Page 1

Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 1

ESGLÉSIA

ROMÀNICA

Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 2

Edita: Ajuntament de Barberà del Vallès 2007 Coordinació tècnica: Regidoria d’Educació Disseny original i assessorament: Llucià Pita Sabin. 2005 Redisseny i il.lustració: Ivan Rubio Garcia. 2007 Impressió: Creacions Gràfiques Canigó S.L. 93 229 23 60 Dipòsit Legal: B-52494-2007


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 3

L’església de Santa Maria de Barberà A l’extrem nord-est de la ciutat de Barberà del Vallès, arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a 145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria de Barberà, coneguda per la Romànica i famosa per les pintures que guarda a l’interior. Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barcelona i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8.450, agafarem la via de Sant Oleguer en direcció nord-est. A l’extrem oposat, a la confluència amb la ronda de Santa Maria, hi ha l’església de Santa Maria de Barberà. Un dels primers esments del topònim del lloc data de l’any 986, quan el rei Lotari, mitjançant un privilegi de confirmació de béns atorgat al monestir de Sant Cugat del Vallès, ratificà els alous que aquest cenobi posseïa al terme de Barberanus. Poc temps després, el 1006, és consignada ja l’existència d’una església en aquest indret, ja que aquest any els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona confirmaven la donació que un any abans havia fet Guitard del castell de Barberà a la catedral de Barcelona, i també de les esglésies que havien estat fundades en aquest lloc. Tanmateix, l’edifici a què fa referència aquesta notícia històrica no correspon al que ha arribat als nostres dies. Segurament a causa del seu mal estat, o bé al fet que la seva capacitat era insuficient, hom decidí bastir-ne un altre més espaiós; en aquest sentit, hi ha notícia documental de dues deixes, l’una de l’any 1067 i l’altra del 1074, destinades a l’obra de l’església. Aquest nou temple fou consagrat sota el pontificat de sant Oleguer, bisbe de Barcelona (1116-1137), i dedicat a santa Maria. Al segle XII, concretament l’any 1123, un testament atorgat per Majència i el seu fill Berenguer notifica que llegaren una vinya a Santa Maria de Barberà. Poc temps després, el 1143, l’església de Barberà consta ja com a parròquia, segons la cessió que els esposos Guillem Berenguer de Fonollar i Ermessenda i el germà d’aquesta, Ramon Bermon, feren dels drets que tenien sobre ella a la milícia del Temple. A partir d’aquest moment són ben poques les referències històriques que es coneixen d’aquesta església, la qual fou modificada i transformada interiorment en el transcurs dels segles. L’exterior de l’edifici segons una fotografia del començament del segle XX.

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 4

L’interès per aconseguir la restauració de Santa Maria de Barberà es veié compensat amb la descoberta feta l’any 1919 per Mn. Manuel Trens, director del museu diocesà de Barcelona, i el rector Josep M. Esteve, de la decoració mural del final del segle XII o començament del XIII tot i que J. Ainaud la creu més acostada a la data de la seva consagració. Després de la guerra civil de 1936-1939, tant les pintures com l’església foren restaurades amb l’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, i l’església fou declarada Monument Artístic Nacional. L’església de Santa Maria de Barberà és un edifici d’una sola nau amb transsepte, al qual s’obren tres absis de planta semicircular. La nau, de planta rectangular i coberta per una volta de punta d’ametlla, s’estreny a l’altura del transsepte per formar un cos, en el creuer de la nau i el transsepte, cobert per una volta de canó seguit. Aquest cos, de planta en forma de trapezi, és capçat a llevant per l’absis central. Els espais que defineixen els braços del transsepte s’obren, pel costat de tramuntana i pel de migdia, directament al cos del creuer. L’absis central s’obre a aquest cos, mitjançant un simple reclau, el qual es fa doble en l’arc, i estableix una degradació entre els dos espais. Els absis laterals, també de planta semicircular, estan situats dins l’àmbit del transsepte, al qual s’obren directament. El transsepte és cobert per una volta de canó seguit disposada en sentit perpendicular a l’eix de la nau i els absis, com és usual, per voltes de quart d’esfera. La volta del transsepte i la de l’arc de transició a l’absis central arrenquen d’una senzilla imposta motllurada amb un perfil de bisell dret.

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 5

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 7

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 9

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:21

Página 11

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:22

Página 13

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:22

Página 15

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:22

Página 17

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

0

1

2

6/11/07

3

4

10:22

5

Página 19

M.

Redisseny i Il.lustració de Ivan Rubio Garcia. 2007 Disseny original de Llucià Pita. 2005

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:25

Página 21

La il·luminació de l’interior d’aquest edifici ha estat resolta amb finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, de les quals cinc són situades a la nau i cinc al cos de la capçalera. D’aquestes últimes, n’hi ha dues que es diferencien tipològicament de les altres, una d’elles, situada a l’absis central, és d’una sola esqueixada i té la petita obertura que dóna a l’exterior, emmarcada per una arquivolta; l’altra, situada a la façana de migdia del transsepte, té forma d’ull de bou. Sobre el braç de tramuntana del transsepte s’aixeca el campanar, una torre prismàtica de planta rectangular amb dos nivells de finestres. Al primer nivell hi ha quatre finestres estretes i allargades, una a cada cara, amb arc de mig punt. Al segon nivell les finestres són geminades i estan formades per dos arcs de mig punt separats, les de les cares de migdia i tramuntana per un pilar rectangular i les de les cares de llevant i de ponent per una columna. Sobre aquesta columna, per rebre els dos arcs, hi ha un capitell amb forma trapezoïdal mensuliforme.

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:22

Página 22

Hom va decorar l’exterior de la capçalera amb arcuacions i faixes llombardes. L’absis central és ornamentat amb un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de tres arquets, separats per dues lesenes o faixes verticals que acaben en un sòcol. Els absis laterals presenten també una decoració a base d’un fris format per sis arquets i limitat en els dos extrems per sengles faixes. La façana de migdia del transsepte és decorada també per un fris, el qual segueix, més o menys, els pendents de la coberta i és format per dos grups de tres d’arcuacions separats per una faixa vertical; la de ponent té només un grup de dues. El campanar és també decorat amb aquesta classe d’ornamentació, amb la particularitat que s’inclou un nou element, la dent de serra. La part baixa del campanar, que es correspon amb el braç de tramuntana del transsepte, es decora igual que el de migdia, però amb el fris d’arcuacions limitat superiorment per un fris de dents de serra. Per sobre d’aquest fris continuen unes faixes verticals que queden delimitades pels arcs de les finestres superiors. A les façanes de migdia i tramuntana les faixes ressegueixen els arcs de les finestres tot fent una arquivolta, que continua pel pilar central fins gairebé a l’ampit de les finestres. En aquest edifici queden restes encara de la rejuntada de les pedres feta a base d’un enllistonat de morter. L’aparell d’aquest edifici és, en general, fet amb pedra de paredar de mida petita que s’ha disposat en filades horitzontals regulars. La pedra presenta un desbastat a la cara vista per tal de deixar-la més o menys plana.

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà

És interessant d’observar la complexitat de les cobertes, com a resultat directe de la seva adaptació a l’estructura dels espais interiors. Aquest edifici es pot considerar, segons les característiques de l’ornamentació dels murs de la capçalera, com a obra bastida a la darreria del segle XI amb modificacions posteriors. En particular el sector de la nau, la coberta de la qual estaria feta a cavall dels segles XII i XIII. Malgrat tot, hem de considerar la possibilitat que la capçalera no sigui una obra totalment unitària, ja que presenta solucions molt diferents entre les arcuacions dels absis laterals i les del central. Les pintures murals de l’església de Santa Maria de Barberà constitueixen un dels conjunts més importants d’aquestes característiques conservats in situ a Catalunya. A hores d’ara, és impossible conèixer amb tots els detalls la distribució exacta de la decoració policromada als paraments interns de l’església. Pel que s’ha conservat, tan sols sabem que la zona de la capçalera fou sumptuosament ornamentada amb escenes pintades al fresc.

Font: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, Tomo XVIII El Vallès Occidental, Barcelona 1991.


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:22

Página 23

Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà


Romànica 2007 DEFINITIU.qxd

6/11/07

10:22

Página 24

BARBERÀ DEL VALLÈS CIUTATS EDUCADORES CIUDADES EDUCADORAS EDUCATING CITIES VILLES EDUCATORIES

LA ROMANICA  

SANTA MARÍA DE BARBERÀ

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you