n u m e n ta l llibre C arteles do la República I de la G ue­ rra Civil, i re -e d ito r, fin a lm e n t, do dos ca rte lls rovolu c io n a ris en lito g ra d ia o rigin al (1 9 8 1 ) . Però a m és a m és, Carles F ontse rè, p a ra l.lelam e n t a la seva con sid erab le i v ita lis ta perip ècia h u ­ m ana - e x i l i , cam p de c o n c e n tra c ió , bohèm ia p a ri­ senca, estades a N ova Y o rk i M è x ic , re to rn i in s ta l·la c ió p ro p de B a n y o le s — , ha fe t d iverse s i snm pre apasionades in cu rsio n s cnp als m és d iv e r­ sos itin e ra ris visu als. L ’ e n ce rt d 'a q u e s ta e xp o sició de la galeria La T ralla, in s ta m e n t és d e n globa r to t aquest asp e cte m u ltid is c ip lin a ri to t fo rn in t-n o s un pa no ram a prou c o m p le t — a tra vé s do fo to g ra fie s , d o c u m e n ts o rigin als i m a te ria l d iv e rs — de la p ro ­ d u c c ió visu al del c a rte llis ta . C a rte llista , però tam bé p in to r m u ra lis ta i d e co ra d o r (d e co ra ció del Casino r i c C anet de Rosselló, 1 9 3 9 i, p o s te rio rm e n t, de b o tig u e s i e s ta b lim e n ts ), a u to r de c ò m ics, e sce n ò ­ graf - fo u p a rtic u la rm e n t im p o rta n t la seva p a rtic i­ pació a M è x ic , am b « C a n tin fla s » , en una re vista m usical de gran e sp e cta cle — , litò g ra f, fo tò g ra f am b sèries sobre M è xic i N ova Y ork, co m p o s te s i^ r m ilers de fo to g ra fie s . A m és a m és, ha e x e rc it do p e rio d ista i ha p ro d u ït la gran e x p o s ic ió dedicada

tic Carlos Fontserè destaquen els cnrtells que dissenyi! durant In Guerra Civil

a l'e s c u lto r ca tn la n o - am ericà Jo se p do C re e ft. Carles lo n ts e r è òs tam bé p in to r. Si a l'e x ili l'e n y o ra n ç a dol M e d ite rra n i li fé u p ro d u ir una sèrie do «cases blanques vora al m ar», d una d ic c ió s e rri­ na i te c tò n ic a , am b c ro m a tis m e llu m in ó s i presència generosa de les m a tè rie s, oqul, pol c o n tra ri, ha do nat un to m b a n t ben d ife re n t a la seva p ro d u cció . Parlem d 'u n a sèrie de 10 tolos, que s 'e x h ib e ix e n per prim er cop i que ten en co m a lo it m o tiv c ro m o li­ to g ra fíe s religioses de p rin cip is do segle, co n tra d e s en el tem n ic o n o g rà fic del Sagrat C or. En aquest cas, p o tse r, és el reco rd am ericà i el co n e ixe m e n t d ire c te dels m ed is de m asses i de l'e s tè tic a pop allò que preval en el tra c ta m e n t d is ta n c ia t, a v o lte s irò nic, a v o lte s c rític , que ha do n a t a a q ue ste s teles. Hi juga am b Ion am p lia cio n s, lo selecció do fra g ­ m e n ts , els jo cs de co lo r, l'e n c o la tg e - Sagrat Cor am b icona fo to g rà fic a , un diàleg c o n s ta n t am b les ca ra c te rís tiq u e s tè cn iq u e s de la tè cn ica c ro m o lito ­ g rá fica o rig in a l, a tia v è s d 'u n a a l·lu sió a les tia m e s i cl co lo r. (V ic, galerín la Tralln)

Jaume r-nbrega

c


I W

Itineraris visuals de Carles Fontserè CRITICA Carlos F ontsorè (B nrcelona 19 16 1 ostà in d o fo c tib le m cn t u n it a la p ro d u c c ió c a rto llls tic a do la G uorro C ivil 1 9 3 6 — 3 9 , i això no és m és que la c o n s ta ta ­ ció de (ets co m els seçjuents: a u to r dol prim or c a r­ tell de la re vo lu ció , qun s ’ a fix ò por to ts nls carrors fJo B arcelona; m om b re del S in d ica t do D ib u ix a n ts P rofe ssion als, fo u un dols a u to rs que m òs es do tacà en el d issen y de ca rte lls ; a u to r, fin a lm e n t, dol m o ­ n u m e n ta l llibre Cartelas do la República I de la Gue­ rra Civil, i re -e d ito r, fin a lm e n t, do dos co rto lls re v o ­ lu c io n a ris en lito g ra d ia o rigin al (1 9 8 1 ) . Però a m és a m és, Carles F ontse rè, p a ra l·le la ­ m e n t a la seva con sid erab le i v ita lis ta perip ècia h u ­ m ana — e xili, cam p de c o n c e n tra c ió , bohèm ia p a ri­ senca, estades a N ova Y o rk i M è xic, re to rn i in s ta l·la c ió p ro p de B a n y o le s — , ha fe t d iverse s i sem pre apasionados in cu rsio n s cnp nls m és d iv e r­ sos itin e ra ris visu als. L 'e n c e rt d 'a q u e s ta e xp o sició de la galeria La Tralla, |u s ta m e n t és d 'e n g lo b a r to t aquest asp e cte m u ltid is c ip lin a r! to t fo rn in t-n o s un pa no ram a prou c o m p le t — a tra vé s de fo to g ra fie s , d o c u m e n ts o rig in a ls i m a te ria l d iv e rs — de la p ro ­ d u c c ió visu al del c a rte llis ta . C a rte llista , però tam bé p in to r m u ra lis ta i d e co ra d o r (d e co ra ció del C asino de C anet de R osselló, 1 9 3 9 i, p o s te rio rm e n t, de ho tK jue s i e s ta b lim e n ts ), a u to r de cò m ics, e sce n ò ­ graf - fo u p a rtic u la rm e n t im p o rta n t la seva p a rtic i­ pació a M è x ic , am b « C a n tin fla s » , en una re vista m usical de gran e sp e cta cle — , litò g ra f, fo tò g ra f am b sèries sobre M è xic i N ova Y o rk, co m p o s te s j ^ m ilers de fo to g ra fie s . A m és a m és, ha e x e rc it de p e rio d ista i ha p ro d u ït la gran e x p o s ic ió dedicada

n<> Carles Fontserè destaquen els cnrtells que dissenyà durant la Guerra Civil

a l'e s c n lto r ca ta la n o - am ericà Jo se p de C re e ft. Carles l on tse rè òs ta m b é p in to r. Si a l'e x ili l'e n y o ra n ç a dol M e d ite rra n i li fé u p ro d u ir una sèrie de i.cases blanques vora al m ar», d una d ic c ió soro na i te c tò n ic a , am b c ro m a tis m e llu m in ó s i presència generosa de los m a tè rie s, aquí, pol c o n tra ri, ha do nat un to m b a n t ben d ife re n t a la seva p ro d u cció . Parlem d 'u n a sèrie de 10 tolos, quo s exh ib e ixe n per prim er cop i que te n e n co m a lo it m o tiv cro m o li toçjra fies religioses de p rin cip is de segle, cen tra de s en cl tem a ic o n o g rà fic del S agrat Cor. En aquest cas, p o tse r, és el reco rd am ericà i el co n e ixe m e n t d ire c te dols m ed is de m asses i de l'e s tè tic a pop allò quo preval en el tra c ta m e n t d is ta n c ia t, a v o lte s irò nic, a vo lte s c rític , quo ha d o n a t a a q ue ste s teles. Hi juga am b les am p lia cio n s, la selecció do fra g ­ m e n ts, els jocs de co lo r, l'e n c o la tg e - Sagrat Cor am b icona fo to g rà fic a , un diàleg c o n s ta n t am b les c a ra c te rís tiq u e s tè cn iq u e s do la tè cn ica c ro m o lito ­ g rá fica o riijjn a l, a través d ’ una a l·lu sió a les lia m o s i cl co lo r. (V ic, galeria la Tralla)

Jntiim* P a b r eg a


^20 •

LA VANGUARDIA ________ t

Fotógrafos catalanes, en Estocolmo Durante un mes, en la gale­ ría Camera Oscura, de Estocolmo, una de las galerías más Importantes fotográficas en los pafs.'s nórdicos, se ha presen­ tado una exposición que tiene como' figuras centrales a algu­ nos de loé fotógrafos catalanes más conocidos. Nueve fotógra­ fos catalanes, entre ellos Joa­ quín Pía Janinl, Agustín Cente­ lles, Caries Fontseré. Joan Fontcu b erta,ierran Freixa, etc, exhi­ ben sus trabajos hasta el 5 de septiembre. L« exposición ha recibido la atención de la prensa sueca, que en las páginas culturales de los más importantes periódicos y revistas han publicado comenta­ rios acerca de ella. El articulis­ ta Peder Alton, especialista en temas fotográficos, en e| más Importante periódico sueco, el liberal «Dagens Nyheter» (•N o­ ticias del Día»], comenta la ex­ posición en términos positivos. Destaca la documentación foto­ gráfica realizada por Agustín Centelles sobre la guerra civil, a la que le entrega un valor histórico. Le atrae la fineza de la fotografía da Pía Janini. So­ bre los nuevos fotógrafos cata­ lanes, destaca a Fontcuberta, pero en sus obras «faltan la fuerza y la sensibilidad» de los fotógrafos anteriormente nom­ brados. Le llama también la atención que casi la totalidad de los nuevos fotógrafos catalanes no tengan al ser humano como motivo central en sus trabajos.

S o rpresa p ara el p úblico La articulista Ingmarl Erik— sson, en el periódico «Stock- ' holms Tidningen» («Diario de Es­ tocolmo*), cita en sus comenta­ rios los trabajos de Pla-Janini, Centelles. Fontseré. Freixa. Lagulllo y Viciano como muestra de distintos estilos fotográficos que corresponden a distintos pe-, rfodos del desarrollo de la foto­ grafía catalana. En la revista cultural* 299, se señalan los tra­ bajos de la mayoría de los participantecs en la exposición y se habla de las actividades fotográ­ ficas en Barcelona, como el evento de la Primavera Fotográ-^ fica, celebrada durante los me­ ses de marzo-mayo de este año. Para el público sueco que, hasta ahora, había ignorado la fotografía catalana y española, |a exposición en Camera Oscura ha resultado una grata sorpresa. En Camera Oscura se han pre­ sentado los más conocidos fotó­ grafos mundiales, tales como Paul Strand, Imogen Cunningham, W. Eugene Smith, Brassai, Diana Arbus, Irving Penn, etc.; de manera que, no es un lugar desconocido para el Interesado v en el arte fotográfico en los paí­ ses nórdicos. Seguro que la muestra en Camera Oscura trae­ rá nuevas posibilidades de di­ fusión para los fotógrafos cata­ lanes y españoles en esta zona de Europa. — Patricio SALINAS. • I


IO-

’eon

do ar­ rio simàn de 3ar 3niña 15,

la ­ ica La de!

da­ nto t>ularco?or ino o»,

1erpecia lú e

Inclán

i la yoa... nto gos a la ¡ fijm ijos nás que »un iánaba de i de ndo [su »; V

elaó vil alleverrácj h¡ude

G A T L'HOSPITALET 1982

13,

srpo men ción emirta>, es



Aatsf

H S 2 .

U n d e r d e n n a p e r io d g e n o m le v d e p r o v in s e n tt s to rt k u ltu r e llt u p p s v in g o c h m a n g a i á a g k a n d a a t a la n s k a k o n s t n a r e r h a d e sitt g e n o m b r o tt ¡ust

Camera Obscura Volym 3-4 Forord BlOGMarif H.

M •

SE SlO. 2 - 1 0 .

Nío norska fotografer SE 11LD p A i id

1 1 —2 0

ia s a ls , m á l a r e so m D a li o c h M i r ó " u p p t á c k t e s " , D r f a tt a r n a D 'o r s o c h C a r n e r u p p m à r k s a m m a d e s •ch in o m d e n n y a , f o t o g r a f is k a k o n s te n k o m b l.a . la J a n in i a tt in ta e n f r a m t r à d a n d e p la ts . G r u n d a n d e t a v d e K a t a la n s k a F o t o g r a f e r n a s o r e n in g o c h u tg iv n in g e n a v e tt a n ta l fo to t id s k r ifsr, s u m u le r a d e p á e tt b e t y d a n d e sa tt u tv e c k n g e n p á d e l f o t o g r a f is k a o m r á d e t. D a r a v f ó ljd e ex M a n R a y s b e s o k i B a r c e lo n a 1 9 3 5 . U n d e r in d r a r e p u b lik e n ( 1 9 3 0 - 1 9 3 9 ) , o c h s p e c ie llt d a 'n d e r in b o r d e s k r ig e t so m u ts p e la d e s m e lla n 9 3 6 o c h 1 9 3 9 , g j o r d e sig f ie r a p r e s s f o t o g r a f e r l a l la n d e , b la n d d e m A g u s tin C e n te lle s so m u tfo r t ;n ò v e r là g s e n d o k u m e n t a t io n o v e r k r ig e ts fa s o r .

S t u d e r a d e f o r m g iv n in g f r a m till 1 9 6 9 i B a r c e lo n a 1 9 7 6 - 1 9 7 9 u t b ild a d e h a n s ig v id f o t o s k o la n i N o t t in g h a m ( E n g la n d ) o c h p á v e r k a d e s d a r a v s in a l a r a r e P a u l H ill o c h T h o m a s C o o p e r . S e d a n 1 9 8 1 u n d e r v is a r h a n f o t o g r a f i v id k o n s t fa c k s k o la n D a B a r c e lo n a s U n iv e r s ite t. H a n h a r d e lt a g it i e tt f le r t a l g r u p p u t s t a lln i n g a r s á v a l i B a r c e lo n a s o m i E n g la n d . H a n s b i ld e r k a r a k t e r is e r a s a v m a n n is k o r i r o r e ls e o c h h a n a n v a n d e r sig a v en lite n b lix t f ò r a tt fr y s a r ò r e ls e n . D e l v ik tig a s te f o r S e r r a a r m o tiv e ts a k t h e t o c h in te d e n te k n is k a p e r f e k t io n e n . se bilo s<d 25

Joaquin Pía Janini LEVDE I KATALO N IEN 1879-1970

S t I IID rA S' D 2 ■

. a r le s F o n t s e r e g jo r d e s ig , u n d e r s a m m a p e r io d , a n d s o m s k a p a r e a v p o litis k a a ffis c h e r .

A r u ta n t v e k a n d e n k a t a l a n s k a fo t o g r a f in s f o r -

c'ig Lirdbom

U n d e r s to r r e d e le n a v F r a n c o t id e n f r a m t r a d le in g a " n y a " k a t a la n s k a k o n s t n a r e r p á d e n :u ltu r e lla s c e n e n . F o rs t i s lu te t a v 6 0 - t a l e t o c h i

c jr u n d s fia u r. H a n h à r s t a m m a d e f r à n e n ò v e r k l a s s t a m ilj o c h b o r j a d e r e d a n v id tid ig ó l d e r a g n a sig á t f o l o g r a f i , p a r a l l e l l t m e d s in a m e d ic in s tu d ie r .

Peter Josephson

Se I I l o rA 1 1 0 . 2 2 - 2 3

c

n d e r d e s s a á r . In o m a r k it e k t u r e n u t m á r k e r m o e r n is te r n a G a u d i o c h M o n t a n e r ; in o m m u s ik e n

Manuel Serra F O D D I BARCELO N A 1949

Nío spanska fotografer

> o r|a n a v 7 0 - t a l e t u p p e n b a r a d e sig en r a d a k t iv ie t e r in o m p o e s i o c h te a te r , g e n o m v ilk a m a n

SE iiLO eA SID 2 4 —3 2 .

j o r j a d e k r a v a h a n s y n t i l l d e m e d b o r g e r l i g a r a ttig le t e r n a . F o t o g r a f in " à t e r u p p v à c k t e s " i m itte n a v ' 0 - t a le t d á d e n n y a g e n e r a t io n e n f o t o g r a f e r h o r ­

Stig Albanson

a d e ta a v s t á n d f r á n d e t g a m la f ò r a tt i s ta lle t ut'e c k la e n m o d e r n stil m e d p á v e r k a n f r á n U S A

s* a n o p| sio

33-34

M arek Gerstmann S e h l D rA s i o

35-36

Shojí Ueda S i r i l o rA n o

37-41

Sandi Fellman S e hilo f J n o . < 2 - 4 1 .

H a n a n s e s v a r a e n a v f o t o g r a f in s m e s t u t m à r k a n ­ d e r e p r e s e n t a n t e r f ò r " n o u c e n t is m e " . A v d e f o t o ­ g r a f is k a t e k n ik e r h a n a n v a n d e m a r k s p y g m e n t try c k , b r o m o lie p r o c e s s e n o c h b r o m o lje o v e r t r y c k v ilk a h a n la r d e s ig b e h a r s k a till p e r f e ld io n . H a n s

)c h F r a n k r ik e . U t m à r k a n d e f o r d e s s a n y a u n g a o t o g r a f e r á r d e r a s b r in n a n d e iv e r a tt le t a sig r a m till e n e g e n p e r s o n lig stil, v ilk e t d e ly c k a ts

s t a n d ig l á t e r k o m m a n d e m o tiv a r m a n n is k o r , b y g g n a d e r o c h f r a m f ò r a ll t la n t m iljo e r (P y r e n é e r n a ) , d a r h a n s k i l d r a r la n t a r b é t a r n a s e n k la liv , o c h m a n m a r k e r s n a r t a tt h a n s b i ld e r g e n o m s y ra s a v e n r o m a n t is k n a t u r u p p f a t t n in g . H a n v a r

j t o m o r d e n t lig t b r a m e d . F ie r a a v d e m fin n s r e p f e ¡ e n t e r a d e i d e n n a u ts ta lln in g .

en a v i n it ia t iv t a g a r n a till d e K a t a la n s k a F o t o g r a ­ f e r n a s F o r e n in g 1 9 2 3 , v ilk e n k q jn a tt s p e la e n

I B a r c e lo n a fin n s id a g f ie r a g a l l e r i e r so m ;t a n d ig t s t à lle r ut v e r k a v v à r ld s b e r ò m d a f o t o g r a -

a v g o r a n d e r o ll f o r f o t o g r a f in s u tv e c k lin g i K a t a l o ­ n ie n . P ía J a n in is b i l d e r h a r e f t e r m a n g a á r i g lo m -

e r. U n d e r a p r i l - m a i i á r a r r a n g e r a d e s e n s to r

s k a k o m m it a tt f á e n f r a m t r à d a n d e p la ts in o m d e n

o t o fe s tiv a l m e d tite ln " F o t o g r a f is k a V á r e n " i /ilk e n o v e r 8 0 f o t o g r a f e r f r á n h e la v a r ld e n m e d /e r k a d e .

k a t a la n s k a k u ltu r e n , v id s id a n a v s t o r a k o n s tn á r e r s o m J o a n M i r ó o c h S a lv a d o r D a li. m ih if a ih

PATRICIO SALINAS STO CKH O LM 82-08-07

Marco Plüss

n

Caries Fontsere

SE « l i o rA SIO. 4 G

F O D D I B ARCELO NA 1916

Ulf Rollof S ( II LO rA s i o

4?.

A r b e t a d e u n d e r 3 0 - t a l e t m e d lit o a r a f i , m á le r i o c h p o litis k a a f f is c h e r . U n d e r r e p u b lik e n o c h u n d e r

Agustin Centelles F O D D I VALENCIA 1909

Den Katalanska Fotografin

in b o r d e s k r ig e t v a r h a n , tills a m m a n s m e d J o s é R e n a u , d e n m e s t f r a m t r à d a n d e a f f is c h m á la r e n i S p a n ie n . E fte r r e p u b lik e n s f a l l tv in g a d e s h a n t ill­ s a m m a n s m e d a n d r a k o n s t n á r e r , in t e lle k t u e lla ,

D e s s f o r d e la k t ig a g e o g r a f i s k a l a g e v id M e d e l h a v e t o c h d e s s t id ig a e k o n o m is k a u t v e c k lin g h a r

F o t o g r a f s o m fo rs t e f t e r F r a n c o s d o d k u n n a t s p r id a s in a tu s e n ta ls b i ld e r f r á n d e t s p a n s k a in b o r d e s k r ig e t . U n d e r 3 2 á r h o ll h a n s in a n e g a t iv g o m d a i e n k a l l a r e ¡ F r a n k r ik e , d it h a n t a g it sin

p o lit ik e r e tc , fly till F r a n k r ik e . H a n b o d d e i P a ris o c h à t e r g ic k d á r till a t t m a la . S e ñ a r e ó k te h a n till

m e d f o r t a tt K a t a lo n ie n ¡ a m f o r t m e d o v r ig a S p a n ie n b liv it en f ò r e g à n g a r e p à d e t e k o n o m is k a ,

t illfly k t e f t e r r e p u b lik e n s f a ll 1 9 3 9 . F ie r a á r s e n a re á t e r v a n d e h a n till S p a n ie n m e n n e k a d e s d a r

N e w Y o r k d a r h a n k o m a tt s ta n n a i 2 0 á r . H a n a r b e ta d e u n d e r d e s s a á r som fr e e la n c e fo to g ra f

p o litis k a o c h k u lt u r e lla o m r á d e t .

a tt a r b e t a s o m p r e s s f o t o a r a f , d e t y r k e h a n ò a n a t s ig á l u n d e r 3 0 - t a l e t . Is ta íle t s t a r t a d e h a n e n lite n

f ò r o l i k a t id n in g a r o c h r e s te i sitt a r b e t e m y c k e t i E u r o p a o c h L a t in a m e r ik a . H a n s b i ld e r á r en

a t e ljé d a r h a n a r b e t a d e s o m e n h e lto k a n d in d u s t r if o t o g r a f . 1 9 7 6 k u n d e h a n h à m t a " h e m " s in a

d o k u m e n t a t io n a v d e s t a d e r h a n b e s o k te u n d e r 5 0 o c h 6 0 - t a l e n . F ò r F o n t s e r e á r d e t s o c ia la in n e -

lo n ie n en ny k u ltu r e ll r o r e ls e k a l l a d " n e u c e n tis -

n e g a t iv

h á lle t i b ild e n d e t v ik tig a s te . D e l te k n is k a o c h d e t

m e " . D e n v á x le f r a m i k o lv a t t n e t a v d e n á t e r g p p -

g e n o m h a n s b i ld e r f á tt m o jlig h e t e n a tt u p p le v a

v á c k ta n a tio n a lis m e n o c h s k u lle fr á n 1 9 1 0 fr a m lili s lu te t p á 3 0 - t a l e t k o m m a a t t f á s to rt in fly t a n d e

d e n b l o d i g a p e r io d i la n d e ts h is to r ia s o m F r a n c o -

S a m tid ig t m e d d e n e k o n o m is k a o c h p o lit is k a k ris so m S p a n ie n u p p le v d e e f te r 1 8 9 8 , d a la n d e t f o r lo r a d e s in a s is ta íc o lo n ie r , u t v e c k la d e s i K a t a ­

p á d e t k u lt u r e l la - in t e ll e k t u e lla liv e t i K a ta lo n ie n .

och

d ik t a t u r e n g lo m m a .

fie r a

fò rs ò k te

g e n e r a t io n e r s p a n jo r e r

det spanska

f o lk e t

har

att

SC IILD fA SID

24

e s te lis k a f á r s p e la e n u n d e r o r d n a d r o ll. 1 9 7 3 à t e r v à n d e h a n till K a t a lo n ie n o c h b o s a t te sig i P o r q u e r e s , e n lite n b y i d e K a t a la n s k a P y re n é e rn a . S i Í1LO P l SiD 2 7


Carles Fontserè. Foto: Patricio Salinas

Barcelona; de stora m astarna D a lí, M iró och T a p ie s hor ju hem m a har, och aven P ic a s s o tillbringade en del av sin ungdom i staden. Fotografin har alltid haft en underordnad stálln in g och svàrigheterna att bli betraktad som konst ar har storre àn i de fiesta andra vasteuropeiska lander. Barcelona om talas, trots sin kulturella tradition, valdigt sallan som ett av Europas stora kulturcentra. Hela provinsen intar en sàrstallnin g jamfort med ovriga Spanien. D ess fordelaktiga làge vid M edelhavskusten och dess tidiga ekonomiska utveckling har medfort att Katalonien blivit en fòregàngare inom handel och kultur. I Gaudiparken moter jag tvà svenska turister. De àr mycket imponerade av Gaudis m agnifika arkitektur och sager: Det flr otroligt, att de fiesta av oss skandinaver, som sem estrar pá C osta Brava, aldrig satter sin fot i Barcelona.

Konsten att tjàna livet. .. Pà vàg mot Porqueres, en liten by vid foten av Pyrenéerna, alldeles nara den franska grànsen, ser jag genom tàgfonstren affischer som annonserar premiaren av P e te r W eiss ”Marat Sade”, pà katalanska och av filmen ”La plaza del diam ante” efter den katalanska fbrfattaren M ercé R o d o r e r a s bok med sam m a namn. Det ár tvà kulturt /enem ang som àgnas mycket uppmarksamhet i den _____ katalanska pressen.______________________ 1 Porqueres tràfiar jag Carles Fontseré. en man i 60-àrsàldern med stort yvigt skagg. H ans vitalitet och personliga utstràlning ar imponerande. I sin gam la Fiat 128 tar han mig med till sitt hus, en bit upp i bergen, nara sjon Banyoles. Fontserés hustru Terry vantar oss och har redan vàlkom stdrinken fàrdig. Fontseré berattar om sitt liv i exil. Fem ár i Paris och tjugo i New York har satt sin pràgel pà hans konstnarliga utveckling. Fontseré och valencianaren J o s é p R en a u var under republiken och inbordeskriget de mest framtràdande skaparna av politiska affischer. Fontseré àgnade sig under tiden aven àt máleri, medan det blev lángt señare, under áren i exil, som hans intresse for fotografi skulle komma att vackas. Han har sedan m ànga àr tillbaka arbetat som freelancefotograf àt ett flertal nordam erikanska dags- och veckotidningar. Han reser ofta i Europa och Latinamerika dar han soker sina motiv. Ater Barcelona, med tàget fràn Costa Brava. Klockan àr tio pà kvàllen och det har borjat regna, en typisk vàrkvall i Katalonien. Medan jag letar mig fram till en ledig plats pà tàget kan jag inte làta bli att tanka pà en latinam erikansk sàn g som fastnat i mitt minne: ”J ag alskar sm à byar av gam m alt ursprung. Med folk som stràcker ut handen och som hàlsar solen, ett folk som kan konsten att tjana livet och att tjàna dòden. Dàr ska jag bo, med manniskor som sàr ett frò och som tander kàrlekens glod”.

Patricio Salinas Ouersattning: Yvonne Blank

B a rc e lo n a 1936 F o lo


Foto: Casals.

• r c e lo r u 1936 F o to C a n w llo *

I ”Den fotografiska váren”, den stora fotofestivalen i váras i Barcelona medverkade over áttio fotografer. Daribland den katalanska fotografins fórgrundsfigur Joaquín Pía Janini, som dog 1970, Agustín Centelles med sina skakande bilder frán inbordeskriget och Carles Fontseré, en annanyeteran. som under 30-talet var en av de framsta skaparna av politiska affischer i Spanien. Merparten av de unga | ■ ■ katalanska fotograferna skyr mer eller mindre den fotografiska hettan fòr en mer estetisk bildvarld. Patricio Salinas har traffat fotograferna pá foto festiv alen. \

Barcelona


LA VITRINA

Adiós a Decreed: escultor pasional y catalán universal José Martí Gómez En N ueva York, a los 97 a ñ o s, ha m u e rto J o s é de C reeft. Un siglo de histo ria a p a s io n a d a y c o n v u ls a m uere con este hombre que c o n tra jo la silicosis a fuerza de g o lp e a r c o n tin u a d a ­ m ente las pie dras para ele­ varlas a la categoría de arte a través de sus esculturas. José de C re e ft nació^en G uadalajara, hijo de padres c a ta la n e s q u e pasaron su v id a c o n s u m id o s en la lucha rom ántica de la cons­ piración liberal. Caries Font­ seré, el gran cartelista cata­ lán, re c o rd a b a a y e r a EL PER IÓ D IC O q u e «ya en B arc elo n a, los padres de Jo sé de C re e ft conspira­ ban e n la chocolatería que la fam ilia de la madre tenía en el Pía de la Boquería». El padre m oriría en la calle d e l C arm en tra s s u frir p ri­ sión en Montjuïc, y la familia q u e d ó en la m iseria. El pe­ q ueño De C re e ft ayudaba a la su b s is te n c ia m odelando fig u ra s de Belén que luego ve n d ía . «Q uizá por su origen, De C re e ft siem pre fue un catalán federal, a la m anera del siglo pasado: antim ilitarista, anticlerical, a n tic a p ita lis ta y a n a r­

quista», ha recordado Font­ se ré . Fue ta m b ié n un hombre delgado, de baja es­ tatura, vivarach o, risueño e in fa n til, en el s e n tid o más noble de la palabra. Como ta n to s otros, dejó este país en el momento de e s ta lla r la g u e rra c iv il. Dejaba detrás, al instalarse en Nueva York, una infancia am arga, una a d o le s c e n cia d ifíc il y u n a ju v e n tu d en la que M adrid, París, Pollensa y B arcelona fu e ro n lugares de trá n s ito de un itin e ra rio q u e e s tu v o m a rc a d o por sus amores: -F u e un hombre apasio­ nado por las faldas. - ¿ Y c u á l fu e su g ran amor? - E l más torm entoso, el que sostuvo con una mujer ca sa d a y c a tó lic a que se negó a d iv o rc ia rs e d e su m arido pero que tuvo con De Creeft tres hijos. -¿ Y su paisaje soñado? -P o lle n s a . Allí pasó los m ejo res años de su vida y allí soñó siempre en volver. Se interpuso la guerra civil p rim ero y el fran q u ism o después. Cuando ya pudo regresar, tenía muchos, de­ masiados años.

De C reeft, hace dos años, con sus alumnos neoyorkinos del Art Students League

S e g ú n F o n ts e ré , De Creeft se quejaba de que su m archante e sp e cu la b a ex­ c e s iv a m e n te co n su obra. «Las pone muy caras», decía. U ltim am ente, ni muy caras: eran pocas las obras de De C reeft en el mercado de las subastas o de las ga­ le ría s, p re su m ib le m e n te a la espera de que la m uerte del a rtista revitalizara toda­ vía m ás los p recios de sus p ie za s, de las q u e en E s p a ñ a só lo hay c u a tro : una, p ro p ie d a d de Jo a n C e n d ró s; otra, donada por el propio artista a la Funda­ c ió M iró ; u na te rc e ra , en poder de Caries Fontseré, y una últim a, donada por De C re e ft al A y u n ta m ie n to de

G uadala jara cuando éste le no m b ró hijo a d o p tivo de la ciudad, el año 1977. A ntes, en el 73, a F ont­ seré unos ladrones que en­ tra ro n en su a p a rta m e n to n e o y o rk in o le robaron una serie de ca se tt es que conte­ nían una larga conversación con el escultor. «Se creye­ ron que vaya usted a saber qué joya se llevaban y mald e c e ría n to d o lo m a ld e cible al escuchar una larga conversación sobre escul­ tura y sobre Catalunya». Una C atalunya que este hom bre, para el que se pre­ para en Washington una an­ to lo g ía el p ró x im p m es de m arzo, lle va b a ro m á n tic a ­ mente en su corazón:

-E n un programa sobre su vida y su obra realizado por una cadena de te le v i­ sión n o rte a m e ric a n a , De C re e ft, en un m om ento dado, se ponía a cantar Els Segadors... -¿ H a b ía vuelto a Catalunya después de la guerra? - S ó lo una v e z y de in­ cógnito. Ahora, este catalán uni­ v e rs a l ha s id o p o s tu m a ­ m ente e lo g ia d o en las pá­ g in a s de T h e N e w Y o r k T i m e s , m ie n tra s aquí sólo ha queda do el recuerdo fu ­ g itivo de una exposición en la Miró. No es m ucho. En el C entral Park neoyorkino les q u e d a su Alicia e n el País d e las Maravillas.


vaior oue com porten tots ap je sts fa cto 's s io rr p’e'.én

accepta-

n r - e une p ¿ ^ T ' ^ | or

•’

b* mate que ?'

¿'Cj.quaó'S , 0: ú i ^

d ur

'■c

vent. ie ii'V® « I ç o a * ; e,s S3TT BH -- « « *» *** Pe« * a '* gjS *a ,L«aní'SS ' ' „ -a . a '^ ic , 8 ¡jo.->cs. » •.____ 18 en t * - ,ò r cu«u * (o.yn -emes bou punt nt * * ’ usn»n*3V8 d'anèls'. mai ¡-’-^unetr. prs^s3 va'’9' 1 cf'?S ?3S ? t r3J|i de oo ntin g* perqJÉ is que [j:aques' es'-3'«nf!'.3»' 0 (•'e r .a íiw amb ,jr ... .. t ,in ('•■ •' P . ..r.'jpat, ’ > ~ ~*,0OUl U° -ta rT* En ' 3Qü5S‘ .es- M n tilcopísr9r'=-3 “ "'a- a ^ per s a Va'is , ¿9*71 ^?^t3va. ?eI *» * àgi ^ Josee lavon X2U6Í en tturs p® t**.3SSOt,

"

^ *Ï

p t r t i^ z

^

güerJ^c

S

a l u n ïa

*

perquè 031a ■ ' ¿¡to'. sempre _ ,hi esforci, tesuto s8^ c u; s'hi « d'una ' P* parat com inno s® ^ _j, çgnse *, realitat llunya M a 'g ^ terès anys que * » n

^

V1S39) a Catalunya. A tes fotografies hi v-eierr, et senyor Joaquim Torres (ex-president de l'Institut) Josep Massot i Muntaner, ¡ el senyor Pere AHès (director de CULTURA i ponent de ia Comissió ©rencíant Manuel Cruelte i Pifarré, que dissertà a la quarta jornada. (Fotos A.A.M.}.

safd'-S ** ü comej manera

Vorganrtzac’k

t1"*** .ha-

infloTl ««*■* du"» ■-- ;

la van en írirma o d'una a'" decisiva_ en d'una Tormo anat h*m VÍtljr* en els QU> l'estat tra, ' després naixent . —íioràncta sobre fes. sovint, tan panyol *> to ^questa "«téria f \ ot n« itan»

* * * * * £ !£ " * ' ¡ d.aqu est» \ (Catalunya, a cè»

p,er vsJfJS srss-*.x™ 'r„ JT - «* .*t rv e /.

- an

per als

XU

b'lcaCÍ6-

d 'E s t ^ J ^ ^ d è

«**•proqUl ~ ^ en ^». n«uita Z t ^ m e. s« t obrer

SVa//s:S Tte S9 ' /s •r o-eva. s ï 5 - » S^uen' re n-c a ^-, 5 - 5 propaQ30^ *.-™ . W ha v* P«u m ^ als « * * • * £ £ a banda 19»- . ^ . ks de c i n c , . ^ I ^ a n q u j t a ^ ^ „ * * * * £ T n el d^ n° Btertr"«oc d u -‘ wànu“eT Cruelte. rènC,eSi; ^ g o n a

quinzena^ « ^ "Estem P 18 ^ m i c a ^ . ^ rant to ,. « s c a n s in ® \ ra ctvtl. P®’ 0 r>es . S S ^ á r T C a r t e s c « i^ . e n « . mes de J Ü Ç Ï ^ " í c ;anes encara. ^ aJ ^ f a ¡mm.nent à S SÍ2BX E ^~ ', cateíans .T-c. L’església c3 *8 .

cónseqúènci^ h*n estat, «•p Massot i efrB c/v/i^ guerra c™ _ . de»s qui front P °P ul° rF ré i BoscW; !-■ durant anys, » tingut (M. Antònia r durant to , ^ vencedors turfl sesocietat “ “ 5 ^ 1 Catete ' ^ ciat ^ . * ^ ¿ 6 q - ^ guerra «vi/ ^ de/ J9 3 fr» riòs •, form al, b » » mena de PifarréV, La 9 a reflexió feta t ,Vrtat també una cOSa

w re 1

immediat.

uerra c/vi? l - M

lana durant la »

a Catalunya,

avu/ UoseP

.•lBS dèiem, nu tetiúar un racions

^ n e r);

f

Del

{e t

•"

que

® nopoli tn o rn ff ' f ^

oonferèn-

^

qv*i <oren

c^ o s a . entre els «

. ete

encara amb passat d,aqu8,te « « « ^ ,n, 80t lor

consta< a l'anàltó

qU® tklüida. com cada

^ ^ n ta t

•'vegada ' ' que aquesta temàX debat, en to

1 a^

RÒriCa

d’anà^ que fes ‘ 1i- S

i

ob·e? '

m08rnanera

ie formals,

“ •■ <*, w °LtS 4 j “ »

^ - h o pe* * • “ !” "o és encara civW a Cat? 'Ü l ^ ' de n'°'.' f,r* * * rilt de

con**” - ncar “to 9^1 c,oau“ i a ^ T o r a due cor aquells íets que un

£

idament en tremend^„hie cort postre poble, e £

igment de la per tal de reTtb més exacd’Espanya a tema que dels estudis sense els b de conèi jella guerra, les conseriir. (...) En eriosos so­ táis de la s a Cataaltra cosa, as d’històirra a Es­ tora d'au3 que els a Catai manera oltes vepràcticaqüestió, guerra • i guerra tant pel int per per la va tepreciIt parCatasforc.

comencen a fer estudis serio­ sos. Tant és aixi que un grup d'estudiosos anglesos, segons m'han informat, i potser són els anglesos els qui han escrit més sobre aquest tema, han arribat a la conclusió que ha­ vien de revisar tot el que han escrit fins ara. I el primer que constaten és que no han com­ près res de la situació catalana durant la guerra civil. Per això, « penes si n'han parlat, no obstant que és tan important des d'una perspectiva sociopolitica. I quan ho han fet no han aprofundit ei tema." Potser cal fer avinent que M. Antònia FerTe discrepà d'aquesta premissa, en el sen­ tit que ella mateixa, i de bon començament, adverti que en preparar el tema que li perto­ cava d'explicar, referent als antecedents de la guerra civil, donat el cas que es referí a la formació del 'Front Popular, a la victòria del Front Popular i a l'esdeveniment de la guerra dvil i que també féu una pa­ noràmica greu del que succeix aleshores a la zona republicana, li havia estat impossible de considerar Catalunya aTllada-

via de tots els aitres conferen­ ciants a delimitar més específi­ cament el panorama català. Com que no ens hem atri­ buït la competència de res senyar el contingut de les con­ ferències, sinó més aviat d'extreure'n alguna instància que en sobresurti interessadament, ens hem decantat per aquesta mena de buidat parcial que co­ mentem, per tal i com creiem que, d'alguna manera, resumeix la intencionalitat d'aquestes jornades. Això vol dir que, a través dels diversos aspectes monogràfics que ja compten amb estudiosos, els quals han posat a l'abast dels altres les seves investigacions —en aquestes jornades s'hi han re­ flectit els estudis sobre la so­ cietat catalana durant la guerra civil, el paper dels cartells du­ rant la guerra, l'església catalar'? durant la guerra civil i la participació en el Front Popu­ lar—, cal fer una conjuminació que embolcallí aquests aspec­ tes diversos, tot i que, d’en­ trada, caldria anivellar, quant a investigació i anàlisi, tots els diversos factors que són imprescindiblas i a s a n rn k rvor „

LA VITRINA

encara, munt to’ a

amb! a

cu>

S t t6 S ^’ t renc tí)na ' ?d aanir »

t a i . qO! j ! « a 0 « * i » cood^on' t o « ^ c l u v o O . « ^ ^ BCK > _ c o n ^ d'» _____ Que pr» ^ del i en 9en^ L S^ . dictadjra. dels »n un t»1 cara s ote-

o^??our • iir.·'.a' r « « : -súIScis r.á:s;u*-Oie sr •■atpui-··i·-·scic d*s fets de ■s J w S "í e v i c c?.sa n^sUó. Sé que pod'íarr, concsp^jar ^ >vòn* eis nuefis cí’asS3'9 oe r.3-35ci.~8 ae íes conferi ' - ‘ 9S. -erò 3 :r t .>.¿-saT8 repetir iss ?me -s éais confe-e _>: "’ts 3Tib rto tant d 's'i-ert i, de r-é í s mès, amb "a g ravsr'·i q je n; ;j"KÍi'ior.B S sir>tas ~ a n r.s :a x vcisrr, racDllir, nonés a títol d'axenpie. un punt d’interès, e! qual '10 re­ sumeixen, ni de bon tros, el contingut de les conferències, però sí que ei particularitza, i £ P volem deixar constància, ni que hagi de ser tan breument: "La iconografia revolucionària dels cartells, que amb promp­ titud extraordinària van omplir les parets d'aquella Barcelona agitada, aparegué als ulls de tothom, tant dels burgesos esporuguits com dels lluitadors revolucionaris, com a signe ine­ quívoc d’una majoritària vo­ luntat popular de lluita anti­ feixista. Aixi, aquests primers cartells van ésser, en certa ma­ nera el certificat multicolor de la revolució a Catalunya. (...) Els primers cartells que van sortir van fer ja una mica la impressió que allò no era un avalot passatger, sinó que, al darrera, hi havia tota una vo­ luntat conscient de continuïtat i de lluita." (Caries Fontseré). Vegem, però, ara, una consi­ deració que fa Manuel Cruells: "La societat catalana es va adaptar a uns signes revolucio­ naris existents, però no a una revolució determinada, que no s'hi havia produTt, i és que, de fet, als primers moments no hi hagué enlloc cap contingut re­ volucionari. Vàrem viure, al primer moment, una aparença externa de revolució. No hi hagué res que tingués un con­ tingut o un significat de revo­ lució moderna, de revolució del segle XX, ni en els termes que es varen emprar, ni en els ob-

¿

Autos a DeCreen: escultor pasional y catalán universal í a o À h A o r ii

t

£ l r t2 \c r D \c o

confoíada que no respecten :es ni ningu Un dels oc setius de ia '?'o o ~ i6 , 9 - . Srsae 1 ’ -'Zri'j'-tà «sment peí ' y o n u n siamiaoto nt¡':ar” ’ O'er. -ss esg’is.á s i e!s c la 'g ja s, ':m siderats ?sp:.'..ssb'es de ia revolta. Tot i que e!s ' •·;à·>s !l?vat c as ons, no h’ -.ien ^urtic-ipat c no r.avier. valgut part'~:par an la : .jpi'aciò oonta ia ~ pública, as inv r « r ia tradia. (...) Çis ‘ 3 ~'~·ss e!s i.Jlrf «^wdots, ais 2.3S5 rali> »*-.s ats i ies 283 ; c4■ ses durant la g jarra a tot l'estat aspanyol donen fe d'aquesta destrucció de l'esglèsia i expliquen que els qui no sabien filar prim atribulen el títol d'ordes vandàliques a tots els republicans i considera­ ven salvadors els nacionalistes, sense pensar que els morts en la repressió d'aquests eren molt més nombrosos i fets no d'una manera incontrolada i contra la voluntat de les autoritats, sinó d'una manera organitzada i amb el beneplàcit dels gene­ rals revoltats." Aquesta mena de valoració simultània de fragments que pertanyen a apartats diversos ens sembla prou vàlida per a copsar-ne una idea de conjunt, per això hem trobat adient la programació d'aquest cicle de conferències que ha contem­ plat diversos aspectes de la guerra civil, en un intent de . desmitificar-la, i amb l'intent també d'oferir aquesta possibi­ litat d'interrelació.— Núria.


Próxiira muestra fotográfica de Caries Fontseré, sobre Nueva York

ien instituto ilc estallos norteamericanos

E] próximo 7 de octubre en Instituto de Estudios Nor­ teamericanos de Barcelona, y organizado por esta institu­ ción y Banca Catalana, se inaugurará, una exposición fotográfica titulada «Nove York- vista i viscuda per Car­ ies Fontseré», que será toda una visión personal y a rtís ti­ ca de aquella ciudad' en la que ios esposos Fontseré re­ sidieron 13 años, en cuatro distintos domicilios. que por su situación y barrios, permten u n a visión muy comple­ ta de la ciudad de los rasca* el

V io A u p v ito , 123

T * té fo * o 709 27 I I

B o rc + to n o -ó

ciegos.

La muestra se pasará a Ma­ drid y a distintas localidades catalanas, entre Ies aue e s­ peramos se cuente Gtrona.

■en instituto ile estudios norteamericanos

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS NORTEAMERICANOS en colaboración con BANCA CATALANA

les invita a la inauguración de la exposición que tendrá lugar a las 20 horas del día 7 de octubre de 1982

NovaYork vista i viscuda E x p o s ic ió de fo to g ra fies de C aries F o n tseré

Presentación FRANCESC VICENS V e r dorso

V ía A u g u sta, 123

T e lé fo n o 2 0 9 2 7 1 1

B a rc e lo n a -6


ien instituto «le estudios norteamericanos

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS NORTEAMERICANOS en colaboración con BANCA CATALANA

les invita a la inauguración de la exposición que tendrá lugar a las 20 horas del día 7 de octubre de 1982

NovaYork vista i viscuda E x p o s ic ió de fo to g ra fies de C aries F o n tseré

Presentación FRANCESC VICENS V e r d o rs o

V ía A u g u sta, 123

T e léfo n o 2 0 9 2 7 1 1

B a rc e lo n a -6


l' .

V .V

ien instituto ilc estudios nortcniiicrícniios

V ía A u g u sta, 123

T eléfo n o 2 0 9 2 7 1 1

B a re e lo n a -6


Próxima muestra fotográfica de Caries Fontseré, sobre Nueva York El próximo 7 de o c tu b re en el Instituto de Estudios Nor­ team ericanos de B arcelona, y organizado por esta in stitu ­ ción y B anca Catalana, se inaugurará, una exposición fotográfica titulada «Nove York- v ista i viscuda p e r C ar­ ies F ontseré», que será, to d a una visión personal y a r tís ti­ ca de aquella ciudad, en la qu e ios esposos Fontseré re ­ sidieron 13 años, en cu atro distintos domicilios, q u e p o r su situación y barrios, perm ten u n a visión muy com ple­ ta d e la ciudad de los rasca* cielos. La muestra se p a s a rá a M a­ d rid y a d istin tas localidades ca ta lan a s, e n tre l&s que e s ­ peram os se cuente G trona.


D urant un període que va del 1960 al 1973, foto­ grafies sobre Nova York de Caries Fontseré han estat exposades a: Estudi Ramon Batlles, Sala Aixelà i Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de Barcelona; Casino de Comercio, Terrassa; Agrupació Fotogràfica de Girona; Llotja del Tint, Banyoles. Al ensems, ha realitzat fotografia co­ mercial i reportatges per a diverses publicacions periòdiques: Rudder, True, Tem as, Hispànic Society of America, Hablemos. Boating, de Nova York; El Correo C atalan. T ele/Estel, de Barce­ lona; Arte Fotográfico, M undo Hispánico, de M adrid; Woche, de Zuric. Tam bé, del 1973 al 1975, am b les seves fotografies, ha realitzat re­ portatges per al program a televisiu de Caries Sentis, Crònica-2, TVE, amb comentaris perso­ nals i diàleg en taula rodona de periodistes; Un taxista en Nueva York, La nueva América, El Nuevo Año Chino en Nueva York, Los negros en Harlem, El hombre y su habitáculo, México insó­ lito, El arte en los Estados Unidos. D arreram ent, setem bre 1982, ha participat en l’exposició Nou fotògrafs catalans a Camera Obs­ cura, Estocolm.

M A N U E L S E R R A h a p ositivat les fotografies de l'ex p o ­ sició; T E R R Y B R O C H h a co o rd in at la pro d u cció i trad u it el tex t al anglès: R E P R O D U C C IO N S SA B A TE ha e x e c u ta t les a m p lia cio n s m urals: P E D R O M A CIA S h a tin g u t c u ra de la im pressió .d e l catàleg ; JOAN SO LAN A h a fet la revisió del text c a talà ; M a C EL IA T H O M A S D E V ID A U R R E T A ha tra d u it el text al ca s­ tellà: C A R L E S F O N T S E R E h a dissenyat 1 exposició i el ca tàle g . D O L O R S A U G U E T ha fotocom posat els textos; R E P R O L IT , de F ig u ere s, ha fet els fotogravats del c a tàle g : JO A N C E R D A ha c o n stru it els p lafons de l'ex ­ posició. G R A F IC O L O R B A N Y O LES D ip ò sit Legal C l 672

h a im près el catàleg. N C arles F o n tserè 1982









NovaYork

vista i viscuda


vista i viscuda C arles Fontserè nasqué a B arcelona el 1916. C om ençà a dibuixar professionalm ent als 15 anys i als 20, en esclatar la G u erra C i­ vil E spanyola, es destacà com a cartellista. E xiliat a F ran ça al final de la guerra com a soldat de l’Exèrcit de la R epública, cone­ gué els cam ps de concentració, i ha residit a Paris i Nova Yc^rk. H a editat i il·lustrat llibres per a bibliòfils am b aiguaforts i lito­ grafies, i dissenyat decorats i vestits per a diverses obres de teatre a París, C iutat M è­ xic i Nova Y ork. E ndem és de la p in tu ra de cavallet i el disseny de cartells, h a dibuixat «comics» i h a estat director artístic d 'u n a revista m ensual a Nova Y ork. T am bé ha p racticat la fotografia: en un període d 'u ns 13 anys, a través els tipus del carrer, ha co­ bert la geografia h u m an a de diferentes ciutats; a més de Nova Y ork, tam bé París, Londres, Rom a, C iutat Mèxic, San F ra n ­ cisco, etc., am b un total de 42 mil fotos. L’any 1973 retornà a Catalunya. Abans però, fa de taxista a Nova York i pinta allí la sèrie de «Cases catalanes vora el mar.»


C arles Fontserè nasqué a B arcelona el 1916. C om ençà a dibuixar professionalm ent als 15 anys i als 20, en esclatar la G u erra C i­ vil E spanyola, es destacà com a cartellista. Exiliat a F ran ça al final de la guerra com a soldat de l’Exèrcit de la R epública, cone­ gué els cam ps de concentració, i h a residit a París i Nova Y<^rk. H a ed itat i il·lu strat llibres per a bibliòfils am b aiguaforts i lito­ grafies, i dissenyat decorats i vestits per a diverses obres de teatre a París, C iutat M è­ xic i Nova Y ork. E ndem és de la p in tu ra de cavallet i el disseny de cartells, h a dibuixat «comics» i ha estat director artístic d 'u n a revista m ensual a Nova Y ork. T am bé ha p racticat la fotografia: en un període d 'u n s 13 anys, a través els tipus del carrer, ha co­ bert la geografia h u m an a de diferentes ciutats; a més de Nova Y ork, tam bé París, Londres, Rom a, C iu tat Mèxic, San F ra n ­ cisco, etc., am b un total de 42 mil fotos. L’any 1973 retornà a Catalunya. Abans però, fa de taxista a Nova York i p in ta allí la sèrie de «Cases catalanes vora el mar.»


NovaYork vista i viscuda Exposició de fotografies de Caries Fontserè

Institut d’Estudis Nordamericans Banca Catalana

Barcelona 1982


■JovaYor k ista i viscuda Dosició de fotografies de Caries Fontserè

,G S 3aCr/^, a Pár

c

c

<

s

e.

2 g ^ ïS S >

stitut d’Estudis Nordamericans Banca Catalana

* e*rs

a*

n

yn

r<* r* c

o /.

'X o s t L

r«*f.

a/ * * ÍA, V i

*P/í

^Poí,.-,

C0/7r,_.

nPSth-

/e C/,

,e*rt

* eJU i ” 0 ' ° V y

Barcelona 1982 r

7*//c

S° * * I n

3S r, ~ e h iS f P ra iso

W

qo

< - -K c »

-«i

V/b, CO^Tj

es’,

e,t,s« S0ot 7^n jÜrr} c to C a t a i ]y ás , l SenC °co/m °nia

*S!

h

0

0r k a „ J h ce P hn> h otr>- , t e - B i **P/s / p *

11 0 / " 6 le . .

.

°r * c ' J ' s,' h c,° n r ti,ú ' jV0(e3 y ^ 0 0 * C9 f ° rlCOlJ t á r

, a» < >ts / / , ^. r '°° ' tograP 0 í h s‘ «8 4«Pph

“ u /tf A

^

g

"'“■"«/i. ’t y y

3r/e$t

0|,Í*W

e*

yo/}

=*eo¡ Üt^ D . reff 0rt á A r

e ° to r

xrne.

°P/e

red¡u*id¿ Zr>t g r jif ,rüdt ef°C3r/(

S.irj,°er,

Gst

4i.

~***s¡On

»<aej

at]s t

"

* ° r ld


"Nova York, vista i viscuda", una exposición sobre la ciudad de los rascacielos, fraguada en Porqueres Que en la tra n q u ilid a d casi m onacal de Porqueres Se (haya podido fra g u a r una exposición sobre N ueva York, podría r e ­ su ltar curioso, singular y noticiable, de ,no conocer ¡a los r e s ­ ponsables d e esta singular a v e n ­ tu ra , q u e se estrena; en B a rc e ­ lo n a q u e no en vano co rrespon­ de ial m ism o páratelo q u e la ciudad de los rascacielos y de tan tas cosas m á s. Caries F o n tseré y T e rry B roch, que vivieron en Nueva Y ork, y Terry, nació a la soúibra de M anhattan, h an h ech o posible esta exposición q u e b a ­ jo ©I titulo «Nova Y ork vista i viscuda», se p resen ta e n el Instituto de E stulios N orteam e­ ricanos (Vía A ugusta, 123) de B arcelona, gracias a la colabo­ ración de la Banca C atalana. En m á s d e u n a ocasión nos referim os a la personaülad d e este m atrim onio que fu e capaz de d ar e s te salto tan enorm e en el espacio y en das vivencias q ue significa p a s a r de N ueva Y ork a una m a sía de P orque­ res. Salto q u e ta m b ié n h a n da­ do o tro s norteam ericanos, es­ parcidos por m edio m undo, al.

pistas

d e los cuatro dom icilios que t u ­ vieron en la ciu d ad entre los años 1971 y 1973 e n que vivie­ ro n e n ella a n te s d e d a r e l s in ­ gular y no m enos av e n tu rad o sa lto en tre B room e S treet en el corazón del Soho, h a sta «Can T ista», en PorqueresE stos cam bios de dom icilio q u e p ueden parecem os e x tra ñ o s y poco habituales en n u e s tro cios gigantescos que a c a b á b a ­ p aís fo rm an p arte d e u n a clara fo rm a de ser y d e h a c e r en los m os d e sobrevolar y q u e sójo Estados Unidos según p u d im o s entrev im o s ¡a base d e una en o r­ com probar p ersonalm ente. T al m e m an ch a de luz eléctrica en vez los propios orígenes de aq u e­ el crepúsculo de aquel día. lla ciu d ad a n ía d esarra ig ad a de P ero sin duda, N ueva York ha represen tad o p a ra m illones de E uropa o de o tra s p o rtes del personas que después serían ciu­ m u n d o jasí como el espíritu pio­ n ero d e las p reced en tes g en e­ d adanos de aquel p aís, la esp e­ ranza y la bienvenida a u n a (tie­ racio n es les lleve a no p la n , r r a de aco g id a, casi m ítica y itearse excesivos problem as en que tam b ién p a r a m u ch o s no cad a traslado. A sistim os, sucesivam ente, a ten d ría otros horizontes qu e lo propia ciudad, leyenda, pru eb a, las visiones de N ueva Y ork des­ de M an h attan , un barrio en una violencia, pasión y m u c h as o tras época, el principio de los Cin­ cosas m ás, pues se tr a ta d e u n u niverso sin g u lar y .apasionan­ cuenta, caracteriza d o por su ele­ gancia y su esp íritu eu ro p eo en te y 'Como reconoce C aries F o n t­ se ré , u na d e las ciu d ad es m á s el sentido m á s ex clu siv ista y difíciles de< co m p ren d er. Poir cultivado a que pueden llegar los n o rteam ericanos en cuanto ello el esfuerzo y el valor de se especializan en te m as euro­ esta ex p osición que esperam os peos. D esde el observatorio d e qu e venga a G iro n a, de la m ano d e am b as Instituciones que la la calle 52, los F o n tse ré nos e x ­ plican asp ecto s tan im p re scin ­ h an h e c h o posible. dibles d e N ueva Y ork com o su P ensam os q u e son num erosos p uerto, ios conceptos religiosos los g erundenses que h a n e stad o de la ciudad con u n a m ín im a en N ueva Y ork, p ero u n a ciu d ad d e ¡las características ú n icas co­ p resen cia p ro testan te y la p ri­ m o ésta, precisa d e ay u d a s y m era p arro q u ia católica, llegado de los R eyes de E sp añ a o una d e guías ta n sin g u lares com o peculiar fo to g ra fía literaria d e C aries F o n tseré y Terry B ro ch W all S treet y el gran «boom» d e q u e en b a se a l enorm e triabajo la construcción de (los altísim os fo to g ráfico d e él, m á s de c u a ­ renta rrúl fo to g ra fías y el e s p í­ edificios neoyorquinos. ritu de a u té n tic a neoyorquina E l segundo paso corresponde de ella nos p u ed e n o fre ce r esta a ila avenida del E a st E nd, a exposición que ya podem os r e ­ la vera d e| Central P ark , y las com endar ah o ra m ism o. visiones c u ltu ra le s d e los g ra n ­ des m useos, sin olvidar aspectos A PROX IM A CIO N anecdóticos, com o p u ed en ser A UNA CIUDAD los singulares predicadores c a ­ llejeros, u n a h eren cia b ritá n ica La técnica que se h a em p lea­ clarísim a y an te los q u e los neo­ yorquinos su elen p a s a r con la do p o r C aries y T erry a da h o ra de ex p licam o s N ueva Y ork es m á s absoluta indiferencia. sim ple. H an utiLzado la b ase L a te rc era estació n en este

Caries Fontseré y Terry Broch explican sus vivencias y su ciudad gunos tam bién en tre nosotros y sin que Por ello ren u n cien a su personalidad, a su país. Pero u n a fá n de b ú squeda, d e 'reen cu en ­ tro con su s raíces en el caso de T erry B roch, d e su pasado m á s cercano en la p erso n a de C aries F ontseré te s lleva a este m overse inquietos y ag u d o s a la realidad que tles rodeaNUEVA Y O RK , MAS ALLA DEL MITO N u estro recuerdo cin em a to g rá­ fico del encuentro con los E s­ tados Unidos, se podría concre­ ta r en le inolvidable c in ta «Amé­ ric a , A m érica», el recu erd o per­ sonal fu e sobre los «cayos» de Florida, q u e co n trastan violen­ ta m en te COn el bo sq u e de edifi­

Actualmente en Barcelona, es de esperar que venga a Girona, próximamente recorrido p o r N ueva Y ork, paso p o r la calle 46, ju n to a un m í­ tico y desangelado punto, T i­ m e s S quare, que fu e meca¡ de espectáculos y teatro s, h o y do­ m inado por o tra clase d e c iu ­ dad, d e b ajo s fondos y escenas p o p u lach eras en pan tallas y es­ cenarios en fra n ca re tira d a . E s ­ te capítulo nos acerca a a sp e c ­ tos m ás h u m a n o s de p erso n as y playas que confieren u n c a rá c ­ ter casi cordial a u n a ciudad que am enaza con oprim irnos en su fria ld a d m u ltitu d in a ria en la que debe ser tre m e n d a m e n te fá cii sentirse solo. Tam poco falta un p aseo por H orlem , im ag en m undial de los ghettos para n e ­ gros pero q u e C aries F ontseré n os p resen ta en unas im ág en es m u y reales. Y se cierra este c a ­ pítulo, p o sib lem en te el m á s d en so de esta exposición, con, El B arrio , e s decir, la zona d o n ­ d e residen los h isp an o s con su propio m undo que difícilm ente es tra sp a sa b le a no ser que se tenga el esp íritu de C aries y T erry F o ntseré. E s u n a Im agen neoyorquina m itificad a por «West Side H istory», pero q u e

p resen ta otras ca ras q u e las fo ­ to g rafía s y las explicaciones de F o n tseré-B ro c h nos aclaran p erfectam en te. El últim o paseo p o r la ciu d ad se realiza desde Broome S treet en este SoHo hoy ¡lealizado por a rtista s acom odados y q u e han contribuido a ca m b ia r el aire d e u n b a rrio que podía h a b e r con­ servado un en can to qu e n u estra p are ja alcanzó a gozar en todas su s dim ensiones. Ju n to a esto s aspectos tam b ién cam biantes, com o suele suceder en u n a ciu ­ dad de la s dim ensiones d e N u e. va York, están otros aspectos n o m enos sin g u lares, com o «La p eq u eñ a Italia», en que se cru­ zan los sentim ientos del o rig en m e d ite rrán e o , con este n acio n a­ lismo feroz de todos los in m i­ g rad o s a los EE. UU. Y se cie­ rra la m u e s tra y su ex celente catálogo, en rea lid ad u n libro único sobre N ueva York, con eil O hinatown, es d ecir, el m á s im ­ p o rta n te b arrio ch in o de la co s­ ta E ste. E v id en tem en te el co n ­ cepto de «barrio chino» s e co ­ rresponde con la realidad h u m a ­ n a q ue lo conform a y q u e es una de las com unidades m á s interesantes y p erfec tas de aq u e­ lla gran ciudad. N ada de todo esto escap ó a la ag u d a retin a y al b uen h a c e r de o b serv ad o r y de fotógrafo de Ganles F o n tseré, de la m an o de u n a guía ex p erta y firm e, que fue Terry. Y para co m p le­ ta r el te m a, Cortes se hizo ta­ xis en aq u ella in m en sa ciudad, lo que le p erm itió p ro fu n d izar y en riq u ecerse en experiencia de Un m undo único e irre p eti­ ble cual es la ciu d ad de N ueva Y ork. P en sam o s que la m u estra fo r­ ja d a cuidadosam ente en «Can Tista» es m ás, m u c h o m á s que u n a exposición de fo to g rafías, sigo q u e estaría ol alcan ce 'e m uchos. Cacles y T erry F »ntseré, pensam os, que nos ex^.f-an u n a p arte m u y im p o rta n te da su vida, casi de sus alm as, po ’ ello la m u e stra es depos,i‘ jria de a m b a s cosas. J . Víctor G ^ Y


EL PAIS SEM ANAL 2 Año III. Número 159

Domingo 10 da octubra da 1982

pistas FOTOGRAFIA El mítico cartelista Caries Fontsere, expone en Barcelona una muestra de I70 fotografías, correspondientes a cuatro períodos de la estancia del artista en Nueva York (1951-56; 1957-60; 1961­ 66 y 1966-73), marcados por los cuatro domicilios en los

que residió con su esposa. Residencias opuestas y a la vez representativas de diferentes formas de vida: sueño americano (Midtown East), realización social (Upper East Side), revisión de valores (Times Square) y libertad (Sono). La muestra empezó el pasado 7 de octubre y estará expuesta en la galería del Instituto de Estudios Norteamericanos (Vía Augusta, 123. Barcelona).

m

í

fm .


El Coireo Catalán

8 de octubre de 1982

Lladoscope Fontseré y Nueva York Un gran pintor e ilustrado catalán, Caries Fontseré, ha vi­ vido m uchos años en N ueva York, a lo largo de un exilio que inició —por cierto conm igo, el mismo día y en el mismo sitio— en febrero de 1939. Fontseré ha hecho de todo: desde pintura de cabellete a diseño de carte­ les, pasando por los «cómics», y la fotografía, con más de 42.000 tem as distintos. Los rela­ tivos a su «N ova Y ork», vista y viscuda», los presentó ayer en el «Instituto de Estudios N o rtea­ m ericanos» de Barcelona, pre­ sentado por Francesc Vicens.

Josep M. Lladó

RADIO NACIONAL

18/10/82

1:30 h.

"La Hora Punta" C. Fontseré entrevistat per Máximo Fernandez Tema: Exposició de fotografies "Nova York vista i viscuda"


EL DIA POR DELANTE Un artículo

«Industriáis i polítics al Barça», en «LAvenç»

*

La revista LAvenç de este mes dedica un artículo al FC Barcelona, especial­ mente a una parte poco conocida de su historia: Industrials i polítics a l FC B arce­ lona, de Jaume S. Sebartés. acerca al lector y le informa sobre los dirigentes del

club desde la guerra civil hasta 1969, quiénes fueron, de qué forma se llevaron a cabo los cambios de directiva, y sus re­ laciones con el mundo industrial y político. Explica la otra vertiente de la expresión El Barga, més que un club .

Una cha Una exposición

«New York, vista i viscuda», de Fontseré En el Instituto de Estudios Nortea­ mericanos, en la Via Augusta, se puede ver la muestra fotográfica N ew York, vista i viscuda, de Carlos Fontseré. Fontseré que vivió 22 años en Nueva York, donde hizo de taxista muestra su obra fotográfica, que califica como cuatro maneras de ver la ciudad y cuatro formas de vida dispares. Font­ seré, además, ha sido cartelista, ilustra­ dor y ha realizado 42.000 fotos.

Conferencia s droga», en L A las 8 de la tarde, a ferencia sobre la drog¡ nacional Tirso de Molir a cargo del presidente ATS y Diplomados en Barcelona, el doctor F Bañólas. La presentac renciante corre a carg Ignacio Rubio Fernáni rencia está organizada ~~ Mina. Al final de la misma habrá un co­ loquio con el público asistente.

TVE - MIRAMAR 19/10/82

17:00 h.

"ART FLASH”

Antoni Bartomeus

Reportatge de l'exposició: Nova York vista i viscuda per Carles Fontseré - realització Octavi Martí


Girona - art 1 6 /

lo s

s itio s

16 de Octubre de 1 9 8 2

New York, según Fontseré

R ecordam os a nuestros lectores, que en el Instituto de E studios N o rtea­ m ericanos de B arcelona, sigue la exposición fotográfica de Caries F ont­ seré, sobre su visión personal y artístic a de la ciudad de N ueva York. Un deleite estético y una evidencia de las posibilidades que la c á m a ra tiene al servicio del arte.


RADIO NACIONAL

21/10/82

22:30 h.

"Cultura-^” C» Fontserè entrevistat per Roser Baró, Robert Saladrigas i Lluis Quinqué Tema: Exposició de fotografies "Nova York vista i viscuda”


E l llib r e catata York vista I viscuda», de Caries Fontserd «Nbvb

/ O I G A

/

P ro g ra m a ció n lu n e s a v iern es: 05.00 - LA MAÑANA ES NUESTRA 09.00 - A MI MANERA 10.00 - RADIO FEMINA 13.00 • A QUIEN FELICITAMOS HOY 14.00 - INFORMATIU DEL MIGDIA 14,3* - CAFE DE LAS ^ 17,30 - CADA TARDE 20.00 - CONTRASTE DE PARECERES 21,30 - LA NIT - DEBATE RADIO 23,00 - CANCIONES PARA DESPUES DE UNA DECADA 24,0C - BARCELONA AYER 01.00 - ENTRE TU Y YO. ...y lo s sá b a d o s, a p artir d e la s 14,30y h a s ta la s 24 h o ra s d e l d o m in g o = CAP DE SETTMANA.

13/10/82

17:00 h.

"Café de las Ramblas"

C. Fontseré entrevistat per Fernando del Collado, Manuel Bernat.

Tema: exposicio de fotografies

"Nova York vista i viscuda"

O iga lo que m ás suena... y p u n to

Ba r c e l o n a

Carles Fontserè aquest tan bon cartellista dels temps de la guerra civil espanyola, n'ha viscut de totes. Sortit del» camps de concentració fran­ cesos, als seus vint-i-tres anys, primer a Paris i després a Nova York hi feu pintura de cavallet, hi dissenyà decorats 1 vestuaris, il·lustrà I edità lli­ bres per a bibliòfils amb ai­ guaforts i litografies, I durant tcétze anys, del 1960 al 1973, es dedicà a la fotografia, pre­ nent com a tema l'home del carrer. N'ha fet unes 4 2 .0 0 0 a Paris, a Londres, a Roma. a Ciutat de Méxlc, a San Fran-; cisco, i a Nova York —on hl havia fet de taxista tam bé—. De les fotografies fetes a Nova York en presenta ara una Exposició, a I'Institut d’Es­ tudis Americans de Barcelona —Via Augusta, 123—, s'inau­ gura aquest vespre de dijous 5— i amb aquest motiu ha escrit un magnífic ilibre-catàleg de 56 pàgines en el qual a més a més de repro­ duir-ne una pila, hi fa els co­ rresponents comentaris. N'hi ha del Central Park —que té 3 4 0 hectáreas com 3 4 0 Illes de cases de i ’Eixample barce­ loní, I deu vegades el nostre Parc de la Ciutadella—; hi surt el M O M A —Museu d'Art M o ­ dern de Nova York I el Salva­ dor Dall del 1966 que va reu-; nlr tres mil espectadors al co-* liseu del Philarmonic Hall dal Lincoln Center; els 2 0 .0 0 0 es­ ta b lim e n ts que serveixen menjar i begudes a Nova York peró on no s'hl pot beure vi, I malgrat tot hi ha el bum, borratxo empedreit, xacra so­ cial característica da la ciu­ tat... Carles Fontserd ha fet ja algunes exposicions de les seves fotografies úniques francament, a Terrassa, Gi­ rona, Banyoles i a Barcelona mateix, I també a Estocolm, però aquesta d'ara de la Nova York vista I viscuda val la pena de no deixar-se-la perdre. Aquest llibre - catàleg ha es­ tat Imprès a Graficolor Banyo­ les i en fa la presentació John S. Zvèreff, director executiu que és da l·lnstltut d'Estudis Nordamericans.

J. V.


Tres décadas de la ciudad

«Nova York, vista i viscuda»en imágenes por el cartelista Caries Fontseré «Nova York vista i viscuda», muestra que se exhibe en el Instituto Americano de Barcelo­ na, recoge en ciento se­ tenta imágenes más de veinte años de vida del cartelista catalán Caries Fontseré en la mayor ciudad de los EE.UU.

«La vista más hermosa del mundo», según Fontsere: los rascacielos, y una imagen de como se construyen. A la izquierda, una visión de los años de la «Caza de Brujas».

BARCELONA Caái dos centenares de foto­ grafías de N ueva York se expo­ nen estos días en la sede del In stitu to N o rtea m eric an o de Barcelona. El hecho no tendría excesiva im portancia —quien más quien m enos ha hecho su viajecito chárter a la ciudad del Hudson con la Instam átic a m a n o - de no m ediar la perso­ nalidad del autor. Se llama C ar­ ies Fontseré, era un artista fa­ moso a los 20 años, fue autor de los prim eros carteles prore­ publicanos que aparecieron en los muros de C atalunya al esta­ llar la guerra y se conoce a fon­ do la mayor ciudad de los EE.UU. A sus 66 años, Fontseré es un personaje que representa diez menos, adem ás de desbor­ dar entusiasm o y una extraña vitalidad. T ras más de tres dé­ cadas de exilio en M éxico y EE.U U ., en 1973, regresó a C a­ talunya y actualm ente reside en Porqueres. H a sido dibujante —se estrenó haciendo «ninots» en El Correo Catalán de los pri­ meros años 30—, ilustrador, pin­ tor, cartelista, director de una agencia de publicidad, director de una revista, fotógrafo... A N ueva York llegó a principios de los años SO para una estan­ cia corta. «Pero Jaume Miravitlles me djo: ¿P er qu¿ no et que­ das? Y me quedé, junto con mi

mujer, Terry, que es neoyorkina de padres catalanes». Del 51 al 73, una de las va­ riadas ocupaciones de Fontseré fue la fotografía, «siempre en blanco y negro y con un cámara Rollei». En ese tiem po plasmó 9.000 imágenes «que tengo en c*sa clasificadas, porque yo soy muy desordenado con mi vida, pe­ ro muy ordenado con mi traba­ jo». Y de esas 9.000 ha selec­ cionado las 1 /U que compóñe'n la exposición que ha organiza­ do el Instituto A m ericano con el patrocinio de B anca C atala­ na. «Nova York, vista i viscuda», se articula en varios bloques te­ m áticos que corresponden va­ gam ente a los cuatro domicilios de los Fontseré en N ueva York. «Los dos primeros, 145 East 25 Street y 10 East End Avenue, en los años 50 estaban en la parte más residencial y sofisticada de la ciudad. Fue como el primer deslumbramiento y la realización

social». A esta época corres­ ponden instantáneas de Dalí, Victoria de los Angeles, La Chunga, A ndrés Segovia, Igna­ cio A ldecoa, cenando en casa de un Fontseré con perilla mefistofélica. «Luego vino 341 West 46 Street, en los 60 y en pleno M anhattan, al lado de todo el bullicio de los cines y cabarets. Y, por últim o, 510 Broome Street, en el Soho, ya con el hippismo y muchos artistas instala­ dos en el barrio, donde redescu­ brimos una serie de valores». Raimon cantando en una igle­ sia am ericana, M iralda o Muntadas en su faceta neoyorquina son producto de esta etapa. Y en torno a los domicilios, negros, chinos, bohem ios, bo­ rrachos, nieve, luces de neón, tráfago, bañistas, desfiles, co ­ mercios, abigarram iento:, el ca­ lidoscopio de la gran ciudad.

Sergio Vila-San-Juan


TVE - MIRAMAR 1/11/82

llfsOO h.

"TROBADA”

Reportatge i entrevista de Carme Olle Tema: Exposició de fotografies Nova York vista i viscuda per Caries Fontserè


M

a r ía

G o rg u e s

Hace ahora un año que salió por primera vez a las ondas de Ràdio-4 «De bona l/una» y, trescientos se­ senta y cinco días más tarde, ha entrado en una nueva fase. Se trata de una bona lluna creixent, con tantas novedades: en prientrado a formar parte de once y media a dos de la • la noticia desde donde Vll Ó: 30 h. <a Sam pere en la unidad ipos para la «aventura de C. Fontseré conversa amb iólogo Joan Senent Josa, *, conducidos por Jaum e Maria Gorgues. Tema: exposició ira de las estrellas» con el ntre tanto, los cuentos de fotografies de Nova York, ñas se mantienen con hismás diversa procedencia, i la biografia d'un artista. lluna» está dirigido y pre­ s con Josep Adell.

/8 2


24

Nueva York, vista y vivida por un fotógrafo catalán C. S U A Y Una valiosa y revelado ra ex­ posición fotográfica del artista catalán Caries Fontseré m ues­ tra, en el Instituto Am ericano de Barcelona, los cuatro p erío ­ dos de su vid a en la ciu dad am ericana. La exposición consta de 170 fotografías que dan cuenta de las etapas vividas por Fontseré en sus 22 años en Nueva York. La m uestra resulta de un gran valo r, tan to por sus m é rito s téc n ic o s co m o p or el d o c u ­ m e n to social q u e c o m p o rta , m a n ife s tá n d o s e la a g u d a y sensible observación del artis­ ta, en la captación de rostros y tipos hum anos que son la ciu­ dad m ism a, así com o de los am bientes y connotaciones de M anhattan, el Barrio Hispano, H a rle m , C h in a to w n o L ittle Italy. Nueva York d eb e co n tar­ se entre los sitios d e los que m á s se h a b la y m e n o s se conoce; Fontseré ha acom eti­ do la em p res a de retratar esa « cam biante y h áb il p re s tid ig i­

ta d o ra d e v a lo re s» , co m o la

define, con una personal p er­ c e p c ió n d e la r e a lid a d q u e respeta, em pero , las múltiples realidades que form an ese to­ do casi incom prensible. La suya es una fo to g ra fía q u e p o d ría lla m a rs e «de to ­ m a» , ya q u e el t r a b a jo d'e la b o ra to rio p asa a se g u n d o plano revalorízando la im p o r­ tancia del «instante» de con­ tacto entre el sujeto y la c á m a ­ ra; debe destacarse el uso de las p o s ib ilid a d e s e x p re s iv a s del blanco y negro sum ado a un im p ecab le trab ajo de co m ­ posición y en cu adre, virtudes a las que se sum an la espo n ta­ neidad del repo rtaje de calle (ese especial sentido del m o­ m ento) y la profundidad de la indagación psicológica. Tem áticam en te, los perso­ najes m arginales (una a d m ira ­ ble secuencia de «borrachos»); la irónica m irada sobre la alta burguesía y el brutal contraste e n tr e los ra s c a c ie to s y esa g e n te q u e , e m p e q u e ñ e c id a

por aquéllos, es rescatada por la cám ara, conjugan en p re­ sente la observación de G arcía L o rca: « En n in g ú n s it io s e s ie n te c o m o a llí la a u s e n c ia del espíritu».

P rim er y ap asionado cartellsta d u ra n te la G u e rra Civil, que forzó su exilio, la persona­ lid ad de C a rie s F o n tse ré, se canaliza por ricas y diversas facetas creativas: pintor, g ra ­ bador, escenógrafo, dibujante, fotógrafo...; ha vivido en Fran­ cia, M éjico y Nueva York, luga­ res todos en los q ue ha d esa­ rrollado una actividad sin p au ­ sas. Su lib ro de lito g ra fía s y aguafuertes «La fi d el m ón a G iro n a » , e d ita d o en los c o ­ m ienzos de su vida en Francia, y la serie de pinturas « C a sa s c a ta la n a s junto al mar», reali­ z a d a y e x p u e s ta en N u e v a York a com ienzos de los años 70, hablan del espíritu catalán que alienta en to d a su obra. Desde el año 1973, en que regresa a Catalunya, estab le­ ciéndose en P orqueres, G iro ­

na, donde m onta su taller de pintura, litografía y el lab orato ­ rio fotográfico, realiza in n u m e­ rables exposiciones de pintura y fotografía entre las que des­ taca una antològica de pintura en Barcelona, otra en Olot, y la nueva versión de C arteles R e­ v o lu c io n a rio s p e rd id o s , ex­ puesto en la Fundación M iró, en 1981. Y los excelentes re­ portajes fotográficos efe ctu a­ d o s p a ra R T V E . D u ra n te el reciente mes de septiem b re ha p a rtic ip a d o en la ex p o s ic ió n «Nueve fotógrafos catalanes» en Estocolmo. En la e x p o s ic ió n q u e c o ­ m entam os aquí, las obras án acom pañ ad as de unos textos d e l p ro p io a u to r q u e a sus objetivos de aclaración históri­ ca, unen el valor de la síntesis: 726 líneas bastan para brindar al espectador la d ocum en ta­ ción suficiente. Caries Fontse­ ré lo g ra c o m u n ic a r así «una fa n tá s tic a a v e n tu ra h u m a n a q u e no c a m b ia rá p o r n ad a en el mundo».

En Is fotografía superior, los hispanos de Nueva York conservan su lengua y sus costumbres, concentrados en el East Harlem. Abajo, Bianca y Geoffrey, habitantes del Soho


AVUI, dimecres, 10 de novembre del 1982

Nova York vista per Carles Fontserè «Greek and Yugoslav family», fotografia feta a Coney Island

«Mount Morris Park», g a Harlem 5 urant tot aquest any 1982, la fotografia ha estat possi­ blement l’expressió artística més privilegiada i atesa per les galeries i sales d’exposicions barcelonines. Per aquest motiu ens podem alegrar ara mateix de les nombroses iniciatives, públiques i privades, que han contribuït a revalorar la foto­ grafia com a obra d’art pensant en el gran públic. Avui mateix, l’ample i variat panorama foto­ gràfic que hem pogut conèixer fa tan poc temps encara s’estén amb una exposició interessant sobre la ciutat de Nova York i la seva gent, realitzada per Carles Fontserè i presentada a l’Institut d ’Estudis Nordamericans.

D

Més conegut com a pintor i 5 dibuixant, i especialment com

a cartellista durant la guerra civil espanyola, Fontserè no és amateur de la fotografia, sinó un professional de la premsa, en la qual ha realitzat una munió d’articles-reportatge. Atret pels paisatges urbans d’Europa i Amèrica, ha retra­ tat, a més de Nova York, altres grans ciutats com París, Roma, Londres, Mèxic, San Francis­ co, etc. i ha aplegat al llarg d’una trentena d’anys un total de quaranta-cinc mil fotografi­ es. Amb tot això, la metròpoli nord-americana significa per a Fontserè alguna cosa més que una capital, ja que hi va viure des del 1951 fins el 1973, l’any de la seva tornada a Catalunya. En la introducció del catàleg, editat per a l’exposició, Fontse­

rè expressa la seva manera de sentir aquella gran urbs i con­ fessa que aquell període fou per a ell «una fantàstica aven­ tura humana que no canviaria per res del món». Més que per la configuració física o externa de la ciutat, l’artista s’interessa particular­ ment per la gent que hi viu i hi treballa, i posa la retina en pas­ seigs, carrers, places, monu­ m ents, cafès, restaurants, museus i esglésies, freqüentats per una fauna humana virolada i interessant, autèntica prota­ gonista de les imatges. Sota el títol de «Nova York vista i viscuda», Fontserè pre­ senta al públic una visió perso­ nal de la vida novaiorquesa a través de les seves pròpies ex­ periències quotidianes, que de­ fineix com «un assaig vivencial en quatre aspectes: quatre con­ juntures entre el 1951 i el 1973, quatre maneres de veure-hi, quatre formes de vida desigual en sengles domi­ cilis diferents». Efectivament, el recorregut proposat pel muntatge segueix cronològicament els canvis de casa de Fontserè a través de la ciutat, des de la zona residenci­ al i elegant del East River, pas­ sant pels carrers populars i con­ correguts del West Side, fins a arribar per fi al Soho, barri des­ cobert per l’autor molt abans que artistes i galeries d’avant­ guarda el posessin de moda. Per tal que la seva visió no re­ sulti incompleta, Fontserè ha recollit les imprescindibles «excursions» al port, a Wall Street, a Harlem, a Chinatown, al barri dels residents portoriquenys, a la Little Italy i a Coney Island, que ell en diu la Barceloneta novaiorquesa. En totes aquestes imatges, autèntics docum ents del

nostre temps, s insisteix no en l’aspecte gegantí i tot sovint aclaparador de l’entom ar­ quitectònic sinó, com ja he dit, en l’aspecte humà, és a dir, en la presència de centenars de rostres, gestos i persones pro­ cedents de les ètnies més di­ verses. Allò que interessa l’hu­ manista Fontserè és tot l’esce­ nari quotidià immens, pel qual desfilen transeünts, financers, obrers, predicadors, enllustra­ dors, cantants afro-cubans, borratxos, venedors, etc.; en definitiva, tot allò que forma l’essència de la vida novaior­ quesa, amb unes característi­ ques que determinen la indivi­ dualitat i l’originalitat dels seus barris diversos. Cada clixé és un instant de vida en què s’a­ cull el moment precís, quan l’ambient o l’indret formen una relació estreta amb els per­ sonatges retratats, capaç de mostrar-los en la més plena autenticitat. Per tot plegat, l’exposició constitueix un reportatge apas­ sionat sobre el mític Nova York dels anys cinquanta i seixanta, naturalesa viva de la societat novaiorquesa, reflecti­ da en imatges plenes de realis­ me, on l’autor ha sabut tenir cura tant de la tècnica com de la composició. El catàleg, elaborat amb la mateixa estructura que el mun­ tatge, reprodueix els comenta­ ris que s’inclouen en l’exposi­ ció i recull una àmplia sèrie de les fotos presentades, fotografi­ es que, per dissort, han perdut un xic de qualitat en el procés d’impressió. Marie-Claire Uberquoi

In s titu t

d ’Estudis NordAmericans Via Augusta, 123. B-6


COL·LABORACIONS

GIRONA, 1 9 8 2 31 D'OCTUBRE SEPARATA DEL N ° 1 145

P

U

N

REPORTATGES

T

PROGRAMES TV. ENTRETENIMENTS

DIARI S

U

P

L E

M

E

N

T

D

E

L

D

IU

M

E

N

G

E

Exposicio Fontseré Barcelona El polifacètic cartellista, pintor, fotograf, creatiu en si, Carles Fontseré, exposa durant aquest mes d'octubre-novem bre una selecció de fotografies, sota el títol «Nova York vista i viscuda», a l'In stitut d'Estudis Nord-americans, en plena Via Augusta barcelonina.

No existeix un sol punt de vista per a copsar Nova York. Font­ seré la veié així...

Tal com ell m ateix diu en la presentació, «no pre­ ten c, ni de bon tros, mostrar la vera im atge de Nova York. A través de l'ull de la m eva càmera l'única inten­ ció ha estat retenir un docum ent social, parcial i personalíssim d'un tem ps viscut». Per a uns és la ciutat de la llibertat, per a d'altres, vinguts d'arreu de totes les na­ cions, significa quelcom més que el lloc de treball. Per a ell, «és, primer que to t, la ciutat natal de la m eva dona, on ha com partit durant una colla d 'anys el ritual quotidià de l'existència. A més, ha estat un assaig vivencial en quatre actes: quatre conjetures entre 1 .9 5 1 i 1 .9 7 3 ; quatre maneres de viure-hi, quatre form es de vida dis­ pars en sengles domicilis diferents, to t plegat en una aventura humana que no canviaria per res del món».

Park Avenue: les altiroses catedrals blanques del capitalisme animen la fe dels qui arriben al país amb el delit de fer diners

I és veritat. Les fotografies de Fontseré que tenim ocasió de contemplar en aquestes dates són, a més d'una vivència i un exili personal en la gran urbs novaior­ quesa, un fidel reflex que l'ull de la seva càmera ha cap­ tat per llocs tan distanciats com el Central Park o Coney Island Beach. La imatge de carrer, espontània, ràpida i amb visió oportunista, és la que Fontseré ha posítivat. Tenim , doncs, per un costat l'experiència i vivència per­ sonal d'un català a Nova York i, per l'altre, la d'un fo tò ­ graf que ha sabut captar aquesta essència que és tan di­ fícil de trobar a la ciutat dels gratacels. Un combinat realm ent suculent í explosiu, i amb to t m ereixem ent, presentat a casa nostra.

UNA VIDA AVENTURERA El «boom» de la construcció: malgrat que els últims vint anys s'han edificat més de 20 0 torres monumentals per a oficines, la demanda continua.

Antoni Muntadas, un català al Broadway novaiorquès; intel·lectuals i artistes idealitzen al Soho el seu propi marginament

Carles Fontseré nasqué a Barcelona el 1 .9 1 6 i començà a dibuixar quan tenia vint anys, en plena guer­ ra civil espanyola; destacà en aquest camp com a carte­ llista. S'exilià a França, ja que va pertànyer a l'exèrcit re­ publicà, i visqué molts anys a París i Nova York. Ha il·lustrat i editat llibres per a bibliòfils, a més de decorar diverses obres de teatre a París i Nova York, sense dei­ xar mai de banda la pràctica de la fotografia, la qual li perm eté de conservar un arxiu realment notable de cli­ xés impressionats de totes les ciutats que visità. L'any 1 .9 7 3 torna del seu exili cap a Catalunya; actualm ent resideix a Banyoles. Ha exposat diverses vegades en col·lectives, ta n t fotogràfiques com de pintura, i ha pu­ blicat alguns reportatges a rotatius catalans. Com a dar­ rera exposició, la de «Nou fotògrafs catalans» a Cambra Obscura d'Estocolm.

M o isè s Tibau J o a n C o m a la t.

Els suburbis de la 5 a avinguda i 1 32 st., la ratzia urbanística ha trencat el nervi cervical de la protesta negra.

A Small's Paradise i 144 Street el joc continua i la unió entre els negres és ben efectiva, encara que els burgesos de color hagin desertat per integrar se en altres indrets de la ciutat


TVE

-

A er T t *sh -

M IRA M A R

C fc 3 ^ !^

h.

ñ

2 ./

i/ 8 z

2 .

( W i't b v » \ ^ É ^ ^ tK v y iis u iS O I i 7. " - : .

I)-.;.:' *r:; r/a-

‘ 11

cl i .

, c'·’.t:···.· n t

h r. o t*. v i - i . ' . o i \ ; C .. n t

doñat,

o . i r i c . ■u c o t e e s

i

protí-.¿¡o;ai*t-<s . I ,

ja

i tu rar-n os

F i l m a c i ó : CARTJL13

u r r . m s , h i h« hrgvrt u n e s i r ^ t ^ e s de 1:. m? n x-í

i_uo ü ' h - n

i v Eunt grott g o n i s t e s .

A r r~, u n co ;i p a s s a t ab stra cció

s

el

s&u n o m e n t ,

podes1 f e r una c e r t a

s in p le m e n t en l e s

im atges.

Son a q u e s t o s .

(3C")

A._~3. D i r e c t e E l tema que e s la

f"& ~ £

pregunta

p la n teja ,

lògicam en t

é s : hem v i s t

¿e e l d e l

ca rtellism e

c a r t e l 1 i eme ^ o l í t i c

p o lític.

?

CARLES FONTSERE A .3.

S irecte

,

A m és d ' e s c e n ò g r a f , costat p a ís.

g

- e

d ib u ixan t

i

fotògraf,

de J o s e p R enau, un d e l s màxims e x p o n e n t s Só n b e n c o n e g u t s

els

seus c a r t e lls

l'&

T

-

Com

e n te n s un c a r t e l l

-

Com

entens e l s

-

Què

e n p e n s e s de l a

-

Per

què ha d e s a p a r e g u t

-

Pel

que sem b la

C arles F on tseré

és,

del ca rtellism e

durant l'è p o c a

de l a

al

d'aq u esl|

R epúb lica

iS

ca rtell

p o lític

c a rtells

(i

p o lítics

sim ilitu d

q u e hem v i s t

entre

e l d ib u ix

m algrat t o t s

tots els

aquest d ies ? ca rtells

?

?

els

m i t j a n s de c o m u n ic a c ió )

el

c o n t i n u a e s s e n t n e c e s s a r i a l 'h r a d ' u n e s e l e c c i o n s .

De t o t a m a n e r a , co n v ertir-se

el

c a r t e l l ha p erd u t f o r ç a p e r e l l m a t e ix ,

per

e n u n c o m p l e m e n t d e t o t a u n a c a m p a n y a de v e n d a d e l

p r o d u c t e que e s d e s e n r o t l l a - 3£fx C r e u s e n l ' e f i c à c i a cJ

Continuem e l

t ijL t .

p r o g r a m a .................

a tots

n iv ells

de l ' a c t u a l f t j

C

Rosa. N o v e l l

^ rt

i

ca rtell?

per t o t s

e l s m itjan


B

lS

R

T

A

D

l


EL VAIXELL BLANC BARCELONA

Secció Artística Literaria, de VAteneu Enciclopèdic Popular I H Y - 3 - NT 19 - MARÇ— ABRIL • 1983 .


EL PERQUE DE L’SPECTRUM El naixem ent, ara fa d o s anys, d 'un a galeria d'art especialitzada en fotografia no significava ni un fet aïllat ni una m oda passatgera. Era a l'am bient de la jove fotografia gironina la n ecessi­ tat de disposar d 'un espai on es realitzessin c o n ­ tinuadam ent ex p osicion s fotogràfiques, on poder relacionar-se i, en definitiva, portar a term e una sèrie d 'activita ts m és d 'a co rd am b el que havíem desco bert que es feia, ja fa a n y s, a l'estranger. No va ser casualitat que diferents fotògrafs coin cidíssim en la idea de m untar una galeria fo ­ togràfica, m àlgrat que per problem es individuals fó ssim definitivam ent tres co m p a n y s, Q uim B osch , J o a n Co m alat i el que subscriu, els qui la portàrem a term e. S 'a c o n s e g u í un local i el s e ­ güent pas fou con nectar am b persones que po, gu essin ajudar i assessorar. Es tractava de l'A l­ bert G u sp í i la Sandra S olso n a , que havien en ge­ gat am b la Galeria S pectrum de Barcelona i la pri­ m era experiència a l'E sta t espan yo l, i que ja a leshores gaudien de reconeixem ent interna­ cionals per la seva ta sca de culturalització f o ­ togràfica, tant històrica co m artística. A m b el

fúl·llTDiAF?! - 2 2

seu suport no fou difícil triar el nom de la sala g i­ ronina que, a m és a m és, tindria com pleta lliber­ tat organitzativa i decisiva. L'estructura es perfilava am b uns objectius clars: la divulgació de la fotografia com a fe n o ­ m en creatiu i cultural, i la recerca d 'un públic que valorés i s'in tere ssés per al iniciativa. A d o s anys de la primera inauguració, am b l'ex p o sició d'en Franco Fontana, la ta sca no ha estat fàcil. Però la resposta en augm ent dels afeccio n a ts ens ha obligat a obrir n oves àrees d 'a c tu a c ió , c o m l'a s ­ sesso ram ent didàctic i la recent inauguració de la biblioteca especialitzada. S o m c o n scie n ts que la fotografia té un sector social reduït i limitat, però la nostra finalitat i m és gran il·lusió és facilitar a tothom qui vulgui endinsar-se en el m ón de la im atge els elem ents històrics i culturals del que é s i ha estat tS fotografia.

Ramon Panosa Codirector de la Galeria Spectrum Canon Girona


Casi medio siglo después del primer cartel, durante la República, Caries Fontseré vuelve a ser autor del que hoy anuncia el VI Congreso de la CNT-AIT en Barcelona. Creador múltiple, artista nómada y apasionado, el carácter liber­ tario queda impreso en las grandes y pequeñas cosas de su vida.

Caries, Fontseré.

Dos carteles propagandísticos de FAI y CN T realizados por Carlos Fontseré en 1936 y 1982

.

\

cincuenta años de cartelismo La República, la guerra, el exllis Zljuventud trasplantada. Francia, Méjico, EE. Unidos. Su Catalunya, la vuelta. Pare­ ce que infinidad de colores se amontonan en la memoria óe este catalán Increíblemente vi­ tal que, con paso de chaval, va y viene en tre su casa y su estudio, estéticamente ubica­ dos en una loma de Porqueres a la vista del lago de Banyoles, en Glrona. Pese a la Im portancia del cartelismo la multiplicidad del quehacer artístico de Fontseré su pera partlcularizaclones. Desde su regreso definitivo vive y trabaja en Porqueres, don d e EL N O T IC IE R O U N I­ VERSAL asistió a un fascinan­ te desfile de obras en sus talleres de pintura, grabado y fo to g rafía y escuchó la voz segura de aquel joven que cruzó a pie la frontera junto al presidente Companys y Tarradellas: «luego d e estar c o n las B rig a d a s Intern acion ales m e h allaba c o n el E sta d o M ayor de la D C A c u a n d o Ja u m e M iravitlles, q u e era c o m is a rio de P ro p a g a n d a d e la G en eralitat m e so lic itó al G e n e ra l Ju ra d o p a r a q u e c o la b o r a r a e n el C o m it é d e P r o p a g a n d a q u e m an d a b a Ju an N egrfn, a fina­ le s d e l 3 8 . A l p o c o t ie m p o ca y ó B a rce lo n a , d e lo q u e m e enteré en F ig u e ra s y h u b o qu e retirarse...».

-¿ C u á le s hablan sido sus pasos anteriores y su relación con Miravitlles? - Y o era dib ujan te y m ie m ­ bro fu n d a d o r d el S in d ic a to d e D ibujantes, q u e era a p o lítico hasta q u e en una A s a m b le a en el A te n e o P o p u la r se d e c id ió entrar en la U G T . A u n q u e voté p o r la C N T ... E l 19 d e ju lio o rg a n iz a m o s un C o m ité R evo ­ lu cio n a rio y yo h ic e el prim er cartel. C o m o a e s e le pu sieron

Carlos Fontseré, cartelista, lotógralo y que opina que el arte abstracto es un fracaso como vfa artística de comuni­ cación. (Foto: Manuel Serra)

la s s ig la s d e U G T , y o q u is e h a ce r otro para la C N T -F A I de C a m b ó , q u e e s t a b a en V ia Layetana. Lu e g o m e pid ieron para la G en eralitat y ahi c o n o ­ c í a M iravitlles, q u e m e b u s c a ­ ria d o s a ñ o s d e sp u é s. «Ya d e sp u é s en los C a m p o s d e C o n c e n tra c ió n en F ra n cia un g ru p o d e a rtista s: C la v é , F lo r e s , V ila d o m a t y o t r o s , c o n s e g u im o s q u e g e n te d e P e r p ig n a n r e s p o n d ie ra por n osotro s y p u d im o s salir. J u n ­ to c o n C la v é h ic e una e x p o si­ c ió n d e d ib u jo s d el C a m p o en P erp ig n a n , luego, ya re la c io ­ n ad o, p u d e Co m en zar a tra b a ­ jar. H a c ia una e s c e n o g r a fia s e m a n a l en la “ B o it e d e la N uit” y trabajos para el C a s in o d e C a n e t Plage. A l estallar la guerra m u n dia l tuve q u e ir a

v e n d im ia r al c a m p o , d o n d e h ab la un gru p o d e ana rq u ista s del A te n e o Lib erta rio d el C lo t “ S o l y V id a ”. H ic e g ra b a d o s, litografías, en el taller d e Jo u vet d o n ó e trabajaba P ic a s s o y lu e g o , p in tu ra en m i p r o p io taller. L a s h istorietas o “c ó ­ m ic s ” m e perm itieron vivir y c o n se g u ir p e rm iso d e trabajo. P a rtic ip é en m u estra s c o le c t i­ va s d e g ru p o s lib ertarios. Si, he Intentado, y c re o q u e c o n ­ se g u id o , c o n se rv a r m i espíritu catalán, fu n dam en talm ente en E E .U U . H abla h e c h o tam b ién la esce n o g ra fia y ve stid o s d e “ N uestra N a ta ch a ” d e A le ja n ­ dro C a s o n a , para Jea n C a m p q u e la tra d u jo al fra n c é s . Y re c u e rd o c o n c a riñ o la s Ilus­ tra cio n e s para una e d ic ió n d e

“ Fu en teove ju n a ” d e L o p e de Vega, junto a Rafael T a s is q u e c o m p a g in a b a los textos». -¿ E x is te e l a n a r q u is m o hoy? ¿ D e q u é form a? ¿ Y c ó m o ve usted el presen te? - L a s r e a d a p t a c io n e s s o n m uy d ifícile s p o rq u e c o m o ya dije, uno vivió otro tiem po. Y en m i c a so , m e form ó p rá cti­ c a m e n te , p o r .m i e ó a d , en F ra n c ia . ¿ E l a n a rq u ism o ? El ser libertario, diría yo, e s una filo s o fia , u na fo rm a d e v id a . S i, e s c ie r to , q u iz á s q u e yo tenga una c o n d u cta libertaria. No he a n d a d o po r lo s p a rti­ d o s. M e repu gna n las id e o lo ­ g ía s q u e op rim e n la in d iv id u a ­ lid ad . P olitica m e n te , el a n a r­ q u ism o dejó d e ten er influen­ c ia lu e g o d e lo s s u c e s o s d e m ayo d el &7. AHI, c re o , q u e la victo ria so c ia lista o c o m u n is ­ ta, fue una victo ria q u e im p u ­ so un se n tid o n ó rd ic o , d e m as ific a c ió n . D e d is c ip lin a qu e yo no c o m p a rto . L o im p o rta n ­ te es la a u to d iscip lin a . P e ro e x is te un e s p íritu lib e r ta rio qu e es cre a tiv o y va lio so . A h o ­ ra yo soy m ás e sp e c ta d o r qu e a ctor. Q u izá s p o rq u e los a c to ­ res ó e a ho ra so n gente q u e se ha fo r m a d o d u ra n te el fra n ­ q u ism o y el d iá lo g o e s difícil. Y o m e e n t ie n d o m e jo r c o n o tra g e n te . P o r e je m p lo , no en cu e n tro n a d ie q u e se a v e r­ g ü e n c e d e h ab er c u m p lid o el s e r v ic io m ilita r c o n el fra n ­ q u is m o . Y e s o m e p a r e c e inaudito. ¿ C ó m o se va a servir e n la s a r m a s d e q u ie n h a a se sin a d o y o p rim id o un p u e ­ b lo ? C r e o q u e «el se r lib erta ­ rio» tiene un m ensa je q u e d e ­ b e se r e s c u c h a d o . E n c u a n to a h oy, q u is ie r a s e r o p tim is ta . C o n q u e se c a m b ie p o c o ya se h a b rá g a n a d o a lg o . P e ro el m u n d o va h a cia la so c ia ld e m o cra cia ... C la u d io S u a y

propaganda El mismo hombre. El que hizo e! primer cartel revolu­ cionarlo que anduvo por las calles de Barcelona en el a ñ o 3 6 y el q u e a h o r a , cuarenta y siete años des­ pués, co m p on e el cartel que anuncia el VI Congreso de la CNT que esta semana se celebra en Barcelona. El cartelism o llegó a consti­ tuirse en elemento funda­ m ental de propaganda. Una lectura sociológica de su contenido explicarla di­ versas etapas de la historia política española. En estos momentos, Car­ ies Fontser ha finalizado una serle de carteles solici­ tados por la Generalitat pa­ ra una campaña de divul­ gación de la H isto ria de Catalunya. «Yo h e p u e sto a m or, ve rd a d e ro a m o r en q u e llo s q u e re a liza b a p a ­ ra M iravitlles. E ra n m i c a u ­ sa. A h o ra m e lo s han s o lic i­ tado, ju stam en te p o r h ab er a id o aq u el ca rtelista d e la R e p ú b lic a . Y o m e s ie n to h on ra d o . M e reviven a q u e ­ llo y e n tie n d o q u e c o la b o ro en un h e c h o c u ltu ra l; no p o lítico . «El a rte a b s tr a c to , q u e ha s id o v a n g u a rd ista y m uy u t iliz a d o e n la é p o c a d e F ra n c o , no ha s id o ten id o en cu e n ta p o r la izq u ierd a . C r e o q u e en c ie r to m o d o e s u n f r a c a s o c o m o v fa artística d e c o m u n ic a c ió n . E s q u e c u a n d o s e q u ie re h a b la r a la s m a s a s no s e h a b la en abstracto.»


BARCELONA, 12-16 ENERO 1983


HOY Felicite Santos: Cecilio, obispo y Santa Brígida.

Actos E L T O R M E N T O Y EL EXTASIS. - A las 22 horas,

en el Instituto Francés de B arcelota (Moià, 8), proyección de la película El torm ento y el é x ta sis de Carol Reed. P R IM ERA M U E S T R A DE E S C U L T U R A Y PIN­ T U R A DE L A UN IVERSI­ D AD N O VA. - En la calle

Tantarantana, 11, se expone una muestra de es­ culturas y de pinturas de la Universidad Nova. De 10 .3 0 a 13 .30 por las ma­ ñanas y de 1 6 a 20 por las tardes. OLEO S DE FR AN ­ C IS C O CALABU IG . - En la

galería de arte de Llúria se exponen pinturas de Fran­ c is c o Calabuig. Oleos de paisajes impresionistas de la vida rural. Abierta por las tardes. (Roger de Llúria, 114). H A R O LD PINTER: P R O B L E M A S DE T R A ­ D U C C IO N Y DE P U E S T A EN E S C E N A . - A las 19.30

horas en el Instituto Britá­ nico (Amigó, 83), mesa re­ donda sobre Harold Pinter. Intervienen Eugènia Casa­ novas, directora de L’Amant, Jane Cowin, ase­ sora de la versión catalana de L’Amant, y Marta Pessarrodona, autora de la misma. ■ UN VIA TG E A L’EUR O PA SUBTERRAN IA. - A

las 19 .30 horas, en la sala Ramon Fuster del Colegio de Doctores y Licenciados, conferencia audiovisual a cargo de Qulm Monturlol bajo el título de Un viatge a l’Europa subterrània, visión panorámica de la espeleolo­ gía. EX P O S IC IO C A R T O FILA. BAR CELO N A 1 9 0 0 -1 9 2 0 . - Alas 19.30 horas se inaugura la Expo­ sic ió Cartò fila, que pre­

senta diversas imágenes de Barcelona a través de tarjetas postales, desde el año 1 9 0 0 hasta el 1920 En el Ateneo Enciclopédico Popular (Montalegre, 5) También se hará la presen tación pública de cuatro postales dibujadas por Caries Fontseré, conmemoràïïvas ae esta exposición


CENTRO de DOCUMENTACIÓN HISTÓRICO - SOCIAL. ATENEO ENCICLOPÉDICO POPULAR. montalegre, 5 barcelona-1 B a r c e l o n a , 20 de irener de 198T. Estimats amics: Us invitem a la inauguració de 1 'Exposició C a r t ò f i la organitzada per la nostra entitat i que tindra lloc el proper dia 1 de febrer a les 19,10 h. en el nostre local social. La mostra avarca diverses imatges de Barcelona per mig de la targeta postal des de 1'any 1900 a 1920. També,el mateix dia,farem la presentació pública de i'uatre postals dibuixades per en Caries Fontseré conmemora t i v es d ’_t ■lupsta exposició cartòfila. r _ ...__, Atentament Per la lunfa de 1 'A.E.P.

Ferran Aisa


Exposició Cartòfilí (Barcelona 1900-1 •V f 0 %*

Ateneu Enciclopèdic Popular Una de las postales de Fontseré

Barcelona expone casi mi postales Imágenes de principio de siglo Barcelona. - Por primera vez en ochenta años, Barce­ lona acogió ayer una nueva m uestra d e postales refe­ ridas todas eilas a la ciudad, y a la ép oca 1 9 0 1 - 1 9 2 0 , considerada entre los enten­ didos como la época de oro de la postal. La in iciativa, que ha partido de-coleccio­ nistas cartófilos y del librero de Els gnoms, se ha plas­ mado en una exposición en el Centro de Documentación H is tó ric o -S o c ia l, q ue se halla en un local de la anti­ gua Casa de Caritat (Montalegre, 5).

Entre las postales exhi­ bidas figu ran colecciones ú nicas, como una de tipos barceloneses de inicios de siglo, y algunas muestras de postal impresa sobre alumi­ nio, o postales que son au­ ténticos litografías y que hoy son co tizad ísim as en el mundo de los coleccionistas. P a ra este a c o n te c i­ m iento, C aries Fontseré, c a rte iis ta c é le b re de la g u e rra civil, ha editado cuatro postales conmemora­ tivas que se venderán en la muestra.


El Correo Catalán

que ha p nistas ca de Els g, mado en el Centro H is to ria halla en gua Casi legre, 5).

Viernes, 4 de febrero de 1983

La Barcelona de principios de siglo, a través de sus postales, en una muestra cartófila vés de las t a r j e t a s p o s ta le s , e s ta e s la p r i m e r a e x p o s i c i ó n q u e se * A p r e c i a d a M a ría : Si q u i e r e s m o n t a e n B a rce lo n a desde c o n t i n u a r n u e s t r a s re la c i o n e s 1901. a s e g u r a n los o r g a n i z a d o ­ p o s t a le s no v u e lv a s a m a n d a r ­ res. N o es e x h a u s tiv a : c a b e m e p o s t a le s d e m a t r i m o n i o s a n ­ im aginar que pod ría h ab erse tip á tic o s. T u y o a f fm o ., (sigue h e c h o b a s t a n t e m á s e x te n s a , d i­ firm a in inte lig ible )» . Así d e d u ­ v i d ié n d o l a . p o r e je m p lo , en s e c ­ ros son los c a n ó f i l o s . Así de to res sociales, p ro fesio n ales, c u r io s o s so n a lg u n o s d e los t e x ­ e tc ., q u e o f r e c i e r a n tm a visión to s q u e a d o r n a n las p o s ta le s m á s a n t r o p o l ó g i c a del t e m a . Se c o n t e n i d a s e n la e x p o s i c i ó n ha o p t a d o p o r el c r it e r i o g e o ­ « B a rce lo n a 1900-1920», q u e g rá fic o : Así v t o d o . B a r c e lo n a p r e s e n t a u n a visión d e la g r a n (1900-1920) o f r e c e un c o n s i d e ­ u r b e a p ri n c i p i o s d e siglo tal r a b le in te rés , él m is m o q u e u n a c o m o p o d í a q u e d a r r e fl e ja d a en c a r t a m a r c h i t a o u n a fo t o a m a ­ u n a c o l e c c i ó n d e i m á g e n e s im ­ rille n ta a t ra v é s d e la c u a l se p re sa s . C o n a y u d a del C e n t r e no s a p a r e c e d e p r o n t o la cotiC a rtó f il d e C a t a l u n y a , la m u e s ­ dianeidad de nuestros a n te p a s a ­ t r a la h a o r g a n i z a d o el A t e n e o dos. E n c i c l o p é d i c o P o p u l a r , un s i m ­ E n t r e los a p a r t a d o s en q u e se p á ti c o c e n t r o del m á s r a n c i o c la sifica el m a t i n a l d e la m u e s ­ s a b o r lib e r t a r i o al q u e la D i p u ­ tra p u e d e destacarse. R am blas, ta c i ó n h a c e d i d o un e s p a c i o en f e rr o c a r r i l e s , V a ilv id re r a (c o n la C a s a de la C a r i t a t , y fue u n a d e l i c i o s a m e n t e k itsch t a r j e ­ i n a u g u r a d a el p a s a d o m a r t e s ta « r e c u e r d o dei H o te l P a n o r a ­ p o r el c o n s e l l e r d e C u l t u r a de m a » y u n a e s t a m p a d e baile en la G e n e r a l i t a t . la f u e n te « L o s p i n o s » ) ; el L ic e o En c u a n t o a p a n o r a m a ' g e n é ­ y el p u e r t o ; la S e m a n a T r á g i c a ric o d e u n a c iu d a d vista a t r a ­ (c o n b a r r i c a d a s en las calles.

BAR CELO N A

El conseller Max Cahner (arriba, a la izquierda, junto al cartelista Caries Fontseré

Exposició Cartófila (Barcelona 1900 1920) Ateneu Enciclopèdic Popular w w » fetww i9*i retiradas de h erid o s y retrato s d e F e r r e r G u a r d i a : el S a n t u a r i o del C a r m e l o se y e r g u e s o lita r io s o b r e u n a c o lin a , sin b l o q u e s a su a l r e d e d o r ; el c o le g i o d e los E s c o la p i o s , e n un S a r r i a q u e a ú n n o e r a B a r c e l o n a : la Bare e l o n e t a . C a s a A n t ú n e z , ferias en la p l a / a d e C a t a l u n y a , b a r ­

c o s de vela a t r a c a d o s e n el e m ­ b a r c a d e r o y la calle B a lm e s a t r a v e s a d a p o r el t r e n d e S a ­ rria. A s p e c t o s ta n i n tr í n s e c o s a la vida c o m o los g r a n d e s a l m a ­ c e n e s (e n e s t e c a s o , «E l Siglo») o los b a ñ o s p ú b l ic o s t a m b i é n e s t á n a q u í r e c o g i d o s . Y las fies­ tas c o le c tiv a s , el T i b i d a b o o el

zoo. El le n g u a j e a d o p t a a v e ce s giros d e j u g o s o d e sfa s e : « Q u e r i ­ d a A n t o ñ i ta : t e n e m o s c o n v i d a ­ da a c e n a r con nosotros a C a ­ ro lin a , l u e g o se irá ella a su c a ­ sa y n o s o t r o s c o m e t e r e m o s la c a l a v e r a d a d e ir al t e a t r o . ¡ C ó m o te g u s t a r ía a c o m p a ñ a r n o s , v e r ­ da d ! T u h e rm a n o , A lb erto » . P riv a el c a s t e l l a n o s o b r e el c a ­ talán: L ó g ic o , e n t a n t o las p o s ­ tale s s u e l e n e n v ia r la s g e n t e d e trá n s it o . Y e n a lg ú n c a s o , la c o n t u n d e n c i a es a r r e b a t a d o r a . « Q u e r i d o am ig o: La p e s t e e m ­ p iez a a p r o p a g a r s e e n E s p a ñ a así q u e yo m e v oy al e x t r a n j e ­ ro. Su a m i g o , J. F o n t » En r e s u m e n , u n a c o n f i r m a ­ c ió n del a x i o m a d e S u s a n S o n ­ ta s I a f o t o g r a f í a es la f o r m a m o d e r n a d e la m e m o r i a .

S. V.

--------- — ■


A rt • Exposicions FWT A r t crítica

De Fontseré, Aguadé i Tor

Targetes postals de primers de segle, reunides en una mostra '

i

Sota el lema monogràfic de «Barcelona 1 9 0 0 -1 9 2 0 » s'ha inaugurat a la ciutat comtal una exposició de targetes postals de primers de segle, organitzada per l'Ateneu Enciclopè­ dic Popular, i que presenta una visió de la ciutat i les seves rodalies, tal i com ün col·lec­ cionista de principis de segle imaginava. D es del 1 9 0 3 no s'h a via desenvolupat cap ex ­ posició d 'aq uest tipus, la realització de la qual no h agués estat possible sense l'ajut donat pel Cercle Cartòfil de C atalunya. A q u e sta m ostra és do n cs, sum m am ent representativa d 'u n a època en què la targeta postal tenia m olta im portància dins la vida social catalana; carrers, places, e d ificis... queden reflectits en aquesta exposició, inaugurada el pas­ sat 1 de febrer am b la col·laboració del departa­ m ent de Cultura de la Generalitat; restarà oberta fins al dia 2 5 ..A la vegada, l'artista, cartellista i poli­ facètic Carles Fontseré ha dissenyat per a aquesta m ostra quatre postals inèdites, que dins la vessant del dibuix de l'autor pretenen com m em orar aquesta exposició cartófila. Fontseré, afincat a Porqueres, ha destacat al llarg de la seva vida com a cartellista del com issariat de propaganda, l'a ny 3 6 , a m és d 'excel.lent fotògraf en una corrua de ciutats d 'e x i­ li, tals com N ova Y ork, París, Londres, i realitzà re­ centm ent (vegeu PUN T.D IAR I 3 1 -X -8 2 ) una ex p o­ sició sota el títol de «Nova Y ork vista i viscuda» re­ cull fotogràfic d 'a sp e cte s inèdits de la ciutat i que ell ha plasm at al llarg de la seva estada als Estats U nits, a m és de la participació, a finals de l'a ny pa s­ sat, a «Nou fotògrafs catalans a cam bra obscura», d'E sto co lm . A l mateix lloc on Fontseré exhibí les seves fo ­ tografies, a l'Institut d 'estu dis nord-am ericans, ex ­ posa aquestes dates Carme Aguadé, sota el lema de «Clarors», nom donat pel m alaguanyat A . Cirici a la sèrie de com posicion s de l'autora a l'etapa corresponent als anys entre 1 9 8 0 i 1 9 8 2 . Sota un seguit de celatges que anaren apareixent progressi­ vam ent dins les seves obres, juguen am b la llum i l'espai, i de m ode intranscendent evoquen paisat­ ges i form es geogràfiques, en la seva majoria de l'Em p ordà. A q u esta llum, juntam ent amb la signifi­ ca ció dels filtres de ratlles, fan d'aq u estes obres un conjunt nostàlgic, i ens rem em oren en certs m o­ m ents la fenom enología a què estem habituats en els nostres contorns orogràfics. , I tam bé una altra jove pintora exposarà aquest m es a Barcelona; Inés Tor argentina afincada a C a ­ daqués des de ja fa uns anys, penjarà les se v e s te ­ les a la Subex del carrer Mallorca; unes teles que am b el pas del tem ps, han anat deixant el que de

A teneu E nciclopèdic Popular del I al 25 febrer 1983

E x p o s ic ió C a r t ó f i l a

(Barcelona 1900-1920) Una de les quatre postals inèdites que Fontseré ha dissen­ yat per a aquesta mostra (Arxiu) naïf posseïen per endinsar-se en un hiperrealisme m olt detallat, en el qual el color és la basa fon am en ­ tal.

M oisés T ibau



HOY Felicite Santos: Avelino, Gil­ berto y Donato.

A c to s ■ C O N F E R E N C IA DE FER N A N D O SAVATER. A las 19 .30 horas, F e r­ nando S avater habla de Vidd / poder, en el Centre

Cu iural de la Caixa, paseo San Juan, 108. « C I C L O DE CIN E DE M b ftjiA U EN L A FILM O ­ T E ;A. - A las 20 horas,

proyección de la película Fa ist dirigida en 1929 por Murnau, en la Filmo­ teca de la Generalitat, Tra­ ves-jera de Gràcia. 63.------■ M ESA R ED O N D A S O á ftE C O M IC S . - A las

20 horas, mesa redonda sobre La im portancia de los cómics, con la partici­ pación de P o Borden 4 1 a. C a rle t F o n««ré v V ior Mora, coordinada cor Claudio Suay, en la li­

brería Tartesos, Canuda, 35.

calle

■ C O N C IE R T O DE M U S IC A C L A S I C A EN TA R R A G O N A . - A las 20

horas, concierto a cargo de Montserrat Comadira, mezzosoprano y As­ sumpte Coma piano, en la Casa Castellarnau de Ta­ rragona. Interpretan obras de N ietzsch e y


CULTURA

Primera exposició cartófila des deprincipis desegle

1.200 postals recullen la Barcelona de 1900a 1020 L'Ateneu Enciclopèdic Popular les exhibeix Mercè Ibarz Barcelona — L’Ateneu Enci­ clopèdic Popular, situat a l'antiga Casa de ia Caritat, presenta fins al dia 25 una variadíssima exposició de targetes postals de la Barce­ lona dels primers vint anys d'aquest segle. Mil duescentes targetes de l'època d'or de la postal, obra d’a­ quells primers fotògrafs pro­ fessionals per als quals re­ collir la vida de la ciutat era la millor manera de fer co­ mposicions de línies I for­ mes. L’exposició ha estat orga­ nitzada pel Cercle Cartòfil de Catalunya, el Centre de D o c u m en tació HlstòrlcoSocial (que forma part de l'A­ teneu Enciclopèdic Popular I que està adscrit a l’Arxiu Na­ cional de Catalunya), per lli­ breters de vell i col·leccionis­ tes p a rtic u la rs . Mentre sorgia la idea de l’exposició, els organitzadors van arribar a recollir prop de sis mil pos­ tals de la Barcelona de l’èpo­ ca. No és d ’estranyar, perquè des del 1903 no se n’havia fet cap altra. El cartellista Fontseré ha dibuixat per commemorar l’exposició quatre postals, sèrie de la qual s’ha fet un ti­ ratge restringit de dos-cents c in q u a n t a e x e m p la r s . Fontseré forma part de la tra­ dició cartellfstica republica­ na, època en què fAteneu Enciclopèdic Popular, fundat el 1909, mantenia una gran activitat, políticament catala­ nista. En el postfranqulsme l'Ateneu ha estat recuperat per la tradició llibertària. L’exposició va ser inaugu­ rada aquesta setmana pel conseller Cahner. En la seva primera visita a l’Ateneu En­ ciclopèdic Popular, el con­ seller es va interessar espe­ cialment pel contingut i les activitats del Centre de Do­ cumentació Hlstórico-Social.

Ateneu Enciclopèdic Popular del 1 al 25 febrer 1983

que és encara avui l’espill en què la ciutat malda per veure’s reflectida. La ciutat el 1870 (les postals més antigues de l'exposició), la reforma de 1900 (en dibuixos colorejats), la nevada del 1914, els parca del Turó I Sa­ turno (desapareguts), els magatzems El Siglo (cremats l'any passat), els Banys de Sant Sebastià i la Malson Dorée dels anys 1902-1903, el Liceu, el port, festes ciuta­ danes i commemoracions polítiques (de Solidaritat Ca­ talana les més nombroses).

Una Barcelona remota La Setmana Tràgica De 1900 a 1920 va ser l’è­ poca daurada de la taraeta

w \ Enciclopèdic Popular del 1 al 25 febrer 1983 —

- ------ -

J itMQiyvs

d’una Barcelona ara remotíssima, anterior en tot a la Gran Exposició del 1929,

De forma especial desta­ n tres sèries. Una de deu tals d’ATV de la BarceloJe principis de segle, mo­ ques com a plans genede la ciutat; ATV, nom c entre els col·leccionlsde postals, respon a ei Toldrà Viazo, el més ós fotògraf i impressor postals del moment. Va Dar a llançar al mercat i de quatre mil cinctes postals de tot CataluI de les Balears, que són :ades ara com a tresors, altra sèrie d’igual o srior importància la con­ eixen tres postals fetes Ramon Casas a finals segle passat, una d'elles je el pintor va fer per coímorar el 1902 la consti­ > de la Societat Cartófila anyola Hispania, una al que es pot contemplar ires ocasions, tercera sèrie a destacar les quaranta-sls postals Ivés a la Setmana Tràgirai—H a l’afusellament de Ferrer I Guàrdia. De fet són dues sèries: una vintena d’Instantànies que no van ar­

ribar a ser impreses (són fo­ tografies de guerra) i que es van diluint amb el temps, i altres vint-l-cinc postals, im­ preses, de diferents locals cremats o enderrocats. Set de les postals fan referència a Ferrer I Guàrdia (una recull els retrats dels cinc afu­ sellats a Montjuïc), entre elles tres targetes fetes a Portugal.

Històries perdudes I curiositats El «llapis» que senyoreja a la cruïlla del passeig de Gràcia i la Diagonal va sub­ stituir el projecte del monu­ ment a PI i Margall, segons queda recollit en una sèrie de postals que reprodueixen en detall i en conjunt el pro­ jecte de Miquel Blay. Hi ha tres postals d’alumini I una que commemora l’eclipisi total de sol que es va ob­ servar el 1905. Capçaleres de premsa de l’època, en­ lairades d'aeròstats i propa­ ganda d'incubadores de l'Obra Maternal d’Incubado­ res per a Criatures, casa amb seu a París i al carrer Conde del Asalto. Horta, el Museu de la Guerra del Tibi­ dabo, la Model, el manicomi de Sant Gervasi, la Casa de la Caritat I els seus internats a principis de segle, l'institut de Cultura i Biblioteca Popu­ lar de la Dona, els diumen­ ges a Vallvldrera i els llocs més coneguts del centre de Barcelona i dels seus barris van ser plasmats en postals. Una de les sèries és dedi­ cada al CADCI (Centre Auto­ nomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), en­ titat social i política que cada cop interessa més els historiadors catalans..


1 4

Girón

/ los sitios

La historieta («comic»), fenómeno artístico y social de nuestro siglo municipal de Girona, bueno será seguir esta línea creativa, que ha perm itido a numerosos artistas desarrollar su actividad y voca­ ción cuando otros aspectos de la m ism a les estaban vedados, o les resultaban m ucho más difi­ cultosos.

Carles F dibuixant d «K.--------- ••

.......... -

------------- ^

Ser un buen dibujante de «comics», no está al alcance de c u a lq u ie r a r tis ta , p u e s un «comic», bien realizado es, ante todo, una obra de arte del dibujo, y el lector podrá juzgarlo, a través d élas reproducciones que acom pañan estas líneas.

Carles Fontseré, incansable cread o r artístico es actu alid ad , estos dias, por sus carteles, postales y «cómics», Presentar a Carles Fontseré, a estas alturas, nos parece obvio e innecesario, toda vez que desde hace muchos años que los lecto­ res de i o s s i t i o s , - tienen constancia de sus diversas acti­ vidades artísticas, culturales y literarias, no sólo desde su regre­ so definitivo del exilio, sino ya antes, en el curso de sus viven­ cias desde Nueva York y desde otros puntos del país am ericano y de otros am bientes en que ha dejado la im pronta este catalán, afincado, d efinitivam ente en Porqueres. Sin em bargo, siem pre queda alguna faceta por descubrir en la varia personalidad creativa de Fontseré, que, posiblem ente podríam os definir como un per­ sonaje del Renacim iento encar­ nado en el siglo XX, y en violento choque entre su propia vocación m editerránea y los mundos que le ha tocado vivir por las circuns­ tancias de su tiem po. Nos pare­ ce que no es ninguna definición exagerada de la com pleta capa­ cidad creativa de Carles Fontse­ ré, y tam bién de su esposa, Terry, un caso más en el que se cumple aquello de que junto a un gran hom bre, en el aspecto que sea, tiene que estar una gran mujer. Pero, a lo que Ibamos, Caries Fontseré, presenta estos días en Barcelona, dos de sus facetas artísticas. Una ya bien conocida, la de cartelista, a través de una m uestra que se celebra en el Ateneu Enciclopèdic P o p u larle. M ontalegre, 5), aunque sus car­ teles se reducen en tam año, a postales, por tratarse de una m uestra de cartofilia, pero ya el propio cartel anunciador de la m uestra es debido a este artista, de la mism a form a que lo fue el que le encargó la Confederación Nacional de Trabajadores, para su congreso barcelonés, con una tirada de cincuenta mil ejem pla­ res.

Caries Fontserá, dibujante de «comics» Precisam ente pensamos que será bueno esbozar la trayecto­ ria de Carles Fontseré, como veterano realizador de «comics», a pesar de que hace años que no realiza este tipo de trabajos, que d e s a rr o lló , p r in c ip a lm e n te , durante sus estancias en Francia y los EE.UU. Reciente todavía la muestra del «comic» francés, en la sala

N o es m enos cie rto que durante años, el «comic» ha sido c o n s id e ra d o c o m o un a rte m ehor, y pese a que han existido grandes creadores, que con sus obras han ultrapasado las fron­ teras nacionales, para convertir­ se en auténticos em bajadores artísticos de sus respectivos paí­ ses, insistimos, en que han teni­ do una consideración secunda­ ria. Posiblem ente se ha superado este viejo concepto del «comic», para ser tratado, por algunos, com o un aspecto social y so­ ciológico del arte. Por nuestra parte lo que más nos interesa es, precisam ente la consideración estrictam ente de plástica y de creación que cuando es m aneja­ do por un a rtis ta capaz, el «comic» puede alcanzar y alcan­ za, como nos lo dem uestra la obra de Carles Fontseré.

Ateneu Enciclopèdic Popular Montalegre. 5, Barcelona - l

El dibuix de «comics» és una de les facetes més desconegudes del pintor/cartellista Caries Fontseré m algrat haver-lo practicat, encara que de manera discontinuada, durant molts anys: des del 1 9 3 9 a París, al 1 9 5 2 - a N o va York. Ensems, segonsi'bum ori les possi­ bilitats, cultivà professionalm ent la litografia, l'aiguafort, l'escenogra­ fia, el reportatge fotogràfic i, natu­ ralm ent, la pintura de cavallet. La irrupció, als com ençam ents de la dècada dels anys seixanta, de l'antipintura de Lichtenstein i Andy W arh o l en els grans m useus nordamericans d 'art modern, trencà els m otlles de la «clàssica» avantguar­ da històrica i arrossegà davant el focus de la crítica més alerta, al còm ic nordamericà. Com assenya­ la Xavier Coma, «la història dels còmics EUA descobreix l'extensa i brillant realitat d'una de les arts c a ra c te rís tiq u e s del segle X X —com el jazz i el cinem a— i una sèrie d'obres i autors am b ineludi­ ble vocació de posteritat».

Exposició Cartófila (Barcelona

1 9 0 0 -1 9 2 0 )

El cartel de la exposición de cartofilia, así como algunos ejem pla­ res de las postales, realizad as por Caries Fontseré.

Un reportaje de J. Víctor GAY con fotografías archivo del autor

El prim er d'octubre del 3 9 , al mes d'esclatar, la Segona Guerra M undial, Fontseré arribà a París escapat d'un cam p de concentra­ ció del sud de França, indocum en­ tat i sense diners. Poc després, el dibuix d'historietes d'aventures d'estil nordamericà —que per pri­ m era vegada practica— li perm et regularitzar la seva situació econò­ mica i legal: per m or de la guerra i a fi d'estalviar divises, la importació de còmics nordamericans resta suspesa, i en aquell m o m ent no hi havia a França dibuixants especia­ litzats en aquella m odalitat. Val a dir que, m algrat el gran nom bre d'historietes que en el pas­ sat ha dibuixat Fontserè, aquest mai no ha pretès ésser un autèntic

dibuixant de còmics, p erta l com ha exercit aquesta especialitat com un recurs econòm ic que, en diferentes c irc u m s tà n c ie s i països, li ha perm ès m antenir-se independent en tant que artista. Així, quan l'any 4 9 , venint de M èxic, visità els EUA com a turista, gràcies als còmics sense saber un borrall d'anglès —li havien de traduir el guió al c a ta là va poder instal.lar-se a Nova York i continuar viatjant per altres països.

Còmics dibuixats per Carles Fontserè París 1 9 3 9 - 4 8 , N ova York 1 9 4 9 - 5 2 (sota els pseudònims de Charles i Cari, o sense signar). París 1 9 3 9 . Ted, l'Invencible (historieta de cowboys com ençada a partir de la pàg. 12 seguint l'estil del dibuix anterior), signat Charles, setm anari infantil Aventures: 11 pàg., 5 tires de 2 a 4 vinyetes en b/n. La Via Herofque de Ch arles de Foucauld (segons el film «L'Appel du Silence» de L. Poirier), signat Charles, setm anari infantil Aventu res; 6 pàg., 3 tires de 4 vinyetes en b/n. 1 9 3 9 - 4 0 Les O rigin es d e l' A viation (Son evolution et ses perfec cionem ents a travers le temps), signat Cari (del segon cognom Carrió), setm anari infantil Gavroche; 4 0 pàg., 3 tires de 3 a 4 vinyetes en b/n. (La historieta fou descontinua da a partir de la pàg. 2 2 en l'episodi de la Guerra de Secessió als Estats Units, per suspensió del setmanari per mor de l'ocupació alem anya dc París, el juny de 1 9 4 0 ). Texas

Bill,

le

Roi

du

Lasso.

signat Cari, setm anari infantil Gav roche; 5 5 pàg., 2 3 pàg. de 6 tires de 4 vinyetes en color i 3 2 pàg. de 4 tires de 2 a 4 vinyetes en color. (La


' - art

los sitios / 1 5

mtseré, ■

. «C om ics» ae Fontseré, en ISHtjUá francesa e inglesa

—■— ■ ■ . m

GfPONVi

W

M

m

< 1 1 ? ^ bosi- - . , ^ 0%4* , 4» . . 11 ’Cl/

listorieta fou descontinuada a la pàg. 5 5 per una nova ¡ definitiva suspensió del setmanari). Les A ven tures d'A ladin, signat Cari, setm anari infantil Gavroche; 1 pàg., 6 tires de 4 vinyetes en :olor. (La historieta fou descontiluada a la pág. 4 per suspensió lefinitiva del setmanari).

1 9 4 1 . Les D e m o n s du G ran Heuve, signat Cari, opuscle «Les ahiers d'Ulysse»; 16 pàg., 4 tires (e 3 vinyetes en b/n. 1 9 4 2 . Pedrillo le J e u n e Espag’ol, signat Cari, g u ió d e C .F .,te x td e Rafael Tasis; setm anari infantil °ierrot. Edicions de Montsouris; 9 pàg., 4 tires de 2 a 3 vinyetes en color. M ich éle et R ené, sense signar projecte setm anari infantil Jean not que no arribà a publicar-se); 2 pàg., 5 i 3 tires de 3 i 4 vinyetes en li/n; guió de C.F., text de Rafael T anis. Charles le pilote du ciel, signat Cari (projecte de setm anari infantil leannot que no arribà a publicar­ se); 3 pàg., 4 i 2 tires de 3 i 4 vinye­ tes en b/n; guió de C.F., text de Flafael Tasis. 1 9 4 3 . Le R oí d es G itans, signat Cari, opuscle Selections Proues,'·es; 16 pàg., 4 tires de 3 vinyetes gn b/n i color; guió i text de Rafael i asís. 1 9 4 8 , L'A rch er R ouge, signat Cari, opuscle Selections Hardi les Gars; 1 6 pàg., 4 tires de 3 vinyetes ^n b/n i color. L'lgnoble M ystification, signat Cari, original en tinta xinesa inaca­ bat; 2 6 pàg., 4 tires de 2 a 3 vinye­ tes. Nova York 1 9 4 9 The Cher, projecte de «comic strip» per King Peautres Syndicate que no arribà a tjublicar-se, inspirat en els més

,

característics personatges «conti­ nentals» del prestigiós dibuixant i escritor del «The N ew Yorker», Ludw ig Bem elm ans (autor de «M adeline»), segons guió i text del mateix. O riginals en tinta xinesa dels tem es: Cowboy, Astronáutica de ciència-ficció. Detectius a Nova York; 3 pàg., 3 tires de 1 i 2 vinye­ tes, mostres sense publicar. 1 9 4 9 -5 1 W ild Bill Elliot (perso­ natge real, actor, cow boy de cine­ ma de Hollywood), sense signar excepte un episodi signat Carry, 5 opuscles «Dell Publishing CO.»; 52 pàg. 3 tires de 2 vinyetes en color; 5 episodis complets, guió d'Elizabeth Beecher: The W a r on S plder

SONNy .

uve piv¿Gfr ,v

% J

ruF^ youe S !G •• • G lVIhé' y

Creek The G h o st of P o co Loco Ridge (sig­ nat Cary) Drive to Thu n der Butte The R iderless Horse W e t Paint M e a n s M urder Express to Ruin O ld to w n C lea nu p

1 9 5 2 The Oros Pass The Strangest Trail M istaken Identity The Big Tree M ystery The River Slaughter Robber Roundup Justice of W ild Bill The Ruby Robbers 1 9 5 2 B e tw e e n T w o Loves, sense signar, opuscle «Romances Publications»; episodi com plet, 7 pàg., 3 tires de 3 vinyetes en b/n. The Lo ves of Ju lie, sense signar, opuscle Idem.; 2 episodis com ­ plets, 7 pàg., 3 tires de 3 vinyetes en b/n. M a rine S e rg e a n t sen se signar, opuscle fdem. episodi com plet, 2 pàg., 3 tires de 3 vinyetes en b / n (Series a cab a d es a tinta sobre dibuix previ e»bossat a llapis per un altre dibuixant).

igm¡¡« M U I

Mañana, tertulia sabré el «comic» en Barcelona M añ an a a las 8 de la tarde en la librería «Tartessos», de la calle Canuda, 3 5 de Barcelona, se cele­ brará una tertulia coloquio, sobre «La im portància dels comics», en la que con Carles Fontseré inter­ vendrán, «PATO» Bordenave, otro creador de «comics», el escritor Victor M ora y coordinará el periodista Claudio Suay. Han anunciado su presencia otros dibujantes y guionistas de «comics» del país, por lo que puede avan­ zarse que será un auténtico exam en en profundidad de la im portancia artística del «comic», adem ás de su im pacto social.


Conèixer la nostra història

Campanya de divulgació de la

HISTÒRIAdeCATALUNYA

l


LLIBRERIA FOTOGRAFIA GALERIA D'ART

C A N U D A , 35 TEL. 301 81 81 B A R C E L O N A -2

TERTULIES

LITERÀRIES

FEBRER 4 de febrer a les 20 h.

____I

LA IMPORTANCIA COMICS

Del 2

Participen:

NC

"PATO" Bordenave (creador de còmics). Carles Fonseré (Cartellista de la República I autor de còrnl durant el seu exili a França 1Estats Units).

Ignasi \

D e l;

OL

DELS

X ^ jc to r Mora (escriptor). Coordinara el periodista Clauulo Suay. Participarán dlverssos autors I especialistes en el tema.

Pinet

Ultima setm ana de febrer. Del 1

OE

POESIA

I EXPERIENCIA

Lectura de poemes.

Angel Per:

Del 1

Dl

Narcís Comadrlza Josep M.a Fulguet Antoni Marí ^ ali í - -*«->m. 11* ------— — -

wu

E n Fotog

Dins Projei

Pel-ll

NOT/ una s

Us i anexe» rrerar'

Coneixer la n o stra història


G E N E R A L IT A T D E C A T A L U N Y A DEPARTAM ENT d e CULTURA

G A B IN E T D E L C O N S E L L E R

X ONEIXEK LA NOSTRA H I S T O B I A " .

CAMPANYA DE D IVULGACIÓ DE I.A H T S T f i . , .

ne

CATALUNYA

El Departament de cuitara de la Generalitat promou la campanya de divulga ció de la història de Catalunya "Conèixer la nostra història", per tal de posar a l'abast de tots els catalans la possibilitat de conèixer la seva tastòria, intentant corregir les mancances que han produït tants anys de política cultural despersonalitzadora. Aquesta campanya, que s'inicia al llarg del

mes de març, consisteix en

uns cursos d'història, que es faran a totes les comarques catalanes, i en les quals s'estudiarà la història de la Catalunya MOderna, és a dir des del -egle XVIII f m s a l'actualitat. En alguns indrets, com és el cas de e d'Enveja i l'Aldea, el curs parteix de la història ïs als temes del programa. •sos, el Departament ha editat un opuscle'en el que hi s fonamentals de la nostra història i una bibliograervir d'esquema central

i

pels alumnes que segueixen

nan editat uns cartells de l'artista Carles Fontseré

a

Dromocionem la campanya, són un excel·lent mitjà per itge d'alguns dels protagonistes cabdals de la nostra n s , Rafael de Casanova, Prat de la Riba i Francesc

'una etapa experimental des del mes de març de 1982 3.. Durant aquests mesos, amb la col·laboració d'a■culturáis de l'àrea metropolitana barcelonina, s'han /-5*\


CULTURA"

vr \

AVUI, dijous, 10 de març del 1983 »

iriisw «t iaiiüM u r»■»«».

A

r f —r-in - x ^ r iñ r tr r

cr.·'o mtum »

r*

ric i . u t í U t * |a

HISTÒRIA«CATALUNYA 1 (fórtfíR A M i>YÍ B fiC A 'fA U lH Y A ' • ' V lUf-Ví S CU l i

'.r.k: «fc>t I ~ ’ -. ISO»' vlC.->: :!.(!« » Vf cj M: ü' > . •___ Dos dels cartells de Fontserè: Pau Claris i Prat de la Riba

La història de Catalunya, a l’abast de tots els ciutadans Campanya de divulgació de la Generalitat Uuís Bonada Barcelona.— El director gene­ ral de Difusió Cultural de la Generalitat, Albert Manent, va anunciar ahir a la premsa que el departament de Cultura ha endegat una campanya de di­ vulgació de la història de Cata­ lunya. Consisteix en un curs de sis lliçons que es donarà a cent poblacions i en l'edició d’un opuscle i d'uns cartells de l’artista Carles Fontserè que popularitzaran la imatge de Pau Claris, Rafael Casanova, Prat de la Riba Francesc Macià. 4 L'objectiu, va dir el senyor Manent, és oferir un producte informatiu i crític, no especia­ litzat, que resulti amè. Amb la campanya, titulada «Conèixer la nostra història», es pretén recuperar una història que ens ha estat «escamotejada».

Totes les comarques Els cursos d'història es faran a totes les comarques catalanes. El programa co­ mença el segle XVIII I arriba als nostres dies, si bé els pro­ fessors tenen llibertat total per a modificar-lo. En alguns in­ drets, com és el cas de la Sénia, Sant Jaume d’Enveja i l'Aldea, el curs parteix de la història local i després passa als tem es del programa. Segons va anunciar el senyor Manent, hi ha actualment pro­ gramats cent cursos, quaranta dels quals es faran a l'«àrea» (província) de Barcelona i els seixanta restants repartits en grups de quinze per tes àrees dels serveis territorials de Tor­ tosa, Lleida, Girona i Tarrago­ na. Segons el text del dossier informatiu repartit ahir als re­ presentants dels mitjans peri­ odístics, les poblacions de Tar­ ragona són vlnt-i-una; les de Lleida, catorze; les de Tortosa, dotze, i les de Girona, dotze.

x

|

Els Ajuntaments hl col·laboren

La Generalitat tria i paga els professors i finança el materi­ al, mentre que els Ajuntaments í les entitats culturals hi col·la­

boren amb els locals. La cam­ panya va tenir una etapa expe­ rimental des del mes de març del 1982. Es van fer vint-i-sis cursos amb la participació d’uns mil alumnes. £ n l’actual mes de març es preveu que les classes cbmencin a més de seixanta po­ blacions. El mes vinent comen­ çaran les de les comarques de l'entorn de Barcelona i a Bar­ celona ciutat. La mitjana d’assistència als cursos que ja han començat són de trenta a quaranta i n'hi ha, fins i tot, de seixanta I de cent. Es demana a la persona que hi vulgui assistir una quota simbòlica de cent pes­ setes, «perquè les coses gra­ tuïtes es devaluen», va dir el senyor Manent. El pressupost Inicial de tota la campanya és de cinc milions, però a causa de la gran defrianda de cursos a tot Catalunya aquest pressu­ post quedarà desbordat. La campanya és prou important perquè es pugui fer cada any, va dir el senyor Manent, però no hi ha res decidit de moment. Professors d’aquests cursos presents a la conferència de premsa van remarcar l'activa participació del públic assis­ tent I van posar per exemple que a la Sènia la primera classe, que va començar a quarts de vuit, va acabar a les dotze de la nit a causa del co­ l·loqui posterior a la lliçó. El curs es redueix a la Catalunya moderna perquè la majoria de la gent, digueren, volen saber les nostres arrels més prope­ res.

Iconografia catalana desconeguda El cartellista Carles Fontserè va assenyalar que s’ha trobat davarit d'un problema a l’hora de fer els cartells, que la icono­ grafia catalana, a part de des­ coneguda, és escassa, ja que hi ha personatges de la nostra història que «no sabem quina cara tenen i caldria que la gent els conegués a primer cop d'ull, sense necessitat de cap text». Posà l'exemple de R a fa e l, Casanova, «que sl no

porta la bandera i no posa l’ac­ titud dramàtica del qui cau ferit, no se'l reconeix». Els cursos es donen en c a ta là , tret de quan és démana que es facin en cas­ tellà, com s'ha esdevingut a Ciutat Badia i a Bellvitge. Aquests cursos serveixen.en alguns casos com a comple­ ment dels curs 9s de català per a adults. k0 L’opuscle, molt il·lustrat, consisteix bàsicament en un quadre que dlvülga economia i societat, política i institucions i cultura i pensament, repartits en vuit períodes històrics. Hl ha també una bibliografia. El text és de Sebastià Riera i Josep Cruañas i el disseny de Pere Fradera.


Pau Claris, Rafael Casanova y Francesc Macià, según los carteles diseñados por Fontseré.

La Generalitat organiza cien cursillos sobre la historia de Cataluña desde 1714 F. A., Barcelona

ta y cuarenta”, según Albert M a­ nent, director general de Difu­ s ió n C u l tu r a l. L a le n g u a u tilizada es indistintam ente el catalán o el castellano, según so­ licite el centro organizador. La existencia de los cursos se comunicó a los ayuntamientos, y éstos, bien directam ente, bien a bibliografía fundam ental y ase­ través de las entidades culturales quible, todo ello desde una pers­ pectiva de divulgación que es el del municipio, pueden solicitar los cursillos. El objetivo de los objetivo fundam ental. Tam bién se han impreso cuatro carteles, ' cursillos es difundir la historia de Cataluña desde una perspectiva obra de Caries Fontseré, en los que se reproducen las caras de “no especializada, informativa y catalanes significados en la his­ c r ític a ”. P a r a c o n se g u irlo se com plem entan las seis charlas toria: Pau O aris, Rafael Casano­ con d e b a te s p o s te rio re s . L os va, P rat de la Riba y Francesc Macià, ya que, según Fontseré, profesores no han de ser necesa­ riam ente titulados, explicó Ma-, “en general, la gente no conoce a los grandes hombres de la histo­ nent, añadiendo que “Pau Vila no lo era”. La contratación se ha ria catalana”. hecho atendiendo a los conoci­ Los cursos se iniciaron el pa­ mientos de la m ateria y a la dis­ sado mes de febrero, tras un pe­ posición p ara im p a rtirla en la ríodo experim ental d u ran te el forma establecida por los organi­ pasado año, en el que se impar­ zadores. Los asistentes reciben tieron ventiséis cursillos. La me­ un diplom a acreditativo. - ■ dia de asistentes fue “entre trein­

L a Conselleria de C ultura de la G eneralitat destinará cinco m illo­ nes de pesetas a financiar una campaña de divulgación de la histo­ ria de Cataluña, titulada Conèixer la nostra historia. E n la m ism a intervienen un conjunto de especialistas — veintinueve en total— , que im partirán cien cursillos de seis sesiones a las entidades cultu­ rales de Cataluña que lo soliciten.

Los cien cursillos ae la cam paña se distribuyen en las cinco áreas en que se dividen los servicios de la conselleria: T ortosa, Lérida, Gerona y Tarragona, con quince c u rsillo s en c a d a u n a de las áreas, y Barcelona, donde se im­ partirán los cuarenta restantes. El programa de las conferencias, aunque es flexible y puede ser modificado a solicitud del centro donde se im p a rta, estu d ia en principio la historia de Cataluña desde 1714 hasta 1979. Ju n to a las conferencias, la conselleria ha editado un desplegable en el que se recogen los he­ chos y características económi­ cos, sociales y culturales más im­ portantes de cada período, y una


C URSO S EN A LU V IO N .­ . Durante el mes de marzo comienzan en 58 localidades catalanas los cursos «Conèixer la nostra Historia», que organiza el Departamento de Cultura de la Generalitat y que presentó ayer Albert Manent. Dichos cursillos explican la historia catalana desde el siglo XVIII, en algunos casos vinculándola con la historia local de las poblaciones en las que se desarrolla. Tras una fase experimental, iniciada en marzo del pasado año, en la que han iarticipado un millar e alumnos, la nueva campaña'se ha extendido á todas las delegaciones territoriales de la Generalitat. Paralelamente a los cursos, se ha editado un opúsculo sobre los hechos más relevantes de la historia catalana moderna y carteles de Caries Fontseré con las imágenes de diversos protagonistas históricos.

Í

ir p M y a d t dhruteaciò de u

HISTORIA* GCMCRALITAT DE CATALUNYA (J>V^K I MWCX1 IW 1 1 1 TI HA


II SETM A N A P E D A G Ò G IC A D E L ’ H O S P IT A L E T

del 18 al 23 d’abril 1983 E L S A U T O R S I E L S I L ·L U S T R A D O R S D E L L I B R E S P A R L E N A M B E L S L E C T O R S

Col·loquis a les Biblioteques Municipals i als Centres d'Ensenyament M itjà, en col·laboració amb el Patronat Municipal de Cultura (Assessoria de Biblioteques). Institut Nacional de Batxillerat S A N T A E U L À L IA , Plaça Pius X II Dia 20 a les 17 hores. J O A N CASAS, escriptor. Institut de Formació Professional P R O V E N Ç A N A , Sant 1 Institut Nacional de Batxillerat M A R G A R ID A X IR G U , Pius X Parc de la Marquesa. Dia 19 a les 16 hores. Dia 20 a les 17 hores. V ÍC T O R M O R A , escriptor, JOSÉ A G U S T IN G O Y T IS O L O , escriptor. A N N IE G O E T Z IN G E R , il·lustradora RODOREDA,

1 Institut Nacional de Batxillerat núm. 3 (B E L L V IT G E ), Avinguda d'Am èrica Dia 20 a les 17 hores. F R A N C IS C O CA N D E L , escriptor.

Institut de Formació Professional P E D R A F O R C A , Engi­ nyer Moncunill, 2. Dia 20 a les 12 horesv C A R L E S F O N T S E R È , Cartellista

1 Institut Nacional de Batxillerat núm. 5 (G O R N A L ), A vin­ guda Vilanova Dia 25 a les 11 ,30 hores. M A R IA A U R È L IA C A P M A N Y , escriptora.

Institut Nacional de Batxillerat C obalto/R bla. Just Oliveres. Dia 19 a les 17 hores. J U A N M A R S É , escriptor.

M ER C È

LA MAÑANA,Lleida 3 0 /V 8 3

Organitzen : — Ajuntament de l’Hospitalet Ponència d’Ensenyament (Departament de Dinàmica Educativa) - Associació de Mestres “Rosa Sensat” delegació de l’Hospitalet

A J U N T A M E N T D E L’H O S P IT A L E T D E LLO BREG AT

Comença una exposició itinerant Seguint la línia de donar a conèixer i posar a l'abast ,-dels nostres pobles, el millor de la tasca creativa dels artistes catalans, la Conselleria de Cultura de la Generalitat, a través del Servei d'Arts Plàstiques, ha organitzat una exposició iti­ nerant fotogràfica arreu de C atalun ya,començant, jus­ tam ent, per la nostra ciutat, el recorregut.


REVISTA DE BANYOLES - Juny

1983

- TELEX D ’ART

Aparicio d'una monumental "HISTORIA DE L'ART CATALA, amb noms banyolins (extractes de l'artícle)


LA MAÍïANA, Lleida 3 0 /V 8 3

Comença una exposició itinerant Seguint la Ifnia de donar a conèixer i posar a I abast dels nostres pobles, ul millor de la tasca creativa dels artistes catalans, a Conselleria de Cultura de la Generalitat, a través del Servei d'Arts Plàstiques, ha organitzat una exposició iti­ nerant fotogràfica arreu de Catalunya ,començant, jus­ tam ent, per la nostra ciutat, el recorregut. L'exposició sota el títol «Nova York, vista i viscuda per un català», és obra d'un artista polifacètic com és un Carles Fontseré i Carrió, eí qual s'ha dedicat a l'es­ cenografia, la il·lustració (va sobresortir com a car­ tel.lista durant la guerra civil del 36 ), la pintura, la litografia i la fotografia a la qual dedicà una vintena d'anys a Nova York i conti­ nua ac tualm en t. L'acte inaugural de l'exposició, tindrà lloc el proper dilluns, dia 2 de maig, a les vuit del vespre als locals de la Cai­ xa de Barcelona —entitat col·laboradora—, C/ Acade­ mia, 1. Es preveu l'assis­ tència de l'autor, Sr. Carles Fontseré. L'acte és públic.


SEGRE, Lleida í -;;

.v

1/5/83 • •

-

"

• Los servicios territoriales de Cultura de ia Generalitat" han o rganizado u n a exposición, enSj^ co lab oración con el Instituto de Estudios Norteamericanos que Vlleva . p o r título "‘‘Nova : York,.vista i viscuda per un ca^ talà”. Esta exposición será.preV;" : se n tad a m a ñ a n a jun$í>, a las 1 de la tard e en los locales de “La 1 C aixa” de Barcelona; calle* A cadem ia, n ú m e ro ' 1, p o r e f y a u to r de las fotografías Caries/-. F n n tc P rV ' F ° n tS e r é : .

' ---------------------- --------------- -


In c lo ïm en el p re s e n t tè le x a lg u n es de les o b re s de Com a la t, q ue en s p alesen d e la seva ag u d e sa a rtís tic a p ro v e r­ b ial o b tin g u d e s am b l’a p a re n t fa c ilita t, de la segu ra n a tu ra li­ ta t del qui p o rta el giny fo to g rà fic com g u a n t a la mà. "F o n tse rè és c ita t en el c a tà le g o fic ia l p e r les fo to g ra fie s a l ’en to rn de D alí, així co m en la b ib lio g rafia p e r un a rtic le s o b re el p in to r a N ova Y o rk .

:n l’eratreg en t de la in aug u ració c a re s co n eg u d es de Fi­ g u e re s , C a d a q u é s i Banyoles. P o ts e r n in g ú d 'O lo t ni de G i­ rona. N o rm al. D el T errap rim d ’E m p o rd à tre b a ll ac tiu de J o a n C o m a la t, i o b ra fo to g rà fic a e x p osad a d e__ C a r le s F o n ts e rè . a u to r q ue ta m b é hi era present. C o m a la t fe ia la fein a a c o m ­ p an ya t del seu a m ic de C adaqu és M o is è s T ib a u i S e r v a , jove


REVISTA DE BANYOLES - Juny 1983 - TELEX D'ART Aparicio d'una monumental "HISTORIA DE L'ART CATALA, amb noms banyolins (extractes de l'artícle)


Aparicio d'una monumental "HISTORIA DE L'ART CATALA, amb noms banyolins (extractes de l'artícle)

in f e sm e n ta t m ig segle 1917-70 es p a r la d 'a lg u n s a rtiste s d e B anyoles i co­ m a rc a, com ta m b é d 'a rtic le s de l a n o s tra R evista, els q u als c ita re m a co n tin u ació p e r o rd re cronològic: Fins a la g u e r r a civil in clo sa so la­ m e n t es m e n cio n a a C arles F o n tseré, el q u al l’incloim aq u i pel tem p s q u e f a qu e resideix a P orqueres, c a r el v e te rà F o n t­ serè és barceloni. F ig u ra e n tre les llistes de cartellistes, p e r h a v e r fo rm a t p a r t del S in d ica t de D ibuix an ts P ro fessio n als de C a ta lu n y a (1936), i pel seu c a tà le g «Con­ sid eracio n s sobre els c a rtells de la g u e rra civil (1981). D esprés del tra u m e fra tric id a no es c o m en ta res m és fins el 1962, q u a n es fu n d a v a en el C ercle A rtístic de S a n t Lluc, de B arcelo n a el «Cicle d ’A rt d ’Avui»,

In c lo im en el p re s e n t tè le x a lg u n es de les o b res de C o ­ m a la t, q u e en s p ales en d e la seva ag u desa a rtís tic a p ro v e r­ b ial o b tin g u d e s am b l'a p a re n t fa c ilita t, de la segu ra n a tu ra li­ ta t del qui p o rta el g iny fo to g rà fic com g u a n t a la mà. "F o n ts e rè és c ita t en el c a tà le g o fic ia l p er les fo to g ra fie s a l'e n to rn d e D alí, així co m en la b ib lio g rafia p e r un artic le s o b re el p in to r a N o va Y o rk .

C a rtell dels an y s tre n ta , de C arles F ontseré. En l’e ia tre g e n t de la inaug u ració c a re s c o n e g u d e s de F i­ g u e res , C a d a q u é s i Banyoles. P o tser n in g ú d ’O lo t ni de G i­ rona. N o rm al. D el T errap rim d ’Em p o rd à tre b a ll ac tiu de J o a n C o m a la t, i o b ra fo to g rà fic a e x p o sad a d e C a r le s F o n ts e rè . a u to r que ta m b é hi era present. C o m a la t fe ia la fein a a c o m ­ p an ya t del seu a m ic de C adaqu és M o is è s T ib a u i S e r v a , jove


NovaYork vista i viscuda per un català Exposició de fotografies de Caries Fontseré LLEIDA, Caixa de Barcelona VILAFRANCA DEL PENEDÈS, Capella de Sant Joan (amb la col·laboració de I’Excm. Ajuntament) LA BISBAL, Castell de La Bisbal (amb la col·laboració de I’Excm. Ajuntament) M ATARÓ, Can Xammar S A N T BO I DEL LLOBREGAT, Casal de Cultura del Patronat Municipal BALAGU ER, Sala d’Exposicions de I’Excm. Ajuntament MARTORELL, Celler de Cal Nicolau GA VA, Casal de Cultura «Sant Jordi» de la Caixa d’Estalvis de Catalunya (amb la col·laboració del Museu Municipal de Gavà)

Maig/Desembre 1983

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya SERt p Ds/RTS PLÀSTIQUES Am b la col·laboració de l'Institut d ’Estudis Nord-Americans de Barcelona


En C arles F ontseré i C arrió , barceloní del 1916, és un deis personatges histories i artístics de la C atalu n y a c o n te m p o rà n ia de m es.interés. P olifacètic per necessitat i per vocació, al llarg de la seva vida ha exercit una gran diversitat de treballs professionals, que han e n riq u it la seva a v e n tu ra h u m an a i la de la co l·lectivitat que l'h a acollit. El seu b rilla n t p a p e r com a cartellista des dels prim ers dies de la g u erra civil, al servei de la causa revolucionària, els p a rtits polítics d ’esq u erra i els organism es go v ern am en tals de C atalu n y a i de 1 E stat, ja ha estat reconegut per historiadors, crítics i grans ex posicions. H om tam b é coneix els seus aiguaforts i les seves litografies per a llibres de bibliòfil, els decorats i vestits o rig in als per a o b res de teatre, la seva p in tu ra de cavallet, el seu treball de grafista, la seva faceta de d ib u ix an t de còm ics, etc. A llò que ro m a n ia m és inèdit de la seva llarga peregrinació per tot el m ón, p a rtic u la rm e n t per la vella E u ro p a, M èxic i els EU A era el seu ’ treb all fotogràfic que to talitza més de 42 mil instantànies d ’a rreu del m ón. La c iu ta t que ha estab lert el centre m és específic del seu q u efer com a fo tò g raf és N ova Y ork, on ha viscut d u ran t m olts anys i on ha a c tu a t in d istin ta m e n t de gran artista eu ro p eu o de taxista de jo rn a d a c o m p le rta . La fascinació de la ciutat dels gratacels am b la m ú ltip le i diversa riquesa de persones, arquitectures, cu ltu res, co stu m s, barris, ha e sp ero n a t la seva cam b ra i el seu ull clínic, de m an e ra que avui pot p rese n tar aq u est recull com un d o c u m e n t d ’alt v a lo r in fo rm a tiu , sociològic i plàstic. Les im atges fotogràfiques i els substanciosos com entaris literaris que les a c o m p a n y e n són u n a prova m és que ha pogut e n tra r a 1 e n tra n y a d u n a c iu ta t tan secreta com seductora i que F ontseré estim a com a pròpia. U ltra a q u e st treball d o c u m e n tal, F ontseré ha actu at tam b é a N ova Y ork com a p adrí i conseller dels m olts joves artistes c a ta la n s que h an p ereg rin at a M a n h a tta n i que avui ja han assolit un rec o n e ix e m e n t en la m és din àm ica i vital urb de la c u ltu ra o ccid en tal. La cara m és falaguera de la ciu tat, els barris més bigarrats i p ro scrits, els tòpics i les escenes inèdites, el treball i la festa, la vida i la m o rt, els blancs i els negres, un co n stan t c o n tra p u n t p e r a c o n è ix e r m illo r la m és explosiva m etrò p o li del m ón c o n te m p o ra n i. N ova \ o rk vista i viscuda per un català que sap a n a r pel m ón i que esdevé u n a guia in estim ab le de la gran ciu tat n o rd -am erican a. D aniel G ira lt-M ira c le C a p del Servei d ’A rts P làstiques


Exposición en la Caixa de Barcelona, organizada por el Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat

El New York de Fontseré Con la presencia de su autor se ha inaugurado en la sala de exposiciones de la Caixa de Barcelona, C. Academia 1, la muestra “Nova York, vista i viscuda per un català*1de Caries Fontseré, organizada por el Servei d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya, con la colaboración de IInstitut d’Estudis Nord-Americans de Barcelona. Se trata de la primera ocasión con la que la Generalitat inicia en Lleida el

.... . P i f r- 'f'r·-·.'í Hl II)a 81fi ffl E Si U HiS s S 8 1 .

recorridp de una exposición que visitará además de Balaguer, diversas ciudades de la geografía catalana. La exposición que reúne casi un centenar de fotografías de los barrios y ambientes de Nueva York, es, más que una visita turística a la ciudad, la recuperación de uno de los artistas catalanes que por culpa del exilio se había perdido en nuestra memoria .artística.

,

IM ui ni is * .

.

i f|

./■>_____

• :-»• i ir ti n'» '

RRITORIALS D E C U LT U R A E C A TA L U N Y A A LLEIDA LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIO B LA COL·LABORACIÓ UDIS NORD-AMERICANS

ISC U D A PER U N CATALÀ L’AUTOR DE LES FOTOGRAFIES, LLES FONTSERÉ. DE BARCELONA, CARRER ACADÈMIA 1, i A LES VUIT DEL VESPRE. AIG DEL 1983

“ E n n i n g ú n lit i o s* t i e n t e c o m o il l( la a u se n c ia del e s p ír itu " . G a r c í a L o r c a .

Unidos provocada en los años 30 por la situación sociopolíCuando en 1973 Caries tica europea. Nueva York fue Fontseré regresó del exilio des­ entonces laciudad de larecupe­ pués de su marcha a finales de ración a base de artistas e inte­ los años 30 a Francia, y de su lectuales europeos, desde Andefinitiva instalación en Nueva dré Bretón y los arquitectos de York en 1951, pocos eran los la Bauhaus, hasta artistascomo que conocían su aventura artís­ jOseph de Creft o el caso que tica v humana. La coincidencia ahora nos ocupa. de que en esos años se comen­ Caries Fontseré no sólo con­ taba a reivindicar á los artistas tribuyó a esta nueva situación, que durante laguerra civilcola­ sino que en losaños70 sirvióde boraron en el frente popular puente y contacto para lagene­ con elrecuerdo de unos carteles ración de artistas catalanes que él había realizado en 1936, pops y conceptuales que sediri­ limitaron su conocimiento a su gieron allí en busca de fama y actividad como cartelista, que vanguardia, y que en todo mo­ además de corta no fue tan im­ mento recibieron sus consejos y portante como su práctica pos­ contactos con el inmenso terior. ' mundo de la galería y artistas Esta exposición, que sin neoyorquinos. duda es un homenaje de laGe­ Es pues una trayectoria, en neralitat a su trayectoria, viene .que más que una definición a demostar, por medio de una dentro de una tendencia o es­ selección de las42.000 fotogra­ tilo, o en un grüpo aislado, se fías que ha tomado al margen ha de valorar su situación hu­ de sus pinturas y diseños, laim- mana. y su compenetración con portancia.y su papel de aporta­ lascallesy ambientes diferentes ción en el exilio a la cultura de Nueva York. ■ catalana. Además "del Caries Fontseré fotógrafo se nos pre­ senta alpintor, dibujantedecó- La exposición mics, diseñador de decorados, La selección de las fotogra­ publicista y teórico, e incluso fías de entre ios miles de origi­ taxista de la ciudad soñada. nales ha correspondido a cua­ Su importancia al margen de tro pautas biográficas, de tal su práctica artística consiste en manera que más que presentar habef .sido uno más de los que una ciudad' turística, ha re-' se vieron inmersos en aquella unido unas cuantas imágenes fu^a cultural hacia los Estados en función de su biografía y es­ Jo se p M iq u el G arcia

Bajo la m i r a d a de l M a r c e l D u c h a m p .

tancia en la ciudad. Comienza ésta cuando en 1951' a los 35 años de edad, se instala con su mujer, que tam­ bién le acompañó en el acto inaugural, en un barrio de Manhattan. Aprovechando la apretada vida cotidiana y co­ mercial de sus avenidas recoge y capta los constrastes que pro­ voca este sistema de vida, con modelos que hacen colas con sus fotografías en busca de un representante, con el rápido bocadillo antes de volver altra­ bajo, o con el poeta chiflado que se instala en una esquina. Más adelante el matrimonio setraslada a laorillaEste,junto al Central Park, iniciando una vida de alta sociedad, y en la que aparecen fotografiados junto a Montserrat Caballé, Dalí, Piniés o Andrés Segovia, y que aprovecha para captar el Central Park, los predicadores ambulantes y especialmente los museos de arte contemporá­ neo. Cansados de esta vida de al­ terne. y siguiendo un cierto es­ píritu bohemio que siempre han conservado, se instalaron nuevamente frente a Times Square. una ?ona kischt de ci­ nes pornográficos, tiendas de souvenirs, prostitutascallejeras y borrachos. Esta tercera serie está ampliada con un recorrido por Harlem y la conflictiva zona de los portorriqueños.

"dentro de una crítica socioló­ gica. ^ Por último llega ya el mítico Soho, al que se trasladan antes de su regreso, viviendo aquel auge del que habla Tom Wolfe de grandes estudios, vidas ro­ mánticas y poco dinero. Apare­ cen aquí lasarquitecturas de es­ caleras de incendio, e imágenes de algunos de los catalanes americanizados, como Antoni Muntadas, Miralda, Mireia y Marta Santí, Paco de Lucía e

incluso Raimon con su guita­ rra. Por encima de este recorrido fotográfico está el artista que ha vivido 22 años en Nueva York, y que ha conocido todos los ambientes que entran entre el triunfador en los negocios y la miseria de losbar-ios pobres. No es pues una foto reportaje ni una mitificación tópica de la ciudad, sino unas pinceladas gráficas de un pintor que ha conocido y vivido la ciudad.

“L'aventura humana" . En el catálogo que se ha editado con motivo de laex­ posición con una presenta­ ción de Daniel Giralt Mirack, cap del Servei d’Arts Plàstiques, él mismo define su visión de Nueva York... “Amb la selecció de fotogra­ fíes que presento no pretenc mostrar la imatge vera de Nova York... la de coll icor­ bata, pantalons ben planxats, i'àmplies faldilles swing amb barret i guants blancs... tampoc prentenc galejar de fotògraf...he aspi­ rat ni més ni menys, retenir un document social, parcial i personalíssim. d’un temps viscut”.-.■

“Els empresaris l’estimen con un exponent fabulós, provat iautèntic, del libera­ lisme econòmic, mentre que per als intel·lectuals iels ar­ tistes es l’underground i el So Ho de la vanguardia ar­ tística. 1per als reaccionaris recalcitrants és la Miss Li­ berty que branda la torxa de la guerra contra el comu­ nisme. Per a mi és. primer que tot. la ciutat natal de la meva dona. on he compartit durant una colla d’anys el ritual quotidià de l’existèn­ cia. Tot plegat una fantás­ tica aventura humana que no canviaria oer rés ,del mon”


EL CAP DELS SERVEIS TERRITORIALS D E C U L T U R A D E LA G ENERALITAT D E C A TA L U N Y A A LLEIDA ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIO ORGANITZADA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS NORD-AMERICANS

N O V A YORK, VISTA I V ISC U D A PER U N CATALÀ QUE SERA PRESENTADA PER L’AUTOR DE LES FOTOGRAFIES, SENYOR CARLES FONTSERÈ. L’ACTE TINDRÀ LLOC A LA CAIXA DE BARCELONA, CARRER ACADÈMIA 1, EL DILLUNS 2 DE MAIG A LES VUIT DEL VESPRE. LLEIDA, MAIG DEL 1983


“Nova York, vista i viscuda per un català“ , a Lleida Seguint la línia de donar a conèixer i posar a 1 abast deis nostres pobles, el millor de la tasca creativa dels artistes car talans, la Conselleria de Cultu­ r a de la Generalitat, a través del Servei d ’Arts Plàstiques, h a organitzat una exposició iti­ n e ra n t fotogràfica arreu de Catalunya óomençant, ju sta ­ m ent, per la nostra ciutat, el recorregut. L'exposició'sota el títol «No­ v a York, vista i viscuda per un català», és obra d'un artista polifaçètic com és en Cariés Fontseré i Carrió, el qual s'ha dedicat a l’escenografia, la illustració (va sobresortir com a c a r te r is ta durant la guerra civil del 36), la pintura, la li­ tografia i- la fotografia a la qual dedicà una vintena d ’anys a Nova York i continua ac­ tualment. L’acte inaugural de l’exposició, tindrà lloc demà dilluns, dia 2 de maig, a les vuit del' vespre als "locals de la Caixa de Barcelona —enti­ ta t col·laboradora—carrer Àca. dèmia, 1. Es-preveu 'assistèn­ cia de l'autor, 1senyor Carles Fontseré. L’acte és públic i obert a tothom-


EL PAIS, viernes 6 de mayo de 1983

Caries Fontseré expone en Lérida sus visiones de Nueva York r a m ó n b a d ia ,

Lérida

Caries Fontseré admitió, con mo­ tivo de la inauguración en Lérida de la exposición de fotografías Nova York vista i viscuda per un ca­ talà, que su visiónde la sociedad

am ericana “es la de un libertario, en el sentido de que mi filosofía no es la de un capitalista, ni la de un 1 pequeño burgués, ni tam poco la visión de un católico”. La m uestra, organizada por el D epartam ento de Cultura de la G eneralitat, será trasladada posteriorm ente a Vilafranca del Penedès, la Bisbal, Mataró, Sant Moll de Llobregat, Ba­ laguer, M artorell y Gavà. La exposición reúne más de 100 de las 9.000 imágenes que Fontse­ ré ha obtenido en los cuatro ba­ rrios de Nueva York donde ha re­ sidido. Las fotografías ahora ex­ puestas en Lérida, en la sala de la Caixa de Barcelona, van acom pa­ ñadas de una veintena de textos en los que C aries F ontseré explica sus experiencias de los distintos barrios neoyorquinos. “Llevo he­ chas unas 42.000 fotografías dé todo el mundo, aunque la imagen me interesa más por su aspecto so­ cial que por su valor plástico. A través de los tipos de la calle foto­ grafiados, explico la sociología de Nueva York”.


EL CAP DEL SERVEI D ’ARTS PLÀSTIQUES DEL DEPA R TA M EN T D E C U LT U R A D E LA GENERALITAT DE C A TA L U N Y A ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

N O V A YORK, VISTA I V ISC U DA PER U N CATALÀ ORGANITZADA AMB I A COL·LABORACIÓ DE L’INSTITUT D ’ESTUDIS NORD-AMERICANS QUE SERÀ PRESENTADA PER L’AUTOR, CARLES FONTSERÈ L’ACTE TINDRÀ LLOC A LA SALA D’EXPOSICIONS DE LA CAIXA DE PENSIONS (Carrer de Sant Joan) EL PROPER DIMECRES DIA 15 DE JUNY A LES VUIT DEL VESPRE. VILAFRANCA DEL PENEDÈS, JUNY DEL 1983


ODert a loxnom .

DOMINGO, 19 JUNIO 1983

Exposiciones Hoy se clausuran: Sistemas aleatorios de Antoine Laval. - Fundació Miró, Montjuïc.

A b el V a llm itja n a (1900-1974). - Caja de Pensio­ nes, Monteada, 14.

J’aime la mer parce que je suis né au bord d’elle. - Claude Caillol. Fundació Miró, Montjuïc.

I Exposición filatélica so­ bre «Medicina, Sanidad y Cruz Roja». - Casa del A rce­ diano, Santa Lucía, 1.

L’Educació de 0 a 3 anys. Caja de Pensiones de G rano­ llers.

Siguen abiertas;, n Dalí fotògraf, Dalí en els seus fotògrafs. - 119 fotogra­ fías. C entro C ultural de la Caja de Pensiones, Paseo San Juan, 108. H asta el 31 de julio.

111

gravats de Picasso. -

Museo Picasso, Monteada, 14. H asta el 30 de junio.

en ] i vida ja­ ponesa. - Museo Etnológico, Avda. Santa M adrona, M ont­ juïc. H asta el -0 de junio. Matta. - P alau Meca, M ont­ eada. H asta el 3 de julio.

60 anys de fotografia a l’A.F.C. - Agrupación Foto­ gráfica de C ataluña, Av. Pedralbes, 14. H asta el 23 de ju ­ nio.

Papallones de Catalunya. -

Museo de Zoología, P arque de la Ciudadela. H asta el 30 de junio.

El sindicalisme a Barcelo­ na (1917-1923). - A teneu E nci­ clopèdic Popular, M ontalegre, 5. H asta e. SO de junio.

^ Nova York, vista i viscuda per un català. - De Caries Fontseré. Caja de Pensiones de V ilafranca del Penedès.


A rt i Exposicions

Dmec’Z '

ílf

mai3

F\|Ï>T

La mostra itinerant, ara a Catalunya

L’assaig vivencial de Fontserè a Nova York L'e x p o sició de fotografies «N ova Y ork vista i viscu d a per un català» de Carles F o n tserè , inicia aquest m es de maig un recorregut c o m a itinerant del Departam ent de Cultura de la G eneralitat de C a ­ talunya. am b la col·laboració de l'Institut d 'e stu d is nord-am ericans de Barcelona, on la m ostra es va poder veure l'any p assat. R ecentm en t s 'h a inaugu­ rat a la Caixa de Barcelona, a Lleida, i el proper m es de juliol — després d 'h a v e r passat per V ila fra n ca del P e n e d è s— anirà al Ca ste ll de la Bisbal. A q u e sta N ova Y ork viscu da per C a rle s Fo n tse ­ rè, després d 'un primer exili a Paris, é s tan sols una petita referència a una ta sca creativa ben diversa i un transform ism e que aplega el cartell — vessa n t en la qual d estacà durant la guerra civil espa n yo la — il·lustracions per a llibres de bibliòfil, pintura, grafis­ m e, cò m ics, decorats i vestits per a ob res de teatre, un treball fotogràfic que recull quaranta-dues mil fo to s ... U n transform ism e on entra la seva person a­ litat en captar uns in stants precisos i no altres. Ell mateix com enta: «A través de l'ull de la Rollei que capta el que hom vol, he aspirat, ni m é s ni m enys, a retenir un docum ent social, parcial i personalissim , d 'un tem p s viscut». Però la se v a efectivitat artística és perfectam ent equiparable al seu valor com a docu m ent, testim oni i in fo rm ació d 'u n a reali­ tat. És una m ostra que en s permet explorar i copsar l'essèn cia de cada indret, sem pre d 'a c o rd am b els canvis de domicili a una m ateixa ciu ta t que l'in ­ tegren als barris, no co m si fos el tipie turista que a cada pas crem a una vivèn cia nova, sin ó com a ele­ ment participant d'un a m anera de v e y re . viure i sentir. I am b totes les m arginacions o separacion s que com porta el «canvi»: els habituals, en cara, en ­ casellam ents de barri que es fan am b la gent. La di­

ferència que experim entà Fontserè a N ova Y ork quan decidí passar de l'Est a l'O est de la ciu tat. Entre les paraules que justifiquen aquesta sele cció de foto gra fies trobem : «Per a mi és, primer que tot, la ciutat natal de la m eva dona, on he com partit d u ­ rant una colla d 'an y el ritual quotidià de l'e x istè n ­ cia. Però, en dem és i essencialm ent, ha estat un a s ­ saig vivencial en quatre actes: quatre conjuntures entre el 1 9 5 1 i el 1 9 7 3 ; quatre maneres de veurehi i quatre form es de vida dispars en sengles d o m i­ cilis diferents». U na selecció en certa m anera com p rom e sa am b un conjunt d'eleccions que c o n ­ form en la nostra quotidianitat segons un «canvi» d'escen a ri i vénen a reflectir elements de cultura, societa t, tècn ica , estètica, document i creació, així co m tot un sistem a de valors inherents al fotògraf que potencia la subjectivitat d'unes im atges reals. U na aventura fotogràfica que ens porta a través del M id to w n East, W all Street, el port, els tem ples religiosos de la ciutat, edificis com ercials, la d e p e n ­ dència arquitectura-sociología, el «boom» de la co n stru cció , districtes residencials com l'U pper East Side o la cinquena Avinguda, la barriada del B ow ery i l'alcoh olism e, Coney Island o la platja de Brooklyn, Harlem i els immigrats negres, p red ica ­ dors al carrer, m useus (M O M A , Gqggenheim , W h it­ ney), el barri del S oh o o dels artistes, on han anat a viure m olts catalans com Miralda, M untadas, Lli­ m és, Fra n cesc Torres, etc. etc... En definitiva, Carles Fontserè ens duu per camins viscu ts, se n ­ tits. am b im atges subordinades al seu cam p d 'o b ­ servació i captació, am b la infinitat de su ggeri­ m ents que s poden extreure i abstreure en una ciutat com N ova York.

G .B.M .



r

f c

EL PERIOOICO Viernes, 1 de julio de 1983

m

La Generalitat potenciara los "museos itinerantes 99

Las exposiciones por toda Catalunya pretenden crear núcleos de arte El arte no tiene fronteras ni sólo nace en las grandes áreas urbanas. La Generalitat pretende descentralizar las exposiciones para provocar nuevas manifestaciones artísticas

«L A C A R R E G A », de Ramón C a s a s , conservat al M useu M unicipal d'Olot

«CATALUNYA EN LA ESPAÑA MODERNA» A MADRID

per M oisés Tibau

B a rc e lo n a .-L a Conselleria de C ultura de la Generalitat de C a ta lu n y a in c re m e n ta rá el núm ero de exposiciones itine­ rantes, que reco rrerán toda la geografía catalan a para impul­ sar la creación de nuevos nú­ cleos artísticos. Este método de d ifu s ió n c u ltu ra l se inició en agosto de 19 82 y encontró una n o ta b le a c o g id a . Un to tal de ve in te m uestras distintas han sido exhibidas ya en veintisiete localidades. D a n ie l G ira lt-M ira c ie , jefe del Servicio de Artes Plasticas, m anifestó ayer la voluntad de su oficina de iniciar una política d e s c e n tra liz a d o ra , q u e sirva para desarrollar nuevas sensi­ bilidades culturales y artísticas, lejos de Barcelona.

Doble criterio P a ra co n se g u ir este obje­ tivo, la Generalitat ha trabajado con dos c rite rio s fu n d a m e n ­ tales: el valor de actualidad de las exposiciones y el interés de la personalidad de los artistas. G iralt M iracle destacó, en este s e n tid o , las m u e s tra s d e d i­ cadas a Viladecans, Dalí y los lib ro s, Joan Miró, Joan Pons,

Joan Miró

Fontseré

las fotografías neoyorquinas de C a rie s F o n ts e re v la p o e sía visual de Joan Brossa. A todas ellas, añadirán ahora muestras de la o b ra de G u in o v a rt, C u mella, Todó, Ràfols Casam ada y otra dedicada a los creadores del cómic catalán.

«Si hasta ahora Barcelona ha ejercido una función centrí­ fuga y centrípeta en la difusión del arte catalán -m a n ife s tó G ira lt-M ira c le - ahora se trata no sólo de patrocinar una des­ centralización de las artes, sino más bien de impulsar la que podríamos calificar como el policentrismo artístico». Experiencia piloto Los responsables del Servi­ cio de Artes Plásticas destaca­ ron el éxito de esta experiencia piloto y subrayaron su papel din a m in a z a d o r en G ra n o lle rs , V ic, R e u s , Tortosa, Terrassa, S a b a d e ll, T a rra g o n a , Lleida, G irona y Olot, entre otras capi­ tales de comarcas. Las exposiciones itinerantes aprovechan edificios históricos, algunos hasta ahora infrautilizados e incluso abandonados


.

tJ L

N U r\ .

-

•Z L

ANTONIO ELORZA e visitat d u e s vegades l’ex­ posició. La p rim e ra va ser u n càlid m ati d e d iu m e n ­ ge, a m b u n a assistència tan n o m b ro s a q u e d e sb o rd a v a les possibilitats d el sistem a d ’aire co n d icio n at. V a ser, p e r això, u n a e x p e rièn c ia angoixosa. L a sego­ na, p o q u e s h o re n a b a n s d ’escriure a q u e st article, d e m a n e ra m o lt m és confortable, e n c a ra q u e el re c in te n o estava, n i d e b o n tro s, buit* els assistents havien d e se u re a te rra p e r p o d e r assistir a les p rojeccio n s d e l’au d io v isu al s o b re m o d e rn ism e. E n a m b ­ d u e s ocasions, g aire b é n in g ú n o rec o rria l’exposició g aire d e pressa. Els visitants, esp ecialm en t els m és jov es, llegien d etin ­ g u d a m e n t l’explicació so b re les in stitu ­ cions catalanes m edievals, la lletra d e les p ro clam es co rre sp o n e n ts a les b u lla n g u es vuitcentistes o el tex t d e l’o b lig a d ó em esa p e r l’e m p re sa d e n a v e g a d ó su b m a rin a d e M o n tu rio l. P er a m olts, devia ser p ro b a ­ b le m e n t la co n firm ació d ’u n es id ees i

d ’u n e s lectures; p e r a d ’altres, cal e s p e ra r q u e u n cert d esco b rim e n t. La raó és b en clara: “ C atalu n y a en la E sp añ a m o d e rn a ” és u n a exposició es­ p lè n d id a m e n t d o c u m e n ta d a i m o lt m a c a Des d e la m eva p ersp ectiv a d ’h isto ria d o r visitant, el co n tra st és im m e d ia t a m b l’altra gran ex hibició h isto rio g ràfica o b e rta en l’actualitat al p ú b lic m ad rilen y . E m refe­ reixo a la c o n sag rad a a “ O rte g a y G asset y su tie m p o ” . E n aq u esta, es p ec ialm en t pel q u e fa a la d o cu m en ta ció fotogràfica q u e constitueix l’eix d e la b io g rafia p ú b lic a del p e n sa d o r, el co n tex t s’escapa; h i h a els esdev en im en ts i les d ad es q u e es p o d rie n a n o m e n a r “ co -o c u rrèn c ies” , des d e la p ro ­ clam ació d e la R ep ú b lica a la foto d ’u n revolucionari. És co m u n teló d e fons, virolat i m al articu lat so b re el q u al es p ro jec ta el perso n atg e. L’ex posició catala­ n a resp o n , p e r sort, a u n altre criteri. H i h a u n g ra n d esp le g a m e n t d e m itjan s, p e rò d e vegades es té la sensació d ’u n a ec o n o m ia

dels m ateix o s m itjan s, j a q u e ni so b ra ni falta res p e r c o n fig u rar la u n ita t d e signifi­ cat q u e es p re té n tra n sm e tre en ca d a fase a l’o b serv ad o r. E xem ples: la p o rta d a d e la m asia, el q u a d re d e la p e tita teix id o ra, l’esp lèn d id cartell d e F o n tseré so b re la FAI. La m ateix a a b sèn cia d e retò ric a innecessària p resid eix les p ro jeccio n s relatives a l’evolució c u ltu ral i p o lítica so ta el fran ­ quism e. L’ex p osició és, d o n cs, ta m b é la revàlida d ’u n nivell historiogràfic. El q u e j a n o en c erto a v eu re és la lectu ra q u e faran d e la m o stra els visitants m a d ri­ lenys. C o m a o b se rv a d o r p articip an t, ap o staria p e r u n resu ltat d ’atenció, interès, en certa m a n e ra ta m b é c o m p a n y o n ia i a p re n en ta tg e. P erq u è resu lta difícil q u e u n a se q ü èn c ia h istò rica o n a m b ta n ta cla­ red at ap areix la im atg e q u e C atalu n y a és u n a nació, tin g u i ta m b é u n a p o ssib le lec­ tu ra h arm ò n ica, in te g rad o ra. Es fa ev id en t p e r a to t o b se rv a d o r d e “ C a ta lu n y a en la

E sp añ a m o d e rn a ” q u e C a ta lu n y a va v iu re d ’u n a m a n e ra sin g u lar, d iferen ciad a, la in d u strialització , la fo rm ació del m ovi­ m e n t o b re r, la ren o v ació artística d e finals del XIX. Però res n o suggereix la ru p tu ra . Potser a q u í h i hagi l’ú n ic e rro r, al m e u e n te n d re , dels o rg an itzad o rs: n o h av e r tret del catàleg —fo rça car, co m és lògic, i q u e p e r ta n t m o lts n o c o m p re n — els tres excel·lents textos d ’in tro d u c c ió a càrrec dels h isto ria d o rs P ierre Vilar, J o r d i N ad al i Pep T erm es. La im atg e ens h a u ria d o n a t així a to ts la seva p le n a significació. E n cara q u e , insisteixo, ta m p o c a falta d ’a q u e st elem e n t n o s’o c u lta allò q u e és p e r m i el m issatge fo n a m e n ta l d e la m o stra: u n a ra o n a d a i in e q u ív o ca afirm ació nacional d e C atalu n y a en el m a rc d e l’E sp an y a p lu rin a cio n a l q u e tan ts en c a ra es n e g u e n a veure.

Antonio hlorza és catedràticd tiistóna dd Pensament Polític de la Universitat Complutense de M adrid.



EL DEPA R TA M EN T DE C U LT U R A D E LA G ENERALITAT DE C A T A L U N Y A I L ’A JU N TA M E N T D E LA BISBAL D ’EM PORDÀ ES COMPLAUEN A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

N O VA YORK. VISTA I V ISC U D A PER U N CATALÀ QUE SERÁ COMENTADA PER L’AUTOR CARLES FONTSERÉ. L’ACTE TINDRÀ LLOC AL CASTELL DE LA BISBAL EL DIVENDRES 1 DE JULIOL A LES VUIT DEL VESPRE. LA BISBAL D’EMPORDÀ, JULIOL DEL 1983


TELEX D A R T

P a tro c in a d a

pel

d e p a rta m e n t

de

C u ltu ra de la G e n e ra lita t i l'A ju n ta m e n t de La B is b a l s ’ha p r e s e n ta t en el C a s ­ te ll de la v ila b a ix -e m p o rd a n e s a «N o­ va Y ork vis ta i vis c u d a p e r un català», a m b fo to g r a fie s i te x to s de C arles F ontse re . La in tr o d u c c ió d e l c a tà le g , m o lt b e n e d ita t a m b d is s e n y g r à fic de T erry B ro c h (e s p o s a d e F o n ts e rè ), a c u ra de D a n ie l G ira lt-M ira c le . La in a u g u ra c ió fo u c o m e n ta d a p e l p ro p i F o n ts e rè . P e r c e r t q u e a «C atalunya en la Es­ p a y a m oderna» (1714-1983), c ita d a en e l s e g o n p u n t, F o n ts e rè ta m b é e ra p re ­ s e n t a la m o s tra i en el c o rr e s p o n e n t c a tà le g a m b un d e ls s e u s c a r te lls d e ls a n y s tre n ta , l'a n o m e n a t « L lib e rta t!» .


los sitios Viernes, 1 de ju lio de 1 9 8 3

Exposición de C. Fontseré en La Bisbal REDACCION Esta tarde, a la soch o, se in au gu­ rará en el C a stillo de La B-isbal d'E m po rdà , la exposición «Nueva York, vista y viscuda per un català », que será com e ntad a p o rsu autor, el a rtista Caries Fontseré. La m uestra ha sido organizada por el D e pa rta­ m e n t de C ultura de la G e n e ra lita t y el A y u n ta m ie n to de la cap ital baixem pordanesa.


m

A rt

i

'cTagost | I íjo u s, de 1983 1

o q

X. Blanch ¡ Bartolomé G.

Mostres a Cadaqués C A D A Q U É S (Del n o stre c o l·la ­ bo rad or M oisès T ib a u ).— Tres són els fe ts p là s tic a m e n t n o ticià ble s, d in tre de les m o lte s m o stre s que han tin g u t d u ra n t la p rim era quinzena d 'a g o s t i que s ig n ifiq u e n que l'a c tiv ita t no de­ cau ni un m o m e n t a la vila a ltem p ord ane sa, a c tiv ita t no m a n ­ cada de « m o v im e n t» , que es co n ju g a en in te rca n via r-se e x p e ­ riències ta n và lid e s c o m poden ser la m agna c o l·le c tiv a d 'u n a cin q u a n te n a de p in to rs a «La S i­ rena» am b el p e tit fo rm a t o bé el tre b a ll am b fe rro e s c u ltò ric de D e m e tri K o n to s, e x p o s a t, t o t i q ue la sala en si ha q u e d a t m o lt «fred a» a « L 'A m is ta t» ; ju n ta ­ m e n t am b a ixò les in n o va cio n s en el ca m p p ic tò ric de B a rto lo i X a v ie r B lanch, que exp ose n a la sala R o tllan i a la G aleria 1, res­ p e c tiv a m e n t.

UNA MOSTRA INÈDITA Ja l'a n y pa ssat tin g u é lloc la prim era e d ició del «Zero fig u fa C adaqués», que a q u e st any ha tin g u t c o n tin u ïta t en el m a te ix m a rc, la g a le ria -llib re ria La Sire­ na, però am b el f e t rem arcable d 'u n a m ajor p a rtic ip a c ió de p in ­ to rs , cosa que ha fe t a rribar a ün to ta l de c e n t les obres p re se n ta ­ des. Hi tro b e m un F ontse ré q u e, e ix a n t de banda el seu c a rà cte r lifa c è tic en el te rre n y g rà fic i el c a rte llis m e , ha re a litz a t dos us am b m o lt de c o lo r, i s'h a u n it a m b els ve lls a m ics de 'a v a n tg u a rd a ca ta la n a ; després ei seu «N ova Y ork v is ta i v is c u ­

da», ara pre sen ta da a B anyoles, to rn a al te rre n y de la p là stica , i EL PAIS, viernes 12 de agosto de 1983 ho fa aquí, a C adaqués, co l.la b o ra n t en aquesta m o s tra , q ue és o b e rta a to ts i en la qual s 'a b o ­ quen to te s les te n d è n cie s. Des de les n o ve s, ne o-e xpressidiste s, qüe han c a u s a t escà nd ol en m o lts , fin s a les clà ssiqu es c o m ­ p o s ic io n s im p r e s s io n is te s i p a isa tg ístiq u e s, ja arrelades a la M . T ., Cadaqués mente a Dalí,.o el hiperrealista ar­ vila am b fo rç a , co m en el cas de Un total de 49 pintores vinculados gentino Jorge Duarte, que desde Dídac o Sala H errero, a m és de a la villa de Cadaqués, conocida que se afincó en Cadaqués ha he­ les sem pre n o ticia b le s a p o rta ­ mundialmente por su ambiente cho de sus paisajes motivo cons­ cio n s d 'h ip e rre a lis te s , co m po ­ propicio para la creación plástica, tante de sus obras; otro de los par­ d en ser Ek, D u a rte ,... A l seu cos? se han reunido para realizar una ticipantes es el conocido pintor ta t, els ta m b é clà ssics d 'a v a n t­ exposición colectiva en la libr :na Joan Josep Tharrats, del que todos gu ard a, ja sense p ro ta g o n ism o , y galería de arte La sirena que, recuerdan su época en el movi­ que han d e ix a t el pas a no ves bajo las directrices del joven Joan miento vanguardista barcelonés te n d è n c ie s . En to ta l, qu a ra n ta Tharrats, hijo del pintor Joan Jo­ Dau al Set o la de Bengel, artista nou p in to rs i c e n t obres pre sen­ sep Tharrats, aglutina por segun­ que se dio a conocer bajo los aus­ ta d e s fa n que aq ue sta m o stra do año consecutivo la muestra picios de Salvador Dalí, con el que a g a fi a m b im p o rtà n c ia en l'e s p e ­ Cero figura Cadaqués. A esta realizó numerosos trabajos, entre r it de c o l·le c tiv ita t que a p o c a muestra se han presentado 100 ellos la escultura El Cristo de la ba­ p o c es va im p o s a n t i m és quan obras y a ellas se irán añadiendo sura, que ha quedado instalada en els m a te ix o s p in to rs veu en am b progresivamente otras obras de la finca del pintor en Port Lligat. bon ulls a q u e st e s p e rit d 'u n ió artistas de renombre durante todo También cabe destacar la pre­ que els agerm ana una vegada este mes. sencia del conocido cartelista y fo­ l'a n y al ce n tre c re a tiu del país, a El principal condicionamiento tógrafo CarlesFontseré. que tra­ C adaqués. técnico de esta exposición colecti­ bajó con Dalí en Nueva York du­ Tam bé B a r t o lo i X a v ie r va es el formato bajo el cual han rante los años cincuenta y princi­ B lanch, ara e s ta d a n ts a Perala­ trabajado todos los artistas, de re­ pios de los sesenta, y que ahora se da, e xp o se n a C adaqués sengles ducidas dimensiones, con lo que la ha convertido en protagonista in­ m o s tre s dels seus da rrers queacapacidad creativa de cada uno de directo de la polémica suscitada fe rs p ic tò ric s i apropen al le c to r ellos queda algo limitada, máxime por Tapies a raíz de sus manifesta­ visu a l llu rs darreres crea cio ns. cuando la técnica utilizada es el ciones sobre el maestro de Port B a rto lo , del qual s 'h a v ia ju tja t en acrílico o la acuarela, con lo que Lligat y de una réplica que hizo a u n s prim e rs m o m e n ts les seves los autores tienen que r e a l i z a r las opiniones de Tàpies publicadas q u a lita ts co m a im p re s s io n is ta i todo un proceso de acondiciona­ en este diario, y también la de p a isa tg ista alhora, ha d e m o s tra t miento de la misma tela. ara que aq ue sta c a ta lo g a c ió no . Inéstor, cuya obra es obrj digna En esta muestra ^participan ar­ de mención dada la calidad de los era c o m p le ta i que cal a fe g ir-h i el tistas de la talla de Angel Planells, trabajos que ha presentado a la ■ de « p r e s t id ig ita d o r de.l surrealista vinculado estrecha­ muestra de Cadaqués. p a isa tg e » , del qual tru c a i c o m b i­ ______ na els e le m e n ts pre sos co m a qués. o b je c tiu s i els tra n s fo rm a en fo r-

Una muestra colectiva reúne a 50 pintores en Cadaqués

R


EL CAP DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPA R TA M EN T DE C U LTU R A DE LA GENERALITAT DE C A TA L U N Y A A G IRO NA ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORGANITZADA AMB LA COL·LABORACIO DE L’AJUNTAMENT DE BANYOLES

NO VA YORK, VISTA I V ISC U D A PER U N CATALÀ QUE SERA COMENTADA PER V AUTOR, CARLES FONTSERE. L’ACTE TINDRÀ LLOC A LA LLOTJA DEL TINT EL DIMARTS 2 D’AGOST A LES VUIT DEL VESPRE. BANYOLES, AGOST DEL 1983


BANYOLES, ESTIU-B3.I EXPOSICIÓ DEL 2 AL 21 D ’AGOST

LLOTJA DEL TIN T

Tarda, de dos quarts de set a dos quarts de deu

Carles Fontserè «Nova York, vista i viscuda»


Reportaje

1 4 / los sitios

«Nova York, vista i viscuda», una exposición singular, en el castell de La Bisbal En m e d io de la larga lista de exposiciones de to d o tipo , que en los meses veraniegos suelen acu­ m ularse sobre las com arcas tu rís ti­ cas de G irona, nos llega «Nova York, vista i viscuda» inaugurada ayer en La Bisbal y que es el resu lta­ do de m ás de ve in te años de vive n­ cias en aquella gran urbe, del m a tri­ m o n io C a rie s F o n ts e ré -T e rry Broch. Una fe liz com b in ació n de sus respectivos sen tim ie ntos. El de Caries, por su profunda sen sib ili­ dad ..m e d ite rrá n e a ,-, de d e ja rs e , im p actar po r las realidades cam ­ biantes, diná m icas y sorprenden­ tes de la ciudad, y ju n to a él, su esposa, que, en d e fin itiva , estaba en casa, por la sencilla razón que Terry Broch, nació, creció y trabajó en Nova York. Por ello, las im p re ­ siones de estos largos años de am b a s v iv e n c ia s n e o y o rq u in a s podían dar un feliz resultado, cual ha sido esta exposición que ahora se presenta en La Bisbal. C reem os que la m uestra es t r i­ ple, es decir, de un lado está las visiones de aquella ciu da d única, que no tie n e paralelo, ni siquiera en otras de la U nión, y ju n to a esta rea­ lidad, las creaciones personales de este m a trim o n io , que, un buen día, d e cid ió cerrar las puertas de apar­ ta m e n to en la som bra de los rasca­ cie los y trasladarse a Porqueres, donde, pa cie ntem en te y con aho­ rro y sacrificio, hablan trazado un nuevo, d is tin to y d ista n te hogar, en el que, p o r el m o m e n to residen, aunque, sin olvido s d e fin itivo s de lo que los Estados U nidos y especial­ m en te Nova York, ha sig nifica do en sus vidas. Por ello, pensam os que la exposición tien e estas tres ver­ tientes, la de refle jo e stricto de la ciudad, de sus realidades, y la doble aportación de dos espíritus sensi­ bles y ate n to s a su am biente, a lo que se desarrolla en él entorno. Por ello estam os seguros que Caries Fontseré, debe ten er ya una exce­ lente colección de fotog rafía s de Can Tista, en Porqueres, y será interesantísim o, un día com p rob ar com o Terry B roch nos ha visto des­ de su ventajosa perspectiva de la id en tificació n con Catalunya y al m ism o tie m p o con su in n a to prag­ m atism o am ericano. Es la ventaja de ha c ultivad o el espíritu, com o en otros ám b itos se cultiva el cuerpo.

La idea de la exposición «Nova York, vista i viscuda», se

ha trazado, p rim e ro a través de las espléndidas fotog rafía s seleccio­ nadas de su inm ensa colección, que a su vez es la sum a de las cua li­ dades técnicas de Caries Fontseré, con su agudo in stin to periodístico, de a u té n tico rep ortero gráfico, con los consejos de Terry, una nativa de Nova York, con lo que siem pre se juega, en este caso se trabaja, con indudable ventaja. Para explicarnos la ciudad, el m a trim o n io F ontseré-B roch, ha ■ ■ a e a u id Q - S l·L P ía p i o i i i n a i a r i o ■r·'»r«r·

nal, a través de los do m icilio s, que, en los m ás de ve in te años de v iv ir en la ciudad tuvieron. Es una buena fó rm u la , y un excelente ejercicio para quienes tam bién estén in te re ­ sados en el recorrido, a la vez u rb a­ no y esté tico de aquella gran c iu ­ dad. S ucesivam ente las zonas, des­ de las que se hace centro, y a través de las cuales se trabaja Nova York, son las siguientes, el Est, «el rovell de l'o u de M anhattan», com o dice el pro p io a u to r en el opúsculo que se e d itó con m o tiv o de la presenta­ ción de la m uestra, a fina le s del pasado año y de fo rm a con ju nta e ntre Banca Catalana y el In s titu to de E studios N orteam ericanos de Barcelona, se trata de la zona, pe r­

fila da por el fam oso hotel W a ld o r f' co m o asi lo denom ina Caries F ont­ A storia, donde recien te m ente ha seré, es una con stante en la ciudad residido el Presidente del G ob ier­ que tiene los solares más caros del no. A llí vivieron Caries y Terry, en el m undo. Un im p a cto co n stru cto r in icio de los o p tim ista s años c in ­ que ha supuesto la desaparición de c u e n ta , en una «barriada» de m uchos lugares en los que im p era­ postín, con excelentes esta ble ci­ ba un cie rto tip ism o , que inexora­ m ientos, que iban desde tiendas de blem ente ha m ue rto a im p ulso s del a n ticua rios a las som bras de W a ll dó la r y la piqueta. S tree t, po sib lem e nte una de las calles de Nova York, más c o n o ci­ Upper East Side das, de nom bre, por los ciudadanos del m undo. No lejos del puerto, que El segundo d o m ic ilio ne oyo rqui­ — -V. ¡»a[ gráfica m ente con p ro -*■ n o de los Fontseré fue: 10 East End fusió n de fotog rafía s por Caries Avenue, en un barrio elegante, Fontseré, un pu erto único en el ge rm án ico y pulcro, com o dice Car­ m undo po r sus dim ensiones, y que ies, porque fue fun dad o po r alem a­ com o consecuencia de las m ism as nes y o tro s e m igran tes del norte y ha p e rd id o estos rincones y este este de Eui opa, y porque el alcalde sabor que aún conservan otras de la ciudad tien e allí su residencia. a g lo m e ra c io n e s p o rtu a ria s de l A la som bra del Central Park, co n , m undo, pero, el p u erto de Nova una serie de im p o rta n te s m useos, York, con su bienvenida a m illon es fue d u ran te m uchos años un barrio de em igrantes, a través de la esta­ elegante pu lcro y residencial. A tua de la Libertad, es otra ciudad, través del m ism o Fontseré nos lle­ d e ntro de la ciudad. va a ver los espectáculos de los pre­ O tros aspectos, com o la religión dicadores callejeros, y a una des­ o la abrum adora a rq uite ctu ra v e rti- crip ción casi diría m os que étnica calista no podían fa lta r en las v is io ­ de l c iu d a d a n o de N o va Y ork, nes de quien ha vivid o y traba ja do im p resio na do po r la enorm e co m ­ tan to s años en Nova York, y que plejidad de los sucesivas e m igra­ tam bién configuran de form a únicá ciones, que se han co n ve rtid o en y con im ita cion es en to d o el m u n ­ com unidades, sean latinos, judíos, do. El «boom» de la con stru cció n, negros y de ta n ta s otras co m u n id a ­

des que, co m o hem os dicho, co n ­ vie rte n a Nova Y ork en una am alga­ ma única y d istin ta , que no ad m ite com paraciones. Por la s itua ció n de esta residen­ cia segunda, las fo to g ra fía s y las explicaciones del Central Park, son estipendas, y nos evidencias la excelencia y validez de esta idea que ha te n id o que ser defendida a pesar de vandalism os, destrozos, g a m b e rris m o ’ y ta m b ié n «ideas» para co n ve rtir un parque salvaje y natural, en «zona verde». A pesar de to d o s los riesgos y p e lig ros el Cen­ tra l P ark,és hoy un espacio de esta naturaleza am ericana en el corazón de la gran ciudad y un espectáculos hum ano sin gu lar de los m uchos que Nova York ofrece. Se cierra esta parte de la exposi­ ción con la visión de los m useos y el arte que ta n to espacio ocupa en la ciudad y en la zona que se corres­ ponde al segundo d o m ic ilio de los Fontseré. En esta pincelada a rtís ti­ ca, el nom bre de S alvador Dalí, b ri­ lla con luz propia, pues se corres­ ponde al paso casi diríam os que triu n fa l, del artista de Figueres por lo s a m b ie n te s n e o y o rq u in o s , vivencias que fue ro n seguidas m uy de cerca y en colaboración, por Caries Fontseré y su esposa.

34 1 W est 4 6 Street Si el Est, era la zona elegante y tranq uila de Nova York, el W est, daba una im agen com p le ta m e n te distin ta , el am biente, la s g e n te s y el ir y ven ir eran to ta lm e n te distintos, co m o d is tin to s son ahora, en este incansable e im p laca ble esfuerzo de d e m o lició n y con stru cció n que im peran en Noya York. El espectá­ culo, com o en ta n ta s otras partes del m undo, son aquí, m ás que en otras zonas de la inm ensa ciudad, sus gentes. La im agen de lascalles, de los com ercios, de los esp ectácu­ los, especialm ente en los años des­ crito s en la exposición. Es una calle viva dinám ica en la que tam po co fa lta n sus aspectos negativos, que Fontseré concreta en sus im áge­ nes de los «bums» es de cir de los a l­ coh ólicos y borrachínes que son el resu ltad o de estos veinte m il esta­ b le cim ie n to s que en Nova York, según nos dice Caries Fontseré se dedican a servir com idas y bebidas. El ne oyo rquino acepta esta rea li­ dad p o rq u e fo rm a parte del e ntorno y los hechos cotid ia nos de la ciu ­ dad. /


Visión conjunta de un catatán y una neoyorquina sobre una ciudad única en el mundo S eg uim os el recorrido por las playas, no son m uchas las libres, abundan las privadas. Pero, la cám ara de Fonseré profundiza en el gran espacio de la B arceloneta neoyorquina que es Coney Island. Si las playas m u ltitu d in a ria s son siem pre una im agen sorprendente e sta s de N ova Y o rk alcan zas d im en sion es únicas, ta n to por los propios m iles de m etros de arenas, com o p o r la hu m anidad que las ocupa. Y, na turalm ente , no podían fa l­ tar ta m p o co las descripciones grá­ ficas y críticas del barrio de Herlem , que id e n tifica en to d o el m undo la p ro blem ática de las gentes de color en los EE.UU. y sin gu larm e nte en estas aglom eraciones hum anas y urbanas. J u n to al Herlem de los negros «El Barrio», es decir, el d is trito cas­ tellan o parlante. Esta sorprendente im agen que se da en o tro s puntos del país, en que se con figu ran zonas íntegram ente latinas, desde los com e rcios a las salas cin em a­ tográficas, y ta m b ié n con to d o su carg am e nto de problem as socia­ les, hum anos, de salud. Estas com u nidad es de las que nadie

parece acordarse hasta que se aproxim an unas elecciones.

5 1 0 Broome Street La ú ltim a etapa de los FontseréBroch en Nova ,York fue el Soho, cuando era una zona residencial de artistas y gentes que consideraron que barrio estaba de m oda. A llí estuvieron Caries y Terry, en un co n ta cto in te nso y p a rticu la r con esta otra realidad neoyorquina. Un ba rrio con espontánea crea­ tivid a d artística, con im ágenes sor­ prendentes, que hoy se han tra n s­ fo rm a d o en galerías y m an ifesta­ ciones de arte que no se dan en o tro s p u ntos de la ciudad. De este c o n ju n to selecciona­ m os al «Little Italy», es decir, el to d opo de roso barrio italiano. Tal vez un ita lia n ism o m u y teñido, pasionadam ente de no rte am e rica­ nos, pero sin renuncias a d e te rm i­ nados aspectos italianos, que se con cretan en celebraciones re lig io ­ sas y populares y en una presencia colorista y de restaurante de los que dejaron en Italia. Para los dem ás ne oyorquinos es un barrio precisam ente para co m e r abun­ da nte y a buen precio.

D e ntro de estas im ágenes, de am b ie ntes d istin to s en un m ism o con glom era do urbano, tenem os «Chinatown», es decir, el barrio chi­ no, que lo es físicam ente, por la sencilla razón que viven en él m iles de c iu d a d a n o s o rig in a rio s de O riente, y que, ta m p o co renuncia a su p ro fu nd o am ericanism o, aun­ que con este c olor o rien ta l que dan a sus fiesta s y celebraciones.

Conclusiones Esta exposición con tod o su c o n te n id o artístico, hasta de con­ ce p to en lo que debe ten er de d id á c tic o y de fo rm a tivo , es ta m ­ bién una clara m uestra de la capa­ cidad cu ltu ra l de Nova York. Preci­ sam ente Caries Fontseré en su ú lti­ ma página de presentación de la m uestra, nos lo dice «cada día nue­

vos emigrantes, aportan descono­ cidos ingredientes al crisol humano de la ciudad». Uno de estos in gre­ d ien te s hum anos, ha sido el propio a u to r de una exposición, que, tal vez los propios neoyorquinos «de toda la vida», no habrían sido capa­ ces de ofrecer con la dim en sión y pro fu n d id a d creadas po r este bin o ­ m io F ontseré-B roch. La observa­ ción aguda y hasta crítica de Caries y el p ro fu nd o c o n o cim ie n to de su ciudad, po r parte de Terry, han dado el resultado único de esta m uestra, que uhora los bisbalenses ten drán ocasión de ver en directo.

¿Se presentará el próximo curso en Girona? Esta e x p o s ic ió n , q u e se ha paseado po r m edia Catalunya, y que ha sido pensada y realizada entre nosotros, no se ha presenta­ do, todavía, en nuestra ciudad. Según el Cap de Serveis de Cul­ tura, se debe a lo co m p le to del calen dario de la Casa de Cultura, al parecer, el único local donde podía presentarse. Por ta n to habrá que esperar al pró xim o curso, para ver si ten em os suerte y «Nova Y ort, vis­ ta i viscuda», puede ven ir a nuestra ciudad. De m om e nto, en La Bisbal.

Un reportaje de J. VICTOR GAY

J. V. G.

C

ARLES FONTSERÉ, nos atreveríam os a d e fin irlo co m o un

h om bre del R e nacim iento, tra sp la n ta d o al sig lo XX, y con un sabio a p rove cham ien to de las técnicas que su tie m p o le ofrece. Nada de lo hum ano le es in d ife re n te o extraño. N a tu ra l­ m en te las artes, d e bido a su innata sensibilidad le son m uch o m ás afines, y las ha p ra cticad o con la in te nsidad de un Leonardo, p in to r excelente, gra ba dor perfecto, d ib u ja n te po r vocación, fo tó g ra fo exp erim e ntad o y singular, conoce la escultura, escribe con per­ fe c to e q u ilib rio gra m atica l y e sté tico y es capaz de realizar las m il y una tareas de lo que ahora se ha v en id o a lla m a r «bricollage», por ello creem os que la d e fin ició n ren ace ntista que nos hem os p e rm i­ tid o no es ninguna licencia, sino una realidad. A un qu e p o r razones de edad nos separa una generación, la suya es la de la G uerra Civil, la nuestra corresponde a la in m ed iata. Caries Fontseré y Terry Broch, su esposa, ríos han honrado con su am istad, desde los inicios de su reinserción en G irona. Del co ­ razón de Nueva Y ork a la s o litu d tra n q u ila y apacible de Porque­ res, parece m ediar to d o un abism o, y sin em bargo es el paso que Caries y T erry dieron. Si para él suponía el ree ncu entro con el país, para ella, p o sib lem e nte fue m ayor. A un qu e a nteriores gene racio­ nes fue ro n ta m b ié n de aquí, por esencia son ya n o rteam ericanos, con esta fuerza sin g u la r con que defienden el a m e rican ism o los in m igra do s a aquella tierra generosa y dura a la vez, y forjada, pre­ cisam ente, a base de estas personas venidas de la diáspora euro­ pea y m undial. P recisam ente porque nunca hem os o cu lta d o nuestra s im ­ patía personal, po r aquel gran país, al que aceptam os con su carga de defectos, de la m ism a fo rm a que Caries Fontseré de una form a aguda y hasta m ordaz señala por haberlo vivid o con ta l p ro fu n d i­ dad, nos p e rm itió una prim era sintonía, que, poco a poco, se ha tra n sfo rm a d o en am istad, y por nuestra parte añadiríam os que en adm iración , por una obra, la de Caries Fontseré y T erry Broch, que; algún día habrá que estudiar con d e te n im ie n to y pro fu nd ida d, pues, dada su am p litu d , su calidad y su diversidad, no puede s e r breve ni será fácil. • A hora nos llega a La Bisbal, ya que no a G irona, por lo m enos por el m o m e n to es «Nova York, vista i viscuda», que tien e que entenderse com o un hom enaje a una ciudad única, y co m o una m uestra de la capacidad creativa de un a rtis t^ m uy nuestro, m u y sin g u la r y m uy am igo.


D A L I

fotògraf D A L Í

en els seus fotògrafs

Mostra fotogràfica celebrada amb motiu de l’exposició Organitzada per la Generalitat de C atalunya i el Ministerio de Cultura

CENTRE CULTURAL de la CAIXA de PENSIONS Barcelona, juny-juliol 1983


M o is è s T ib a u

P ú ,( \ t !rA Íi« a 3 c v

VC>Vlr\8?>

Un aspecte de la sala on s'exposen fotografies del pintor realitzades per ores tigiosos fotògrafs (Foto: Joan Comalat)

C o in cid in t la m o s tra a n to lò g ic a de l'o b ra de Dalf al P a la u d e P ed ralb es, l'O b ra S o cial de «la C a ix a » ha o r g a ­

n itz a t una sèrie d 'a c t e s i m a n ife s t a c io n s paral·leles , la m é s im p o r t a n t de les quals és sens d u b te l'e x p o s ic ió que d u ra n t a q u e s ts dies es p re s e n ta al local del passeig de St J o a n sota el t ít o l d e D a l í fo tò g ra f, D a lí en els s e u s f o ­ tògrafs. A q u e s ta e x p o s ic ió apropa, a l­ m en ys aquesta és la seva in te n ­ ció, a m b gran e n ce rt, la fa c e ta de Dalí co m a , persona, i en Dalí dels g e sts poc h a b itu a ls al gran p ú b lic, ce rc a ts per una sèrie de fo tò g ra fs de gran p re stigi, co m són la c ro ix , H alsm an, F o n tse ­ ré. - S h o m m ç r .... T a m b é cal i p c ü fa c è t

que ell m a te ix o rg a n itz a v a a N o ­ va Y o rk o a París, dóna pas a un Dalí ín tim , tím id fin s a c e rt p u n t, i en a ltre s o ca sio n s, a g o sa ra t i e n fro n ta t v io le n ta m e n t am b el g e st a qu i el re tra ta . C o m el m a ­ te ix D alí d iu , «fotografia: pura creació de l'esperit», paraules que la reve rèn cia i re sp e cte q u e ScJvadQf i


Dalí fotógrafo, una crónica del surrealismo Exposición en el Palau Macaya B a rc e lo n a . - La exposición

400 obres de Dalí ha sido com ­ p le m e n ta d a co n o tra m u e s tra de fotografías, titulada Dalí fotò­

graf, D alí en els seus fotògrafs, q u e s e in a u g u ró a y e r, en el Palau M acaya del C entre C u ltu­ ra l de la Caixa de l p a se o S a n t Joan. La m uestra da a conocer las fo to g r a fía s r e a liz a d a s p o r el p in to r y las q u e le h ic ie ro n im­ p o r ta n te s fo tó g ra fo s , y de un m odo m uy especial pone de re ­ lieve la p a sió n y el in te ré s que sintió Dalí por el arte fotográfico, y a d e s d e lo s a ñ o s 3 0 . «Dalí

dijo: la única diferencia entre el retrato de Juan de Pareja de V elázquez y una buena fo to ­ g ra fía del retrato de Juan de Pareja es seis millones de dó­ lares», recuerda Luis Revenga, r e s p o n s a b le d e l m o n ta je y la c o o rd in a c ió n de la exposición.

«Nunca dudó de que fuera un a rte . Incluso recomendaba a los dibujantes que utilizaran la cám ara oscura más que el lápiz.» Surrealismo fotográfico «A través de estas fotogra­ fía s - c o m e n t a R e v e n g a - se puede ver que e n tre la con­ cepción del arte surrealista de Dalí y la fotografía no hay dife­ rencia. Se intuye incluso que en las fotografías que le hicie­ ron hubo la mano de D alí. Y deja patente su pasión por Le­ onardo, el Renacimiento y los clásicos.» La m u e s tra está o r­ g a n iz a d a en s e n tid o c ro n o ló ­ gico «y de forma didáctica». In­ c lu y e u n a s 1 4 4 fo to g r a fía s , EL PERIÓDICO Sábado, 11 de ju n io de 1983

«veintiuna Madrid».

más

que

en

Se p u e d e ver a Dalí ju n to a P ica sso . «Es la única foto que e x is te » , d ic e R e v e n g a . U n a serie dedicada a la película ina­ cabada del pintor La prodigiosa

aventura de la encajera y el ri­ n o c e ro n te , q u e en e s to s m o­ m e n to s e s tá e n p o s e s ió n de R o b e rt D e s c h a rn e s , una p e lí­ cula que Dalí inició en 1954.

«Se exp on e por p rim era vez en el mundo una foto origi­ nal de Dalí en la Academia de San Fernando de 1922, lo cual prueba que estuvo este año y no en 1921». La e x p o s ic ió n es una d o cu ­ m e n ta d a c r ó n ic a d e l a rte de Dalí, de s u s o b s e s io n e s a rtís ­ tic a s , s u s r e la c io n e s y de su m anera de in te rp re ta r la re a li­ dad. La m u e stra hace un repaso p o r el m u n d o d a lin ia n o d e s d e lo s a ñ o s t r e in ta a 1 9 8 0 . Se p u e d e c o n o c e r a tra v é s de e sta s fotografías algunas obras d e Dalí y, s o b re todo, al pintor, q u e se d e jó fo to g ra fia r y c o la ­ b o ró en e s ta ta re a c o n M a n R ay, P h illip p e H a lsm an , Ju a n G y è n e s , R ic a rd S an s, C a ta là R o c a , J o r d i S o c ía s , C a r le s F o n ts e ré , M a rc L a c ro ix , Schom m er y Scarullo. P a ra le la m e n te a la e x p o s i­ c ió n , la Caixa ha organizado un ta lle r s u rre a lis ta d irig id o a los niños, a partir de los 8 años, y a lo s a d u lto s . El ta lle r, titu la d o Les paraules es veuen, propone un ju e g o que parte de palabras e le g id a s al azar, p a ra pa sar, a tra v é s de la e s c ritu ra au to m á ­ tica, a visualizar estas palabras.

- M .P .


Salvador Dalí Cecil Beatón, Manuel Belio, Brassaü, Francesc Català-Roca, Robert Descharnes, Dieuzaide, Caries Fontseré, Juan Gyenes, Philippe Halsman, Marc Lacroix, Man Ray, Meli, Scavullo, Roger Schall, Alberto Schommer, Leopold Samsó, Ricard Sans, Jordi Socias. *


aivaaor Salvad D A LÍ 400 OBRES

1914 1983 Palau Reial de Pedralbes Avgda. Diagonal, 686 - Barcelona 10 del matí a 8 del vespre

B arcelona, 10 de ju n y a 31 de juliol del 1983

Fotografies, cinema, àudio-visual i conferències Centre Cultural de la Caixa de Pensions Passeig de Sant Joan, 108 - Barcelona Feiners d’l l a 14 h. i de 16 a 20 h. Festius de 10 a 14 h.

Salvador DALÍ 400 OBRES

1914-1983

GENERALITAT D E C ATA LU NY A Departament de Cultura

MINISTERIO D E C ULTURA Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona


CARLES FONTSERE crònica de la quotidianitat i de la modernitat a Nova York Dins el marc de les exposicions prom ocionades p el departament de Cultura de la Generalitat de Catalu­ nya, a través del Servei d'A rts Plàstiques, s ’ha presen­ tat a diverses viles catalanes Lleida, la Bisbal d ’E m ­ pordà, Vilafranca del Penedès, etc— la m ostra intitu­ lada «Nova York viçta i viscuda per un català. Exposi­ ció de fotografies d e Carles Fontserè». —

-14-

C

arles Fontserè, nat a Barcelona l’any 1916, dibuixant professional des dels 15 anys, destacat cartellista durant la Guerra Civil —i coautor d’un important llibre sobre el tema— dibui­ xant de còmics, pintor, il·lustrador i gra­ vador, director artístic i dissenyador, es­ cenògraf i fotògraf: heus ací un home po­ lifacètic, a més d’un home d’una biogra­ fia apassionant per les seves vivències a l’exili, primer a França i més tard a Nova York, ciutat que va conèixer de pam a pam en integrar-se, d’una banda, en els ambients artístics de la postguerra i en, fins i tot, fer-hi durant un temps de taxis­ ta. No fa molt, justament, de la gran megalòpolis americana ens va portar l’expo­ sició de l’escultor d’origen català Josep de Creeft, i ara aquesta mostra fotogràfica,

breu selecció, localitzada a Nova York, de la seva producció de més de 40.000 fo­ tografies. Els títols de l’exposició és ben ajustat al seu contingut. Es tracta, efectivament, de la visió i les vivències d’un català a Nova York, entre els 50 i els seixanta. L’exposició, materialment, es presenta en una sèrie de seqüències, amb plafons amb les fotos en blanc i negre, amb textos al costat. Cada seqüència es refereix a un tema determinat, alhora crònica de la quotidianitat —però també de l’excepcionalitat i de l’extravagància, almenys des dels nostres paràmetres culturáis— i de la modernitat, just abans que aquesta passés de moda i esdevingués «postmodemitat». Es tracta, sempre en blanc i negre i amb -15

fotos precises i exactes, fetes amb ull de reporter, d’una crònica ben interessant d’uns moments, d’una ciutat, dels seus habitants i dels seus barris i espais. Encartellats, missioners i predicadors protestants, passejants, personatges pin­ torescos, edificis civils i religiosos, arqui­ tectures i treballadors, marginals i banyis­ tes, minories ètniques i museus, artistes plàstics i cantants, tot desfila davant els nostres ulls donant una imatge multifacètica i no distorsionada del rusc vital de la gran urbs, capital del món. Els comenta­ ris, que formen part indestriable del ma­ terial, completen la informació i la situen en el seu context. (Banyoles, Llotja del Tint)


EL CAP D EL SERVEI D ’ARTS PLÀSTIQUES D EL D EPA R TA M EN T D E C U LT U R A D E LA G ENERALITAT D E C A TA L U N Y A ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORGANITZADA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SANT BOI DEL LLOBREGAT

N O V A YORK. VISTA I V ISC U D A PER U N CATALÀ I QUE SERÁ COMENTADA PEL SEU AUTOR, CARLES FONTSERÈ. L’ACTE TINDRÀ LLOC AL CASAL DE CULTURA DEL PATRONAT MUNICIPAL EL PROPER DILLUNS DIA 5 DE SETEMBRE A LES VUIT DEL VESPRE. SANT BOI DEL LLOBREGAT, SETEMBRE DEL 1983


4 / QUADERN DE CULTURA

Exposicions Caries Fontseré L’escenògraf, il·lustrador i fotògraf Caries Fontseré, que va viure durant més de vint anys a Nova York a les décades dels cinquanta i seixanta i va collaborar amb molts artistes nord-americans i europeus, presenta ara l’exposi­ ció fotográfica Nova York vista i viscuda per un català, que també forma part de la sèrie d’exposicions itinerants orga­ nitzades pel Departament d ’Arts Plàs­ tiques de la Generalitat.

Casal de la Cultura, Sant Boi de Llobregat. Exposició oberta durant tot el mes.


L U N E S , 5 S E P T IE M B R E 1 9 8 3

D IA A D IA .

Exposiciones VI Bienal de Fotografía Europa-83. - Tema: «L’infant i el seu món». Inaguración hoy, lunes, a las 20 horas. Abierta hasta el 30 de septiembre. Ho­ rario: laborables de 10 a 14 ho­ ras y de 17 a 21 horas. Colegio Oficial de Arquitectos de Ca­ taluña, plaza Nueva, S. Nova York, vista i viscuda per un català. - Inauguración hoy, lunes, a las 20 horas, en acto comentado por su autor, Carles Fontseré. Casal de Cul­ tura del Patronat Municipal. Sant Boi del Llobr^it.


TELEX D A R T

Miscel·lània d’estiu: Buñuel, Fontseré, Juncà, Dalí, Tàpies, etc, • D e le s e x p o s ic io n s e s tiu e n q u e s a B a n y o le s r e s s a lta r e m la d e le s m a g n í­ fiq u e s f o t o g r a f ie s d e C arles F o n ts e r è

T. .i •

« N o v a Y ork v i s ta i v i s c u d a p e r un c a t a ­ là», c o m e n ta d a ja e n p a rt ra n d e la s e ­ va p r e s e n ta c ió a n t e r io r a La B is b a l, la q u a l, it in e r a n t a m b p a tr o c in i d e la G e ­

neralitat, e s p r e s e n tà p o s te r io r m e n t a la Llotja d e l Tint a m b un a p r e c is ió m illim è tric a , ta n t de m u n ta tg e c o m tà le g .

de

de c a ­

D ’e n tre el p r o lí fic q u e fe r p o T ifa c è tic F o n ts e rè , s e g u ra m e n t e l q u e a rrib a

a m b m é s fa c ilit a t a l ’e s p e c ta d o r é s el de la fo to g r a fia . F a c ilita t, q u e n o g r a ­ t u ïta t. De l'a rx iu d e m é s d e 4 0 .000 p la ­ q u e s , tre b a ll d ’a n y s e n v a ris p a ïs o s , F o n ts e rè n ’ha d o n a t fe e n el T in t a m b una tr ia de le s d e N o va Y o rk de fa u n s 10-25 a n y s (C.F. e n s o rtí e l 1973). Im a t­ g e s , le s se v e s , q u e e n s c o n c r e te n i a c o s te n d e ta lls d e la v a ria d ís s im a p e r ­ s o n a lita t de la g ra n B a b e l m o d e rn a . Un v e n ta ll fo to g r à fic q u e no é s de tu r is ta , ni ta n s o la m e n t de v ia tg e r. L ’u rb s e n s p a rv é , de la g ra n d e s a a la m is è ria , en b la n c

i

n e g re ,

a

tra v é s

de

l'o b je c tiu

d 'u n a p e rs o n a s e n s ib le , d 'u n a r tis ta q u e l’ha s a b u t o b s e rv a r d e s d e d in t r e , p r o ­ ta g o n is ta e ll ta m b é d e l b a te c d e la m ea m b Terry en el G re e n w ic h Village , i a q u e s t b a r ri n o era

g à p o lis , de q u a n v iv ia

e l c e n tre d e « s o u v e n ir6 » a la m o d a q u e ha e s d e v in g u t. E n un d e ls e d if ic is d e l q u e e re n e ls g r a n m a g a tz e m s d e l G r e e n ­ w ic h d e l’è p o c a , F o n ts e ré h i d is p o s a v a , en un d e ls p is o s , v iv e n d a i ta lle r . T e n ia fa m a d ’h o s p ita la r i, en e s p e c ia l s i é re u c a ta là . Si us c o n v id a v a , o fe ria q u e v iu ­ re s m e d ite r ra n is n a tu ra ls , n o e ls in s í­ p id s e n lla u n a ts a m e ric a n s . L 'h a b ita tg e e ra p o s a t a m b u n g u s t, a c o llid o r , i d 'u n a s o b rie ta t no e x e m p ta d ’a lg u n a o b r a d ’a rt. P e rò d e l'h a b ita tg e el q u e r e a lm e n t c r i­ da va l'a te n c ió , p e r in s ò lit, e ra e l s e u s ò l, en e l q u e el p e r s is te n t re g a lim d e ls s e u s p in z e lls de p in t o r h a v ie n ta c a t lím p id a m e n t to ta la s u p e r fíc ie , a l ’a tz a r i ta m ­ bé e x p ro fé s , a m b un a c o lo r it b ig a r ra m e n t in fo rm a l d e ta q u e s i e s q u itx o s , q u e p ro d u ïe n a l v is ita n t un im p a c te v i­ su a l a s s e g u ra t. E ll s 'a rro n s a v a d ’e s p a t ­ lle s, i us d e ia a m b el s o m r iu re s o r n e ­ g u e r:

— «Si, p o t s e r si q u e això s ' a s s e m ­ bla a un P olloc k. Però ¡o a P o llo c k el laig servir ú n i c a m e n t p e r a trepitjar-lo».

s e rè

Nova Y ork fo to g rafiad a p e r Carles Fontserc.

"

A lh o ra l ’a t r a c c ió i el re fú s d e F o n t­ p e r la v id a n o rd -a m e ric a n a c re c

qu e e s p a le s e n e n la v a ria d a g a m m a fo to g r à fic a q u e e n s ha p r e s e n ta t s o b re la «seva» N o v a Y o rk v is c u d a .

• Carles F o n tse rè ta m b é ha e s ta t r e ­ R o c a , e tc . T a n t l ’a n to lò g ic a de p in tu r e s p r e s e n ta t al M u s e u d e l'E m p o rd à , a m b d e D a lí en el se u T e a tre -M u s e u , c o m la m o tiu d e ls a c te s qu e F ig u e re s d e d ic a a d e fo to g ra fia , m a rq u e n un rè c o rd de v i­ Dali, en l ’e x c e lle n t m o s tra «Dalí fo tò g ra f; s ita n ts , i e s ta ra n o b e rte s fin s a fin a l de Dalí e n els s e u s fo tò g r a fs », a m b p la q u e s s e te m b re . V is ita re c o m a n a d a . re a litz a d e s a P o rtllig a t i N o v a Y o rk , i ¡u n t a m e s tre s co m M an R ay, B r a s s a ï , J. G. i G.

D e s c h a r n e s . Dali, Lacroix, M eli, Català


2

EL PERIÓDICO Lunes, 5 de septiem bre de 19 83

EL DIA POR DELANTE Un libro

La cultura catalana explicada por sus autores El libro Ni àngels ni dimonis, editado por Serra d’Or, recoge una serie de entrevistas realizadas por Jordi Coca a personalidades de la cultura catalana. Recoge un amplio abanico desde una perspectiva actual.

Una exposición

Nueva York vista por Caries Fonteré La exposición Nova York, vista i viscuda per un català de Caries Fontseré, fotógrafo, pintor y muchas cosas más, se inaugura esta tarde, a las 8 horas, en el Casal de Cultura de Sant Boi de Llobregat. La exposi­ ción será comentada por su autor.


Divendres, conferència de Carles Fontserè (Redacció).— Divendres dia dos, a les vuit del vespre, en el M useu de L 'E m p o r d à , Carles F ontserè donarà una conferè ncia sota el títol «Nova Y o rk , vista i viscuda pe r un català» C a rle s Fo ntserè és un cartellista català reconegut internacionalm ent. C o m a conseqüència de la guerra civil, s'exilià a França i m és tard als E stats Units. H a editat i il·lustrat llibres pe r a bibliogràfils, i dissenyat d e c o r a ts i vestits per a o bre s de tea­ tre a Mèxic i N ova York. T a m b é reconegut com un gran fo­ tògraf, participà el d a r re r any en l'exposició «Nou fotògrafs catalans».


30 •

LA V A N G U A R D IA

D IA A D I A _

Conferencias Venus: el nexo cultural. Rahkaél Cohén. Nouta, Bailén, 32, 3.°, 2.a (20 horas). Nova York vista i viscuda per un català. - Caries Fontse­ ré. Viernes, día 2, a las 20 horas. Sala de Actos del Museo de l’Empordà de Figueres.


EL CAP DELS SERVEIS TERRITORIALS DEL DEPARTAM ENT DE C U LTU R A D E LA GENERALITAT D E C A TA LU N Y A A LLEIDA ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORGANITZADA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BALAGUER

N O V A YORK. VISTA I V ISC U DA PER U N CATALÀ QUE SERA COMENTADA PER L’AUTOR CARLES FONTSERÈ. L'ACTE TINDRÀ LLOC A LA SALA D’EXPOSICIONS DE L’AJUNTAMENT EL PROPER DIMARTS 4 D’OCTUBRE A LES VUIT DEL VESPRE. BALAGUER, OCTUBRE DEL 1983


Cartellista exiliat i fotògraf, va visitar Mgueres

C. Fontserè: «Viure a Nova York ha estat un assaig vivencial en 4 actes» FIGUERES (De la n o stra Redac­ ció, per I. G ra b u lo s a ).— D ive n ­ dres va te n ir lloc al M use u de l'E m p o rd à una xerrada sobre «N ova Y p rk v is ta i viscu d a per un català» de Carles F ontserè.

NOVA YORK. ASSAIG VIVENCIAL Diu F ontseré en un quadern que ha e d ita t el d e p a rta m e n t de C u ltu ra de la G e n e ra lita t de C a­ ta lu n y a , que am b la se le cció de fo to g ra fie s que p re se n ta no pre* té n , ni de bon tro s , m o s tra r ta im a tg e vera de N ova Y o rk. «Per a mi és, primer que to t, la ciutat natal de la m eva dona, on he c o m p a rtit d u ran t una colla d 'anys el ritual quotidià de l'exis­ tència. Però, a més i essencial­ m ent, ha estat un assaig viven­ cial en quatre actes: quatre con­ juntures entre 1 9 5 1 i 1 9 7 3 ; quatre m aneres de vtíure-hi, i quatre form es de vida dispars en

Carles Fontserè sengles domicilis diferents. T o t plegat una fantàstica aventura hum ana que no canviaria per res del món».

13 ANYS FENT FOTOS C arles F ontse rè nasqué a Bar­ celona l'a n y 1 9 1 6 . D e sta cà com

a c a rte llis ta d u ra n t la guerra c i­ vil. S 'e x ilià a França co m a s o l­ d a t de l'e x è rc it re p u b licà , co n e ­ gué els cam p s de c o n c e n tra c ió , i ha re s id it a París i N ova Y ork. P intura, c a rte llis ta , d ib u ix a n t de cò m ic s , d ire c to r a rtís tic d 'u n a re v is ta m ensual a N ova Y o rk ... són algunes de les a c tiv ita ts que ha d e s e n v o lu p a t i ta m b é la fo to ­ g ra fia d u ra n t uns 1 3 a n ys, to t reco rreg uen la g e o g ra fia hum ana de c iu ta ts co m N ova Y o rk, París, M è x ic , L o nd res, R om a, San F ra n cisco ... Diu d 'e ll Daniel G ira lt-M ira cle , cap del Servei d 'A r ts P làstiques, que és un dels p e rso n a tg e s h is­ tò ric s i a rtís tic s de la C a ta lu nya c o n te m p o rà n ia de m és in te rè s i que allò qua rom a nia m és in è d it de la seva llarga p e re g rin a ció per t o t el m ón, p a rtic u la rm e n t pe r la vella Europa, M è x ic i els EUA, era el seu tre b a ll fo to g rà fic que to ta litz a m és de 4 2 . 0 0 0 in s ta n ­ tà n ie s d 'a rre u del m ón.


FIGUERES AL DIA

Conferència de Caries Fontseré A v u i d iv e n d r e s , 2 de setem bre, a les v u it del ves­ pre, tin d rà lloc en la Sala d 'A c te s del M useu de l'E m pordà una conferència del p in to r i fo tò g ra f Carles F ont­ seré la qual portarà el títo l de la seva exposició «Nova York vista i viscuda per un català» a c tu a lm e n t itin e ra n t pe r diverses c iu ta ts de C atalu­ nya. L'esm entada con ferèn­ cia, pa trocinada pel d e p a rta ­ m e n t d 'A rts Plàstiques de la G en eralitat, c o n ju n ta m e n t am b l'A ju n ta m e n t de Figue­ res, ha estat organitzada am b m o tiu de l'anada a Nova Y ork en règim d 'in te rca n vi cu ltu ra l d 'u n grup d'alum n es de l'In s titu t Ramon M u n ta ­ ner de Figueres, acom pa­ nyats per les professores Carm e Casals, M .a Carme García i Pilar Gil.


_ _____ 2 O C T U B R E 1 9 8 3 LA V A N G U A R D IA •

83 1 1

Exposiciones Miriam Riera: Dibujos. Ca­ sal de Cultura de Castelldefels. De 19 a 21 h., hasta el 7 de oc­ tubre, inclusive. Joan Brossa: poesía visual, objetos poemáticos y carteles. Inauguración, lunes, 3 de octu­ bre a las 20 h. Palau Oliver de Boteller. Tortosa. C arles F ontseré: N ueva York, vista y vivida por un ca­ talán. Sala de Exposiciones del Ayuntamiento de Balaguer. Inauguración, el martes, 4 de octubre, a las 20 h.


a »

■<

•<

3 i c i


;s obres ;... Com anifesta;n adoposicions d, audi3erg, esi guerra da, com ià» apa-

„ snien la preocupació angoixant dels problemes que contínuament plantejava la revolució i la guerra, és perceptible una ac­ centuada manca de creativitat que només en les arts plàstiques i en el camp de la propaganda pogué oferir re­ marcables excepcions en l’obra de cartellistes al servei de les centrals sindicals, com Martí Bas o Carles Fontseré. També en l’ordre de la decoració va ésser realitzada alguna obra efímera, igualment amb finalitats propagan­ dístiques com el muntatge, en un local ja desaparegut de la Plaça de Catalunya, de l’exposició «Set mesos de guerra» en la qual intervingué d’una manera preponde­ rant Antoni Clavé que, amb el temps, esdevindria un pin­ tor de fama mundial. El que he dit respecte de la plàstica durant la Revo­ lució i Guerra civil pot ésser aplicat, igualment, als es­ pectacles; al cinema i al teatre amb un balanç, potser, encara més desfavorable. Tal vegada caldria exceptuar-ne l'estrena l’any 1938 i al Poliorama, llavors convertit en «Teatre Català de la Comèdia», de l’obra «La fam» de Joan Oliver, el mateix que, amb el pseudònim de «Pere Quart», havia publicat el 37 el seu graciós recull poètic «Bestiari». De la vinguda a Barcelona pel desembre del 36 del


EL CAP DEL SERVEI D ’ARTS PLÀSTIQUES DEL D EPA R TA M ENT D E C U LTU R A D E LA GENERALITAT DE C A TA LU N Y A ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

N O VA YORK. VISTA I V ISCU DA PER U N CATALÀ QUE SERÁ COMENTADA PEL SEU AUTOR CARLES FONTSERÈ. L’ACTE TINDRÀ LLOC AL CELLER DE CAL NICOLAU, EL PROPER DIUMENGE DIA 13 DE NOVEMBRE A LES VUIT DEL VESPRE. MARTORELL, NOVEMBRE DEL 1983


EL VAIXELL BLANC BARCELONA

Secció Artística Literaria, de L Ateneu EnciclopèdicPopular 8

0

ANIVERSARI

n. 2 2 de se m b r e

1983

ATENEU ENCICLO PEDIC PO PULAR BARCELONA

/


i9o3

-

80* A N IV E R S A R I

Montaiegre, 5

-

1983


— ----- 1----------1

1

* ■—»--------------------------------------------------- 1

i

i9o3

-

8oè A N IV E R S A R I

M ontalegre,5

-

1983

¡


EL CAP DEL SERVEI D ’ARTS PLÀSTIQUES D EL DEPA R TA M EN T D E C U LT U R A D E LA GENERALITAT D E C A TA L U N Y A ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

N O V A YORK. VISTA I V ISCU DA PER U N CATALÀ QUE SERÁ COMENTADA PEL SEU AUTOR CARLES FONTSERÈ. L’ACTE TINDRÀ LLOC AL CASAL DE CULTURA DE SANT JORDI DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE CATALUNYA EL PROPER DIVENDRES DIA 9 DE DESEMBRE A LES VUIT DEL VESPRE. GAVÀ, DESEMBRE DEL 1983


las cosas de la vida

Losviejos ateneoscuentan suhistoria enunamuestra Quieren recuperar los antiguos centros de cultura popular En los años anteriores a la guerra, el Ateneu Enciclopèdic Popular reunía en sus locales a obreros e intelectuales. Un grupo de personas quiere recuperar ahora esta tradición para conservar la vinculación entre el movimiento obrero y los intelectuales Barcelona. - Una com pleta exp o sició n sobre los ateneos en Catalunya, que reúne una im portante docum entación re ­ lativa a la vinculación entre el movim iento o b rero y los intelec­ tu a le s d u r a n te e l p re s e n te siglo, se inaugura esta tarde en los locales del Ateneu E nciclo­ pèdic Popular. El Ateneu E nciclo pèd ic Po­ p u la r, e n tid a d fu n d a d a en 19 03 por §l abogado obrerista F r a n c e s c L a y re t, fu e h a sta 19 39 el más im portante cen tro

i9o3

-

I n t e le c t u a le s e s ta b a n m á s c o m p ro m e tid o s c o n la s o c ie ­ dad. A h o ra hay una gran d ife ­ r e n c ia c ió n e n tre lo s s in d i­ c a t o s , p o r e je m p lo , y lo s h o m b re s de cultura», constata Ferran Aisa, uno de los org an i­ zadores de la exposición. V is ita n d o la m u e s tra se p u e d e c o m p r o b a r q u e el A te n e u E n c ic lo p è d ic no fu e sólo una entidad cultural. O rga­ nizó tam bién cam pañas cívicas con tra el pistolerism o patronal o en reivindicación de escuelas. •‘'•íld e ana, eu.

8oè A N IV E R S A R I

1983

>do

ado

3 incoJlíe­ nte­ le la más este i reanti-

ATENEU i ENCICLOPEDIA . POPULAS BARCELOIMAI Montalegre. 5

V.

f

\

(A T E N E U ENCICLO PEDIC PO PULAR ñ

BARCELONA Montalegre, 5

¿

¡

El Ateneu quiere volver a los buenos tiempos


AJUNTAMENT DE BARCELONA S E R V E IS D E C U L T U R A

INSTITUT MUNICIPAL D ’HISTÒRIA

EXPOSICIÓ

EL CARTELLISME A CATALUNYA 14 desembre 1983 - 9 gener 1984

Horari:

RELACIÓ D ’OBRES EXHIBIDES

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35.

ADRIÀ GUAL. «La culpable» LOLA ANGLADA. «La Nuri. Setmanari per a les noies» RICARD CANALS. Exposició Internacional del Moble 1923 RICARD FÀBREGAS. Obra d’homenatges a la vellesa LLUÍS MUNTANÉ. Obra d’homenatges a la vellesa ANTONI VILA ARRUFAT. Obra d’homenatges a la vellesa JOSEP ROJAS ASSENS. Exposició de Barcelona 1929 (i 1930) FRANCESC D ’A. GALÍ. «El Arte en España». XAVIER NOGUÉS. «Pueblo Español. Montjuich» JOSEP OBIOLS. Exposició Municipal d’Art 1932 JOSEP ALUMÀ. «Llegiu L ’Opinió» ANTONI CLAVÉ. «Llegiu L ’Opinió» «JAN». S’Agaró. FULGENCI M ARTÍNEZ SURROCA. «Barcelonins! Compreu les vostres flors a la Rambla» ENRIC MONENY. Empúries. ANTONI CLAVÉ. «Estalvieu!» JACINT BOFARULL. Partit Internacional de Futbol JOSEP MORELL. Exposició Municipal d’Art 1935 JOSEP MORELL. Carnet electoral LORENZO GOÑI. «I tu íquè has fet per la Victòria?» CARLES FONTSERÈ. «Avant!» MINAS. «Estat Català. Raó i força» EVARIST MORA. M ontserrat JOSEP MORELL. Centenari del ferrocarril Barcelona-Mataró RICARD GIRALT MIRACLE. Barcelona. Ciutat d’Art JO RD I PLA DOM ÈNECH. Festes de la Merci AMAND DOM ÈNECH. Barcelona PAU MACIÀ. Obra d’homenatges a la vellesa J. JIM ÉN EZ ARNALOT. «Visite el Zoo» RICARD GIRALT MIRACLE. Festes de la Mercè 1962 RAMON RIBAS. Festes de la Mercè 1966 JOAN MIRÓ. II Congrés Jurídic Català ENRIC HUGUET. «Catalunya t’espera» ÀNGEL CUEVAS. VII Centenari de Jaume I ENRIC SATUÉ. «Benet. Tu Presidente»


Exposiciones August Puig. - Instituto Francés, Moià, 8. Hasta el 20 de diciembre. C la ssicism e n5rdic: 1910-1930. - Colegio Oficial de Arquitectos, plaza Nueva, 5. Hasta el 2 de enero'. Joan Brossa: poesía visual, poemas objecte, cartells. — Ayuntamiento de Mátaró. Robert Llimós. - Caixa d’Estalvis de Terrassa, Rambla d’Egara, 340. Hasta el 25 de di­ ciembre. Antològica Fierre Bonnard (18<j7-1947). - Caja de Barce­ lona, paseo de Gracia, 2. Hasta el 24 de enero. Joan Ponç, obra gráfica. Palau oliver de Boteller de T M

ju

_

'

" Nova York, vista i viseada per un català. - Caixa d’Estal­ vis de Catalunya. G a v á .^ ^ ^ c

Jm

m

n j H 11

miento de Torelló. Rocco Incardona. - Caixa de Pensions, Monteada, 14. Hasta el 25 de diciembre. Guinovart. - Celler de Can Nicolau de Martorell. Gravat de creació: la calcografa contemporània a Catanya. - Cen'-^*MBk¿^V'


ACTES COMMEMORATIUS DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA INAUGURACIÓ DE LA

GALERIA D’ART SANT JORDI P rese n ta c ió d ’u n a ca rp eta .am b se t x ilo g r a fie s de FIDEL AGUILAR, realitzada amb la col·laboració del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Girona.

EXPOSICIÓ D’OBRA GRÀFICA DE CENT ARTISTES CATALANS CONTEM PORANIS

Inauguració: 20 de desembre de 1983


Doce pintores de Girona en la «Sant Jordi» N os h e m o s p e rm itid o una breve se le cció n de los p in to re s g e ru n ­ denses bien p o r n a c im ie n to o po r ha b e r e le g id o nu estra c iu d a d y c o m a rca para tra b a ja r que d u ra n te e sto s diez años han pa sad o p o r la «S ant Jordi». Los hay para to d o s los g u sto s, y desde a q u e llo s que sus m u e stra s han c o n s e g u id o a firm a r­ se c o m o só lid o s e x p o n e n te s de a lg o bien h e cho y que p e rm an ecerá

c o m o m u e s tra de cre a ció n e in s p i­ ración , en o tro s casos no po d e m o s d e c ir lo m is m o y son fru to de la o p o rtu n id a d , casi de la an é cd o ta , p e ro sie m p re , en la p e rs p e c tiv a de e sto s d ie z-a ñ o s de la galería son in te re s a n te s de reco rda r, e n tre o tra s cosas po rqu e, c o m o señ alá­ b a m o s nos e vid e n cia n la c o n s o li­ d a ció n de vo c a c io n e s o el paso de las m era s an écd otas.

P in to re s de G irona, con té c n ic a s d ive rsa s y v a ria s p ro ce d e n cia s, en a lg u n o s el te m a de la c iu d a d apenas si está pre se n te , en o tro s s u s a p o rta cio ne s son fu n d a m e n ta le s al a rte c o n te m p o rá n e o . Desde Jo se p P erpiñá, in ca n sa b le tra b a ja d o r con una G iron a a te n ta y d e sga rrada a N ie b la , v e n i­ do de le jos co n su in fo rm a lis m o to ta l y a b ru m a d o r, c o lo ris ta y d iverso , y ta m b ié n Roca D. Costa, m is te rio s o en sus p a isa je s u rb a n o s b ritá n ic o s , sin apenas la p in ce la d a de la fig u ra que si aca se es el p ro p io p in to r que con m e ­ m ora ba con su p ro p ia m u e stra lo s d ie z a ñ o s d e la galería. El ve te ra n o Isidre V ice ns, c o n o c e d o r de los c a m p o s de C a stilla , e n a m o ra d o de G iron a y capaz c o m o pocos. Y está Enric M a rq u é s, c on sus «gouaches» a n e c d ó tic o s y de d e n u n cia . Jo a n J o s e p T a h rra ts , co n su b a íja je de p a isa je s espaciales, que no sa b e m o s sin son de p ro ce d e n cia o rb ita l ò del d e s lu m b ra n te cabo de Creus. C a ries F ontse nj^ p in to r en esta o ca sió n, fo tó g ra fo , e sce nó grafo , gra b a d o r, a rtic u lis ta , e s c u lto r y m u ch a s cosas m ás es un ca ta lá n a u té n ti­ c a m e n te u n ive rsa l, p o rq u e el m u n d o es su país, au nq ue su v o c a c ió n de g e ru n d e n se lo ha lle va d o a v iv ir ju n to a «l'estany», y T apióla, d o lid o d e su G irona, que ha in m o rta liz a d o en ta n ta s oca sio nes, d o lid o por esta s casas del O n ya r c a m b ia d a s , y que p re s e n tó en 1 9 7 5 en la «Sant Jordi». T a m b ié n V ila i Fàbrega, ta n d is c re to c o m o e x q u is ito p in to r, que a lg ú n día los g e ru n ­ denses v a lo ra re m o s c o m o s e m erece. Bosch M a rtí c ro n is ta d e una G iron a que im a g in a y que no s ie m p re es la real. G ó m e z -M a rtín e z a cu a re lista in c u e s tio n a b le , gran tra b a ja d o r y h o n e s tís im o en sus c o n c e p to s y V ayre da C anadell d e p o s ita rio d.e a p e llid o s que dicen m u c h o en el a rte de C a ta lu nya y cre a d o r de una p e rso n a lid a d p ro p ia y de calidad. Son diez años de p in tu ra g e ru n d e n se s en la galería «Sant Jordi».


Enric Ucelay Da Cal

LA CATALUNYA POPULISTA IMATGE, CULTURA I POLÍTICA. EN L'ETAPA REPUBLICANA (1931-1939)

EDICIONS DE

83 wHflM B B

front d’Aragó. Tambe, en ía lima uei maieiA aigum m i, s ’al·ludeix a la ira dels dirigents anarco-sindicalistes en veure que, per citar un cas concret, el «Zyrianin» por­ tava queviures i no pas armes.” Això, però, no disminuí la resposta popular. ¿Hi havia una reacció popular que s’alegrava, ja l ’octubre, de l’arribada de menjar, davant d ’una altra —més sofisticada políticament— que podia veure-hi una maniobra a darrera? Si acceptem la premissa abans esmentada, s'obre tota una interpretació de les maniobres i evolucions de republicans, com unistes i anarco-sindicalistes des de juliol del 1936 fins als «Fets de maig». ¿Ens trobem davant d’una situació de mobilització massiva i genuïna de la gran majoria, com s’ha donat per suposat? ¿ 0 el problema del menjar, la manca d’elements bàsics o de primera necessitat, afecta tota una part de la població? ¿Com fou influïda, per exemple, la productivitat dels obrers —o la dels pagesos—, per la consciència revo­ lucionària, per les col·lectivitzacions o per l ’escassetat d ’aliments? ¿Es va mantenir més elevada en les indús­ tries de guerra? (Signifiquen els eslògans com «Feu Tancs...Tancs...Tancs!» que es produïa menys?) ¿Es des­ envolupa un mercat «negre» paral·lel, amb «estraperlisme»? Els cartells, certament, hi al·ludeixen sistem àtica­ ment: per exemple, el^ famós cartell de Fontseré fet per la Conselleria de Proveïments de la Generalitat pel no­ vembre del 1936 presenta un pagès contra la silueta d ’una fàbrica amb el missatge «Regularitzeu l’intercanvi \ de productes amb la ciutat»; l ’igualment conegut pòster 29.

J. L . A lc o fa r

N assaes, L a

m a r in a

ita lia n a

E s p a ñ a , B a r c e lo n a : E u r o s , 1975, p . 96 , f n . 2 . 30. J . M i r a v i t l l e s , E p i s o d i s d e la G u e r r a B a rc e lo n a :

P ò r tic ,

1972,

ps.

2 0 0 -2 0 2 .

en C iv il

la

g u erra

de

E s p a n y o la ,


Fontserè K o ilt-rúbia, monestir de Priorat benedictí t Santa Maria del Coll de Font-rúbia) del terme de Barcelona, vora el coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll (-> el Coll) i cl del Carmel, en un dels contraforts meridionals de la serra de Collserola. L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI. El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevin­ gueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d'aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs. Als ss XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592. Roma se n’apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d ’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir. Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929. quan hi anaren a residir els religiosos del Sa­ grat Cor. Fonts

[cíM: Fonz\ Municipi de la part de l'antic comtat de Ribagorça actualment aragone­ sa, estès des de la serra de la Corrodella fins al Cinca (1 363 h [1981]). La vila (1 098 h [1981]); 4 7 1 m alt) és centrada per l’església parroquial (d’origen medieval, amb una façana renaixentis­ ta) i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI; hi ha diverses cases pairals dels ss XV al XVIII. El terme inclou el poble de Cofila f , vora el Cinca, i és regat pel canal d ’Aragó i Catalunya.

FontS, barranc de les Afluent, per l’esquerra, del Palància; neix al peu de la mola de Segart (Camp de Morvedre) i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, des­ prés de recórrer 9 km. FontS, les —> Sani Joan les Fonts (Garrotxa). F onts, les Poble (3 901 h [1981]) situat al límit dels municipis de Terrassa, Rubí i Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental), a l’es­ querra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí a Terrassa. La zona residen­ cial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga iiasia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d’urbanització. A partir del 1910 ha anat can-

po b lac ió :

1718

1787

-•

-•

1860

1900

1 400

1 624

p o b lac ió d is s e m in a d a : extensió:

134

50-100 ha

17%

1960

1981

1 662

1 185

[1 9 8 1 ]

37 k m 2

ex p lo tacio n s agràries:

0-5 ha

1930 1 900

5-10 ha

[1982]

10-20 ha

77

20-50 ha

47

> 100 ha

7

3

dem arcacions

histò riq u es:

v e g u e r i a d e V ila fr a n c a del

Penedès

[ f i n s el 1 7 1 6 ] c o r r e g im e n t d e V ilafranca del

Penedès

[1716 -1 8 3 3 ] provincia:

B arcelona

p artit judicial: V ilafranca del rodalia: V ilafranca

del

Penedès

Penedès

m e r c a t a g r íc o la p rin cip a l: V ilafran c a del P e n e d è s m e rc a t agrícola S a n ta C o lo m a àrea com ercial:

secundari: de

Q ueralt

V ilafranca del P e n e d è s

* amb les Cabanyes

viant d ’aspecte; s'hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a instal lar-hi indústries.

FontS, les Antic poble i antiga masia (mas de les Fonts) del municipi de Calce (Rosselló), al sud del poble. El 1424 tenia 12 focs.

FontS, les Santuari (la Mare de Déu de les Fonts) del municipi de Vilobí d ’Onyar (Selva), dins la parròquia de Salitja. És esmentat ja el 1657.

FontS, platja de les

Platja de la costa del Baix Maestrat, dins el terme d ’Alcalà de Xivert, a la vora d ’Alcossebre.

FontS, Sant Cristòfol les

Sant Cristofol les

Fonts (Garrotxa).

FontS, sequiol de les Canal de la Safor que drena la zona del terme d ’Oliva entre la ciutat i la mar. FontS, ses Caseria (76 h diss [1960]) del municipi de Calonge de Mar (Baix Empordà), al nord-est de la vila.

C a r te l l d c C a r le s F o n t s e r è i C a r r i ó

Fontsagrada

Poble (51 h agl i 9 h diss [1981]) del municipi de Sant Gavet de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d ’Abella. Al s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada.

riera Golarda o de Marfà a la capçalera, entre Santa Coloma Saserra i Castellterçol (Vallès Oriental).

Fontsanta, la Santuari (la Mare de Déu de la

FontS de Sacalm

Fontsanla) del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l’oest del poble. Fou construït a la fi del s XV al costat d ’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien. La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936. Hom hi celebra nombrosos aplecs.

Fontsanta, la Balneari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), al sud-oest de la vila, a la dreta del Ges. Té una font d ’aigua sulfurosa, carbónica i bicarbonatada. El balneari data del 1847; hi ha una capella dedicada a sant Josep.

Fontsanta, la Antic i efímer (fi del s XVI) convent carmelita del municipi de Campos (Mallorca), als Banys de Sant Joan f . Fontsanta de Palma, marquesat de la HIST Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard f ; el despatx reial fou lliurat el 1871 al seu fill Marià Conrado i d ’Asprer. Continua a la mateixa família. Fontscaldes

Poble (117 h agl i 11 diss [1981]; 403 m alt) del municipi de Valls (Alt Camp), al nord de la ciutat, al peu del coll Lilla. L'església parroquial és dedicada a sant Simó. El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus. Prop seu ha estat excavat per l’Institut d ’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actual­ ment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels ss III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (sobretot motius vegetals estilitzats).

Fontscaldetes Despoblat del municipi de Cabra del Camp (Alt Camp), a l’est del terme, a la zona muntanyosa. Fontscalents

Antic molí de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó. Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936

Fontscalents, riera de Nom que pren la

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant H ilan' Sacalm f (Selva).

Fontserè i Carrió, Carles (Barcelona 1916) Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publici­ tat. Sobresortí com a cartellista en la guerra civil de 1936-39. Exposà a Perpinyà i executà decora­ cions per al Casino de Canet de Rosselló (1939). Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948). A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després de la seva tornada a Catalunya (1973).

Fontserè i Domènech, Josep (Vinyols, Baix Camp 1799 — Barcelona 1870) Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) —ja desapareguda— , i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862). Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d ’un projecte d ’eixample per a la ciutat.

Fontserè i Mestre, Josep (Barcelona? 1829 — Barcelona 1897) Mestre d ’obres, titulat el 1853. Era fill de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech i germà del mestre d ’obres Eduard Fontserè. Guanyà (1870) el concurs per al parc de la Ciutadella de Barcelona amb el lema "els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà". La seva actuació fou molt discutida, puix que com a mestre d'obres la seva compe­ tència acadèmica era sovint negada. Tingué com a ajudants els escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala i els estudiants d'arquitectura Cristò­ for Cascante i Antoni Gaudí. Féu el mercat del Born de Barcelona (1876), en col·laboració amb l’enginyer Josep M.Cornet, i al parc suara esmentat — les obres del qual dirigí lins el 1888— , la cascada (1874-82), la vaqueria (1882) i l’umbracle (1883). Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la casa del marquès de Santa Isabel, al passeig de Gràcia, i la d ’Ignasi Girona, al passeig de Sant Joan. i la restauració del Cercle del Liceu (1886). Hom li ha atribuït, erròniament, cl Museu Martorell, obra de Rovi­ ra i Trias, i, a Vilanova i la Geltrú, la Biblioteca-


$ u T \c A A k S e^

ÉcbHLm (A«3av<í - * ^

o d e l a

vI

l \ Vz L - W

í

R )

G à ll

OblàejíVuv^--. ^e^>^Aoc-a\o <Ae.\ cA^Wil * " ( ? e ó ú W ^

(V

m

\

¿>2

W U

ü .

1' \ v \ W C v O tA t"

c a í\J i

A = .-^ to A o á ¿


4

ï

i

■ $ liTic,AÉc-bHMAicAde lA(aEHeeAimft /l'tek-Wïfl) 1 AfcScc exiedl jerra Republicana de Catalunya %

Y tA v J c c A O

C h

"

cAjcVeAl '•

(?^ü\a,viW ü [‘VaWc^w/i A®. nprciAoà

juwto la- CiütAt "

¿ s

rALUNYA 8LA NITAT NACIONA, qucs— és I’Ii. R. C. ic creiem q u e n o m é s m itja n ç a n t la rució dels n o s tr e s d r e ts nacio nals po>i r s o lid à ria m e n t a la c on so fid ac ió ràcia a i ’L sta t e sp a ny ol. I n o pas a n alguns d iu e n . ’ lé estem p l e n a m e n t c o n v e n ç u ts que > nec e ssita en aq u e sts m o m e n t s n o u s ics. La d r e t a n ac io n a l cs p r o u consoixf l’e sq u e rra . I n o p o d e m dividir-la c r e a n t noves instàncies, d ’ab a st ben Is millors dels casos.

Çà'v

C -A \ fc V ^

L 'L

¡resid en ts Macià, C o m p a n y s , Irla i lo ts ells h o m e s cí'IÍRC, són cl m illor p r e s e n t, d ’un p a r tit poh 'tic am b briI d e fid elitat al p o b le d e C a ta lu n y a . ;t historial d e m o s t r a q u e l ’E R C cs el c, q u e , sense radicalism es verbals, social h a assolit, d e fet, a casa n o s ­

tra. k n l ’actual c o n t e x t la. inte n sific a c ió d c l c ic ta t c a ta la n a. 7) Les in te rv e n c io n s al P a r la m e n t d ’Hcri B arrera, d c u u n c ia n t la lín ia c lau d ic a n t q u p o r t a t a o b t e n i r un e s t a t u t reta lla t, i p o s a n t cent re ite o n t u n d e n t a reivind^cv* icacion s ï i raiwt »i■ c-----. cata la nes , són les q u e m illo r han in tèrp ret; v o l u n ta t p ro gressista i n a c io n a l del n o s tr e po 8) P erqu e l ’KRC n o d e p e n ni vol d c p c dc .Madrid, i té la f e rm a v o l u n ta t dc. f c r e f c c la p res e n c ia i el r e c o n e ix e m e n t dc la n ac ió lana en cl m ó n in te rn a c io n a l, tal c o m ja havi altres te m p s. 9) P e rq u è re fo rç a r l ’IiRC, en aquests m e n ts, cs la m és ferm a g a ra n tia d e superviví d e C a t a lu n y a des d c l’c sq u c rra . A m b u n m del 10 p e r c e n t d e v o t s , l’KRC assoleix l ’arb gc cn el f u t u r p a r l a m e n t dc C a ta lu n y a . 1 aq u e st a r b itr a tg e la g a ra n tia d ’u n a p o l í t i c a n nal c a ta la n a.

Artista pintor. Fundador del Sindicat de D i­ buixants cartellistes al tem ps de la Generali­ tat. Exiliat à París, Mèxic i Nova-York, collaborà intensam ent des d ’allí al m antenim ent de la cultura catalana a l ’estranger. SALVADOR OLIVA i LLINAS. — D octor en Filologia, Professor al col.legi Universitari de Girona i escriptor. ANTON CORTADA I COLOMER. — Llicenciat en Ciències Físiques. Professor de l ’Institut Vicens Vives de Gi­ rona. MARIA ROS i GUSSINYER. — Directora de l ’Escola Estatal Eiximenis de Girona. Llicenciada,en Filologia i Litera­ tura Catalana. Professora de català a l ’escola • de reciclatge de mestres. CARLES ESTERN I PANELLA. — Llicènciat en ciències biològiques. Professor de l ’Institut Vicens Vives de Gi­ rona. PERE PICOLA MASDEU. — Arquitecte d ’O lot. ENRIC DE QUINTANA ROCA. — Lliéenciat en dret i procurador. MARIA PANELLA 1 SARRA. — Llicenciada en Filosofea i Lletres. Es­ pecialista en Història. Trenta-cinc anys dedi­ cada a l ’ensenyam ent. Republicana de tota la ' viila. ISIDRE VICENS CUBARSf. — Artista Pintor. Girona.


cA É"cubHCiM\c.^ D E V.A GeHeGAimto l\<feL-WiR)

o tAa*ia/2'<v&a)

jerra Republicana de Catalunva iír^~U'CL. 1 ií'fL 'P '^ À o c a \ O

’ ( ? e ¿ o W 'ò .'V z ia ü

A e^

c A K ’T & il'.

1 '\v \W c a « \v /i

«wm\> la- C i ú t A t "

d e _ T p A iA o c J ï

rALUNYA I LA NITAT NACIONAL qucs— cs l ’Ió. R. C. ic creiem q u e n o m é s m itja n ç a n t la rució dels n o s tr e s d r e ts nacion als p o ­ lir s o lid à ria m e n t a la c o n so lid a c ió ràcia a 1 l·/stat e sp a n y o l. I n o pas a i alguns d iuen. lè estem p le n a m e n t c o n v e n ç u ts q u e > nece ssita en a q u e sts m o m e n t s n o u s ics. La d r e ta nacion al cs p r o u consoixf l’e sq u e rra . 1 no p o d e m dividir-la c r e a n t noves instàncies, d ’abast ben fs millors dels casòs.

L x

ire síd e n ts Macià, C o m p a n y s, Irla i lo ts ells h o m e s cí’LRC, són cl m illor p re s e n t, d ’un p a r t it p o lftic am b bri1 d c fidelitat al p o b le d c C a ta lu n v a . ;t historial d e m o s t r à qu e I'L R C cs el q u e , sense radicalism es verbals, social h a assolit, d c fet, a casa n o s ­

tra. Imi l ’actual c o n t e x t la in te n sific ac ió dc la s o ­ c ie ta t ca ta lan a. 7) Les in te rv e n c io n s al P a rla m e n t d ’H crib crt Barrera, d e n u n c ia n t la lín ia c la u d ic a n t q u e h a p o r t a t a o b t e n i r u n e s t a tu t re tallat, i p o s a n t l ’acccnt re ite 1 j-*ra * It ■■*c■o n t u n d e n t a r e i'” nclicacions 'pràccata la n es, són les q u e m illor han i n t e r p r e ta t la v o l u n ta t p ro gressista i n a c io n a l del n o s tr e p o b le . 8) P crqu c l ’L R C no d e p è n ni vol d e p e n d re dc .Madrid, i tc la fe rm a v o lu n ta t d c fer cicctivcs la p res è n c ia i cl r c c o n c ix c m c n t dc la n a c ió c a t a ­ lana en cl m ó n in te r n a c io n a l, tal c o m ja havia fet a ltre s te m p s. 9) P e rq u è re fo rç a r I’L R C , en a q uests m o ­ m e n ts , cs la m és ferm a g a ra n tia d c supervivència d c C a t a lu n y a des d c l ’csciucrra. A m b un m ín im del 10 p e r c c n t d e v o t s , IV. KC assoleix l ’a rb itrat” c en cl f u tu r p a r l a m e n t dc C a ta lu n y a . 1 amb aq u e st a r b itr a tg e la g a ra n tia d ’u n a p o l í t i c a n a c io ­ nal c a ta la n a .

Artista pintor. Fundador del Sindicat de D i­ buixants cartellistes al temps de la Generali­ tat. Exiliat à París, Mèxic i Nova-York, collaborà intensam ent des d ’allí al m antenim ent de la cultura catalana a l ’estranger. SALVADOR OLIVA i LLINAS. - D octor en Filologia, Professor al col·legi Universitari de Girona i escriptor. ANTON CORTADA I COLOMER. — Llicenciat en Ciències Físiques. Professor de l ’Institut Vicens Vives de Gi­ rona. MARIA ROS i GUSSINYER. — Directora de l ’Escola Estatal Eiximenis de Girona. Llicenciada, e n Filologia i Litera­ tura Catalana. Professora de català a l ’escola • de reciclatge de mestres. CARLES ESTERN I PANELLA. — Llicènciat en ciències biològiques. Professor de l ’Institut Vicens Vives de Gi­ rona. PERE PICOLA MASDEU. — Arquitecte d ’O lot. ENRIC DE QUINTANA ROCA. — Llicenciat en dret i procurador. MARIA PANELLA I SÀRRA. — Llicenciada en Filosofea i Lletres. Es­ pecialista en Història. Trenta-cinc anys dedi­ cada a l ’ensenyam ent. Republicana de tota la ’ viila. ISIDRE VICENS CUBARSÍ. — Artista Pintor. Girona.


-/9S2

IMAGES D'UNE CERTA1NE FRANCE

ENVELI

EDITA

vm m

STÉPHANE MARCHETTI

Deux a ffich e s d 'in s p ira tio n c o m m u n íste , signées T h éba ult et Fontséré, 1 94


1

9

3

9

-

1

9

4

5

IMAGES D'UNE CERTAINE FRANCE

EDITA

STÉPHANE MARCHETTI



MUSEE DES DEUX GUERRES MONDIALES-BDIC


1 Í4 i

C4fto» Fon tsar» HAVAS

tff'Cto

MUSEE DES DEUX GUERRES MONDIALES-BDIC


Vil

HAVAS F o ntseré

aífiche, 1945

Carlos

T h e b a u lt ,

39


LA MAÍïANA, L l e i d a 3 0 /V 8 3

Comença una exposició itinerant S e g u in t la Ifnia de donar a conèixer i posar a I abast d e ls n o s tre s p o b le s, t¡¡ m illo r de la tasca creativa dels artistes catalans, la Conselleria de C ultura de la G eneralitat, a través del Servei d 'A rts Plàstiques, ha o rg a n itza t una exposició it i­ nerant fo to g rà fica arreu de C atalunya ,com en çan t, ju s ­ ta m e n t, per la nostra ciu ta t, el recorregut. L'exposició sota el títo l «Nova York, vista i viscuda per un català», és obra d'un artista p o lifa c è tic com és un Carles Fontseré i Carrió, eí qual s'ha dedicat a l'e s­ cenografia, la il·lustració {va sob reso rtir com a car­ te l.lista d u ra n t la guerra c ivil del 36 ), la pintura , la lito g ra fia i la fo to g ra fia a la qual dedicà una vintena d ’anys a Nova Y ork i c o n ti­ nua a c tu a lm e n t. L 'a cte inaugural de l'exposició, tin d rà llo c el pro pe r dilluns, dia 2 de m aig, a les v u it del vespre als locals de la Cai­ xa de Barcelona —e n tita t co l·lab orad ora—, C/ A cad e­ m ia, 1. Es preveu l'assis­ tència de l'a u to r, Sr. Carles Fontseré. L'acte és públic.


//// Del 29 marc al 5 abril del 1979

En aquest número: NOTICIARI: dels Països Cata­ lans, Occitània i d’Arreu. • SU­ MARI: Editorial i petit apunt bio­ gràf i c del s c o l · l a b o r a d o r s . • CIÈNCIA: Antoni Ribera a la secció “A l’altra banda del mirall” ens parla de “El cas del Dr. X.” • REPORTATGE: Ramón Serra i Massansalvador en parla de “La demografia a Europa” . • ES­ CACS: Per Gregori Font i Cativiela. • CINEMA: Josep Mendez ens parla de cinema independent i cooperatiu. • El cartellista de fama internacional Carles Fonterè parla de la seva obra i context. • Nuria Tubau ens explica la seva obra de teatre per a nois i noies “El país de les cent paraules” . • Segeuix la secció de Jordi Vidal i Ferràn Duran JOVENTUT MU­ SICAL. • LES IMATGES: fetes per elements de l’EMAV, amb de­ talls tècnics de la seva obtenció fo­ togràfica. • S’inicia el serial de “Tin-Tin i els Picaros” en home­ natge al cinquantenari d’aquest personatge universal. • PASSA­ TEMPS per Joan Poch i ESCACS per Gregori Font. UN CONTE: per Jaume Cabré, “Balada del riu i la sang”. Il·lustracions de J. J. Fe­ rrer Grau; fotografies d’Agustí Castellví.

CAL AJUDAR MADRID Avui com ahir hem de ser solidaris amb els altres po­ bles oprimits de l’Estat Es­ p a n y o l. C A L A J U D A R M A D R ID del dogall del monopoli de la televisió que l’oprim eix. Trenquem el monopoli amb la nostra Te­ levisió Catalana, indepen­ dent i lliure, SOLIDARI­ TAT! Cartell de C arles Fontserè.

Preu: 25 ptes.

Arts Lletres Teatre Cinema Esports Televisió

N Y A

C A

Catalans! No manqueu al grandiós acte que tin d rà lloc el d iu m e n g e d ia 7, a les deu del matí, a la Plaça Monumental, sota la presidència de

LLUÍS C O M P A N Y S 'L’ESPLAI”, 29 m a rç/5 abril 1979.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.