
Dissabte, 11 de maig de 2024




Dissabte, 11 de maig de 2024
Quin és l’origen de les rondalles?
Com és que totes les cultures en tenen?
Tenen algun interès o són una relíquia de temps passats?
Per què deien els Germans Grimm que contenen els darrers ecos dels mites pagans?
És cert que fomenten el sexisme i la violència?
On es poden trobar les variants catalanes?
Al llarg d’aquesta Jornada Interprofessional intentarem resoldre totes aquestes qüestions, de la mà d’autèntiques autoritats en la matèria.
Desitgem que aprengueu i gaudiu molt!
Què en sabem, de les rondalles? Aproximació als conceptes essencials de la rondallística
Les rondalles catalanes: recerques, eines, estudis i reculls
Ponència a càrrec de Carme Oriol Dinar
Ruta comentada per l’exposició de contes tradicionals i rondalles
A càrrec de Teresa Duran
Pausa + conte
Taller per 3 motius
A càrrec de Carles Alcoy, Albert Estengre, Mon
Mas i Patrícia McGill, de l’Associació Catalana de Professionals de la Narració Oral La Faula.
Caterina Valriu Llinàs és doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021). Catedràtica de la Universitat de les Illes Balears, escriptora i narradora oral. Les seves línies d’estudi i de docència són la narrativa popular, el costumari, la literatura per a joves lectors i la relació entre literatura i territori. Treballa en projectes de recerca d’etnopoètica amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), en projectes sobre literatura i territori amb la de València (UV) i sobre literatura infantil amb la de Santiago (UdS). Ha publicat nombrosos articles en revistes acadèmiques i una vintena de monografies, especialment sobre llegendari i història de la literatura. Sobre literatura infantil podem destacar els llibres Influències de les rondalles a la literatura infantil i juvenil catalana (1997) i Història de la literatura infantil i juvenil catalana (1993). De la relació entre personatges històrics i el llegendari, en col·laboració amb Tomàs Vibot ha publicat Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda (2008), Sant Vicenç Ferrer: història llegenda i devoció (2010) i El comte Mal, entre la història i la llegenda (2013). Ha rebut el premi Mallorca d’Assaig per Les rondalles que l’Arxiduc no va publicar (2022) i el premi Valeri Serra i Boldú (2023) per 29 rondalles meravelloses de Mallorca.
Com a escriptora, publica àlbums per a infants -sovint protagonitzats per personatges del nostre imaginari popular- amb la voluntat de conjugar actualitat i tradició. De la quinzena de llibres de creació publicats, podem destacar Les banyes d’en Cucarell (2019), Mare, d’on venen els infants (Premi Mallorca 2020), Maria Enganxa (2023) i Peix Nicolau (2024). També li agrada divulgar els seus treballs a través dels mitjans de comunicació, amb col·laboracions en ràdio, revistes, televisió i xarxes.
Carme Oriol Carazo és catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Dirigeix l’Arxiu de Folklore de la URV, des d’on ha contribuït a crear sis bases de dades en línia especialitzades en literatura popular (http://www.arxiudefolklore.cat/). Forma part del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), reconegut i consolidat per la Generalitat de Catalunya. La seva investigació se centra en l’estudi de la teoria, els mètodes, els gèneres i la història de la literatura popular (o etnopoètica) i del folklore. Ha obtingut diversos projectes i contractes d’investigació que han generat nombroses publicacions, comunicacions i ponències en congressos nacionals i internacionals. Entre d’altres, és autora dels llibres Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana (2002), Estudis de literatura popular. Història i mètodes (2016) i 100 Llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps (2019). En col·laboració amb Josep M. Pujol ha publicat els catàlegs rondallístics Índex tipològic de la rondalla catalana (2003) i Index of Catalan Folktales (2008). Amb Emili Samper ha coeditat, entre d’altres, les obres col·lectives: Història de la literatura popular catalana (2017) i A History of Catalan Folk Literature (2019). Des de la seva creació, el 2012, dirigeix la revista especialitzada, multilingüe i d’accés obert Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, que edita Publicacions URV. La seva contribució a l’estudi i la internacionalització de la rondallística catalana ha estat reconeguda amb els premis Europäischen Marchenpreis (fundació Walter Kahn) i Carme Romaní 2023 (BibBotó. Col·legi de bibliotecaris i documentalistes de Catalunya).
Teresa Duran, barcelonina, és doctora en Pedagogia (2001) per la UB i dissenyadora gràfica (1975). Ha estat comissària i guionista d’una cinquantena llarga d’exposicions de temàtica cultural per a entitats públiques i privades d’alt prestigi. Ha estat professora titular i directora del Departament d’Educació Visual i Plàstica de la Facultat de Formació del Professorat de la UB. Però abans havia estat professora de disseny a Elisava i fent moltes altres activitats relacionades amb la LIJ, especialment en l’àmbit de la il·lustració i l’escriptura infantil amb més de cent títols en el seu haver.
Ha format part de diferents grups de recerca universitària nacionals i internacionals, i ha estat membre de diferents jurats de premis relacionats amb la narrativa i la il·lustració. Va començar explicant contes i rondalles en escoles i biblioteques públiques, a Catalunya Ràdio i a TV3, encara que actualment ha alentit el ritme per a dedicar-se a escriure contes, guions i fer crítiques de LIJ. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Extraordinari de Tesis Doctorals de la UB (2004), el Premi Trajectòria (2020) de la Setmana del Llibre en català, la Creu de Sant Jordi (2007) de la Generalitat de Catalunya, el premi Junceda d’Honor (2010) de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya i el Premi Carme Romaní (2021) de l’Associació BibBotó del Col·legi professional de Bibliotecàries i Documentalistes, a mes d’altres premis per als seus textos de creació, que agraeix com cal.
EN AQUESTA JORNADA, TINDREM EL GUST DE COMPTAR AMB LA PARTICIPACIÓ DELS SEGÜENTS MEMBRES DE LA FAULA
s del 1995 es dedica al món del teatre i la narració oral, ixant la seva estela a biblioteques, teatres, bars i altres espais e han tingut la sort d’acollir-lo. Ha treballat en musicals, fent blatge de cinema, al teatre infantil, organitzant festivals de ntes... Pots conèixer-lo més bé si consultes la seva pàgina web: www.albertestengre.jimdo.com
Narrador i treballador al voltant de la lectura l'oralitat i la narració que, com e en el sentit m confonguin.” Té un oral, l’edició i la corre
u, “ a l’esquena porta fets a mà, ben cuinats a l’hospital, per festa t i col·laborat en una la lectura, com les odeu saber més coses on.wordpress.com
Contadora d’històries arts dramàtiques, el c amb una llarga llista de museus, festivals de contes i biblioteque Si voleu conèixer-la millor, podeu consultar la seva pàgina web
www.patriciamcgill.co