Resum de l'Any de rondalles

La Caputxeta Vermella Àvia, quines orelles més grans que tens!

Charles Perrault va publicar la primera elaboració literària de La Caputxeta Vermella el 1697, però pocs pares trien per als seus fills aquesta versió del conte, doncs acaba amb el “llop dolent” devorant la Caputxeta. A la versió dels germans Grimm, un caçador salva la nena i la seva àvia, i mata el llop després de realitzar-li una cesària amb les tisores. [...]

Aquest conte aborda vàries preocupacions infantils, principalment el que els psicoanalistes anomenen “la por a ser devorat”. Si bé a molts infants les històries de Perrault i dels germans Grimm (que es van dedicar a treure la càrrega d’erotisme del conte) els resultarà massa violenta, a d’altres els farà gaudir i demanar-ne més.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, de Maria Tatar

La caputxeta, el cistell i el pot de melmelada!

Al taller vam fer un escenari de conte!

La Bella Dorment En no ser convidada per manca d’un plat d’or, la tretzena fada va esclatar en còlera…

La història de la Bella Dorment, recollida inicialment pel contista italià Giambattista Basile, és una de les versions escrites més antigues de la saga de les Belles Dorments (Sol, Lluna i Talia, 1634). […] La Bella Dorment de Charles Perrault té notables similituds amb el conte de Basile, tret del fet que el príncep és solter i suficientment considerat com per casar-se amb la princesa abans de deixar-la embarassada. Però el príncep no és lliure, en lloc de tenir una esposa gelosa, té una mare possessiva.

Fragment de La bruja debe morir, de Sheldon Cashdan

Abans del taller, la Nerea va explicar el conte La Caputxeta Vermella!

La caseta de xocolata -Qui rosega la meva caseta?- va fer una veu darrera la porta.

Hansel i Gretel és una història que celebra el triomf dels infants sobre els adults hostils i rapinyaires. Per a tractar les preocupacions infantils vers la fam i l’abandó i la por a ser devorat, el conte mostra dos petits germans que uneixen les seves forces per vèncer els monstres. […]

La solidaritat entre germans és tan rara en els contes de fades que Hansel i Gretel proporciona una oportunitat única per exposar els seus avantatges. Malgrat en Hansel pren el lideratge a l’inici del conte, quan aquest calma les pors de la Gretel i empra el seu enginy per trobar el camí de tornada a casa, la nena és més llesta que la bruixa i aconsegueix enganyar-la perquè es fiqui al forn. […]

Hansel i Gretel sobreviuen a allò que els infants tenen més por: ser abandonats pels seus pares i veure’s exposats als animals de rapinya.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, de Maria Tatar

Les casetes de xocolata que vam fer al taller van ser per llepar-se’n els dits!!

Babaiaga La Babaiaga es cuinava pastissos de mocosos, fricandó de quitxalla, botifarres de marrecs amb olives…

Babaiaga, l’ambigua mare i bruixa dels contes folklòrics russos, ha aparegut a centenars, potser milers de contes a Rússia, Ucraïna i Belarús. Estudiosos de la cultura i la història de Rússia han confirmat que Babaiaga és en realitat una amalgama de deïtats barrejada amb una dosi de bruixeria, xamanisme i tradició de les fades d’abans del cristianisme fins al segle XVIII, quan va “agafar cos” en nombrosos contes russos i eslaus que van ser compilats posteriorment al segle XIX. […]

Una Babaiaga és inescrutable i tan poderosa que no li deu fidelitat al diable, a Déu, ni tan sols als seus narradors. [...] És una dona sobirana de la seva vida que decideix cas per cas si ajudarà o matarà a la gent que arriba a la seva cabana, que es desplaça amunt i avall amb potes de gallina.

Fragment de El irresistible cuento de hadas: historia cultural y social de un genero, de Jack Zipes

La Gemma ens va explicar els contes del mes d’octubre!

La Bella i la Bèstia Bella va demanar al seu pare que li portés una única rosa…

Pràcticament totes les cultures coneixen la història de La Bella i la Bèstia, en la que les diferències entre els dos personatges han de resoldre’s perquè puguin unir-se en matrimoni. […] És possible que en determinades èpoques hagi circulat com una narració que calmava els temors de les joves que s’havien d’enfrontar a un matrimoni de conveniència amb un home gran.

“Eros i Psique” és la primera versió coneguda d’aquest conte, escrita pel llatí Apuleu el segle II dC. […] La versió de La Bella i la Bèstia més coneguda pel públic occidental va ser escrita el 1756 per Madame de Beaumont. […]

El conte finalitza amb un allau d’elogis i condemnes que fa evident que la seva intenció era transmetre als infants el valor dels bons costums, la bona educació i la bona conducta.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, de Maria Tatar

Barbablava -Pots fer servir totes les claus, tret aquesta claueta que obre el gabinet sota l’escala…

Conegut com Nas de Plata a Itàlia i com el Senyor del Món dels Morts a Grècia, el Barbablava francès té molts cosins folklòrics. El blau de la seva barba indica al lector la seva natura exòtica, d’altre món. Es tracta d’un home a qui està justificat rebutjar com a marit, malgrat la seva riquesa i poder. […]

Centrat en els conflictes postmatrimonials, Barbablava ens recorda que tant els contes de fades com els populars tenen el seu origen en la cultura adulta. Eren històries que es contaven al caliu de la llar i a la cuina, per alleugerir les feines de la gent de l’època. Contenen veritats col·lectives –la saviesa dels segles– sobre l’enamorament, el festeig, el matrimoni, el divorci i la mort, i van ser transmesos de generació en generació.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, de Maria Tatar

La Ventafocs I aquells parracs es van transformar en un vestit de tela d’or i plata, brodat amb pedres precioses.

La natura envejosa de la madrastra emergeix en tota la seva plenitud. […] Aquí ens trobem amb una dona tan decidida a convertir-se en la reina mare que no es detindrà davant res fins tenir la certesa que una de les seves filles es casa amb el príncep. La seva ambició és tan gran, la seva enveja vers la Ventafocs tan compulsiva, que està disposada a mutilar les seves filles perquè una d’elles arribi al tron.

La total indiferència per la seva pròpia carn i per la seva pròpia sang l’assenyala com una de les dones més malvades dels contes de fades, una representació absoluta de la mala mare.

Fragment de La bruja debe morir, de Sheldon Cashdan

Mare Neu -Per tornar a casa teva primer has d’espolsar el meu cobrellit de plomes.

Així podrà nevar al món…

La qualitat ambigua de bruixa i fada era, en efecte, un tret comú a finals de l’Edat Mijana a Europa, perquè Mare Neu no només s’havia convertit en una figura malèvola/benèvola, que es remuntava a una gran deessa mare pagana i als ritus d’iniciació, sinó també a una senyorial i perillosa figura de resistència a la cristiandat, la qual havia demonitzat les seves virtuts.

Fragment de El irresistible cuento de hadas: historia cultural y social de un genero, de Jack Zipes

La rateta que escombrava l’escaleta -Rateta, tu que ets tan boniqueta, et voldries casar amb mi?

En moltes rondalles la rateta és protagonista; rondalles encadenades, com la de la rateta que va trobar una avellaneta i volent-la trencar es va esqueixar la boqueta. […] La més coneguda és la de La rateta que escombrava l’escaleta, i va trobar un dineret. El gat la va enamorar amb els seus miols, però així que foren casats, la va tirar a l’olla i se la va cruspir. En una altra versió, un cop casats, la rateta, fent la bugada, va caure al riu i el gat, mossegant-la pel clatell per treure-la’n, li va fer sang i la va trobar tan dolça que se la va menjar.

Fragment de Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, Joan Soler i Amigó

Al taller de La rateta que escombrava l’escaleta les famílies van haver de posar fil a l’agulla i cosir unes petites titelles de dit!

Gener

Rínxols d’Or Un plat petit per a l’Os Petit, un de mitjà per a l’Os Mitjà i un de gran per a l’Os Gran.

La font principal de Rínxols d’Or és un antic conte escocès sobre una guineu que s’introdueix sense permís dins la casa de tres ossos. Els ossos acaben devorant l’intrús. Es tracta d’un conte admonitori que ens aconsella respectar la propietat privada dels nostres semblants. […]

Amb aquesta descripció dels ossets formant una família la història es va acostar, inconscientment, a la situació edípica. Cap esperar que una tragèdia projecti resultats destructius de conflictes edípics, però un conte de fades, no. Aquesta història es va fer popular només perquè es va permetre que el final passés pel sedàs de la nostra imaginació.

Fragment de Psicoanálisis de los cuentos de hadas, Bruno Bettelheim

Els tres bols de sopa pels tres ossos!

Rapunzel -Rapunzel, Rapunzel, deixa caure el teu cabell!

La història d’una nena reclosa en una torre té profundes ressonàncies en les cultures que enclaustren les noies joves en convents per aïllar-les i mantenir-les apartades de la població masculina. […] A la síndrome de Rapunzel, el salvador no acostuma a ser de molta ajuda. El millor que pot fer l’heroïna és aprendre a valdre’s per sí mateixa. I Rapunzel se les arregla, primer en solitari amb els seus bessons i, després, trobant el seu amat i curant-li la ceguera.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar

Febrer

Blancaneu -Voldria tenir un fill tan blanc com la neu, tan vermell com la sang i tan negre com aquesta fusta…

A més de la pèrdua de la mare, Blancaneu conté altres temes poderosos. Hi ha compassió (l’indult del caçador a l’últim moment), seguretat (l’oferiment d’un recer per part dels nans) i una expiació final (la mort de la bruixa). Però la dinàmica que condueix la història i la porta a la seva conclusió inexorable és la vanitat. La vanitat és el fil que la teixeix des de l’inici fins al final i que fa sentir la seva presència tan bon punt el rei tria una nova esposa.

Fragment de La bruja debe morir, Sheldon Cashdan

Mirallet, mirallet, qui és la més bonica del regne?

El llop i les set cabretes Ensenya’ns la poteta sota la porteta…

En la cultura ibèrica, el llop era un animal sagrat (pàteres d’or de Tivissa), figura d’una divinitat principal.

Sovint, però, és símbol del mal. El llop encarnava la saviesa, la prudència i el bon consell, però també la maldat. A les faules, és un personatge talòs, babau, que es deixa enganyar amb els afalacs i en surt malparat. […]

Al conte d’El llop i les set cabretes aprèn pacientment a dissimular fent-se passar per la mare cabra, però al final rep el càstig merescut; en altres versions, tanmateix, no se’n surt: en lloc de dir «obriu, obriu cabretes…» diu: «obriu, obriu cabrasses, porto llet a les tetasses, porto foc a les potasses…» i els cabridets es malfien i no li obren. O quan es posa a cantar, disfressat de pastor per sorprendre les ovelles, i els pastors el descobreixen i l’apallissen.

Fragment de Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Joan Soler i Amigó

Març

Els tres porquets Bufaré i bufaré i la casa ensorraré!

En la versió britànica d’Els tres porquets, la indolència i la falta de previsió són les responsables de la mort dels dos primers porquets, que van construir les seves cases amb materials vulnerables a la destructiva bufada de l’animal. […] L’any 1933, els estudis Walt Disney van injectar aire fresc a la història dels tres porquets amb la “Silly Symphony” que va tenir un gran èxit entre el públic. La cançó Who’s Afraid of the Big Bad Wolf va portar a que s’interpretés la història com un cant de protesta contra la Gran Depressió en particular i les dificultats econòmiques en general. […] El 1941, una versió en dibuix animat presentava el «porquet estalviador» que construeix la seva casa amb bons de guerra i aconsegueix desbaratar els plans d’un llop amb una esvàstica de braçalet.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar

En Patufet A la panxa del bou, on no hi neva ni plou…

Ritu d’iniciació de pas de noi a adult, en una narració del tot banalitzada: en Patufet és devorat per un gran bou, dins la panxa del qual “no hi neva ni plou”, d’on sortirà “quan el bou farà un pet” i aleshores serà retornat a la seva família. El neòfit –nounat, ritualment– era recobert d’una pell d’animal –sovint de bou, negre– expressant el sí matern i la Mort, desprenent-se de la qual, i a través del bany ritual, renaixia o ressuscitava. També els difunts antics havien estat recoberts d’una pell, amb semblant significació uterina, que representava l’esperança en el renaixement a una vida sobrenatural.

Fragment de Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Joan Soler i Amigó

El Petit Polzet Els ocells s’havien menjat totes les engrunes de pa que assenyalaven el camí…

Tot i que la trama de Hansel i Gretel i la de El Petit Polzet giren al voltant del menjar –o, més aviat, a la falta de menjar–, el tema de l’abandó és present als dos relats, com succeeix en molts altres contes de fades.

Com sempre, la por a ser abandonat és una proposta aterridora, una cosa que per als infants apareix sempre com una amenaça potencial. En lloc de negar-la, els contes de fades la fan explícita i d’aquesta manera obliguen els infants a enfrontar-se a les seves angoixes sobre l’abandó.

Fragment de La bruja debe morir, Sheldon Cashdan

El sastre valent “Va matar 7 d’un cop”, i tothom pensava que eren persones i no mosques, i li tenien por…

L’origen d’aquest conte dels germans Grimm es troba a la versió de Martin Montanus (1557).

Al llarg del conte el sastre demostrarà ser enginyós i astut, a més de ser molt ambiciós. Com sol passar als contes, la seva temeritat, tocant la beneiteria, per acceptar reptes impossibles, es veurà amplament recompensada. […] La qual cosa és típica dels contes: una i altra vegada, les persones més humils i aparentment menys aptes, es converteixen en reis i reines amb l’ajut del seu enginy i de la bona fortuna (de vegades, màgica).

Fragment de Los Cuentos de los hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados, primera edición de 1812: la versión de los cuentos antes de su reelaboración literaria y moralizante, Jacob Grimm (edició d’Helena Cortés Gabaudan)

Rumpelstiltskin -Què em donaràs si et filo la palla i la converteixo en or?

La filadora encarna la divinitat que filava a l’entrada de la cova el fil de les vides humanes. També filaven les Moires gregues o les Tres Parques de la mitologia llatina. S’han trobat moltes figures de deesses amb el fus a la mà: a Troia, a Xipre, les “matres” cèltiques protectores de la llar domèstica. És a dir, la Mater en un context matriarcal.

Les rondallaires tradicionals eren les àvies que contaven les rondalles tot filant a la vora del foc: explicarles és transmetre els mites, les tradicions de la comunitat. Sembla que diverses rondalles encadenades conserven el ritme de l’acció de filar.

Fragment de Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Joan Soler i Amigó

La mongetera màgica -Pon!-va dir l’ogre. I la gallina va pondre un ou.

Existeixen innumerables mites i llegendes sobre la mongetera, una planta gegant que té les seves arrels a la terra i s’alça vers un regne més elevat: l’Arbre del Món, a l’Amèrica del Sud, que fa de pont entre els dos mons; Yggdrasil, de la mitologia nòrdica, un arbre que arriba fins al cel i les arrels s’enfonsen fins a l’infern; l’Arbre de Bodhi, al Budisme.

Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar

Juny

El gat amb botes -Senyor, si em doneu un sac i un parell de botes ja veureu com la vostra herència no és tan dolenta com sembla.

A les històries en que apareixen tres fills, el més jove és l’assenyalat pel destí. Als contes de fades són els humils, els modestos i, sovint, els desposseïts, els qui aconsegueixen ascendir fins la noblesa. […] Mentre que a les versions d’Europa occidental apareix un gat, les variants de l’Europa de l’est prefereixen una guineu. A l’Índia és un xacal i, a les Illes Filipines, un mico.

Fragment de Los Cuentos de los hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados, primera edición de 1812: la versión de los cuentos antes de su reelaboración literaria y moralizante, Jacob Grimm (edició d’Helena Cortés Gabaudan)

El flautista d’Hamelín I milers de rates van desfilar, hipnotitzades, darrere el flautista.

Els primers en escriure aquesta història van ser els germans Grimm al seu llibre Llegendes alemanyes. Més endavant el poeta britànic Robert Browning (1812-1889) dedicaria un poema notable a la trista història. El conte de El flautista d’Hamelín està basat en un fet que va passar suposadament el 26 de juny de 1284 a una ciutat alemanya anomenada Hamelín. Una terrible història que parla de la desaparició de 130 infants en misterioses circumstàncies. Des d’aleshores que a Hamelín està prohibit cantar o fer música al carrer Bungelosen Strasse, que d’alguna manera simbolitza aquella tragèdia. A l’església del poble hi ha una vidriera del segle XVI (còpia de l’anterior del segle XIII) que mostra un adult vestit de colors i amb una flauta, envoltat de nens. Les cròniques de l’època parlen dels fets.

Equip de la Biblioteca Can Butjosa

El joc Endevinarondalles

L’àlbum de cromos de l’Any de rondalles Durant el curs hem repartit 112 àlbums de cromos!

La manera d’aconseguir cromos era molt fàcil! Es podia endevinar els contes amagats de l’Exploracontes, o fer un dibuix d’una rondalla, o participar a alguna activitat de la Biblioteca, o endur-se en préstec un conte tradicional... Cada sobre entregat contenia 3 cromos diferents. Alguns sortien repetits... Per això teníem un sac de preguntes sobre contes tradicionals, i per cada resposta encertada canviàvem un cromo!

Cromos amb il·lustracions rellevants de diferents representacions de cada conte!

Sota cada cromo hi ha el nom de l’autor/a de la il·lustració!

Els dibuixos de l’Any de rondalles Per aconseguir cromos de l’àlbum, usuaris i usuàries de la Biblioteca ens han entregat dibuixos dels contes de l’Any de rondalles. Aquests en són uns quants!

Referències de les imatges La Caputxeta Vermella

La Bella Dorment

Il·lustració d’Arthur Rackham

Il·lustració d’Anne Anderson

La caseta de xocolata

Babaiaga

Il·lustració de Kay Nielsen

Il·lustració d’Iván Bilibin

La Bella i la Bèstia

Barbablava

Il·lustració de Walter Crane

Il·lustració de Harry Clarke

La Ventafocs

Mare Neu

Il·lustració d’Edmund Dulac

Il·lustració de Fritz Kunz

La rateta que escombrava l’escaleta

Rínxols d’Or i els tres ossos

Il·l. de T.E., edició del fons antic digitalitzat “Contes d’abans” de SDLIJ

Il·l. de Jessie Wilcox Smith

Rapunzel

Blancaneu

Il·lustració d’Arthur Rackham

Il·lustració de Franz Jüttner

Els tres porquets

El llop i les set cabretes

Il·lustració de L. Leslie Brooke

Il·lustració d’Oskar Herrfurth

En Patufet Fotografia de l’escultura d’en Patufet, ubicada a la plaça Josep Maria Folch i Torres de Granollers, realitzada per l’escultor Efraïm Rodríguez Cobos

El Petit Polzet Il·lustració d’Alexandre Zick

El sastre valent

Rumpelstiltskin

Il·lustració d'Arthur Rackham

Il·lustració de Warwick Goble

La mongetera màgica

El gat amb botes

Il·lustració de Walter Crane

Il·lustració de Carl Offterdinger

El flautista d’Hamelín Il·lustració de Kate Greenaway

C/ de la Salut, 52. 08150 Parets del Vallès Telèfon: 93 562 23 53 // bibut@parets.cat www.bibliotecacanbutjosa.cat Facebook: @BIBUTcanbutjosa Twitter: @canbutjosa Instagram: @bibcanbutjosa